"El So de València" Falla El Mercat - Catarroja 2019

El so de ValĂˆncia Falla El Mercat 2019

3 192

“El so de València” Carla Almeria Selma Directora

Yolanda Selma Pons Músic principal (Crítica i poesía)

Arreglos Musicals (Disseny i Maquetació) Mireia Martínez Selma Producció (Impressió) gráficca © dels textos: Les autores i autors © de les imàtgens: Les autores i autors © de l'edició: Falla El Mercat Camí del Bony, nº1 (Pol. Ind. Catarroja) D. L.: V-592-2015 El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

_____ La Falla El Mercat et recomana sentir aquesta llista de reproducció que hem elaborat apropòsit del llibret 2019, “El So de València”, on recopilem música de la nostra terra i que al llarg del text podreu trobar referència.

Esperem que gaudiu tant com nosaltres ho hem fet.

Jesús monzó cubillos Alcalde de Catarroja

Benvolguts amics i amigues de la falla el Mercat.

Per a mi és un plaer poder dirigirme a tots vosaltres i mostrar-vos tot el meu suport a una de les festes més representatives del poble valencià; les Falles.

Les falles a Catarroja han assolit un prestigi important gràcies al treball que esteu fent totes les comissions del nostre poble. Un treball que s’ha de reconèixer perquè heu aconseguit que parlar de les falles al nostre poble no sols siga sinònim de festa i monuments sinó també de solidaritat, cultura, llengua, tradicions i germanor.

A la comissió de la falla el Mercat, a més, heu sabut il·lusionar a molta gent del nostre municipi. Sou una comissió jove però amb moltes ganes de treballar i de fer festa. Això, sens dubte, és el més important.

Aprofite esta oportunitat per a saludar molt afectuosament a les guapíssimes falleres majors que enguany us representen; la senyora Mar Sanz Aguado i la senyoreta Carmen Segarra Aguado, així com als respectius presidents.

A tots en general vull desitjar-vos unes meravelloses festes falleres del 2019 i dir-vos que estic a la vostra disposició per a seguir fent de les falles de Catarroja les millors festes del món.

Una abraçada ben forta.

5 192

alejandro garcía alapont Regidor de Festes de Catarroja

Benvolguts amics i amigues de la falla El Mercat.

Un any més s’acosten les festes més esperades per tots els valencians, LES FALLES. El any passat ens sorprenieu en una falla molt original, i és per açò que us anime a que continueu treballant per a fer

aquestes festes tan nostres, el més gran possible i que Catarroja continue sent un referent en el món faller.

No vull acomiadar-me sense felicitar a les vostres falleres majors Carmen Segarra i Mar Sanz que estic segur que al costat dels presidents Alejandro De Marcos i Juan Antonio Palop passaran un any inoblidable.

6 192

Obertura INTRODUCCIÓ / 09

Ì

Carla Almeria Selma

— Primer moviment L’ORIGE DE LA FSMCV I EL SEU PAPER / 14 Pedro M. Rodríguez Navarro

UNA VIDA DEDICADA A LA MÚSICA / 64

Lourdes Gavilà Ana Edu Terol M. Montaner Pepe Almeria Gisbert Vicente M. Palop Valero Álvaro Jordá Torregrossa

LA MÚSICA, UN LLENGUATGE UNIVERSAL PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL / 18

—

LA MÚSICA PER A LES FALLES / 22

Segon moviment LA MÚSICA DE LA FESTA / 106

Josep Francesc Almeria Serrano

Carla Almeria Selma

UNA NO VA MAI SENSE L’ALTRE / 28

Els nostres representants

VEUS D’UN SENTIMENT / 123

Mª Victoria Selma

Els Mercaders al complet

LA MÚSICA PER ALS MOROS I CRISTIANS / 44

EL SOROLL DE LA TRADICIÓ / 131

Francisco Amaya Martínez

Explicació i esbossos dels monuments

MÚSICS VALENCIANS PEL MÓN / 52

— Tercer moviment EL MERCAT SONA / 144 — PATROCINADORS DEL CONCERT / 160

“Un home apegat a un violí. Un músic passional. Un valencià novaiorqués” per Ernesto Llorens Satorre

MÚSICS VALENCIANS PEL MÓN / 56

“El Empastre, autèntica banda còmica” per Juan Artola

Obertura

10 192

envingudes i benvinguts, a tots i totes, a aquest, el nostre estimat llibret de la Falla el Mercat de Catarroja, per a l’exercici 2018-2019. Abans d’explicar-vos perquè hem escollit parlar del “So de València” com a nucli temàtic del llibret, m’agradaria donar les gràcies. Este llibret ha comptat amb diverses participacions del món musical i artístic professional, que han fet possible el poder parlar amb profunditat i coneixement dels temes proposats. Per a nosaltres, ha segut un plaer comptar amb la vostra participació. El més important és que tots són amics i família, però per davant de tot, són grans persones que estimen la música i l’art i ens han deixat un tros de la seua ànima i vivència personal en aquestes pàgines, per a que

tothom puga llegir-les, aprendre, sentir-se identificat o simplement gaudir d’una bona estona.

Tornant al títol, hem escollit el “So de València” com a nucli temàtic, gràcies a la riquesa cultural i musical que tenim a la Comunitat Valenciana. Podríem sols haver parlat de la música per a les falles... però de sobte, se’ns va ocórrer parlar de la música en general. De la música com a forma de vida, com una font inspiradora de fortalesa, com a passat i present de les nostres terres...

Després d’un temps d’investigació, vam decidir parlar de la

11 192

situació de les societats musicals i les seues escoles, l’origen de tot músic, i quin és el recolzament que han rebut en un passat i reben actualment, per a poder mantindre aquestes escoles en funcionament.

Per altra banda, ens venia molt de gust parlar de la tradició musical a la festa fallera, però també a la festa de moros i cristians, molt viva en alguns pobles de les nostres terres valencianes. Però no sols limitar-se a la història, sinó demanar a músics professionals, de moltes generacions distintes, que ens parlaren de com la música va aparèixer a la seua vida i com els ha recolzat dia a dia, trencant alguns prejudicis típics que s’associen amb els músics i el fet de dedicar-te plenament a la música.

12 192

Aleshores, vam començar a crear aquest nou projecte. Però sabíem que ens estàvem deixant algunes coses. No podíem no parlar de la senya d’identitat valenciana. Perquè davant de tot, a València som rics en cultura i tradició. Els nostres músics han viatjat a tot arreu amb els seus instruments i els seus valors. I en algunes ocasions, han fet projectes en altres països amb una situació soci-política més crítica, on la música va ser l’arma per combatre les armes de guerra.

Per altra banda, molts d’ells s’han buscat la vida a altres ciutats, i han lluitat per fer de la seua passió, una professió. Els nostres músics valencians, pel món.

Tot açò i més, anem a trobar en aquestes pàgines, que amb tant d’estima per la música s’han anat creant. Esperem de cor que vos agrade, que la música sempre vos acompanye i per damunt de tot, que sempre recordeu:

La música pot canviar el món, perquè és capaç de canviar a les persones.

-----Les imatges que acompanyaran durant tot el concert de lletres que presenta el nostre llibret són captures de l’harmonia i elegància sonora que ens presenta València, el reflex del seu càlid i especial so característic i que pretenen acostar al lector al ritme dels seus carrers i de la seua gent, de la seua cultura i tradició, de la seua majestuositat i bellesa, per que València sona sempre als nostres cors.

13 192

Primer moviment

L’origen de la FSMCV i el seu paper Pedro M. Rodríguez Navarro President de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana 16 192

una població que, segons acabe de buscar a internet, tenia unes taxes d’analfabetisme al voltant del 85% i en una societat pobre, molt pobre per als cànons d’avui.

“Les primeres bandes de música apareixen al llarg del segle XIX i al principi del segle XX” ____________És el que diuen els historiadors, que encara que no es posen d’acord, o millor dit apunten a diversos orígens diferents, sí que mostren coincidència en fixar el moment en què comencen a aparèixer les societats musicals tal com avui les coneixem. Situar-nos en l’Espanya de principis del XIX, pot resultar un exercici sorprenentment eficaç de revisió del camí transitat. Crec que es pot imaginar la vida d’aquells homes i dones de l’època, veient a una Espanya acabada de eixir del feudalisme, en uns pobles majoritàriament agrícoles, amb

Molts anys han passat i s’han anat formant en la nostra terra, primer bandes de música i després societats musicals, entitats que en els seus municipis eren les més fermes defensores de la cultura i de vegades, eren les entitats més importants, després dels ajuntaments i les esglèsies, i en qualsevol cas, gairebé sempre les úniques democràtiques al llarg de la història.

Tot i la seua importància com a entitats culturals, els nostres associats van estar sols, molt sols, sense cap ajuda, i en la major part dels casos, ni tan sols dels seus ajuntaments, que pobres com rates, no podien contribuir amb programes d’ajuda a aquestes bandes de música del XIX i la primera part del XX. Va ser fins i tot abans de l’arribada de la democràcia actual, quan aquestes entitats van deci-

17 192

que el Reial Madrid o el FC Barcelona. Més de 4.000 professors, més de 5.000 directius...

dir formar, fa 50 anys, aquesta Federació, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

El cas de la Federació el definim sempre com un cas d’èxit. Vam nàixer de la idea de 22 societats que es van reunir al setembre de 1967 per impulsar aquesta entitat, i ho van aconseguir al març de 1968. Es va aconseguir primer, que les pròpies societats musicals creguerem en la idea, més tard, la tasca primigènia de representar el col·lectiu davant de les autoritats i que estes et reconegueren com el seu genuí representant. Este va ser un altre esglaó superat. I avui, cinquanta anys després, podem parlar d’una entitat que presta serveis imprescindibles als seus associats i que resulta fonamental per a la societat valenciana.

550 societats musicals conformen el nostre col·lectiu, més de 40.000 músics en els nostres fitxers, més de 50.000 alumnes a les nostres escoles, més socis que tots els equips de primera divisió de la Comunitat Valenciana junts o

18 192

Són números que parlen de a qui representem i de la fortalesa del nostre moviment associatiu. Una fortalesa, la de tots, que xoca amb la debilitat d’alguns perquè tenim moltes entitats petites, governades per directius aficionats en la gestió, que donen el que saben i el que poden, amb estructures molt precàries, amb pocs músics, amb poquets alumnes, amb els recursos molt molt justets... i ací és on la Federació assumeix un gran paper, el de la prestació de serveis al col·lectiu que en els últims temps s’estan veient per l’associat,

ditoris i palaus de la música, per portar-la als carrers i a les cases de la cultura que la democràcia de finals del segle XX ens va portar.

-----Pedro M. Rodriguez Navarro, President de la FSMCV

com el gran valor que l’entitat aporta. Representació i serveis, són les dues grans funcions de la Federació.

I així, el nostre model, el de les bandes de música valencianes, les nostres societats musicals, ha sigut l’únic que mundialment ha aconseguit popularitzar primer la música clàssica i després la música simfònica, traient-les dels claustres dels petits auditoris classistes on la cort es donava els seus concerts... i dels grans i cars au-

200 anys han passat des d’aleshores. Ens agrada dir en general, que les coses s’han complicat molt en estos temps que vivim, però potser ens puguem atrevir a pensar el següent:

“De veritat que és més difícil la vida d’avui, que la gestió de la misèria de fa dos segles?” _ Ací ho deixe, perquè ens puga servir a tots com a element de reflexió.

Pedro M. Rodríguez Navarro President de la FSMCV

19 192

La mĂşsica, un llenguatge universal per a la transformaciĂł social Josep Francesc Almeria Serrano Expresident de la FSMCV Diputat a les Corts Valencianes 20 192

Ara mateix podem dir que ho hem vist amb els nostres propis ulls, una vegada i una altra, i ens referim al poder de la música per a canviar la realitat social de les persones, ens referim a una verta· dera eina de transformació social.

I pensem, una vegada més, en quin paper pot haver jugat la música valenciana, els músics valencians, en els processos de transformació social de caràcter internacional?

“El poder de la música per a canviar la realitat social de les persones” ________________M’agradaria pensar que totes les persones, i almenys alguna vegada en la seua vida, han escoltat parlar de la música com un llenguatge universal... probablement com el llenguatge més universal de tots. Més enllà de rius i muntanyes, més enllà de les fronteres, més enllà dels idiomes i de les cultures, sempre ens queda alguna cosa que ens uneix, com a éssers humans, alguna cosa que ens permet emocionar-nos, de forma individual o col·lectivament, bé exercint la seua pràctica activa o, també, a través del seu gaudiment passiu, escoltant com altres persones la interpreten.

Doncs tenim un cas concret. A l’any 2007, la Federació de So· cietats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) iniciava un il·lusionant projecte interna· cional en matèria de cooperació cultural, signant un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Cultura de Colòmbia a fi de col· laborar amb aquest país germà en el desenvolupament i imple· mentació d’una xarxa d’escoles de música en tot el territori del país.

L’anomenat, aleshores, “Plan Nacional de Música para la Con· vivencia (PNMC)” suposava, en aquells anys, una important part del pressupost del ministeri, des· tinant aquests fons a la contracta·

21 192

Al seu portal web institucional, comença la presentació del PNMC d’aquesta forma:

ció de persones per a impartir les clases i dirigir les bandes de música que s’anaven creant en aquestes escoles, a mesura que anaven creixent i desenvolupant-se.

La gran diversitat del folklore colombià, així com la immensa riquesa d’expressions musicals de les seues regions, producte de la varietat geogràfica i cultural d’aquell país, d’un continu procés de mestissatge dels seus grups socials i del plantejament de processos de diàleg proactius amb manifestacions sonores a nivell internacional i, particularment, amb la dinàmica d’intercanvi i creixement conjunt iniciada amb la música valenciana, feia de la música l’instrument essencial per a l’assoliment de la transformació social de Colòmbia.

El propòsit fonamental d’aquest ambiciós programa va ser la lluita contra la gran dosi de violència que imperava en el país. I parle en passat, perquè passat és ja, i esperem que així continue per molts anys.

22 192

“Por su naturaleza simbólica y por ser una de las expresiones culturales presente en todas las comunidades, la Música enriquece la vida cotidiana, posibilita el desarrollo perceptivo, cognitivo y emocional, fortalece valores individuales y colectivos, y se constituye uno de los fundamentos del conocimiento social e histórico.”

Així, amb un model basat en 1.508 escoles de música: 72% de caràcter públic i 13% de caràcter mixt, Colòmbia disposa, actualment, d’una xarxa d’escoles de música fonamentalment lligades als municipis (68%), que escolaritzen a un col·lectiu de 206.844 alumnes i alumnes, en l’àmbit urbà (73%) i l’àmbit rural (27%),

-----Josep Francesc Almeria Serrano, Diputat a les Corts Valencianes

fonamentalment entre els 7 i 18 anys. Amb el ferm convenciment de que “qui agafa un instrument musical no agafa un arma”, el país es va enfrontar a una ingent tasca: la pacificació del territori a través de l’educació musical, a l’objecte d’aconseguir nivells de convivència que no podien ni ser somniats abans de posar en marxa aquest projecte.

Els testimoniatges verbals de les persones que assistien als nostres cursos de formació, a Bogotà, deixaven palesa que la creació d’escoles i bandes de música en les comunitats colombianes enfortia els llaços socials de les persones que hi participaven, generant vincles que no eren compatibles amb la violència. Com a indicador fonamental, el nombre de morts per assassinat descendia radicalment en la comunitat després de la creació de l’escola de música.

Senzillament extraordinari.

I, ho varem aconseguir?

Potser no siga del tot cert que qui agafa un instrument mai no agafarà un arma. No obstant açò, mecanismes i programes com aquest “Plan Nacional de Música para la Convivencia”, del Ministeri de Cultura colombià, han demostrat l’eficàcia del treball institucional en pro d’una cultura de pau, que ha sigut una obstinació silenciosa de centenars de dones i homes que s’han compromès amb la realitat del país per a crear fórmules creatives a l’exclusió, a la violència i al desplaçament motivat pel conflicte armat.

En resum, un veritable procés de transformació social on la música i els músics valencians vam deixar, també, el nostre granet d’arena.

Josep F. Almeria Serrano 23 192

La mĂşsica per a les Falles Carla Almeria Selma Estudiant de Teatre Musical 24 192

____________«Les Falles són úniques. Una festa amb sabor mediterrani que involucra milers de valencians i valencianes, i que representa una font de creativitat col·lectiva. Durant uns dies del mes de març, aquest festival convertix les ciutats valencianes en museus d’art efímer al carrer, que celebren l’arribada de la primavera.

