"Teatre a València" Falla El Mercat - Catarroja 2018 by Falla el Mercat - Catarroja

T aE Valencia ATRE FALLA EL MERCAT 2018

Falla El Mercat DIRECCIÓ D’ESCENA

Yolanda Selma Pons Delegada del llibret

ASISTENT DE LA DIRECCIÓ D’ESCENA

Jose Manuel Romeu Quiles Col‧laborador

DIRECCIÓ D’ESCENOGRAFIA

Mireia Martínez Selma Disseny i maquetació

Realització ESCENOGRAFÍA

Yolanda Selma Pons Crítica i Poesia

VESTUARI

ROMEUIMPRENTA Impressió i encuadernació ATREZZO

Ana María Vivó Ribera Jose Fotógrafo Publicitat

Repartiment Mª Victoria Selma Pilar Almeria Josep Manel Casany Yolanda Selma María Navarro Enric Rosaleny Inma Guerrero Autors dels textos © dels textos: Els autors © de les imàtgens: Els autors © de l'edició: Falla El Mercat Camí del Bony, nº1 (Pol. Ind. Catarroja)

D. L.: V-592-2015 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

P R Ò L E G /5 I ACTE I ESCENA / 1 7 Teatre, Sainet i enyorança II ESCENA / 2 3 Senyores, senyors, la funció va a començar III ESCENA / 3 3 Teatre a Catarroja

IV ESCENA / 3 9 I la funció continua

V ESCENA / 4 3 La tasca del delegat

VI ESCENA / 4 7 Teatre i més teatre

DESCANS...

II ACTE I ESCENA / 6 5 Ja van amb el tabal i la doçaina II ESCENA / 8 1

Quan dius que venen?

III ESCENA / 9 1 Amb esforç i voluntat han arribat les Falles al Mercat

E P Í L E G /101 AGRAÏMENTS

PRÃ&#x2019;LEG O perques

Orígens

i evolucio del TEATRE YOLANDA SELMA PONS

Quasi tots els estudis coincideixen que els primers indicis de l’origen del teatre, o alguna cosa semblant, es troben en les primitives cerimònies i rituals relacionats amb la caça. De la mateixa manera, després de la recol‧lecta de la collita, es realitzaven ritus d’agraïment amb música, cants i dansa. Amb aquests rituals representaven allò que desitjaven que

ocorreguera, una bona cacera, una bona collita o servien per a narrar històries sobre caceres, donant-li a la representació la força del desitjat. Però realment es pot considerar a aquestes pràctiques com a teatre? A les preguntes on va nàixer el teatre? I qui va inventar el teatre? La resposta és que el teatre va nàixer en l’antiga Grècia entre els segles V i VI a. de C. Concretament a la seua capital, Atenes. Els ciutadans atenesos realitzaven cerimònies en honor al déu

de la vegetació i del vi, Dionisio. Aquests ritus van evolucionar a poc a poc fins a convertir-se en teatre. Sent un dels majors avanços culturals de la civilització grega. Després de segles des del declivi del teatre romà, el ressorgiment del teatre a Occident ha de donar les gràcies al clergat, que ho utilitzava com una eina per a l’ensenyament de la doctrina cristiana. D’aquesta manera, en el segle XI, era habitual veure en les

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

de teatre religiós cristià en el teatre medieval.

esglésies representacions que tractaven els missatges bíblics i moralistes amb l’objectiu d’adoctrinar d’una manera molt senzilla i atendible per al poble pla.

En aquestes representacions rebien el nom de tropos. Es podia explicar, per exemple, la mort i resurrecció de Jesús, les bonaventures o qualsevol altre passatge de la Bíblia. Tenien lloc a l’interior de les esglésies, en la part central o en la part del cor: Cada vegada eren més elaborades i espectaculars i de major durada. Pel que van acabar donant lloc a cert tipus

Amb el pas dels anys, es van incorporar alguns elements còmics o profans. Tant va anar així, que va arribar un punt que per moralitat, ja no es podien representar a l’interior dels edificis eclesiàstics. Van passar llavors a realitzar-se en llocs públics com a places, pòrtics i carrers. Arribat el segle XIV, el teatre es va independitzar de l’estil litúrgic i eclesiàstic per a realitzar-se en altres llocs fora de les esglésies. Aquestes obres es produïen per tota una corporació cada 4 o 5 anys. Aquestes representacions podien tenir una durada d’entre 2 dies fins a quasi un mes. Durant el segle XV, van aparéixer un tipus d’obres del tipus farses, folklòriques o drames pastorals que entretenien al poble pla. Aquestes obres es denominaven actuacions. Les actuacions es representaven per “actors” professionals com els joglars o trobadors. Moltes vegades servien per a informar

el poble pla de l’esdevingut en la Cort, batalles, enamoriscaments, casaments, traïcions, glòries i penes, tot açò ridiculitzat, en versos senzills i ocurrents que pretenien connectar amb el poble, podríem dir que servien de comunicació de notícies, explicades i interpretades de forma grotesca pels actors. L’aparició del Renaixement a Itàlia va portar unes influències determinants en l’evolució del teatre. Va aparéixer un tipus de manifestació dramàtica amb un alt component cultural, basada en els patrons clàssics i per a les més altes classes aristocràtiques. El teatre renaixentista es va generalitzar durant tot el segle XVI. Va comportar l’edificació de recintes amb sales cobertes per a la realització de les obres de teatre i ben dotades amb les millors comoditats de l’època. A Espanya, el denominat Segle

P ròleg

Representació dansa tribal al paleolitic

Imatgens de l’evolució del teatre Vivències, sentiments i històries per fer volar l’imaginació representades al llarg de la Història.

“Tropo”

Escena de teatre grec

d’Or del teatre va ser el segle XVII. Sens dubte, un dels períodes més prolífics del teatre universal. Grans autors del denominat Segle d’Or espanyol són Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca i Tirso de Molina. Abunden les noves obres, els autors i les companyies teatrals.

El teatre ja no és un espectacle reservat per a les altes esferes, es democratitza i deixa d’estar subjecte a la llei de l’oferta i la demanda. En el mateix període del teatre Isabelí a Anglaterra, segles XVI i XVII, a Espanya es construïen edificacions fixes per a la representació del teatre a l’aire lliure que rebien el nom de Corrals de Comèdies. Aquestes sales teatrals eren gestionades per les denominades Germanors. Sens dubte els precursors del que actualment coneixem com els empresaris del teatre. La irrupció del teatre modern, es va determinar pel seu total i absoluta llibertat en els plantejaments a través dels diàlegs.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Es va produir una curiosa transformació de l’art teatral, en part, pels nous avanços tecnològics.

Efectivament, dins de l’àmbit escenogràfic i arquitectònic es van produir conceptes mai abans vistos en el teatre. Els desenvolupaments i novetats en l’àmbit de la il‧luminació i nous sistemes mecànics van propiciar que els escenaris tingueren una versatilitat, plasticitat i transformabilitat inaudita fins avui. En el teatre romàntic espanyol, el gran referent és José Zorrilla, popularment conegut per ser l’autor de l’obra Don Juan Tenorio. En aquesta trama, la figura del burlador és acollida per Zorrilla amb gran llibertat i en el seu apassionat romanticisme

procura que el seductor siga redimit per l’amor. Durant la primera mitat del segle XIX, es va passar de l’emoció i l’espectacle a la representació de les situacions diàries de la llar. En el teatre burgés els actors no adoptaven ja, una pose irreal, i recitaven versos. En el seu lloc es construïen escenes i actituds realistes, perfectament identificables per l’audiència. L’interés pels verdaders problemes de la societat, les incitacions psicològiques dels protagonistes, va propiciar que a mitjan segle XIX apareguera el naturisme en el teatre. De la mateixa manera que el teatre va començar a evolucionar cap a realisme, en l’afany de mostrar la realitat del món, es va començar a introduir en els aspectes psicològics dels personatges. També va sorgir el teatre simbolista, expressionista, el teatre de l’absurd i els musicals, que van aparéixer en la dècada dels anys vint del segle XX. Una amalgama de balls, cançons, diàlegs i xicotetes peces còmiques versionant fins i tot històries que originalment eren dramàtiques. Un grup teatral a càrrec d’Oscar Hammerstein II i Richard Rodgers va actualitzar i va

perfeccionar el gènere musical en els anys 40. Però en la dècada dels 60 aquest espectacle va deixar les arrels del musical per a convertir-se en una mica més ombrívol i seriós. No obstant això, a la fi dels 70, segurament a causa de la crispació per la situació política i econòmica general, van retornar els musicals perquè la gent poguera evadir-se dels seus problemes. La majoria d’ells eren reposicions, però amb alt pressupost, per la qual cosa el luxe i l’excés estaven molt presents.

P ròleg

Representacions dels Miracles de Sant Vicent Ferrer

Misteri d’Elx

Teatre històric Fins als nostres dies perdura a València estes representacions històriques.

EL TEATRE A VALÈNCIA Però i a València? Com es va desenvolupar el teatre a València? Podem afirmar que el teatre “culte” coincideix amb les manifestacions para teatrals d’arrels històriques que perduren avui dia, el Misteri d’Elx i els Misteris de Sant Vicent Ferrer. Avançat el s. XVIII, hi havia a València una gran afició pel teatre, donada l’escassetat de locals i de companyies professionals va començar a abundar el costum de representacions en domicilis particulars, a més en 1746 l’Arquebisbe Major va

prohibir el teatre professional, amb la conseqüència del tancament de locals públics. En arribar el segle XIX, el sainet ja estava quasi configurat en la nostra llengua. Josep Bernat i Baldoví (18091864) és considerat l’autor iniciador del sainet en la variable autòctona, sent el seu successor més notable Eduardo Escalante (1834-1895), qui va consolidar el gènere.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Hem de recordar que fins a l’arribada de les noves tecnologies, no existia una altra distracció que el teatre, les festes de carrer, els balls en la plaça, xarrades de veïnat, menjars, sopars.... A València, en el segle XIX van conviure 40 sales dedicades a diferents gèneres. Alçada la prohibició de l’Arquebisbe, en el s. XIX, el teatre patia de l’obligació de ser bilingüe, una Real Ordre, va disposar que no s’aprovaren per la censura obres dramàtiques escrites exclusivament en llengües diferents de la llengua oficial.

Companyies de teatre valencià Algunes de les companyies que varen aparèixer en el mapa valencià i que perduren fins a l’actualitat.

Els autors van trobar una fórmula, posar a un personatge de parla valenciana, que intentava parlar en castellà, o millor encara dos, o tots, la qual cosa produïa un efecte còmic acceptat pel públic, més encara perquè en el carrer passava el mateix. Quant en 1936 es produeix el colp militar contra la República, sorgeix el que alguns criden el “teatre de guerra”. El teatre que es va fer a València, capital de la República està marcat per autors castellans, del gust de funcionaris, polítics i intel‧lectuals, que obligats a abandonar Madrid, es van traslladar per un temps a la nostra ciutat, fins que van haver de marxar a Barcelona i a l’exili. La llarga dictadura i la postguerra no va ajudar al teatre propi, es mantenia el sainet en els teatres de falles i alguns pocs intentaven una certa renovació des de teatres com el Alkázar o centres culturals com El Rat Penat.

P ròleg

El món estava canviant i el teatre valencià amb prou feina es movia, asfixiat per la falta de llibertat del franquisme i la prohibició de l’ensenyament de la llengua pròpia. Així a la recerca d’aquesta renovació ètica, estètica i ideològica, va sorgir el teatre independent valencià (TIV 1970-1978), que cerca les bases del nou i futur teatre. La nòmina de grups i persones és molt llarga: Grup El Rogle, Grup 49, Carnestoltes, UEVO, PTV, L’Horta Teatre, Manuel Molins, Ximo Vidal..., sales com Teatre El Micalet o València-Cinema van acollir a grups emergents d’estètica diversa per a un públic nou, jove i plural.

