"FENT CAMÍ" Falla El Mercat - Catarroja 2017 by Falla el Mercat - Catarroja

FALLA EL MERCAT CATARROJA 2017

FENT CAMÍ “De com fem camÍ i poc a poc queda en l’HistÒria”

FENT CAMI Falla el Mercat

Este llibret teâ&#x20AC;&#x2122;l dedique...

2017 ANY INTERNACIONAL

DEL TURISME SOSTENIBLE PER AL DESENROTLLAMENT

“El present llibre a participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

Les nacions Unides proclamen 2017 any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenrotllament. L’objectiu d’esta iniciativa és conscienciar a la societat de la necessitat de practicar un turisme responsable, que la ciutadania prenga consciència del patrimoni natural que posseïx, es respecten les cultures i es duguen a terme accions que salvaguarden els espais. Lamentablement moltes activitats turístiques impliquen un impacte sobre el medi natural, per això La FALLA EL MERCAT ha decidit enguany dedicar EL LLIBRRET DE LA FALLA 2017 a esta part de la nostra cultura, de la nostra història, a totes les rutes que al llarg del temps s’han anat arreplegant i confeccionant, en un esforç d’unir cultura i turisme amb respecte sempre al medi ambient, descobrir la nostra cultura…..FENT CAMÍ.

“L’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat la designació de l’any 2017 com l’Any Internacional del

Turisme Sostenible per al Desenrotllament. La resolució, aprovada el 4 de desembre, reconeix «la importància del turisme internacional i, en particular, de la designació d’un any internacional del turisme sostenible per al desenrotllament, per a promoure una millor comprensió entre els pobles en totes parts, conduir que es prenga una major consciència de la riquesa del patrimoni de les diverses civilitzacions i portar a una millor apreciació dels valors inherents de les diverses cultures, contribuint així a l’enfortiment de la pau en el món”. “La proclamació per part de les Nacions Unides de 2017 com l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenrotllament és una oportunitat única per a ampliar la contribució del sector del turisme als tres pilars de

la sostenibilitat (econòmic, social i del medi ambient), així com per a augmentar la conscienciació sobre les verdaderes dimensions d’un sector que se sol infravalorar”, va afirmar el secretari general de l’OMT (ORGANISME MUNDIAL DEL TURISME), Taleb Rifai. “L’OMT, com a organisme principal de les nacions Unides a càrrec d’esta iniciativa, espera amb molt d’interés els preparatius i la celebració de l’Any Internacional, per als que comptarà amb la col·laboració dels governs, les organitzacions pertinents del sistema de les nacions Unides, altres organitzacions internacionals i regionals i tots els altres interessats rellevants”, va afegir. Esta decisió se suma al reconeixement per part dels líders mundials en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenrotllament Sostenible (Río+20) que “el turisme ben concebut i ben gestionat” pot contribuir a les tres dimensions del desenrotllament sostenible, crear ocupació i generar oportunitats comercials. La decisió de designar 2017 com l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenrotllament arriba en un moment particularment important, en el que la comu-

nitat internacional adopta la nova Agenda 2030 i els Objectius de Desenrotllament Sostenible (ODS), aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat mes de setembre. El turisme figura en les metes de tres dels ODS: l’Objectiu 8: promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiu i el treball decent per a tots; l’Objectiu 12: consum i producció sostenibles i l’Objectiu 14: conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, els mars i els recursos marins per al desenrotllament sostenible. Per a molts països el turisme és el principal motor econòmic, a Espanya el turisme representa l’11,8% del PIB, per això devem realitzar un control del flux de turisme i de l’impacte d’este, per a no provocar un deteriorament irrevocable del paisatge, aprendre per a conservar i valorar, eixa és la finalitat.

