Som alternatives

J Lia Pineda

Construir alternatives dins del món de les tradicions mai és una tasca fàcil. Però aquestes línies aspiren a ser un atreviment, des de l’afecte, per convidar a la reflexió. Compartisc les meues ferramentes personals per a imaginar i proposar alternatives falleres, de vegades amb un to crític o rebel en el procés, però amb aspiració clara de ser partícip i ampliar des dels marges.

Si pensem les falles des de la seua arrel: la celebració col·lectiva d’inici de la primavera a través del foc, la música, la sàtira i la festa, crec que la nostra tradició té capacitat d’eixamplar-se, ser més diversa i acollir a més persones. M’interessa aquesta òptica, perquè aleshores les falles són un llenguatge compartit que té la capacitat de ser apropiable per una comunitat per a celebrar.

Les falles són cultura popular construïda per cada comissió i el seu ecosistema. Són una pràctica que ens arrela i enforteix com a comunitats; transmeten identitat i sabers comuns, generant valor i capital social al nostre territori. Les falles, per tant, tenen la capacitat de promoure processos comunitaris i transformacions que van més enllà d’allò efímer que es repeteix cada març als carrers i places.

Des d’aquesta òptica, viure les falles en llocs diferents i amb gent diversa m’ha permés fer servir aquest llenguatge o parts d’ell per a construir i participar d’altres falles. Com a equip d’arquitectes hem provat nous materials o noves formes als monuments, ja no cremem mobles vells fi d t b ll l di i la m conte realit perm cultu Com obrir posan aquest llenguatge faller i ensenyar-lo a aquelles que l’havien oblidat. Les falles populars i combatives són l’espai on qüestionar la privatització de l’espai públic i la festa que sofrim als darrers anys, on reclamar que totes hem de poder ser falleres a la nostra ciutat. Cada exercici posem en à ti t id d lt l

Repensem el que som

Les Falles són festa, sí, però són moltíssimes coses moni Immaterial de la Humanitat, així ordar la UNESCO a la sessió celebrada a d’Etiòpia el 30 de novembre del 2016, soles són excepcionals pel que fa als ts o a la resta d’elements tangibles que la nostra festa, sinó perquè són e transmissió de les nostres tradicions i ms que ens configuren com a societat.