La Veterana 2023. Llibret de la Falla La Mercé

Edita: Associació Cultural Falla Barri La Mercé (Borriana)

Imprimeix: Gràfiques Ventura.

Edició: 250 exemplars

Imprès a Espanya Dipòsit legal: CS-98-2023

Difusió digital: https://issuu.com/fallabarrilamerce

https//:www.facebook.com/fallalamerce/

Instagram: @fallabarrilamerce

Twitter:@fallalamerce

«EstellibretparticipaenelsPremisdelesLletresFalleres»

««ElllibrehaparticipatenlaconvocatòriadelspremisdelaGeneralitatperala promociódel’úsdelvalenciàdel’any2023»

Coordinació: Vicent Blasco Miró, Josep Nos Garcia, Jordi Bort Castelló.

Disseny de l’edició: El Peludet

Disseny de portada i desenvolupament: Héctor Borja Sánchez

Fotografia Oficial Presidents, Falleres Majors, Cavaller i Corts d’Honor: OPG Fotogràfic

Fotografia contingut llibret : Alberto Navarro Cantavella (@burrianapl)

Assessorament lingüístic: Sonia Navarrete Ramo

Col·laboradors literaris: Anabela Raduta Ionica, Blai Martí Romero, Josep Nos Garcia, Jordi Bort Castelló, Lucía Palos Rueda,Vicent Blasco Miró.

Explicació i versos de la falla: Amics del Got

Explicació i versos de la falla infantil: La Calavera Coquis

Copyright dels textos: els i les autors/es

Copyright de les fotografies: els i les autors/es i propietaris/es

Copyright de la present edició: A.C. Falla Barri La Mercé

La comissió no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Índex

Pròleg, 9

Falla

Pregó, 15 Comissió, 16

Salutació del President, 18

Salutació de la Fallera Major, 20 Cort d’honor, 22 Falla i crítica, 27

Falla infantil

Comissió, 48

Pregonet, 49

Salutació dels presidents infantils, 50 Saluda de la reina infantil, 52 Cort d’honor, 54 Falla i crítica, 58 María, dolça xiqueta, 68

Relació de premis execici 2022-2023, 71

Articles Opulents

Opulència fallera, 73 Sant Blai 1.990, un aniversari marcat per l’abundància, 91 1.941 Renàixer sense opulència, 99 L’Opulència borrianenca, 107 Opulenta llibertat, 117

La Brusa, resum d’un any faller, 119

Guia comercial, 127

Pròleg Pròleg

Començar de nou i una vegada més. Tornar a tancar el cercle i continuar encetant-ne un altre sense solució de final, lliurement i amb il·lusió, amb ganes renovades i expectatives diferents cada any. Això justament és el procés que seguim per portar a terme la tasca d’enllestir «La Veterana» perquè puntual torne a la cita amb els seus lectors i lectores. Desenvolupar al llarg del llibret l’argument principal de la falla, dotar a la publicació d’una coherència que enllace de principi a fi amb el lema proposat per l’artista faller és l’objectiu que plantegem. Esperem haver-lo satisfet com vostès mereixen.

Aquest 2023, la falla té com a lema: Opulència. Així, sense més. Una única paraula amb un significat ben clar i que s’associa, sense dubte, a la riquesa, l’acumulació de bens, a l’abundància... Termes tots estos que donen molt de joc per ser objectiu dels dards afilats dels nostres crítics fallers i per suposat de l’artista. També l’apartat literari de la publicació, girarà al voltant del mateix fil argumental i trobarem dintre d’ell tot un seguit d’opulències referides a la nostra ciutat, a l’àmbit de la festa fallera i fins i tot històries particulars marcades pels excessos que provoca l’acumulació de diners. La poesia festiva i satírica i, com no també la lírica, ocupen el seu espai com ho han fet sempre als llibrets de falla. El més menuts, la xicalla fallera, també tenen un apartat per què puguen

començar a gaudir del món de la falla i d’un dels seus elements més singulars i antics com és el llibret.

Esperem que allò que trobaran en passar les pàgines siga del seu gust. Eixe és el nostre objectiu i a la vegada el nostre desavantatge; intentar atraure al lector o lectora amb els temes plantejats, que li siguen atractius i li facen passar una bona estona amb la seua lectura, doncs no podem oblidar que els llibres són per llegir-los i si ens perdem en floritures que distrauen de la lectura o ens passem de llarg amb publicacions mastodòntiques que fan avorrir el sol de migdia, haurem traït la història quasi centenària dels llibrets de falla a Borriana. Intentarem que això no passe.

Ara sols ens resta convidar-los a seguir, a endinsar-se en el llibret i agrair-los un any més el seu suport incondicional, doncs no podem oblidar que si té el llibret a les mans és perquè de nou ha tingut a bé col·laborar amb la Falla La Mercé.

L’equip llibreter.

Falla

Barri la Mercé 2023

Falla Barri La Mercé 2023

Opulència

OpulenciaOpulència

Barri la Mercé 2023

Falla Barri La Mercé

Falla

Uncampanarexuberant,digned’unaciutatopulenta.

Ficat en la tessitura de buscar imatges acords amb la temàtica del llibret, el nostre fotògraf habitual, Alberto Navarro Cantavella (@burrianapl en Instagram) després de pegar-li voltes va pensar que si hi ha un símbol a Borriana que representa l’opulència de la ciutat, eixe no és altre que el campanar. El seu sobrenom de «el templat» ja posa en evidència eixa majestuositat i exuberància que mostra la nostra torre principal. Amb els seus 51 metres d’alçària és hui en dia encara la construcció més alta de Borriana i això el fa visible des de qualsevol dels quatre punts cardinals. Tal vegada la imatge més poètica del nostre campanar siga la que se’ns ofereix venint per la carretera de Nules quan el trobem al fons emmarcat just al mig del vial. Això sense oblidar l’estampa que ofereix emergint d’entre els tarongerars i amb l’acompanyament de l’església de Sant Blai si el veiem des del camí Santa Pau, antiga Via Augusta dels romans. Però no és sols la seua figura i grandiositat la que el converteix en un símbol opulent. No podem oblidar que l’actual campanar és un obra recent en el temps ja que es va acabar de reconstruir a l’any 1945. L’antic va ser destruït en la Guerra Civil i només acabar el conflicte, l’esperit de superació de tot un poble va fer possible que en pocs anys tornara a lluir de nou. De nou però no com el d’abans, aquest havia de ser més alt i simbolitzar davant tots la riquesa de la ciutat de Borriana. Una riquesa que just en els anys de la reconstrucció estava baix mínims encara no recuperada de la guerra i que va suposar molts esforços per part de la gent del poble i l’ajuda d’un important fill de Borriana, llavors ben situat en les altes instàncies de l’estat, per poder fer realitat l’empresa de tornar a escoltar les campanes. Borriana, amb la reconstrucció del campanar va voler donar una imatge de ciutat abundant, rica i pròspera. Alberto Navarro, apassionat de Borriana, porta anys retratant el campanar des de tots els angles possibles i utilitzat innumerables tècniques per aconseguir sempre la millor imatge. En la selecció de fotos que poden gaudir al llibret, Alberto mostra magistralment eixa opulència que comentàvem abans. Les imatges mostren el campanar amb tota la seua essència, robust i erigint-se en el vertader protagonista de l’espai que l’envolta. Gràcies una vegada més, Alberto, per la sensacional col·lecció de fotos que acompanya el llibret.

L’equip llibreter.

Pregó Faller

Un anunci és el pregó, un crit que a tots convoca, crit de festa i tradició que ja corre amb il·lusió i que va de boca en boca.

Quan l’hivern quasi s’ajoca deixant pas a la primavera, els borrianencs de la soca sabem que ara el que toca és viure la festa fallera.

I és una fita senyera que coneix tota Borriana que en les falles, la primera, qui va iniciar la carrera és la nostra Veterana.

La que al seu caliu agermana a les que vingueren després i valenta com la que més cada any la falla planta perquè viu amb el cor encès.

95 anys fa d’aquell succés i apropant-nos al centenari d’aquell fet extraordinari que va alçar tant d’interès que hui ja és més que necessari...

sentim el goig unitari de tot un barri que proclama el crit que del foc emana quan en roig el calendari marca falles a Borriana!

Benvingudes siguen amb gana! Gaudim-les en harmonia i allò que va nàixer un dia, amb força desmesurada, siga el motiu de nostra alegria.

Blai Martí i Romero.

ComissioComissió Falla Barri La Mercé 2023

Presidenta d’Honor a Perpetuïtat

Rosa del Campillo Arenós

President

Vicent Blasco Miró

Vicepresidència Organització i Festejos

Susana Sánchez Beltrán

Nieves Gallén Hermoso

Salvador Escrivá Alemany

Merche Castelblanque Mateo

Vicepresidència econòmica

Diego Blasco Garcés

Jordi Bort Castelló

Laura Vidal Moreno

Vicepresidència d’Activitats

Vicente Manzano Mollar

Raúl Blasco Miró

Quique Vidal Moreno

Paco Martínez Herédia

Vicepresidència Cultura

Josep Nos Garcia

Héctor Borja Sánchez

Maria Guillamón Silvestre

Secretaria

Jordi Bort Castelló

Laura Vidal Moreno

Tresoreria

Diego Blasco Garcés

Delegacions

Delegació de Loteries: Susana Sánchez Beltrán. Delegació de Cartilles i Barri: Arturo Castelblanque Pérez.

Delegació de Llibret: Josep Nos García, Héctor Borja

Sánchez, Jordi Bort Castelló, Vicent Blasco Miró.

Delegació de Federació de Falles: Josep Nos García, Vicent Blasco Miró.

Delegació de Junta Local Fallera: Toni Leal Corrales, Paco Martínez Heredia, Josep Nos García, Vicent Blasco Miró.

Delegació de Música: Maria Guillamón Silvestre, Pablo Pedrós Herrera.

Delegació de Comunicació i xarxes: Diego Blasco Garcés, Nieves Gallén Hermoso, Vicent Blasco Miró. Delegació d’Infantils: Nieves Gallén Hermoso, Vicent Manzano Mollar.

Delegació de Parador: Salvador Escrivà Alemany, Susana Sánchez Beltrán, Carmina Miralles Montolio, Josep Nos García, Maria José Sangüesa Mingarro, Estela Barrachina Tornador, Ame Muñoz Ríos.

Delegació d’Exaltació i Proclamació: Josep Durà

Vives, Minerva Saura Fausto, Loles Martí Barreda. Delegació de Carrosses i Creus: Paco Martínez Heredia, Vicent Manzano Mollar, Tomás Gallén Sánchez, Raúl Blasco Miró, Sergio Sendra Berlanga, M.Ángel Blasco Guinot, Quique Vidal Moreno.

Delegació de Comparsa: Esther Salinas Sánchez.

Delegació de Comparsa Infantil: Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero,Gemma Lahuerta Villar, Maria Murgui Diago, Maria Tudela Rios.

Delegació de gastronomia popular: Arturo Castelblanque Mateo, Ulpi Mateo del Olmo.

Delegació de Casal, paiportes i ranxos: Tomás Gallén Sánchez, Ruben Tena Batalla, Javier Reula Aguilella, Pablo Pedrós Herrera,

Delegació de Pirotècnia: Tomás Gallén Sánchez, Raimon Gil Sánchez, Juan Vicente Conde López, Juan Francisco Esteban López, Juan Manuel Señoret Egea.

Delegació de Teatre: Esther Salinas Sánchez, Salvador Escrivà Alemany, Quique Vidal Moreno, Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero, Vicent Manzano Mollar, Raúl Blasco Miró, Eva Garcia Pérez, Daniel Canseco Gil, Héctor Borja Sánchez, Maria Murgui Diago, Laura Ruiz Godoy, Esther Huesa Viñes, Maria José Sangüesa Mingarro.

Delegació de Falleres Majors: Anabela Raduta Ionica, Noelia Rueda Muñoz.

Delegació de Falleres: Merche Castelblanque Mateo, Maria Guerrero García, Alexia Durà Saura, Maria Hidalgo Manzano, Jessica Vidre Borja, Blanca Saéz Francés, Ana Blasco Romero, Toni Leal Corrales, Maria Murgui Diago.

Delegació Corts d’Honor: Jessica López Martín, Laura Ruíz Godoy, Esther Huesa Viñes, Silvia Diago Pérez, Maria Murgui Diago, Susana Sánchez Beltrán, Sonia Rosell Tena, Mercedes Sanahuja Sanz, Eva Garcia Pérez, Laura Vidal Moreno, Stella Melià Hidalgo, Maria Dolores Francés Casaus, Claudia Salvador Herrero, Ana Romero Ferrandis, Toni Leal Corrales, Ivana Tormos Navarro, Queralt Almenara Sanabria, Maria Tudela Rios, Susan Laura Rubert Rhein, Kristel Köster Cuende, Marta Castell Sanz.

Delegació de Truc: Jorge Marañón Rives, Salvador Escrivà Alemany.

Delegació de Joventut: Noelia Boluda Boix, Jessica Vidre Borja, Pablo Pedrós Herrera, Marta Vidal del Campillo, Ana Blasco Romero, Raquel Beltrán Sangüesa, Carmen Beltrán Sangüesa, Ángela Escrivá Montoro, Sarah Vidre Lara, Alba Monfort Cirera, Laura Sendra Muñoz, Sofia Murillo de la Fuente, Miriam Garcia Fernández, Mercé Rufino Isach, Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero, Vicent Manzano Mollar, Joan Pau Durà Saura, Merche Castelblanque Mateo, Maria Guerrero García, Andrea Sanchis Ferrandis, Alexia Durà Saura, Maria Hidalgo Manzano, Nieves Gallén Hermoso, Daniel Canseco Gil, Marta Molina Carda, Pablo Garrido Salinas, Laura Reyes García, Blanca Sáez Francés.

Delegació Juvenil: Gorka Ventura Peris, Arantxa López Poveda, Alba Campos Briz, Nacho Borillo Borja, Julia Saura Martínez, Sofia Sanchis Miralles, Carla Vidre Lara, Laura Moreno Enrique-Tarancón, Alejandra Martínez Moreno, Nuria Martínez Moreno, Joel Gil Castell, Daniel Villanova Sanahuja, Daniela Esteve Peirats, Laia Huguet Tormos, Fran Piera Capella, Xavi Esteban Almenara, Sergio Oltra Tormos.

Portaensenya: Vicente José Ríos Abella.

Vocals: Nieves Hermoso Braceros, Rafael Aparici Tamayo, Marisa Mundina Méndez, Socorro Lara Cuenca, Merche Galve Izquierdo, Carlos Nebot Ortega, Angel Beltrán Gallén, Jose Antonio Imbernón Ruíz, Patricia Campos Franch, Mari Luz Sanchis Guinot, Jesús Arnau Ripollés, Fermín Palos Cardona, Angel Villanova Pérez, Vicente Puchol Prades, Pepe Palmer Boix, Héctor Olivas Masip, Javier Argandoña Haro, Fernando Salinas Sánchez, Sergio Borja Salvador, Laura Soler Centelles, Lorena Martínez Sebastiá. Narciso Ramón Navarro, Rubén Cuartero Sancho, Francisco Javier Quesada Martín, David Martínez Giménez, Noelia Rodríguez Ortega, Jose Manuel Crespo Rueda, Yolanda Perarnau Ferrandis, Eduardo Ruíz Godoy, Maria Teresa Marín Montanaro, Isabel Chiva Pérez, Guillermo Piquer Dolz, Chelo Borja Guerrero, Vicente Borillo Barres, Juan José Reyes López, Francisco Vidre Franch, Lourdes Centelles Tabares, Inma Carda Isach, Valentín Molina Ramírez,Susana García Pérez, José Fidel Saéz Iniesta, Pablo Saéz Francés, Luis Cebrián, Sergio Oltra Guillamón, Rubén Joaquín Román Martín, Ester Tornador Gaya, Antonio Chacón Trejo, Núria Tornador Gaya.