En 1988 es funda el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana com un organisme autònom de producció, que es converteix en Teatres de la Generalitat Valenciana, apareixen nous noms i noves companyies, Albena Teatre, La Pavana, MOMA, Cremen..., es creen escoles privades alternatives a l’Escola Superior d’Art Dramàtic, una xarxa de programacions per tots els municipis, apareixent sales alternatives, Sala Cercle, Carmen Teatre..., però existeix suficient voluntat política i suport al teatre valencià per a impulsar la particularitat d’aquest gènere en la nostra terra, que reflecteix el caràcter i les arrels d’un poble?

Enguany dediquem el nostre llibret al teatre en València, per posar en valor tot allò que ens identifica, que forma part de la nostra història i que deguem defensar i valorar, amb testimonis de primera línia que exposaran la seua visió particular, esperem que us agrade. 15

I ACTE Comenca l espetacle

ESCENA I

Teatre Sainet i

ENYORANÇA Ma VICTORIA SELMA

Desembre, primers anys del s. XX, a València el Teatre ja estava a l’ordre del dia, però era més una activitat d’ocasió que quotidiana. No havia sigut fàcil arribar a este punt però encara quedava molt per fer. Les companyies de teatre, professionals i aficionades, lluitaven per sobreviure, seguint els passos dels escriptors valencians pioners d’este bell art i sobretot per fer-ho en la nostra llengua.

(Escrit ab les Normes de la Real Academia Valenciana)

Com en esta vida, a tot li se posa dia per a dedicar o reivindicar, està clar, que el teatre també en té, encara que per a mi, si haguera de triar-ne un a l’any, seria el 30 de Desembre, dia de les noces dels meus pares. Des de menudeta, quan s’acostava Nadal, en casa es parlava de les funcions que hi havia en els teatres de la capital. El motiu era, que calia buscar-ne una bona, per a la celebració que s’acostava.

Quan arribava el dia senyalat, els meus pares es mudaven en les millors gales. El 30 de Desembre era especial. Estàvem tot el dia de celebració en el meu aniversari, que dit siga de pas, vaig nàixer dia per dia i mes per mes, això sí, un any després de les seues noces. Es desvivien per a que passara una jornada inoblidable. I per la nit, era el seu moment de celebració. A poqueta nit, tot era un ritual: Ma mare, en trage nou, l’abric de pell i les joyes, i no cal ni dir lo retemplat que anava mon pare. Tot un figurí, millor dit,

¡un senyor!. Pareixien una parella d’artistes de cine. Eixe dia, jo me quedava a dormir en casa de mons yayos Victoria i Vicent, i allí era la més feliç del món: mon yayo contant-me sainets i cantant-me sarsueles, mentre jo no parava de riure per lo graciós que era. Aixina que, el teatre ha estat present en la família.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Hui que he pensat en escriure este relaix alusiu a l'art de Talia, em fa goig parlar del teatre valencià, pero sobretot del que nomenen com a “género chico”, el sainet. Ma mare, ya velleta i delicada de salut, recordava especialment una funció que nomenava “El Roder”, m’escenificava alguna escena, i em cantava algun trosset de la part musical que tenia. Acabava diguent-me: “Veges si trobes algun disc o cassette, i el compres, voràs que bonico”, pero l’he buscat i rebuscat, sense obtindre res. Eixa obra és d’Eduard Escalante Feo, un dramaturg que tota la seua obra és en valencià. Ell va seguir els passos de son pare, en quan als sainets

(obres dramàtiques - jocoses normalment d’un acte, de fort caràcter costumista i popular, que se representava al finalisar una funció o en l’intermedi, podríem dir que és lo que va sustituir a l’entremés, en els segles XVIII, XIX, i XX); pero ell, a diferència del pare, els donava un matis molt més costumista i sobretot evitava la crítica social. Va fer també sarsuela valenciana tenint la colaboració musical del gran mestre i compositor Salvador Giner, com per eixemple la tantes vegades nomenada per ma mare, “El Roder” (1900), una sarsuela còmica-dramàtica en un acte i dividida en tres quadres. Sis anys després escriuria la també coneguda “Plors i Alegries”. També feu una bona simbiosi en el músic Vicent Peydró, donant com a resultat obres com per eixemple “Les barraques”(1899), “La gent del tro”, “De Valéncia a París” i “A l'exposició”, les dos últimes de 1901. Els entesos en la matèria afirmen, que va ser el precursor de la revista musical valenciana. Està clar que va tindre bon mestre, son pare; el gran

escritor Eduardo Escalante Mateu, que no tingué una infància fàcil, puix es va quedar orfe, pero el jove als tretze anys, ya es guanyava la vida pintant palmitos, i anys després, ho complementaria en l'ofici d’escritor. Quasi tota la seua obra va ser en valencià. Escrigué 47 sainets plens de costums valencianes, utilisant un llenguage com diríem “al sa i al pla”, popular, i tal i com el poble sol parlar nostra llengua. Entre les obres més destacades cal ressaltar: “Bufar en caldo gelat”(1869), “La Chala”(1871), “L'escaleta del dimoni”(1874), “Les chiques de l’entresol”(1877), “L'herència del rey Bonet”(1880) o “La Patti de peixcaors”(1884). Cal resaltar que quan va estrenar en Madrid l'obra “Matasietes i Espantaochos”, l'acusaren de

A cte I / C omença l ' espect à cle José Benitez

Josep Bernad i Baldoví

Pioners al teatre en València L’actor José Benítez, més conegut com Tramús, interpretant la sarsuela “El Roder”.

plagiar l'obra de Javier Burgos titulada “Los valientes”, pero al final se va aclarir que Escalante, esta obra, ya l'havia estrenat en Valéncia, ans que Javier escriguera la d'ell. ¡Hi ha que vore que envejosa és la gent!. Atre autor destacat fon, Josep Bernat i Baldoví, suecà de naiximent (19-3-1809), iniciador del teatre valencià modern. Estudià dret en Valéncia, i mira per a on, exercí de juge en

Eduardo Escalante i algunes de les obres que es varen publicar al diari.

Catarroja. ¡Quin honor, tindre este ilustre personage en el nostre poble!. Està considerat pioner en el teatre popular valencià. També va escriure alguns miracles com: “Llejor i la bellesa” o “El mocador”, per a ser representats en la tradicional festa de Sant Vicent Ferrer. Fon autor dels primers llibrets de falles (1850 al 1861), és més, hi ha qui diu que és ell, el creador del típic Llibret de falla. Conten, que l’orige podem buscar-lo allà per l'any 1855 quan feu una explicació en vers i humorística per a la Falla “El Conill”, que per aquell temps se plantava

en la plaça de l'Almodí, i que va tractar de la venda del conill de Vicenteta, a En Facundo, un vell que encara es pensava que tenia edat d'anar darrere de les chiques jóvens. Nomenaré algunes de les seues obres, pero vaja per davant, que la que més fama li donà va ser “El Virgo de Vicenteta” que era de caràcter satíric-eròtic. També va escriure obres com “L'agüelo Pollastre”, que era una espècie de parodia de “Don Juan Tenorio”, atra curiosa era “Un ensaig fet en regla o Qui no té la vespra”, “Batiste Mascarell o La mona de Pasqua”, “El fandanguet en Paiporta”, “El Gafaüt”, “Jeroni i Bartoleta o La viuda i l'escolà”, “Qui tinga cucs que pele fulla, o Obedecer al que manda”, “El rey moro de Granada”, “La tertúlia de Colau, o Pataques i caragols”, “Vicenteta de Patraix”..., i una llarga llista.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Alzira en 1834 (en memòria d'ell, concedixen cada any en este poble, el Premi Lliterari Ciutat d'Alzira). Va conseguir fama per les seues obres teatrals de propaganda política. Fon membre de la Societat Cultural de Lo Rat Penat de Valéncia.

Obres de Bernat i Baldoví Llibrets de algunes de les obres més conegudes: “L’Agüelo Pollastre”, “La Mona de Pascua”, “Que tinga cucs que pele fulla” i “Pacualo y Visanteta”

Com dia adés, la més afamada és “Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara”, de la que diré com a curiositat, que arribà a oits de l'arquebisbe tota la part eròtica de l'obra. Monsenyor, tot escarotat, li manà que es personara en l'arquebisbat per a posar-lo a ralla. La sorpresa va ser, que a l'endemà, quan l'autoritat religiosa va inspeccionar l'obra, no va trobar cap paraula malsonant i estava lliure de frases obscenes. Va borrar tot lo que poguera ser feridor per a tal senyor. La va deixar mes neta que un ull de peix. Com dirien en la comarca de La Costera, eixa nit feu ¡una faena com un sagí!. El director de cine Vicent Escrivà, anys després, portaria al cine “El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara”, o “El parlar be no costa un pacho”. Un atre autor, molt ben considerat en Valéncia és Francesc Palanca I Roca, naixcut en

Conten, que per millorar el nivell de vida, son pare hagué d'anar a viure a la capital a treballar en un forn. Francesc es quedà en sa mare en el poble fins que ella va morir, traslladant-se enseguida junt al pare; i com que diuen que no tenia massa afició a l'escola, se posà a treballar en ell. Quan ya era un adolescent, començà a tindre inquietuds lliteraries i polítiques. Després vindria l'interés pel teatre, formant part d'una companyia teatral, encara que no sabia llegir ni escriure. Començà a freqüentar els foros culturals i teatrals, coneguent allí a personajes com Bernat i Baldoví, Jacinto Labayla i Eduardo Escalante.

A cte I / C omença l ' espect à cle Francesc Palanca i Roca

Autor i obres Francesc Palanca i Roca amb i dos de les seues obres més conegudes: “Llágrimes d'una femella” i “La millor raó, el trabuc”.

L'impresor José Doménech, del diari Les Provincies, va ser qui l'animà a escriure. La primera obra poètica va ser “Oda al mar”, i la teatral la titulà “Llàgrimes d'una femella”, que se va interpretar en el teatre Princesa de Valéncia, tenint un gran èxit. Fon a benefici de l'actriu Maria Toral. Ad esta seguiren obres com: “La millor raó, el trabuc” o “Un casament en Picanya”. Als vint-i-sis anys

estrenà en Madrid “El ángel de salvación” del que va obtindre un gran èxit. Pero es veu que no estava a gust llunt de la terreta, i tornà a Valéncia i a escriure en valencià. Com eixemple figura l'obra “Tres roses en un pomell”. Atres de les seues obres són: “La Gata Moixa”( és un joguet de costums valencianes en vers), “El Sol de Russafa”( sarsuela en un acte i en vers), “Secanistes de Bixquert” ó “Al vell carabassa en ell” ( comèdia bilingüe en dos actes i en vers), o la que feu en un acte i en vers que titulà “El secret de l’agüelo”. L'any 1865 estigué ple de

felicitat: se casà en Juana Labayla, i a més, va tindre un gran èxit en el Teatre Calderó d'Orà (Algèria), la qual cosa feu que fins i tot rebera la felicitació de l'emperador Napoleó III de França. La renaixença valenciana, fon un moviment lliterari, cultural, i social, que va sorgir en les terres del Regne de Valéncia, a finals del segle XIX; i encara que el gènere lliterari preferit era la poesia lírica, en la que la temática era l’amor, la patria, i la fe; en este relat, hem pogut apreciar que dins d’este moviment, també tingué una part important el sainet valencià.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

ESCENA II

Senyores senyors

LA FUNCIÓ VA A COMENÇAR Entre vistes

PILAR ALMERÍA

Actriu i Directora del Teatre Micalet

Què és el teatre per a tu? El teatre per a mi, és la meua manera de viure. Quan i perquè vas decidir dedicar-te al teatre? Quan tenia 17 anys, vaig vindre a València a estudiar Ciències biològiques. Per casualitats de la vida vaig contactar amb gent que estava estudiant Art dramàtic en València, l'escola,

en aquell moment, estava començant. A poc a poc em vaig adonar que la Biologia no m'agradava tant com pensava i vaig prendre una decisió, fer les proves de l'escola d'Art dramàtic, em van agafar, i així va començar tot. Allí, vaig conéixer gent que li agradava el mateix que a mi, en vaig formar i va començar una aventura vital que encara continua. Mai no m'he penedit d'aquella decisió. El Teatre m'ha donat penes i alegries però segueix sent la millor manera de viure la vida per a mi. Què ha canviat des de llavors fins ara? Han passat moltes coses, perquè d'allò, ja fa 35 anys. En aquell moment tota una

