segona Escena

Moltssónelsnominats,peròpocselspremiats.

Els Òscars de Hollywood són un premi molt anhelat s’alegra qui l’ha guanyat i deixa més bé fotut qui s’ha quedat nominat.

L’Òscar a la interpretació està ací molt cotitzat doncs als plenaris de la ciutat tant govern com oposició se’l disputen sense pietat.

Uns fan vore que són molt bons els altres diuen que el pitjor i amb eixes passen sense pudor, això sí, des d’uns bons sillons i amb un sou encara millor.

L’Òscar a la millor actriu vol guanyar-lo l’alcaldessa però per ell també s’interessa la del partit més mort que viu i pel PP una metgessa.

L’Òscar al millor actor és sens dubte per a Fuster que interpreta que és un deler. Molt bon xic, treballador, però el partit el fot al carrer.

L’Òscar a la millor pel·lícula és la que es munten els de Vox perquè entre Albiol i Canós... Mare de Déu, Senyor! Lliura-nos d’estos dos!

L’actor de repartiment aspira guanyar-lo Granel doncs li ha vingut al pel buscar lloc al parlament quan ací s’acaba el caramel.

Els efectes especials se’ls domina Aparici que fa tort un carril bici, els carrers deixa empastrats i als veïns sense servici.

Com actriu de repartiment triomfarà segur Molina, que és una xica fadrina que es mou bé per l’ajuntament fent-se lloc entre bambalina.

El premi al decorat se l’ha adjudicat Clausell que com és molt sabut ell a Monferrer ha embolicat per si es queden al replanell.

I el premi a la direcció, com està tan disputat, el que nosaltres hem pensat és que l’atorgue Joan Llidó que tots els plens s’ha tragat.

Ah! I a la pel·lícula estrangera voreu que el premi ho hem donat i això és perquè el jurat s’ha quedat a una vorera de la Ronda Pere Quart.