Edita: A.C. Falla El Mercat Disseny i maquetació: Mireia Martínez Selma Textos i poesia: Yolanda Selma Pons Les Nostres històries: Col·laboració de veïns i amics de la comissió Fotografies: Aportació dels autors Impressió: ROMEUIMPRENTA Distribució: A.C. Falla el Mercat C/Camí del Bony nº 1 (Polígon Industrial Catarroja) Depòsit Legal: V-592-2015

ÍNDEX FENT HISTÒRIA 13 FENT FALLA 109 FENT FESTA 157

Qué ès açó de FENT? FENT HISTÒRIA

p.13

Encara que no es adonem totes les coses que anem fent van construint la història, siga personal, familiar o com a poble Valencià. De vegades repercuteix en alguna cosa molt més gran. La història de la nostra terra. Com sempre diguem, hem de recordar per valorar allò que hem fet i allò que estem fent per al futur. En aquest apartat recollim història passada i història viva.

Ruta Blasco Ibáñez p.16 Ruta del Sant Grial p.28 Camí del Cid p.42 Camí de Santiago p.52 Ruta dels monestirs p.62 Ruta dels pantaners p.70 Ruta en bici per València p.76 Ruta dels cementeris p.80 Ruta del colesterol p.84 Ruta dels templaris a València p.88 Camí a la cultura p.94 Camí a la tolerancia p.98 Camí a lo desconegut p.100 Camí de la vida p.104

FENT FALLA

p.109

La falla és, al cap i al fi, una gran família, ací vos deixem a la nostra, que a poc a poc va FENT CAMÍ. La família de la Falla el Mercat.

Els nostres Representants p.108 Els Mercaders al complet p.125 Les nostres Falles p.129 FENT FESTA

p. 157

I com no pot ser d’altra forma, en aquesta família el que més ens agrada, com a bona falla que som, és fer festa!

Un any ple d’il·lusió Semana fallera

REPRESENTANTS DEL NOSTRE POBLE

p.159

p.172

p. 175

LA FALLA EL MERCAT RECOMANA p. 176

s’ha de reconèixer perquè heu aconseguit que parlar de les falles al nostre poble no sols siga sinònim de festa i monuments sinó també de solidaritat, cultura, llengua, tradicions i germanor. A la comissió de la falla el Mercat, a més a més, des de la vostra recent creació heu sabut il·lusionar a molta gent del nostre municipi. Sou una comissió jove però amb moltes ganes de treballar i de fer festa. Això, sens dubte, és el més important.

Benvolguts amics i amigues de la falla el Mercat, Per a mi és un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres i mostrar-vos tot el meu suport a una de les festes més representatives del poble valencià; les Falles. Festes que enguany han tingut, a més a més, el reconeixement merescut com a patrimoni de la humanitat. Les falles a Catarroja han assolit un prestigi important gràcies al treball que, any darrere any, esteu fent totes les comissions del nostre poble. Un treball que

Aprofite esta oportunitat per a saludar molt afectuosament a les guapíssimes falleres que enguany us representen; Paula Mata Cuevas i Alejandra Sánchez Parreño, així com als presidents Juan Antonio Palop Valero i Joel Jiménez Selma. A tots en general vull desitjar-vos unes meravelloses festes falleres del 2017 i dir-vos que estic a la vostra disposició per a seguir fent de les falles de Catarroja les millors festes del món. Una abraçada ben forta

Jesús Monzó i Cubillos Alcalde de Catarroja

Ja s’acosten les falles, enguany marcades pel reconeixement com a PATRIMONI IMMATERIAL DE LA UNESCO. És per aixó, que vos anime que continueu treballant com fins ara, perquè esta festa que tan dins portem, continue creixent i continue sent un referent de la nostra cultura i de la nostra festa. Des d’estes línies vull desitjar-vos a esta gran família que és la FALLA EL MERCAT que passeu una bones festes junt amb les vostres falleres majors Alejandra i Paula, que segur que per a elles serà un any inoblidable.

