...
Hi havia una vegada falla el mercat catarroja 2020
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
... “...perquè en cada somriure de milers de valencians i valencianes encara hi ha una part teua. Gràcies, Llorenç.” VICENT MARZÀ @vicentmarza
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Hi havia una vegada HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
COORDINACIÓ I POESIA YOLANDA SELMA PONS DISSENY portada I MAQUETACIÓ
IMPRESSIÓ AG NOU ART © dels textos: Les autores i autors © de les imatgens: Les autores i autors © de l’edició: Falla El Mercat c/ Camí del Bony, nº1 (Pol. Ind. Catarroja) D. L.: V-592-2015 El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.
Jesús Monzó Cubillos ALCALDE DE CATARROJA
Benvolguts amics i amigues de la falla el Mercat. Un any més, és per a mi un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres i mostrar tot el meu suport a una de les festes més representatives del poble valencià; les Falles. Les falles a Catarroja han assolit un prestigi important gràcies al treball que esteu fent totes les comissions del nostre poble. Un treball que s’ha de reconèixer perquè heu aconseguit que parlar de les fa-
lles al nostre poble no sols siga sinònim de festa i monuments sinó també de solidaritat, cultura, llengua, tradicions i germanor. A la comissió de la falla el Mercat, a més, heu sabut il·lusionar a molta gent del nostre municipi. Sou una comissió jove però amb moltes ganes de treballar i de fer festa. Això, sens dubte, és el més important. Us encoratge a seguir en eixa línia.
{ 05 }
Aprofite esta oportunitat per a saludar molt afectuosament a les guapíssimes falleres majors que enguany us representen; la senyora Vicky Ayllón Barrios i la senyoreta May Mateu Ibáñez, així com als respectius presidents. A tots en general vull desitjar-vos unes meravelloses festes falleres del 2020 i dirvos que estic a la vostra disposició per a seguir fent de les falles de Catarroja les millors festes del món. Una abraçada ben forta.
Hi havia una vegada...
Miquel Verdeguer Mesado
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
regidor de festes
Amics i fallers de la Falla el Mercat És un plaer immens per a mi poder dirigir unes paraules a tota la comissió en el vostre llibret faller 2020. Amb alguns de vosaltres he compartit nombrosos actes: playbacks, passacarrers i emocionants ofrenes, perquè tant vosaltres, com jo, teniu el cuquet de la nostra festa fallera ben dins. I per això, sé el que costa portar un exercici faller endavant, amb els imprevistos, les discussions entre amics i el patiment per a que tot quede perfecte. Sabeu que ara sóc regidor de Festes, però açò és un càrrec circumstancial al que se m’ha donat l’oportunitat d’accedir. Però el que sempre seré és faller. I el meu respecte per a tot el col·lectiu que viu la festa no serà
falleres majors i presidents altre any, però cada any és únic i inoblidable. circumstancial. És el respecte d’un faller de soca i arrel. Enguany, és l’any de May i Vicky. Elles seran les dones que van a representar la festa fallera sent les màximes representants de la comissió. I com no, en este viatge tindreu la companyia dels vostres presidents, Guido i Juan. Com a faller ras, i sobre tot com a president, un consell que no per repetit deixa de ser vàlid: viscau cada dia amb intensitat, aprofiteu cada moment mort per a descansar i agafar forces. Igual la vida vos regala el tornar a ser
{ 06 }
Només em queda agrair novament el poder dirigir-me a totes i tots els que formeu la comissió de El Mercat, perquè els monuments cada any es cremen i les seues cendres son les que renaixen amb més ganes i força per a començar de nou, però aquest llibret queda al record vostre per sempre. Març ens espera carregat de pólvora, confraternitat, gastronomia i, per damunt de tot, respecte. #LaFallaElMercatMola #falles2020 Molt bones falles i visca la Falla El Mercat.
{ ร ndex }
Introducciรณ 07 Nus 45 Desenllaรง 77
...
Intr oduc ció { els contacontes,Llorenç Giménez i Contes Valencians }
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Hi havia una vegada una falla en l’horta sud que cada any iniciava un nou conter en forma de llibret, i enguany el van dedicar a Llorenç Giménez, contacontes popular de la nostra terra.
{ 10 }
{ Introducció }
Aquest any, com tots els anys, aprofitem l’ocasió que ens brinda l’edició del nostre llibret per donar a conèixer l’origen, la professió, la llavor de recollida i transmissió de la nostra cultura i tradició a través dels contacontes, o contaires, en especial homenatge a Llorenç Giménez. Per sort, la nostra cultura és rica en tradicions, en llegendes, en contes que han anat passant de pares a fills, i que oblidem al llarg del temps, a més a més, en l’era informàtica que nós està tocant viure i que d’alguna manera està deixant en l’oblit als llibres, és d’agrair aquesta especial dedicació per tants
hòmens i dones recollint i transmetent el nostre llegat. Llegir, escoltar, gaudir d’un conte, donar ales a la imaginació, mai passa de moda, i és fonamental per desenvolupar el creixement i la maduresa dels més xiquets, sense oblidar el gaudi i la rialla dels menuts, (i dels no tan menuts), en escoltar un conte a un contacontes, i això tampoc passa de moda. Potser el món es paralitza quan un contacontes comença el seu relat (sempre té el do de captar l’atenció, pot ser que es vaja en la professió). Els ulls transmeten atenció, les mans comencen una dansa hipnòtica que va esbossant les situacions, acompanyant d’exclamacions,...de sobte s’alça, com que fa menció de nadar,... pot ser que fins i tot ens balle..., les galtes s’unflen imitant un peix..., el que fa que els més menuts escolten bocabadats la història.
{ 11 }
Potser es fa servir d’algun instrument, no res complicat, un plat, un barret, una vara d’un arbre, que es pot convertir en cavall, una vareta màgica o un raspall... qui sap, les rialles tallen de vegades el relat, els pares també atents, miren admirats aquell mag de la paraula, capaç de transportar-los a una illa, a un arbre, a l’albufera, al mar, al pol nord... fins i tot, a Mart. En un segon, sense esforç, es fa gaudir de nou i recordar la seua infància.
I al final, la recompensa més gojosa, la rialla i l’aplaudiment dels més menuts que no han perdut ni un moviment del contaire, que demà tornarà a contar en una branca, el conter d’una vareta màgica o un raspall, la història d’un llac, una xiqueta... un drac.
YOLANDA SELMA Contadora apassionada de la història valenciana i poetessa a temps parcial.
Un poc d’historia dels contacontes... JUAN A. PALOP Investigador de fenòmens i President de Falla
__ Un contacontes (traducció a l’espanyol del terme anglés storyteller), també anomenat contador o contaire, és un narrador oral de contes i històries. Històries que recorden a les llargues epopeies, que es construïen en forma de curts episodis d’igual interés i importància, i utilitzava determinats passatges de trànsit per a donar-se temps a anar recordant cadascun dels passatges que havia d’enfilar, passatges de trànsit que per tal motiu eren molt repetits constituint les anomenades fórmules i “estil formular”.
Parry i Lord van suggerir que les obres d’Homer (el primer autor d’epopeies) podrien haver sigut compostes d’una manera semblant a les històries dels contacontes, a partir del dictat d’un text oral. El contaire recapta el seu material de fonts de tradició oral o de la literatura, però modifica la significació o n’hi afegeix significat i recodifica a l’oralitat, fent del contingut un missatge personal i únic, amb el qual, com un foc que continua devorant i escampant-se, va atrapant l’auditor i el va abraçant i abraçant amb imatges, percepcions i sensacions que prèviament van modificar i van fer vibrar el seu propi ésser. El contaire narra per a allunyar, enganyar i ajornar eternament la mort. El contador o narrador no és totalment exterior a la història ni està del tot implicat en ella. Conta com un testimoni i representa a homes i dones, a xiquets, joves i
{ 12 }
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
vells, sempre fragmentàriament, mai en la continuïtat. El narrador no és gens presoner d’un personatge, és presoner de la història que narra. L’art de contar és l’art oral d’explicar,, o oralitat narradora artística, que consisteix a comunicar i expressar per mitjà de la paraula, la veu i el gest viu, contes i altres gèneres imaginaris que el contaire inventa. __ Els Contacontes, la seua història, en la història: A l’Europa Medieval els cantares de gesta de la mà dels joglars van ser especialment nombrosos a França, on probablement eren compostos en la seua majoria per clergues instruïts. Es conserven molts manuscrits de cantares de gesta francesos. D’ells, l’obra mestra és la Chanson de Roland, en castellà “Cantar de Roldán” pel seu heroi central, anomenat també Orlando en italià. Un joglar era un artista ambulant a l’Europa Me-
{ Introducció }
dieval. A canvi de diners o menjar, oferia el seu espectacle de carrer en les places públiques, i a vegades era contractat per a participar com a atracció i entreteniment en festes i banquets. En els segles XI i XII, els joglars divulgaven els cantares de gesta oralment, a causa de l’analfabetisme de la societat de l’època. Fa al voltant d’un segle era freqüent que als pobles espanyols algú assumira aquella funció, a canvi, a vegades, de vi a discreció i una atenció respectuosa.
Este respecte no significava silenci, ja que —com en la tradició indonèsia del “gamelán”, per citar un exemple molt remot— durant la narració es podia menjar, beure, xarrar (no massa alt, és clar) i sobretot interrompre: en l’experiència popular es produeix un intercanvi constant entre el públic i el narrador, amb peticions, aplaudiments i esbroncs, mostres d’enginy o grolleria, etc. A l’Espanya rural moderna és infreqüent trobar esta figura, per efecte de la despoblació general i el canvi dels models de vida, en els quals preval la joventut per damunt de l’experiència.
tracte a narradors per a animar sessions en els bars o festes infantils; això ha portat també a la potenciació dels moviments de professionalització, regularització i estandardització del sector. Existeixen moltes virtuts (i algunes no tant òbvies) en este art de l’oratòria tan universal com expandides al llarg de la història per totes les cultures del món. Casualment no fa molt vaig tindre oportunitat d’assistir a un esdeveniment on vaig
A l’Espanya urbana, no obstant açò, és cada vegada més habitual que es con-
llorenç gimÉnez { 13 }
En la Biblioteca Valenciana GVA Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu (11 maig 2015)
ser testimoni d’esta capacitat potenciada al llarg de la història per savis tribals i àvies nostàlgiques on les històries parlaven de llegendes ètniques, de vells esperits i princeses — o d’un rellotge i un lleó que simbolitza la mort i està àvid de nous relats, personatges que van formar part d’un dels contes que vaig escoltar eixe dia, on els oïdors érem adults, confirmant la regla que els jocs de xiquets també poden ser apreciats pels seus pares, avis o oncles en uns temps en els quals refugiar-se en la senzillesa d’una història amb el mòbil activat en manera avió es torna més que necessari—. Sí, esta meravellosa professió anomenada contacontes (o contaire, contador i fins a etnopoeta) continua existint i ens retorna la confiança en l’ancestral art de saber narrar històries.
