Som de taula

Paula Quintana Mart

Nàixer entre fogons, caldos i paelles, pot ser, tinga a veure en considerar-te una persona amb sort, eixa com la que crec que tinc jo. Com no ser-ho? N'estic segura.

Som de bon menjar

La gastronomia és «la clau». És la taula on es tanquen grans tractes de negocis, tractes de presidents amb artistes fallers, on riuen les alegries i on, també, es ploren les coses tristes. És on els records de sobte inunden l'ambient de màgia.

Quan la salmorra està a punt de mà sempre i els fideus «ràpids» que et fa la mare (perquè hi ha faena) són d'un caldo amb bona morralla i escorpes que bull fa dues hores, perdoneu, però això és tindre sort. Si els dissabtes es mengen coques de tomacat amb sangatxo per defecte, és tindre sort. Quan la mare o la iaia et fa tastar mandonguilles per a saber si la sal és l'adequada o si ha ficat tota la ratlladura de llima necessària, també és tindre molta sort.

Si ho pensem bé, la gastronomia és el centre de quasi tota reunió, és l'interludi d'una bona festa, de vegades el principi i, tantes altres, un bon final.

Quasi em fa por pensar en un Nadal sense gambes i pastissets de moniato. Imagineu una reunió de festers sense putxero? O més greu, un dinar de falla sense paelles? A penes, la meua ment em deixa imaginar-ho.

Jo he tingut, com he dit abans, molta sort i he viscut tota mena d'ajuntades. Perquè jo en tinc 31, però ma casa en té 124 i entre aquestes parets de pedra han passat tantes històries com persones, tants sabors com paelles haurem servit, i això a banda de sort, és la gastronomia, més ben dit, és la cultura de la terra, de la que s'alimenta el cos i, sobretot, l'ànima.