Alejandro García Alapont Regidor de Cultura

FENT HISTÃ&#x2019;RIA

“Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar.” ANTONIO MACHADO

Fent historia

Ruta BLASCO IBÁÑEZ

(València, 29 de gener de 1867 – Mentó, França, 28 de gener de 1928)

Enguany celebrem l’any Vicente Blasco Ibañez, en ocasió del 150 aniversari del seu naixement. Parlar de Blasco Ibáñez és parlar de tota una època, parlar de València, els seus costums, la Societat i la política que envoltava i sacsava la vida quotidiana de una època que va ser retratada en les seues novel·les com ningú ha pogut arreplegar, Polifacètic i prolífic, viatger incansable, Blasco Ibañez es va definir a si mateix com “un agitador, un artista enamorat de l’acció”. Tènia el do de pintar amb paraules les escenes quotidianes, transmetent així tot l’ambient que feien i fan de València una de les places on els turistes els agrada passejar i perdre’s, sorprendre’s amb carrerons i places, costumisme, modernisme, urbanisme...., València, la València que tant amava i on ell tant captivava. També la Diputació de València declarà en 1998 l’any de Blasco Ibáñez, just quan es complia el centenari de la publicació de la

seua novel·la més representativa, “La Barraca”, i a més setanta anys de la seua mort. Durant eixos mesos se celebraren exposicions i conferències sobre la seua obra i la València del seu temps i s’estudiaren diversos aspectes del polifacètic escriptor. Blasco Ibáñez no sols es va dedicar a la literatura, sinó que va tindre també una continuada presència en la novel·la, el periodisme (va fundar i va dirigir el diari “El Pueblo”), la política (va ser triat diputat diverses vegades) i el cine. Es van projectar pel·lícules mudes, afició desconeguda per a la majoria, així també es van publicar una recopilació d’articles en els què se li va rendir homenatge.

RUTA BLASCO IBÁÑEZ La Generalitat crea en 2012 una ruta del novel·lista per a atraure turistes. Vicente Blasco Ibáñez és un dels emblemes culturals de la ciutat de València. La vida de l’escriptor està repleta d’anècdotes i curiositats que ara arreplega un recorregut ple de matisos. Amb esta ruta poden conéixer-se els llocs que van marcar el periodista i polític valencià,

Fent historia

per YOLANDA SELMA PONS

Fent historia 20

així com la història de la ciutat, desconeguda per a molts, servisca d’homenatge este xicotet record a un dels escriptors valencians més internacional i volgut. S’oferixen llavors quatre rutes de Blasco Ibáñez a València: la primera travessa llocs de la vida personal (del 1 fins al 9 i 24) de Blasco Ibáñez, llocs de memòria (del 21 al 37), vida literària i política (del 10 al 20), cicle valencià (del 26 al 31) aquells llocs més directament vinculats a temes valencians dins de la seua literatura. 1. Casa natalícia de Vicente Blasco Ibáñez C/ Editor Manuel Aguilar (Jaboneria Nova, 8, en els temps de Blasco). Els seus pares, Ramona Ibáñez Martínez i Gaspar Blasco Terol, procedien d’Aragó i es van establir a València en 1866. En la rebotiga del comerç d’ultramarins que regentaven van condicionar un xicotet espai per a habitatge. Allí va nàixer Blasco Ibáñez el 29 de gener de 1867. Son pare, que va morir en 1910, va participar en les empreses periodístiques i editorials del seu fill. En el cantó amb l’avinguda de baró de Càrcer una placa recorda la ubicació de la casa natalícia.

2. Mercat Central Plaça del Mercat, s/n. Per la professió de son pare, la infància de Blasco va transcórrer en els carrers que rodejaven el mercat. En una de les seues millors novel·les, “Arroz y tartana” (1894), integrada en l’anomenat cicle valencià, Blasco va descriure diversos ritus festius de la ciutat: el Nadal, el Carnestoltes, el Corpus i les Falles. De tal manera, encara que no eximeix de crítica davant del món d’aparences burgés de l’època, la novel·la va reflectir l’ambient bulliciós d’eixa València de comerciants, viva i emprenedora. 3. Església dels Sants Joans Plaça del Mercat, s/n. En l’arxiu núm. 58, foli 139, d’esta església, considerada monument Historicoartístic Nacional des de 1947, es conserva la inscripció de baptisme de Blasco Ibáñez. En ella consta que la padrina va ser la senyora Vicenta Martínez, tia de sa mare, i el padrí, el senyor Antonio Penilla. 4. Escoles Pies - Col·legi Llevantí C/ Carnissers, 6 Blasco Ibáñez va tindre una educació religiosa, i els seus primers estudis els va realitzar