La música, la pólvora, la indumentària tradicional, l’alegria, el treball en equip, la sociabilitat de la seua gent, el foc més vigorós i purificador, el color, la càlida acollida a qui ve a viure-les per primera volta... Són només alguns dels ingredients que fan d’esta una festa singular. De fet, els seus valors estètics i les seues pràctiques rituals, que es repetixen cada any des de fa dècades, han aconseguit que reunisca tots els requisits per a obtindre el títol de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. El patrimoni és el llegat del passat, allò que vivim al present i el que transmetem a les generacions futures. El

nostre patrimoni cultural i natural és una Font insubstituïble de vida i inspiració. Els llocs i manifestacions immaterials que són Patrimoni Mundial pertanyen a tots els pobles del món, independentment del territori on es troben.

Però, si la pólvora dota les Falles d’una explosiva banda sonora, la música que acompanya la festa té també una gran importància. La ciutat de València es convertix en un escenari obert on el visitant pot veure’s sorprès en cada racó per les notes de la música festiva.

La tradició musical valenciana, a partir de les societats musicals i els grups de tabal i dolçaina, ha vist ampliar el seu desenvolupament gràcies a les festes populars i les Falles en particular. Els carrers de la ciutat es desperten a tota hora amb les partitures interpretades pels músics en els diferents actes que les comissions celebren al llarg del dia.

25 192

Per a les Falles es conceben gran quantitat de partitures originals, que prenen forma de pasdobles i altres composicions populars, algunes de les quals han arribat a constituir himnes oficials de la festa.

Músics de tots els racons de la Comunitat Valenciana es desplacen fins a València durant la celebració de les Falles per formar part de la festa, aportant les melodies de la seua música a la vivència als carrers de la ciutat.» (Text extret de fallespatrimonicomu.info) Però al igual que la festa va evolucionant, la música també.

Antigament, no sols les societats musicals acompanyaven cada acte faller, sinó que les cornetes i tambors també van participar durant anys d’aquesta festa i actualment, algunes comissions estan recuperant-les. Per altra banda, la dolçaina i el tabal, la parella més tradicional i coneguda de la nostra terra. El seu soroll ens transporta a la història valenciana, a les veus d’aquells que van començar a fer la festa fallera, en aquell temps, molt diferent a com la coneguem ara. La dolçaina i el tabal tenen un paper fonamental en les falles. Però deixarem que parle d’elles, més endavant, una dona que els ha dedicat la vida

26 192

i que actualment amenitza amb ella, la dolçaina, i recolzada del seu amor fidel, el tabal, tocat pel seu home, els nostres actes fallers.

Actualment, són les societats musicals les que amenitzen els nostres actes i fins i tot les anomenades “xarangues”, perquè qualsevol motiu és vàlid per a fer festa. La demanda d’una música més moderna, per substituir els clàssics pasdobles per als actes més informals-festers, han desembocat en agrupacions d’uns 12 músics aproximadament, que amb un repertori variat, fent un mix entre les cançons més comercials de la nostra realitat musical i aquelles que ens han acompanyat sempre

-----Carla Almeria Selma, Estudiant de Teatre Musical i fallera fins a la medul·la.

com “El caballo camina palante” ens fan ballar, riure i votar en els actes que ho requerixen. Però, per als actes solemnes, com la nostra estimada ofrena, sempre seran les nostres societats musicals, les que ens acompanyen, fent sonar pasdobles com: “Horchatera Valenciana”, composada per Francisco Alonso; “El Fallero”, de José Serrano;“València”, de José Padilla; “La flor del taronger”, per Miquel Asins; “Lo cant del valencià”, de Pedro Sosa; “Paquito el Chocolatero”, per Gustavo Pascual Falcó.

Al nostre poble, tenim la sort de comptar amb dos grans societats musicals. Per una banda, La Societat Unió Musical de Catarroja i per altra, la Societat Musical l’Artesana. Ambdues s’encarreguen (dins del possible) de garantir que les 10 comissions del nostre poble i la UAFC, puguen tenir música en directe i de qualitat. Totes les comissions estem agraïdes de poder tenir al nostre poble, dos societats musicals amb les seues respectives escoles, que garanteixen als catarrogins i catarrogines, un futur musical.

Perquè les falles són inevitablement música. Ningú s’imagina una cercavila, una ofrena, una presentació, una arreplegà... sense música. Perquè fins i tot els més xicotets de les comissions, s’emocionen quan la música sona als carrers de València, o quan escolten el nostre Himne Regional, per a finalitzar cada acte faller.

Aquest, el nostre himne, va ser aprovat pels alcaldes dels municipis d’Alacant, Castelló i València en maig del 1925. La música està composta per José Serrano i la lletra està feta per Maximiliano Thous Orts. És tan important la música per als fallers de sang i cor, que sols al sentir les primeres notes del nostre himne, en alguns rostres, ja es poden veure alguna que altra llàgrima caure. Tothom

27 192

canta, tothom sent, el silenci és profund i ningú es mou fins a que no sone l’última nota d’aquesta meravellosa partitura.

Però, realment som conscients de tota la música que ens envolta? És l’element més important. Dia de premis, visita de falles, ofrena, cavalcada del ninot, arreplegà, missa de Sant Josep, presentacions, proclamacions... la nostra festa és essència, és cultura als carrers, és tradició... i és nostra la responsabilitat de mantenir i evolucionar la nostra música, per a que les noves generacions que vinguen, puguen gaudir de tot el que nosaltres hem pogut tenir, gràcies a la lluita i innovació dels que s’han arriscat, dels que han cregut en la festa fallera i en la música valenciana, tots aquells que estan amb nosaltres i els que ja formen part del nostre rècord. I com podem fer-ho?

La resposta és fàcil. El primer pas és valorar el que tenim i fer un esforç per no perdre-ho. Que sempre comptem amb la música en directe i de qualitat per als nostres actes. Que ensenyem als més xicotets les nostres cançons populars i els pasdobles tradicionals. Que no oblidem els nostres orígens. Però, per altra banda, que

28 192

innovem. La música ha d’evolucionar, per a que no s’estanque i acabe oblidant-se. I és la nostra responsabilitat acollir-la amb els braços i els cors oberts, per poder anar ampliant el nostre registre musical i donar més diversitat i diferenciació al nostre Patrimoni Cultural. Però per altra banda, és responsabilitat dels músics i compositors valencians, el fer música de qualitat, ajustada a la festa i al que es necessita. Sense pressa, però sense pausa.

Actualment, ja hi han compositors com Ferrer Ferran, Hugo Chinesta, Óscar Navarro o David Gómez que estan creant composicions per encàrrec. Associacions, pobles, col·lectius, comissions, persones en concret... entre altres. Estos compositors reben informació de la persona o col·lectiu al que va dedicada la composició i un títol. Amb tota la informació rebuda, van creant des d’un pentagrama en blanc, una nova composició, on de vegades, ells mateixos es sorprenen amb el resultat. Un d’aquests exemples és Ferrer Ferran, i el pasdoble que va composar per a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. El pasdoble s’anomenava «Música i poble». Gràcies a aquest encàrrec i a la dedicació del músic Ferrer Ferran, les bandes de la Comunitat Valenciana s’han nodrit d’un nou pasdoble per al seu repertori.

Un altra de les innovacions, és el fet de crear una composició per a cadascuna de les nostres Falleres Majors i Infantils de València, on el títol, és el seu nom, i la inspiració, la seua pròpia per-

sona. Alguns exemples d’aquestes composicions son: El pasdoble a Alicia Moreno, com a Fallera Major de València del 2016, on es van incloure passatges del nostre famós i tradicional “Cant d’albaes”. Per altra banda, La marxa a Claudia Villodre, Fallera Major Infantil del 2014, amb un aroma a “El cant del valencià” pel seu centenari.

El que jo volia reivindicar, és la importància d’allò que sempre està present i molt poques vegades valorem en proporció amb la seua importància. Volia fer una menció especial a les nostres societats musicals de Catarroja, per estar sempre quan les necessitem i per donar vida al poble. I demanar innovació i evolució, sempre amb recolzament a allò que vinga nou a la nostra festa i mai rebutjant el que no siga un clàssic.

Perquè les falles són música, la música és essència, l’essència és vida, i la vida som nosaltres.

Perquè la música ho és tot. Per molts anys i molta més música.

29 192

Una no va mai sense l’altre Mª Victoria Selma Dolçainera 30 192

-----Festival d’Issoir (França)

ilusió anava ampliant el repertori, i en quina paciència Amadeo, corregia els meus errors, així com elogiava el meu progrés. Sempre en la justa mida. La seua mort, feu que Adolfo i yo, deixarem de tocar.

(Escrit ab les Normes de la RACV)

____________Dolçaina i Tabalet, una parella molt ben agermanada, o com dirien hui en dia, en bona empatia, que per molt alt o fort que es comuniquen, no se barallen mai. Molt al contrari, el seu diàlec transmet diferents sensacions, depenent de qui els escolte.

La majoria de vegades, repartixen alegria i felicitat per allà on passen, i a més a més, ganes de festa.

A mi, quan escolte nostres instruments autòctons, també em dóna alegria, però des d’uns anys cap ací, m’ompli d’enyorança per un amic que ya està en la Veritat: Amadeo Puchalt i Ramos, gran dolçainer, mestre del grup de tabals i dolçaines “Els Amics de l’Horta Sur”, de qui vaig dependre a tocar la dolçaina. En quina

Recorde que comencí l’aprenentage per Setembre, i en Març, ya vaig tocar junt als “Amics”. Me sentia orgullosa de ser aprenenta de dolçaina i intentar tocar l’instrument que tant identifica als valencians. Un 10 de Març de 1996, vaig tindre la satisfacció de poder tocar en la sala de les campanes de l’emblemàtic Micalet junt als “Amics”. Sempre, Amadeo fent-me costat i donant-me ànim.

Me sentia feliç i privilegiada. No digam, quan uns dies després, em regalà una miniatura de dolçaina com a premi dels meus primers inicis. Encara la porte en la bossa de dolçainera, junt al llacet negre.

31 192

-----Tocant dalt del Micalet

Passat un temps, vaig estudiar la possibilitat d’introduir l’estudi de la dolçaina en l’ensenyament dels chiquets, en el que per aquell temps era la Segona Etapa ( alumnes de 12, 13 i 14 anys). Yo sabia que la dolçaina era molt dura de tocar, i no era factible; pero sí podria complir la funció que pretenia, la “flauteta de dolçainer”, que tenia la mateixa digitació que esta. Està clar, que la llengua materna musical és la tradicional, i este instrument favoria molt esta funció educativa.

El fet, és que en l’escola Joan XXIII de Catarroja, vaig promoure l’idea i se va portar enda-

32 192

vant, sent l’única escola del poble que adoptà en l’ensenyament de música, esta flauteta o flabiol valencià. El resultat va ser, que els alumnes s’aficionaren, i a més, algun que altre, fins i tot, conseguí tocar la dolçaina i tabalet, arribant a tocar junt al grup “Els Amics”. Aquell any, la falla de l’escola tendria com a lema -----Escut i Falla de l’escola “Joan XXIII de Catarroja.- Lema: “El Flabiol”.

-----“Robert E. Lee Elementary School” Tennessee USA 1998

“El Flabiol Valencià”, hi havia que celebrar-ho!.

Esta “aprenenta de dolçaina”, se trobà un dia en un gran embolic.

Pel Maig de 1.998, estava previst actuar El Grup de Danses de Lo Rat Penat, d’on forme part, en el Festival Internacional que se celebrà en l’estat de Tennessee (USA), i el grup me demanà que tocara la dolçaina. ¡Mare de Déu, quin compromís!. Comencí a practicar les peces de ball a interpretar, i alguna cosa més d’aquelles terres. Era l’estat per excelència del “country”.

Va ser una gran responsabilitat, i un honor per a mi. Aixina que ho vaig fer lo millor que vaig saber. Quina alegria vore les caretes somrients dels chiquets americans a l’escoltar dolçaina i tabalet en l’escola. ¡Que satisfeta estava jo per donar a conéixer els instruments típics valencians, en terres tant lluntanes!; i a la vegada impacient, per poder contar-li-ho al meu mestre.

postela, quan anàvem camí de visitar Astúries, per a participar en el festival dels pobles asturians en Navelgas. Va ser una actuació improvisada oferint-li al patró d’Espanya nostra música, cants, i balls, que també d’eixa manera se prega a Déu. I a tal Senyor, tal honor..., interpretarem la Xàquera, mentrimentres el grup ballava al so de dolçaina i tabal.

Este apòstol té una connotació molt especial en nostra família, i l’emoció brollava per tots els foradets de la pell.

També va ser impactant, quan vàrem tocar per al grup Lo Rat Penat un dia de Jocs Florals, interpretant “La Dansà de Banyeres”, que dit siga de pas va supondre

També recorde al parlar de Lo Rat Penat, quan Adolfo i jo tocarem per al grup, en la plaça de l’Obradoiro de Santiago de Com-

33 192

-----Mª Victoria Selma i Adolfo Descals Navelgas (Astúries)

En la vida se n’hem vist de més grosses. El senyor alcalde, volgué donar-li rellevància a l’acte, i nos col·locà dalt d’un mur, restes d’una antiga construcció que hi ha junt a l’església per a que quan passara la Mare de Déu, tocarem a la vista de tots. traure primer la partitura mentre escoltava la melodia del casset i adaptar-la a la dolçaina. Amadeo se brindà a acompanyar-nos i els tres tocarem ben a gust, i nosatres tranquils perquè ell infonia molta pau.

L’altra vegada que també em vaig vore en por, intranquila, insegura, poqueta cosa..., i un llarc etcètera, va ser quan Adolfo i yo tocarem per primera vegada unes albaes.

Va ser en Albaida. Calia fer-li un favor a una amiga nascuda en eixe poble i en gran devoció a la patrona, la Verge del Remei. Ella volia donar gràcies a la mare de Déu cantant-li albaes, i nosatres acceptàrem el repte per estima a ella.

34 192

Va ser impressionant. La plaça de gom a gom, i hi havia un silenci que se podia tallar. Les mans dels -----Plaça de l’Obradoiro.

Any Sant 1999. ¡Molt emotiu!

-----Teatre Principal.

Jocs Florals 1999.

dos se quedaren geladetes, de tal manera que pareixien paralisades.

Segura estic, que l’ Àngel de la Guarda se va apiadar i nos tirà una maneta. L’alcalde, agraït, se desfeu en felicitacions, que no mereixíem, i nos feu anar a la processó tocant davant de la Verge del Remei

tant al mestre, a Amadeo..., que en 37 anys Déu se l’emportà al cel, que me se posa un nuc en la gola i em fa aguaitar la llàgrima.

Ja no diguem, quan l’amic Vicent “El Picanyero”, gran dolçainer, va crear la peça “Amadeo, el Dolçainer”, i l’escolte pels carrers a totes les colles interpretant-la. Ell feu la música, i yo li posí lletra.

Més que merescut homenage, en vida, a un excelent dolçainer, i encara millor persona.

Però, és hora de deixar l’enyorança. Els bons records passats tant Adolfo com jo tocant pels pobles, són molts i tots bons i feliços. Caldria que nomenara la classe d’actes que féiem. Per una

-----Amadeo Puchalt i Vicent Muñoz “El Picanyero”, grans dolçainers

La dolçaina m’ha donat gran satisfacció personal a nivell de folklore, i sobretot en l’àmbit meu professional; però me recorda

35 192

-----Actuant en els desfiles de moros i cristians

banda els relacionats en processons, aplecs de tabal i dolçaina com el que organisarem en Catarroja, on participaren uns cinc cents músics, festes de moros i cristians, actes benèfics, mercats medievals, en falles... El grup tenia una consideració especial per la Falla Sant Torcuato de Sedaví, ya que aquells fallers donaven molta importància a la dolçaina i tabal, i sempre desfilaven al so dels “Amics” en tots els actes.

Però, si d’una festa valenciana hem fruit, eixa és la de Moros i Cristians. Érem l’única colla que dúiem indumentària mora, i a més uns instruments de percussió únics, la qual cosa feia que les filaes buscaren als “Amics” per eixes característiques. La ilusió era generalisada en el grup, que creixia, i anàvem perfeccionant-se poc a poc. Nostres instruments, causaven admiració.

Adolfo ideà uns timbals en aspecte de tabal, a l’igual que el bombo que era de un metre de diàmetre i cordat de la mateixa manera. També elaborà un tam-

36 192

tam, unes congues, un fuet, una barra de fusta (antigament de burro)..., i tot artesanalment, dedicant-li moltes hores.