President Salutació del

Un any més, i ja en van cinc, les pàgines del llibret de la falla m’oferixen l’oportunitat de dirigir unes paraules a tots i totes els que conformeu este col·lectiu i participeu d’una manera o altra en el projecte anual de la falla. Aquest 2023 deixem ja enrere els temps més complicats i difícils que ens ha tocat viure i podem gaudir d’un exercici complet en plena normalitat. Com a president de la falla he de dir que açò per a mi és un descans ja que novament podem centrar-nos en tot allò que ens agrada i que ha anat bastint la història de les falles sense haver d’estar pendent de problemes i situacions complicades que han fet d’estos anys anteriors uns exercicis anòmals i difícils de gestionar. Han passat ja i esperem no haver de tornar a viure’ls. No obstant això, permeteu-me que una vegada més faça públic el meu sincer agraïment a totes les persones que s’han desviscut durant els moments més durs per què poguérem eixir endavant.

Enguany la nostra falla, La Mercé, la veterana, compleix ja 95 anys i s’acosta plena de vida a la fita històrica del centenari del seu naixement. Són moltes les vegades que em fique a pensar si en aquell moment inicial, quan la idea va sorgir a la ment de Carlos Romero i es va materialitzar gràcies al grup d’amics capitanejats per Manolo Martí, serien conscients eixa gent del fruit que anava a donar la llavor acabada de plantar. Estic segur que no, la festa fallera ja s’havia intentat implantar uns anys abans a Castelló i no va tindre èxit, llavors a Borriana potser pensaren que allò seu era una humorada, un passatemps més amb el que divertir-se durant uns dies. La resposta de la gent a la falla va ser tant aclaparadora que, segurament, es varen vore obligats a continuar amb una nova falla per a l’any següent donant així l’impuls necessari a una festa que sembla que Borriana estava esperant amb anhel. Eren els anys daurats de la taronja i la ciutat vivia amb opulència i amb la mirada posada en la capital amb la que pretenia comparar-se i quina millor formar de fer-ho que adoptant també la seua festa emergent, aquella que començava a omplir València de falles acompanyades de música, pólvora i els més variats espectacles. Si va ser una humorada com he dit, o si hi havia un projecte de futur des de l’inici, mai ho sabrem, el resultat, però, és més que evident i hui Borriana no es podria entendre sense les falles. Servisquen estes paraules com a record i homenatge a les persones que ara

Falla Barri la Mercé 2023 Falla Barri La Mercé

fa quasi un segle començaren a bastir la història de les falles a la nostra ciutat; persones de les quals els mercedaris ens enorgullim constantment doncs, no sols foren els iniciadors de la festa, sinó a més els fundadors de La Veterana.

En aquest 2023, la màxima representació de la nostra falla l’ostenten Anabela i Lucia, elles són les Falleres Majors i és per a mi un orgull poder anar al seu costat en tot moment. El meu desig és també que gaudeixen d’un any ple de joia junt a les seues respectives corts d’honor. En la presidència infantil no podia estar millor acompanyat, al meu fill Joan es suma també Aina, formant un equip molt compenetrat i que sap desenvolupar la seua tasca a la perfecció. Poder gaudir de la falla com ho fem, no seria possible sense l’ajut de tots i totes els que conformem La Veterana, més de dues-centes persones que viuen la festa amb passió i que s’han convertit en la comissió més nombrosa que ha tingut La Mercè mai. Moltes gràcies per estar sempre en cada moment i treure tots junts endavant els projectes que ens proposem.

Al nostre estimat barri, a tots i totes les que col·laboreu amb la falla amb la loteria, la cartilla o el donatiu quan passem el cabàs, gràcies. Gràcies perquè sou l’essència de la festa, la que ens fa recordar que la nostra és una festa del poble i per al poble i que és just des del carrer des d’on va nàixer. Als col·laboradors comercials que feu possible l’edició del llibret també el meu públic agraïment. Ara sols em resta fer una crida a la participació de tothom per que us acosteu a la nostra plaça i gaudim tots junts de la millor festa de món. El moment és arribat, la falla ja és al carrer! Us esperem!!

Vicent Blasco Miró President.

de la Fallera Salutació

Estimats fallers i falleres: M’agradaria agrair-vos haver comptat amb mi com a Fallera Major, ja que aquest no és un any més, mai no són unes Falles més i aquest amb més motiu. Com sabeu la nostra falla, La Veterana, compleix 95 anys. He de reconèixer que per a mi, adreçar-vos aquestes paraules com a Fallera Major és una gran satisfacció. Aquest serà un any ple de festes i comboi, un any per a fer molta falla. Des del principi he pensat que no és un any més, cada any té la seua màgia, el seu moment únic i irrepetible. Per a mi és un gran plaer representar a cadascú de vosaltres a tot arreu, acompanyada del nostre estimat president, Vicent. A més a més, tot açò no seria possible sense l’alegria i la innocència de la nostra Fallera Major Infantil Lucía Palos Rueda. Junt amb vosaltres i les nostres meravelloses corts, aquest any serà inoblidable. Per aquests motius, em sent orgullosa de pertànyer a aquesta comissió i ara és moment de fer una crida a tots els fallers i falleres que formen part de La Veterana, perquè gaudiu d’aquests dies amb la intensitat que es mereixen. Anem camí d’escriure un altre capítol, un any més que seguim junts, creixent any rere any, i amb ganes i il·lusió viurem aquesta tradició. Us espere a tots i totes al meu costat.

Si un motiu de festa és l’alegria

i aquesta naix d’un cor de falla encès, de justícia és deixar ací palès que tu la representes amb simpatia.

La que vas repartint dia a dia perquè eres fallera com la que més i si l’estima es venguera a pes amb tu prou diners ningú tindria.

Per això regnes en La Veterana

i tots els fallers així t’hem aclamat per ser la més templà i sobirana.

Per la teua gràcia al desfilar, per eixe crit que tant ens agermana i que no ens cansarem mai d’escoltar.

Fallera Major

Barri la Mercé 2023

Visca la Falla la Mercè i Visca les Falles!!

Blanca Sáez Francés

Fallera

Barri la Mercé 2023

Toni Leal Corrales

Ana Blasco Romero

Fallera

Barri la Mercé 2023

Artista: Sergio Musoles Ros

Lema: Opulència

Crítics: Amics del got

La Mercé BarriFalla Salutació

Una vegada més ací per enllestir este llibret m’han vingut a buscar a mi perquè escriga algun verset. Com el martiri m’agrada tant he dit que sí... i avant!

I és que sóc de teclat fàcil puix no gaste llapisera; del cabdell solc treure el fil i pel fil, la falla sencera. En els assumptes de versar poc em costa embolicar.

A més porte per senyera i en el cor gravat a foc la condició primera, eixa que mai sabrà a poc: la crítica fa la falla. Tota la resta... borumballa.

Doncs no està de més recordar quan la gent era menys lliure la falla varen inventar per a així poder molt riure. Al foc de la falla anava qui al poble maltractava.

Encara que alguna vegada, el poble que és sobirà, a algun veí que es passava també enviava a fer la mà. La qüestió fonamental, condemnar el que està mal.

Eixa és la meua missió i allò que intentaré fer amb l’única condició de fer riure, si pot ser. I ara ja per començar en matèria hauríem d’entrar.

Preàmbul

Ja ha arribat el mes de març, mes de festa i tradició que esperem amb devoció els fallers i les falleres. Amb ell ve la primavera traient les falles al carrer, falles que són un gran deler i nostres festes primeres.

Mantenint aquell manament de plantar en la placeta una falla ben coqueta que a tots cause admiració, complim també amb el llibret que té la missió, com sabeu, de donar-li a la falla veu i fer d’ella explicació.

Enguany amb exuberància, abundància i lluentors, joies dels millors tresors i tot el que envolta això, nostra falla hem enllestit. El lema és opulència i amb ella dictem sentència sense dret a apel·lació.

A les pàgines no lleve ull per estar ben assabentat dels assumptes d’actualitat que ocorren dia a dia. De tots ells hem fet un resum i convenientment barrejats ací trobarà explicats amb contundència i ironia.

Ara ja em deixe d’històries i en matèria anem a entrar arriba el moment de criticar, que comence ja la festa! Omplim de versos el llibret, estrofes que són condemna i sempre paguen la pena per ser del poble protesta.

i Coronament Cos

D’opulència anem a parlar en la falla veterana; un assumpte a tractar que és ben present a Borriana.

Per eixe terme entenem l’abundància i la riquesa encara que també admetem l’exhibició de la mateixa.

Per això en el cos central d’esta falla exuberant el personatge principal és un noble ressonant.

Des del seu tron assegut tot ho controla i domina i per voler ser tant golut quasi no cap en la cadira.

Al costat té a la donzella fent de les joies ostentació ella creu ser la més bella i a la qual envegen a muntó.

Ell en la mà una escopeta, ella porta un ventall brodat pensen que així es manifesta un poder desmesurat.

De trofeus van rodejats com a signe d’opulència més no saben, desgraciats, que això és una indecència.

Doncs si per a tu lluir a un altre has de sotmetre i damunt fer-lo patir, això no es pot permetre.

Definida l’opulència, abundància i exhibició, ara en un poc de paciència anem a fer l’explicació.

Posats a parlar de riquesa i més en la nostra ciutat, haurem de mirar al passat doncs sembla que ja no interessa el nostre fruit més preuat.

La que va donar prosperitat ficant Borriana en el mapa i ara entre tant de «gualtrapa» furtasaquets i descarat està el llaurador que s’arrapa.

L’opulència dels tarongers, catifa verda de La Plana fruita dolça i sobirana que ens feia guanyar diners i treballar de bona gana.

Ara tot és brossa i malea amb el terme abandonat. La taronja que tant ha donat hui en dia va de volea i fins el museu està tancat.

L’opulència dels governants que esperen estar de per vida i eixiran en estampida un punt els seus votants els deixen l’urna buida.

Doncs al maig hi ha eleccions i algú ja està tremolant i el seu cap no para pensant que se li acaben els cigrons i haurà de guanyar-se’ls treballant.

L’opulència del que aspira a seure ell en la poltrona però que no se n’adona que és molt cara la cadira i potser tampoc tan bona.

Doncs si una pata ha de comprar, justet la de més a la dreta, haurà d’amollar la pesseta i damunt el faran passar pel forat d’una agulleta.

primeraEscena

Perestaciutatcaminauncaçadorqueprous’atina.

Exhibint els seus trofeus arriba fent ostentació i cridant prou l’atenció este caçador que tu veus carregat de molta ambició.

Empresari destacat d’una classe de formigó que al sòl llueix a muntó, un producte tan delicat que val més que un ronyó.

I com el negoci va tant bé que entren diners a patades va gastant-se milionades alegrement i sense fre per totes estes contrades.

L’opulència de pagar bous i fer un museu privat o passejar per la ciutat estrenant un cotxe nou cada dia assenyalat.

Si té set beu Dom Perignon, si te fam es fot un pata de «Jabugo», gens barata, i de postres uns fartons arremullats en orxata.

La casa del Pare Noel... Alfredo Rey en el balcó... un bou a cada comissió..., tot sembla poc per a ell perquè: això ho pague jo!

segona Escena

Moltssónelsnominats,peròpocselspremiats.

Els Òscars de Hollywood són un premi molt anhelat s’alegra qui l’ha guanyat i deixa més bé fotut qui s’ha quedat nominat.

L’Òscar a la interpretació està ací molt cotitzat doncs als plenaris de la ciutat tant govern com oposició se’l disputen sense pietat.

Uns fan vore que són molt bons els altres diuen que el pitjor i amb eixes passen sense pudor, això sí, des d’uns bons sillons i amb un sou encara millor.

L’Òscar a la millor actriu vol guanyar-lo l’alcaldessa però per ell també s’interessa la del partit més mort que viu i pel PP una metgessa.

L’Òscar al millor actor és sens dubte per a Fuster que interpreta que és un deler. Molt bon xic, treballador, però el partit el fot al carrer.

L’Òscar a la millor pel·lícula és la que es munten els de Vox perquè entre Albiol i Canós... Mare de Déu, Senyor! Lliura-nos d’estos dos!

L’actor de repartiment aspira guanyar-lo Granel doncs li ha vingut al pel buscar lloc al parlament quan ací s’acaba el caramel.

Els efectes especials se’ls domina Aparici que fa tort un carril bici, els carrers deixa empastrats i als veïns sense servici.

Com actriu de repartiment triomfarà segur Molina, que és una xica fadrina que es mou bé per l’ajuntament fent-se lloc entre bambalina.

El premi al decorat se l’ha adjudicat Clausell que com és molt sabut ell a Monferrer ha embolicat per si es queden al replanell.

I el premi a la direcció, com està tan disputat, el que nosaltres hem pensat és que l’atorgue Joan Llidó que tots els plens s’ha tragat.

Ah! I a la pel·lícula estrangera voreu que el premi ho hem donat i això és perquè el jurat s’ha quedat a una vorera de la Ronda Pere Quart.

Escena tercera

Opulènciafalleraoaparadordeprimera?

De dins del preciós joier ix radiant la festa fallera que en Borriana és la primera i de vegades sembla ser que a alguns això desespera.

Som una festa rimbombant plena de llum i lluentor, amb vestits que són un tresor on tot és un luxe radiant i de categoria superior.

Però seguim vivint de llogat i sembla que no hi ha manera de construir la Llar Fallera i d’eixe lloc desangelat fugir, puix fa un fred que pela.

Les carrosses d’ací cap allà i gràcies hem de donar que algú ens ha volgut deixar una nau mig desteulà per a poder-les guardar.

La subvenció congelada i menys mal que Federació treballant molt i a muntó amb alguna perra ens ajuda que trau de Diputació.

Els casals, tots donen pena; doncs és molt justet el veïnat i encara no t’has menejat ja pots sentir la sirena perquè als guàrdies han avisat.

I el súmmum de la situació és una cosa ben grossa: quan una falla es proposa ser-ne 300 de comissió... i no fer ni una carrossa!

Tot menjat i begudet, carpa, «deejay» i festeta, i si pot ser un tiquet per gin-tònic o whisket i amb això... feina feta!

Eixe model s’imposa entre tota la joventut i veig un futur ben fotut doncs això és qualsevol cosa. Però ser faller? Ni un minut!

quarta Escena

Abundànciadeterrenysonelprogréséseldemenys.

Una nova zona comercial al solar de l’antiga pelaora duu endavant una constructora on el reclam principal és el menjar a tot hora.

Un LIDL encara més gran i un restaurant d’hamburgueses d’eixes fetes en preses que te fan estar rotant amb digestions ben espeses.

Més com és la novetat, de la Bosca a Calatrava arriba caient-li la bava esta «auela» patinant que en un forat es clava.

Doncs estan bons els carrers que no deixa d’empastrar una empresa singular que en comença un en gener i l’acaba allà en Nadal.

Però si hi ha uns terrenys que tenim ben empastrats són els que estan ubicats des de fa vint anys almenys en un PAI sense trellat.

Com l’assumpte està als jutjats, tal vegada la solució seria fer una promoció entre els jutges i advocats que coneixen bé la situació.