“Llorenç va sembrar vida, imaginació i consciència” XAVI SARRIÀ @XAVISARRIA
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
El motiu no és un altre que la capacitat d’evasió que engloba aquest art. Perquè els contacontes no sols es limiten a contar una història, sinó a obrir la seua ànima al públic mitjançant els seus gestos, energia i capacitat per a teixir nous mons que es recolzen en l’atenció de l’oïdor, qui passa a formar part d’este univers en el qual tots tenim cabuda i que podem adaptar a nosaltres mateixos. Al seu torn, el conte no sols compleix una funció evasiva, sinó que també es converteix en una eina educativa tan aplicable per a xiquets com per a uns adults que de tant en tant necessitem que ens recorden certes lliçons, moralitats i ensenyaments.
tat, temperatura i adreços (vestuari, materials...) que permeten al comptador seduir al públic mitjançant el seu propi espectacle. __ Tenim la sort que existisca la Xarxa Internacional de Contacontes RIC (International Storytelling Network), coneguda agrupació fundada en 2009 per Beatriz Montero i la seua parella, l’escriptor Enrique Páez. Una xarxa que engloba a 1307 contacontes repartits en 58 països diferents, de Sri Lanka a Espanya, de Nova Zelanda a una Colòmbia en la qual cert xiquet també escoltava atent les històries de la seua àvia donant cabuda anys després a un poble anomenat Macondo. __
Beneficis d’una oratòria que s’adapta als nous temps gràcies a persones que converteixen la seua capacitat per a transmetre en la seua principal basa, gràcies a històries senzilles que van de Gloria Fuertes a Ray Bradbury i imaginació, molta imaginació amb la qual camuflar la realitat quotidiana de la qual fugim. Per descomptat, alguns complements també són essencials: bona lluminosi-
{ 14 }
El 20 de març es celebra el dia internacional del contacontes o narrador oral. Esta iniciativa que antecedeix en un dia al Dia Internacional de la Poesia, va sorgir l’any 2001 a Suècia, quan es van posar d’acord en què aquest dia i durant tot la seua jornada així com la seua nit, es contaren contes en els més variats llocs.
{ Introducció }
Hi havia una vegada… reivindiquem l’art de la narració oral Maria S. Martínez Bibliotecària de Xirivella
Al mes de març, quan les valencianes i els valencians celebrem una festa tan tradicional i tan nostra com són Les Falles, també tenim una cita amb una altra tradició, l’origen de la qual es perd en el temps, com és la Narració Oral, és a dir, l’art de contar històries i contes, de transmetre idees i sentiments amb la paraula viva. Així, el dia 20 de març es commemora, arreu del món, el Dia Mundial de la Narració Oral, establit per primera vegada a Suècia, l’any 1991, com “El Día de Todos los Narradores Orales”. Amb estes línies vull reivindicar l’important paper
d’una activitat cultural tan enriquidora, la qual permet disfrutar tots els públics, des dels més menuts fins als joves i els adults, ja que, com diu el narrador i també escriptor nascut a Alacant, Pablo Albo: “Quiero que quien escucha, disfrute, piense, se conmueva, recuerde, se
Maria contant un conte.
{ 15 }
recuerde, imagine, se indigne, no olvide, se maraville... Curiosamente, lo mismo que persigue un buen libro.” I ja sabem que per emocionar-se amb una bona història, no hi ha una edat recomanada... La tradició de contar històries en Espanya és ben antiga, amb els primers folkloristes al segle XIX, però hi ha hagut un llarg camí fins arribar a la professionalització dels narradors i narradores orals en la primera dècada del segle XXI, quan es consolida i reconeix el seu ofici.
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Des de les biblioteques públiques sempre hem recolzat la narració oral, considerada com un acte de creació literària, gràcies a la professionalitat i la passió de narradores i narradors que han fet d’este art el seu ofici. A través d’iniciatives com l’Hora del Conte, festivals de narració oral, Marató de contes,
“bebeteques”, nits de contes per a adults, etc., hem apropat al públic la màgia de la paraula, i el plaer d’escoltar, sense oblidar la vessant educativa i d’animació lectora que tenen els contes contats. En terres valencianes comptem amb una bon grapat de contacontes que fan les delícies de grans i menuts quan ens regalen les seues històries. Sense anar més lluny, el municipi d’Alfafar té l’orgull de ser el poble d’origen del tristament desaparegut contacontes, mestre i escriptor Llorenç Giménez, el qual va recórrer la geografia valenciana per recuperar el patrimoni oral i popular i el va difondre amb la passió i l’amor per la terra i per la llengua que el ca-
“#Llorenç Gimenez tenia el do de divertir i ensenyar, i de fer nous lectors entre els més menuts. No sols con tava contes: era un creador nat.”
racteritzava. Llorenç era un magnífic rondallaire amb una motxilla plena d’acudits, frases dites, cançons, embarbussaments... que ningú sabia contar com ell, sempre amb un somriure. Afortunadament ens va deixar escrites i publicades moltes de les rondalles que va recollir i ara hem d’aconseguir que circulen de boca a orella perquè no caiguen en l’oblit. Biblioteques, escoles, centres i associacions culturals i d’oci hem de preservar la nostra tradició oral i popular i donar a conèixer la riquesa cultural del nostre territori.
Martí Domínguez @MartiDominguezR
{ 16 }
{ Introducció }
Festa de paraules
Una reflexió sobre els festivals de contes Tània Muñoz Marzà Narradora oral
Contar històries és un fet que ens acompanya, diu qui en sap del tema, des del principi dels temps. Hem contat històries dins de la cova, a la vora del foc i a la fresca d’una nit d’estiu. I encara que tot ha canviat i no tenim ni temps ni espai per a treure la cadira a la fresca, les històries continuen acompanyant-nos. Un dels rituals contemporanis on celebrem la importància de les històries són els festivals de contes. Es tracta d’esdeveniments culturals al voltant de les rondalles contades de viva veu. Professionals de la narració oral vinguts de prop i lluny, compartei-
xen les seues rondalles amb un públic de totes les edats que queda captivat per la senzillesa d’aquest art. En gran mesura, aquests festivals, molt més modestos en pressupost i projecció que altres d’arts escèniques, i alhora són una aposta per una oferta cultural i de qualitat, que apropa diferents generacions de públic (els contes no són només per als xiquets i xiquetes!). Els festivals són també una ocasió per a donar a conèixer aquesta disciplina, la narració oral, que després de 30 anys des de la seua aparició a les nostres terres, encara continua sent la germana petita de les
{ 17 }
arts escèniques. Els narradors i narradores, reivindiquem als festivals de narració, un espai propi on poder desenvolupar el nostre ofici en condicions de dignitat i respecte per part de qui ens contracta i també del públic. I és que la narració oral, va aparèixer de la mà de biblioteques i centres educatius amb l’objectiu d’acostar els menuts i no tan menuts a la literatura escrita, d’animar a llegir. Amb el temps i el desenvolupament de l’ofici, ha quedat palès que la narració de contes és molt més. Genera un espai compartit, desperta la necessitat de silenci, activa l’escolta i la imaginació. Rescata la memòria col·lectiva i ima-
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Tània Muñoz, contadora d’històries
“(...) Gràcies, Llorenç, per haver fet somiar a les nostres filles i fills i per haver fet de la nostra infància la nostra pàtria.”
ginada i ens fa més humans quan tornem a casa i sentim que no ens podem oblidar d’aquella història que hem escoltat i que tenim moltes ganes de contar-la, de contar-nos. Llarga i afortunada és la llista de festivals que són una festa de la paraula: Encontes (Altea); Món de contes (Paiporta); Un lugar de cuento (Sant Vicent del Raspeig); Mostra Viva (València); Festival Alafresca (San Vicente de Piedrahita); Contacontes
MÓNICA OLTRA JARQUE @monicaoltra
{ 18 }
(Benicàssim); Festival de la Paraula (Agres); Paraules al Vent (Silla); Contescoltes (Simat de Valldigna); Conta’M (El Maestrat); Cuentantón (Chelva); Festival Contamón (València). Així que no teniu cap excusa ja per acudir, si no ho heu fet ja, a alguna d’aquestes festes de la paraula, on poder gaudir d’històries de la nostra tradició i d’altres cultures i gaudir de l’encís de les rondalles.
{ Introducció }
Si em pregunten qui era Llorenç Almudena Francés Contacontes
Si em pregunteu qui era Llorenç, vos diré que era el pare, el mestre, l’amic i no és dir res nou; posaria la mà en el foc que és així com també el veuen la resta de companyes i companys.
saber fer hem aprés que: contar no és un ofici, sinó una manera de viure, que els grans contes estan a les històries menudes, que la llengua també conta i cal ser curosos amb les paraules, que als contes els podem fer grans si els situem en pobles pròxims, protagonitzats per veïnes i veïns. Hem aprés que embarbussar, endevinar, cantar, versar... també és contar. Quan ell començava a contar, estirava d’un fil de la memòria que el portava de Morella a Santa Pola i d’una mona a un castell encantat i
Quan sabia d’alguna personeta que començava o volia començar amb això dels contes, no li costava gens despenjar el telèfon i fer-li l’explicació de la falla. Ens feia de mestre, com ho fan els bons mestres: despertant la curiositat i les ganes de saber i mai, mai dient com ho havíem de fer. Cadascuna de les seues contades va ser una oportunitat per a aprendre i va fer escola. Amb el seu
Almudena Francés contant un conte
{ 19 }
encara tenia temps de preguntar l’edat d’un xiquet de bolquers i dedicar-li el conte, o fer-li un redolí amb el nom, sense descuidar el germà; deia cinc sinònims d’una paraula per tal que ningú no es quedara sense entendre-la. Si una xiqueta o un xiquet es movia massa, se’l posava a la falda i seguia contant. Feia una rateta amb un mocador i tocava l’acordió de joguet; amb un desembossador alçava una cadira i per acabar... van tindre tres filles i els van posar Tarongina, Mandarina i Melmelada però la història no és acabada, tot just acaba de començar.
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Almudena Francés narrant a l’escola
ens podries llevar aquesta panxa i aquest gep?
Temps era temps, quan les iaies eren barbudes i les granotes peludes, va passar el que ara sabreu. Roc el panxut i Pepet el geperut, llauradors de la Ribera, amb certes protuberàncies, un al davant i l’altre al darrere, passaven les nits a la taverna de Batiste i cada dia feien la mateixa broma. ─Posa vi del primer. ─El primer no fa paper. ─Posa del dos. ─El dos està mostós. ─Posa del tres. ─El tres no val res. ─Posa del quatre. ─El quatre està aspre.
─I tant que puc, jo sóc el rei. Sóc un sol solot! ─Posa del cinc. ─Del cinc no en tinc. ─Posa del sis. ─El sis està gris. ─Posa del set. ─El set està verd. ─Posa del huit. ─El huit està podrit. ─Posa del nou. ─Del nou, no en tinc prou. ─Posa del deu. ─El deu, bon vi i bon preu. La nit a la taverna i el dia al camp, un dia quan estaven a l’horta aclarint tarongers, feia un sol que badava les pedres i li van dir: ─Sol, solet, tu que eres tan poderós que bades les pedres no
{ 20 }
Però encara no ho havia acabat de dir que va passar un núvol i el va tapar. ─Núvol-nimbus, et volem fer una pregunta. Tu que eres capaç de tapar el sol, eres més fort que no ell, ens podries llevar aquestes deformitats?
{ Introducció } tava a dos quilòmetres baix terra de la ferreria─. I jo sóc fort, però bona persona.