Però també causava sensació la manera de portar-los en el desfile, ja que Adolfo dissenyà un artefacte per a portar-los tots a l’hora; i la gràcia era, que sols necessitàvem una persona per tirar d’aquell carro, i arrastrar-lo en els -----Grup de tabals i dolçaines “Els Amics” de l’Horta Sur

desfiles. Actuarem en tants i tants pobles, que es llarg d’enumerar, però sí que ressaltaré la filà dels “Almoradins” de Xàbia (Alacant), que no sols nos acollien en molta estima, sinó que sobretot respectaven el nostre treball musical.

Si pense en els dolçainers, a banda d’Amadeo; de la meua infància recorde a Joumet, sempre present en les festes del poble. Jaime Claverol (pare dolçainer i fill tabaleter), i José Mª Claverol (pare i fill dolçainers). Dir Claverol en Catarroja, és sinònim d’excelent músic.

Però el primer que me ve a la meua ment pel respecte i admiració que li tinc per la seua professionalitat, és Pepet (José Miguel Peris Aigües) tocant “La Gamba de des Barraques” o “Francisco Alegre” i tantes i tantes tocadetes...

-----José M. Asíns Aigües “Pepet”, en el dia del seu homenage 2014

37 192

-----El tío Pepe, 83 anys.

Tabalà Santa Llúcia 2012

És excepcional! És l’home orquestra! Sabrà cançons! Ya li poden demanar els festers, fallers, o filaes, qualsevol peça, que no és que la sàpiga, sinó que la toca en mestria. Ell en la dolçaina, i el seu fill Roberto en el tabal, omplin de festa la noble vila de Catarroja.

També és digne d’elogi, com a dolçainer de nostre poble Miguel Usina, que fins i tot, ha actuat en el cine, ell i la seua dolçaina. Són dolçainers que estime i que cadascú té peculiaritats a l’hora de tocar!.

U d’ells, a qui admire, és El “Tío Pepe” (José Pérez) de Sedaví. Té una manera de fer sonar l’ins-

38 192

trument, en tanta potència, que un dia que tocava pel barri de les Barraques, des de ma casa el vaig sentir, i sense dubte, vaig saber que era ell. Però sobretot, l’admire per superar l’accident que va sofrir en el treball quan la “Tupi” li tallà dos dits. L’amor a este instrument feu que vencera aquell gran obstàcul. La constància, i uns ferros que colocà en la dolçaina per poder subjectar-la, feu que tornara a tocar. Sempre li hem dit: “Eres el millor dolçainer, toques al revés de tots, però eres únic!”, i tot seguit, se riu a carcallades.

-----José Mª Chornet 2017

-----Vicent Muñoz i Amparo Doménech, gran tabaletera

Com a dolçainers, que a més de tocar magistralment, creen composicions musicals per a dolçaina, estime molt a José Mª Chornet i a Vicent Muñoz “El Picanyero”.

Els dos fan les dolçaines parlar.

Toquen en gust i trauen sons molt encertats. Tenen gran domini d’este instrument i són verdaders professionals de la dolçaina.

Hi ha un atre dolçainer, Losep Lluís “El Cigalo”, de Manises, que és un figura. Ell sempre diu que en la dolçaina, se pot tocar tot, i aixina és. Ben demostrat ho té en les actuacions que fa, i en el CD que ha gravat. Dona gust escoltar-lo.

Però si algú, me causa respecte i admiració, és Hiroshi Fujii, so-----“El Cigalo”. Festival en el Port de Sagunt 2015

bretot per lo que vol a Valéncia.

Un japonés, afincat en Alcoy, que vingué a Espanya a perfeccionar guitarra, i toca com els propis àngels. Ha conseguit ser professor de dolçaina, i en ella toca tots els temes. S’ha integrat de tal manera en la festa alcoyana, que no n’hi ha peça mora ni cristiana que li se resistisca.

I com sempre se diu que els últims són els primers, i aixina ho afirmava Jesucrist, què diré de l’últim que nomene?: “EL MESTRE”.

Al dir ixa paraula, tots els dolçainers saben que se tracta de Joan Blasco i Ribera. Era de Torres Torres (Castelló), nascut en 1928 i mor als 88 anys. Per a mi representa l’emblema del Dolçainer Valencià. Ha segut el més gran. Tota una vida dedicada a este instrument, tocant de manera incansable per Espanya i l’estranger. Recorde quan jo, en 20 anys i mestra en Paiporta, vaig ensenyar als meus alumnes la dansa del Corpus “Les Vetetes de

39 192

-----Hiroshi Fujji.

Festes del “Mig Any” Fontilles. 2018

nostre poble sempre ha segut bressol de la música!.

Quan pense en tabaleters, està clar que a qui més estime, ¡en diferencia! és Adolfo, el meu marit!.

Sueca”, per a l’exhibició de fi de curs. Necessitava dolçaina, i la directora me digué: “Te traeré al mejor”. I aixina va ser. Vingué Joan Blasco a tocar a l’escola pública “Mª de la O Martínez Bordiu Franco” Tot un luxe!

Ell ha elaborat el primer métode d’estudi de dolçaina, ha unificat l’afinació en Sol d’este instrument dissenyant també les dolçaines, i ha segut mestre de moltíssims dolçainers. Fon alumne de Sanfeliu, que a la vegada va dependre de nostre benvolgut mestre Jaime Claverol de Catarroja (al morir Jaime, els familiars li regalaren la seua dolçaina a Blasco). I és que

40 192

Ell és aficionat a la percussió, però sobretot, un molt bon dissenyador i constructor artesanal de tabals, bombo, pandero, timbals...

-----Joan Blasco, el seu chiquet al tabalet, i el médode de dolçaina

-----José Mª Chornet (dolçaina) i Paco Cosí (tabal)

Això és una qualitat que molts poquets tenen. Quin tabaleter se fabrica ell mateix l’instrument?

Recorde a Juan Ramón de Torrent, que el considere com un excelent dolçainer, però ademés, té la virtut de tocar el tabalet igual de bé. Fon alumne de Blasco, i el “mestre” estava molt pagat en ell. ¡Juanito ho val!. Ell mateix se fabrica les canyes per a la dolçaina.

El considere molt, tant com a dolçainer, com a tabaleter.

Un tabalet que també admire és Paco Cosí. Té una facilitat tremenda per a repicar les baquetes, que fa en elles verdaderes filigra-

-----Vicent Perucho

nes, i lo que és més bonico, que el veus tocar i ho fa fàcil, sense cap ostentació. Ya porta uns quants anys que també toca la dolçaina.

De l’època dels “Amics”, recorde a Javi Corredor, que per aquells anys era un chiquet i ya ho feia com un professional. Hui en dia, si cap, encara més. I com no, a Paco Almudéver “Paquet”, una bellíssima persona, sempre portant el bon ritme, en el redoblant.

Hi ha una xica de Torrent, que toca el tabal en molta gràcia. Ella és Amparo Doménech, i fa sempre parella en el dolçainer Vicent Muñoz. El duo musical que fan, sempre resulta harmoniós, ben compassat, i en el ritme i repic adequat. Són trenta anys d’experiència tocant el tabal. El dolçainer és molt bo, però a la tabaletera, no li’n cap més. Done fe!

I acabe en un “vell rocker”, que el presente com diu la cançó que li dedicaren: “Li diuen Vicent, socarrat de naixement, ell no té por a res, i el tabalet ha mamprés”.

41 192

La dolçaina era Cristina, que començava a entonar en quan callava la tabaletera: “Sin aseite ni na, sin aseite ni na, la laralala la la, la la la larala”

Estrofa que fa referència a quan va passar de tocar la bateria, a tocar el tabalet; encara que continua en el seu grup d’amics rockers. Tots el coneguem per “Peru”, diminutiu del seu llinage. Yo diria que la seua vida és la percussió. No sols toca molt bé, sinó que acompanya als dolçainers en qualsevol ritme. És increïble! I és que la dita popular és molt verdadera: “al costat d’una bona dolçaina, sempre hi un bon tabal”, en este cas, un excelent tabal.

Parlaré un poc dels instruments, que també són protagonistes. No són sols els qui toquen!

A mi me feia molta gràcia quan ma mare li explicava a la meua filla de chicoteta, el so del tabal i la dolçaina. Jugant, jugant, establien un diàlec cantant, que segons ella, feia referència al repic del tabal i a una musiqueta coneguda característica de la dolçaina; i tot açò barrejat en la gastronomia valenciana.

El tabal era ma mare i dia aixina: “Arrós con col, arròs con col“ (varies vegades)

42 192

Va ser una de les composicions, entre moltes atres, que les dos gravaren per al programa “Música a l’Escola” que va organisar la Conselleria d’Educació, el curs 1996-1997.

-----Flabiols valencians, dolçaines i canyes en els tudells

caqui, cirerer, olivera, lledoner, albercoquer, banús, “granadillo” (Dalbergia)... Encara que diuen alguns, que la de garrofer trau el so més dolç. No sé si és cert.

-----Redoblant i tabalet, en llum

Quan observem la forma d’una dolçaina, comprovem que en la banda de dalt té una part més unflada en forma de cubilet i que se nomena de la mateixa manera.

La seua funció és reforçar a la dolçaina quan s’ajusta el tudell i la canya. Un cos, on estan els foradets, que en són set ubicats davant, i un per darrere en la zona de dalt.

L’ultima part, seria “la campana”, és a dir, per on s’eixampla, i que té un foradet a cada banda.

La fusta que s’utilisa per a la seua fabricació, pot ser de l’arbre del

Com dic a l’inici de l’escrit: “L’una no va mai sense l’altre”, i per això comentaré ara alguna coseta del tabal. Un Instrument que es conserva verge com en els seus orígens, fins i tot en el nom, talment com el nomenaven els moros. Prova d’això, és que en els pobles del nort d’Àfrica, encara el nomenen com nosatres. És un instrument de percussió que té varies parts: El cos central, que és de fusta. La pell del batidor, que és on colpegen les baquetes, i pot ser de pell de cabra o sintètic (per a que no li afecten els canvis d’humitat); i la pell del bordoner, que va situada baix. Els cércols, fets de fusta o metall, i que aprofiten per a subjectar les pells en el cos del tabal. La corda, que passant-la pels foradets que porten els dos cércols i per unes peces menudes de cuiro, fan que el tabal estiga complet.Tensant la corda, conseguirem que el tabal sone com cal. Quan no s’utilisa, cal destensar-lo.

Les baquetes, són l’element percussor. Poden ser de diferents fus-

43 192

-----Fontilles 2015

tes com el banús, el caqui, “granadillo”(Dalbergia), fustes tropicals, o la carrasca, que segons l’elegida trau un so especial. La forma de la punta de la baqueta, és molt important per als percusionistes.

La dolçaina i el tabal estan molt presents en els nostres proverbis populars: “Pare dolçainer, fill tabaleter”; “Anar de festa en festa com el dolçainer”, o aquella que diu “En casa del dolçainer, tots són balladors”. I com no, en les cobles del folklore valencià:

“Tinc els morros unflats, de tant de tocar i no cobrar. En ca que s’empenyen tots els currutacos d’Agullent ya no tocaré més, si no paguen al corrent” “En el meu carrer n’hi ha una, que no la descobriré que ha venut les espardenyes, ‘pa’ pagar-li al dolçainer” 44 192

“Aquell que el cor no li bote, al sentir dolçaina i tabal; o no ha nascut en València, o no té cor de valencià” Esta parella aficionada al tabalet i a la dolçaina, que un dia guardaren els instruments en el racó més obscur, sols els trauen a solejar, en contades ocasions: La vespra de Santa Llúcia, quan se celebra l’única “tabalá” de les -----Tabalà Sta. Llúcia 2005

antigues que encara queda en València. Allí acudixen tabaleters i dolçainers de molts pobles per acompanyar a la santa de Siracusa, pels carrers del barri del Pilar, on està l’ermita.

També toquem en el Sanatori de Fontilles, cada últim dumenge d’Abril quan celebren allí la festa de “L’Amparo”, junt al grup “El Milagro de Fontilles”, del que som fundadors. Tot és poc per als malaltets de lepra.

I per últim, i com no, per a la falla “El Mercat” de Catarroja, a petició de nostra filla.

Tabalet i dolçaina, dolçaina i tabalet; no va mai l’una sense l’altre, ¡sempre juntets!.

-----Falla El Mercat 2014

-----Tabal

45 192

La mĂşsica per als Moros i Cristians Francisco Amaya MartĂ­nez

Profesor de orquesta del CPM de Torrent i organista 46 192

EL PASDOBLE «DIANERO» O «SENTAT»

____________Les Festes de moros i cristians, que se celebren principalment a les províncies d’Alacant, València i Múrcia, necessiten d’una música que amenitze i de solemnitat als seus actes. Vulgarment se la coneix com a “música festera”, si bé no tothom comparteix aquesta denominació ja que, en rigor, música festera faria referència a qualsevol música escrita per a una manifestació festiva i no tan sols a les festes de moros i cristians que commemoren la reconquesta de la península ibèrica per part dels cristians després de segles de dominació musulmana.

Les festes de moros i cristians han desenvolupat des de l’últim terç del segle XIX un repertori propi, adaptat a les necessitats de cada població i dels seus respectius actes.

El pasdoble és des de 1882 la música pròpia de les Festes alcoianes i d’altres pobles veïns, principalment del nord de la província d’Alacant i sud de la de València.

Per tal d’adaptar els pasdobles a les Dianes, Entrades de Cristians i de Moros, els compositors creen variants que afecten el tempo i al caràcter, com ara els denominats “Kake-pas” (“El Desgavellat”, de JulioLaporta Hellín), “pasdoble bóer” (“El Transvaal” d’Evaristo Pérez Monllor), “Pas-moro” (“Un Moble mes” de Julio Laporta Hellín)...

El 1991, José Espí Ulrich va compondre el pasdoble “Anselmo Aracil”, de caràcter solemne i tranquil que rep la denominació de “pasdoble dianer” ja que està escrit per a l’acte de la Diana, que es desenvolupa a l’alba. El seu caràcter fa que també se li conegui com “pasdoble sentat”. En molt pocs anys la festa de moros i cristians es va dotar d’un repertori ampli i de gran qualitat.

47 192

LA MARXA MORA: Tant les entrades cristianes com mores se servien de pasdobles per a les seves desfilades. Si bé a la secció de percussió es la nodria considerablement amb tambors, caixes, redoblantes i, en el cas de les entrades mores, amb una important suma de caixes xineses, fuets, cascavells i panderos, aquesta secció es coneixia vulgarment com “carabassetes” i estava executada pels joves educands de les bandes de música.

Amb el temps es va pensar que les entrades mores necessitaven una música més lenta, sensual i orientalista, sent Antonio Pérez Verdú qui escriu en 1907 “A-BenAmet”, marxa àrab. Ràpidament altres compositors secunden la proposta i sorgeixen més marxes d’aquest tipus sota diferents denominacions, marxes zegríes, marxes abencerrajes, fins a adoptar comunament el nom amb el qual avui se la coneix, “marxa mora”. D’aquesta manera les entrades mores tenen la seva pròpia banda sonora, composta per im-

48 192

portants músics que consoliden el gènere i li fan viure una autèntica edat d’or. Serveixin d’exemple: Gonzalo Blanes Colomer amb “A la Meca” (1910), “Moro de Granada” (142), “Abencerrajes i Zegríes” (1947); Camilo Pérez Monllor amb el seu “Uzul El M’Selmein” (1914), coneguda com “L’Entrà dels Moros” i “Baix la Figuera” (1931); Evaristo Pérez Monllor amb “Genna al Ariff” (1924); Rafael Casasempere Juan amb “La cashba” (1944),

-----Francisco Amaya Martínez Profesor de orquesta del CPM de Torrent i organista

cies medievals, amb fanfàrries i ritmes marcats que transmetessin la imatge d’un exèrcit marxant amb feresa. Blanquer va escriure el pasdoble “Julio Pastor” amb una fanfàrria que s’ajustava a aquestes necessitats i d’ací a la que es considera primera marxa cristiana tan sols hi havia un pas.

El bàndol De la Creu tenia ja un llenguatge propi.

SUBGÈNERES DE LA MARXA CRISTIANA: “Mahayuba” (1950) o “Al-Azraq” (1955); Amando Blanquer, amb obres tan senyeres com “Tarda d’Abril” (1957) o “Any d’Alferis” (1967).