Escena Cinquena

Araquevéneneleccions,totsvolenserelsmillors

Un concurs de bellesa canina com voreu hem organitzat per a vore qui és el templat que el guanya i així camina cap al govern de la ciutat.

El gosset dels socialistes el triomf vol revalidar per això torna a presentar encapçalant les llistes qui dos vegades va guanyar.

Aguantarà el pols l’alcaldessa?

De qui es pensa rodejar per a poder continuar i convèncer que interessa la ciutat ella governar?

Els gos del Partit Popular porta huit anys lladrant i en l’oposició remugant; ara pensa que pot guanyar amb Monferrer al capdavant.

Li eixirà bé la jugada?

O el govern haurà de pactar amb eixa dreta tan «peculiar» que encara viu ancorada en uns temps per oblidar?

L’altre gos és Compromís que duu huit anys sense lladrar doncs el varen ensabonar amb un trosset del pastís però a canvi de callar.

A qui pensen presentar de moment no ho sabem per això molt ens temem que li costa de trobar perquè va fugint la gent.

Més gossets ja no hi ha però si algun complement que podrà vore la gent i de segur endevinarà en ells qui retratem.

boletons Xispetes, pebreracoenta i alguna

Comalsllibretsdelsanystrenta. En la Casa de Cultura va pegar tan gran ventà que se va menejar l’estructura i va anar el tendall a fer la mà.

Si crides al centre de salut no esperes que te’l agafen; el temps hauràs perdut i mentre les hores passen.

Ja ha tornat el festival i amb ell tota la joventut omplint de merda l’Arenal i el sac d’algun «sabut».

Passejant per la marjal un matí de primavera es va trobar Pere Pasqual una polla matinera.

I com no havia esmorzat i anava be de fam li va pegar un grapat i mesurava més d’un pam.

Si vas a la cooperativa, en un punt ja t’asomes amb alegria et saluda el bon amic Vicente Comes.

Un pont estan construint al Clot de la Mare de Déu; després de tants anys patint el de menys és saber el preu.

Si un dia vols prosperar i tindre feina de per vida tant sols t’has d’arrimar a qui mane en Ca La Vila.

Eixint cap a Vila-real, taronges i escorxador són l’ingredient principal d’un perfum que fa pudor.

Una nova religió resulta que està triomfant i és fer vídeos a Tik-Tok fent el bobo o ballant.

Epíleg

Un any més l’explicació ha arribat ja al final; si els ha agradat a muntó a mi em semblarà genial.

Si els ha agradat un poquet i amb això estan contents, jo em done per satisfet i m’alegre per vostès.

I si no els ha agradat gens, ho lamente de tot cor i vorem si a l’any que ve ho puc fer un poc millor.

Sí que els dic a tots tres que bona ha sigut la intenció i que he treballat prop d’un mes per a escriure tot açò.

Del jornal no cal parlar per més que diga el president que enguany me’l vol pujar prop d’un dos-cents per cent.

Està fet un romancero eixe faller deshonrat; a vore si es pensa l’Olivero que jo estic apardalat.

Fique ja punt i final i, si Déu vol, fins l’any que ve on, si me paguen com cal, tornaré per La Mercè.

La Mercé, la teua mar.

Falla Infantil 2023

Barri La Mercé 2023

Infantil Comissió Falla

Presidents: Joan Blasco Martí, Aina Borja Soler.

Vocals: Julia Aparici Mundina ,Candela Argandoña

Sánchez, Leo Argandoña Sánchez, Carla Arnau

Sanchis, Martina Blasco Romero, Llura Borja Soler, Ainhoa Cebrián Salvador, Biel Cebrián Salvador, Chloé Cebrián Salvador, Júlia Alejandra Chacón

Tornador, Joan Conde Campos, Marc Conde Campos, Sara Crespo Perarnau. Silvia Crespo Perarnau, Candela Cuadros García, Aleix Cuartero Murgui, Martí Cuartero Murgui, Núria Esteban Almenara, Candela Fernández Mendoza, India Gallén Marín, Elia Gil Castell, Paula Imbernon Raduta, Balma

Marañón Melià, Miguel Martínez Rodríguez, Marina

Nebot Lahuerta, Xavi Nebot Lahuerta, Ana Olivas

Vidal, Maria Olivas Vidal, Amalia Oltra Tormos, Lucía Palos Rueda, Víctor Palos Rueda, Ana Piquer Chiva, Miranda Piquer Chiva, Evelyn Pons Felip, Aitana

Puchol Köster, Diego Puchol Köster, Isabel Quesada Huesa, Sofía Quesada Huesa, Aina Ramón Martínez, Vera Ramón Martínez, Sergi Reula Tudela, Xavi Reula

Tudela, Ariadna Román Salvador, Ana Ruíz López, Maria Ruíz López, Alejandra Salinas Rubert, Daniela Salinas Rubert, Andrea Señoret Ruíz, Diego Señoret Ruíz, Carmen Tena Rosell, Lola Tena Rosell, Alejandra Villanova Sanahuja.

Pregonet Faller

Xiquets i xiquetes de Borriana deixeu de costat les maquinetes que arriba ja la setmana de les nostres millors festes.

Aneu a les paraetes compreu «xinos» i piuletes, «falleros» i bombetes, però no feu malifetes.

Tireu-los al mig del carrer per anunciar ben contents que gaudiu amb deler d’uns dies de festa plens.

Quan la musica escolteu, arrimeu-vos a la falla i canteu de viva veu que el futur és la xicalla.

Doncs si a la vella tradició li afegim a la infantesa, creixerà més la il·lusió i guanyarem en tendresa.

La festa serà més sana i amb molta vitalitat recorrerem tota Borriana portant l’alegria al veïnat.

I quan el foc de la gran nit en cendra torne la falla del vostre cor amorosit començarà a nàixer un altra.

I entre plors i rialles, un crit amb força s’enlaira: Visca per sempre les Falles! Visca per sempre Borriana!!

Presidents Salutació dels Infantils

Hola a tots i totes. Som Joan i Aina i enguany tenim l’orgull d’ostentar la presidència infantil de la nostra falla, la Falla La Mercè.

Jo, Joan porte en la falla des d’abans de nàixer, doncs els meus pares ja em varen apuntar quan encara estava dins la panxa de ma mare i el meu nom ja va aparèixer al llibret al mes de març tot i que jo vaig nàixer al juliol. En la falla he sigut de tot, primer comissionat, després dos anys falleret i seguidament tres anys reinet, quasi res! Sols em faltava ser president i en això estem enguany.

Jo, Aina porte ja cinc anys a la falla, vaig entrar junt a la meua família l’any 2019 i he sigut tres anys fallereta de la cort d’honor. Aquest 2023 em feia molta il·lusió ser presidenta infantil.

Enguany tenim la sort de comptar amb Lucia com a Fallera Major Infantil, una xiqueta amb la que ens ho passem d’allò més bé i amb qui recorrem tots els llocs per representar a la nostra estimada falla. És una passada també el poder tindre la cort d’honor que ens acompanya. Dinou xiquetes i xiquets que no paren ni un moment i que fan que allà on anem siguem una multitud. En la comissió adulta tenim Anabela com a Fallera Major, ella és molt simpàtica i alegre i sempre està acompanyada pel nostre president Vicent.

Com ens han demanat escriure per al llibret, volem aprofitar l’oportunitat per dir-vos que la nostra és una falla amb molts xiquets i xiquetes i per això ens ho passem molt bé i us convidem a vindre a gaudir de les festes. Nosaltres, els dies de falles estem sempre per la placeta amb els petards i anem amb la música pels carrers del barri. Tenim també una falleta molt xula i ens divertim molt al casal, així que si vosaltres també voleu passar-ho bé, ja sabeu que us esperem en la falla de La Mercè.

Molt bones falles a tots i totes i visca La Mercè!!

Joan Blasco Martí Aina Borja Soler

Falla Barri la Mercé 2023 Falla Barri La Mercé

Major

Benvolguts tots i totes; permeteu-me que em presente: sóc Lucía Palos Rueda, i aquest any tinc el goig d’escriure aquestes línies representant a la Falla Barri La Mercé , com la seua reineta infantil. Estic molt contenta i emocionada per aquest any que tot just comença, però al mateix temps una miqueta neguitosa pel que representa… és una responsabilitat que espere saber complir tal i com es mereix “La Veterana”. Ganes no me’n falten… i estic completament segura que tota la falla, juntament amb la meua família estaran al meu costat per tal d’aconseguir-ho. La nostra fallera major, Anabela, la seua cort, el nostre president, els presidents infantils i la meua cort d’honor, són la millor companyia que hauria pogut desitjar per gaudir junts d’aquests dies de falles, foc i diversió que ens esperen. Des de ben xicoteta m’he trobat ben a gust a La Mercé, és com estar a casa meua. I crec que és el més important, estar a gust, fer pinya entre tots, i passar-ho el millor possible. Us anime a això mateix, gaudiu de la festa, de les falles, i d’aquest any que per mi segur serà tant especial. Ja m’acomiade, salutacions a tothom, i només em queda per dir: Que visquen les falles i que visca La Mercé!!!

Al caliu de la falla Veterana vares nàixer tu com a fallereta convertint-te en la dolça xiqueta que llueix ara com a sobirana.

La que desfila sempre ben galana recollint l’amor que es manifesta en els xiquets que estimen la festa i t’acompanyen per tota Borriana.

de la Fallera Salutació Infantil Lucia Palos Rueda

Ara és moment de gaudir i somniar, de viure el teu regnat intensament per així poder-lo sempre recordar.

No has de perdre ni un sol moment d’un any que al cor sempre ha de quedar gravat a foc i de forma permanent.

María Ruiz López

Elia Gil Castell

Nuria Esteban Almenara

Alejandra Salinas Rubert i Diego Puchol Köster

Sofía Quesada Huesa

Cort d’honor Infantil

Chloé Cebrian Salvador

Carmen Reyes García i Aleix Cuartero Murgui

Ana Ruiz López

Lola Tena Rosell

Candela Argandona Sánchez

Alejandra Villanova Sanahuja

Amalia Oltra Tormos

Barri La Mercé Falla Infantil 2023

Artista: Paco Martínez Herédia

Lema: La Mercé, la teua mar

Crític: La Calavera Coquis

de la FallaExplicació

Potser enguany el lema a algú li puga sonar va ser fa anys l’emblema per a Borriana promocionar.

I en revistes i diaris en cine i televisió, fins en tot en calendaris trobaves el lema en qüestió.

Orgullosos de la mar sense dubte ací estem i l’hem de que promocionar sobretot amb coneiximent.

I és que la nostra mar és un tresor estimat que hem de conservar tal i com hem heretat.

Un trosset d’eixe tresor arriba fins la placeta; hem agafat el millor el que més el representa.

Barrejant la fantasia i les llegendes marineres arriben amb alegria un bon grapat de sirenes.

Elles són el motiu principal les quals donen cos a la falla i amb una bellesa especial enamoren la xicalla.

Els seus cants encisadors són la tendra melodia que va omplint nostres cors d’esperança i alegria.

La sirena xicoteta encara està assajant amb una veu fineta per millorar el seu cant

Qui ja s’ha fet fadrina té una veu exhuberant i en sentir-la s’il·lumina el món sencer pel seu cant.

Rodejades de coralls que triomfants emergeixen amb lluentor de cristalls i colors que meravellen.

A la nit ens guia el far amb una llum ben potent que arriba a enlluernar si la mires de propet.

Majestuós i amb gran altura és visible de tots el punts i amb la seua tasca procura evitar-nos un bon disgust.

Amb el seu avionet fent vol de reconeiximent, este simpàtic xiquet gaudeix de cada moment.

Per gaudir d’una llum bona la sirena se n’ha pujat fins la bombeta que corona la part més alta del far.

Trobem els xiquets banyistes els dos jugant a vora mar ells volen ser protagonistes i a la falla figurar.

Un punt arriba l’estiu i amb les classes acabades este xiquet només viu per banyar-se a totes hores.

A la vora de la mar i amb eixa aigua tan fresqueta només pensa en jugar i passar bona estoneta.

El simpàtic cavallet cavalca pel fons marí ho fa content i distret doncs va a visitar al dofí

Entre coralls, el cavallet no pot parar ni un moment, gaudeix i nada satisfet i va fent-se el valent.

El polp s’amaga en l’arena però hui content ha eixit a la llum de la lluna plena que llueix aquesta nit.

Igual dins d’alguna llanda o potser que d’un forat, qualsevol polp fa sa casa i en un punt, solucionat.

Les gambes i el calamars una festa han volgut fer; s’han citat al mes de març en la placeta de La Mercé.

Elles no porten gavardina perquè gens de falta els fa i és que la fauna marina coneixen millor que la mà.

Ells de tinta van replets per si algú els vol molestar, van amollant-la a pets o de manera similar.

Si voleu conèixer més d’esta falla especial ja voreu com en no res a la plaça està plantà.

I allí és on us esperem a tots, xiquets i xiquetes, així junts gaudirem de les nostres millors festes.

Fins ací l’explicació de la falla que plantarem; l’artista i la comissió que vingueu tots desitgem.

Breu diccionari de les

Pel:MestrePinyons(quenosapllegiridónalliçons)

Si us heu fixat bé a l’hora de llegir l’explicació de la nostra falla infantil, haureu pogut comprovar que hi ha un bon grapat de paraules en negreta. No passa res si ho esteu mirant ara perquè no us havíeu adonat. Eixes paraules són les que han estat escollides per enllestir aquest breu diccionari. No conèixer el significat de moltes paraules fa que la lectura siga més difícil arribant fins i tot al punt de fer-nos perdre l’interès i abandonar el text. En l’explicació, o crítica que també es denomina, de la falla hi ha moltes paraules relacionades amb la mar, ja que al seu voltant gira l’argument, però també en trobem d’altres relacionades amb la pròpia festa de les falles i algunes més que tal vegada resulten un poc més complicades per als xiquets i xiquetes. D’entre totes elles hem fet una selecció de quaranta que són les quals passen a formar part d’aquest breu diccionari. Tan breu que no se si hi haurà un altre tan menut i igual estem batent un rècord «Guiness» i no ens hem assabentat. Bé, ens deixem ja de romanços i calendaris i entrem directament en matèria.

paraules de l’explicacio de la falla.

AAlegria: Substantiu femení. Sentiment intens de plaer, de satisfacció, que es manifesta exteriorment. Exemple: Quan el vaig veure, vaig sentir una gran alegria. Crits d’alegria. L’alegrialiil·luminavalacara.

Tambésignifica: Allò que produïx goig. Exemple: Lamenudaésl’alegriadelacasa.

Amollar: Verb transitiu. Soltar, deixar lliure (a algú o alguna cosa que es retenia). Exemple: Vandecidiramollarelpresoner.Hanamollatels gossos.

Artista: Adjectiu. Dotat per a les arts. Substantiu per designar a la persona que conrea una de les belles arts. Exemple: La pintora està consideradaunagranartista.

CCalamar: Substantiu masculí. Mol·lusc cefalòpode (Loligosp), de cos allargat acabat en punta, amb una aleta triangular a cada costat, closca interna còrnia i dos dels deu braços molt prolongats, de carn saborosa i molt apreciada com a aliment.

Cant: Substantiu masculí. Acció de cantar. També significa: Sèrie de sons musicals que s’emeten quan es canta.

Igualment: Sèrie de sons, especialment si són harmoniosos o rítmics, que emet un animal. Exemple: El cant del rossinyol. El cant de la xitxarra.