─Clar, i tant. Jo sóc fortíssim! I encara no havia acabat de dir com de fort era, que un dels quatre grans vents, tramuntana, ponent, llebeig i migjorn, començà a bufar... Roc el panxut i Pepet el geperut feren la volta al món preguntant ací i allà, portats pel vent, anaven buscant qui amb la seua força els podia lliurar de la panxa i del gep. Van passar per la Venta Teresa que, si no sou de l’Alcoià-Comtat, vos diré que es troba a la carretera de Xixona a Ibi, o d’Ibi a Xixona. Allí la tia Glòria els va donar a menjar tostons, dacsa fregida, panisset. Que no els va treure la panxa, ni el gep, però sí la fam. Rodant i rodant, amb una ventada de gregal van arribar al Genovés, d’on era Ramon, qui va lliurar el Castell del Fantasma dels Ulls blaus d’un cop de calbot.
Amb la panxa i el gep, Roc i Pepet, com que es va fer de nit i estaven a Alberic, tornaren a la taverna i li digueren a Batiste:
─Ramon, tu que eres un pilotari fort, no ens lliuraries d’això que ens ix per ací i per allí? ─Roc, Pepet, xicons, bones persones ─va dir el pilotari ─, jo sé de jugar a pilota; què voleu a curtes o a llargues? Juguem una partida i qui perda convida. Del Genovés se’n van anar sense resoldre el problema, pagant un bon dinar i amb un nou amic. Amb una bufada de gregal van caure a Alberic, on estava Ferran, el ferrer, ferrant ferrant treballava matí, vesprada i nit. Feia fum i foc ferrant ferro fort. Amb les martellades que pegava amb el mall ressonava per tot el poble i seguint el soroll el van trobar. ─Ferran ferrer ─li van dir Roc i Pepet ─, no ens faries dos martellades i ens llevaries aquestes deformitats? ─Com voleu que faça això? Si vos pegue amb el mall acabareu a l’infern ─que només es-
{ 21 }
─Posa vi del primer. ─El primer no fa paper. ─Posa del dos... I així fins a deu, que ja ho sabeu. Es van fer un got de vi com sempre. I li van dir a Batiste ─Batiste, hem fet la volta al món, hem vist de tot i ara ens agrada així com som i de segur que també trobarem qui ens estime; a un panxut, a l’altre geperut, als dos corremons i cercatavernes. I amb això, un poquet de pa i un tros de codonyat... el conte s’ha acabat! Contem, conteu i escoltem, que és el millor homenatge que li podem fer a Llorenç.
En trev istes a Llo renç Llorenç Giménez contant una història a un col·legi de l’Horta Sud
{ Introducció }
Volem donar a coneixer a Llorens Giménez, desde dins, per aixó vos portem dues entrevistes, una publicada en Blog Boolino, i un altra de fa 25 anys publicada a la revista El Temps (5 de setembre 1994, num. 533) que posen de manifiest la personalitat, el entusiasme i els arrels de Llorens Giménez __
Va nàixer un dia d’octubre de l’any 1954 al Carrer del mig número 88 del barri de la Fila, a Alfafar, a les 8 del matí. Com a ell li agrada dir és de la collita del Genovès. És Giménez per part de pare, que nasqué a Pozo-Lorente (Albacete), i Tarazona per part de sa mare, que nasqué a Alfafar. Fou setmesó i per això va passar la primera setmana de vida dins d’una capsa de sabates, embolicat amb cotó-en-pèl i escalfat per una bombeta elèctrica.
“La mort de Llorenç Giménez deixa orfes i tristos a milers de valencians que van estimar la lectura amb ell. Però ens continuarà contant contes allà on estiga (...)” XIMO PUIG
@XIMOPUIG
Sa mare sempre ha dit que quan plorava semblava que raonava i així ha continuat. Des de menut li agradava contar acudits i, a poc a poc, era requerit per ser l’animador dels jocs i les vetllades, on acompanyava els acudits amb cançons d’animació. “Mon pare cantava tangos i fandangos en les festes familiars i de carrer i el seu fill mitjà, jo, contava alguns acudits i feia alguna cançó. Els amics sempre em deien: ‘Conta-ho tu que tens més gràcia’. Així, doncs, els primers que em feren parlar en públic foren la família i els amics. Des
{ 23 }
de ben jove sempre he estat aquell que coordinava les festes, però no per protagonisme, que mai m’ha agradat agafar-lo, sinó perquè m’era una cosa fàcil. D’una manera natural em trobava davant de cent per-
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
sones i jo era la peça que coordinava l’acudit, la cançó, la representació… i tot això em va donar un bagatge que després m’ha servit molt.”
Ell explica els contes a la seva manera. Una vegada Enric Valor li digué: “Senyor Giménez, vostè conta les meues rondalles, jo no recorde haver-les escrit d’eixa manera, però m’agraden”.
Amb el pas dels anys, es féu mestre. Ha treballat a l’escola La Gavina, una de les primeres escoles pioneres en l’ensenyament en valencià. Al cap d’uns anys es presentà a les oposicions i va guanyar-les, i aleshores començà la seua trajectòria docent en l’escola pública de Llaurí. “L’any 1975 vaig començar a fer de mestre a l’escola La Gavina, una cooperativa d’ensenyament, tot en valencià, i en aquella època ja treballàvem l’aprenentatge a base de contes, jocs i cançons. En aquells anys jo ja me’n sortia molt, explicant contes. Més endavant, quan impartia classes de matemàtiques i ciències naturals al cicle superior, a les hores de pati, per desemboirar-me, també narrava històries. El 1977 vaig descobrir el Xesco Boix. Fou per a mi un punt de referència. Un altre fet
important va ser que Ferran Zurriaga em va introduir als Aplecs de Xiquets i Xiquetes d’Olocau. Des del primer any em cridà perquè em fera càrrec d’aquesta vetlada. Tot el poble hi participava i per a mi va acabar essent sagrat acudir cada estiu a Olocau. Són experiències que et marquen i et proporcionen un bagatge. Amb tot, he acabat especialitzant-me en l’aplicació didàctica de contar contes”. I quina és la fórmula correcta que fa que els xics no deixin d’escoltar ni badin ni s’inquietin? En aquest sentit, Llorenç Giménez té les seves pròpies tàctiques, estratègies, recursos, aplegats al llarg d’aquests anys d’experiència.
{ 24 }
No repeteix mai un conte igual, el modela i l’acobla a l’edat dels espectadors, hi introdueix elements propers als nens i, entre conte i conte, algun joc de mans, alguna cançó o un embarbussament: “Són recursos que utilitze a fins que els xics es relaxen i entren en la història. Per exemple, faig l’embarbussament del plat. Aquest és nou d’aquest any i diu així: ‘Tinc un plat ple en la mà, quan girarà picarem de mans’, o un plat menut, menut, quan girarà farem un esternut’.” Des de fa cinc anys és el Contacontes més assaonat del País Valencià. El narrador al llarg d’aquests anys ha anat recopilant una bibliografia extensa, on no hi falten, per descomptat, les obres d’Enric Valor, el costumari de Joan Amades o les ron-
{ Introducció }
dalles de mossèn Antoni M. Alcover. Però també té llibres de contes d’arreu. Giménez, que quan tingui més temps el que de veritat desitja és dedicar-se a la investigació, ha constatat la universalitat del conte popular: “És molt curiós, però hi ha elements comuns que es repeteixen en zones ben diferents. Per exemple, a l’illa de Tabarca s’explica la història d’unes bruixes que remant, remant van arribar a Orà.
Fa poc temps em va caure a les mans un llibre d’històries de la mitologia basca. En aquest volum apareixien unes bruixes que remant, remant arribaren a Cuba. Cada conte s’adapta al seu territori, però la trama és la mateixa. Tanmateix, sí que hi ha diferències entre uns llocs i uns altres. Per exemple, les rondalles d’ací no són truculentes, no hi ha violència, en canvi les castellanes són més crues.
bé, també hi ha diferències. Com ho diria, les rondalles del Principat són més beates. Les últimes troballes que he fet de contes populars del País Valencià són escatològiques. N’hi ha una que es diu ‘El bon cagar’ o una altra anomenada ‘El pet en colfa’.” Llorenç, com et definiries com a professional? I com persona?
D’altra banda, arreu dels Països Catalans hi ha personatges que es repeteixen com l’Esclafamuntanyes, que al Principat és Joan de l’Ós i també existeix a les illes. Ara
Festival de la paraula a la Riera d’Agres
{ 25 }
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
“Professionalment un privilegiat, he aconsequit que una afició es convertisca en una professió.” “Com a persona: és difícil, pensé que haurien de ser les persones que em coneixen les que haurien d’opinar.” A qui deus el teu amor per les històries i pels llibres? “L’amor per les històries a la meua afició per contar des de jove,acudits..i més tard degut a la meua professió de mestre vaig descubrir gràcies a Xesco Boix que el
“(...) Un bon home. Gran valencià. Del món de la cultura. Va obrir molts camins, per a grans i sobretots per a infants amb els seus contes.”
conte, la cançó, les endevinalles eren unes ferramentes divertides per a començar a escoltar i llegar. L’estima pels llibres comença a partir dels 21 anys quan acabe magisteri, gràcies als amics/es lectors.” Quines van ser les teves primeres passes com a lector? Quines lectures van ser les més importants a la teva infantesa? “Els primers pasos foren els llibres de text del Batxillerat. Heu de saber que vinc d’una familia de treballadors i això dels llibres era un luxe, i recordé que les primers llibres que entraren en casa foren els meus d’escola. D’infantesa no recordé cap llibre… millor dit llibres no però llegia totes les setmanes El TBO, El Capitán Trueno, El Jabato, Hazañas Bélicas…”
I quines vàren ser les teves primeres passes com a contacontes? I com a escriptor? Com decideixes o prens consciència de que en vols esdevenir un? Què va ser primer? “Els meus primers pasos foren en les Trobades de les Escoles en valencià i des del primer anys de mestre d’escola. Com Escriptor, casualment quan les històries inventades portaven un temps en l’oralitat fesprés botaven al paper. Decidisc donar el bot en el moment que i parle de fa 17 anys per eixa tasca en paguen. Contar contes des de jove, i viure de la narració des de fa 17 anys.” Què significa per a tu explicar històries, contes, endevinalles, tenir un bon llibre a la mà i fer-ne partícep al públic?
ENRIC MORERA @ENRICMORERA
{ 26 }
{ Introducció } “Una satisfacció, vore el públic quan el tens davant que escolta i entra dins del conte, del llibre, de l’enigma això és un plaer.”
Com et sents tu després d’una de les teves sessions amb nens?
Com s’aconsegueix arribar a ser un contacontes reconegut? “No ho sé, en el meu cas porte recorreguts molts quilòmetres pel País Valencia i si no recordé mal allà on he anat he fet amics. Després, les persones que están satisfetes del teu treball, com és el cas d’un bon pintor, d’una bona llanternera, d’un bon fuster…fa que el boca a boca et permetesca tenir treball. L’atzar fa que algunes determinades circumstàncies que tu no controles ( com per exemple un programa de contes en punt 2 durant una temporada) et facilite que la gent et reconega…en el meu cas no és el fisic sinò la veu.”