LA MARXA CRISTIANA: Si parlem de la Marxa Cristiana, va ser Amando Blanquer qui va intuir que l’entrada cristiana requeria una música de reminiscèn-

En els últims anys del segle XX sorgeixen marxes cristianes amb una temàtica melòdica i rítmica que s’adapta de forma especial a les peculiaritats de dues filaes que demanaven un tractament especial. Em referisc als “pagesos o maseros” i als “andalusos o contrabandistes”. D’aquesta manera neixen el que podem considerar subgèneres de la marxa cristiana com són la marxa contrabandista i el Pas Masero, la primera amb caràcter Andalús i la segona amb inclusió de temes populars valencians.

En el naixement d’aquesta música colorista té especial importància el compositor José María Valls Satorres, que ha entès les necessitats

49 192

de la festa moderna, adaptant-la a les seves necessitats actuals.

El seu Pas Masero “Pas als Maseros” (1982) i la seva marxa contrabandista “Farolero” van obrir noves vies i van aportar varietat a les desfilades.

NOUS GÈNERES: MÚSICA PER BALLETS I BOATOS. La festa evoluciona i amb ella sorgeixen noves necessitats. La incorporació de boatos d’acompanyament als càrrecs festers, especialment a capitans i alferes, requereixen de sonoritats que representin la piràmide medieval: Clero, senyors feudals i poble. Així escoltem grups instrumentals diversos que recreen ambients guerrers, pastorals i danses cortesanes.

La música incidental escrita per a ballets i boatos s’ha convertit en un gènere propi i en constant

50 192

evolució, allunyat ja de la cotilla estructural del pasdoble i de les marxes mores i cristianes. El llenguatge ara és lliure i hi cap tot, des de la música tonal als tractaments harmònics més dissonants. Va considerar essencial l’aportació de Rafael Mullor Grau a la “Música Incidental Festera” amb una obra que va obrir noves vies, es tracta del seu “Dansa Colorista”. Qui subscriu aquestes línies també ha tingut una preocupació constant realitzant adaptacions de música

medieval per als boatos de la Filà Vascos d’Alcoi, prenent com a referència el Còdex de les Vagues, les Cantigas d’Alfons X “el Savi” o el Cançoner d’Upsala.

PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DE LA MÚSICA FESTERA: La Comunitat Valenciana està orgullosa del seu patrimoni musical fester, però per aconseguir-ho, a més del talent dels seus creadors ha calgut suport institucional, estimulant la seva creació i donant-lo a conèixer. L’Ajuntament d’Alcoi, un dels municipis referents en esta festa, va crear el Premi de Composició de Música Festera, que posteriorment va passar a ser convocat per l’Associació de Sant Jordi (patró d’Alcoi).

Ja estem en l’edició LIV.

La importància de les obres guanyadores i dels segons premis és transcendental per a la festa.

Afortunadament la musicologia ja estudia aquest fenomen, els articles i publicacions d’Ernesto Valor o Adrian Espí han contribuït al seu coneixement. Recentment un estudi profund s’ha incorporat amb la Tesi doctoral d’Ana María Botella Nicolau, professora de la Universitat de València. Una crítica, al meu entendre. S’està incorporant un repertori en els últims anys que desmereix la gran història de la Música Festera.

Obres que no destaquen pel seu tractament melòdic, harmònic, contrapuntístic ni per la seva orquestració. El fortíssim s’ha imposat de principi a fi, masses sonores voluminoses sense color ni alternança que saturen les orelles. El llenguatge tonal de la majoria de compositors que escriuen avui música per a bandes, propi dels efectes de color de la música cinematogràfica. Imperen

51 192

de la història de la música festera, de les seves grans obres, de la seva funcionalitat. Que no s’acosten amb el respecte a la nostra festa, per molt que uns festers analfabets musicals els aplaudeixen. La culpa no la tenen els compositors, sinó els que els encoratgen. les obres d’excessiva durada amb un primer fort (que és quan les esquadres alcen les seves armes i es disposen a marxar) tardà.

La música festera ha de ser funcional, útil a l’acte que serveix. La festa actual es gaudeix per milers de persones en cada entrada, que han de ser àgils, ràpides, ja que el temps de què es disposa és el mateix de fa 100 anys. Les obres han d’oferir un fort clar al poc de començar per provocar una ràpida eixida. Per això José María Valls és una referència.

Sembla que aquests nous corrents agraden a la majoria de festers, que les encarreguen i les promocionen, deixant de banda el gran patrimoni històric. La música que ens va fer grans penes s’escolta ja.

Els millors compositors d’aquest moment tot just reben encàrrecs, el qual suposarà un empobriment perquè es trenca la línia històrica sense ser necessari que això siga així. Avui qualsevol escriu. Avui sobren els diners per fer encàrrecs a aficionats sense cap preparació o a professionals que res coneixen

52 192

La Música Festera per a mi no només és música que amenitza uns actes i facilita les desfilades, sinó l’evocació de moments feliços, del color, de l’alegria d’un poble que treballa durament i que també gaudeix de la vida. És la música que estimula la meua imaginació i que exalta el meu ésser. Per això demane que es conega i es respecte la seua història, que s’edite tot el inèdit, que es grave fonogràficament, que s’interprete amb la deguda qualitat i que es seguisca utilitzant doncs la nostra Gran Música.

Francisco Amaya Martínez.

53 192

Músics valencians pel món

Un home apegat a un violí.

Un músic passional.

Un valencià novaiorqués Ernesto Llorens Satorre 54 192

Violinista

____________ Sóc un músic valencià que vaig nàixer a Alcoi en 1986 i residisc a Nova York des de fa 8 anys.

Crec que ja vaig nàixer músic. El meu avi tocava el saxo i el meu pare el clarinet a la Unió Musical d’Alcoi; també la meua germana tocava el piano i a ma casa es respirava música pels quatre costats, per la qual cosa, crec, era impossible no ser músic, no estimar la música.

Vaig estudiar al conservatori del meu poble i allí vaig tenir la sort de conèixer a un mestre, Taré

Darias, que fou capaç de fer-me entendre la música d’una altra manera que no fos la convencional i clàssica, iniciant-me en la improvisació, la qual cosa, segurament, em va obrir la porta a explorar noves possibilitats que em van portar posteriorment al jazz, estil, d’altra banda, poc habitual amb el violí.

Vaig marxar a Barcelona ben jovenet i vaig concloure els estudis superiors de violí clàssic al Conservatori del Liceu, on vaig tenir l’oportunitat d’aprendre de violinistes de l’alçada d’Eevelio Tieles, Gonçal Comellas, Kai Gleusteen, Eric Crambes, Joseph Toporcer, entre d’altres.

Abans de desplaçar-me als Estats Units vaig ser seleccionat per a formar part de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, dels Països Baixos i d’Eslovènia, amb les quals vaig fer algunes gires de

55 192

concerts per Espanya i Europa.

Un reconeixement que recorde amb molta estima, va estar el premi Antonio Pérez Verdú, per a joves músics, que em va atorgar l’Ajuntament d’Alcoi, el meu poble.

Després, la música em va dur a Boston, on vaig estudiar Jazz Violin Performance a Berklee College of Music i posteriorment a New School for Jazz and Contemporary Music de Nova York.

Actualment visc a Brooklyn i professionalment compagine el meu treball com a intèrpret de violí “freelancence“ amb la producció discogràfica, composició i la docència a una escola de música a New Jersey.

He participat en l’elaboració de música per al cinema a Los Angeles i documentals per al The

56 192

New York Times, i he produït un àlbum discogràfic, sota el títol “On My Gypsy Way”, amb temes propis i alguns estàndards de jazz, amb els prestigiosos intèrprets internacionals Biréli Lagrène, Stochelo Rosenberg, Adrien Moignard, Mozes Rosenberg i Paulus Schäfer.

A l’actualitat em trobe treballant en una altra producció musical jazzística, que espere puga veure la llum prompte.

-----Ernesto Llorens Satorre, violinista.

tanta velocitat i aquest nerviosisme que es respira en el dia a dia m’impedisca gaudir de les coses més importants de la meua vida : la meua parella, el meu gos i la pesca, l’altra gran passió de la meua vida.

(Pd. Llàstima que Alcoi, la meua família i els meus amics estiguen tan lluny)

Ernesto Llorens Satorre A dia d’avui la música és la meua vida i la ciutat de Nova York m’ofereix la possibilitat de conèixer, treballar i interactuar amb els màxims referents d’aquest món tan apassionant i màgic, com és el jazz. De tota manera, no es pot obviar que és la ciutat més ràpida i estresant que he conegut mai, per la qual cosa he d’organitzar-me molt bé perquè no m’arrossegue

57 192

Músics valencians pel món

El Empastre Autèntica Banda Cómica Juan Artola

58 192

Mestre, membre de Fòrum Catarroja i escriptor.

tesi de que de les situacions més tràgiques i per compensar l’estat anímic de les persones, sorgeix espontàniament un humor sense entrebancs, un humor sa. I això sembla ser el que, unit a una sèrie de circumstàncies, va ocórrer al nostre poble. La joventut, la música, els sopars de carrer amb el veïnat i amics, les disfresses, els col·loquiers,i les ganes de viure facilitaren la gestació de la que seria, en poc de temps, la millor banda còmica de música reconeguda internacionalment.

____________ “Como una manifestación más, festiva, espléndida, ruidosa, del riquísimo folklore catarrojense, surgió pletórico de vida EL EMPASTRE, en un memorable atardecer agosteño del año 1915.”

(P. Llorens Raga.

Aquí El Empastre...p.11) Però què era El Empastre?

En el pròleg del llibre citat, Emilio Porcar, que va ser Alcalde de Catarroja, ens formula la hipò-

Tot parteix de la festa que en Les Barraques, barri dels Pescadors del poble, anava a realitzar-se. Jóvens músics de les diferents bandes locals (tres bandes de música hi havien al poble durant eixos anys), i veïns que s’agrupaven en una Penya, junt altres que no hi eren, acorden honrar al patró dels sabaters, Sant Crispí.

Cavalcada amb disfressa, passa carrer... formaven el programa musical que tenia per itinerari Les Placetes, el carrer del Peix, del Rall, dels Bous, de Baix, del Fus... i per acabar el concert. “Con el más puro ingenio humorístico en el arte, todo en él gira alrededor del pentagrama en una sinfonía colosal” ens explica Llorens en la introducció del seu llibre.

59 192

I es que barrejaven una sonata de Verdi amb un preludio de Chopin; o els compassos del Relicario amb els de la Revoltosa; o Las Bodas de Luis Alonso amb La Danza del Fuego de Falla. I els que escoltaven els assajos es preguntaven què era això. La resposta, que va fer història, la va donar un Escolàstica: Un empastre!!!. Nom que portaran arreu de València, d’Espanya i del món. Nom que amb el de Catarroja i València serà pronunciat i escrit en emissores de ràdio i TV, en revistes i premsa nacional i internacional.

60 192

I una actuació al teatre de Russafa, a València, el dia dels Innocents de 1925, el col·locarà en el punt de mira. Se mostrava un espectacle innovador i atrevit. Barcelona, el Price a Madrid... contractaran els serveis còmic-musicals d’un grup de jóvens catarrogins que havien sigut alenats pel mestre Serrano en un dels estius al Perelló.

Tres anys després de grans actuacions en concert i en les places de bous més importants del món, el que va ser cronista de Catarroja Peregrín, Llorens i Raga, senyalava com un fet teatral, una pantomima que, per les raons que foren, va afegir la condició de taurina a l’espectacle: una espècie “d’espantada” de l’entremès cervantí El Retablo de las Maravillas. (1) Recurs còmic utilitzat també pels músics que, vestits de frac i barret de palla, portaven a terme en fer sonar els clarins, trompeteria de la banda, que anunciava l’eixida al rogle d’un bou inexistent. José Prat, catedràtic de la Universitat de Bogotà i valedor de El Empastre en terres colombianes, comentava este fet quan la banda el va nomenar soci d’Honor. (2) El cas va ser que, un nou de setembre de 1928, estant actuant a la plaça de bous de Vinaròs...

“EL EMPASTRE... Había iniciado los primeros compases del “poutpurri final” tan celebrado en todas partes. Y en medio del gran silencio, suenan vibrantes las trompetas dando la llamada de

salida del toro. Había empezado la pantomima. Los músicos, siempre al compás de la música y de la batuta del director, inician sus carreras y aspavientos simulados como huyendo de un toro imaginario.

De repente, y ante el gran asombro de los músicos y de la plaza entera, se abren las puertas del chiquero y sale al ruedo, disparada como una flecha, una vaquilla con verdaderas ganas de embestir. ¡Dios mío, la que se armó...! La sorpresa había sido tan tremenda, que no pudieron ser evitados los primeros sustos y unos cuantos revolcones. La pantomima habíase convertido en la más cruda de las realidades. Pero... reaccionaron pronto. Ellos no podían así como así quedar en el espantoso ridículo. Y echando mano de los guardapolvos a guisa de capotes, empezaron a “torear”... entre los

61 192

I la seua fama s’estendrà. Prompte viatjaran a Paris i el 1934 a México i EEUU. Els bous, units a l’espectacle còmic-musical, els obriran les portes del continent sud-americà, fins nou viatges realitzaran. (3) “oles” y ovaciones de los espectadores.

Lo que muy bien hubiera podido resultar un triste fracaso, se convirtió en el más ruidoso de los éxitos. Y miren ustedes por donde, desde aquellos mismos instantes, la fisonomía cómicomusical de EL EMPASTRE se transformaba también en taurina.

Sin pretenderlo, el empresario en cuestión con su bromita, acababa de vincular nuestra popular Agrupación al mundo de toro.

Y con este nuevo y flamante número taurino incorporado a su riquísimo repertorio, continuó EL EMPASTRE su tournee artística...

Verdaderamente simpática y curiosa es la referencia que nos da uno de los propios músicos “actores” en la célebre tarde de Vinaroz, tomada de sus notas particulares: “Al día siguiente —dice—, la vaquilla en un camión, la Banda en otro y el empresario en su coche, formando caravana, fueron a Alcañiz, donde se dieron tres días de actuación en la plaza de toros con la Banda y la vaquilla...” (Del llibre de Peregrin Llorens i Raga).

62 192

L’originalitat i comicitat de El Empastre venen de lluny i és exemple de la grandesa i poder creador de la tradició del poble valencià.

“Ells fan universal un humor extret de les experiències vitals de Catarroja. O, formulat al revés, direm que projecten a tot el món les vivències catarrogines; I si acceptem que la comicitat fa desaparèixer miraculosament les limitacions humanes, gràcies a L’Empastre podrem reconèixer que el poble de Catarroja trencava els seus límits i s’obria a dimensions incalculables. Si, per últim, volem assumir el pensament de l’antropòleg quan afirma que un poble incapaç de riure de les seues contradiccions és un poble mort, comprovarem que el nostre ha tingut una gran vitalitat: molta vida, perquè la

banda qüestionava –«posava en solfa»– alguns dels aspectes més eminents de la convivència per a convertir-los en genial esclafit d’humor. Convé fer present que l’enginy de L’Empastre construí més armes per a apoderar-se dels cors dels seus auditoris. A la manera d’elegants luthiers, feien sonar aixades, reconstruïen una rèplica Giralda, mostraven delirants timbals lluminosos o edificaven una increïble caseta en Canadà, «instruments» (el poble parlava de «trucs») que deixaven estupefactes xiquets i majors...”

(Antonio López Quiles. Del pròleg del llibre El Empastre, una història per acabar).

A ells cal reconèixer que són els creadors dels famosos poutpurris que, adobats amb la gràcia del gest, la nota improvisada, la caricatura i el “solo” musical o el duo i l’actuació d’un director enfadat davant uns alumnes indisciplinats, desperten i fomenten la comicitat i la risa en grans i menuts. (4)

------

(1) EL RETABLO DE LAS MARAVILLAS. Entremès satíric cervantí publicat al 1615. “El Retablo” al que es referix el títol és ni més ni manco que un “teatrillo para mostrar títeres”. Chirinos i Chanfalla, un matrimoni d’actors, viatgen de poble en poble amb el seu retaule que té propietats miraculoses: fer veure el que no és, despertar la imaginació, afavorir la crítica...

El públic s’espanta per l’il·lusionisme del retaule, els pareix tot real i creïble. Fins tal punt de fer veure que... ¡ve el bou!.

(2) JOSÉ DIOSDADO PRAT GARCIA. Albacete 1905 - Madrid 1994.

Advocat, oficial jurídic militar i del Consell d’Estat, Magistrat del

63 192

Tribunal Suprem, fundador de l’Agrupació d’Advocats Socialistes.

Exiliat a Colombia, impartix classes en la Universitat de Bogotà i treballa de periodista. Funda la Casa d’Espanya.

