Som de literatura

Literatura De Canya I Cordell

NJAUME PÉREZ PUIG o és gens fàcil escriure o explicar què és la literatura, és un camp extens, difícil i complicat que s'escapa entre les mans com si fora aigua, fins i tot per a mi, un simple aprenent de com les lletres, si les regues cada dia amb l’aigua de la imaginació, la sàtira, l'enginy, l'humor, la tristor controlada per milers d'emocions, pot donar amb el temps el millor dels fruits possibles, una novel·la, un conte, una poesia, i que en provar a mossegades cadascuna de les seues pàgines, tenen el poder de fer-nos viatjar sense moure’ns del lloc on estem, a qualsevol lloc que t’imagines, fins i tot a un lloc cada vegada més difícil d’arribar, a l’interior de cadascun de nosaltres, fent brollar la millor de les expressions dels éssers humans, les emocions!

Ja en la segona meitat del segle XIX , l’expansió de la literatura popular coincideix amb la consolidació de la festa de les falles, i per a aconseguir una difusió més ampla dels continguts crítics dels cadafals, els fallers utilitzaran els recursos de la literatura popular, i van començar a repartir versos satírics impresos en fulls i quaderns que s’exhibien enganxats a la base de les falles o a les parts de la contornada, utilitzant poemes amb disbarats, i una prosa burlesca per a denunciar temes i situacions de la vida quotidiana, i un tractament basat en el realisme costumista, la sàtira i un humor exagerat al servei del grotesc.

Es pot dir que el primer en fer un llibret imprès, un llibret fet per a perdurar més enllà de la falla, va ser Josep Bernat i Baldoví allà cap al 1855.

Tinc la sort de pertànyer a un col·lectiu fester, que fa molt de temps que rega i cuida amb molta cura sempre els seus camps, per a quan s'acoste Març, arreplegar el millor dels seus fruits, el llibret de Falla.

El llibret d’una falla, és una de les màximes expressions culturals i literàries de la festa del foc.

I des d’aquí fins els nostres dies, un llarg camí recorregut, sempre ple d’obstacles, i amb una idea molt clara, ser el constructor de la memòria col·lectiva d’un poble mitjançant un vehicle vertebrador, la llengua Valenciana, la llengua del poble. El llibret anirà agafant auge en el temps, i passarà de ser escrit per gent amateur, a ser escrit per personalitats de la cultura Valenciana de totes les èpoques, Bernat i Baldoví, Blai Bellver, Josep Sanmartín, Josep María Fambuena, o Constantí Llombart, tots ells lligats a la societat Lo Rat Penat, fins a ser un reducte de la cultura Valenciana, en un temps on escriure en la nostra llengua estava prohibit, on personalitats com Bernat Artola, Francesc Almela i Vives , Vicent Andrés Estellés, Joan Valls, Carmelina Sánchez Cutillas, i sobretot Carles Salvador faran que el llibret passe a ser un vehicle d’expressió literària. han donat una cosa més important, que les falles passen de ser una simple festa, a ser un nou mitjà d’expressió i participació en el que el ciutadà va deixar de ser un simple espectador, a sentir-se part activa d’un col·lectiu que jutjava les males conductes dels seus membres, i el més important de tot, gràcies a eixos plecs i fulls escrits penjats amb canyes i cordells, les falles són el que són, perquè a l’explicar què pretén ser allò que estàs mirant passa a ser d’una simple foguera, a un element lúdic, crític i satíric de manera intencionada, en definitiva en una cosa que els diners no poden donar, les falles van agafar la seua IDENTITAT!!!

Tinc la sensació que a hores d’ara el llibret i la literatura fallera ha perdut el seu interès, mana el capitalisme, no dona diners, és una cosa no rendible, i el llibret és actualment un reducte per a “culturetes“, un lloc per a somiadors d’un temps millor per a la literatura fallera.

Jo soc un d’aquests somiadors d’eixa gent que escrivia versos o escrits en fulls o plecs solts amb tractament didàctic o satíric de l’actualitat del seu temps, uns fulls o plecs que es venien en parades ambulants, on les publicacions se subjectaven amb canyes damunt de cordells estesos, la literatura de la canya i el cordell, i que no, igual no dona diners, però