“Supercontent, sempre dic el mateix imagineu-vos que un electricista, el carnisser, la perruquera...cada vegada, a més a més de cobrar, que la gent aplaudirà…” Com és el teu procés creatiu? Les històries que expliques, les prepares com si fos un guió teatral i tu n’ets l’actor, o improvises en funció del públic, estat d’ànim...? “La meua manera de treballar és molt senzilla, el meu cap està ple d’històries i sempre conte en funció del públic, del momento i com jo dic, una historia és com un moll s’estira o s’arronsa segons l’auditori.” Quina és la resposta de la canalla a les teves històries? En participen, les viuen? “En general si, és un treball a cara descoberta i com sabeu el públic infantil és el més agraït però també el més sincer i si no els agrada la faena és del narrador de reconduir-ho tot.”
{ 27 }
Estem convençuts que hem d’aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, per que en gaudeixin i, a més, per que quan esdevinguin adolescents i després adults, segueixin llegint i desenvolupin les seves capacitats cognitives. Què recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors? “Que des de menuts/es vagen a escoltar, contes, mú-
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Llorenç a la fira del llibre de València en 1994
sica, teatre, titelles i que en casa els vegen llegir, que els llibres siguen una part important de la casa.” Què els recomanaries als nens i joves a qui no els agrada llegir (o això diuen). Com els animaries? Creus que és quelcom ja perdut a certes edats? “Crec que actualment amb les noves tecnologies sempre están llegint; però viatjar, imaginar, crear en una bona historia cal dir-los que això és un tresor que es perden.”
Què els diries als pares que no estan preocupats per si els seus fills llegeixen o no, i que queden més tranquils quan els deixen veure la televisió o jugar amb les seves consoles? “Que hi ha temps per a tot, important és vore la televisió, com llegIr, com jugar, com passejar.” Creus que es valora el suficient la Literatura Infantil i Juvenil en tots els sectors? I la importància de la transmissió oral de les històries / contes?
“Actualment sí, i des de el món de la Universitat, les Biblioteques, les editorials…” Amb els teus espectacles, a més de contes populars, es mantenen vives altres maneras de transmetre oralment com les endevinalles, cançons populars, jocs de paraules,... Creus que aquesta via de transmissió oral sobreviurà per tots els temps? I la seva màgia? Què hem de fer per que no s’acabi mai? “Jo estic convençut i cada dia ho comprove que els
{ 28 }
{ Introducció }
“El millor regal, el teu exemple: Alegria, passió, estima pel país (...)”
infants, gaudeixen de tots els apartats tradicionals d’oralitat.” Creus que despertar la consciència crítica i divertir és conciliable quan parlem de Literatura Infantil i Juvenil? “Sí, clar que sí, un bon lector/usuari de literatura infantil ho té més fácil per continuar en la juvenil.” En un món on la tecnologia avança a molt ràpidament, com t’imagines el món del llibre d’aquí a uns anys? I el del llibre infantil per a pre-lectors i primers lectors? I el dels contacontes? “Me’l imagine igual, quan gaudim d’un llibre tradicional el podem dur amunt i avall sense problemas de batería ni res, encaraque cadascú escollira la millor i actual manera de llegir, el que és important és que es llija.
JAUME FULLANA MESTRE @JFULLANAMESTRE
El dels contacontes com diu la cançó; resistirem….” I per acabar, abusant de l’oportunitat, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar als nostres menuts el seu amor per la lectura. “Per a mi el fonamental personalment pèr a estimar i entendre que la literatutra infantil és d’adults també que estimen la lectura són dos: El savi rei Boig d’Empar de Lanuza i Els contes per telèfon de Gianni Rodari.”
{ 29 }
L’ob lit i la recu pera ció per LLORENÇ GIMÉNEZ
Llorenç al Ajuntament de Xirivella (Festival ‘Això diu que era...’)
{ 30 }
{ Introducció }
Els nens (i també els adults) sempre estan a punt per a escoltar un conte ben narrat. I, tanmateix, la literatura oral està prou arraconada: “Fa un temps la gent les vesprades d’estiu eixia a prendre la fresca i a l’hivern es reunia a la vora del foc. No hi havia televisió. Era el moment de la xarrada i la gent major contava coses. I sempre hi havia algú que tenia més gràcia que els altres. Bé, tenia més gràcia o la gràcia, el do, de contar històries captant l’atenció dels que l’envoltaven. Ara, és clar, la situació ha canviat molt, ja no es creen situacions quotidianes que afavorisquen que els grans de la família conten contes. Però no n’hem de fer cap fet dramàtic. Per a mi, ara el substitut és l’escola. L’escola és l’única via per seguir transmetent els contes. No és la situació espontània i ideal però…”
Per Llorenç Giménez, l’escola hauria de tenir, alhora, una altra funció, la de recuperar la cultura popular. Segons el conta-contes: “És difícil recuperar les històries, cal tenir molta confiança amb les persones perquè te les expliquen, perquè traguen del seu pou de la memòria les rondalles.” Ell sap molt bé el que costa que la gent gran deixi volar la imaginació tot recuperant aquella rondalla que ja contaven els seus avis. Giménez, juntament amb Lleonard Torres, va fer un treball de recerca de contes populars de la comarca de la Ribera. D’aquest treball en sorgí un llibre, Rondalles de la Ribera, editat per Camacuc. Tanmateix, l’autor pensa que la recuperació del conte popular al País Valencià s’ha de fer amb el suport de la Generalitat, utilitzant la mateixa fórmula que va utilitzar Vicent Torrent amb el projecte “Música a l’escola”:
{ 31 }
“Vicent Torrent ha aconseguit crear una fonoteca molt important que recull romanços, rondes, cançons populars… I el mecanisme era molt lògic: els alumnes del cicle superior de les escoles, coordinats amb el departament de música, gravaven cançons que cantaven els seus avis i d’altres avis del seu poble. Aquestes cintes les enviaven al departament i d’ací se’n feia una selecció. Quan es trobava algun material bo els del departament es desplaçaven al poble en qüestió i enregistraven la cançó. Els resultats foren excel·lents. “ Pense que per recuperar les rondalles aquest mecanisme podria funcionar també”. S’expliquen pocs contes, els pares no en saben i en general tampoc no els saben contar, la tasca de re-
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
cuperació és lenta i, en la majoria de casos, només volenterosa. Però Llorenç Giménez és optimista: “Les rondalles interessen sobretot en el món de l’ensenyament però també arreu. I no ho dic perquè jo estiga immers en aquest ambient, sinó perquè hi ha fets que m’ho fan sospitar.
“(...) Segur que es colarà en el paradís contant-li algun acudit irreverent a Sant Pere, però ací baix el món serà una mica més trist i gris sense la seua bonhomia, l’humor i el somriure omnipresent.”
Per exemple, els 2.000 exemplars de Rondalles de la Ribera s’han venut tots. Tenint en compte que els contes provenen d’una zona limitada, que no s’ha fet propaganda del llibre i que l’ha tret al mercat una editorial petita, és significatiu. O, un altre exemple, el llibre Les muntanyes maleïdes de Pep Coll, un llibre que ha tingut molt d’èxit i del qual se n’ha editat un altre volum amb una selecció de les millors històries”.
E D E T UN CON
Z E N É M I G Ç EN
LLOR
carles cano @CarlesCanoPeiro
{ 32 }
{ Introducció }
Arriba al poble amb una gorra al cap i una bossa on hi porta tres pilotes i un plat. Samarreta i pantaló (vaja, roba còmoda). Les nenes i els nens s’assenten al seu voltant en semicercle i se’l miren amb curiositat. És Llorenç Giménez, popularment conegut com El Conta-contes. Comença la sessió. El narrador, en un to de veu més aviat baix, mans expressives i ulls vius, comença a embadalir la canalla amb una rondalla popular, que ell allarga i modela al seu gust…
El rei preguntava i preguntava, però mai no li agradava que li respongueren amb una altra pregunta. Tanmateix, la Marieta, que era prou espavilada, li contestà:
“Vet aquí una vegada una xiqueta estava regant la seua alfabregueta i va passar el rei, i li digué:
I el rei es quedà parat. Se’n va anar a casa seua i es va disfressar de venedor de quincalla. L’endemà va anar cap a casa de la Marieta. I cridava:
—Com et diuen xiqueta? —Em dic Marieta. I vostè? —Jo sóc el senyor rei. I el senyor rei li va preguntar: —Marieta, Marieta, quantes fulletes té l’alfabregueta?
—Senyor rei, senyor rei, quantes estrelletes hi ha en el cel i granets de sorra a la platja?
—El venedor de mocadors, de vels, de ciris, de quincalla… La Marieta eixí al balcó i el venedor li ensenyà tres mocadors. El primer no li va agradar, el segon tampoc, però el tercer mocador, que tenia dibuixats tots els colors de l’arc de Sant Martí, aquest sí que li agradà. I mentre l’estava mirant, el venedor li llevà el mocador i donà una besadeta a la Marieta. Aquesta es posà roja, roja, com una poma. Agafà el mocador i pujà les escales corrents de sa casa.
{ 33 }
Al dia següent el rei, que de les poques faenes que tenia, una era la de passejar amb el seu cavall i fer preguntes a la gent que tranquil·lament estava ruixant les seues plantes, quan passava per sota el balcó de la Marieta li preguntà: —Marieta, Marieta, quantes fulletes té l’alfabregueta? —Senyor rei, senyor rei, quantes estrelletes hi ha al cel i granets de sorra a la platja? I el rei, murri, li preguntà: —Marieta, Marieta, qui et donà una besadeta quan estaves mirant un mocador que tenia tots els colors de l’arc de Sant Martí?
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Ella es posà roja com una poma una altra vegada. Però a la nit es va disfressar de balladora i anà al castell on vivia el rei. A la porta hi havia un guardià grandíssim: —On vas xiqueta? —A veure el rei, que m’ha dit que li agrada una dansa que jo sé. Aleshores el guardià li digué: —Però com sé jo que tu saps ballar una dansa d’eixe estil? —Molt fàcil. I la Marieta es posà a ballar una sevillana.” En aquest moment Llorenç Giménez fa aixecar tots els xiquets i els ensenya com ho han de fer per ballar com la Marieta. I fa així: “Agarre una poma, la menge, la tire i l’aixafe”. Els nens segueixen divertits els moviments del conta-contes. La dinàmica del joc es repeteix diverses vegades. Després Llorenç Giménez els fa tomar a seure. I la narració continua.