El Empastre viatjarà a Colombia l’any 1954 i en la capital iniciaran els primers contactes que mai es perdran. El 1977 i ja en Espanya, Jose D. Prat se presenta a les eleccions. Durant les següents legislatures, 1979, 1982 i 1986, ocuparà un lloc en el Senat. Ha segut President del “Ateneo de Madrid”.

En 1987 la Junta de la Banda El Empastre va decidir per majoria dels seus components, nombrar a D. José Prat Soci d’Honor. Desplaçats al Senat a Madrid, la banda, l’apoderat Juan Marí i antics components,entre ells F. Tarazona (Parrandol pare)... li van lliurar el nomenament fent-li entrega d’un pergamí.

(3) “DIGAME” 18-7-67 “FESTIVAL TAURINO RADIO MADRID EN LAS VENTAS, LLENO COMPLETO.:” RUIZ VELASCO “Aunque es una banda cómica, es algo muy serio. La composición de su espectáculo, combinando música, trucos, paródias y multiples facetas cómicas, hacen que esta conjunto, con RAZON, sea el que todos quieren imitar, pero nadie puede igualar.”

BERMEJO “En América son nuestros embajadores del arte y solo los que estan cualificados

64 192

para ello pueden llevar esta credencial. Este año hemos batido el record en taquilla y en lo artistico.”

JUAN DEL TORO “Vaya parodias, La pesca del submarino amarillo, vaya truco, Si yo tuviera una escoba, y vaya safari, La cacera de King-Kong, por el gran Canuto...Bravo por los de Catarroja.”

(4) Mº ANGELES ARAZO, PROVINCIAS 1970 “Se diría que improvisan, y hasta sus menores gestos han sido ensayados repetidas veces. Actúan con una seriedad impresionante para conseguir que el público se divierta.

Eligieron chaqueta de frac y canotier-antiguos símbolos de elegancia-, porque no encontraban nada tan cómico. Son la paradoja donde concurren el arte y el humor; donde la música se nos ofrece a través de un collage que enlaza la obra de Chopín con la de Puccini; la de Straus con la de Roberto Chapí o Serrano, o Juan Pardo- por qué no-.

Todo es posible para esta banda que salta de una Polonesa a un aria, a un vals, a un preludio zarzuelero, a una canción de vanguardia. Y lo consiguen de tal forma que ellos y solamente ellos, pueden enriquecer su repertorio.

-Y mire, como la Patria tira mucho, para finalizar- allá donde estemos-, tocamos el pasodoble Valencia.”

siers per als alumnes: els relatius als noms que ha tingut el poble durant les diferents èpoques de dominació; una senzilla dramatització sobre la rendició de Valencia al rei En Jaume; la barranca del 57 en celebrar-se els 50 anys de l’event, Catarroja descoberta…

-----Juan Artola Membre del Fòrum Catarroja, Escriptor.

JUAN ARTOLA és catarrogí, nascut a Catarroja i ha sigut mestre d’escola. Ha treballat fora del poble, a la Vall d’Albaida, durant vora trenta anys. La resta, deu anys, ho ha fet al Secanet de Catarroja. De la descendència dels Ceprianos i els Merinyaque, des de sempre li han interessat les coses del poble.

No li agradava escoltar aquella trista frase de que “Catarroja no tiene apenas historia” que solia dir-se durant la seua adolescència entre persones que pretenien ser cultes. Aixi és que quan arriba al Jaume i s’integra en el centre aprofita la celebració del Nou d’octubre per incloure apartats històric-costumistes referents al poble. Entre altres elabora dos-

Des de sempre ha parlat en valencià i el seu treball ha estat reconegut per diferents institucions. L’any 2015 encapçala la Comissió “Un tall d’empastradors” de Fòrum Catarroja, responsable de celebrar, amb diferents actes al llarg de l’any, l’aniversari del Centenari fundacional de la banda catarrogina “El Empastre”. Esta tasca també ha estat reconeguda per diferents organismes i especialment per l’Ajuntament que els atorga el premi “Nou d’Octubre”.

Ara, membre del Fòrum Catarroja, desenvolupa tasques d’investigació. Últimament ha portat a terme un bloc d’exposicions relatives a Vicente Blasco Ibáñez i la relació que ha tingut a Catarroja. El govern municipal junt la Diputació ha publicat el llibre “El Empastre, una història per acabar” del qual és autor i coordinador. I… com no, segueix preparant coses relatives al seu poble.

65 192

Una vida dedicada a la mĂşsica

Lourdes

Gavilà Ana Oboista, professora de música d’Educació Secundària i Secretària General de la FSMCV ____________ Em dic Lourdes i sóc músic. La meua vida sempre ha estat dedicada a aquest art, fent d’ell molt més que una afició. Avui en dia és el meu ofici i des de sempre, la gent que m’ha envoltat, ha entès que no hi havia res per a mi més respectable que la música.

En ma casa no hi havien músics, només vaig tindre referències del meu besavi que era clarinetista a Riba-Roja, però no vaig tindre la sort de coneixer-lo. Això sí, eren tots uns apassionats de la música, sobretot els meus iaios, qui son els

que em van inculcar el gust per aquest art. Ells vivien baix de casa meua i sempre que anava a visitar-los (moltes vegades al dia) em trobava amb algún disc de vinil en marxa amb la veu dels tres tenors sonant, algunes sarsueles amb els més grans mestres del moment al capdavant d’aquesta interpretació o a la gran Concha Piquer cantant copla, amb la que la meua

67 192

iaia cantava al mateix temps, ja que tenia una veu preciosa i digna d’escoltar. Sempre em quedava allí, en silenci, escoltant aquelles melodies que sonaven harmoniosament mentre el meu iaio em feia una introducció sobre qui eren els intèrprets d’aquest disc i quan l’havia adquirit.

Al començar a l’escoleta vaig demanar una flauta dolça als meus pares. La meua mestra ens feia sonar la seua mentre feiem la migdiada i jo era l’ única que em quedava a escoltar-la mentre tots dormien...volia aprendre a fer-la sonar igual que ella.

En la meua terra també assistia a moltes festes organitzades per la comarca, especialment a veure els moros i cristians, festivitat de la que la meua família era especialment seguidora. Em recorden que solia estar asseguda a la vorera del carrer per poder veure a les bandes de música desfilar, que era el que més m’atraïa de la desfilada. No sabia com anaven les comparses vestides, ni desfilant, però als músics els havia seguit a tots. Pense

68 192

que ahí ja va començar la meua inquietud per estudiar música...i així podria estendre’m molt més.

Per fi, als sis anys, els meus pares em van portar a aprendre música.

A partir d’aquell moment ja es va iniciar l’afició a la gent del meu voltant, com els meus cosins, la meua germana i algunes amigues que, també, em van seguir en aquest camí.

L’instrument que jo volia era el clarinet, com el meu besavi, però això no va ser possible. En

aquell moment només era possible agafar l’instrument que feia falta a la banda, i en el meu cas, el que em van oferir va ser l’oboé.

Reconec que al principi no em va convèncer però, poc a poc, vaig anar estimant-lo. Des d’aquell moment, m’acompanya cada dia a tot arreu.

Ací iniciava una llarga carrera musical, deixant molts aniversaris per un assaig o per una classe, molts dissabtes de la meua joventut sense eixir per tindre un concert o un concurs, vacances que les passava fent cursos o gires amb orquestres i bandes joves, estius de treball per adquirir un instrument en compte d’un cotxe, moltes hores dedicades al seu estudi, compaginant la formació a l’institut amb la del conservatori. Aquesta càrrega lectiva em feia passar moltes nits sense dormir estudiant per als exàmens de batxillerat (ja que havia passat la vesprada al conservatori) i

molts esbarjos a la biblioteca de l’institut estudiant amb un llapis les posicions de la lliçó que tenia que tocar a la classe d’oboé de la vesprada. Realment un sacrifici molt gran, tant per al músic com per als pares que el recolzen amb aquests estudis.

Al acabar els estudis professionals em vaig trobar amb el moment de decidir si seguir amb la música o anar a la Universitat. Després de moltes hores pensant i parlant amb la meua família, iniciar-me en altres sectors i molts “mal de caps” vaig decidir acabar la carrera d’instrumentista i és el millor que he pogut fer. Una vegada vaig acabar aquesta carrera de 14 anys, em vaig formar amb un màster a l’estranger. Concretament a Malmö (Suècia), una ciutat que em va donar moltes experiències, molts amics, molts moments durs i moltes oportunitats. El sacrifici de veure a la meua família durant, únicament uns pocs dies a l’any, va tindre la seua recompensa

69 192

també, ja que em va obrir les portes a dedicar-me professionalment a la interpretació amb les millors orquestres professionals del món, recorrent països com Suècia, Dinamarca i Alemanya.

Als 5 anys de viure a l’estranger, vaig decidir tornar a casa. Trobava a faltar moltes coses ací. Recorde una cridada durant aquests cinc anys que em va canviar la vida.

El president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana em va seleccionar per impartir un curs a Colòmbia.

Aquell viatge, que uns anys després vaig repetir, va ser una de les coses que porte gravades a foc al meu cor, i així li ho vaig fer arribar. Em va obrir els ulls a un món sense massa recursos però on la música era una solució per a una societat marcada pel conflicte.

Pense que aquest viatge em va fer sentir més sensibilitzada amb la música, amb els recursos que tenim ací per estudiar-la i la necessitat de que la gent la estime com la estime jo i la estimava aquella gent, ja que, a banda de cultura, desenvolupa uns valors i uneix a

70 192

les persones, independentment de les seues característiques socials i personals. Em va fer inquietar-me per la investigació de la música, que em va portar a realitzar diversos estudis sobre aquest camp. També, gràcies a aquest viatge i a aquesta relació amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, vaig tindre l’oportunitat de que comptarem amb mi per formar part del seu equip de treball, gestionant la cultura, les bandes, la música,

-----Lourdes Gavilà Ana Oboista, professora de música d’Educació Secundària i Secretària General de la FSMCV

des del seu nucli. Una experiència molt bonica de la que m’he endut i m’enduré molt bons records i molt bons amics del anys que estiga allí.

Avui en dia, i des de ja fa uns anys, també sóc professora. Em dedique a ensenyar música als adolescents, però també a aprendre d’ells dia a dia i a ensenyar-los un món, moltes vegades, desconegut per a molts d’ells. El que més m’agrada d’aquesta professió

és veure com, poc a poc, aprenen a escoltar-la, respectar-la, entendre-la i admirar-la, així com a cada artista que es troba darrere d’ella. Veure com a persones diferents els uneix un mateix gust per un estil o com són capaços d’emocionar-se al escoltar una melodia. Com bé deia Carl Maria von Webern “la música es el verdadero lenguaje universal” i així els ho intente fer arribar als meus estudiants. La música no entén de religió, raça, llengua ni gènere.

La música ens fa feliços en cada moment i esdeveniment on està present, ens convida a gaudir-la, a ballar-la, a cantar-la, a tocar-la i a compartir-la. En definitiva, ens uneix.

Gràcies per donar-me l’oportunitat de participar en aquest llibret i per posar veu a una vida dedicada a la música. Espere que la vida em regale molts anys més per poder seguir fent-ne i gaudint d’ella.

Us dessitge molt bones falles amb molt bona música. Per molts anys més d’unió.

71 192

Edu Terol

Violinista, membre de l’Orquesta Simfònica d’Alcoi i professor de música ____________Què és la música? És difícil definir la música com una sola cosa. La música és una organització de sons, un llenguatge, una experiència, un aprofundiment històric i antropolò-

72 192

gic, una manera de constructe social, inclús un tipus de teràpia o en alguns casos es podria definir com una mena de “lifestyle”. Així ho percebem els músics. Anem on anem trobem música, consumim música i, fins i tot, tenim l’oportunitat de crear-la i transmetre totes aquestes definicions a la resta de les persones.

En el meu cas particular, no conec la vida sense la música. Des de xicotet, he viscut rodejat de música, ja que vinc d’una família de músics, i he crescut coneixent i gaudint tot tipus d’estils musicals.

Per suposat, en aquest entorn, jo

també vaig acabar estudiant música. Açò significa moltes coses positives durant la infància. Per a començar, ajudes a que els xiquets desenvolupen la intel·ligència

emocional. També, al contrari que es diu en molts llocs, la música aporta disciplina i concentració a l’hora de l’estudi, tant de la música com de altres assignatures al col·legi o institut, aconseguint en molts casos millorar els resultats acadèmics.

Actualment, seguisc sense conèixer la vida sense la música, i cada vegada està més present en la vida de la gent que no es dedica professionalment a ella. Professionalment? Si, perquè és una professió, en la qual has de dedicar moltes hores a l’estudi del teu instrument, inclós a altres, i a l’estudi de la teoria, perquè també hi ha teoria.

I es pot viure de la música? Per suposat. A més a més, hi ha moltes variants com per exemple els drets de composició, ventes físiques i/o digitals d’entrades per a concerts o de merchandising, la docència o sessions de treballs com fer covers de cançons o gravacions. Què es necessita per a aconseguir-ho?

Diferenciar-se, ser diferent, tindre iniciativa i donar contingut de va-

73 192

Així doncs, podem acabar agafant la definició que dóna Roy Ayers com a conclusió:

“La verdadera bellesa de la música és que connecta gent. Porta un missatge i nosaltres, els músics, som els missatgers.” lor, o ser ú mateix però amb una bona estratègia, tan fàcil com això.

Però siguem sincers, la millor de totes les coses que aporta la música, independentment que sigues xiquet o adult, o professional o amateur o no toques, és conèixer gent, molta gent magnífica. No importa el nivell d’estudi, ni la edat, sempre podràs conversar, discutir i aprendre de la resta.

Gràcies a la música he tingut l’oportunitat de conèixer molta gent i de diferents llocs que, en diferent mesura, han aconseguit aportar-me alguna cosa valuosa per a la meua vida i han contribuït, en certa manera, a ser com sóc.

-----EduTerol Violinista, membre de l’Orquesta Simfònica d’Alcoi i professor de música

74 192

M. Montaner Músic

“La música, el camí per trobar-se” ____________Quan som menuts tenim la necessitat de provar tot allò que veiem: volem ser ballarins i ballarines, volem ser grans jugadors i jugadores de tenis, futbolistes, actors i actrius, cantants, cuiners i cuineres, pintors i pintores... En el meu cas, als tres anys jo ja volia ser músic.

M’encisava veure com la banda de música acompanyava a tothom en les festes. Quan hi havia motius d’alegria, allí estava la banda... per festejar amb tothom; a les falles, a les festes locals, quan hi havia alguna boda, bateig, comunió,

concerts... Moltes vegades em pregunte per què em vaig fixar en la música i no en altra disciplina.

I avui és el dia en què puc contestar aquesta pregunta, després de més de 12 anys estudiant.

La música és una disciplina, què, segons el meu parer, està molt infravalorada. Per a aquells que no ho sàpiguen, la carrera d’un músic (solament quan acaba els estudis reglats, sense contar anys posteriors de perfeccionament)

75 192

dura 14 anys. Algú s’ha sorprés?

Estic segura que sí. Es un fet que poca gent coneix, no sé bé per què, però em sembla important assenyalar. En aquestos 14 anys de estudis, com estava dient, 4 son estudis elementals (el que la majoria de gent cursa a través d’una escoleta de música, encara que és perfectament viable fer-ho a un conservatori), 6 estudis professionals i 4 més estudis superiors (aquestos últims quatre anys són equivalents a una carrera universitària, encara que, ara per ara, no estàn considerats com a tal).

Per què dic que la música és una disciplina infravalorada? Molt simple. Després de tot el que acabe de dir, encara hi ha molta gent que quan et pregunten ‘I tu, què estudies?’, i respons ‘Jo estudie música’ et formulen a continuació la següent pregunta: ‘I què més?’.

Us sona familiar? Potser sí, o potser no, però vos assegure que és una pregunta que tots es mú-

76 192

sics hem d’escoltar a diari quan contestem amb orgull que ens dediquem a un dels més nobles arts. I què més? Què sembla poc? Us sembla poc 14 anys de carrera? Què hem de fer, estudiar un grau en astrofísica pel matí i per les vesprades anar al conservatori? Estimats lectors, des de la meua humil posició de narradora emocionada, us demane un poc de solidaritat i comprensió. Us

demane que mai més feu la pregunta de ‘I què més?’. No pregue que pregunteu i s’interesseu si realment no voleu, simplement que ho tracteu com el que és: uns estudi que mereix el mateix respecte que qualsevol altre.