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

generació de professionals del teatre vam apostar per quedar-nos a casa, ací estava tot per fer. Les generacions anteriors normalment anaven a Madrid o a Barcelona a buscar-se la vida. En la nostra generació van coincidir moltes coses que propiciaven quedar-se a casa a treballar. Un Govern valencià que per primera vegada dedicava diners a la cultura en casa, la creació de la televisió autonòmica, que generava possibilitat de treballs en l'audiovisual, el doblatge, els dramàtics en TV, el teatre... Estava realment tot per fer. I poder treballar en la meua llengua per a mi era un regal. La llengua és una de les eines d'expressió més importants per als intèrprets perquè el nostre ofici va d'expressar

sentiments i quina millor manera que expressar sentiments que la meua llengua materna. Vaig començar fent teatre i doblatge després vingueren els dramàtics. Vaig participar en el primer dramàtic diari que es va fer a Canal 9, Herència de Sang, en el 1995. Què ha quedat pel camí en la teua trajectòria professional que t'agradaria rescatar? M'haguera agradat fer més cinema. He fet molta televisió, però la indústria audiovisual valenciana no ha acabat mai de ser una indústria potent. I amb la decisió de quedar-me a València potser m'he perdut algunes coses però n'he guanyat altres, com per exemple el projecte de la Companyia Teatre Micalet que ja fa 22 anys que camina, amb dificultats, però amb molta voluntat seguim lluitant per dur endavant els nostres somnis. Com està el Teatre a València en aquests moments? En estos moments, i és una constant a València, la gent que

fa 35 anys que ens dediquem a açò estem tornant a començar. Han desaparegut companyies, es va tancar la televisió, molts companys han canviat d'ofici. Tots, la gent que comença ara i la que fa temps que ens dediquem, estem patint una precarització de la professió molt gran. Es nota una lleugera millora, però potser la urgència de canvi del sector era tan forta que hauria requerit un pla de xoc, una aposta més decidida i algú que dissenyara un pla amb coneixement real de la situació. Hi ha moltes ganes de fer coses, tant de la gent que comença com la que fa temps que treballem, amb realitats i visions diferents però això és

A cte I / C omença l ' espect à cle

una cosa poc habitual en la seua vida. Quin és el millor escenari on has actuat? M'agrada actuar en escenaris on el públic està molt a prop. M'agrada molt actuar en el Teatre Micalet, precisament per això.

fantàstic. El que pense que s'ha de fer és propiciar els encontres entre generacions diferents per a intercanviar experiències, vivències, maneres de fer i sumar, sempre sumar. Trobar-se i treballar, xafar escenaris... és l'única manera de créixer. Saber que esta és una professió, que implica sous, contractes, com qualsevol professió. És l'única manera de dignificar el nostre treball. Què penses del poc teatre que es fa en valencià a la nostra ciutat, sent aquesta la nostra llengua? Fins que el valencià no tinga una presència total a la vida quotidiana del públic, el teatre en valencià continuarà sent

Quina és l'obra que recordes amb més afecte? Totes les obres estan lligades a vivències, fer una obra és com tindre una família per un temps. Les obres es recorden per la família, pel viatge i pel personatge que interpretes. Recorde, Ai Carmela, el Ballant Ballant. El Sopar de Compromís. Lamar i recentment, Nadal en casa els Cupiello, on he gaudit molt amb el personatge de Conxeta, Anomena un personatge que hages interpretat i et resulte entranyable. Un dels més entranyables va ser Carmela, d'Ai, Carmela! Pel personatge, la seua valentia enfront de la vida, em va encantar interpretar-la i pel moment vital que era molt feliç. Tinc molt bon record d'eixe treball.

Recordes algun triomf en la teua vida professional que t'hagi costat aconseguir? Mai m'he plantejat esta professió en termes de triomfar. Treballar en allò que t'agrada ja és un èxit. El treball és per a tota la vida i si et fa feliç, és un èxit vital. Trobar-te cada dia amb un treball que no t'agrada deu ser molt pesat, vida, només en tenim una. Com has viscut la teua experiència en televisió? En faries més? Clar, m'agrada la televisió, t'obliga resoldre ràpidament, et dóna agilitat. Però m'agradaria que es cuidaren més alguns productes. A la televisió tot va molt de pressa i a voltes el resultat es ressent. És una llàstima perquè la televisió té el poder

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

base per desenvolupar tots els treballs. L'atzar compta, i la sort, però això ja no està en les nostres mans. Hi ha una frase feta sobre la sort que diu "que la sort et pille treballant" de connectar ràpidament amb molta gent, seria un mitjà esplèndid, ben utilitzat.

Estant al càrrec de la companyia del Teatre Micalet, t'hauràs ensopegat amb molts inconvenients, quin creus que ha sigut o està sent el més difícil de superar? Gestionar un teatre com el Teatre Micalet és tan difícil com apassionant. Una dificultat recurrent és la falta de pressupost per dur endavant el Centre de Producció i Exhibició, que és el projecte mare del Teatre Micalet, però el que més costa és recuperar la il‧lusió de començar de nou, això de vegades es fa molt pesat. A voltes no sé d'on traiem les forces i les ganes per seguir.

Durant la teua vida professional han tancat molts teatres, que avui s'utilitzen per a altres finalitats o romanen tancats. Que hi penses d'aquest fet? Que és una irresponsabilitat. Un teatre és un patrimoni cultural. No haurien de desaparèixer són part de la vida de les ciutats. En eixos trets, es veuen les prioritats i la poca importància que se li atorga a la cultura. Que opines sobre l'afirmació "no es pot viure de ser actriu"? Em sembla una frase molt antiga, sobretot en una època com la nostra en la qual hi ha gent que no poden viure de ser advocats, arquitectes i altres professions suposadament d'èxit. Pense que s'ha de lluitar per treballar en allò que t'agrade. Sempre he cregut en la formació i el treball crec que són la

El teatre a la cultura és.... El teatre és una de les arts més antigues. L'acte de representar, de comptar històries és tan antic com l'ésser humà. El teatre és un espai per a l'emoció per a la reflexió, per a ser millors persones perquè ens conduïx a la reflexió i ens emociona ens trau de nosaltres mateixos. El Teatre és un art que genera empatia i l'empatia és imprescindible per a viure. Què triomfa avui en dia en el teatre? Depèn d'on ens situem, si parlem de Broodway, Buenos Aires, Londres, Europa, Madrid, Barcelona, València. En cada lloc la gent es mou per paràmetres diferents. Els èxits teatrals depenen molt de les societats, dels moments polítics. Sempre s'ha dit que en moments de crisi es fan molts musicals perquè produïxen en l'espectador una catarsi

A cte I / C omença l ' espect à cle Pilar Almería i Cristina García

Josep Manel Casany, Pilar Almería, Dani Machancoses i Bruno Tamarit

Pilar Almeria Llicenciada en Art Dramàtic per l'Escola Superior de València. Va deixar els seus estudis de Biològiques a falta de tres assignatures per estudiar la seua passió, i a dates d'ara és directora d'uns dels teatres més valencians del moment, el Teatre Micalet. En aquest mateix teatre a representat obres amb molt d'èxit, com ‟ballant, ballant”, ‟Ser o no res” o ‟El somni d'una nit d'estiu”. A més també a treballat en el mon del doblatge i en el àmbit televisiu ha participat en diverses ficcions valencianes del Canal 9, com ‟Herència de sang” o ‟Bon dia Bonica”. Pilar Almeria també ha interpretat alguns papers a sèries de televisió d'àmbit espanyol com ‟El Barco” (Antena 3) o ‟Hospital Central” (Telecinco).

necessària. Sempre s'ha dit que és fonamental contar una bona història que estiga ben interpretada, ben dirigida.... Però el secret de l'èxit, realment, no el té ningú. Què opines dels musicals? Creus que la gent els prefereix, davant d'altres produccions? A mi m'encanten els musicals, és un gènere que m'apassiona, si tornara a nàixer, m'agradaria tindre una veu per a cantar en musicals. Un bon musical és una experiència fantàstica.

La gent va molt als musicals perquè vénen avalats per unes campanyes mediàtiques imponents, moltes voltes es repetixen èxits de pel‧lícules Són una industria. Quina diferència hi ha entre el Teatre a Madrid o Barcelona i el Teatre a València? A València hem perdut la tradició. Seria fantàstic que el públic poguera escollir entre tot tipus d'obres, clàssics, repertori, teatre contemporani, musicals. Tenim molta feina encara per fer per a normalitzar la situació.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

pensar que dedicar-me a allò que m'agradava tant, interpretar, seria ideal. Després amb el temps es va convertir en una necessitat.

Què ha canviat des de llavors fins ara? Ha canviat que aleshores no existia una consolidació del teatre valencià en totes les seues vessants i ara ens trobem encara en procés de consolidació. JOSEP MANEL CASAÑ

Actor, finalista premis MAX 2017

Què és el teatre per a tu? L'art de reproduir la vida en un espai concret a algú.

Quan i perquè vas decidir ser actor? A 16 anys vaig començar a fer teatre amateur el meu poble Montcada, i als 23 vaig decidir estudiar art dramàtic. Vaig

Què ha quedat pel camí en la teua trajectòria professional que t'agradaria rescatar?. No res. Cada cosa pertany al seu moment tant el bo com el roin. Potser trobe a faltar millors condicions laborals i econòmiques.

A cte I / C omença l ' espect à cle

Com està el Teatre a València en aquests moments? Segueix en procés de consolidació. El teatre valencià gaudeix de bona salut però quasi sempre està ingressat a l'hospital. Què fa falta, des de la teua perspectiva, per a fomentar i vitalitzar el Teatre a València? Falta creure més en el teatre, apostar més pel teatre des de la política, l'educació, i donar-li més importància, instal‧lar- lo més encara en la vida quotidiana, en la societat.

Què penses del poc teatre que es fa en valencià a la nostra ciutat, sent aquesta la nostra llengua? Malgrat que es representa poc en valencià, pense que hi ha més presència del valencià al teatre que no al cinema, a la ràdio, a l'escola, al bar, al gimnàs, a les falles, al taxi, al bus, a les Corts, etcètera. Quin és el millor escenari on has actuat? He treballat en magnífics teatres però pot ser l'espai que més m'ha impressionat ha sigut l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya. Quina és l'obra que recordes amb més afecte? Són moltes. Història d'un cavall. Ai Carmela, l'Hostalera, Les variacions Goldberg, Vània, Hamlet canalla … Anomena un personatge que hages interpretat i et resulte entranyable. Paulino Ai¡ Carmela.

Recordes algun triomf en la teua vida professional que t’hagi costat aconseguir? Tots costen. Amb més o menys mesura. Però tots costen. Com has viscut la teua experiència en televisió? Què prefereixes la televisió o el teatre? Ha sigut sempre enriquidora, encara que efímera. Sempre he preferit el teatre. Com has viscut aquesta passada nominació als MAX, per la teua interpetació al “Hamlet Canalla”? Amb satisfacció. Haver quedat finalista a nivell estatal com a millor actor sempre és

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Que opines sobre l’afirmació “no es pot viure de ser actor”? A València és pràcticament impossible i més encara sense la televisió pública. emocionant i més encara amb una producció de la teva companyia preferida, Companyia Teatre Micalet. 32

Durant la teua vida professional han tancat molts teatres, que avui s'utilitzen per a altres finalitats o romanen tancats. Que hi penses d’aquest fet? El fet d'haver tancat teatres darrerament pense que és per falta d'interés. Sembla que el teatre no dóna vots als polítics. Sentimentalment és com haver perdut éssers volguts.