“La Marieta, un cop dins el castell, va obrir la primera porta, la segona, la tercera, la quarta, la cinquena, la sisena i la setena porta. No va fer cap soroll. El rei dormia al llit. Li alçà el cobrellit, un llençol, un llençolet, una manteta, una flaçadeta, li llevà el peüc i li ficà una campaneta de plata al dit gros del peu dret. Li tornà a posar el peüc, la flaçadeta, la manteta, el Ilençolet, el llençol i el cobrellit. Isqué per la porta: set, sis, cinc, quatre, tres, dos i una. Saludà el guardià i se’n va anar. Al dia següent quan el rei es va despertar… ‘Tiling, tiling, ti-ling’. —Qui toca la campana? Qui és el burro que toca la campana? I el fill de la cuinera, que el va veure, li va dir: —Senyor rei, si és vostè que porta una campaneta de plata al dit gros del peu dret! El rei es va llevar la campaneta, es va vestir, agarrà el cavall i passejant arribà a ca la Marieta. Li preguntà:
{ 34 }
—Marieta, Marieta, quantes fulletes té l’alfabregueta? —Senyor rei, senyor rei, quantes estrelletes hi ha en el cel i granets de sorra a la platja? —Marieta, Marieta, qui et donà una besadeta l’altre dia quan estaves mirant un mocador que tenia tots els colors de l’arc de Sant Martí? —Senyor rei, senyor rei, qui li posà una campaneta de plata al dit gros del peu dret? El rei es va quedar parat i va pensar que aquesta xicota era molt espavilada. Per això li va dir: —Marieta, Marieta, et vols casar amb mi? I ella, que li va respondre: —No, jo ja fa tres anys que festege amb un pastor. Tal vegada si el dia del casament vol venir, jo el convide. I quan la Marieta es va casar amb el pastor, el rei se’n va recordar i li va enviar un rondallaire perquè els hi contara un conte i aquest conte que va explicar el rondallaire ara us el contaré…”
{ Introducció }
I d’aquesta manera Llorenç Giménez enllaça una història amb la següent. Els nens i nenes no deixen de mirar-lo, amb els ulls fixes, la boca entreoberta, les cames creuades i les mans agafant-se la barbeta amb els colzes sobre els genolls. La sessió s’allarga més d’una hora. Si el narrador no digués prou, els petits espectadors no deixarien d’escoltar-lo; han fet una immersió en el món de l’imaginari, un món agradable i suggerent, del qual és difícil de sortir-ne. El narrador ha aconseguit aquest efecte sense cap mena de teatralitat, sense cap instrument de música, només amb la paraula i la modulació de la veu. Ha passat una hora, o potser més. Llorenç Giménez
encara té els nens fascinats. Els ha explicat un munt d’històries: contes meravellosos d’animals personificats (que no són cap faula) o contes de costums. Amb una memòria d’elefant i la dosi d’improvisació necessària, el conta-contes ha anat filant relat rere relat. I els nens en volen un altre. No es cansen d’escoltar. Sempre “conte’n un altre!”: “Hi havia un xiquet i un gos. Corria el xiquet, corria el gos. Ai!, quin conte més preciós.” —Conte’n un altre! “Era un gos i un gat i el conte s’ha acabat. I era gat i un gos i el conte… s’ha fos.”
{ 35 }
“(...) Et farem molt de menys. Els xiquets i xiquetes valencians per suposat, però, també aquells que vam tindre la sort de compartir amb tu moments deliciciosos de la vida. Fins sempre, amic” vicent soler @vicentsolerm
Hi havia una vegada...
Contes per a llegir i escoltar...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Rondalles de la Ribera
El fantasma dels ulls blaus
La mona i la palmera cocotera
Les endevinalles de Llorenç
Edicions Camacuc
Tandem Edicions
Edicions del Bullent
Tandem Edicions
__
__
__
__
PUBLICACIÓ 01-09-1994
PUBLICACIÓ 01-04-1997
PUBLICACIÓ 02-11-1997
PUBLICACIÓ 01-12-1997
Els animals agraïts
Els embarbussaments de llorenç
La mona i la palmera cocotera
Pepet el geperut i Roc el panxut
Edicions Bromera
Tandem Edicions
Edicions Voramar
Edelvives
__
__
__
__
PUBLICACIÓ 02-09-1999
PUBLICACIÓ 01-05-2001
PUBLICACIÓ 14-09-2001
PUBLICACIÓ 09-10-2002
Els acudits de Llorenç
Oficis de rondalla
Les cançons de Llorenç
Els contes del Sambòrik
Edicions Bromera __
Edicions 96 __
Tandem Edicions
Perifèric Edicions
__
__
PUBLICACIÓ 17-03-2003
PUBLICACIÓ 01-04-2003
PUBLICACIÓ 01-05-2003
PUBLICACIÓ 01-04-2006
{ 36 }
{ Introducció }
El secret de les cinc llegendes
Contes per contar a un gegant
Nous acudits de Llorenç
Les flors de l’Albagés
Edicions Bromera
Grup Promotor
Edicions Bromera
Edicions del Bullent
__
__
__
__
PUBLICACIÓ 07-03-2007
PUBLICACIÓ 23-03-2007
PUBLICACIÓ 05-11-2009
PUBLICACIÓ 06-10-2010
En un tres i no res, tres
Més contes, per favor!
Un músic d’altura. Olocau
La mona lectora
Edelvives
Edicions Bromera
Edicions 96
Edicions del Bullent
__
__
__
__
PUBLICACIÓ 20-09-2010
PUBLICACIÓ 01-03-2014
PUBLICACIÓ 28-02-2016
PUBLICACIÓ 15-04-2016
Al següent enllaç vos portarà a la pàgina web de À punt on trobareu una selecció de narracions fetes pel contacontes Llorenç Giménez, qui ha encisat amb els seus contes generacions de xiquetes i xiquets valencians.
https://apuntmedia. es/va/la-colla/infantil/els-contes-de-llorenc-gimenez
{ 37 }
Dic cion ari Llorenç al Festival de la paraula a la Riera d’Agres
{ Introducció } No podia faltar en el nostre conte un apartat on es recordara la nostra llengua, perquè es important reivindicar l’important paper d’una activitat cultural tan enriquidora, com són els contacontes, i que en la nostra terra comptem amb fabulosos rondallaires que fan les delícies de grans i menuts quan ens regalen les seues històries en la nostra llengua. __
Adivinanzas / Endevinalles Agradecer / agrair Amigos / Amics Animación / Animació Animales / Animals Aprender / Aprendre Azul / blau Bolígrafo / Bolígraf Canciones / Cançons Chistes / Acudits Colegio / Col·legi Compartir / Compartir Comunicación / Comunicació Contar / Comptar Cuentacuentos / Contacontes Cuento / Conte Dichos / Dites Disfrutar / Gaudir Divertirse / Divertir-se El que cuenta fábula Rondallaire o rondaller Escritora / Escriptora Escritura / Escriptura Estilográfica / Estilogràfica
Fábulas / Rondalles Fantasma / Fantasma Flores / Flors Folclórico / Folklòric Folios / Folis Fórum / Fòrum Gramática / Gramàtica Historias / Històries Imaginación / Imaginació Lapicero / Llapis Lectura / Lectura Leer / Llegir Lenguaje / Llenguatge Letras / Lletres Leyenda / Llegendes Libro / Llibre Literato / Literat Literatura / Literatura Magia / Màgia Narración / Narració Narración oral / Narració oral Narrador / Narrador Oficio / Ofici Palabra / Paraula Papel / Paper
{ 39 }
Pareado / Apariat Patrañas / Faules Personajes / Personatges Pinturas / Pintures Pluma / Ploma Poesía / Poesia Poeta / Poeta Profesión / Professió Regla / Regla Reír / Riure Secreto / Secret Sentimientos / Sentiments Soneto / Sonet Sonrisa / Somriure Tintero / Tinter Trabalenguas / Embarbussaments o travallengua Tradición / Tradició Trovador / Trobador Voz / Veu Zorro / Rabosa
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Recollint històries valencianes per als pares que vulguen començar a practicar..... “Sanxa” Viçent Masó Talens Arxiver municipal Ajuntament de Manises
Aquesta és una clàssica llegenda de l’albufera, crec que la va escriure Vicente Blasco Ibañez... En qualsevol cas, una mostra més de les coses nostres que no es poden perdre. “Prop de l’Albufera de València fa ja molts anys, un pastoret anava tot el dia a pasturar les seues cabres. Era quasi un xiquet i conta la llegenda que vivia només en una pobra cabanya entre la llacuna i la mar.
Cada dia passejava per la devesa sense més companyia que el seu bestiar, entre els pins i els esbarzers, quan el sol calfava el pastoret s’asseia al peu d’un fort arbust per a solaçar-se amb el so melòdic de la seua flauta. Al ressò de la música acudia sempre una xicoteta serpeta que romania al costat del xic llarga estona fent-li companyia. Tant sol·licit era el rèptil que dia rere dia van anar estrenyent una estranya amistat
que fins als seus veïns arribà a inquietar. Ell, desitjós de poder cridar-la d’alguna forma li va posar per nom Sanxa, i tanta fidelitat li va demostrar que arribà a agrair-li la seua visita com si es tractara d’una amiga, el rèptil per la seua part quan sentia la flauta continuava alegre el ritme de la melodia. Així va anar transcorrent el temps i els dos estranys i insòlits companys es van sentir alleujats en la seua soledat. Però el pastor va complir l’edat per a prestar els seus serveis a la pàtria i no va tindre més remei que deixar les seues cabres la seua flauta i el que més li dolia la companyia de la seua amiga Sanxa. Va passar deu anys lluny de la devesa, es va fer un home,
{ 40 }
{ Introducció }
va trobar nous amics, però el record de Sanxa la seua companyia en els seus dies de soledat no l’havia oblidat mai. Desitjós de tornar a veure-la i evocar la seua joventut va decidir tornar a l’Albufera i es va anar a caminar una bona estona entre esbarzers i matolls, i arribà al peu de l’arbust on
s’asseia a tocar la flauta, cridà llavors a Sanxa i, després d’un rumor de fulles seques, la serp va aparéixer davant ell; però ja no era el xicotet rèptil, sinó que el seu cos havia crescut en tal proporció que el militar s’espantà i va voler fugir, però no li va ser possible, perquè Sanxa més ràpida s’abalançà per a abraçar-li i sé enroscà al voltant del seu cos,
el jove pàl·lid de terror notà que s’estrenyia fins a dificultar-li la respiració, mes no va tindre cap defensa.
Sanxa emocionada estrenyent-li cada vegada amb més calor, li va fer fallida els ossos i acabà asfixiant amb el seu viscós cos al seu gran amic.”
“El Drac” Viçent Masó Talens Arxiver municipal Ajuntament de Manises
“Fa molts anys quan la zona del Mercat central de València era encara un riu i fangar, es trobava un drac que turmentava als ciutadans de València menjant-se a cada ciutadà que tinguera la mala sort d’estar per aquells llocs. Un dia, cansats de tal situació, les autoritats de la
ciutat van demanar entre els seus ciutadans un voluntari per a matar al drac. Ningú s’atrevia, ningú era prou valent, però mira per on, que un presoner es va oferir per a matar-lo. -Quina condició poses doncs?van preguntar els del gremi. -Només una - va dir ell - la meua llibertat. Va succeir llavors que aquest home no era el més fort de València, però sí que era molt llest, i per a enfrontar-se al drac es va fer amb una espasa a dues mans i una armadura d’espills.
{ 41 }
Quan va arribar el moment de l’enfrontament entre cavaller i drac, el cavaller de cristall va deixar encantat al drac amb la seua armadura, perquè en aquesta es reflectia el sol; llavors, el cavaller va aprofitar per a clavar-li l’espasa en la gola. Però ací no acaba la llegenda, perquè és possible que quan l’expliques et diguen: -és un conte per a xiquets o -és tan sols una llegenda per a xiquets-, però a l’incrèdul responeu-li tal sentència: hui dia, fins i tot després de tants anys, és possible trobar les restes del drac en el col·legi del Patriarca.”
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
“El follet de l’horta” Francisco Gimeno Miñana Conten, diuen, recorden que va poder existir fa molts, molts però que molts anys..., així comencen contes i llegendes, relats populars que la gent ha mantingut durant molts anys transmetent-les de pares a fills. Les falles és el millor exemple d’un bonic conte i els valencians els millors narradors d’aquest. Les falles ens compten multitud de coses i de molts temes, les falles són un emocionant conte que contem al principi de cada primavera i amb el qual riem, i plorem, i ens emocionem, i ens alegra que el conte tinga el final feliç que esperem tots els valencians, cremar la falla per a tornar a renàixer de les cendres i crear la del següent any.