La veritat és que per a mi, la música és alguna cosa que va molt més enllà. A mi la música m’ha canviat la vida. M’ha ajudat a trobar-me. A ser conscient de les meues capacitats i de les meues limitacions, a saber apreciar un bon concert, ja siga de rock and roll com de jazz, a disfrutar a un ballet, a entendre millor la estètica d’un quadre expressionista, a saber parlar i exposar en públic, a no tindre por al fracàs, a buscar alternatives a allò establert, a no deixar-se dur per la procastinació, a organitzar-me...

Recorde de forma molt clara la meua adolescència, quan els

meus amics i amigues eixien per les vesprades i jo em quedava a casa estudiant i practicant. Recorde que els divendres per la nit tenia sempre assaig, i tornava a la mateixa hora que els meus amics i amigues tornaven del pub.

Recorde haver-me fet un i mil plànings per a poder organitzar-me i quasi tornar-me virolla per poder complir-los. Recorde el que és tindre 5 minuts per a dinar, anar corrents a tots els llocs, tindre que quedar-me fins a la matinada estudiant per als exàmens del batxillerat perquè per la vesprada no havia pogut.

Recorde també que tothom em preguntava: no estàs cansada? Bé, he de confessar què estava més cansada que mai, que cada dia alçar-se em costava mil dimonis, i que quan s’acabava el cafè per a mi era com si s’acabara el món. Però també he de dir que tot allò ho tornaria a fer cinc mil vegades més.

Ara ja sé per què quan era menuda volia ser músic. Volia ser músic perquè per a mi era sinònim d’alegria, de comboi, de curiositat per allò desconegut... però ara, quan ja sóc gran, puc contestar a una

77 192

pregunta molt més important, el per què crec que tothom deuria de ser músic.

Al cap dels anys he aprés que ser músic és molt més del que pensava: ser músic suposa disciplina, ordre, sensibilitat, força de

voluntat, perseverança, humiltat, alegria, solidaritat, fortalesa, companyerisme...

Pot ser alguna vegada tot haja paregut negre, pot ser que hagués patit en algun moment, que m’hagués de caure moltes vegades, però, vos assegure que la recompensa ha és molt major: ser qui sóc.

Gràcies a la música avui sé qui sóc, i això és el major premi que qualsevol podria tenir. Per això us demane què mai més preguntem ‘I què més?’. Perquè la música no es res més, la música ho és tot.

-----M. Montaner Músic

78 192

Pepe

Almeria Gisbert Bombardí solista de la Unió Musical D’Alcoi.

Expresident d’esta i actual President d’honor. ____________Que ha suposat per a tu el ser músic en la teua vida?

Esta és la pregunta que la meua neta Carla Almeria Selma, em fa a mi, el seu iaio, precisament quan acabe de cumplir 88 anys.

Analitzant la pregunta, jo em qüestione... que li puc contar jo a esta xiqueta, que voldrà saber de mi...

La música és per a mi i per a milers de ciutadans de les nostres terres llevantines, el poder formar part d’un col·lectiu, que transmet, ensenya cultura i aporta alegria i benestar als pobles, on les societats musicals treballen. En

este moment, són 550, segons la Federació Valenciana, les societats musicals que tenim a les nostres terres, que són les causants d’este col·lectiu soci-cultural únic en el món. Perdoneu que no estiga parlant de mi, però necessitava recalcar la quantitat de músics professionals, actuacions, estructures, patrimoni cultural, llocs de treball, entre altres, que la música

79 192

ha generat i genera en l’actualitat. Seria matèria de molts capítols més.

Tornant a la pregunta inicial, quan tenia 11 anys, per l’any 1942, vaig entrar a formar part de la plantilla de l’Unió Musical Contestana de Cocentaina. En 1945 vaig començar a treballar en la Poderosa Industria Metal·lúrgica que tenia Alcoi. Donat este fet, vaig entrar a formar part de l’Unió Musical d’Alcoi. Com que les dues activitats m’agradaven, tant el treballar, com el fet de ser músic amateur, vaig pensar que estava trencant amb els valors negatius que veia reflexats en la societat de l’època, valors com el tedi i l’avorriment. Em vaig crear el meu propi estil de vida, baix el lema : Música després del treball.

Ara, al 2019, seguisc sent músic.

He segut molts anys president de la Societat Musical d’Alcoi. I actualment sóc President d’Honor, per tants anys dedicats a l’Unió.

He format part de la plantilla de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, com

80 192

a vocal de la junta directiva, intentant ajudar a millorar el panorama musical valencià i propiciant un bon futur per a tots els músics que estan per vindre. En l’any 1996 vaig dirigir l’himne de festes d’Alcoi, acte que dona inici a les festes mítiques de Moros i Cristians, i que poden dirigir persones emblemàtiques del panorama musical. En el 2008, vaig rebre el premi Euterpe de la Federació de Societats Musical, un reconeixement a persones i entitats, que

-----Pepe Almeria Gisbert. Bombardí solista de la Unió Musical D’Alcoi.

Expresident d’esta i actual President d’honor.

han tingut una labor destacada en la música. I els anys que em queden, seguiré fent el mateix: viure, divertir-me, fer música, recuperar obres que s’estan perdent del folklore tradicional i ser molt feliç envoltat dels meus.

Pd: En una Societat Musical, s’adquirixen valors com: La mesura, el temps, l’atenció, el ritme, la voluntat, l’autodisciplina, l’esforç, l’amistat, el respecte, el saber parlar i callar a

temps. En resum, viure en una Societat Musical t’obliga a ser conscient de com és la vida real.

Són valors de la vida diària, tan necessaris com respirar.

José Almeria Gisbert.

Dedicat a la meua neta Carla Almeria Selma i a tots els components de la seua gran falla, la Falla el Mercat de Catarroja.

I com no, dedicat a tots el músics que amenitzen els actes i fan tan bona música. Per a vosaltres, companys d’alegries i fàtigues.

81 192

Vicente M. Palop Valero

Professor de música al Conservatori Professional de Música de Madrid i Fagotista. ____________ La veia passar per casa meua quan era petit, cada vegada que la sentia i la veia passar per casa meua, allà estava jo. No em perdia ni una vegada la seua visita. Puntual a cada esdeveniment, cada festa, a cada celebració. Mai fallava. Et atreia com un imant, et embolicava i et enamorava.

82 192

A cada visita, en cada moment, en cada sentiment, en cada celebració. Un dia vaig decidir que era el moment de posar-me mans a l’obra per poder conquistar-la, per poder passar tota la meua vida amb ella. No em vaig embarcar sol, ja que era petit i sembla que aquestes coses en companyia són més suportables. Però al poc temps, molt menys del que jo m’esperava, va passar el més temut: “em vaig quedar sol en aquesta aventura”.

En ser el principi del meu viatge, cada setmana tenia l’oportunitat de veure-la, de sentir-la, d’escoltar-la; per a mi era el més gran que podia sentir. Estava desitjant que arribara el dia en què podia estar amb ella. Com qualsevol

enamorat anava comptant els dies que em faltaven per trobar-me amb ella. Mai passaven prou de pressa per a mi. El temps es tornava en contra meua... era lent i llarg, com qual marxa fúnebre sona pèssima i trista.

Paral·lelament en el meu camí anava estudiant els meus estudis d’ensenyament obligatori del col·legi, com l’antiga E.G.B., o B.U.P., o C.O.U., i fent tot el possible per estar a l’alçada de la meua enamorada. Això implicava

estar treballant dia a dia per tenir-la contenta i poder mantenir viva l’esperança d’estar sempre al seu costat. Els dies i les setmanes passaven, no tan lentes com al principi, però tampoc tot el de pressa que un desitjava viure-les.

Amb això anava veient els resultats que en definitiva eren pocs, unes vegades bons i altres vegades no tan positius.

Unes vegades quan m’anava a casa després d’haver pogut estar amb ella, el sentiment no era molt grat, ja que la tasca d’estar a l’altura de les circumstàncies exigia molta concentració i energia. Unes vegades eixia rient i altres plorant.

Però afortunadament sempre he pensat que l’esperança és l’últim que es perd. Així que quan reposava la meua càrrega d’energia, tots els meus pensaments eren positius i en la línia de seguir al peu del canó. Això em donava l’aliment necessari per seguir lluitant dia a dia per aconseguir la meua meta. I seguien passant els mesos i els anys... Cada vegada em sentia més a prop d’aconseguir-la, d’assolir la meua meta, de poder establir aquesta unió que és per sempre.

Anava fent-me gran i esta soledat que sentia al principi, ja no la sentia, perquè al final t’acostumes a treballar sol, a lluitar sol i a sentir-te sol. Encara que he de dir que a la part familiar, sempre van estar ací recolzant-me i ajudant-me.

83 192

Gran Saxofonista i meravellosa dona. Al costat d’ella formem una bella família que avui dia és el nostre major regal que ens ha donat la vida.

Des del principi van entendre els meus sentiments i són els principals testimonis d’aquesta bella i llarga aventura.

Per a ella també la música és la seua gran enamorada.

També vaig tenir l’ocasió de fer amics. I encara que érem petits, sempre han segut uns grans aliats que ens unia la mateixa finalitat.

En aquells anys difícils de la nostra joventut, igual que ara, estudiar música implicava compati-

Arribats a aquest punt he de desvetllar qui és la meu enamorada, qui m’acompanya sempre allà on sóc, qui fa de cada moment que els sentiments que flueixen dia a dia siguen sempre millors i feliços... es tracta ni més ni menys que de la MÚSICA. Sempre m’acompanya a cada instant. Quant la busques, ací està.

Qualsevol pensament que tingues, ací està. En cada esdeveniment familiar, d’amistat, religiós o festiu, ací està. En els millors i pitjors moments, ací està. És la meua companya eterna en esta aventura de la vida.

Tant és així, i no em cansaré de donar gràcies a Déu, per haver-me embarcat fa tants anys en este llarg viatge. En ell vaig trobar a la meua dona, units per la mateixa passió. Per la MÚSICA.

84 192

bilitzar estudis de l’ensenyament obligatori amb el Conservatori.

En el nostre cas, també participant activament i aprenent en les nostres Bandes de Música de nostres pobles natals. En el meu cas a Manises (València) i en el de la meua dona a Consuegra (Toledo).

Implica estar tots els dies estudiant els teus estudis corresponents i alhora el teu instrument, sense pressa, però sense pausa. Com formiguetes que van fent el seu camí i el seu treball. En este tipus d’ensenyament la constància i el saber estar, fan que un percentatge d’èxit el tingues assegurat. I com és la nostra passió, les hores que dediques diàriament a l’estudi del teu instrument formen part de la nostra vida, del dia a dia.

Són estudis de llarg fons, amb molts anys de treball solitari i sempre sota l’atenta mirada i, necessària ajuda i guia dels teus professors.

També implica saber que, quan estàs estudiant, la teua vida pro-

fessional no es va desenvolupar a la teua terra. Vas a haver d’anarte’n a una altra ciutat per poder treballar. Amb la tristesa de no estar a prop de la teua família ni els teus amics. Però en el nostre cas, la nostra família sempre ha estat i serà, de la mateixa manera que els que són veritablement amics.

Però tot no és trist en aquest camí, ni tampoc tot és estudi, també hi ha reptes interessants, noves metes, viatges, gravacions, conèixer gent, etc. Gràcies a la Música he pogut viatjar per tot Espanya, incloses les Illes Canàries i les Balears. He tocat a les millors sales de primer nivell. Respecte a l’estranger, he pogut viatjar a França (París), Regne Unit (Londres), Estats Units d’Amèrica (Nova York), Illes Açores, Holanda, Bèlgica...

La meua dona i jo ens dediquem a l’ensenyament en Conservatoris de Professionals de Música de la Comunitat Autònoma de Madrid. I per a nosaltres és un regal poder treballar en el que hem estudiat i en el que és la nostra passió.

Avui dia ja no la veig ni la senc passar per casa meua. Viu amb nosaltres i això és un dels millors regals, juntament amb les nostres filles, que ens han donat la vida.

85 192

enfermetat molt greu, que podia acabar amb la meua vida. Un dia, els meus pares, van intentar posar-me una cançó per veure si reaccionava d’alguna manera: només sentir-la, vaig fer un somriure molt gran.

Álvaro

Jordá Torregrosa Músic i cantant

La música fa miracles ____________Hola. Em dic Álvaro i tinc 13 anys. Des de ben xicotet he dut la música al meu cor, en tots els moments de la meua vida.

Jo vaig nàixer fa 13 anys. Als dos mesos em van diagnosticar una

86 192

A partir d’aquest moment, em vaig adonar de que la música per a mi ho és tot, ja que amb la música m’expresse i l’utilitze tant quan estic alegre com quan estic trist, per reflexionar, per relaxar-me...

Al sentir tant profundament la música, vaig decidir que podia provar a tocar algún instrument.

Amb tan sols 6 anys, vaig començar a tocar la guitarra, amb el mestre Hiroshi fujii, però em vaig adonar de que no m’apasionava com jo pensava al principi, però he optingut d’aquesta experiència a un gran amic.

Aleshores, dos anys després, durant un agradable estiu en el meu gran Barxell, vaig començar, de la mà del Grup de Dolçaines i Ta-

bals a provar un nou instrument per a mi... La dolçaina.

Aquest instrument, m’ha canviat la vida, ja que quan el toque senc un sentiment de lliberació de

tot el que tinc dins, em fa oblidar-me dels moments tristos i és tanta l’alegria que m’invadeix que només vull que arribe una altra vegada l’estiu (perquè només el toque en període vacacional.)

En l’actualitat, estic cursant tercer de Piano Elemental al Conservatori Joan Cantó d’Alcoi perquè aquest instrument m’aporta molta relaxació, ja que sol ser un instrument tranquil i m’aporta molta serenitat.

A més de ser músic, també m’encanta cantar. Des de que tinc 3 anys ha cantat en cors infantils i juvenils, i quan vaig ser un poc més major, vaig entrar al Cor Veus Blanques d’Alcoi, cor al que encara pertany.

Quan cante, també senc un sentiment de lliberació, de superació i de benestar, ja que, al descubrir-lo, crec que no hi ha passió més gran en la vida.

Bé. Aquest ha sigut el meu testimoni. Espere que us haja agradat i puga servir per a altra gent que vulga dedicar-se a la música igual que jo. Per a mi ha sigut un autèntic plaer compartir amb vosaltres aquestes experiències tan boniques.

Una salutació.

87 192

Descans Mencions especials i explicaciรณns sonores

Al meu germà

inc un germà, músic, mestre de conservatori, catedràtic de fagot, director d’una orquestra simfònica i més càrrecs com membre de de la orquestra simfònica de radio televisió espanyola, de la Orquestra Filharmònica d’Espanya i de la orquestra de la Companyia Antologia de la Sarsuela. Ha dirigit en sales de prestigi musical com el Palau de la Música de València, en el Auditori Nacional de Madrid, Teatre Gran Via de Madrid, en Salamanca, Zamora, Múrcia, León, Bizkaia, Àvila, etc., però algú s’ha posat a pensar el que vol dir tindre un germà que volia ser músic?.

Els que tinguen germans músics ho saben molt bé. Recorde quant començà, fará uns 40 anys, primer de solfeig, escala amunt escala abaix, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si... i al revés, tot el dia així. Després els donen l’instrument en la banda, suma al càntic del solfeig i les primeres notes del instrument, hores i hores de sentir notes musicals, quin dolor de cap.

Més tard, quant el mestre ho considera, entren en la banda de música, comencen els assatjos de concerts i pasacarrers, i per art de màgia, aquelles notes que donaven dolor de cap, es tornen harmonioses i melòdiques, comencen a tindre sentit, ja sona a música!!.

Rises a part, he vist l’esforç i el treball dels músics en la persona i en la carrera del meu germà, un sacrifici de molts anys estudiant dia a dia sense parar ni en vacacions, ni un dia sense tocar l’instrument, a més de preparar oposicions a conservatoris, orquestres etc. L’he vist créixer com a músic i val la pena tot el sacrifici quant gaudeixes del que fas, del que treballes i on aplegues.

Este xicotet escrit és un homenatge personal als músics i a les famílies dels músics, dos maneres distintes de sacrifici per la música. Ho he vist en el meu germà.

Estic orgullós del meu germà Juan Antonio Palop i Valero

A vosaltres

i avui he pogut escriure aquestes pàgines, és gràcies a la música, que tant m’ha donat.

Perquè sense adonar-me, vaig créixer en un ambient musical. Gràcies a ma mare per fer-me ballar quan era xicoteta a casa, amb tots tipus d’estils musicals. Gràcies al meu iaio i mon pare, per portar-me als seus assajos de banda, per cada concert, per cada Santa Cecilia gaudida en família, per fer-me estimar la música tant com vosaltres.