Què els diries als actors i actrius joves que s’estan formant per treballar a valència? Els diria que sí de veritat estimen l'art de la interpretació que no abandonen, que continuen. Els diria també que l'ego, la fama i eixes coses són efímeres. Què triomfa avui en dia en el teatre? Bàsicament triomfa el de sempre; emocionar a la gent en directe. Què opines dels musicals? Creus que la gent els prefereix, davant d’altres produccions? M'agrada el gènere musical. Pense que per a la gent és més atractiu el musical perquè juga amb més elements;

la música(cançons), ball(coreografies), la il‧luminació, el vestuari...i molta més gent dalt d'un escenari. De tota manera els musicals pense que no afecten altres tipus d'espectacles. El teatre convencional, per dir-ho d'alguna manera, té un públic molt fidel. Quina diferència hi ha entre el Teatre a Madrid o Barcelona i el Teatre a València? La diferència és que a Madrid i Barcelona hi ha una indústria i una infraestructura teatral consolidada des de fa molt de temps, de fa molts anys. A més a més Madrid i Barcelona tenen més recolzament públic.

A cte I / C omença l ' espect à cle Ximo Solano i Josep Manel Casany

Ferran Gadea, Cristina García i Josep Manel Casany

Josep Manel Casany És un actor polifacètic (teatre, cine, televisió i doblatge) i director de teatre valencià. El 2017 va ser finalista als Premis MAX per la seua interpretació a Hamlet Canalla (Fotografia al cap de text) Com a actor de teatre ha treballat en importants companyies valencianes com Albena Teatre o Moma Teatre, però sobretot a la Companyia de Teatre Micalet. A la televisió ja participat en diverses ficcions valencianes del Canal 9, amb papers protagonistes a sèries històriques com ‟Herència de sang” o ‟A flor de pell”. També ha participat en sèries més recents com ‟L'Alqueria Blanca” i a les produccions de Conta Conta i Albena Teatre per a la TVV com ‟Socarrats”. Josep Manuel Casany també ha interpretat alguns papers a sèries de televisió d'àmbit espanyol com ‟Policías” (Antena 3), ‟El comisario” o ‟Hospital Central” (Telecinco).

Per exemple Madrid, igual que passa amb els ministeris, acapara el centre dramàtic nacional, el teatre clàssic espanyol, etcètera. Quines oportunitats laborals han perdut els actors i actrius valencians amb la pèrdua de Canal 9? Com influeix la televisió valenciana en la nostra cultura? El tancament de canal 9 ha suposat la destrucció de molts llocs de treball relacionats amb

la indústria cultural; actors i actrius, el periodisme, el guionatge, la traducció, el doblatge, la producció, a més dels altres oficis tècnics propis del sector. Als actors i actrius ens han llevat l'oportunitat d'interpretar sèries de televisió en tots els seus formats, de locutar documentals, doblar dibuixos animats, pel‧lícules, inclús de presentar algun programa. Sense una televisió pública no podem continuar sentint els parlars vius de totes les nostres comarques, l'expressió genuïna de la vivacitat i el vigor del valencià. Sense la nostra televisió, el València Bàsquet no guanyarà mai la lliga; la perdrà sempre el Madrid.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

ESCENA III

Teatre a

CATARROJA YOLANDA SELMA

Teatre a Catarroja, any 1983. En aquests anys les falles compartissen una afició, el teatre, les representacions en les places dels pobles, al mercat en Catarroja, concursos, en el casal..., fan que l'al‧licient siga major, el teatre està viu i forma part de les tradicions.

Els meus inicis en el teatre fon sobre l'any 1983, en la meua falla es va formar un grup de teatre, plens d'il‧lusiós recorreguérem les llibreries on venien fullets i elegirem diverses obretes, sainets valencians, que farien les delícies de tots. Els dies que teníem assaig, no faltaven les rialles i les correccions per les ocurrències de tots, hores i hores aprenent el text i com haurien de

desenvolupar-nos en l'escenari. Encara que parega una tasca, les hores passaven volant i no ens feia greu no haver dormit sols que unes poques hores per anar l'endemà a treballar. El grup era variat d'edat, però érem tots a una pinya per esforçar-se cada dia a aconseguir allò que volíem, fer una funció digna i fer la delícia del veïnat. Tenia el plaer de compartir escenari en el meu pare i la meua germana menuda, que es va incorporar a alguna obra, ella era molt més menuda que jo.

El meu pare feia l'impossible, com que no sentia molt bé, més aviat ven poc, s'aprenia el paper de memòria, el seu i el de tots, aprenen també els moviments i les pauses, així ell sabia quant havia d'entrar a parlar, però és clar que en el teatre això de vegades, la majoria, no és així, el cas és que encara que

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

teatre en Catarroja”, 18871998, vag descobrir a un avantpassat meu, com a actor en els orígens del Teatre a Catarroja.

l'apuntador és desganyitara cridant, ell si no era el seu temps o pensava que no ho era, no dia res, provocant la rissa de tots. En una ocasió, la cacauera se menjà tots els cacaus, en una obreta representada en la plaça del mercat, mentre el meu pare, vestit de policia, porra amunt, porra avall, esperava que diguera una frase per a dir la rèplica, com que a la cacauera se li havia oblidat la frase, ell no donà la rèplica, al final s' adonà dels crits i en un somriure un poc fastijos per no haver pogut dir el seu xicotet paper, va fer mutis, al mig les risses de tot el públic allí congregat. Deu ser que ho portem en la sang, perquè llegint el llibre editat per l'Ajuntament, “El

La història del teatre a Catarroja, se situa en la SOCIEDAD TEATRAL DEL PROGRESO, lligat a la CAMBRETA, on es reunia la societat i on posteriorment es va edificar el TEATRO DEL PROGRESO, en ajuda per una banda, la venda d'accions i per l'altra la cessió d'una part de LA CAMBRETA, per part de l'Ajuntament, així com la compra per part de la corporació d'uns terrenys a esquena de LA CAMBRETA per a aquesta finalitat. La construcció del teatre acaba el 28 de maig de 1890, cedint la Corporació l'ús del teatre per uns 81 anys a la Societat, teatre de dos plantes i amb una capacitat de 787 localitats en 1905. Les funcions començaven en octubre, inici de la temporada, passades les festes de Sant Miquel, i acabaven en juny, realitzant unes 30 funcions anuals, les dos últimes eren benèfiques i servien per a pagar als actors,

que era més una quantitat simbòlica. La companyia estava formada pels mateixos socis, fills, familiars i altres persones de la societat catarrogina, encara que es poden trobar actor de pobles veïns com Massanassa, sols excepcionalment, es contractaven a companyes professionals de València, era massa costos per a La Societat. De la primera etapa de vida de La Societat (1888-1889) tenim el registre d'actors: Vicente Catalá, Mercedes Cifre, Ana Muñoz, Purificación Muñoz, Concha Llorca, Visitación Puchalt,la niña Amparito Rigal, Manuel Monforte, Juan Bautista García, Juan José Llorca, Miguel Selma, José María Llorca, Salvador Salanova, Joaquim Monforte, Andres Muñoz,

Programa 1931, Teatro Progreso

A cte I / C omença l ' espect à cle

Pioners al teatre en València L’actor José Benítez, més conegut com Tramús, interpretant la sarsuela “El Roder”.

Antonio Carpio, Federico Carpio, Camilo Camañez Gil i Pura Peris. Posteriorment s'uniren Manfredo Monforte Raga, Augusto Monforte Raga, Milagros Larrode, Rutilio Monforte RagaiManuel Monforte Raga.

Programa 1948, Teatro Faus

L'orquesta que ameniçaba les funcions fon creada en 1888, tenia dos directors Joaquim Ponce Hervás i José Izquierdo Paredes. Contaven en un repertori de 40 peces, que anaven variant segons l'obra.

Per a fer front al les despeses, La Societat començà a arrendar el teatre, i a partir de 1909, també començaren a realitzar funcions de cine mut, en blan i negre en un inici, fins al 1927 en el que es va introduir el so.

En 1912 sorgiren a Catarroja 3 teatres nous, que no contaven en les autoritzacions pertinents, per allò La Societat demanà a la Corporació municipal que prenguera les mesures pertinents i foren tancats. Eixos teatres eren TEATRO CAFE, en el carrer nou, TEATRO MODERNO, en el carrer de La Font, i TEATRO MINERVA en el carrer de Sant Pere. En 1937 La Societat deixà de funcionar, com tot en la vida social, per la guerra civil, tornant a funcionar en 1939, on l'arrendatari fon fins a 1945 Andres Peris Muñoz.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Acció per a la construcció del Teatro Progreso

Les accions contribuïren a la construcció del teatre que tant necesitava Catarroja.

Després de la guerra, les funcions de cine mancaren terreny al teatre, en ser aquestes més rentables, existint La Societat sols a efectes legals, per tal cosa, l'Alcalde Emilio Porcar Lliberos, en 1955 va considerar dissolta la cessió, i retornà l'edifici a la corporació, indemnitzant als accionistes. Per eixe motiu, les funcions passaren a realitzar-se en el CINE TEATRO FAUS. Per la seua part, l'Ajuntament arrendà el local i en 1956 va firmar un contracte en José

Penades Garrido, passant a explotar el local sols com a Cine, per tal cosa, passà a nomenar-se CINEMA PROGRESO, encara que tots el coneixíem com el CINE CHEPA. Es va formar el grup teatral “Arteatro” que actuava principalment en la Societat ABC, posteriorment va nàixer el “Grup de teatre juvenil ABC”, i per últim el “Grup de Teatre Catarroja”. Si veiem, el teatre va estar fortament arrelat en el nostre poble,

amb aficionats de la talla d'actors i actrius professionals, fins als anys 50, que a poc a poc anà desapareguen tal vegada perquè l'esperit de sacrifici, tan necessari per a dur endavant un obra, anà desapareguen, i el gran teatre va sofrir una llarga agonia, sols continuada pel “Grup de Teatre Catarroja” i per les falles, que també a poc a poc anaren apagant eixa activitat per una altra que començà a tindre més acceptació, el “play back”.

A cte I / C omença l ' espect à cle

Represesntació de La Forastera Yolanda Selma i Antonio Gamón

Programa Concurs de JCF Les Falles varen contrubuïr a seguir amb aquest art al nostre poble.

Aquest any 2017, s'ha tornat a celebrar un concurs de teatre per a les falles, recolzat per l'Ajuntament i la UAFC, esperem que aquesta iniciativa siga la llavor que germine i reprenga aquesta activitat cultural que pot conviure en altres activitats, i tornem a gaudir del teatre a Catarroja com cal i mereix el nostre poble.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

A cte I / C omença l ' espect à cle

ESCENA IV

I la funcio CONTINUA MARÍA NAVARRO DÍAZ

La sala és gran i està de gom a gom, es pot sentir el nerviosisme pel càsting, María sap que sols té tres minuts per contar les seues experiències al món del teatre... però està preparada, encara que és jove, porta prou de temps amb aquest somni d'actuar... Criden el seu nom al fons, passa per davant de tots i entra a la sala. Se senta a la cadira que hi ha lliure enfront de tres rostres que la miren impacients.

Hola, sóc María Navarro Díaz. Tinc 19 anys i estudie el grau d'Enginyeria agroalimentària en la Universitat Politècnica de València. Vaig començar en el món del teatre quan tenia 11 anys, i des d’aleshores he fet nombroses actuacions. Els quatre primers anys vaig estudiar diversos cursos d'iniciació a la interpretació en l'Escola de l'actor. A més, mentre

estudiava en l'Escola ja vaig començar a fer teatre per a Junta Central Fallera fins al dia de hui. M'he presentat a concursos teatrals en diversos pobles de la comarca, amb gran èxit i amb els que vaig gaudir molt, a més d'aprendre damunt de l'escenari i millorar com a actriu. D'altra banda, també he realitzat algun projecte audiovisual, com són els curtmetratges, i pretenc fer algun curs d'iniciació en ràdio. I com a experiències a destacar, he presentat gales de dansa i una entrega de premis de curtmetratges patrocinats per l'associació ACICOM.