BBombeta: Substantiu femení. Globus de vidre, on s’ha fet el buit, en l’interior del qual hi ha un filament metàl·lic que, quan hi circula el corrent elèctric, es posa incandescent i fa llum.

També significa: Article pirotècnic infantil consistent en una quantitat reduïda de pólvora embolicada en paper i que esclata quan es tira amb força i impacta contra una superfície dura.

Cavallet: Substantiu masculí. Peix osteïcti marí (Hippocampus sp), el cap del qual recorda el d’un cavall, amb la boca tubular, el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, cua llarga i prènsil, caracteritzat perquè el mascle cova els ous en la seua bossa incubadora.

Comissió: Substantiu Femení. Conjunt de persones que s’unixen per a organitzar activitats de caràcter lúdic i cultural al voltant d’un motiu festiu concret. Exemple: Comissió fallera. Comissió de festes.

Corall: Substantiu masculí. Invertebrat cnidari (Corallium rubrum), que habita en colònies on els seus individus estan units entre si per un esquelet calcari i ramificat de color roig o rosat, i que creix sobretot en clevills i cavitats submarines d’aigua clara, poc profunda i càlida.

Cristall: Substantiu masculí. Cos format per solidificació que presenta els àtoms regularment i repetidament distribuïts en les tres dimensions de l’espai.

També significa: Vidre pesat i molt brillant compost principalment de sílice, òxid de plom i òxid de potassi, que s’utilitza en la fabricació de prismes, lents, vaixella fina i altres objectes.

Esperança: Substantiu femení. Confiança d’aconseguir alguna cosa o que es produïsca alguna cosa que es desitja. Exemple: No hem de perdremail’esperança.Lesnostresesperances s’han esfumat.

Estiu: Substantiumasculí.Estació de l’any, entre la primavera i la tardor, que astronòmicament comença en el solstici d’estiu i acaba en l’equinocci de tardor.

DDofí: Substantiu masculí. Mamífer cetaci marí (Delphinus delphis), que pot arribar als dos metres i mig de llargària, de color fosc per damunt i blanquinós per davall, cos allargat i morro prim i llarg, que viu en aigües temperades i tropicals.

Explicació: Substantiu femení. Acció o efecte d’explicar. Aclariment sobre accions o paraules que exigixen ser justificades. Exemple: Li van demanarexplicacionsperlaseuaconducta.

EEmblema: Substantiu masculí. Signe convencional visible que representa una idea, freqüentment acompanyat d’una llegenda explicativa. Figura o objecte que és representació simbòlica d’una cosa. Exemple: Labalançaésl’emblemadelajustícia.

Encisar: Verb transitiu. Captivar (a algú) per un atractiu poderós. Exemple: La seua eloqüència vaencisarelpúblic.

Enlluernar: Verb transitiu i instransitiu. Causar dificultat en la visió (d’algú) una llum massa viva. Exemple: Els fars del cotxe van enlluernar elgat.Elsolenlluerna.

FFalla: Substantiu femení. Construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc, que es planta en els carrers de moltes poblacions valencianes per la festa de Sant Josep i que es crema la nit d’eixe dia.

Far: Substantiu masculí. Torre amb una llanterna en la part més alta, erigida en llocs ostensibles de les costes perquè els navegants es puguen orientar. Exemple: El far del cap de Sant Antoni.

Fauna: Substantiu femení. Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat o que han habitat en un període geològic concret. Exemple: La fauna de l’era paleozoica. Fauna abissal,limícola,litoral,pelàgica.

GGamba: Substantiu femení. Crustaci decàpode macrur (Parapenaeopsis sp i Trachypenaeus sp), de cos translúcid i allargat, color rosat o roig i carn molt saborosa.

Gaudir: Verb intransitiu. Sentir un gran plaer o satisfacció, especialment per la possessió d’una cosa o per la consecució d’un desig. Exemple: Comvamgaudirdelmenjarenaquellpaís!

Gavardina: Substantiu femení. Peça de vestir impermeable, que es passa amb botons per davant i que cobrix fins a mitjan cama.

excessiva llargària i monotonia. Exemple: No vagesaveureaquellapel·lícula:ésunallanda.

Llegenda: Substantiu femení. Relació de fets que tenen més de tradicionals o meravellosos que d’històrics o verdaders. Exemple: Un recull de mites i llegendes de la comarca. Una vida de llegenda.

Lluentor: Substantiu femení. Qualitat de lluent. Exemple: La lluentor dels seus ulls. La lluentor del’espasa.

També significa: Conjunt de reflexos de la llum sobre la superfície dels minerals.

JJugar: Verb intransitiu. Fer alguna cosa amb l’única finalitat d’entretindre’s. Exemple: Els xiquetspasseneldiajugant.Nopoteixirajugar finsquenoacabeelsdeures.

Lema: Substantiu masculí. Argument o tema d’una composició, que la precedix com a títol o introducció.

Tambésignifica: Motiu d’una falla o foguera.

Lluna: Substantiu femení. [escrit amb majúscula inicial] Únic satèl·lit natural de la Terra. Exemple:UneclipsideLluna.

També es denomina així a un Satèl·lit natural d’un planeta. Exemple: Les llunes de Saturn.

MMajestuós: Adjectiu. Que té majestat. Que és d’una grandor imposant. Exemple: Caminar majestuós.Casamajestuosa.

LLlanda: Substantiu femení. Làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany que la preserva de l’oxidació.

També significa: Cosa enutjosa per la seua

Mar: Substantiu masculí. Massa d’aigua salada que cobrix una gran part de la superfície de la Terra. Exemple: L’aigua del mar. Un terreny a cent metres sobre el nivell del mar.

Març: Substantiu masculí. Tercer mes de l’any, entre febrer i abril.

Melodia: Substantiu femení. Successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseïxen un sentit musical.

També significa: Dolçor o suavitat de la veu humana o del so d’un instrument musical.

PPlantà: Substantiu femení. Forma col·loquial. Acte de plantar les falles de Sant Josep i les fogueres de Sant Joan

Polp: Substantiu masculí. Mol·lusc cefalòpode (Octopusspp), lleuger, amb huit braços caçadors proveïts de ventoses, que canvia de color i expulsa núvols de tinta com a defensa.

Tresor: Substantiu masculí. Gran quantitat de diners, valors o objectes preciosos, reunida i guardada. Exemple: El tresor continuava amagatenunllocsecret.Eltresordelacatedral.

VValent: Adjectiu. Que té coratge per a mamprendre activitats o per a afrontar els perills sense por. Exemple: És prou valenta per aafrontarnousreptes.Unarespostavalenta.

XXiquet/a: Substantiu masculí i femení. Persona que està en la infància, que té pocs anys. Exemple: Un xiquet de deu anys. Un joc de xiquets.Laxiquetajavaal’escola.

SSirena: Substantiu femení. En la mitologia grega, nimfa marina en forma de dona jove i bella en la part superior del cos i de peix o d’au en la part inferior que, amb els seus cants, atreia els navegants i els extraviava.

TTinta: Substantiu femení. Líquid de diferents colors utilitzat per a escriure, per a dibuixar o per a imprimir.

També significa: Secreció protectora de color negrós o negre violaci dels cefalòpodes.

Reina fallera de Borriana María, dolça xiqueta.

Un estel brilla en la nit, una llum que ens il·lumina marcant de la festa el camí que naix des de l’esperit i ja esta vesprada camina al vore’t a tu regina com la flor del gessamí: flairosa, pura, delicada, en cadira d’or entronitzada com marcava el teu destí.

Tu, la xiqueta dels meus ulls, la fallereta estimada, sempre de la mà agafada del xiquet que jo més vull; qui hui sembla una fada revolant pel cel faller, escampant amb alegria el seu somriure fugisser acompanyat d’una mirada que enamora al món sencer.

La xiqueta més bonica, qui ens ha meravellat, la dels ulls que tot ho diuen i els cabells de sol radiant.

Quina joia, Reina meua, quin moment més exultant al vore’t per fi coronada i en les falles ja regnant.

Ara ja s’encén la festa! Pas a la reina és el crit! Que la música que ens conquesta sone amb força fins l’infinit,

puix ha sigut exaltada i regnarà sempre galana, Maria, dolça xiqueta!

Reina Fallera de Borriana!!

Relació de exerici 2022-2023 premis

Primer premi de falla. Primera Categoria

Primer premi de falla infantil. Primera Categoria

Primer premi enginy i gràcia. Primera Categoria

Primer premi enginy i gràcia infantil. Primera Categoria. Ninot indultat infantil de les Falles de Borriana 2022

Segon premi de llibret. Falles 2022

Segon premi comparsa infantil. Cavalcada del Ninot Infantil 2022

Segon premi Creu de Maig infantil. Creus 2022

Segon premi campionat de guinyot. Falles 2022

Tercer premi activitat fallera. Falles 2022

Tercer premi comparsa. Cavalcada del Ninot 2022

Cinquè premi Creu de Maig. Creus 2022

Sisè premi carrossa cavalcada del ninot. Cavalcada del Ninot 2022

Sisè premi carrossa Batalla de Flors 2022

33è Premi de llibret a la Promoció i Ús del Valencià

FalleraOpulència

FalleraOpulència

Per:JosepNosiGarcia.

Abundància de bens, gran riquesa. L’opulència es defineix com una qualitat de les coses riques, abundants, exornades. Des d’eixe punt de vista, podríem dir que les falles són una festa opulenta perquè són una festa rica, abundant, que posseeix una gran quantitat de bens. Posseeix gran quantitat de manifestacions diverses, d’actes i activitats que la conformen com un tot que cobreix pràcticament tot el cicle anual, la vida sencera dels fallers exercici rere exercici. Els anys fallers se solapen, es donen la mà, es confonen fins i tot entre uns i altres per la manca d’interrupció, per la continuïtat del calendari festiu, un calendari atapeït d’actes de tot tipus, un calendari ric, opulent.

Les falles, però, als seus inicis, no eren una festa opulenta sinó molt senzilla. Fer una foguera amb coses velles, inservibles, per a marcar una petita fita al calendari, una manifestació cíclica anual que no era més que qualsevol altra festa, una expressió puntual. En quin moment aquella senzilla festa va començar a mudar en l’opulència que hui mostra? La portava implícita o més bé ha sigut un cúmul de circumstàncies afegides aquelles que li han donat eixa qualitat d’opulenta avui dia?.

A Borriana, tenim el naixement de les falles ben a la vista. El fet que les falles ací siguen una festa jove, històricament parlant, facilita veure tot el seu esdevenir en conjunt i poder albirar com canvien, muden, s’enriqueixen, com es tornen opulentes. La festa naix a l’any 1928 d’una manera molt humil i senzilla, com una petita broma entre amics. La falla va ser quasi un pensat i fet i, per tant, no va ser una festa amb moltes activitats: plantar la falla, escriure un llibret que la pogués explicar als veïns i visitants i, per suposat, cremar-la com marcava la seua raó de ser.

No obstant això, ja en aquell primer i sobtat exercici faller trobem el primer exemple d’acte faller a banda d’eixa part troncal de la festa. En aquell any qui havia sigut designat pel grup d’amics com a primer president de la història de les falles de Borriana, Manuel Martí Felis, havia sigut pare d’una criatura. El xiquet, va nàixer poc abans que la primera falla pogués veure la llum del carrer i aquella casualitat va acabar en l’organització d’un bateig faller el mateix matí del dia de Sant Josep. De bon matí la família i la reduïda comissió de la falla van procedir al bateig a l’església de La Mercè i, després, tots junts van sortir a voltar la falla amb el xiquet ja batejat. Aquell senzill i íntim acte pot ser considerat, a Borriana, com l’inici de l’enriquiment de la festa de les falles amb activitats

Primera falla de Borriana. la mercé 1928.

complementàries al propi fet de plantar la falla. Pot ser considerat com l’inici de l’opulència.

A partir de l’any següent la festa fluirà com una cascada, brollarà amb abundància. Noves comissions falleres se sumaran a la iniciativa de La Mercè i molts actes veuran la llum al període que va des del 1928 fins a l’esclat de la Guerra Civil el 1936. I això no es pot veure com un element aïllat o independent de la globalitat fallera, sinó més bé al contrari, com un reflex d’allò que estava passant amb la festa per tot arreu, especialment al seu epicentre, a València.

A València l’inici de la festa es perd en l’antiguitat del temps. La tradició de plantar i cremar una falla, el to satíric que van anar adquirint els monuments, l’edició de llibrets explicatius d’eixa sàtira i l’ús de la pólvora per a cremar-los amb una creixent espectacularitat poden ser considerants com a ja fixats a inicis del segle XX i molt abans de l’arribada de la festa a Borriana. Si es vol es podria considerar l’adorn en la pròpia falla (fent-la un monument artístic i ja no purament muntanya de deixalles) i també en la seua cremà (usant la pólvora i els seus derivats de manera embellidora) com l’inici de l’ornamentació de la festa, del seu enriquiment, de la seua opulència. Eixa evolució a València ja es podria veure durant el segle anterior, provocant fins i tot les primeres referències documentals de la festa, motivades en major part per l’intent de l’administració pública d’exercir cert control de la festa i per les protestes dels fallers contra eixes mesures, que sovint incloïen la fixació de taxes o impostos per l’ocupació de la via pública i per la prevenció de desperfectes derivats de la cremà d’unes falles cada vegada més grans i d’un ús de la pirotècnia més encaminat a l’adorn per a delectació del públic que hi acudia. Aquells eren, a aquella època els únics i primigenis signes d’opulència fallera.

Però les falles, a banda d’enriquir-se al seu aspecte extern, havien anat enriquint-se com a manifestació social i cultural. A València, ja durant el segle XIX i sobretot a les primeries del segle XX les comissions falleres comencen a ser un fenomen aglutinador de primer ordre. Socialment es conforma una xarxa de relacions que vertebra la ciutat al voltant dels carrers on el veïnat decidia erigir-se en comissió fallera. Cada vegada les comissions estaven més organitzades, estructurades i, per tant, exhibien un gran potencial per a fer encara més gran la festa i un potencial també de dinamització econòmica.

Primer document gràfic PuBlicat soBre les falles de valència. any 1860

falla caraBasses – en gall 1889.

falla maldonado 1889.

FalleraOpulència

El desenvolupament urbà i social de la València d’inicis del segle XX va provocar els primers intents d’estructuració de la festa per a aprofitament de les seues potencialitats, especialment com a reclam turístic. En eixe sentit, l’entitat anomenada Acadèmia Valencianista organitzà ja per al febrer de 1926 una reunió amb altres entitats econòmiques i culturals amb l´objectiu ja clar de crear un organisme que pogués estructurar i dinamitzar la festa de les falles i les comissions falleres. D’aquella reunió naixeria L’Assemblea per a les festes de Sant Josep, entitat que tenia com a única aspiració el foment de les falles com a atracció turística. Fruït d’eixos esforços s’aconseguiria, ja l’any de 1927, la creació del primer Tren Faller per part de la Societat Valenciana del Foment del Turisme. El tren, procedent de Madrid, arribà a l’Estació del Nord el dia 18 de març de 1927 i fou rebut per una enorme quantitat d’autoritats i fallers. Aquesta sí serà realment una fita important que marca un canvi de tendència a la festa de les falles. Com es veu, la festa per primera vegada ja no busca un enriquiment intern sinó que se centra en l’ús d’eixe enriquiment exhibit com a reclam turístic, per a mostrar-se a l’exterior, a més poblacions, a més llocs, com a aprofitament econòmic. A l’any següent diferents trens s’unirien al procedent de Madrid donat l’èxit de l’arribada de turistes i de valencians residents a llocs llunyans per a viure la festa. El camí estava encetat, carregada en aquells trens viatjava també l’opulència.