5. Institut Lluís Vives C/ Sant Pau, 4 Este institut, en època de Blasco Ibáñez anomenat Institut de Segona Ensenyança, és un dels més antics de la ciutat, i en ell Blasco va cursar els seus estudis de batxillerat. 6. Quinta de l’Albereda Passeig de l’Albereda Durant la seua infància, Blasco Ibáñez va passar algunes temporades en la quinta, que en este passeig tenia la família de Mariano Cabrerizo, destacat personatge de la València del segle XIX: polític, llibrer, editor i escriptor. Vicenta Martínez, tia i padrina de Blasco, era la majordoma de la família Cabrerizo. La Alameda és un lloc rellevant de la novel·la “Arroz y tartana”.

7. Universitat Literària C/ La Nau, 2 L’edifici on hui s’ubica un espai cultural fonamental de la Universitat de València es remunta al segle XV. És conegut popularment com La Nau pel seu emplaçament en el carrer del mateix nom. Blasco va estudiar Dret ací i va obtenir la seua llicenciatura en 1888, encara que molt prompte els seus interessos polítics i periodístics el van allunyar de l’advocacia. 8. Església de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir C/ Pare Perera Ubicada en l’antic poble de Russafa, que va ser annexat a València en 1877. En este temple del segle XVII, Blasco va contraure matrimoni l’11 de novembre de 1891 amb la seua primera esposa, María Blasco del Cacho. Anys més tard, ja en la seua vida parisenca, es casaria amb la xilena Elena Ortúzar. 9. Plaça del Forn de Sant Nicolau En una confortable casa d’esta plaça, regal de son pare, Blasco Ibáñez es va instal·lar després del seu matrimoni amb María

Fent historia

en este centre educatiu molt pròxim a sa casa. Situat en el barri de Velluters, este col·legi data de 1742, i és un conegut focus de cultura de la societat valenciana. Pròxim al mateix es troben les Torres de Quart o el carrer de Borrull, espais presents en els relats “Guapeza valenciana” i “Cosas de hombres”, pertanyents als Contes valencians (1896) de Blasco.

Blasco del Cacho, fruit del qual van nàixer els seus quatre fills: Mario, Julio Cèsar, Sigfrido i Libertad.

Fent historia

10. El Rat Penat C/ Trinquet de Cavallers, 9

En l’almanac El Rat Penat de 1883, Blasco Ibáñez va publicar” La torre de la Boatella”, el seu primer treball literari. Originàriament escrit en castellà, va ser traduït al valencià per Constantí Llombart, director de la publicació i fundador d’esta societat cultural històricament dedicada a la promoció, l’ensenyança i la difusió de la llengua i la cultura valencianes. En 1888, Blasco va guanyar el premi dels Jocs Florals amb una biografia sobre Hugo de Moncada i va ser nomenat vocal de la Junta Directiva del Rat Penat. 11. C/ Roteros, 16 En este conegut carrer del barri del Carme es va establir l’administració i la redacció del setmanari antimonàrquic La Bandera Federal, fundat per Blasco a l’edat de 22 anys. Va ser l’òrgan d’expressió del republicanisme federal. 12. C/ El senyor Juan d’Àustria, 10 En 1894, ací Blasco instal·là la

redacció del diari “El Pueblo”, un dels seus projectes més ambiciosos i en el qual va invertir tot el seu capital, fins a l’extrem de veure’s obligat a vendre sa casa i traslladar-se a viure amb la seua família a este domicili. Blasco Ibáñez va exercir de redactor principal, director i empresari. El periòdic va arribar a tindre una tirada de 10.000 exemplars en una ciutat que rondava els 100.000 habitants llavors. Anys després el vendria al seu company del Partit Republicà i periodista Félix Azzati, encara que va tornar a les mans de la família quan el va adquirir el seu fill Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco. 13. Presó de Sant Gregori C/ Sant Vicent, 44 En esta presó, situada en un convent del mateix nom, en el solar del qual hui es troba el teatre Olympia, Blasco Ibáñez va estar empresonat en nombroses ocasions per culpa de les seues idees polítiques i incendiaris articles en la premsa. Així, a l’abril de 1894 va ingressar per primera vegada degut a rebomboris anticlericals. Durant un dels seus freqüents arrestos va escriure la novel·la curta “El despertar de Budha” (1899).