Actualment estic gravant diversos vídeos per a la nova cadena televisiva autònoma: A punt. Per a mi el teatre és la meua gran passió. Cada personatge a interpretar és un nou repte, tractar de defendre a algú nou, una forma personal de desconnectar de la teua vida, del teu dia a dia, i convertir-te en algú completament nou.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

No sé si hui en dia hauria de dedicar-me plenament al teatre, perquè com he dit anteriorment a més estudie, i a un nivell d'exigència molt alt i intente rendir al màxim, però si se'm brinda alguna oportunitat voldria aprofitar-la. Qui sap el que podria sorgir.

El teatre valencià actualment pot aprofitar una gran oportunitat. Pense que la inversió en mitjans de comunicació en la nostra llengua i que recolzen el teatre de la nostra terra poden

María Navarro Díaz Jove actriu valenciana que ens acosta la seua visió del teatre a València, a les imatges algunes de les seues actuacions.

donar un fort impuls, no sols als actors que formem part d'este col‧lectiu, sinó del teatre en general, la qual cosa és beneficiosa per a tots.

De totes maneres, des del meu punt de vista, al teatre valencià li falta gent que ho fomente. Que assistira més públic a les actuacions i així poder donar a conéixer el que realment es fa en la nostra comarca, seria una bona forma d'impulsar-ho. Per exemple en les grans capitals com Madrid o Barcelona, hi

A cte I / C omença l ' espect à cle

‟El teatre és una forma de vida i ens agradaría que sempre continuara la funció”

A València no es sent prou impuls als jovens actors i actrius que volen dedicar-se plenament al teatre, i segons María, tampoc al teatre Valencià en general.

ha molta gent aficionada i ens tripliquen tant en nombre de teatres com en el d'actuacions, generant al mateix temps molt més treball en aquest àmbit. A València hauríem de fer que açò també succeïra, perquè si d'alguna forma es pot canviar, és canviant nosaltres. - Gràcies María, ha segut un plaer escoltar la teua visió, et cridarem pròximament. ( María s'alça contenta amb els seus tres minuts, ho ha dit tot de cor i espera que canvien les tornes per a d'ella)

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

A cte I / C omença l ' espect à cle

ESCENA V

La tasca

DEL DELEGAT ENRIC ROSALENY

Dia d'assaig al casal, Kike, delegat de teatre de la nostra comissió va creuant el pont de l'estació un poc acalorat, tot carregat d'artefactes per a la nova obra que està preparant, que no sap si finalment utilitzarà, però com ell sempre diu ‟ si ens agrada bé, i si no fora”... així és com ixen les millors coses.

Corre Kike, Corre! Hui no aplegues! M'agrada arribar quinze minuts abans de l'inici de l'assaig. Així prepare el casal, col‧loque el decorat, marque les distàncies de l'escenari, les entrades, eixides. I també pose a punt tot el atrezzo que solem utilitzar a les nostres obres. Fa cinc anys que fem xicotetes peces de teatre, que fins ara, hem pogut estrenar amb molta il‧lusió.

Ja va arribant la gent. Sempre hi ha que no falten cap dia i altres, que pels horaris familiars, fan el que poden i intenten traure un hora a la setmana per complir amb l'obligació o millor dit, complir el somni de transformar-se, per una estona, en altra persona. Per a mi, és una sort poder comptar amb els més experimentats de la comissió, garantia d'èxit. Però també trobe imprescindible donar-li l'oportunitat a la gent nova, persones que mai han pujat a un escenari i veure com canvien, la seua evolució, esforç i ganes.

- Vinga xics! Comencem! Hui assajarem sense guió...- A tots els canvia la cara quan els done estes indicacions! Sempre em prepare el treball uns dies abans. Crec que és necessari sorprendre els meus actors. Que cada assaig tinga alguna cosa diferent, que mai

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

endevines el que et vas a trobar quan aplegues al casal. Realment, no sóc més bo que ells, ni de bon tros, la majoria em supera en qualitat i versatilitat. Però al teatre de la vida, a mi m'ha tocat el personatge de director. Sols és una acumulació de circumstàncies. La meua passió pel teatre i per viatjar, em donen unes experiències vitals que tinc la sort de transmetre als meus amics.

A l'any, aniré al teatre unes cinc o sis vegades a gaudir d'obres ven diferents. Quan estic a València no em perd ni un obra d'Albena Teatre, companyia valenciana referent a la nostra escena actual i que combinen equilibradament teatre i música com pocs saben fer. El últim premi MAX per a la seua versió de L'aneguet lleig és "Casalla Teatre" Grup de teatre de la Falla El Mercat de Catarroja, que amb sols 5 anys de vida ens ha emocionat amb les seues interpretacions. Les imàtgens, distintes actuacions en el TAC de Catarroja.

un reconeixement a la seua qualitat. Pel meu treball, passe molts dies a Madrid i és quan tinc l'oportunitat de trobar el teatre que més m'agrada. Obres de teatre alternatives, de baix pressupost, a sales xicotetes fora del circuit del gran públic. Espectacles innovadors i amb altes dosis d'imaginació. Allí vag poder gaudir del teatre immersiu, on l'espectador es troba a uns centímetres dels actors, al mateix nivell o de vegades forma part físicament de la mateixa escena. Creacions d'èxit de crítica i públic que moltes d'elles acaben a les meues mans, en forma de llibre. Llegir teatre em dona el mateix plaer que gaudir-lo en directe. A la comissió ens agrada comptar amb uns ingredients,

A cte I / C omença l ' espect à cle

Escena final de l'obra amb el títol ‟ Santa Paella” (2016) Enrique Rosaleny a l'obra ‟Es trobem al paradís?” (2015)

tenim més felicitacions que ens omplin d'orgull i ens donen forces per afrontar nous projectes. que per a nosaltres, són implícits i coherents. Un conjunt de política i actualitat, un filó que no té fi. No pot faltar, auto critica i referències al món faller, el nostre públic majoritari. Imprescindible una bona quantitat d'humor i originalitat, rialles assegurades. Més música i ball, que formen part del nostre ADN. Amb aquesta recepta preparem un menú teatral apetitós, diferent i únic. Esta mal que jo ho diga, però cada any

I amb la suma de totes estes peces i les imprescindibles aportacions de la gent que m'envolta, soc capaç d'escriure un text base, un guió per on començar a treballar. El text va creixent i enriquint-se amb totes les aportacions dels actors, per acabar en el naixement d'una creació, la nostra pròpia obreta de teatre.

-Molt bé família, suficient per hui! Ens veurem el pròxim dilluns.- I sonen els aplaudiments que ens regalem cada vegada que acaba, com cal, un assaig. Així de fàcil i complicada, moltes vegades, és la tasca del delegat de teatre de la falla El Mercat de Catarroja. Posem més teatre a les nostres vides. Enric Rosaleny Delegat de teatre 2018

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

ESCENA VI

Teatre i

MÉS TEATRE A propòsit per tal de tancar el primer Acte

com pocs. I com les addiccions no es poden deixar quan volem, forma part de la nostra vida implicant tot allò que som i pensem.

INMACULADA GUERRERO BOLINCHES

Vicepresidenta de Cultura Junta Central Fallera Com qualsevol treball creatiu, el naixement d’una obra de teatre és molt fàcil i molt complicat, molt divertit i molt avorrit, molt gratificant i molt frustrant... És, en definitiva, un món caòtic, però irresistible i addictiu

Fer una representació és com assistir “en directe” (metafòricament parlant...no sigueu malpensats...), al naixement d’una criatura: fecundació, embaràs i part... Fecundació: L’origen. Quan pensem, busquem, demanem i barallem totes les obres que ens semblen interessants. (“eixa em pareix xula”, “puix a mi, no m’agrada gens ni miqueta”, “Jo quin paper faria?”, “és de riure’s?”, “enguany ballarem?”

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

“fem dos obres o una?”...). Moment il‧lusionant on el cap està ple de projectes i pensem que el món és un formatge “Babybel” i que l’ anem a menjar d’un mos. Una vegada estan fora tots els dubtes, l’obra ja està elegida, les fotocòpies fetes, repartits els papers, la criatura comença a formar-se dins el si del casal de la falla, i comença l’etapa més llarga i emocionant : l’embaràs!!!. Embaràs: Estem en abril o maig. Cadascun ja té el paper assignat i arriba l’hora de llegir l’obra per primera vegada. Com un xiquet quan estrena

una llibreta, les pàgines apareixen blanques...immaculades, esperant rebre els subratllats i comentaris que, poc a poc l’ompliran. És el moment del director. Ell comença a afinar els instruments perquè tot sone com cal. I venen els assajos..uffff!!!!!! (“jo, hui no puc anar...” “se m’ha perdut el llibret...” Però hui assajàvem?” “estic allí en zero coma...”). Dies de rialles, de passar molta son, de RE-PE-TIR, una i altra vegada, de “ –senyors, ja és hora de que assageu sense paper...”. Arriba setembre, falta menys d’un mes per la representació. Si ja és complicat dur a terme un embaràs normal, no vull ni contar-te quan en són dos (obra curta i llarga)...els problemes es dupliquen.

Esta vegada quedem per assajar també els dissabtes, diumenges i festes de guardar. És el moment del compartir moltes preocupacions, però també molts bons moments, plens de companyonia, de bon humor, i de gaudir la sensació d’aconseguir un repte en comú, on cadascun té un treball i una aportació única que fer. El dia “D” s’acosta i és el moment de que l’equip tècnic es pose en marxa. La música i les llums ( “mireu el que he gravat”) el decorat ( “Busqueu pels contenidors si hi ha palets...”) i els programes, ( “ no hi ha pressa, encara falta una setmana”). I un bon grapat d’amics que ens tiren una maneta : pinteu eixe panell de fusta...algú té una tauleta?.

A cte I / C omença l ' espect à cle

Entrega premi millor actriu en obra curta. Concurs de Teatre Faller de Junta Central Fallera

Inma Guerrero Bolinches Va nàixer en el barri del Botànic de València. Es dedica a la docència des de fa trenta anys. Pertany a la comissió Borrull-Túria, de l'Agrupació de Falles del Botànic. La seua trajectòria fallera és llarga, sent posseïdora de el “Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants”. Ha participat en el concurs de teatre en llengua valenciana de JCF en nombroses ocasions. De fet, actualment, és l'actriu més nominada i guardonada del certamen amb 9 premis Saragüells.

Hem trencat aigües...arriba el moment de la veritat... El part: Ha arribat l’hora. El moment en què et preguntes: Jo per a què m’hauré ficat en este embolic?. Els instants previs, l’emoció de veure’t ja al teatre i els minuts compartits en el camerí on les sofrides falleres ens maquillen, on ens tremolen les mans i no podem ni embotonar-nos la camisa.

El teló està tancat. La gent a les butaques, la nostra gent, la gent de la falla i de les altres comissions, els amics... tots esperant conèixer a la “criatura”. Falta un minut. Ens agafem de les mans. Ens abracem molt fort. S’alça el teló..... La criatura, ha nascut. Benvinguda al món.

DESCANS...

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Supersticions AL TEATRE JUAN ANTONIO PALOP VALERO

Prohibit xiular en un es-

cenari. Perill de mort

El groc dóna mala sort Potser alguna vegada has evitat aquest color en el teu fons d'armari. Sí, potser és perquè no combinava amb la resta de la teua roba, o també perquè dóna mala sort. I la culpa la té Molièr*. Resulta que quan va interpretar la seua obra de teatre El malalt imaginari va tenir forts atacs de tos i convulsions a causa de la tuberculosi. Pocs dies després, el dramaturg va morir. Des de llavors és un color prohibit sobre les taules.

En els dies i hores previs a l'obra, els decoradors i altre personal es comunicaven xiulant. Els fons dels teatres i els elements decoratius utilitzaven antigament llastos i ploms per a ser intercanviats. Si algú xiulava a destemps era possible que s'interpretara com un senyal i podia ocórrer que et caiguera un sac d'arena en el cap, en el millor dels casos. Avui dia el sistema de comunicació és més modern i es realitza amb jocs de llums, però així i tot es manté la tradició de no xiular.