Durant l’any 1927 els presidents de les comissions falleres, esperonats per aquells resultats del tren faller, van mantenir una sèrie de reunions al Cafè Valencià (Plaça del Mercat) i d’elles va nàixer la primera entitat unitària i representativa de les comissions falleres: el Comitè Central Faller, que es reuní per primera vegada el 10 de febrer de 1928. L’estratègia a seguir per aquell Comitè era ja molt clara: aconseguir finançament econòmic de l’administració pública i de sectors privats per a poder finançar l’enriquiment de la festa amb activitats que la feren més atractiva encara. L’objectiu era enriquir la festa perquè aquesta pogués generar encara més ingressos, convertir-la en un motor econòmic per a la ciutat. Al període entre 1928 i 1936 el Comitè crearà la Crida, l’Exposició del Ninot, la Cavalcada del Ninot, la Cavalcada del Regne, ampliarà els dies de festa fins a portar la Plantà al dia 16 de març i elegirà, a un concurs, les primeres belleses falleres i una Reina Fallera (antecedent de les actuals Falleres Majors). En eixe període se senten les bases de l’opulència i tot vindrà donat per l’intent d’aprofitament de les potencialitats econòmiques de la festa.

arriBada del Primer tren faller a l’estació del nord, valència, any 1927.

reunió del comitè central faller, valència, any 1932

Com es pot veure, la cascada d’actes que adornarien la festa a Borriana no és sinó un espill d’eixa activitat intensa operada al cap i casal entre entitats fallers centralitzades (les primeres a la seua història), sectors privats i administració pública per a esperonar el seu creixement i el seu atractiu. Les falles arriben a Borriana just en aquell moment i, com no, seguiran aquell model d’opulència fil per randa. El 1929 ja hi hauria tres comissions en exercici, a La Mercè se sumarien La Vila i el Barri València, i això ja motivà l’establiment de premis a les falles i als llibrets dotats econòmicament per part de l’Ajuntament. La dotació econòmica és ja entesa com una inversió, com una despesa usada per a contribuir al creixement de la festa, en part per a content de la voluntat popular, però en part també per la seua potencialitat econòmica, és a dir, per la possibilitat que la festa retornés eixos diners multiplicats en forma de consum turístic (intern de la localitat o abocat a poblacions veïnes). L’any següent l’exemple del Tren Faller de València ja va ser també implantat a Borriana, amb la petició d’un servei especial del tramvia anomenat popularment La Panderola . El Tramvia Faller portaria a Borriana viatgers de Castelló, Almassora o Vila-real. Evidentment, Borriana no es podia comparar en potencialitat turística a València, però sí intentava ser el centre del reclam faller a les comarques del nord, a la seua àrea d’influència. Per a recolzar aquella campanya turística començaria a editar-se ja a l’any 1932 un cartell anunciador que seria repartit per totes les localitats veïnes amb la finalitat d’esperonar el coneixement de la festa i promoure l’ús del tramvia faller per a la seua visita.

I, quina era la festa a mostrar? Com s’anava enriquint? Com hem vist el primer Bateig Faller va ser l’únic acte a referir en el primer exercici de 1928. Però ja per a l’exercici següent s’importaven els elements bàsics de la festa a València i que eren els primers i menuts signes d’opulència: la música i la pirotècnia.

La pirotècnia era un element central de la festa, el seu ús per a la Cremà va crear una identificació entre ella i la festa de les falles des de moments molt primers. La cremà era un espectacle, era allò que més visitants podia aglutinar i un element central d’aquelles primeres campanyes turístiques. Però a partir de la Cremà la pirotècnia salta a qualsevol moment de la festa fins a convertirse en elements indissolubles. La disparada de coets de diverses maneres, les despertades pel matí amb trons de bac i qualsevol altre moment elegit per les comissions per a disparar artefactes pirotècnics seran un element comú en els primers programes d’actes de les comissions de Borriana. Seran, encara a eixa època, actes puntuals de cada comissió, no organitzats conjuntament,

tramvia faller (la Panderola) carregant Passatgers a castelló)

arriBada del tramvia faller a Borriana

FalleraOpulència

quasi esporàdics, però seran un punt de partida per a actes futurs.

Per altra banda, la música (consubstancial a qualsevol festa) mostrarà també des de ben prompte una identificació total amb la festa de les falles. Ja a l’any de 1929 La Mercè organitzà revetlles i passacarrers contractant a la banda de música del Regiment de Tetuan a Castelló. Aquelles actuacions serien, com al cas de la pirotècnia, un primer reclam per als visitants, tant de dins de la pròpia ciutat com de ciutats veïnes per a apropar-se a viure la festa de les falles.

L’altre element sens dubte definitiu per a explicar la creixent opulència fallera serà, en aquells mateixos moments, una conseqüència directa de l’impacte de l’afany turístic i econòmic als objectius de les entitats festives: la creació dels càrrecs representatius de les comissions falleres. Dins de les variades mesures posades en marxa per l’administració i les entitats falleres, principalment a València, destacarà la de l’elecció de les anomenades Belleses Falleres. A les primeries del segle XX els concursos de bellesa femenins eren un símptoma de modernitat que s’havia estès per arreu d’Europa. Ja abans, durant el segle XIX eren comuns els certàmens literaris i poètics que tenien com a centre l’exaltació de la bellesa femenina, personificada sovint en alguna dona o dones que, per la seua bellesa, eren lloades com a exemple de les virtuts per aquelles persones amb habilitats de paraula o de fets. Molt ens podríem remuntar en la història per albirar eixos models de lloança al bell femení, però de ben cert és dir que, almenys per al tema que ens ocupa, Lo Rat Penat ja celebrava a València uns jocs florals moderns des de 1879 i també que als anys vint del segle passat el costum de crear concursos estatals de bellesa femenina estava ben de moda. A Espanya el primer concurs oficial d’aquest tipus va tenir lloc l’any 1929 i, en ell, va ser elegida guanyadora Pepita Samper que, precisament, era la representant de València. El Comitè Central Faller de seguida va veure la possibilitat de promoció de la festa mitjançant la seua figura, aprofitant el seu ressò mediàtic. Així, Pepita Samper va rebre la proposta de ser la imatge de la festa vestida de fallera com era la costum de les dones valencianes que participaven de la festa a les seues comissions. A l’any següent una altra valenciana, Elena Pla, seria elegida com a successora de Pepita Samper, i amb això es posaria en marxa la mateixa campanya de difusió amb la seua imatge vestida de fallera com a eix central. El 1929 i 1930 eixes dues dones marquen l’antecedent immediat de la creació dels càrrecs oficials de les comissions falleres. L’any 1931 ja cada comissió fallera va enviar una representant a un concurs que va tenir lloc des del dia 13 de setembre als Jardins de Vivers.

Jocs florals de lo rat Penat any 1904.

PePita samPer, imatge de les falles de valència , 1929.

Al concurs es van presentar cinquanta-nou representants de comissions falleres i d’elles van eixir elegides onze Belleses Falleres. Dissabte següent, el dia 20 de setembre, entre elles onze s’elegí a la primera Reina Fallera de València, Ángeles Algarra Azuara. Aquest títol canviaria de denominació a l’any següent per a passar a dir-se Bellesa Fallera i, definitivament, des de 1933 serà ja fins avui Fallera Major de València.

Aquest fet, la institucionalització d’un càrrec representatiu de cada comissió en la figura d’una dona elegida per les seues aptituds (majoritàriament per la bellesa donat que el concurs bevia dels antecedents dels concursos de bellesa) serà clau per a l’augment i institucionalització de l’opulència fallera. Les falles, festa de carrer on tots els fallers i falleres eren iguals, ara tindrien unes figures referents a qui calia exaltar, lloar i mostrar. Tots els actes creats a partir d’aquell moment tindran com a referència la participació en ells de les representants de les comissions. Es farà la Crida per a què la representant la protagonitze, es faran carrosses a les cavalcades per a què les representants les tripulen, presentacions falleres per a donar-les a conèixer. Tot girarà, majoritàriament, entorn a elles. Si l’afany turístic està a l’origen de la creació de la setmana fallera a València, d’actes com l’Exposició del Ninot, la Cavalcada del Ninot o la Crida, la irrupció en eixos actes de les falleres oficials, amb la Fallera Major i la seua Cort al capdavant serà l’element que explicarà el seu creixement i enriquiment, de la seua tendència cap a l’opulència.

A Borriana, l’Agrupació de Cultura i Belles Arts seria l’encarregada de fer la proposta de triar, per primera vegada, una Reina Fallera. El dia 16 de març de 1936 va tenir lloc al Teatre Oberon un acte que seguia les directrius de l’organitzat pel Comitè Central Faller a València l’any 1931. Les representants de les comissions havien de desfilar, mostrar-se, i finalment una d’elles resultaria elegida com a imatge de la festa fallera a la localitat: Milagros López Juan fou l’elegida i amb ella s’encetava una història d’opulència. Els actes fallers ja tindrien per sempre a les falleres com a protagonistes. A l’esclat de la música i de la pólvora, ja present als primers anys de vida de la festa, se sumaria ara el reclam de veure les falleres desfilar pels seus barris, presentades a la ciutat i erigides en representants màximes de la festa. Això serà un esperonament primordial per a la creació de nous actes que ara es podrien veure enriquits amb la presència i participació de les Falleres Majors i de la Reina Fallera. Aquell mateix any de 1936, per exemple, ja s’organitzà la primera elecció d’un Ninot Indultat, amb visita per suposat de la recent triada Reina Fallera.

elena Pla, imatge de les falles de valència 1930.

Ángeles algarra. Primera reina fallera de valència any 1931.

les onze Belleses falleres elegides Jardins de vivers, 13 de setemBre de 1931.

FalleraOpulència

Després de la Guerra Civil es reprendran aquestes iniciatives. Després d’uns anys de tornada a actes molt puntuals a algun barri, la creació de la Junta Local Fallera el 1943 serà el vertader nou punt de partida de la festa a Borriana. Es recuperarà la gala d’elecció de Reina Fallera que tindrà lloc al Teatre Casares el dia de Sant Blai de 1944 elegint a Vicenta Miró. Es recuperarà també el Bateig Faller el dia de Sant Josep i l’elecció d’un Ninot Indultat. Però, a més a més, el funcionament de la Junta Local Fallera farà que s’incorporen nous actes a imitació dels ja creats a València a la dècada anterior.

El dia setze de març de 1944 tindria lloc la primera Cavalcada del Ninot. Aquesta cavalcada tenia el seu origen a València tan sols deu anys abans. La raó de ser de la cavalcada era la de portar el ninot presentat per a indultar a cada falla i, per tant, anava unida a l’acte de la Plantà. A Borriana, l’acte es va planificar de la mateixa manera, com una cavalcada satírica que bevia de la tradició del Carnestoltes, amb comparses i disfresses que anaven a joc amb la temàtica del ninot de cada falla. La primera Cavalcada del Ninot a Borriana va partir del Pla de Sant Blai i va anar recorrent l’emplaçament de cada falla fins a acabar al Pla, donant inici a la Plantà. Amb la irrupció de les representants oficials (Borriana tornaria a tenir falleres oficials a cada comissió i també Reina Fallera per primera vegada des del 1936) aquella cavalcada es completaria amb la confecció de carrosses per a elles, acabant de completar els trets que avui coneixem per a l’acte. Amb el temps, també, l’acte serà independent de l’Exposició del Ninot i la portada del ninot a cada falla, per tant ja no mostrarà un recorregut dependent dels emplaçaments de falla sinó que passarà a ser un acte propi amb un recorregut propi. Per altra banda, aquest recorregut per les falles de les representants oficials acabarà donant origen a la visita oficial a les falles, acte que encara hui forma part del programa.

Primera elecció reina fallera de Borriana, teatre oBeron, 16 de març de 1936

cavalcada del ninot, Borriana, anys quaranta

comParsa falla la vila any 1948.

milagros lóPez Junt a la resta de candidates, teatre oBeron, 16 de març de 1936.

vicenta miró, reina fallera de Borriana 1944.

FalleraOpulència

També aquell 1944 tindria lloc el primer Homenatge Faller, destinat en aquella ocasió al faller Carlos Romero Vèrnia, veterà de la comissió de La Mercè i vertader impulsor primer de les falles a Borriana. L’acte es concebí també com una visita de les representants oficials, encapçalades per la Reina Fallera i Cort (llavors sols amb dos integrants) al domicili de l’homenatjat. Com es veu, novament, la participació de les representants oficials dotava d’aparat a l’acte, fent desfilada amb música pels carrers. La seua presència dotava d’opulència a cada acte que s’anava creant. Per últim, aquell exercici de 1944 donaria també inici a la tradició de la Missa Fallera. El règim franquista estava plenament identificat amb la religió catòlica i sempre es buscava la identificació de la festa amb la seua vessant religiosa. Així, per al matí de Sant Josep s’organitzà una missa a l’església dels Carmelites (per ser allí la imatge de Sant Josep cap d’altar) on el gran atractiu seria, com no, l’assistència de les Falleres Majors i la Reina Fallera. Aquest acte serà, realment, l’inici de dos grans actes que han perdurat fins a hui. D’una banda, la pròpia Missa Fallera que vindrà celebrant-se el matí del dia de Sant Josep fins que passarà a la setmana anterior. D’altra banda, donarà lloc a l’Ofrena, acte hui central al programa d’actes i que, amb el temps, agafarà tant de protagonisme a eixe matí del dia de Sant Josep que acabarà desplaçant la Missa Fallera a una altra jornada. Ja en anys anteriors representants de la falla La Mercè havien fet ofrenes de rams de flors a la imatge de Sant Josep de l’església de La Mercè al matí de la seua festivitat. Al cas de la nova Missa Fallera estrenada el 1944 aquest acte començà com una senzilla continuïtat d’aquest costum però dipositant els rams la Reina Fallera i la seua Cort als peus de la imatge de la Verge del Carme (se suposa per imitació de l’ofrena de València que tenia per destinatària la Mare de Déu). Amb el temps eixe costum donarà lloc, ja als anys seixanta, de la confecció del primer tapís de paper (amb la Verge del Carme encara com a imatge referent) que seria col•locat a la façana de l’església dels Carmelites. Així, l’Ofrena per primera vegada eixiria a l’exterior del temple i prendria la forma de desfilada. Aquesta desfilada variaria de destinació quan el tapís va passar a l’església del Salvador i també variaria d’advocació destinatària quan es decidí substituir la Verge del Carme per la de la Misericòrdia (patrona de la ciutat i, per tant, amb una correlació més encertada amb el cas de València).

missa fallera a l’esglèsia dels carmelites

Primer taPís, any 1960.

Primera ofrena, any 1960. encara a l’esglèsia dels carmelites.

Primer taPís Ja a l’esglèsia del salvador

missa fallera a l’esglèsia dels carmelites

Primera ofrena a l’exterior any 1960.

FalleraOpulència

La participació de les falleres als actes, com es veu, fa els actes més complets i organitzats, crea un protocol faller, una manera de desfilar, de col·locar-se, d’actuar a cada moment. Tan sols el fet de comptar amb la seua imatge dotarà d’un aspecte molt més ric al programa de festes. Aquest programa inclourà les imatges de les falleres de cada comissió i així anirà prenent l’aspecte de llibre conformant-se la publicació anual que a Borriana es coneix com El Fallero. Tanmateix, el 1944 també serà el naixement de la tradició de plantar Creus de Maig per part de les comissions falleres i, com no, en participar les falleres facilitaria la creació de desfilades per acudir a l’entrega de premis o l’aparició també de la música per a acompanyar-les. La seua sola presència dotava d’aparat als actes, els feia opulents.