I les falles, a través dels seus monuments, dels seus ninots, dels seus llibrets i de les seues cavalcades, permeten que coneguem multitud d’històries i de relats. Em ve a la memòria com a la ciutat del fang, la ciutat artesana per antonomàsia, Manises, transmeten la llegenda d’un túnel construït pels moros que uneix, passant per davall del riu Túria, la torre àrab de Paterna i la torre àrab de Manises. O el conte popular del “Salt del moro” en el qual un jove enamorat fugint dels soldats que custodiaven a la seua estimada, va haver de triar entre rendir-se i morir decapitat o saltar amb el
{ 42 }
seu cavall al buit i esperar que la sort apareguera en aqueix moment. Va triar la segona opció i no es va saber més d’aquest valerós jove que va donar peu a una llegenda que durant segles ha anat passant de pares a fills. Però si hi ha un conte graciós, curiós i que ha romàs en el temps és el el follet de l’horta, i és que és clar que tots hem perdut algun objecte a la nostra casa que pensàvem que estava i a l’hora de buscar-lo comprovem que no estava, sense cap explicació.
{ Introducció }
I és que compten els més majors del lloc que els seus pares els van comptar, i a aquests els seus, i aquells els seus i així en cadena, que hi havia una família de llauradors en els temps que moros i cristians convivien, que vivia en l’horta de Manises i amb ells l’àvia Milagros qui no es cansava de contar als seus néts les històries de follets que es colaven per la ximenera i feien que s’extraviaren coses, que canviaren coses de lloc... És clar que ningú li cap a cas i tots pensaven que més que follets, l’única responsable que s’extraviaren les coses per a reaparéixer més tard en llocs insospitats era ella, afligida de desmemòries i manies pròpies de la vellesa.
fer mudar d’idea, no sense abans cerciorar-se que cap membre de la família l’haguera portat fins allí per alguna raó, oblidant-se després de restituir-lo al rebost. - Vaja, qui ho anava a dir, això sembla obra dels follets que esmentava l’àvia. No obstant això, quan dos mesos després de morir l’anciana, una paella va botar sola del fogó al sòl i Angeleta, que en aqueix moment extreia del carner un manoll de julivert, va contenir l’alé, presa d’un estupor pròxim al pànic, - Serà una ànima en pena o la difunta Milagros que vol fer-se notar. Es va dir, i va prosseguir la faena. A la troballa de sal en la sucrera, la dona no va voler concedir-li massa importància - Per Déu, que cap tinc. Però transcorregudes tres setmanes de la distracció, la inexplicable perduda del morter que Tonet, el benjamí dels seus quatre fills, va trobar per casualitat, amagat entre unes ferramentes de cultiu, mentre jugava en el corral, la va
{ 43 }
Va concloure Angeleta, tan medrosa dels animes errabundes com de qualsevol encantament per benèvol o captivador que fora. No obstant això, va mantenir l’enteresa per a no espantar els xics, esperant equivocar-se. Vana il·lusió la seua. Perquè, amb el temps, van augmentar els extraviaments incomprensibles, els sorolls i el fet de cruixir de les bigues, prova inequívoca que un fantasma acampava a pler per la casa sense que a aquest li importaren el més mínim, els temors i crebants que ocasionava a la seua propietària.
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Cavil·lós també el marit pels estranys successos que esdevenien cada vegada amb més descaradura i que, pel que sembla, evidenciaven l’existència d’un encanteri, el matrimoni va resoldre, molt a pesar seu, reunir els aixovars, les gallines, el gos, la gata, el canari i els quatre xiquets, i deixar-se anar amb corredisses del, que durant quinze anys, havia sigut la seua afable llar, a la recerca de sostre segur on acollir-se. - Ho farem beneir per a evitar-nos bascas. Deia Miguel, mentre abarrotava el carro d’andròmines. I les seues dona, compungida, assentia.
l’aflicció del qual no li impedia fer un minuciós recompte dels béns familiars, presumint un oblit garrafal, va preguntar alarmada. - Qui de vosaltres ha carregat la paella? El silenci va ser revelador. - Mira que bé, ningú. La cridanera veu d’un ésser invisible, precedida d’un riure burló, va resoldre el problema.
- No patisques, Angeleta, que jo la porte. Era el follet, els havia agafat afecte i s’anava amb la família de Angeleta.
Conclòs el trasllat d’estris, es van acomodar en els buits lliures, animals i persones. De sobte, pel camí, Angeleta,
“Conte contat, ja s’acabat i qui no s’alce té el cul foradat!” { 44 }
...
Nus { Els Nostres Representants, Mercaders al complet, quĂŠ conten els monuments? }
{ 48 }
{ Els Nostres Representants }
Guido
De Marcos i Vico
...
PRESIDENT INFANTIL
Hola amics, Sóc Guido, president infantil de la falla El Mercat, I enguany, gràcies als meus pares, s’ha fet realitat un dels somnis que tenia des de feia uns quants anys: ser nomenat President Infantil de la nostra comissió. Per a mi, és tot un honor poder representar enguany a la nostra comissiò junt a Vicky, Juan i May, amb els qui ja estic compartint moments meravellosos i molt divertits. Desitge de tot cor que disfruteu amb mí d’unes falles divertides, úniques, plenes de rialles, petards, i de cadascun dels actes que fan que any, darrere any, estem desitjan que per fí arrive el mes més meravellós per a tots els valencians i fallers. Soles hem queda dir que aquestes falles van a ser meravelloses junt a aquesta gran familia i que: Visca la falla El Mercat!! Visca Catarroja!! I que visquen les Falles!! { 49 }
May
Mateu i Ibáñez
...
fallera major infantil Aquest any May vius un somni, que desitjaves al teu cor, ser la màxima representant, la regineta de la teua Comissió. Eres com una nineta, que alegra a tots el cor, bonica i xicoteta, com tu May, no hi ha dos. Els teus cabells són de conter, i en regina t’has convertit, en aquest conter que representes a la xicalla, des de el moment que et varen elegir. Gaudis del teu any regineta, i guarda per sempre cada record, en una caixa de quatre panys les vivències, com a la nostra Fallereta Major. { 50 }
{ Els Nostres Representants }
May Mateu i Ibáñez fallera major infantil
Hola mercaders, estic molt emociona de poder dirigir-me a vosaltres, no puc estar mes orgullosa de eixir en el nostre llibret con a la representant de la nostra comissió. Tinc que donar les gràcies a tots els mercaders que treballen dia a dia per a que tot estiga perfecte. Des-de fer falla fins a eixir en la presentació, gràcies de tot cor per el vostre esforç, la
vostra voluntat de fer qualsevol cosa i sobre tot el temps que li dediqueu. Més que una falla sou com la meua segona família i se que per a molts de vosaltres es el mateix. Aquest any serà el millor any de la meua vida i me acompanyen moltes persones que no oblidaré mai, com a Guido, Juan o per exemple a
{ 52 }
Vicky tampoc oblidaré mai a les nostres dames Noèlia, Paula, Sònia, Mireia, Paula, Sara. Vos desitge a tots unes maravelloses festes plenes de rialles, balls, actuacions y sobre tot plenes de germanor. Visca les falles i visca la Falla El Mercat.
Dames Infantils
Paula Bravo Gonzalvez Dama del Foc Noelia López García
{ 53 }
{ 54 }
{ Els Nostres Representants }
Juan A. Palop i Valero
...
PRESIDENT
Un any més ens disposem a celebrar les nostres entranyables festes falleres i un any més tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots els fallers, veïns i amics de la nostra comissió.
bandes de música, al nostre artista faller, Miguel Micó, a tots, gràcies. Des d’ací convide a tots els veïns a participar de les festes que tenim ací damunt, a vindre al casal que te les portes obertes a tot el món, i sobretot a gaudir-les.
Vull felicitar els nostres màxims representants, a Guido president infantil, revoltós i imprevisible, que té el cor d’artista faller que acompanyarà a May, nostra Fallera Major Infantil, que té sang fallera per les venes i sempre té el somriure il·luminant i contagiant alegria als del seu voltant, i serà un gran honor acompanyar Vicky, nostra Fallera Major al llarg d’este exercici faller i sé que este serà un any molt especial per a ella.
Per a finalitzar, desitjar-vos una setmana fallera plena de diversió i que gaudiu de cada acte de les nostres festes en germanor i harmonia. Una afectuosa i sincera abraçada del vostre president. Visca la Falla El Mercat!!!
Vull donar les gràcies a tots i cada u dels fallers i falleres que des de l’ombra fan tota la llavor, que desinteressadament treballen en equip perquè tot isca el més perfecte possible. Un agraïment especial als col·laboradors, fallers d’honor, simpatitzants,
{ 55 }
Victoria Ayllón i Barrios
...
fallera major
Victòria, eres rialla de dolç somriure, que sempre alegra el nostre cor, impregnant a qui vulga en tu viure, l’alegria que a cau de mans tens com a tresor. Els teus ulls serens, reflectissen la nit somniadora, que brilla en un cel entabanat, en tu, regina ambaixadora. Regina del Mercat exaltada, ambaixadora d’alegria i tradició, eres aquest any el nostre standart, el sol que il.lumina a la Comissió. Representes a la teua falla, que en tu es veu reflectida, regina dolça i bonica, Fallera Major del Mercat coronada. { 56 }
{ Els Nostres Representants }
Victoria Ayllón i Barrios fallera major
Benvolguts mercaders, Per fi ha arribat l’hora desitjada, és el moment de recollir el fruit del treball de tants mesos, és el moment de gaudir de la nostra festa, és el moment de ficar-se el brusó i d’eixir al carrer a proclamar que ja estem en falles, és el moment de mostar al món els nostres monuments, de visitar les falles veïnes i viure la festa en germanor fallera. En només quatre dies anem a muntar el nostre monument, anem a omplir els carrers amb l’olor de la pólvora, anem
a riure, anem a ballar, anem a emocionar-se, anem a recorres el poble fent cercaviles, anem a sentir la devoció en l’ofrena a la Mare de Déu i en només quatre dies també anem a cremar el nostre monument, un moment màgic que representa la renovació, el ressorgir any a any del somni d’una comissió. Mercaders és gràcies a vosaltres que la nostra falla avança i creix, és per això que vos demane que no deixeu
{ 58 }
mai de somniar aquest gran somni faller que plena el nostre cor de tants moments inoblidables. Mercader, amics i veïns vos desitge que viviu unes falles plenes d’il·lusió, germanor i felicitat, i aprofite l’ocasió per convidar a tot aquell que vulga a visitar el nostre casal i compartir en nosaltres la festa fallera.