16. C/ Palomar, 10

Una de les facetes de Blasco Ibáñez va ser la d’editor. Al llarg de la seua vida va mantenir un permanent contacte amb el món editorial i va impulsar diversos projectes editorials. El primer va ser La Propaganda Democràtica, editorial ubicada en este carrer i fundat en 1892 junt amb Miguel Senent. Entre altres obres, en 1893 va publicar textos ambiciosos com els dos volums de la novel·la històrica de Blasco “¡Viva la República!” I les “Obras completas de Voltaire”.

En 1902, l’editorial fundada per Sempere i Blasco va passar a anomenar-se Francisco Sempere i Cia., Editors. A més de les novel·les del mateix Blasco, l’editorial va publicar a preus populars obres de Kropotkin, Maupassant, Darwin, Bakunin, Nordau, Reclús, Zola, Hugo, Gorki, Ibsen, Nietzsche, Proudhon o Tolstoi. El seu gran impacte també va arribar a ser molt notori en el mercat llatinoamericà. La seu principal va estar en este carrer i va comptar amb una sucursal a Madrid, amb domicilis en el carrer de l’Olmo, 4, i finalment en Hostaler Romans, 42. Allí la seua activitat es va diversificar en editar una col·lecció de novel· les per entregues de qualitat anomenada “La Novela Ilustrada”, i inclús va crear l’Editorial Espanyola-Americana, que va acabar denominant-se Editorial Llorca i CIA. (gestionada per Fernando Llorca, gendre de Blasco, marit de la seua filla Libertad).

15. C/ Les Barques En 1896, Blasco va crear la casa editorial F. Sempere, Editor, amb el llibrer i polític Francisco Sempere, qui tenia una llibreria d’ocasió en este carrer. Amb Blasco com a director literari, la llibreria es va convertir en una editorial unida a la política republicana. En el seu taller va treballar com a ajudant Manuel Aguilar, anys després fundador de l’Editorial Aguilar. Sempere es va distingir per la coberta dels seus llibres, on com a segell al·legòric presentava un medalló amb l’efígie d’una dama grega tocada amb el gorro frija i, al voltant, la llegenda Art i llibertat.

17. Teatre Principal C/ Les Barques, 15 El 8 de gener de 1901, en este teatre, Blasco Ibáñez va rebre un multitudinari homenatge per l’èxit de la seua novel·la “Entre naranjos” (1900).

Fent historia

14. C/ Cadirers

Pertanyent al cicle valencià, en 1926 va ser adaptada al cine amb el títol “El torrente” (The Torrent), sota la direcció de Monta Bell i protagonitzada per una jove Greta Garbo.

Fent historia

18. Gran Via Germanies, 33

En 1914, ací es va establir la seu de l’Editorial Prometeo (Sempere, Llorca i Cia.), que van integrar Sempere i els seus fills, Fernando Llorca, gendre de Blasco, i el mateix Blasco, el qual va ser el seu director literari i autor del títol inaugural: la novel·la “Los argonautas”. L’editorial va heretar els fons de les editorials prèviament constituïdes per Blasco i Sempere, tant a València com a Madrid. El seu editor principal va ser Llorca. Prometeo va realitzar una important labor literària, els llibres es van estructurar per col·leccions i les cobertes van ser obra d’importants artistes com Arturo Ballester. Del seu catàleg notable èxit va tindre la publicació de “Historia de la guerra europea” de 1914, il·lustrada amb milers de fotografies, làmines i dibuixos. 19. C/ Llibrers Blasco Ibáñez va ser un polític amb fama de bon orador, molt persuasiu i amb gran predica-