El 1945 tindria lloc el primer Pregó i Crida a Borriana. Novament seguint el model dels actes ja creats als anys trenta pel Comitè Central Faller de València i enriquits per l’existència de les representants oficials, es pensava una desfilada que havia de recórrer tots els emplaçaments de falla i acabaria al Pla on es faria la Crida des dels balcons de la Caixa Rural Sant Josep (amb el temps la Crida passarà a l’Ajuntament però seguirà el mateix guió).

També aquell any de 1945 marcarà un abans i un després al cas de l’elecció de la Reina Fallera, ja que els problemes ocasionats per ser un acte competitiu entre comissions, faran que l’Ajuntament passe a elegir per nomenament directe a la Reina Fallera. Amb això canviaria, en primer lloc, tot el protocol, passant a ser un acte de presentació i exaltació i ja no un concurs d’elecció. En segon lloc, això variarà també el costum de les desfilades a les quals simplement la Fallera Major elegida com a Reina Fallera passava a ocupar (junt a la seua Cort) l’últim lloc. És a dir, amb eixa decisió s’obre la possibilitat que la Reina Fallera no siga ja una representant d’una de totes les comissions falleres sinó que s’institucionalitza el càrrec creant un protocol propi per a ella i uns actes propis per a ella. I el mateix passarà amb la seua Cort, que serà ja independent de qualsevol comissió i anirà augmentant en nombre d’integrants (primer només amb Dames de Cort i després amb Dames de la Ciutat). Amb això, la presentació i exaltació de la Reina Fallera ja no dependrà del nomenament al càrrec de les diferents comissions, creant-se als anys cinquanta dos actes diferenciats: primer tindria lloc un acte de Presentació de totes les Falleres Majors i Corts de les diferents comissions falleres on els era ja imposada la banda. Aquest acte va anar passant del mes de gener fins a finals de l’any anterior quan el calendari d’activitats falleres es va anar ampliant. Més tard tenia lloc l’acte de Presentació i Exaltació de la Reina

Primera Portada del lliBre faller de Borriana, Ja amB la imatge de la reina fallera any 1945.

Pregó de les falles de Borriana arriBant a l’edifici de la caixa rural

creu de maig Barri la mota, Primer Premi, any 1944.

crida des del Balcó de la caixa rural

crida des del Balcó de la caixa rural

FalleraOpulència

Fallera, normalment al mes de febrer. Tots dos actes es portaven a terme al Teatre Principal en aquells moments.

Els càrrecs representatius de les comissions anirien també, paral·lelament, en augment. El 1950 s’oficialitzen també els càrrecs infantils i, amb ells, la festa passava a desdoblar-se al cas de molts actes i adquiria un protocol encara més complex a molts altres per a contenir tant als representants adults com infantils. Aquell mateix any ja tindria lloc una primera Cavalcada del Ninot Infantil i el primer acte d’Exaltació Infantil per a presentar a Rosa Feliu i José Pedro Felis, primera Reina Fallera Infantil de Borriana i primer Cavaller Acompanyant. Aquest acte tindria lloc en horari matinal i en diumenge.

El 1950 naixerà, també, el concurs d’aparadors i, amb ell, una nova desfilada de totes les representants (ara ja adultes i infantils) per a visitar els establiments guanyadors.

El creixement de la festa a la dècada dels cinquanta va ser notable. Fruit d’aquell creixement l’Ajuntament va portar a terme la creació de la primera Llar Fallera ja a finals de la dècada. Ja al mes de març de 1958 s’inauguraria i ho faria amb un primer ball en honor de les Reines Falleres i Falleres Majors de les comissions. El ball va ser precedit d’una desfilada fins a la Llar Fallera, encetant un model que hui podem observar encara al Ball d’Acomiadament i al Ball de les Reines Falleres: desfilada, obertura protocol·lària del ball per les Reines Falleres i ja després ball obert i comú on participen totes les comissions falleres. L’exercici faller anava creixent en actes i cada vegada començava abans. Poc a poc les comissions falleres passarien també a organitzar balls propis per torn a la Llar Fallera, en principi simplement com una possibilitat de finançament. Però, amb el temps aquells balls seran el germen dels actes de presentació de les representants de cada comissió. És a dir, les falles seguiran el model de l’acte d’Exaltació de la Reina Fallera per a fer un acte seu propi al qual passaven a presentar a les seues representants oficials (tant adultes com infantils) creant un cicle anual d’actes que omplirà tot el calendari. No serà fins als anys setanta quan això es generalitzarà, però els balls de la Llar Fallera de la dècada dels seixanta i la disponibilitat d’aquell local a partir de 1958 seran les raons principals del seu desenvolupament futur.

exaltació Ja conJunta de falleres dels Barris i la reina fallera de Borriana, encara al teatre PrinciPal

rosa feliu i José Pedro felis. Primera reina fallera infantil i Primer cavaller acomPanyant. any 1950.

Aquell mateix any de 1958 tindrà lloc també la primera Batalla de Flors. El model de la Cavalcada del Ninot era traslladat a les festes de la Misericòrdia seguint el model de la Batalla de Flors de València que tenia lloc per a la Fira de Juliol. Una carrossa seria confeccionada per cada comissió i, òbviament, les seues tripulants serien les seues representants oficials.

exaltació Primera reina fallera infantil teatre PrinciPal, any 1950.

concurs d’aParadors als anys seixanta.

llar fallera del carrer dels àngels any 1958.

FalleraOpulència

L’any de 1962 l’acte d’Exaltació de les reines Falleres passarà ja al seu marc actual, al teatre Payà, molt més gran que el Teatre Principal i on es podria construir un magnífic escenari realitzat per la casa Pinazo de València. Aquell nou marc possibilitarà en eixa dècada la fusió dels actes de Presentació de les falleres de les comissions, falleres Majors, Reines Falleres i Corts. Serà ja un acte unitari, amb desfilada prèvia i amb un escenari conformat per la totalitat de les representants oficials de la localitat, un acte molt més opulent.

El 1966 un nou acte se sumarà al programa habitual amb les Reines Falleres com a protagonistes. Es tracta de l’homenatge poètic on s’intenta recuperar aquella tradició dels Jocs Florals de Lo Rat Penat. En aquella primera ocasió l’homenatge va tenir lloc immediatament després de finalitzar la Crida i sobre l’entarimat del tapís. Després es va endarrerir uns dies i en l’actualitat s’intenta que ocupe un cap de setmana en exclusiva per a dotarlo de més importància. És aquest acte un exemple paradigmàtic de com la figura de les Reines Falleres esperona la creació d’actes o fins i tot la recuperació d’altres que romanien quasi oblidats. La dignificació de qualsevol activitat en comptar amb la presència de representants oficials produeix actes molt marcats protocol•làriament, ostentosos. També serà una mostra d’això el sopar homenatge a la Reina Fallera o Sopar de Gal·la. Des del 1945 quan l’Ajuntament passava al nomenament directe de la Reina Fallera, era costum oferir un sopar privat en homenatge a ella. Però, amb el temps i des de la dècada dels seixanta, també aquest acte s’oficialitzarà, s’obrirà a la participació de les comissions falleres i les seues representants marcant un protocol. Aquest sopar anirà variant de dates durant pràcticament dos dècades, fins a quedar fixat, ja a finals dels anys vuitanta al cap de setmana anterior a la Plantà.

Com es veu, el programa d’actes de Borriana queda realment fixat als anys seixanta i no fa sinó ordenar-se de maneres diferents a les dècades següents per a arribar a l’actual sense massa modificacions. Els actes, tots ells, tenen el seu origen a València, lògicament per ser l’origen de la pròpia festa, i van agafant a Borriana el seu caràcter propi. La majoria d’aquests actes són creats a València des de finals de la dècada dels anys vint dels segle passat i fins a l’esclat de la Guerra Civil, fruit de l’acció d’entitats culturals (com l’Acadèmia Valencianista o Lo Rat Penat) i falleres (Comitè Central Faller i després Junta Central Fallera). La motivació primera d’aquelles entitats era l’aprofitament de les potencialitats econòmiques i socials de la festa, especialment al seu vessant turístic (tant de consum intern, de la pròpia ciutat,

Homenatge Poètic a la llar fallera del carrer dels àngels

exaltació de la reina fallera de Borriana Ja al teatre Payà

com extern). A Borriana eixes motivacions existeixen també, no debades la primera actuació de l’administració vers la festa serà el recolzament del tramvia faller, però evidentment no poden ser comparables a les del cap i casal, amb un poder d’atracció mediàtica molt més potent. No obstant això, la festa era la mateixa, i per tant estava abocada a copiar els models que València proposava, amb o sense motivacions econòmiques o turístiques, simplement per al propi creixement de les falles com a manifestació festiva, cultural, social i artística. L’enriquiment dels actes arribà a Borriana com ho feu a València, motivada en primer lloc per raons econòmiques i esperonada sobretot en gran mesura per l’aparició de les representants oficials de la festa, personificades en les falleres dels barris, les falleres Majors, Reines Falleres i les seues Corts. Amb eixos dos elements bàsics les falles rebien un tret que ja no les abandonaria a la seua història: l’opulència.

Per: Vicent Blasco Miró.

En la història particular de les comissions falleres sempre és destacada la fita de complir anys ja que això suposa, a l’igual que en la vida, haver pogut sumar una volta al sol més, haver pogut continuar el projecte que altres començaren i en definitiva romandre vius. Dins de l’alegria que suposa complir un any més, les falles tenen per costum celebrar d’una manera més destacada fites com són els 25, 50, 75 o 100 anys d’existència. A més, per a eixos anys tant assenyalats ja s’ha consolidat el denominar-los «aniversaris», un mot que serviria, diccionari en mà, per a cada any però que a les falles s’empra principalment quan s’arriba algun número redó com els que hem destacat abans. Cal dir que la forma de comptar els anys per celebrar estos aniversaris no es regeix per una norma fixa i això comporta que moltes falles celebren el seu amb un any d’antelació per als qui conten d’una manera i altres un any més tard per als qui conten d’un altra. Però bé, eixe és un altre assumpte que no anem a tractar ací, ja que com hauran observat en el títol, el present article versarà solament sobre la falla del Barri de Sant Blai de 1990, tot just fa ara 33 anys... depenent de com es compte.

Per què és destacat l’any 1990 en la història de la falla Sant Blai? Doncs molt senzill, perquè eixe any varen celebrar el 50 aniversari. I que tindria d’especial això com per fer un article? Doncs molt senzill si fem els càlculs pertinents i tenint en compte que la primera falla la varen plantar al 1945.

Primera falla del Barri sant Blai 1945 foto arxiu s garcía

Depenent de la manera de comptar, com hem referit abans, el 50 aniversari deuria haver-se celebrat al 1994 o 1995, llavors quin va ser el motiu per celebrar eixe any un aniversari que no corresponia? La solució la trobem en els diners, element fonamental i indispensable per portar endavant qualsevol empresa. La sort va somriure als fallers i abonats d’este històric barri i el dissabte 1 octubre 1988 el número 09823 que jugava la falla en el sorteig de la Loteria Nacional va ser agraciat amb el primer premi. Ja es poden imaginar l’alegria entre la gent, majoritàriament treballadora, que habitava al barri. Cada papereta va ser premiada amb 640.000 pessetes. Com és lògic, la pròpia falla també jugava alguna papereta i es va vore, de sobte, amb un bon grapat de diners al calaix amb els quals no comptava, això sumat a la més que segura predisposició a col·laborar de la gent del barri després de la visita de deessa fortuna, va fer que la comissió encapçalada per Vicente Urbaneja Arnandis es decidira a celebrar les noces d’or de la falla... cinc anys abans de quan hagués correspost.

La majoria dels fallers i falleres d’aquella comissió de 1990 eren ja uns veterans en el col·lectiu, fins i tot president indica en el llibret editat que porta ja nou anys al capdavant de la falla i per tant no és d’estranyar que després de tant de temps i veient l’oportunitat de posar un digne colofó a la seua trajectòria decidiren, president i comissió, celebrar el 50 aniversari. Com per a les falles de 1989, la comissió ja tenia la falla contractada, varen decidir que l’aniversari tindria lloc al 1990. La falla de 1989 va ser un cadafal humil i no exempt de la crítica d’aquells que desconeixen el funcionament d’una comissió fallera i que pretenien que ja aquell any la falla fóra de més envergadura. L’exercici de 1990 va ser triomfal per a la comissió del Barri Sant Blai. Els artistes borrianencs que més despuntaven el aquell moment, Sergio Cabedo en l’apartat adult i Juan Carlos Molés en l’infantil varen ser els encarregats d’enllestir les falles i varen aconseguir per a la comissió els dos primers premis a més dels ninots indultats. Tota una fita en la història de la falla que mai s’havia alçat amb el màxim guardó. Va ser un any redó per als «paraigüers» malnom amb què eren coneguts els fallers de Sant Blai.

falla sant Blai 1990 Primer Premi foto Joaquín BoscH

falla infantil Barri sant Blai 1990. Primer Premi

Com a mostra també de l’abundància amb que vivia aquella comissió és digne d’assenyalar que la pròpia falla va regalar a tots els fallers adults una insígnia d’or i als infantils una d’argent treballades totes per l’orfebre borrianenc José Vicente Vaquer Bort, que aleshores era també el president de la falla L’Axiamo. Un altra de les particularitats d’aquell any seria que els comissionats, tan masculins com femenins, es varen confeccionar el vestit oficial de faller de l’època: amb la jaqueta i pantaló negre, que en els cas de les dones va ser falda.

Tornant al cas que ens ocupa, és de suposar que la celebració d’aquest aniversari generara alguna polèmica entre el món faller de Borriana. Els més veterans de les falles sabien bé que el naixement oficial de la comissió va ser al 1945, un any molt important en la història de les falles de la ciutat doncs a més també va plantar la seua primera falla la comissió del Barri de La Mota i es va oficialitzar la de la Societat de Caçadors que ja n’havia plantat una al 1943. Tal vegada siga per això o per intentar donar més oficialitat a la celebració, veiem al llibret de la falla que amb motiu d’aquell aniversari edita la comissió, que en el discurs que fa el mantenidor de l’acte del 50 aniversari, el gran mestre i poeta, Joan Gumbau, a l’inici indica que l’aniversari es celebra amb onze anys de tardança i en forma de romanç ho explica així:

Bona nit amics fallers, benvinguts tots a esta gala, en la que el barri sant Blai celebra boda daurada.

I aquesta festa que tots, hem esperat amb tanta gana, a la fi ha esdevingut, amb onze anys de tardança.

El retràs ací ja és típic, quan celebren els cinquanta; puix tots ajornem un poc les noces d’or de la falla.

Mai ningú ens podrà acusar, que en esta ocasió fem trampa, aquesta falla amics meus, n’ha cumplit més de seixanta.

I segueix un poc més endavant: Segons consta en documents, Sant Blai va tenir plantada, en l’any trenta una falleta, feta de cartrons i palla. I adelantant-se en el temps la falla va ser filmada i en el saló del Requena la cinta fou projectada deixant la gent encisada.