Et desitge molta merda Aquesta expressió tan poc glamurosa es diu sempre que algú va a estrenar la seua obra, Està prohibit desitjar sort a un artista Desitjar sort el dia de l'estrena és fatal. S'utilitzen, en vegada expressions com “trenca't una cama” o “molta merda”. La primera paraula té origen en el teatre isabelí britànic perquè als actors, després d'una bona actuació, se'ls llançaven monedes a l'escenari, aquests s'agenollaven i trencaven la línia de la cama per a arreplegar-les. En el cas de la segona expressió, popularitzada en el teatre francés,

D escans . . .

persegueix que siguen els artistes que es mengen a aquell. Des de l'escenari la platea es veu com una fosca boca d'un llop i els caps dels espectadors llueixen com les seues dents. Quina por! No apagues la llum Mai s'havia de deixar l'escenari a les fosques. Sobretot per a aquells que creien i encara creuen en fantasmes. Per açò era costum deixar sempre una bombeta encesa sobre l'escenari amb la finalitat d'espantar-los. ‟Macbeth”

és com una

maledicció

i té la seua explicació històrica. Antigament la gent anava en cavall al teatre. Aquests animals eren aparcats en les zones limítrofes i deixaven allí els seus excrements. Amb la qual cosa, la quantitat de *caca de cavall significava una major o menor afluència de públic. En boca del llop (In bocca al lupo). Tradició italiana que se li desitja als actors i que pressuposa un desafiament. Equival a “que et menge el llop” i es

Els actors eviten dir la paraula Macbeth en el teatre, i es refereixen a ella com L'obra escocesa. Fins i tot existeix un ritual en el cas que algú la pronuncie per a netejar la maledicció: eixir del teatre, escopir en el sòl, girar sobre si mateix tres vegades i demanar a crits poder tornar a entrar en la sala.

Hi ha qui culpa a William Shakespeare, escriptor de la peça, per incloure conjurs i malediccions autèntics en el text. El mal va començar amb l'estrena de l'obra, en 1606, quan l'actor que interpretava a “Lady Macbeth” (en el teatre isabelí no es permetia actuar a les dones) es va emmalaltir sobtadament i va morir entre caixes. Els contratemps al llarg de la història han implicat a actors com Laurence Olivier o Charlton Heston. No s'ha de regalar clavells Aquesta superstició procedeix del segle XIX. Llavors, els teatres contractaven als intèrprets per temporada i la seua manera de comunicar la renovació del contracte a una actriu era enviar-li roses. Si, per contra, li enviaven clavells, era la manera subtil de l'empresari dir-li que estava acomiadada.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Les plomes de paó són mal vistes Els colorits dibuixos d'aqueixes aus poden recordar a un ull diabòlic. Signifiquen malament d'ull. Segons la tradició, han ocorregut molts successos desagradables i accidents en escena amb un denominador comú: hi havia en ella una ploma de paó. És de mal averany

teixir llana

Els actors passen en ocasions molts temps en els seus camerinos esperant eixir de nou a escena o esperant en els assajos, però tenen prohibit teixir alguna peça amb llana perquè significa mala sort per a tot el repartiment de l'obra. No als espills Que es trenque un espill en escena equival, segons el refranyer popular a set anys de mala sort. Més enllà de la superstició els espills, representen problemes tècnics amb les llums, i poden ser causa de distracció per a algun actor o actriu.

seues actuacions a causa que el sostre d'aquest teatre és de color morat.

El llibret sota el coixí Durant el període d'assajos els actors dormien amb el llibret sota el coixí. Existia la creença que així els seria més fàcil aprendre's el paper. Uns altres ho consideren signe de mala sort. El color porpra o morat és tabú per a molts artistes italians.

Resulta que en l'era medieval durant el període de la quaresma (en el qual els sacerdots es vestien amb túniques habitades), estaven prohibits els espectacles teatrals i, per tant, actors i "saltimbanquis" estaven obligats a cessar les seues activitats. A pesar que aquestes motivació i prohibicions han passat, molts artistes encara avui es neguen a portar aquest color. Se sap que en el Teatre Regi de Torí grans artistes (Pavaroti va ser un d'aquests) han cancel‧lat les

La granera Una en l'escenari agranaría amb la bona fortuna de qualsevol espectacle. Les ferradures Elles si són de molt bon averany. La creença va començar amb els grecs. Com estaven fetes de ferro, que és bo per a espantar mals esperits, i tenien la forma de la lluna, símbol de la fertilitat i la fortuna, es pensava que eren determinants per a la sort de l'esdeveniment escènic. Un bon assaig general Un assaig general sense cap equivocació equival a un fracàs en l'estrena, per aquest motiu, si açò ocorre, l'actor que

D escans . . .

Obres maleïdes!

interpreta l'últim paràgraf o rèplica, no ho pronunciarà. Per contra, trobar claus oblidats per els tramoistas, és bon senyal. Un avi primer Que un ancià siga el primer espectador que trau la seua localitat en la taquilla del teatre el dia d'estrena, és senyal benigne pronòstic de moltes representacions. Sóc o no soc A molts actors els sembla de mal gust que, en públic, se'ls cride pel nom del personatge que interpreten. Enganxar-se el vestit en el decorat És un avís d'equivocació en el recitat del seu paper. I per últim Dona mala sort mirar per darrere a algú que s'estiga maquilan-se i també posar les sabates dins d'una caixa o sobre la taula.

Hi ha obres de teatre que molts no farien ni bojos. Entre elles estan “El Senyor de Pigmalión”, “Robin Hood” i molt especialment “Macbeth”. Aquesta última no solament és un desafiament interpretar-la. Amb només nomenar-la en els voltants d'un teatre s'invoca la mala fortuna Per açò preferim dir-li “l'obra escocesa”. Les llegendes pel que fa a aquesta obra són innombrables: es diu que ja en la seua primera representació Shakespeare es va veure obligat a fer el paper principal femení perquè el xic triat per a aqueix rol es va emmalaltir sobtadament i va morir. La història enumera teatres incendiats, actors passats a millor vida enmig de l'escenari i tot tipus de calamitats al voltant de la peça. Un dels pocs que es va atrevir a realitzar-la

en aquests temps va ser Peter O'Toole. Aqueix any tot a ell li va eixir malament. La seua participació en la peça teatral va constituir el més gran fracàs de la seua reeixida carrera. A Espanya també tenen pròpies obres maleïdes: la sarsuela “La Tempestat”, escrita per Ruperto Chapí amb llibret de Miguel Ramos Carrión, per exemple. Aquesta obra va ser tot un èxit en 1882, malgrat les males crítiques. Arran de llavors en els teatres i llocs on s'ha exposat aquesta obra la desgràcia s'ha encebat amb ells. “Llegenda de la Besada” (de Reveriano Soutullo) és una altra sarsuela catalogada de maleïda entre els espanyols. Pel que sembla la mala sort s'inicia en una part anomenada “la Romanza de la Rosella”. En aquesta escena es veu com una gitana, cridada Rosella, llig la mà al protagonista. Es diu que des d'aqueix moment la mala sort que s'apodera de l'actor pot arribar a causar-li un sense fi de desgràcies i en ocasions fins a la mort. Aquesta part, en diverses ocasions, ha sigut omesa per por de les conseqüències.

8 9

13 2

20 15

Acomodadora

Taquiller

Mossos de càrrega

El lèxic del Personal del teatre teatre Tècnica de so

Tramoista

Oficines de Promoció del Valencià de/d’ Vinaròs, Picanya, Benicarló, Cocentaina, Finestrat, Betxí, Onda, Almassora, Meliana, Manises, Alcoi, Dénia, Mislata i Diputació de València

Col·laboren

Federació Va l e n c i a n a de Municipis i Províncies

II ACTE Arribant al cor de la trama

ESCENA I

Ja van amb el

TABAL I LA DOLÇAINA “Els nostres re presentants”

FRAN

TORROMÉ I AYLLÓN

President Infantil Hola família Mercadera, Vull aprofitar aquestes línies per a agrair l’oportunitat de ser president infantil de la falleta que porte al meu cor. He crescut en tots vosaltres, i entre berenars infantils, concurs de paelles, playbacks i les nostres falles heu passat a formar part de la meua família fallera, no podia imaginar major honor que representar la nostra comissió infantil i ací estic quasi sense poder creure-m’ho, bé després d’unes quantes presentacions… si està clar! Ja m’ho crec. Soles em queda desitjar-vos que passeu unes bones falles, que ja estem ahí, ja es pot sentir l’olor de pólvora, l’alegria en l’ambient, Mercaders ja arriba el moment, a fer festa…a fer falla. Visca La Falla el Mercat

Carmen Maria Segarra i Corrales FALLERA MAJOR INFANTIL Eres com una tendra flor que naix desafiant al mig del camp, i en els seus vius colors alegra la vista del passejant. Els teus ulls contenen un món d’alegria rutilant, bonica i desinquieta, destaques allà on vas. 70

La falla t’ha vist créixer en la teua tendra edat, fallereta com no hi ha cap, d’alegria desbordant. El teu món és de fantasia, com cal a la teua edat, viu les falles com una princesa, d’un conter encantat. Carmen, el teu somriure està desbordant, de dolça esperança fallera, i és la innocent mirada d’una reineta, la que aquest any les viu i representa. Enguany vius un somni, que mai podràs oblidar, eres regina fallereta, de la teua falla, El Mercat.

Saluda Hola estimats veïns de Catarroja! Em dirigisc a vosaltres com a representant de la nostra comissió infantil, càrreg que porte amb molta alegria i il‧lusió. Vos desitge que gaudisquen de les nostres festes amb molta alegria i molt de sentiment faller. De tot cor, vos desitge bones festes!

Carmen María

Dames d’honor 2018

Paula Bravo i Gonzalves Daniela Gallardo i Banteyirgu Marta Muñoz i Cherino DAMA DEL FOC

May Mateu i Ibáñez

JUAN ANTONIO PALOP I VALERO

President Un any més es disposem a celebrar les nostres entranyables festes falleres i per quart any consecutiu tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots els fallers, veïns i amics de la nostra comissió. Vull dir-vos que hem treballat per fer més “Gran” la nostra Falla, per fer més que altres anys (a poc a poc) i per poder aconseguir dur endavant la nostra benvolguda festa, única en el món i que nosaltres tenim el privilegi de conservar com tresor i patrimoni de la terra valenciana. Vull felicitar als nostres màxims representants, a Fran president infantil, que el desitge que tinga un any plagat de diversió i il‧lusió acompanyant a Carmen María, la nostra Fallera Major Infantil, que pese que sols té 6 anys, té un saber estar fora de la seua edat, acompanyà sempre de dolçor i somriure. He deixat per al final a Mireia, no podríem tindre millor Fallera Major per a este quint aniversari i és per a mi un honor i una alegria acompanyar-la i aconseguir que gaudisca cada minut de tots els actes que no va poder el primer any d’esta comissió. Mireia és fallera excepcional, senyoreta excepcional i filla excepcional, no puc demanar més, l’orgull m’ompli. Vull donar les gràcies a tots i cadascú dels fallers i falleres que des de l’ombra fan tota la llavor, la majoria de vegades no es veu, no és gratificant i moltes no reconeguda (barra, tesoreria, loteries, teatre, publicitat, decorats, festejos, playbacks, este mateix llibret i resta d’activitats, etc.), a tots que amb el seu mínim esforç per contribuir fan realitat que la nostra Falla continue endavant. Per a finalitzar, desitjar-vos una setmana plena de diversió i que gaudiu de cada acte de les festes Josefines en germanor i harmonia. Una afectuosa i sincera abraçada del vostre president ¡¡¡Visca la Falla El Mercat!!!

Mireia Martinez i Selma FALLERA MAJOR Eres rialla fresca, com aigua clara d’aiguanaix, eres vent fresc de llevant que refresca a tots el semblant. En els teus ulls es veu la mar, que banya la nostra terra, el teu cabell reflectís el sol, e il‧lumina la nit com un cresol. 76

Valenciana fins a la soca, portes en la sang als teus Avantpassats, que en esforç tragueren la terra, guanyant la lluita al nostre llac. I a pescadors de l’Albufera, que anaven al matí a calar, deixant en el seu esforç i suor, la sang, que hui corre per les teues mans. Per això no es d’estranyar, que sigues valenciana i fallera, lluitadora com no hi ha’n, dolça i bonica, per tots els costats. Gaudeix del teu any Mireia, eres la nostra digna representant, per aixo la falla t’aclama com a Fallera Major, de la Falla El Mercat.