ment entre les masses per la seua triple condició de polític, escriptor i periodista. Des de jove va tindre una pronunciada consciència política i en 1897 va fundar el partit “Fusión Republicana”, amb seu en este carrer. Posteriorment es va coalitzar amb el “Partido Republicano Democratico Federal”. En 1908, a conseqüència d’enfrontaments interns, Blasco va fundar el “Partido Unión Republicana Autonomista”(PURA), circumscrit a València, la ideologia política del qual tenia caire republicà, antimonàrquic i anticlerical. El seu ideari és conegut com a blasquisme. Així mateix, en 1903 va tindre la seua seu en este carrer un altre dels seus projectes, la Universitat Popular, que va perdurar fins a 1928. 20. Café Espanyol Cantó del carrer de les Barques i el carrer de Pascual i Genís El 10 de setembre de 1905, el mateix dia que aconseguia la seua quinta acta de diputat per València, Blasco Ibáñez i la seua comitiva van patir un atemptat en la porta d’este popular café, hui desaparegut, propietat d’Antonio Iborra. Va haver-hi diversos ferits i, encara que Blasco va eixir il·lés, este fet va precipitar la fi de la seua vida política activa.

El 29 d’octubre de 1902, Blasco Ibáñez va inaugurar el seu xalet en la platja de la Malva-rosa. Anys després, després d’haver quedat en la ruïna, va ser recuperat per l’Ajuntament de València, que va encarregar l’obra a l’arquitecte Vicente Bochons. Des de 1997 este edifici és la seu de la Casa-Museu Vicente Blasco Ibáñez, on es conserven objectes personals, obres literàries i fins a manuscrits de Blasco. 22. Carrer de Sant Vicent – Carrer de Peris i Valero C/ Sant Vicent – C/ Peris i Valero (actual carrer de la Pau) El 15 de maig de 1921, Blasco Ibáñez va tornar a València per a rebre un multitudinari homenatge que es va denominar Setmana Blasco Ibáñez. La ciutat es va guarnir amb arcs de triomf en estos carrers del centre, es van organitzar desfilades de carrosses amb motius al·lusius als seus llibres i festes en els escenaris de les seues novel·les. L’Ajuntament, que ja li havia concedit el títol de Fill Predilecte en 1906, el va condecorar amb la insígnia d’or de la ciutat.

23. Ateneu Mercantil Plaça de l’Ajuntament, 18 Esta veterana institució nascuda en 1879, li va concedir a Blasco Ibáñez el diploma de Soci d’Honor el 19 de maig de 1921, amb motiu de la celebració a València de la Setmana Blasco Ibáñez. 24. Port de València El 28 de gener de 1928 Blasco Ibáñez va morir en Menton (França). El 29 d’octubre de 1933 les seues restes mortals van tornar a València. Des del port, acompanyat per una multitud, el fèretre va recórrer els carrers de la ciutat fins a arribar a la Llotja. 25-Centre del Carme C/ Museu, 2 En una de les capelles del claustre gòtic d’este antic convent del Carme, on també tenia la seua seu l’Escola de Belles Arts, es troba el sarcòfag que, en 1935, Marià Benlliure va realitzar per encàrrec de l’Ajuntament de València. El projecte de mausoleu no va poder acabar-se en esclatar la Guerra Civil. Les restes de Blasco estan soterrats en el cementeri civil de València. El Carme és un centre cultural gestionat

Fent historia

21. Casa-Museu Vicente Blasco Ibáñez C/ Isabel de Villena, 157

pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Fent historia

26. Barri del Cabanyal

Este històric i popular barri de la ciutat li va servir a Blasco d’escenari per a ambientar una de les seues novel·les de l’anomenat cicle valencià:”Flor de mayo” (1895). Publicada originàriament com a fulletó del diari El Poble, per entregues, l’obra recrea la vida i el treball dels pescadors i les seues famílies. 27. Platja de la Malva-rosa A Blasco Ibáñez li agradava passejar per esta platja, i de vegades l’acompanyava el seu bon amic Joaquín Sorolla. En la introducció a la novel·la “Flor de mayo”, Blasco rememora la seua amistat amb el pintor: “Al vagar per la platja preparant mentalment la meua novel·la vaig trobar a un pintor jove [...] ens havíem conegut de xiquets [...] tenia per únic mestre al mar valencià, admirant fervorosament la seua lluminosa esplendor. Treballem junts, ell en els seus llenços, jo en la meua novel·la, tenint davant el mateix model [...] i vam ser germans, fins que ens va separar la mort.” Era Joaquín Sorolla.