Gumbau continua donant més dades d’aquella falla quan diu:

La crítica la va fer un poeta de Borriana, don Manuel Peris Fuentes, que amb lletra gargotejada, va escriure quatre quartetes, que envejà la contornada. Més l’anècdota curiosa, més que dolça fou amarga, va estar que aquella falleta, aquell any va ser premiada, guardó de vint-i-cinc pessetes, que mai no cobrà la falla puix l’Ajuntament Magnífic, no va cumplir com Déu mana, i el premi es va quedar, sense eixir, tancat en arca.

Malauradament no hem trobat cap document que certifique l’existència de la falla que comenta Gumbau. No obstant això, no podem dubtar, amb la quantitat de dades que dóna el poeta, que aquella falla no fóra una realitat. Cert és que el corresponsal a Borriana del periòdic «Heraldo de Castellón», Rafael Solà Traite en la seua crònica del dia 16/3 de 1930 diu: «Además de las cuatro (fallas) que hemos anunciado, se colocará otra, que, a pesar de la premura con que se acordó, será de gran vistosidad». Per la manera en què fa l’anunci Solà, sembla que aquella hauria de ser una falla gran i no una «falleta» com la designa Gumbau al seu parlament i per tant no estaria el periodista referint-se a la plantada en Sant Blai. També podria ser, que Juan Gumbau tingués les dades però amb un error d’any, doncs el que sí consta és una falla infantil plantada a la Plaça de Sant Blai (llavors Plaza Miguel Servet) al 1933. Aquell any varen arribar a plantar-se fins a nou falles infantils disseminades

per tota la ciutat, un costum prou estés durant els primers anys de falles a Borriana. Cal dir que aquestes falles eren autònomes i no depenien de les comissions de falla consolidades, ja que eren els xiquets i xiquetes els encarregats de preparar-les amb l’ajuda d’algú del veïnat i per tant no es consideraven oficials. La falleta en qüestió de la Plaça Miguel Servet, segons indica Solà Traite en la seua crònica de les falles de 1933 va estar premiada amb 30 pessetes. Si és o no aquesta a la què es referia Gumbau tampoc no ho sabem, però el que és cert és que al Barri de Sant Blai la festa fallera va nàixer ben aviat contagiant-se primer els més menuts de l’esperit faller que inundava Borriana als anys 30 del segle passat. Bona mostra d’eixe ímpetu faller és la falleta plantada pels xiquets i xiquetes del carrer Misericòrdia (dins de l’àmbit del barri de Sant Blai) a l’any 1934 i que per haver arribat fins als nostres dies el seu humil i curiós llibret, reproduïm a continuació:

Com hem pogut comprovar, la tradició fallera del Barri de Sant Blai té una llarga trajectòria que comença, amb dades corroborades, al 1933 amb la falla infantil plantada en la plaça de Miguel Servet, continua l’any següent amb la falleta de la xicalla del carrer la Misericòrdia i s’enceta ja de manera oficial al 1945 amb la plantà de la primera falla gran i ja constituïda la comissió. El fet de celebrar l’aniversari en una data que corresponia no deixa de ser una anècdota més en la llarga història de la comissió. Els motius ja els hem explicat més amunt. Ara el desig és que la seua desaparició del plànol faller l’any 2021, després de 76 anys de presència quasi continuada, siga també una anècdota més, una parada per recuperar forces i que aviat puguem tornar a gaudir de la falla plantada al bell mig de la plaça del nostre patró.

lliBret del carrer misericòrdia 1.934.

Per: Vicent Blasco Miró

Ficats a parlar d’abundàncies, riqueses i exuberàncies com ho portem fent al llarg de tot el llibret, no està de menys que ens fixem també un poc en quan les coses han vingut mal donades i ens ha tocat tirar endavant “més nets que Sant Paulí”. Justet el contrari de l’opulència és la manca de béns, la pobresa i d’una manera extrema, fins i tot la misèria. Les falles, com tot en esta vida, han estat marcades per èpoques o cicles en els quals han sigut més abundants i exuberants i altres en els quals s’ha hagut de tirar mà de la imaginació per poder treure endavant el projecte anual. Si a açò li afegim que al ser damunt motiu de festa, les falles s’han vist més exposades als vaivens de la societat que les empara, notarem com eixos cicles són més acusats. Quan hi ha molta abundància, (podem ficar com exemple, l’època del boom immobiliari a principis dels anys 2000), les falles guanyen en monumentalitat i actes opulents on poder mostrar tota eixa pujança, són falles recordades precisament per això, però per contra quan les coses no vénen bé, molt extraordinària ha de ser la falla, quasi diríem que un prodigi de l’enginy o d’una gran excepcionalitat (com va ocórrer al 1946 quan sols la falla del Barri València va plantar una humil barraca) per passar a la història col·lectiva del poble, ja que està clar que, siguen grans o menudes, totes les falles queden per a la posteritat.

Centrant la qüestió que ens ocupa i queda patent en el títol de l’article, hem de retrocedir vuitanta-dos anys per anar a les falles de 1941. La festa, com és ben sabut, naix a Borriana al 1928 i fins el 1936 en que es paralitza abruptament degut a l’inici de la Guerra Civil, no para de créixer i veu nàixer fins a huit comissions. Finalitzada la guerra, com és lògic i amb una ciutat destruïda, no hi ha lloc per a la festa, però al 1941, quasi dos anys després de la fi del conflicte, la llavor sembrada pel mític sagristà de La Mercè, Carlos Romero Vèrnia vol tornar a renàixer i és precisament Romero novament qui es fa càrrec de formar la comissió. En ella falta qui havia sigut president els anys inicials, Manuel Martí, qui per motius de feina s’havia instal·lat a Barcelona. Romero, no obstant això sí que va poder comptar de nou amb Batiste Solà, José Borja, Manuel Artana i Demetrio de Astorza, als quals es varen unir, Alfredo Montesinos i Francisco Piquer Sales que ostentaria la presidència. És el mateix Piquer Sales qui el 15 de febrer de 1941 presenta la instància oportuna a l’ajuntament per poder plantar una falla a la Plaça de la Mercé. Esperonats per la iniciativa de La Mercé, també els fallers de La Vila es fan avant i presenten projecte al consistori per plantar el seu cadafal a la Plaça Major. Les falles hi havien tornat.

1.941.Renàixer Sense Opulència.

La situació econòmica de Borriana en aquells durs inicis de la postguerra és fàcil imaginar que era molt complicada. La festa no podia renàixer tal i com s’havia acabat al 1936, caldria centrar-se en allò essencial, la falla i el llibret, no hi hauria falleres que tant aporten a la vistositat i lluïment dels festejos doncs no hi havia encara gent disposada a fer eixe esforç, molt probablement la música i els coets també varen ser modests, però la falla va lluir al carrer i una vegada més va ser l’espurna per tornar a encendre el foc faller a Borriana. Pel que respecta a la nostra falla, aquella del 1941 és junt a la de 1936, 1942 i 1953 les úniques que no comptem amb cap fotografia, no obstant això sí que s’ha pogut recuperar l’esbós presentat a l’ajuntament pel tal que la censura aprovara el projecte. Sabem també que tot i les penúries econòmiques, la comissió va poder tornar a contractar l’artista de València, Emilio Portalés, autor de les falles de La Veterana entre 1929 i 1936, ja abans de la guerra.

El cadafal era senzill, estava composat per una base quadrada típica que en aquest cas simulava estar feta de rajoles i blocs, sobre ella trobàvem una única escena en la que es veia una xicoteta muntanya que comptava amb una entrada per la qual assomava un ninot en referència a un miner, que portava un pic al muscle i un fanal a la mà. Al cim de la muntanya hi havia un altre ninot que representava un senyor ben vestit, fumant puro i llegint el diari, assegut en un silló i a l’ombra d’un arbre. Això és el que podem observar a l’esbós, tanmateix al menut llibret editat per explicar la falla, ens diu que:

Télafallaquatreportes iencadaportaunxicot i damunt de tot hi ha unsenyorprenentelsol. Portenpics,barrines,malls, pales,forquesiunfarol perallumenar,desegur, la foscor dels carrerons...

Elsqueixensonobrers quehanposatunascensor

perquepujeelsenyorgros algalliner,daltdetot.

Este vol ser un «nuevo-rico»: estovatenbutacó, fumantilleginteldiari iquenotéocupació.

Méss’enganyaelquitalpensa és «el tio de les armeles» quetementquelilesfurten fa a l’armelar centinela.

Descrita la falla al llibret pel seu anònim autor, fa de seguida explicació sobre la crítica de la falla. L’enginy sempre necessari per a enllestir el guió i crítica d’una falla, imaginem que hauria de ser més estudiat per tal d’eludir la censura imperant i a l’hora no desvirtuar el missatge que es pretenia donar amb els versos. Endevinem doncs amb la composició de la falla una crítica al món laboral on uns es desllomen treballant i altres s’emporten els beneficis tot i que els versos anaven per un altre costat però sense acabar de definir l’argument i deixant-lo lliure a la interpretació de l’espectador:

De la intenció de la falla hihadiversesopinions; unsdiuenquelesobres peratancarels«Llavaors», ons’arrepleguenelsgossos buscantlaseuaració, i a les onze del matí tot són lladrits i raons... Altresquesonlesdelmetro Burriana-Paris-Londón, i el de dalt un comerciant llegintelgrannotición.

Com hem referit abans, aquell 1941 era un any complicat i sols l’empeny d’aquelles reduïdes comissions de La Mercè i La Vila va fer possible que les falles tornaren a la ciutat. De les situacions derivades d’aquella pobresa fan referència, com no podia ser d’altra manera, els llibrets editats per ambdós col·lectius:

ElveïnatdeLaMercè, elméscastísdeBurriana, al’arribarSantJosep havolgutplantarlafalla!

Penseuelqueaixòsuposa!

Ielvalorqueésmenester, enguanycomestanlescoses, fer amollar els diners!!

Sinoettirentaronjades ot’aventenalgungos iixesambmossegades, no n’eixirem mal del tot!

Prousesapquedebunyols,

lliBret la mercè 1.941.

mosquedaremenlesganes... quehihacaresllarguerudes d’estarbuideslesbutxaques... Méselsfallershanvolgut ficar-seenestabugà ipertotloquehanpogut peralegrarala«barrià».

Sihotinguéremtotmedit ipensarembelescoses, tantsisónprimes,comgrosses, noalçaríemtantelcrit ni seriem criticons; donant els consells en obres! Puixsempreresultenpobres tota classe de raons. Perlotant,jotesuplique, iperfavoretdemane, queencaraqueelmóns’aplane olasalsafortetpique quenopreguntesperfitxes en una ocasió com esta: l’objecteésferlafesta encaraquesigaamitges! Iperaixòjovullguera querecatatoprudent noforesmoltexigent iquedebonamanera, ni la falla ni el llibret etpuguendonaraengany puixt’assegurequeenguany hasegutpensatifet

Eixes eren les circumstàncies amb les quals es varen trobar els abnegats fallers que en els durs temps de la postguerra varen haver de fer-se avant per recuperar la festa fallera a Borriana. És just reconèixer el seu mèrit i treball doncs de no haver sigut així és probable que ara no estiguérem escrivint estes ratlles. La festa va renàixer, tímidament, amb sols dos falles oficials com hem vist més una «oficiosa» plantada a la Plaça de Josep pels alumnes del col·legi dels Frares Carmelites a la qual es varen

Falla La Vila 1.941:

lliBret la vila 1.941.

sumar quatre infantils alçades pels xiquets en diferents carrers de la ciutat. Falles modestes, humils, el més oposades al que seria l’abundància, però que al cap i a la fi varen marcar una fita en la història fallera de Borriana. No serà fins 1943 i sobretot a partir de l’any següent que les falles tornen a la normalitat, entesa aquesta com la celebració dels mateixos festejos que es varen viure al 1936 on es va incorporar la figura de les falleres a la festa i, com no, amb la creació de l’ens rector de la festa, la Junta Local Fallera.

Hui en dia, la festa fallera està plenament consolidada i s’ha convertit no sols en la primera festa de la ciutat, sinó també en un motor econòmic potent que aporta treball i beneficis a la població, no obstant no està mai de més recordar els versos amb que culminava el llibret de La Veterana d’aquell tan important any de 1941:

Amesdecasadelbarri, tant si viviu en baix comenescala, notanqueulesportes quan veieu elsxicotsquearrepleguen peralafalla. Penseu en sa intenció sanaialegre, la tradició i el Sant quevosdemana, ifeuloquepugueu peraquenoesperda la festa de les falles.

Res a afegir. Llargavidaalafalles!

BorrianencaL’Opulència

Per: Jordi Bort Castelló

Per: Jordi Bort Castelló

Borriana, ciutat d’abolengo, i pel seu emplaçament, amb pes històric en els quefers de la reconquesta, tant pel Cid com pel Rei En Jaume, ha presentat un aspecte net i opulent. La part gòtica de la Basílica El Salvador és el primer temple cristià que el bon Rei va edificar al nou Regne de València, després de la conquesta. La pulcritud, la bellesa, l’austeritat i la senzillesa d’esta magna obra ha sigut testimoni i és emblema de tot un País.

Redactat pel cronista Viciana, era ciutat anomenada Medina Alhadra dels àrabs, “Ciutat verda”, ofegada pel seu mar de Tarongers, que des d’Almenara a Benicàssim, podem contemplar una enorme catifa perfumada a tarongina. Amb fama de gent rica i cosmopolita, el comerç taronger va catapultar a la ciutat a una visió de progrés i de futur. Si el bressol de la citricultura valenciana era La Ribera, i més concretament Carcaixent, el bressol del comerç taronger era La Plana i especialment Borriana.

Borriana va ser important en temps del Rei Jaume I, però mai ho va ser tant com en els anys d’esplendor del comerç taronger. Importants exemples tenim a casa nostra perquè, “la major revolució de tota la història del poble valencià ha sigut la citricultura”, tal com cita el borrianenc Vicent Abad, l’autèntic vademècum en la matèria. El repetitiu i recurrent tema de la taronja va donar vida i llegenda a Borriana, i va imprimir en la seua societat caràcter, identitat i personalitat. Els seus fruits van ser l’arquitectura modernista, la prosperitat general, el benestar i la icònica i destacada fanfarroneria local, que van trobar ací el seu temple més sublim i exponenciat, amb un “orgull simpaticot” – de qui parla Joan Fuster – tot i que també a alguns no els ha faltat la pedanteria, la jactància presumptuosa i l’ostentació. De tot això, ja en queda ben poca cosa i és bufar en caldo gelat. L’esplendor taronjaire ja és cosa del passat i un símptoma clar d’això és que s’haja convertit en matèria museística. A partir del anys 70 l’evolució de l’economia va anar convertint el minifundisme a un lent declivi, que va fer anar empobrint fanecades en abandonament i ruïna, per a entrar en joc l’especulació urbanística. Però la llegenda ja estava formada i la història anava escrivint-se. I ara ja és pràcticament indestriable lligar fanfarroneria amb Borriana, i sobre això les falles han fet sàtira i crítica des de la seua creació en el nostre poble.

Gràcies a la cabuderia, insistència i compromís del borrianenc, traspassat el passat mes d’octubre, Vicent Abad, el Museu de la Taronja va vore la llum en 1995, i ara, esperem que puga tornar a reobrir les seues portes per oferir esta joia agrícola i patrimonial que els borrianencs no han valorat suficientment, no sé si per indiferència o per ignorància. Que la Borriana opulenta és cosa del passat, és cosa evident, però que la ciutat més adient per albergar un museu d’estes característiques siga Borriana és qüestió innegable. Hui en dia, no es pot entendre Borriana sense ixa revolució tarongera.