Saluda Amics fallers de la Falla El Mercat, estic molt orgullosa de poder dirigir-me a vosaltres des de aquest llibret fet amb tanta estima. És un gran reflex del que és la nostra comissió que enguany represente. Esforç, voluntat i molt de treball. Paraules que defineixen tot el que fan els Mercaders per la nostra falla, i l'han portat així a complir cinc anys. Cinc anys inoblidables on hem format una gran família, la meua família Mercadera. Gràcies per continuar la il‧lusió, el somni i el sentiment faller, espere que siguen molts més anys els que seguim caminant junts rient, ballant, actuant, treballant, pintant o el que siga necessari sempre per a fer brillar el que més volem, el que més esforç ens ha costat i sense perdre els valors de la gent lluitadora que va estar, i segueix estant, al peu del canó per la nostra falla. Aquest any serà per a mi sempre especial, perquè compte amb la millor gent al meu costat, i aprofite per a animar a tot aquell que vulga compartir amb nosaltres la nostra festa a gaudir-la al nostre costat aquestes falles, el nostre casal és la nostra i la vostra segon casa.

Dames d’honor 2018

Mar Sanz i Aguado Isabel López i García Reme Muñoz i Sánchez Carla Almería i Selma DAMA DEL FOC

Paula Mata i Cuevas

ESCENA II

Quan dius que VENEN?

“Els Mercader s al complet”

JUNTA DIRECTIVA

Infantil President: Fran Torrome Ayllón Vicepresident: Joel Jiménez Selma

Vicepresident: Pau Jiménez Selma Vicepresident: César Sinisterra Vivó Secretaria: Rebeca Muñoz Cherino Vicesecretaria: FinaEsteban Moltó Tresorera: Arancha Yeste Aparicio Vicetresorer: Francisco Monrabal Muñoz Delegat Festejos: Rubén Sinisterra Vivó Delegada Cultura: Noelia López García Delegat Biblioteca: Alejandro Monrabal Muñoz Delegada Playback: Carmen María Segarra Corrales

“L’aneguet lleig” Escalante Centre Teatral

COMISSIÓ

Infantil Lucía Ballester Raga

Cinthya Monrabal Garcia

Paula Bravo Gonzalvez

Marta Muñoz Cherino

Jhana Cartagena Manel

Lucía Ramón Albors

Leo Domenech Rosaleny

María Ramón Albors

Álvaro Esteban Moltó

Pau Rosaleny Pallarés

Serena Fernández Gámez Martina Fontelles Merino Daniela Gallardo Banteyirgu Sergio Garcia Sánchez Joan Guillem Beltrán Maykel Guillem López Cristhian Guillem López Neizan Ibañez Sanz Sergio Lopez Jurado Alejandro De Marcos Vico Guido De Marcos Vico Isaac Martinez Pulido Zoe Mateu Ibañez May Mateu Ibañez Lucia Moldovan Hategan Carla Monforte Domingo

Irene Sancho Costa Estela Sargues Diaz Blanca Sastre Sanz Adrián Sastre Sanz Carmen Segarra Aguado Celia Segarra Aguado Alvaro Torres Parreño Laura Torres Parreño Carolina Usina Arnau Lucas Cachón Soria Alma Victoria Diez Ayllón LluisValero Pallares Nadia Pamblanco Gonzalvez Lara Sánchez Jiménez

t o c i r i a V am

#MINIMERCADERS

Joan

u ca s N a dia

Recompenses

Al nostres FALLERETS

rgent

Bunyol d’A

Martina Fontelles Merino Fran Torrome Ayllón Francisco Monrabal Muñoz

Alejandro Monrabal Muñoz Rebeca Muñox Cherino Marta Muñoz Cherino María Ramon Albors Lucía Ramon Albors

Pau Jiménez Selma Joel Jiménez Selma Noelia López García Isabrl Lóprz García Rubén Sinisterra Vivó César Sinisterra Vivó

Bunyol d’O

JUNTA DIRECTIVA

Major

President: Vicepresident 1r: Vicepresident 2n: Vicepresident 3r: Vicepresident 4t: Secretaria: Vicesecretaria: Comptador: Tresorera: Del. Loteria: Del. Llibret: Del. Publicitats: Del. Comunicació i Xarxes Socials: Del. Monument Major: Del. Protocol: Del. Festejos:

Del. Infantils: Del. Play-Back Major: Del. Play-Back Infantil: Del. Activitats Diverses: Del. Teatre: Del. Barra:

Del. Recompenses: Del. Indumentària: Del. Subministraments: Del. Joventut: Del. Logística: Del. UAFC:

Juan Antonio Palop Valero José Antonio Delgado Serra Juanjo Yeste González Jonatan Bascón Muria Juan Antonio Mata Soto Vicky Ayllón Barrios Paula Mata Cuevas Juan Manuel Jiménez Suárez Julia Selma Pons Paloma Sanz Candel Yolanda Selma Pons Ana Mª Vivó Ribera Mireia Martínez Selma Enrique Rosaleny Silla, Cristina Descals Selma, Sara Ibáñez De La Fuente i María Silla Sargues Maribel Ramón Pérez i Angela García García Cristina Descals Selma Enrique Rosaleny Silla Yolanda Selma Pons Ana Vivó Ribera Mireía Martínez Selma Sonia Selma Pons i Sara Ibáñez De La Fuente Rebeca Cherino Moreno i Sandra Corrales Trimiño Enrique Rosaleny Silla Toni Mata Soto, Mar Aguado Simó, Mª Ángeles Cuevas Malaguilla, Mireia Martínez Selma i Jonatan Bascón Muria Juan Manuel Jiménez Suárez Vicky Ayllón Barrios Conchín Candel Chuliá M.ª Pilar Muñoz Sánchez José Antonio Delgado Serra Matíes Esteban Fenoll i Vicente Díez Crespo

“M’esperaràs?” Albena Teatre

COMISSIÓ

Major Miriam Aguado Llovet Manuela Alvarez Silva Natalia Ancejo Escobar Genet Banteyirgu Alemu Francisco Bravo Bravo Borja Bravo Romero Xavier Cachon Bonet Bapu-Selena Cartagena Manel Andrea Castellano Santes Carla Chardí Ramon Alex Colado Zahonero Rebeca Cherino Moreno Lorena Delgado Muñoz Jose Antonio Delgado Muñoz Susana Diaz Moreno Encarna Escobar Fortea Sara Esteban Moltó Luisa Fabri Franco Carlos Fernandez Pacheco Carlos Fontelles De La Cruz Angela García García Isabel García Requena Marino Gil Amigo Amparo Gonzalvez Caamaño Miguel Guillem Marti Antonio Jiménez Moreno Toñi Jurado Pozo Isabel López García Vanesa López Gil Jose Manuel López Moya Andrea Lucas Aguado Josep Antoni Lucas Asins

Julia Lucas Silla Jose Julio Marco Pons Juan Carlos Marcos Corrigido Hector Mata Cuevas Raul Mateu Godoy Blanca Merino Sanz Francisco Monrabal Villanueva Jesus Monrabal Villanueva Mª Remedios Muñoz Sánchez Isidro Muñoz Sánchez Rosa Maria Muñoz Sánchez Pedro José Navarro Lavara Adrián Pallares Pardo Laura Parreño Aguado Adrián Raga Gil Mar Sanz Aguado Albert Sargues Diaz Alberto Sargues Sandemetrio Jose Vicente Segarra Heredia Juan Fco. Segarra Heredia Dora Silla Sargues Francisco Jose Sinisterra Insa Sergio Sinisterra Vivó Miguel Sargues Muñoz Mª Victoria Soria Muñoz Margarita Suárez Ramirez Adrián Toledano Ribes Raul Usina Royo Gema Vico Álvarez Virginia Zacarés Montalvá Joan Poveda Gimeno Yolanda Domingo Chulvi

#FALLERSD’HONOR Jorge Rodriguez Gramage

President de la Deiputació de València

Alejandro García Alapont

Regidor de Festes de l’Ajuntament de Catarroja

Daniel Portillo Ogalla

Regidor Guanyar Catarroja de l’Ajuntament de Catarroja

Adolfo Descals Cardona Mª Victoria Selma Puchalt Salvador Latorre Miñana Mónica Ruiz Esparza Roberto Monforte Gilabert Julia Pons Raga

Vicenta Silla Sargues Emilio Miguel Lucas Ibáñez

Premis

FALLES 2017 FALLA INFANTIL

1r Premi Enginy i Gràcia 2n Premi Falles FALLA MAJOR

8é Premi Falles PRESENTACIÓ

8é Premi 8é Fi de Festa

CAVALCADA DEL NINOT

5é Comparsa Infantil 5é Comparsa Major CREU DE MAIG

5é Premi

JOCS DE TAULA SANT MIQUEL

5é Fútbol 7 5é Fútbol 7 5é Fútbol 7 PLAYBACK

7é Grup Infantil 6é Grup Major LLIBRET DE CATARROJA

2n Premi

TEATRE FALLER CATARROJA

3r Premi

Recompenses

Al nostres MERCADERS

Bunyol d’Or amb fu

rgen Bunyol d’A

lles de Llorer

Juan Antonio Palop Valero

Cristina Descals Selma

Julia Selma Pons

Juan Manuel Jiménez Suarez

Mireia Martínez Selma

Paloma Sanz Candel

Victoria Ayllón Barrios

Bunyol d’Or amb fu

lles de Llorer i Brilla n

Yolanda Selma Pons

ESCENA III

AmbH Aesforc i voluntat N ARRIBAT LES FALLES

al Mercat “Esbossos i explicació”

Shakespeare. Un dia en el Teatre

Artista Faller: RUBÉN DOMÍNGUEZ PADILLA

“El Somni d’una nit d’estiu” Companyia Teatre Micalet

E sbossos i e x plicació

Monument Infantil

Un dia al

TEATRE Explicació per:

YOLANDA SELMA

Shakespeare era un escriptor anglés, de famoses obres que et portem, doncs hui el teatre volem valorar, en aquesta falla xicoteta però molt gran.

MACBETH

Escolteu xiquets el que diguem, i apreneu el que diu la falla, viatgeu en nosaltres a un món, d’ironia, comèdia i tragèdia.

Aquesta obra és una tragèdia que parla de baixos instints on l’ambició es veu reflectida, en molts personatges distints.

“La vida és un teatre” William Shakespeare va dir, on les persones som actors, i directors del nostre fi.

Les Bruixes veuen el futur, i els pregunten si existís la predestinació, no tingueu por els menuts, que sols és un obra per la reflexió.

Shakespeare va ser un escriptor, de drames i comèdies, expressant en cada obra, tot allò que portava dins.

Les bruixes faran una poció, i el futur a tu et condicionarà, però a canvi donaràs la sang, i mai et podràs lliurar.

Per a ell era fonamental, escriure el teatre en qüestió, on podia riure o plorar, tot el que volguera veure la funció.

Anques de granota, fil d’aranya, ulls de sap, cervell de conill, tot rebolicat faran el fi, i podràs, sense dubte, el teu destí.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Bruixes hi han moltes, i de vegades no van de dol, per això deguem mirar sempre, el que hi ha dins dels cors. Si seguera tan fàcil veure, el que el mal ens està desitjant, segurament la vida no seria, ni tan difícil, ni tan delirant. ROMEO I JULIETA Aquesta obra tots coneguem, doncs representa l’amor novell, en impossibles que posen barreres, salvats per aquest jove voler.

Potser tots recorden, eixe amor romàntic de la joventut, com cavall desbocat corrent i sentiments asfixiants aprenent. Enamorar-se és un estat, que al fava fa “simpló” al llest torna apardalat, i temerari convertís al boig.