Dames Majors
Sara Ibáñez de la Fuente Sonia Selma Pons Mireia Martínez Selma Dama del Foc Paula Mata Cuevas
{ 59 }
Com issió Inf antil
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
{ 60 }
{ Els Mercaders al complet}
Junta Directiva Infantil Guido de Marcos Vico Francisco Torromé Ayllón Joel Jiménez Selma Francisco Monrabal Muñoz Noelia López García Alejandro Monrabal Muñoz Carmen María Segarra Corrales Sergio López Jurado Paula Bravo Gonzalvez Lucas Cachón Soria Alma Victoria Diez Ayllon Leo Domenech Rosaleny Álvaro Esteban Moltó
President: Vicepresident: Vicepresident: Vicepresident: Secretaria: Vicesecretari: Tresorera: Vicetresorer: Delegada Festejos: Delegat Cultura: Delegada Biblioteca: Delegat Playback: Delegat S.Fallera:
Carmen Segarra Aguado Celia Segarra Aguado M. Carmen Del Rio Molto Salma Lopez Cepas
Sergio Garcia Sanchez Arturo Gil Segarra Marta Muñoz Cherino Lara Sanchez Jimenez
{ 61 }
Com issió Maj or
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
{ 62 }
{ Els Mercaders al complet}
Junta Directiva President: Vicepresident 1r: Vicepresident 2n: Vicepresident 3r: Vicepresident 4t: Secretaria: Vicesecretaria: Comptador: Tresorera: Delegada Loteria: Delegada Llibret: Delegat Comunicació i Xarxes Socials:
Juan Antonio Palop Toni Mata Juan José Yeste Juan Carlos Marcos Pedro Navarro Maribel Ramón Luisa Fabri Juan Manuel Jiménez Julia Selma Paloma Sanz Mireia Martínez Enrique Rosaleny Carla Chardí Ramon Sonia Selma Paula Mata Yolanda Selma Enrique Rosaleny Dora Silla M.ª Ángeles Cuevas Amparo Gonzálvez Mireia Martínez Paula Mata Sara Ibáñez Mª Ángeles Cuevas Juan Manuel Jiménez Conchín Candel Pilar Muñoz
Delegada Setmana Fallera: Del. Protocol: Delegació Festejos:
Del. Infantils: Delegada Play-Back Major: Delegada Play-Back Infantil: Delegada Activitats Diverses: Delegada Barra: Delegat Recompenses: Delegada Assesorament: Delegada Joventut: Delegat Manteniment i Decorats: Delegat Biblioteca i Arxiu: Delegada Fallers d’Honor: Delegada Esports: Delegats UAFC:
José Antonio Delgado Jonatan Bascón Vicky Ayllón Lorena Delgado Vicente Díez Matíes Esteban { 63 }
Comissió Major Julia Lucas Silla Naira Lopez Cepas Hector Mata Cuevas Zoe Mateu Ibañez Ivan Millan Gonzalez Mercedes Molto Pizarro Carla Monforte Domingo Roberto Monforte Gilabert Francisco Monrabal Villanueva Isidro Muñoz Alvarado Rebeca Muñoz Cherino Reme Muñoz Sanchez Rosa Maria Muñoz Sánchez Clara Orient Moral Anna Ortigosa Estelles Adrián Pallares Pardo Paula Perez Marzal Joan Poveda Gimeno Adrián Raga Gil Maria Rey Navarro Borja Riera Peris Mar Sanz Aguado María Silla Sargues Sergio Sinisterra Vivó Miguel Sargues Muñoz Mª Victoria Soria Muñoz Margarita Suárez Ramirez Adrián Toledano Ribes Arancha Yeste Aparicio Virginia Zacares Montalva Juan Ignacio Lobo Torres Robert Poveda Gimeno
Carla Almería Selma María Del Mar Aguado Simó Gema Vico Alvarez Jose Luis del Rio Lavilla Natalia Ancejo Escobar Paola Aranguren Lopez Francisco Bravo Bravo Borja Bravo Romero Xavier Cachon Bonet Andrea Castellano Santes Natalia Cebrian Mico Mar Chaves Gallego Sandra Corrales Trimiño Rebeca Cherino Moreno Cristina Descals Selma Alejandro de Marcos Vico Yolanda Domingo Chulvi Encarna Escobar Fortea Fina Esteban Moltó Sara Esteban Moltó Carlos Fernandez Pacheco Rafael Galiano Estivalis Paola Garcia Cases Isabel García Requena Eva Maria Gil Guillem Antonio Jiménez Moreno Pau Jiménez Selma Toñi Jurado Pozo Sergio Lara Franco Isabel López García Andrea Lucas Aguado Miguel Lucas Izquierdo
{ 64 }
Fallers d’Honor { Els Mercaders al complet}
Antoni Francesc Gaspar Ramos President de la Diputació de Valencia
Miguel Verdeguer Mesado Regidor de festejos de l’Ajuntament de Catarroja
Alejandro García Alapont
Regidor del PSOE a l’Ajuntament de Catarroja
Rafael Sanchis Muñoz
Regidor i portaveu del PP a l’Ajuntament de Catarroja
Marcela Tomás Guillem
Regidora i portaveu del Ciudadanos a l’Ajuntament de Catarroja
Luis Martínez Campos
Regidor de Ciudadanos a l’Ajuntament de Catarroja
Christian Guillem Llopis
Regidor de Ciudadanos a l’Ajuntament de Catarroja
Daniel Portillo Ogalla
Regidor i portaveu de Guanyar Catarroja a l’Ajuntament de Catarroja
Adolfo Descals Cardona M Victoria Selma Puchalt Salvador Latorre Miñana Mónica Ruiz Esparza Julia Pons Raga Silvia Puchades Ferrer Ángel Sánchez Sánchez Vicenta Silla Sargues Emilio Miguel Lucas Ibáñez { 65 }
Premis ejercici 2018-2019 llibret Concurs Generalitat Valenciana a la Promoció i Ús del Valencià en l’Àmbit Festiu 77è Premi
monuments Monument Infantil 6è Premi Monument Gran 5è Premi Premi a la Falla que més fomenta l’Igualtat de Gènere Ninot Indultat Falla Gran 2n Premi
cavalcada del ninot
presentació
Comissió Infantil 9è Premi Comissió Major 7è Premi
6è Premi 6è Fi de Festa
playback 7è Grup Infantil 4t Grup Major
{ 66 }
activitat fallera 1er Premi
{ QuĂŠ conten els Monuments? }
...
QuĂŠ conten els Monu ments? per yolanda selma
{ 67 }
“Salvem el Planeta” miquel micó
homenatge a felix rodriguez de la fuente { 68 }
Lema
{ Qué conten els Monuments? }
“Salvem el Planeta” homenatge a felix rodriguez de la fuente
Una vegada hi havia, un home als animals entregat, la seua vida va ser, una constant, per ser, dels animals amant. Ell, observava en molta passió, ensenyant-mos el més peculiar, perquè els veiérem com éssers, en tendresa i comprensió.
En la fundació la seua família, busca guardar el seu llegat, l’obra del gran naturista, que mai el món pot oblidar.
Ací el tenim representat, rodejat de tots els animals, al gran defensor, en homenatge, del regne animal i el seu habitatge.
Volen buscar solucions, i implicar a tota la societat, i fer més sostenible, la relació en el medi natural.
Hui als xiquets volem ensenyar, qui era Felix Rodriguez de la Fuente, que ens va deixar un gran llegat, que tots deguem aprendre.
Xiquets de la falla El Mercat, hui pareix un conter però és una realitat, cadascú tenim en la mà, aportar un granet o una molla de pa.
El seu nom tots el sabem, fins i tot li feren una cançó, hui té una fundació, i el portem tots en el cor.
Volem comptar com un home, des d’un programa va canviar, la visió i la lluita per sobreviure, que tenia el regne animal. Cada dia “el hombre y la tierra” es feia un lloc en les nostres cases, i la seua passió ens va transportar per llacs, boscs i arbres.
{ 69 }
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Per primera vegada a casa, podíem observar la vida salvatge, no tan lluny de la nostra vida, en una lluita ferma i en coratge. Félix Rodriguez de la Fuente, ens va ensenyar el comportament del llop, i que si no els cuidàvem tots, estarien en perill d’extinció. També observava les àguiles, els nius de les merles, les serps, els lleons, les girafes, els cucs, els cérvols, fins i tot les rates.
La lloba cuida dels fills, com una altra mare ho faria, si caça és per menjar, i no per plaer, com l’home en “jauria”.
Descobriren que hi havia moltes espècies, a les muntanyes que ens envoltaven i aprenguérem a estimar-los, i en la veu de Félix observar-los.
La natura que ensenyava, ens va fer tindre una altra visió, del voltant que ens rodejava, i que l’home tenia una gran missió.
Mai havíem vist a un top, des d’una càmera amagada, ni un niu de pardals, ni el vol majestuós d’una àguila.
Comprendre i cuidar als animals, en totes les seues peculiaritats, perquè l’acció de l’home està acabant, en l’habitat que és el seu allar.
Hui ens sorprenia en un ós, demà en una cabra hispànica, però sempre la seua passió fon, el llop, pel qual tenia predilecció.
Sobreviure a l’acció de l’home, que amenaça per falta de coneixement, la vida que ens rodeja, i que encara no cuidem.
El seu estudi i comportament, va fer que els volguérem, animals que estaven desapareguen, per l’amenaça que ens digueren.
L’hàbitat estem destruint, ens deia, per l’acció sense miraments de l’home, que és el major depredador de la natura, que arrossega sense escrúpols, acabant en la vida. Ja fa quaranta anys que no està un 14 de març ens va deixar, i el regne animal plora, la falta d’aquest defensor sense igual.
{ 70 }
{ Qué conten els Monuments? } Aquell matí va comptar el gall que l’elefant li va comptar al castor que la colobra va dir a la piranya que aquell matí estava més trist el sol. Va dir l’ànec que li va dir al gat, que el llop digué que va comptar al ratolí que la conilla va dir a l’anaconda que aquell matí estava més trist el sol. Digueren les foques que els va dir el bufó, que la balena va dir al caragol, que la gavina va comentar al fardatxo, que aquell matí estava més trist el sol. Aquell matí no va menjar el lloro ni l’hipopòtam que estava en el zoo. Li va comentar la tortuga al corb, que aquell matí estava més trist el sol.
Reciclar, cuidar, no contaminar, respectar, voler i conscienciar, tenim una gran tasca, i de tots nosaltres dependrà canviar.
Però estem segurs que ell està, en la muntanya en tots els animals, que des d’allí viu i corre lliure, cuidant el seu hàbitat natural.
Eixe futur que és vostre, als xiquets volem ensenyar, perquè cuiden i respecten, un planeta anomenat Terra, sense igual.
Els animals estan amenaçats, i els hàbitats on viuen també, hem de cuidar del planeta, i de tots els que viuen en ell.
Hui aquest conter no acaba, en les nostres mans està conservar-lo, voler com Félix a la natura, i al regne animal respectar-lo.
La terra té un equilibri, que deguem mantindre tots, plantes, animals i atmosfera, per tindre un món més bonic i millor.
Com deien Enrique i Ana, en la cançó que ens va arribar al cor, i que hem traslladat en aquests versos, per què la coneguéreu tots. Amic Félix, quan arribes al cel, fes-me només un favor: vull anar amb tu, a jugar una estona, amb l’osset de l’Óssa Major.
{ 71 }
“Salvatges” miquel micó
{ 72 }Lema
falla
{ Qué conten els Monuments? }
“Salvatges” Tenim ací representat, a Simba en un gran salt, espantat per on està arribant, la humanitat en aquesta barbaritat. Salvatges!!!, en tot acabem, sense adonar-se del futur del planeta, els primers serem nosaltres, per salvatges i cervell de cirera.
Polítics i governants del món, parlen en fòrums d’acords i mesures, mentre el planeta es crema, i moren milers de criatures.
Com a rei del planeta, l’home fa i desfà, en el cap una carasseta, i un bàcul en la mà.