Els borrianencs porten implícita la mirada i el pensament de que el Pla és el centre del món, si més no, va ser el rellotge del comerç taronger amb el Círculo Frutero marcant les hores comercials estatals i internacionals, on propietaris i jornalers buscaven llogarse per a l’endemà. El campanar, és per a la gent de Borriana un entranyable emblema sentimental: robust, alt, templat i opulent simbolitza un arrelament cosmopolita, perquè per a ser universal abans s’ha de ser d’algun lloc. I nosaltres som de Borriana.

Influits per eixe corrent econòmic de prosperitat, a Borriana començaren a aflorar activitats en els més diversos àmbits de la societat. A nivell econòmic podem parlar del Banc de Burriana, fet ple d’una gran càrrega simbòlica, i en el desenvolupament de la millora en serveis a la ciutadania va ser la primera ciutat de la província en tindre llum en domicilis particulars l’any 1897 i en l’enllumenat públic va ser la segona en 1894. La primera va ser Sogorb en 1892.

Formació de centres socials anomenats “casinos”, clubs o societats de les quals nasqueren algunes comissions falleres, o la fundació de noves confraries i germandats de la Setmana Santa que va tindre la seua màxima expectació en la dècada dels 60. La confecció de nous ornaments litúrgics que va estrenar el patró Sant Blai en 1958 i posteriorment l’any 1964 amb una nova peanya, que és la que coneixem en l’actualitat amb unes dimensions extraordinàries, tot per donació de Matilde Reig Figuerola.

També les falles tenen el seu origen en eixa revolució social borrianenca. Tot i ser el seu inici d’una forma austera, poc a poc va anar prenent forma i cos estructurat amb protocols d’obligatori compliment, que donaven un aire, si més no, de pompositat i tot ben fart i carregat, sobretot donant-li el nom a la senyoreta que

ornaments i Peanya de sant Blai

ostentara el màxim càrrec de la festa fallera el de “Reina Fallera de Burriana”, perquè el vocabulari en l’opulència és vital i peça fonamental. Si en 1928 s’inicia la festa amb les falles de barri (Falla Barri La Mercè, Falla Barri València, Falla Barri La Vila, Falla Barri Onda o Falla Barri l’Escorredor), en la dècada dels anys 40 i 50 comencen a aparèixer les falles de club o societat (Falla Societat de Caçadors, Falla Societat Filharmònica o Falla Centre Espanya). Tot això portava implícit el dinamisme de la societat, l’evolució social, el desenvolupament de les falles, la percepció de la festa i la vertebració d’un poble.

L’any 1969 és nomenat cardenal per sant Pau VI, papa, Monsenyor Dr. D. Vicente Enrique i Tarancón. El 8 de juny d’eixe mateix any el poble va rebre la seua Eminència Reverendíssima, autoritats polítiques i eclesials amb boato, rebombori, opulència i molta fanfarroneria. El mite de la Borriana fenícia i burgesa, encara bategava i estava present en la dècada dels anys 60. Una de les pancartes que aclamava l’arribada del cardenal Tarancón indicava: “Burriana, París, Londres… i ara Roma”. Mostra de l’orgull borrianenc amb el qual rebien al prelat. A la balconada del consistori es va assomar el cardenal per saludar al poble que invadia la Plaça Major, pronunciant aquelles paraules: “Beneïda fanfarroneria la de Burriana”. La ciutat, ataviada de cobertors, banderes i campanes va viure una dia memorablement històric.

Així va ser rebut en 1915 el borrianenc D. Juan Bautista Luis Pérez, “Carallarga” de malnom, quan va ser nomenat bisbe auxiliar de Toledo. Més tard, en 1922, va ser promogut al bisbat d’Oviedo. Dit en paraules del cardenal Tarancón que ell en aquella època tenia 7 anys, “l’esdeveniment va convertir Borriana en el centre d’atenció de la província i de tota Espanya”. El mateix cardenal va ser testimoni quan va fer l’entrada en Borriana el cardenal Guissasola, que havia d’actuar com a consagrant, amb un cotxe descobert que transcorria pel poble entre els aplaudiments de la multitud. Els dos bisbes han sigut protagonistes en el mateix temple de El Salvador de les consagracions episcopals.

Amb arcs triomfals ha sigut rebut en la nostra ciutat D. Jaime Chicharro i el General Primo de Rivera, per motius tan poderosos del moment com la construcció del port o la crisi tarongera ocasionades pels avatars de la Guerra Europea.

En l’actualitat, Borriana està tancant, i així està passant a tot Europa, una etapa iniciada a finals del segle XIX, on les ordes

el cardenal tarancón en la seua reBuda a Borriana quan va ser anomenat cardenal foto enric safont

religioses buscaven revitalitzar la seua presència, després de la desamortització de Mendizábal, implantant-se en ciutats pròsperes econòmicament per a restaurar i recuperar la vida religiosa. Aquella eclosió d’esperit religiós, que durant dècades va impregnar tota la societat borrianenca ha anat difuminant-se, ja que com a comunitat religiosa orant només queda a Borriana la Congregació Salesiana de Don Bosco. En els últims anys han desaparegut les Monges Reparadores de la Immaculada Concepció (2016), els Carmelites (2019), les Dominiques (2020) i Villa Fàtima (2021). Durant el present curs escolar continua com a testimoniatge el centre educatiu Nostra Senyora de la Consolació, però la seua comunitat monàstica ja no viu entre nosaltres. Hui vivim i patim la decadència de l’agricultura i paradoxalment la de les ordes religioses que ens han acompanyat al llarg de tot el segle XX.

A final del segle XIX trobem implantades a Borriana fundacions com les Religioses Nostra Senyora de la Consolació (1867), Les Monges Dominiques (1890), els frares Carmelites (1896) o les Serventes de Jesús de la Caritat (1899), gràcies al suport econòmic de les classes benestants – conservadors i tradicionalistes –. Una part d’eixa burgesia va col·laborar en la magnificència dels cultes religiosos. Coincidint amb eixe aire opulent i de grandiositat, es va enderrocar l’antiga ermita de Sant Blai per fer una altra de grans dimensions en 1882, que és la que coneixem en l’actualitat. La nova parròquia de Santa Bàrbara començà a construir-se en 1886, però llastimosament les obres no pogueren arribar a la seua conclusió, tot i presentar un encant particular. La Parròquia de Santa Bàrbara, temple de grans dimensions, al bell mig del nostre terme agrari, representa en esta partida agrària el rovell de l’ou de la consciència borrianenca llauradora. La vida viscuda en alqueries, a la vora de la séquia, enmig del terme, envoltat d’aroma a terra banyada i humitat calada, contrasta amb les pintures de grans dimensions i llargs metres d’alçada que ara s’instal·len a l’altar major d’esta església.

Durant 16 anys, des de 1920 a 1936, hi va haver una comunitat religiosa de monges Carmelites instal·lades al carrer Mare de Déu de la Mercè provinent de Silao (Mèxic), en 1940 apareixen els Salesians i en 1960 aterren les religioses Dominiques Missioneres del Rosari, conegudes popularment en Burriana com Villa Fàtima. La Reina María Cristina de Habsburgo concedí el títol de ciutat a Borriana el 4 de juliol de 1901, però possiblement no va ser

casualitat signar este reial decret. La Reina tenia com a conseller personal i confessor al P. Salvador, un frare carmelita, orador amb fama i popularitat. El 30 de gener de 1908, la comunitat religiosa dels Fares carmelites aprovà la construcció d’una gran custòdia processional per a la festa del Corpus Christi. Les almoines eren molt generoses en este convent i una de les mostres és el sobri però elegant, ampli i ben estructurat convent, així com la grandiosa església d’estil neogòtic.

Impulsada l’obra d’orfebreria de la custòdia pel P. Roque de San José i el P. Salvador de la Madre de Dios, van recaptar almoina del poble de Burriana, així com també aportació forastera. Va fer el motlurat el jove D. Juan Bautista Porcar, l’orfebre Manuel Orrico i el P. Salvador, va aconseguir de la Reina Maria Cristina algunes joies personals que van ser col·locades en el viril de la custòdia. La mateixa Reina va prometre al P. Salvador que assistiria a la benedicció de la magna i majestuosa custòdia, fet verdaderament extraordinari. Per causes que es desconeixen, la Reina no va assistir, fet que va molestar intensament al P. Salvador, que ja havia anunciat a Borriana la presència de la Reina al cenobi carmelita. Així i tot, les joies, engalanen la custodia borrianenca, que hui està exposada permanentment en el museu dels PP. Carmelites al convent del Desert de les Palmes.

Seguint l’estel de la petjada carmelita a la nostra ciutat amb obres majestuoses i magnes, són dignes de menció la barca processional, obra d’Octavio Vicent datada de 1959, que durant 40 anys va ser l’encarregada de fer desfilar en la processó la Mare de Déu del Carmen en el dia de la seua festa, i el sagrari que es conserva en l’actualitat obra de l’orfebre Vicente March de 1950.

Més recentment, un altre acte ple de simbolisme borrianenc expressat en la seua magnanimitat va ser la Coronació Pontifícia a la Mare de Déu de la Misericòrdia l’any 1999. Un acte ple de religiositat popular, on es va donar cita tot el clergat diocesà amb el bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló i de Tortosa del moment al capdavant, altes instàncies polítiques com el President de la Generalitat Valenciana, President de la Diputació de Castelló, i els màxims exponents de les realitats eclesials, així com la presència de representacions dels patrons de la diòcesi amb les imatges de Sant Pasqual Baylón i la Cova Santa, respectivament. La Mare de Déu aquell dia va estrenar nova peanya i va ser coronada amb una carregadíssima corona de plata i or en un altar improvisat

custodia dels carmelites amB Joies de la reina maria cristina

sagrari del temPle dels carmelites

en la Plaça El Plà revestit dels colors del Vaticà, blanc i groc, i el blau simbolitzant la ciutat de Burriana. En ser coronada van ser llançades 21 salves com a salutació reial tradicional. Este va ser l’últim acte religiós celebrat a Borriana carregat d’efusivitat magnànima, fanfarroneria i orgull, i que més s’assemblava a aquella Borriana opulenta i rica.

Hi ha un espai de celebració de l’alegria, de vertebració, de convivència i d’interacció del nostre més profund ésser mediterrani per compartir vivint a la plaça pública i al carrer. El teixit associatiu és una de les claus de la vivacitat i la salut d’una societat i a Borriana tenim la sort de tindre entitats centenàries que són punt referencial d’arrelament i solidesa com l’Agrupació Filharmònica Borrianenca (1905), la Comunitat de Regants (1906), la Cooperativa Agrícola de Sant Josep (1883) o l’Agrupació Borrianenca de Cultura (1954). El creixement econòmic i social de Borriana volia assegurar-se un prestigi i marca de qualitat. Independentment de les típiques fanfarronades, la seua societat somniava en ser els millors de la contornà. Una d’eixos exemples a Borriana és l’educació, que des de fa més de cent anys és una marca de compromís, prestigi i qualitat. I això ja no és fanfarronería sinó orgull propi. Podem sentir-nos orgullosos de les nostres escoles i centres educatius, alguns amb més de 100 anys d’història, com el Col·legi Ntra. Sra. de la Consolació (1867) o el Col·legi PP. Carmelites hui reconvertit en el Centre d’Educació Illes Columbretes (1921). Les nostres escoles i instituts han format a diverses generacions de ciutadans de dins i fora del nostre poble. Un autèntic orgull generacional haver preparat per a la vida a tantes persones lliures i crítiques.

Hi ha un altre fet memorable que es pot sumar a l’esplendor borrianenc. L’any 1965 va ser triada Reina Fallera Infantil de Borriana Marisín Chillida Carrillo. El tinent alcalde d’aquell moment era el conegut metge José Chillida, i un cosí seu, Vicente Segrelles Chillida era el secretari de la Casa d’Alba. Per a engrandir més si cap la festa, i donar-li la major repercussió externa possible, des de Junta Local Fallera i autoritats municipals, es van posar en marxa tots els mecanismes per a fer realitat que ostentara el càrrec de cavaller acompanyant de la Reina Fallera Infantil Jacobo Martínez de Irujo i Stuart Fitz-James, fill de la Duquessa de Alba i de Luis Martínez de Irujo. La Casa d’Alba va acceptar la proposta i això va fer que la reconeguda família estiguera present a Borriana tant per a l’acte de presentació de Reina Fallera Infantil, com pels

Peanya Processional de la mare de déu del carme

la duquessa d’alBa a les falles de Borriana de 1965

Peanya i estendart de la mare de déu de la misericòrdia coronada foto alBerto navarro

dies 17, 18 i 19 de març. Els mitjans de comunicació, es van fer ressò de la presència a Borriana de la família Alba, portant el nom de la ciutat arreu.

L’any 2008 la Falla Club Ortega amb motiu del seu 25è aniversari va promoure un viatge de vint-i-quatre hores per visitar les tres ciutats del mític refrany popular: “Burriana, París i Londres”, sense oblidar que Burriana és capital de la Plana Baixa. El moment culminant d’aquest viatge va ser el brindis que el primer president de la falla Manuel Amiguet Boix va fer al sopar que tingué lloc a un restaurant del port de Londres i on va fer un discurs d’exaltació borrianenca memorable. Tal i com va dir l’eminent Manuel Sanchis Guarner: “Els valencians per ser imaginatius, som suggestionables, propensos a la monomania i deliris de grandesa”.

Borriana va viure al segle XX una transformació formidable, i ara asserenats i pacificats ja aquells fums de grandesa, hui és una ciutat oberta que ha reconvertit molts dels seus espais per a la música, l’art, la cultura, el patrimoni, la lectura i la festa. Però allò que ha conservat, això sí, és un aire i esperit ostentós, guasó, fanfarró, i a vegades, carregat de fatuïtat. Per eixos motius, i molts més, a Burriana cal donar-li de menjar a part. “Civis romanus sum”. Som de Burriana.

manuel amiguet Pronunciant a londres el Brindis final del viatge Burriana, Paris i londres Junt a miguel Ángel Bodí

Opulenta llibertat

Per: Batiste Bomba

Mireu fins on hem arribat! Ja res és el que semblava i posant cara de fava anem venent intimitat i damunt ens cau la bava.

Hui vivim sols de façana i assomats contínuament a xarxes on públicament ens mostrem de bona gana i mai ho fem modestament.

Tot és farsa i exhibició; parlar dictant sentència sense trellat ni prudència perquè el més xulo sóc jo i no accepte divergència.

Més que siga un tarambana propagant falses noticies, fent palès les immundícies d’un sistema que així guanya i fa créixer injustícies.

Quina llàstima! Quin delit! Venuts com a la morralla, convertits en la deixalla sense criteri ni sentit, governats per la navalla.

Abundància, abundància! Que regolfe i s’escampe! Que taque per allà on passe i deixe així constància que aspira a ser de classe.

Opulència, opulència!

Mostra a tots la gran riquesa, no importa si el got ja vesa deixant de costat decència, doncs a ningú interessa.

Exuberància, exuberància!

Tant s’hi dóna el que diran mentre alguns fan i desfan fins deixar en decadència allò pel que hem lluitat tant.

I mentre, el poble què diem?

Uns que tinguem paciència; altres que la subsistència tan sols aconseguirem quan acabem esta insolència!

Eixa és la nova llibertat, la que al món global impera i sols a pocs desespera doncs a la resta ha atrapat i han caigut en la ratera.

Brusa Brusa Brusa Brusa

Resum d un any Faller.

Guia Comercial

EL FUTUR HA ARRIBAT.