Gràcies als meus pares, per apuntar-me a classes de música i comprar-me la meua primera flauta travessera. Gràcies a la música, per obrir-me les portes del seu món.

Perquè la música t’acosta el seu univers i les persones que formen part d’ell. Gràcies a la meua Societat Musical, les falles, els moros i cristians, les festes de Barxell, els concursos corals, els meus estudis musicals... he pogut conèixer a molta gent meravellosa. Perquè part d’aquest llibret són ells. De moltes generacions, ja que la música no sap d’edats. Perquè els admire, pel que són, pel que fan, pel que lluiten, per ser ells i deixar la seua empremta en el món. Avui els faig un homenatge personal, perquè s’ho mereixen.

Gràcies a tu Carlos, per fer una vida musical junt a mi, i deixar-me bocabadada cada dia. Gràcies a la meua comissió, per què si estem ací, és pel treball de tots i totes. Gràcies a la meua família per ensenyar-me a lluitar pels meus somnis.

La família és el punt bàsic i essencial de recolzament per als grans artistes que vindran futurament.

I gràcies en especial a ma mare, per donar-me la idea de fer un llibret sobre la música. Ha segut una experiència molt gratificant personal i professionalment. I a la meua germana, gran dona, que ha dissenyat cada racó d’aquest llibret, amb tot el seu gust i estima característic.

Gràcies a tots. Per tot i pel que ens queda.

Carla Almeria Selma

Conceptes Musicals Un any més la Falla El Mercat, continua amb la sèrie de reproduccions al nostre llibret de fullets editats institucionalment a València per donar difusió de la nostra llengua, i el seu vocabulari tan extens i ric.

En esta ocasió vos presentem el llenguatge musical que gràcies a la tècnica de l’àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Xirivella, Irene Rocafull, podem donar a conéixer.

Segon moviment

La mĂşsica de la festa Els nostres representants

110 160

Alejandro de Marcos i Vico PRESIDENT INFANTIL 2019

Vaig a aprofitar les línies següents per a un xicotet text, aquest text. No va a ser molt llarg, ni tampoc van a canviar moltes coses, és un text. Podríem dir que es com si fora un gest, un xicotet gest. A on vol arribar?, us estareu preguntant molts de vosaltres, pues que amb xicotets gestos, es fan grans accions. I això som, una falla, un conjunt de xicotetes persones que fan, que la nostra falla no siga una falla, sinó, la “Falla el Mercat de Catarroja”.

Una unió i un compromís ens uneixen: Jo només volia dir que espere ser un bon president, un bon faller, o millor dit... un bon faller de la Falla el Mercat!!

Amb això només volia desitjar-vos una molt bona setmana fallera, un bon any, i...

Que visca la Falla el Mercat!!

111 160

Carmen

Segarra i Aguado FALLERA MAJOR INFANTIL 2019 Eres gràcia i alegria, de la xicalla del Mercat, doncs tu Carmen eres la regina, que tots veneren al passar.

En tu viu la festa, com un conter fet realitat, un conter que avui vius, i que escrius a cada pas.

Avui representes al Mercat, com fallereta Major infantil, i el teu somriure serà l’estàndard, d’alegria innocent i gentil.

Guarda per sempre aquest record, com un gran tresor en el cor, que mai oblides aquest any, com la nostra fallereta major.

112 160

113 160

Saluda Hola a tots els fallers i falleres, xiquets i xiquetes de la meua comissió, em diuen Carmen i enguany em senc privilegiada i molt feliç de poder dirigir-me a tots vosaltres en aquest llibret com la fallera Major Infantil de la meua falla.

LA FALLA EL MERCAT. Molts somnis i sentiments van units en estes paraules. M’agradaria dirigir aquest escrit a tots vosaltres, desitjar-vos unes falles com a mi m’agraden, plenes de jocs, d’emocions i, sobretot, de molts bons moments.

Tinc el desig que totes les xiquetes i xiquets de la Falla del Mercat ens acompanyen en tots els actes fallers que ens esperen aquest any, que estic segura que seràn màgics. Per a mi, és un orgull enorme ser Fallera Major Infantil de la comissió del Mercat, just quan es compleixen tres anys des de que la meua germana Andrea va ocupar el mateix càrrec.

Totes les coses que m’han contat i allò que he pogut veure en fotos, ho podré viure ara en primera persona. Gràcies a tots els que haveu fet possible que puga portar la banda de Fallera Major Infantil. Faré tot el que estiga en les meues mans perquè les falles del 2019 siguen molt emocionants.

Vos espere a tots al casal, veniu, què ens ho passarem d’allò més bé!

Visquen les Falles de 2019! i Visca la comissió de la Falla Mercat de Catarroja!

114 160

Dames d’honor May Mateu i Ibáñez

Marta Muñoz i Cherino

Dama del foc Carmen Mª Segarra i Corrales

115 160

116 160

Juan Antonio Palop i Valero PRESIDENT 2019 Mercaders i amics de la Falla El Mercat: Cada any és més fàcil i més complicat fer un discurs o un saluda, com és este el cas. Els actes són els mateixos i el repertori s’acaba, però personalment este és especial, cumplisc 5 anys de president de esta gran comissió. ¡¡¡Un lustre!!! Com passa el temps. Han segut 5 anys de molts moments complicats, però també hem tingut moments molt bons i amb ells em quede, ple de imàtgens que es queden gravades, les paelles dels diumenges, les ploreres de totes les FFMM en l’ofrenda i amb la cremà... actes, concursos, activitats i events que hem gaudit tots junts en este casal i que en altre lloc no ho podriem haver tingut.

Moments molt emocionants, com estar en el balcó de l’ajuntament el dia de la crida o en l’entrega de premis, sense dormir per la plantà i fer el primer dinar de la setmana fallera. Però el millor moment que suposa per a la falla i sobre tot personalment de estos 5 anys, va ser veure l’emoció de Mireia i la resta de la comissió quant va se elegida la primera fallera Major del poble de la Falla El Mercat.

Durant estos 5 anys he vist com la imatge de la falla ha canviat molt cara a les altres falles i al poble. He tingut la gran sort de fer molts amics en totes les falles del poble.

Han sigut 5 anys de experiències inoblidables. La meua més sincera gratitud, a totes les persones que m’han ajudat i recolzat durant estos anys, estant en la junta directiva o

no, una persona no pot ser president sense tindre persones al costat que t’ajuden, que treballen, que et recolzen i que s’esforcen per aconseguir que esta comissió tire avant i cap amunt. I especialment a Yolanda, la primera presidenta de la falla, que va realitzar un treball fonamental i sense el qual no estaríem avui on estem.

I moltes gràcies també a les FMI’s Carla, Andrea, Alejandra i Carmen María, els presidents infantils Raúl, Héctor, Joel i Fran i les FM’s Reme, Vanesa, Paula i Mireia, per compartir estos anys amb mi. Ha segut un honor per a mi poder acompanyar-vos durant tots els actes de cada exercici faller.

Haveu contat 4, si, este és el quint, i tindré l’honor este últim any de poder acompanyar a Carmen, Alejandro i a Mar durant l’exercici 2018-2019. Espere que vivim al màxim tots i cada un dels actes i activitats que tingam. Se que estaràn orgullosos de representar a la falla El Mercat on anem i es sentiran arropats en tot moment per tots nosaltres, moltes gràcies a tots.

I a tots els fallers, veïns, col·laboradors i amics de La Falla El Mercat, us desitge que gaudiu de la millor festa del món i que les portes de la nostra comissió estan i estaran sempre obertes per a tots els que vulguen compartir en nosaltres estos espectaculars dies.

Visca la Falla El Mercat!!!

117 160

Mar

Sanz i Aguado FALLERA MAJOR 2019 Avui veus complit un somni, que de menuda t’agradava somiar, ser la Fallera Major de la falla, la regina del Mercat.

La teua bellea és comparable, al teu nom, per la immensitat, guapa i bonica per on mires, eres Mar digna representant.

La falla per tu s’alegra, perquè en tu està representà, una fallera en solera, dolça i templà com no hi ha.

Gaudeix del teu somni, un somni fet ara realitat, perquè no hi ha millor fallera, que la regina del Mercat.

118 160

119 160

Saluda Estimats fallers!

Gràcies a este gran projecte, el llibret, tinc l’honor de poder dirigir-vos unes paraules com a vostra fallera major per al exercici 2018-2019.

Enguany degut a l’oportunitat que se’m brinda vaig a poder fer realitat un somni molt esperat per mi i per a la meua família, i per tant us done la meua paraula de que vaig a representar la nostra falla amb tot l’amor i il·lusió que tinc per ella.

També vull mostrar el meu agraïment a totes les persones que han col·laborat, col·laboren i col·laboraran fent possible que la nostra comissió seguisca avant, des del primer, fins a l’últim.

Per finalitzar us convide a tots a passar aquest any gaudint al meu costat, fent per a mi un any inoblidable. ¡Visca la falla el Mercat!

120 160

Dames d’honor

Lorena Delgado i Muñoz

Paula Mata i Cuevas

Carla Chardí i Ramón

Paloma Sanz i Candel

Dama del foc Isabel López i García

121 160

Veus d’un sentiment Els mercaders al complet

Junta Directiva Infantil President: Alejandro de Marcos Vico Vicepresident: Joel Jiménez Selma Vicepresident: Alejandro Monrabal Muñoz Vicepresident: Marta Muñoz Cherino Secretaria: May Mateu Ibañez Vicesecretaria: Arancha Yeste Aparicio Tresorera: Francisco Torromé Ayllón Vicetresorer: César Sinisterra Vivó Delegat Festejos: Martina Fontelles Merino Delegada Cultura: Adrián Sastre Sanz Delegat Biblioteca: Sergio López Jurado Delegada Playback: Noelia lópez García Delegadt Setmana Fallera Francisco Monrabal Muñoz 126 192

Comissió Infantil Paula Bravo Gonzalvez

Lucia Maldovan Hategan

Lucas Cahon Soria

Nadia Pamblanco Gonzalvez

Alma Victoria Diez Ayllon

Lara Sanchez Jimenez

Leo Domenech Rosaleny

Estela Sargues Diaz

Alvaro Esteban Moltó

Blanca Sastre Sanz

Fina Estaban Moltó Daniela Gallardo Banteyirgu Adriana Garcia Alfonso

Carmen Segarra Aguado Celia Segarra Aguado

Sergio Garcia Sanchez

Carmen Segarra Corrales

Cristhian Guillem Lopez

Álvaro Torres Parreño

Guido de Marcos Vico

Laura Torres Parreño

Zoe Mateu Ibañez

Xavi Valero Espinosa

#minimercadera

Mª Carmen del Río Moltó

127 192

Junta Directiva President: Vicepresident 1r: Vicepresident 2n: Vicepresident 3r: Vicepresident 4t: Secretaria: Vicesecretaria: Comptador: Tresorera: Delegada Loteria: Delegada Llibret: Delegat Comunicació i Xarxes Socials: Delegades Setmana Fallera: Del. Protocol: Delegada Festejos: Del. Infantils: Delegada Play-Back Major: Delegada Play-Back Infantil: Delegada Activitats Diverses: Delegada Barra: Delegat Recompenses: Delegada Assesorament: Delegada Joventut: Delegat Manteniment i Decorats: Delegat Biblioteca i Arxiu: Delegada Fallers d’Honor: Delegada Esports: Delegats UAFC:

128 192

Juan Antonio Palop Toni Mata Pedro Navarro Juan José Yeste Juan Carlos Marcos Maribel Ramón Luisa Fabri Juan Manuel Jiménez Julia Selma Paloma Sanz Carla Almeria Enrique Rosaleny Sonia Selma Yolanda Selma Mar Aguado Sara Ibáñez Gema Vico Mireia Martínez Paula Mata Sandra Corrales José Luís del Río Mª Ángeles Cuevas Juan Manuel Jiménez Conchín Candel Pili Muñoz José Antonio Delgado Jonatan Bascón Vicky Ayllón Lorena Delgado Vicente Díez Sonia Selma Yolanda Selma

Comissió Major Miriam Aguado Llovet

Maykel Guillem López

Manuela Álvarez Silva

Miguel Guillem Martí

Natalia Ancejo Escobar

Antonio Jiménez Moreno

Lucia Andrés Estrada

Pau Jiménez Selma

Paola Aranguren López

Toñi Jurado Pozo

Francisco Bravo Bravo

Vanesa López Gil

Borja Bravo Romero

Jose Manuel López Moya

Xavier Cachón Bonet

Andrea Lucas Aguado

Bapu-Selena Cartagena Manel

Josep Antoni Lucas Asins

Andrea Castellano Santes

Julia Lucas Silla

Mar Chaves Gallego

Jose Julio Marco Pons

Álex Colado Zahonero

Héctor Mata Cuevas

Sandra Corrales Trimiño

Raúl Mateu Godoy

Rebeca Cherino Moreno

Blanca Merino Sanz

Jose Antonio Delgado Muñóz

Mercedes Moltó Pizarro

Cristina Descals Selma

Carla Monforte Domingo

Susana Díaz Moreno

Roberto Monforte Gilabert

Encarna Escobar Fortea

Francisco Monrabal Villanueva

Mayte Espinosa Peris

Rebeca Muñóz Cherino

Sara Esteban Moltó

Juan Muñóz López

Carlos Fernández-Pacheco

Rosa María Muñóz Sánchez

Carlos Fontelles de la Cruz

Anna Ortigosa Estellés

Isabel García Requena

Adrián Pallares Pardo

Marino Gil Amigo

Laura Parreño Aguado

Eva Maria Gil Guillem

Paula Pérez Marzal

Amparo Gonzálvez Caamaño

Laura Puchades Cosi

129 192

Adrián Raga Gil

Margarita Suárez Ramírez

Albert Sargues Díaz

Adrián Toledano Ribes

Alberto Sargues Sandemetrio

Ana Vivo Ribera

Juan Fco. Segarra Heredia

Virginia Zacares Montalva

Dora Silla Sargues

Natalia Cebrián Mico

María Silla Sargues

María Rey Navarro

Francisco José Sinisterra Insa

Sarai Sanz Candel

Sergio Sinisterra Vivo

Clara Orient Moral

Rubén Sinisterra Vivo

Paola García Cases

Miguel Sargues Muñoz

Maties Esteban Fenoll

Mª Victoria Soria Muñoz

Borja Riera Peris

Premis FALLES 2018

Monument Infantil

Creu de maig

10è Premi

1r Premi

Monument Major

Playback

1r Premi Enginy i Gràcia

7è Grup Infantil 3è Grup Major

5è Premi Falles Llibret de Catarroja

Premi a la Falla que més fomenta l’Igualtat de Gènere Presentació

7è Premi 5è Fi de Festa

130 192

4t Premi Concurs Generalitat Valenciana a la Promoció i Ús del Valencià en l’Àmbit Festiu

50è Premi

Falleres i Fallers d’Honor Antoni Francesc Gaspar Ramos President de la Diputació de València

Alejandro García Alapont Regidor de festes de l’Ajuntament de Catarroja

Daniel Portillo Ogalla

Regidor de Guanyar Catarroja, en l’Ajuntament de Catarroja

Soledad Ramón Sánchez

Presidenta i portaveu del PP en l’Ajuntament de Catarroja

Marcela Tomás Guillem

Regidora i portaveu de Ciutadans en l’Ajuntament de Catarroja

Adolfo Descals Cardona Mª Victoria Selma Puchalt Salvador Latorre Miñana Mónica Ruiz Esparza Julia Pons Raga Vicenta Silla Sargues Emilio Miguel Lucas Ibáñez 131 192

El soroll de la tradiciรณ Explicaciรณ i esbossos dels monuments

Les Mil i Una Nits 134 192

Artista: miguel micรณ

Aquests conters del món àrab, són relats entabanadors, de prínceps i princeses, i algú que altre geni graciós.

LesMil i UnaNits explicació per yolanda selma i pons __

Les mil i una nits és un relat, que Sherezade al marit va contar, per alliberar-se de la seua venjança, utilitzà enginy i gràcia.

Començava els relats cada nit, i al marit el deixava esperant, per veure com allò acabava, fins a l’altra nit, remugant.

Així en enginy i fantasia, va contar per mil i una nits, els conters que a ell sorprenia, i hui et portem ací.

Ací els genis donen desitjos, i les catifes volen sense motor, perquè planegen la fantasia, que tot xiquet porta en el cor.

El món de la fantasia, torna per voler-te conquistar, no oblides la làmpara màgica, que Aladí va fer brillar.

