1 minute read
Aida Gavilá Gómez
Bressol de foc, en el teu pit un color, cor de fusta perfumada, de pólvora que afalaga, vestida de grana i or. Olor a terra mullada, pentinada pel Xaloc, mantellina de blanca rosada, eres bressol de foc. Camí de les estreles, els teus ulls són un goig, bufa el vent les meues veles, en un cel tenyit de roig.
Eres en l’ànima un sacseig, regina d'una festa pagana, eres camí, eres passeig, d’una rondalla valenciana. Eres bressol de foc, paraules escrites amb sang, modelada amb el roig fang, i que crema a poc a poc.
Advertisement