Salvatge és el del serrell, i el que es talla el monyo en cassoleta, que pareix que el trellat s’escapa, en laca, gomina i mala tisoreta.
Salvatges!!!!, ja crida el poble, governants!!!, preniu una decisió, oblideu els interessos i alliberau de fem i plàstics el món!!!.
Que més té una vida o mil?, ells les conten per milers, per a d’ells no té fi, l’ambició de diners i poder. Salvatge és el que sols mira, el seu interés personal, el que vinga darrere que arree, eixa és la seua insígnia vana’l.
I entre tant de salvatge, s’alcen veus que volen fer callar, no queda temps per al planeta, i estem tots apardalats.
{ 73 }
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Però també el personal està salvatge, quan es deixa per l’instint manipular, borrecs de cervell de dàtil, cor tinyós pel temps malalt. Cada vegada hi ha més, que la seua justícia volen implantar, covards pobres d’espirit, que sols a la dona saben pegar. Quina justícia?, la seua, quina dona? La que creuen en propietat, i després no són capaç, de fer-se ni un mal tall per acabar.
Ells ja tenen la seua carrera, per veure com, portar-se un bon tros, ara EREs, ara “trajes”, ara veurem les comissions.
Xiquets, dona o mare, o tot arreu, dona igual, com si foren “termineitor”, i pogueren de tot, disposar.
Imaginació no es falta, no saps mai per on eixir, tu treballa que treballa, fins als setanta, que ells ja tenen ven untat el melic.
Entre tant de salvatge, el govern, en la selva d’ací qui més pot, anant tots com en Beniparrell, a veure qui mes xupla del pot.
Més sous, mes butaques, més poder, la meua dona?... Ministra també, no siga que vaga a pujar la lletra, i no puguem pagar el xalet.
Com no, salvatges els que governen, deixant als seus fonaments a un costat, per tal d’ocupar la trona, venent a la mare si és el cas.
El coleta ja està col·locat, i la parenta també te butaca, açò sí que és igualtat, i no son influencies de “cama”. Que moderns som molt, però el Errejón tenia barba i aquest cutis no suporta, tant prop el rasca que rasca.
Ací no hi ha esquerres ni dretes, sols butxaques que omplir, xalets que comprar-se en els madriles, i modelets en les Corts per a lluir.
{ 74 }
{ Qué conten els Monuments? } Que ja se li veu la panxa, al coleta de tant patir, i canes al President, per les barbàries que està sentint. Però en tot fa un gran putxero, peix i carn tot dona igual, per assentar el “trasero”, que ja tindrà roig i escaldat. Salvatges!!!, anirem en taca-taca, a treballar engarrotats, recontant pastilletes, a veure quina nova t’ha tocat. Jo en prenc onze, jo catorze, diu el pobre jubilat, que el meu metge és molt “progre”, i creu en la paritat. ESCENA 1 Així que en fa dos de cada, o tres si és complexa la malaltia, com el govern partís és ministeris, en dejú i sense pendret una til·la.
Hui la xiqueta està pensant, que posar-se per eixir, perquè la policia a recomanat, certes peces no lluir.
Tres horetes per digerir-ho, un vinet si ve al cas, i tots més contents que en nit bona, triplicant els sous pagats.
La igualtat es queda en el nom, si no som lluïres d’elegir, acabarem en una sotana, o en un sac per tot vestit. És que una ment malalta, poc necessita per escalfar-se, cúbits de gel per la febra, i colps al cap per a calmar-se. Per barbàries el personal, que segues una antiga moda, penjar-se al coll o al voltant pells de visó o de sorra. Com si estiguérem en les cavernes, sols ens falta un os al cap, salvatges!!, sense mirament, estem acabant en els animals!!
{ 75 }
Hi havia una vegada...
HOMENATGE A LLORENÇ GIMÉNEZ
Bruixots de tots tipus, diuen tindre la solució, i no hi ha qui s’aclarisca, per formar un Govern de coalició. ESCENA 4 Salvatges de paraula fàcil, fan del món el seu espectacle, si t’he vist no em recorde, això que dius necessita un miracle.
ESCENA 2 Aquests animals estan cantant, per despistar als caçadors, a veure si passen de llarg, i no acaben tots al zoo.
I després venen els judicis, que els posen n’evidencia a tots, ells s’amaguen entre els canyots, entre ànecs i campots.
“Sobrevivireeeee” sona en l’aire, en maraques i molta passió, un papagai, un lloro i un tucà, per acabar en tanta especulació.
Com si foren una espècie en extinció, volen redimir la condemna, ells ho feren en bona intenció, el resultat, ha sigut una pena!!
ESCENA 3 Ells sols donaren una ordre, que salvatge fon el personal!!!, que hi ha mal compres al polític, i va i posa cara de bondat.
L’embruixador està fent màgia, i encanta al personal, que li segues la gràcia, sense adonar-se de la realitat. Com el polític parla i dansa, donant als problemes la solució, però sols és un encantament de fira, per endur-se de tots el vot. Ell diu que farà que ploga, diners per a tothom regalar, fins que agafe les seues “perres”, i et deixe, enfavat i desplomat.
{ 76 }
{ Qué conten els Monuments? }
Els que ens preocupa són els que diuen, si senyor jutge, jo ho vag fer, perquè de segur de quatre hi ha quinze, que no sabem, ni sabrem. Gavines, flamencs i colls verds, al·lucinen en l’espècie invasora, entre fangs i canyes amagats, fent “cuac cuac” o “pio pio”, a la joca. Aquesta espècie volguérem en extinció, de segur no l’anàvem a protegir, que s’acabe el polític corrupte, i que torne la pau per fi ací. ESCENA 5 Catarroja és un municipi, de bones intencions a mans plenes, com “Catarroda” que envaís, de ferros molts llocs i ceres.
No sabem massa bé, el que costa a les nostres arques, mantenir quatre bicicletes, que ningú gasta en el poble. valdria més que posaren carrets de la compra per als iaios, que gasten fins per anar a missa, per no agafar un gallato.
{ 77 }
...
Des enll aç {després de tot un any,per fí son falles!, col·Laboradors que ho fan possible }
Falles 2019
Activitats 2019
PlayBack
Set mana falle ra Tots els actes estan subjectes a possibles canvis i modificacions d’horari, etc. De produir-se algun canvi es notificarà en el tauler d’anuncis del casal faller. Per qualsevol dubte, preguntar a membres de la Junta Directiva.
16
Di llu ns
8h
10h a 14h
15
unf la bles in fantils
bunyols amb xocolate 10h
esmorçar
Diu men ge
14h
DINAR AL CASAL
14h
DINAR ARRÒS AL FORN 17h
ENTREGA PREMIS Per als DINARS dels dies 16 a 19 apuntar-se previament al casal últim dia 10/03 ACTES OFICIALS
ACTIVITATS INFANTILS
ACTUACIÓNS
21h
21h
SOPAR INFANTIL
SOPAR INFANTIL
22h
22h
SOPAR MAJOR
SOPAR MAJOR
PLANTÀ FALLES
DJ AL CASAL
+intercanvi regals
{ 86 }
FESTA JOVE
{ Desenllaç }
17
Di mar ts
8h
18 19 Di mec res
Di jo us
8h
8h
bunyols amb xocolate
bunyols amb xocolate
bunyols amb xocolate
10h
10h
10h
esmorçar
esmorçar
esmorçar 12h
11h
MISA SANT JOSEP
VISITA FALLES
14.30h
MINIDISPARÀ 14h
14h
DINAR
15h
DINAR GUISAT
ARRÒS AMB LLONGANISES I PIMENTÓ
DINAR POLLASTRE AMB GUARNICIÓ
17.30 h
17h
18 h
BERENAR INFANTIL
OFRENA
“MIRA QUI SONA”
21h
21h
21h
SOPAR INFANTIL
SOPAR INFANTIL
SOPAR INFANTIL
22h
22h
22h
SOPAR MAJOR
SOPAR MAJOR
SOPAR MAJOR
DJ AL CASAL
FESTA DISFRESSES
CREMÀ DE LES FALLES
+UNFLABLES
PACHANGUEO I REMEMBER
dj PETAR2 { 87 }
+UNFLABLES
Falleres Majors & Corts d’honor catarroja 2020
Alba Herrero Pons fallera major infantil
Lara Rodrigo Raga fallera major cort d’honor infantil
cort d’honor major
Leyre Albiach i Zahonero
Carmen Lozano i Morellá
Lola Romero i Corresa
President
Carmen Segarra i Aguado Raquel Parra i Alfonso
Vicente Burgos i Larrey
Ahinara Godoy i Codoñer
Vicepresident
Carmenia López i Costa
Alfonso Martínez i Maroto
Col¡ labo rad ors
Doctora COMMUNITY & ART MANAGEMENT
DISEÑO GRÁFICO & WEB consulta@doctoraxarxa.com · 692 148 389 www.doctoraxarxa.com
Indumentarista Oficial de les Falleres Majors i Corts D’Honor de Catarroja 2020
Avda. CAMÍ NOU, 103 · Tel.: 96 184 41 44 46910 BENETÚSSER
Mercat de Catarroja
COMPRO ORO
feta a ma PER
FA L L E S · S A B AT I L L E S P I N TA D E S D E C O R A C I Ó D ’ E V E N T S · D E TA L L S
691.724.613
@lesmansdesonia
961 278 654 C/ Luis Arnau 48, bajo 46470 Albal (Valencia)
COMPRO ORO JOYERÍA - RELOJERÍA - TALLER PROPIO
COMPRO ORO
BÄLANÇ Encuentra tu equilibrio
Yolanda Selma Terapia Atlante · Reiki · Cuencos Tibetanos · Equilibrio de Energía BÄLANÇ
679 564 571
C/ Asturias, 5 - bajo 1 46470 Catarroja (Valencia) 696 93 66 63 - 96 184 21 90
BÄLANÇ Encuentra tu equilibrio
Yolanda Selma Terapia Atlante · Reiki · Cuencos Tibetanos · Equilibrio de Energía BÄLANÇ
679 564 571
PA I P O R TA t e l . 6 4 7 74 3 9 4 3
JOSE FRANCISCO ROCA SIANMEKAN TEL.: 655 087 650
La comissió
agraeix als
COMERÇOS COL·LABORADORS la seua participació en la publicació del nostre llibret faller
GRÀCIES!
Apuntat EL MERCAT xarxes socials a la Falla
I SEGUIX-NOS EN
#LAFALLAELMER C AT M O L A #S OCDELAFALLAE L M E R C AT per a més informació escriu-nos
fallaelmercat.catarroja@gmail.com
L’edició d’este llibret ha estat reduïda a la meitat respecte a anys anteriors seguint el compromís que caracteritza a la comissió en cada un dels actes que es realitzen de ser una comissió compromesa amb el medi ambient i fent valer el pacte per la sostenibilitat de
les falles, subscrit per la Diputació de València, l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana amb la col·laboració de la Junta Central Fallera. Així el nostre llibret serà atorgat a les falleres i els fallers en format digital, per poder seguir
fomentant la nostra cultura i tradició, sense malgastar els recursos naturals, en un món cada vegada més tecnològic. Per una convivència d’arrels i natura, de tradició i respecte a la nostra història i a la terra que ho fa possible.
ร ltimo sรกbado de mes: ALL I PEBRE CONEJO y POLLO AL AJILLO