NIT DE REIS Encara que l’obra no parla d’ell, ací tenim un xiquet dorment, esperant els regals dels reis si aquest any, bé s’ha portat. Potser sols li porten carbó, anit no deixava de pensar, això sí que seria una mala acció, i una baina per a tot l’any. La il‧lusió dorm en aquesta nit, en somnis d’innocent esperança, cavalcant en un rossí de fusta, en la nit més llarga i màgica. Serà una nina o un patí, serà el joc que jo demaní, serà una joia o un maletí, no hi ha qui dorma eixa nit. Però els reis ho tenen mesurat, quan cau de sobte el mant de la nit,

Però si de vegades és cosa de risa, pitjor és el que no ho sent mai, que mira incomprensiu les parelles, com si foren un pardal estrany. Romeo, Romeo, perquè eres tu? Pregunta Julieta, com reflexionant, la desdita de l’enemistat, li pregunta al seu enamorat. Deixem en el balcó als enamorats, que veuen un impossible el seu amor, per famílies encontrades en ren cors i orgull, que no vencen a un amor pur.

ells de puntetes s’arrimen al llit, on cuiden els somnis de l’infant feliç. L’obra ens parla de corregir, encara que és millor no fer, doncs si anem ací, apedaçar és el que fem. Parlar, i parlar bé és un do, que sols tenen alguns personatges, que et porten per on ells volen, com titelles en un xicotet teatre.

E sbossos i e x plicació

EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU És una obra per tots coneguda, on hi ha fades, faunes i embolics, d’amor, desamor i risses i algun donyet més o menys roín. La màgia està en l’obra triomfant, embolicant a tots els representats, el donyet fa un error garrafal, i l’amor sorgís equivocat i atabalat. El regne de les fades està, en el centre del bosc més encantat, on riuen i volen al voltant, de flors, arbres i animals. El rei i la regina de les fades, sempre cuiden del bosc, que mai una planta s’asseque, ni caiga ferit cap cérvol. Construeixen les cases en grans arbres, lluny de les mirades dels mortals, construïssen ciutats encantades, en arrels, hedra i campanelles de decorat. És un món fantàstic, que nosaltres podem sols imaginar, ple de llum i color, i d’alegria de vida desbordant. LA MÚSICA Per a Shakespeare la música era important, i pensava que tot podia canviar, si algú no la sentia, era roín, traïdorenc i ple de maldat.

Que ningú confie en un home així, escolteu la música i sentiu, que ens fa ballar i vibrar, en harmonia sincera i real. La música amansa les feres, han dit sempre d’aquest art, la dolça flauta encantava, a rates, xiquets i algun gegant. Per això hi ha tanta diversitat, de música, ritme i cantants, perquè tots mouen el peu, quan l’escolten enlluernats. El món sense música no seria, com no seria sense sol, a les hores dóna la sal a la vida, i sucre al pastís més dolç.

PER A FINALITZAR L’important és viure la vida, que representava com una funció, sense complicacions i en llibertat, gaudint, en molta improvisació. La funció sempre ha d’acabar, mal o bé l’has representat, de tu depén tindre una ovació, abans de caure el teló final. Ser o no ser, es preguntava, pareix fàcil però no és tant, si vols ser arriscat, i mostrar-te com eres en realitat.

M l E e a l r l c at a F

Lema

L’Estoreta Velleta 5.0 Artistes Fallera: MARÍA SILLA SARGUES I LA COMISSIÓ

“L’esquella de la torratxa?” Saïnet, EGOS Teatre

E sbossos i e x plicació

Monument Major

LEstoreta Velleta 5.0 Explicació per:

YOLANDA SELMA

LA COMISSIÓ

LA CRISI

Despertant els nostres cors els fallers del Mercat estan, riallers per allà on van que és sa senya d’identitat.

El Mercat, com en temps passats, ha plantat esta falleta; en trastos vells i corcats, que no costen una pesseta.

Tots els fallers en il‧lusió treballen per la festa en alegria, perquè volen per a la comissió tot el millor de la vida. Als menuts dediquen encantats jocs, contes i passatemps, i fan que ningú estiga essent de les pròpies responsabilitats. També es preocupen de qui pateix desempare i fan actes molt gustosos. Portant bons músics i grans cantants arreplegant guanys, i oferint-los als necessitats. I una cosa molt clara tenen, que l’honra i la transparència flamegen com la Senyera, en el bon quefer de sa Falla.

Perquè quan es comença un projecte, no es té ni un gallet. I si n’hi ha... cal estalviar-ne, no siga que tot es quede en res. I si afegim que la crisi, com un pitó ens ofega i no ens deixa ni alenar... més pobres estem que una rata, però la falla hem de plantar! EL RECICLATGE Creua el carrer el Mercat, replegant trastos “pa la falla”; i manté la tradició, omplint-la de borumballa.

TEATRE EN VALÈNCIA · FALLA EL MERCAT 2018

Les tres “R.R.R.” del reciclatge en ella heu de trobar: Reutilitzen el que han tirat Reciclen, el que ja no val i Reduïxen les deixalles, de tot el veïnat!. Millor..., potser la trobaràs, però més ecològica, mai; perquè en un tros de cabiró i un caixó desencaixat, han fet un monument… Que no el fa, ni el més pintat! EL MERCAT DE CATARROJA

100

Com ha canviat la política des d’aquells anys a l’actualitat!, Abans, els regidors ni cobraven…, Ara entren famolencs, però ixen tots ben farts!. Les cadires representen, la poltrona de cada estrat, coixa, dura o una trona, on s’assega el de dalt. Els de baix es remenen, quin cul més baldat, i en l’esquena doblegada,

De menuda el iaio em contava com el mercat prengué vol, va ser per l’any vint-i-vuit quan ell era regidor.

cau el pes d’algun diputat.

Diu que hi havia en el poble una Plaça del Mercat, on es comprava i venia prop de l’església parroquial.

que a tot el món sedueixen,

LA FESTA FALLERA No sé què tenen les falles per la pólvora i les crítiques que tant ens diverteixen. Dels monuments, el color,

Però com que la vila de Catarroja sempre ha sigut tan senyorial, les autoritats d’aquest poble pensaren un monument edificar. Que fora un mercat tancat; per a que qui vinguera a vendre, en cas de vent o temporal, estiguera protegit i ben resguardat. Molt bon pensament tingueren, i aquella idea prengué cos, i conta el iaio que un duro d’argent posà baix del primer cudol.

per als ulls és un plaer; rellueix fins en la foscor admirant al valencià i al foraster. Però la falla del Mercat és un monument singular, contrasta entre les quals hi ha perquè és d’un color particular. És obra d’aquesta comissió, tots ens hem calfat bé el cap, que en moltes hores de treball hem realitzat en il‧lusió.

E sbossos i e x plicació

Quan ens agradaria que la gaudiren i que tinguérem la festa en pau, compartint els actes que hi haja en harmonia entre falla i veïnat. EL BOU És una festa de tradició de tots els artistes fallers, que uns dies abans de la plantà creuen que està tot per fer. Exclamen: Ens ha agarrat el bou! I posant-se el món per muntera... s’agarren un dia de festa per fer el miracle en el monument. S’ho passen d’allò més bé dinant junts de bona gana, entre rialles i xaranga, que fan que obliden la seua tasca. La comissió del Mercat, posats a artistes fallers volen fer la de l’estoreta, una antiga tradició arreplegant pa la festa, i cremar-ho tot en un muntó. La festa del bou, senyores, també celebrem els fallers; que volem plantar ja la falla, i encara està tot per fer! Essència FALLERA Busca l’ingeni i la gràcia quan vages a veure falles, arreplegant sempre l’essència de les crítiques fetes rialles.

Escorcolla tots els racons i pensa com l’han plantat que no sempre l’exterior és millor que el que està amagat. Tota falla conta una història i en té un altre darrere: que sempre sol ser notòria, per raons de temps enrere. I que el visitant mai pense, que hi ha maror de fons. Celebrem la Festa Fallera, en pólvora música i germanor!

101

EPĂ?LEG Per tractar de concloure

Falles2 0 1 7

Un any mes amb vosaltres

5 ANYS

en escena

2014-2015

Ejercici

2013-2014

Ejercici

FALLERES MAJORS I PRESIDENTS

President Infantil

Presidenta

Pau Jimenez i Selma

Yolanda Selma i Pons

Isabel López i García

Mireia Martínez i Selma

Fallera Major Infantil

President Infantil

Fallera Major

President

Raúl Roca i Oliva

Juan Antonio Palop i Valero

Carla Chardí i Ramon

Reme Muñoz i Sánchez

Fallera Major Infantil

Fallera Major

2015-2016

Ejercici

2016-2017

Ejercici

2017-2018

Ejercici

President Infantil

President

Héctor Mata i Cuevas

Juan Antonio Palop i Valero

Andrea Lucas i Aguado

Vanesa López i Gil

Fallera Major Infantil

President Infantil

Fallera Major

President

Joel Jimenez i Selma

Juan Antonio Palop i Valero

Alejandra Sánchez i Parreño

Paula Mata i Cuevas

Fallera Major Infantil

President Infantil

Fallera Major

President

Fran Torromé i Ayllón

Juan Antonio Palop i Valero

Carmen María Segarra i Corrales

Mireia Martínez i Selma

Fallera Major Infantil

Fallera Major

Setmana Fallera

PROGRAMACIÓ 116

15 Dijous

16 Divendres 8H Bunyols amb xocolata C A S T E L L S U N F L A B L E S I N FA N T I L S

10 H Esmorçar

14 H

DINAR AL CASAL

ARRÒS AL FORN

C A S T E L L S U N F L A B L E S I N FA N T I L S

Entrega de Premis a la Plaça Major

Apuntar-se previament a les llistes del casal. Abans del 10/03

21 H

Sopar Infantil

22 H

Sopar Majors

Activitats per a Infantils

Actes oficials

Actuacións

23 H Plantà de les Falles

23:30 H Discomòbil DISCO FIVE

17 Dissabte

18 Diumenge

19 Dilluns

Bunyols amb xocolata

C A S T E L L S U N F L A B L E S I N FA N T I L S

10 H

Esmorçar

11:00 H

12:00 H

Visita de Falles

Misa de Sant Josep

15 H

14 H

14:30 H

GUISAT

MACARRONS

POLLASTRE AMB GUARNICIÓ

C A S T E L L S U N F L A B L E S I N FA N T I L S

Berenar Infantil del President i Fallera Major Infantil

Ofrena a la Mare de Deu dels Desemparats

Jocs d’animació per als infantils

21 H

Sopar Infantil

22 H

Sopar Majors

23:30 H

Nit de disfresses i KARAOKE

Discomòbil Fallera

CREMÀ DE LES NOSTRES FALLES

117

Nota Tots els actes estan subjectes a possibles canvis i modificacions d’horari, etc.

118

De produir-se algun canvi es notificarà en el tauler d’anuncis del casal faller. Per qualsevol dubte, preguntar a membres de la Junta Directiva. Gràcies a tots per la vostra col‧laboració i disculpeu per les molèsties causades.

Falleres Majors I CORT D’HONOR CATARROJA 2018

Gisela Rosaleñ i López

FALLERA MAJOR INFANTIL DE CATARROJA 2018

Mireia Sánchez i Bermejo FALLERA MAJOR DE CATARROJA 2018

CORT D’HONOR INFANTIL

CORT D’HONOR MAJOR

Rosa Ibáñez i Jiménez Ainhoa Espinosa i González Ainara Blasco i Gracía

Ana López i Gallud Cristina Pechuán i Asensi

AGRAÏMENTS

Indumentarista Oficial de la Fallera Major 2018

AFRIC ART VALENCIA C/Caballeros, 11 bajo 46001 Valencia Telf: 96 392 60 81 Email: info@tiendaminerales.es

CARNISSERIA PEINADO C/José Iturbi, 17 (TORRENT) Tf. 96 156 48 36

La comissió

agraeix als

COMERÇOS COL·LABORADORS la seua participació en la publicació del nostre llibret faller

GRÀCIES!

Apuntat EL MERCAT xarxes socials a la Falla

I SEGUIX-NOS EN

#LAFALLAELMERC AT M O L A #S OCDELAFALLAEL M E R C AT per a més informació escriu-nos

fallaelmercat.catarroja@gmail.com