Comença Sherezade el relat, en una ciutat per la lluna il·luminada, els somnis comencen ací, escolta, per què no tenen fi.

Volen els flamencs fins a Aràbia, on pareix tot una irrealitat, volant els somnis dels xiquets, en una lluna romàntica i rosà.

Tot pot passar hui, que un geni aparega ballant, una catifa et porte volant, o un dromedari vinga votant.

Tot depèn de tu, posa-li ales a la fantasia, i de segur entraràs en un món, on tot és possible si vols.

El ball del ventre, les ballarines van a ballar, per deixar sense alé a les feres, que ací volen esgarrifar.

135 192

La música els contindrà, i a les feres amansarà, per contar aquest relat bonic, i que no puguen destorbar.

Però no sols la música, als sentits tenen enlluernats, també les especies, en el mercat, ens té captivats.

Per això el mico astut, furta l’or dels pretendents, perquè ella veja el cor, i no sols estime els seus diners.

I el pobre enamorat, sols oferís les seues mans, el cor ple de voler, i una vida al seu costat.

Veurà la princesa el seu cor?

O seguirà captivada pels diners?

Qui sap, per això hauràs d’escoltar, el relat que et volem contar.

Mil aromes conflueixen, Però la màgia segueix ací, en els mercats àrabs d’ahir i hui, que et transporten a un món de màgia, volant en la catifa de la fantasia, on cada nit es relata un conter, de colors, vels, secrets i gràcia. per fer-la volar fins a l’altre dia.

Els sentits s’omplin, en música, aromes, teles i colors que a un món irreal ens transporten, on queda atrapat el nostre cor.

Hi ha tigres a ratlles, que cuiden els palaus, però un gat pareixen per la música engalipats.

Sols s’ha de saber, quin és el punt dèbil per molt fera que paresca o molt difícil de superar.

Allí trobaràs una princesa, i cauràs als seus peus rendit, però ella no estima l’amor, perquè sols vol joies i or.

Aquest amor material, no és sincer ni cabal, hui tens, demà no res, ja no vals sense diners.

136 192

Tot és possible en el teu món, on brolla per sempre la imaginació, no t’oblides menut i major, de gaudir sempre de tot cor.

En imaginació i paciència, tot es pot aconseguir, sigues constant en el que vols, i no decaigues en el teu camí.

De vegades pot parèixer, un impossible de superar, mira, pensa, imagina, tot és possible, si no tens pressa i saps esperar.

La fallereta és conquistada, per les meravelles de les mil i una nits, en un cel de lluna estrellada, que embruixa per sempre els sentits.

Els conters eduquen la ment, i fan volar la imaginació, els fallerets estan veient, que mil relats en els conters són.

I per mitjà dels conters i la fantasia, Sherezade va el cor conquistar, de l’home que la va casar, omplint els sentits d’històries i relats.

Hui era un tigre que parlava, demà un mico sabut, l’altre un camell pelut, que li feia servir d’ensenyança.

I així cada nit enllaçava, un conter darrere d’altre, deixant sempre esperant, a l’altra nit per acabar.

I les cultures és ajunten ací, perquè la fantasia fa nexe d’unió, igual somnia el xiquet ací, que el que creix en l’altra part del món. I l’home que per venjança a les dones volia castigar, la perdonava un altre dia, per saber com allò podia acabar.

I el cor del marit conquistà, en conters àrabs encantats, en paciència i imaginació, en mil i una nits relatats.

137 192

Asiàtica Artista: miguel micó

138 192

Diuen que la dona és el sexe dèbil, per no tindre músculs en el braç, però ella és forta i valenta, portant endavant casa, faena i treball.

Pri mer escena

La Dona explicació per yolanda selma i pons __ Co s cen t ra l Podíem haver-hi representat, mil dones en aquest monument, però hem volgut posar geishes i japoneses, per la implicació cultural que té.

Tu veus, sols una dóna, però és molt més que això és un ésser sensible, fort i d’un gran cor.

Que no t’enganye el seu aspecte, ella és bonica i tota delicadesa, per la gent que estima el seu cor, és tendre i plena de fortalesa.

Tenim ací unes japoneses, en uns fanals en les mans, i uns quants més que representen, les víctimes de violència masclista d’enguany. És la dona bona femella, si calla a tot el que li diuen, es manté guapa i esvelta, encara que el marit, panxa tire.

Ella deu estar preciosa, però que no es passe ni un poquet, perquè la culpa la tindrà ella, si la mira algun “senyoret”.

La llibertat hi ha arribat, a la dona en el fet de vestir, encara que alguns diuen que són, les culpables del seu destí.

I és que una minifalda o un pírcing al melic, no vol dir, mireu-me, estic disponible, si per la boca no ix un sí.

Hui la dona diu no, i l’home es revela, si no entens el significat, no és no, i s’ha acabat l’explicació.

Hui hi ha una febra porquina, que ajunta als que han degenerat, una marranada dolenta, perquè sols no saben ni parlar.

139 192

Segon a escena Així els troben ells valents, i pensen que fan una gràcia, si la justícia no sap que fer, farem nosaltres la tasca.

Diu el jutge que no està provat, si la dona diu sí o no, creguem que és evident, si s’estudia en coneixement.

La justícia com tot en general, necessita una forta revisió, si defraudes, et cau el pèl, però no, si hi ha violació.

El problema s’ha generat, en l’educació que ens han inculcat, l’home deu ser el que porta els “titos”, i la dona ser la seua crià.

Encara que la dona treballe fora, lluitant per la seua valia, a l’hora de cobrar i apujar, tot són misogínies i desigualtats.

Després arriba a casa, i se li demana el seu paper, no parant en vareta, per a tots tindre contents.

No cal ni dir que va canviant, i no tots els hòmens són iguals, massa d’espai ve el canvi, perquè encenem molts fanals.

La força no està en els muscles, mes en el coratge de la gent, siga home o femella, demanem la igualtat en tots els papers.

140 192

Tenim ací una poltrona, que a la dona li hi han col·locat, seguda baix la pagoda, enganyada com un gat.

Diuen que és la regina de la casa, i ella està com un gat en un lleu, no fa falta tanta regina, si el bàcul és la granera i el plomer.

Ella és l’ama, del corral i del carrer, alguns diuen que de la cuina, com Arguiñano del foguer, Hi ha un acudit masclista, que a l’home li agrada contar, ampliant la cuina a la dona, per donar-li espai i llibertat.

No volem més “ajudes”, sinó hòmens encarregats, compromesos i lliberats, de tants anys de masclisme emmascarat.

La dona és intel·ligent, la dona és treballadora, la dona té capacitat, per treballar dins i fora.

Per tant, que l’home s’implique, després de la jornada laboral, en educar a la xicalla, i en portar la casa endavant.

Diu l’home que “ajuda”, a la dona en la casa, la paraula ja té nassos, perquè és ella qui fa la tasca.

Volem hòmens desinhibits, que prenguen la decisió, de rentar les cortines, o canviar la decoració.

Que renten plats i estenguen, que decidisquen anar a comprar, el menú de cada dia, o que és millor per a netejar.

Si no treballes fora de casa, Mal tindràs, per sostenir, Si de la pagueta miserable, aconseguisses de fam no morir.

L’home té la jubilació, I en ella es recrea, La dona no té ni pensió, I això que és la que més penca.

Com un tito regalat, Es passeja el jubilat, I la dona comprant i fregant, Perquè a ella no li ha aplegat.

Qui jubila a la dona De les obligacions de la casa?

Ni vacances merescudes Ni caps de setmana jugant a petanca.

141 192

Si eres, llest eres un “zorro”, Si dona publica, una “zorra”, Un tronera és un “golfo”, I prostituta una “golfa”.

T e r ce r a e s ce n a En una taula de sushi, es trosseja diferents trossos de peix, com la dona se li mata, perquè ell diu, que seua és.

També podem observar, les diferències que hi ha, demanem ací Igualtat en el llenguatge, i en educació a tot el personal.

La possessió és una excusa, per a la violència masclista, com si jugaren al monopoli, o compraren una finca.

“La maté porque era mía”, diu l’home acusat, llevat que siga de la seua merda, no hi ha, títol de propietat.

L’esclavisme es va abolir, i ningú et pertany, home, dona, o amor secret, són lliures, de fer i desfer.

Conquesta en paraules i fets, accepta també les decisions, no eres ni millor ni pitjor, si ella acaba la relació.

No ens adonem del llenguatge, I el gastem sense pensar, Li diguem “gallo” al valent, I “gallina” al covard i dolent.

142 192

Tot el bo és collonut, I un conyàs lo roïn, Com si fóra un felput, Que gasten tots sovint.

La societat està plagada, De tòpics masclistes i irracionals, Ella si té algunes parelles és una Fullana, Ell un matxo ben plantat.

La dona deu començar, A posar els ovaris en la taula, I deixar els collons utilitzar, A qui li pengen, en l’entrecama.

Qua rta E SCENA Hui les xarxes socials, Atrapen a la dona en tòpics, Models perfectes deuen estar, Tot venut, per un preu mòdic.

Maquillat, aprimat, vestits, Tot una màquina de confabulació, No importa el que sigues per dins, Sols estar guapa per l’ocasió.

Així la dona es convertís en instrument, Del consumisme i escaparatisme, Deixant que menysvaloren el coneixement, D’un ésser intel·ligent i sensible.

Tot cau atrapat en les xarxes socials, Per un “me gusta” els jóvens es tornen bojos, En “morritos”, sostenidor o bragues, O en poses “aquí te como”.

Algú tindrà que posar normes, O educar en xarxes socials, Que tot no és escaparatisme, Per ser el més popular.

QUIN TA ESCEN A Tenim en Catarroja un banc, Pintat tot ell de morat, Per recordar a les víctimes, I reclamar la igualtat.

Volem fer una crítica constructiva, Per a Catarroja descoberta, Que a més d’en símbols s’invertisca, En respecte, Igualtat, educació i tolerància.

Que en eixe banc s’assenteixen, Les males costums i persones, Per deixar pas als nous valors, Que venen reclamant les dones.

La dona és lluitadora, Lliure e igual en valors i sentiments, No les fases dèbils per l’aspecte, Perquè de tu el respecte mereix.

Comencem l’educació, En pares, mares i menuts, També als més majors, I als que creuen tindreu tot sabut.

Perquè no hi ha més intolerància, Que la discriminació per ser diferent, Ací col·loquem a les dones, I algú que altre home valent.

Eduquem en respecte, En Igualtat i valia, Que ningú perda la vida, per dir no, o prou, si calia.

143 192

Tercer moviment

El Mercat sona!

Notes d’un any especial

Falles 2018

Festes i activitats

Playbacks

Actes

Programació Setmana Fallera

8H Bunyols amb xocolata CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

10 H Esmorçar Tots els actes estan subjectes a possibles canvis i modificacions d’horari, etc.

De produir-se algun canvi es notificarà en el tauler d’anuncis del casal faller.

Per qualsevol dubte, preguntar a membres de la Junta Directiva.

14 H

14 H

DINAR AL CASAL

ARRÒS AL FORN

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

Entrega de Premis a la Plaça Major

Gràcies a tots per la vostra col·laboració i disculpeu per les molèsties causades.

21 H

21 H

Sopar Infantil

Sopar Infantil

Apuntar-se previament a les llistes del casal.

Abans del 10/03

22 H

22 H

Activitats per a Infantils

Sopar Majors

Sopar Majors

Actes oficials

23 H Actuacións

Plantà de les Falles

23:30 H Actuació grup “De Calle”

8H

8H

8H

Bunyols amb xocolata

Bunyols amb xocolata

Bunyols amb xocolata

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

10 H

10 H

10 H

Esmorçar

Esmorçar

Esmorçar

11:00 H

12:00 H

Visita de Falles

Misa de Sant Josep

14 H

14:30 H

GUISAT

ARRÒS AMB LLONGANISES I PIMENTÓ

POLLASTRE AMB GUARNICIÓ

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

CASTELLS UNFLABLES INFANTILS

Berenar Infantil del President i Fallera Major Infantil

Ofrena a la Mare de Deu dels Desemparats

Jocs d’animació per als infantils

21 H

21 H

21 H

Sopar Infantil

Sopar Infantil

Sopar Infantil

22 H

22 H

22 H

Sopar Majors

Sopar Majors

Sopar Majors

15 H

23:30 H Discomòbil “De Calle”

23:30 H Actuació i Discomòbil “De Calle”

CREMÀ DE LES NOSTRES FALLES

Falleres Majors i Cort d’Honor CATARROJA 2019

Lucía Martínez i Vergara Fallera major infantil

Mireia Martínez i Selma Fallera major

160 192

Cort d’honor FMC

Cort d’honor FMIC

María López i Pérez Vicky Ayllón i Barrios

Arianne Rosaleñ i López Andrea Perpiñá i Landeira Mireia Mazuecos i Galiana

Patrocinadors del concert

Indumentarista Oficial de les Falleres Majors i Corts D’Honor de Catarroja 2019

Avda. CAMÍ NOU, 103 · Tel.: 96 184 41 44 46910 BENETÚSSER

COMPRO ORO

Exp. Catarroja 006 Avinguda Rambleta, 36 C.P. 46470 Catarroja (València) T.: 960 727 702 HORARI 8.30 h a 14 h - 17 h a 20.30 h DISSABTES 9 h a 14 h

CARNISSERIA PEINADO C/José Iturbi, 17 (TORRENT) Tf. 96 156 48 36

Contacte con nosotros +34 634 30 37 51 servicios@arrowcamp.es

Contacte con nosotros para más información sobre precios.

634 30 37 51

servicios@arrowcamp.es

PINTACARAS

ESPECTÁCULO DE MAGÍA

HINCHABLES TEMÁTICOS

GLOBOFLEXIA

CASTILLOS HINCHABLES

PINTACARAS DE

PARACAÍDAS

MINIDISCO

FANTASÍA

BUBBLE

BATALLA NERF

JUEGOS TRADICIONALES

SCOCCER

BUBBLE SCOOCER

YINCANAS

TALLER DE CREACIÓN CON PRODUCTOS RECICLADOS

MESA DE DULCES Y CHUCHERÍAS PERSONALIZADA

DECORACIÓN DEL EVENTO: GLOBOS, TEMÁTICA ESPECIAL...

Nos encanta escuchar propuestas nuevas, personales y creativas y sobre todo, los nuevos retos. Pues un adulto creativo es un niño que ha sobrevivido... Juntos conseguiremos que su primera comunión sea inolvidable.

s de re

DR A.

LO GO

DR.

COMMUNITY & ART MANAGEMENT

Lea las instrucciones de este medicamento y consulte a nuestro equipo.

XARXA © • dr.xarxa@gmail.com • WhatsApp 692 148 389

feta a ma PER

FA L L E S · S A B AT I L L E S P I N TA D E S D E C O R A C I Ó D ’ E V E N T S · D E TA L L S

691.724.613

@lesmansdesonia

¡Escanea para más info!

 www.otp.es

 otp@otp.es

 96 127 80 40

Carrer Font Cabilda nº6 Massanassa

Contacto: Síguenos

Porqué nos interesa el bienestar de tu organización, podemos ayudarte en lo que más necesitas seguridad y salud laboral, reconocimientos médicos, formación y mucho más. Visita nuestra web.

Cuidamos de las personas y de las organizaciones

Servicio de Prevención de Riesgos Laborales

BÄLANÇ Encuentra tu equilibrio

Yolanda Selma Terapia Atlante · Reiki · Cuencos Tibetanos · Equilibrio de Energía BÄLANÇ

679 564 571

Especialistas en despedidas y cenas de empresa - Karaoke.

Bautizos, Comuniones Almuerzos y menĂşs diarios

Pol Ind. de Catarroja - C/ 29 (Esq. 515) Reservas: 646 357 418

La comissió

agraeix als

COMERÇOS COL·LABORADORS la seua participació en la publicació del nostre llibret faller

GRÀCIES!

El Mercat ONLINE!

Un any més, pots veure el nostre llibret al teu mòbil escanejant el següent codi!:

Vinga MERCADERS !

Ara ja sabeu compartir i utilitzar “això dels #HASHTAGS”, a difondre cultura, tradició i modernitat! #LaFallaElMercatMola

Apuntat EL MERCAT xarxes socials a la Falla

I SEGUIX-NOS EN

#LAFALLAELMERC AT M O L A #S OCDELAFALLAEL M E R C AT per a més informació escriu-nos

fallaelmercat.catarroja@gmail.com

ร ltimo sรกbado de mes: ALL I PEBRE CONEJO y POLLO AL AJILLO