28. Horta de València Blasco es va inspirar en l’horta valenciana per a escriure una de les seues més famoses novel·les: “La barraca” (1898), inicialment publicada a manera de fulletó en el diari “El Pueblo”. Amb el temps esta novel·la es va convertir en un gran èxit, va ser traduïda a diverses llengües i, lligada al seu cicle valencià, és una referència destacable de la producció de Blasco. 29. Albufera de València El Palmar A Blasco l’apassionava escriure: Jo he nascut per a contar històries. Sent la necessitat de crear novel·les, tan imperiosament com necessite menjar i beure. En 1902 Blasco Ibáñez va publicar la novel·la “Cañas y barro”. A través de tres generacions, en ella narrava els conflictes socials a què s’enfronta una saga familiar. 30. Alzira Blasco Ibáñez situa en la capital de la Ribera Alta l’acció de “Entre naranjos” (1900). La novel·la conté minucioses descripcions tant de la ciutat com del seu entorn, per exemple: “[...] Els horts de tarongers

31.Sagunt “Sónnica la cortesana” (1901) va ser la novel·la amb què Blasco Ibáñez va complir amb una promesa de joventut, és a dir, relatar la destrucció i caiguda de la ciutat de Sagunt enfront de les tropes d’Anníbal, tal com va deixar escrit: “[...] Les promeses entusiàstiques fetes en la nostra joventut ens acompanyen sempre amb un remordiment si no les complim. Moltes vegades [...], al veure sobre el blau de l’horitzó el tossal roig de Sagunt, vaig prometre a la ciutat heroica que escriuria una novel·la descrivint el seu sacrifici [...] quan arribara a ser un novel·lista.” 32. Avinguda Blasco Ibáñez La ciutat de València li va dedicar a Blasco Ibáñez esta àmplia avinguda que desemboca en el barri del Cabanyal. El seu inici

ho marca precisament el Monòlit Blasco Ibáñez, col·locat el 28 de gener de 1978 per a commemorar el 50 aniversari de la seua defunció. El projecte va ser de l’arquitecte municipal Emilio Rieta. El 30 de gener de 1980 també se li va dedicar un bust en bronze de Leonardo Borrás Artal, el qual descansa sobre el monòlit. Amb anterioritat, El Govern de la II República ja li havia dedicat a Blasco una part de l’actual plaça de l’Ajuntament, si bé el nom es va modificar arran de la Guerra Civil. 33. Plaça Porxets El 23 de desembre de 1998, ací se li va dedicar a Blasco l’obra de Nassio Bayarri titulada “Monumento a Vicente Blasco Ibáñez”. En la seua part posterior, una placa assenyala: Jo vaig nàixer a València, i sóc fill de comerciants. A Vicente Blasco Ibáñez. Les associacions Comerciants del Centre Històric i Mercat Central. Ajuntament de València. 1998 34. Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay (IVAC) Plaça de l’Ajuntament, 17 Blasco Ibáñez sempre es va sentir fascinat per l’anomenat sèptim art: “Pot u, gràcies al

Fent historia

estenien les seues rectes files de copes verdes i redones en ambdues riberes del riu; brillava el sol en els envernissats fulles; sonaven com a brunzits de llunyans insectes els engranatges de les màquines del reg; la humitat de les séquies, unida a les tènues nubolets [...] transparentaven la daurada llum de la vesprada amb reflexos de nacre.”

Fent historia 28

cinematògraf, ser aplaudit en la mateixa nit en totes les regions del globus [...] açò és temptador i aconseguir-ho representaria la conquista més enorme i victoriosa que pot coronar una existència.” Així, per exemple, en 1916 va fundar Prometeo Films, amb seu a París, a fi de produir una pel·lícula sobre la seua novel·la “Sangre y arena”, de la que va assumir les tasques de producció i direcció amb la col·laboració de Max André, amb Rodolfo Valentino com a protagonista, va aconseguir un gran èxit de taquilla. En 1998, l’IVAC va dur a terme la restauració de la cinta d’eixa pel·lícula muda d’una hora de duració. Després del seu triomf als Estats Units al publicar en anglés “Los cuatro jinetes de la Apocalipsis” en 1919, la vida de Blasco es va bolcar en el món del cine, i així en pel·lícules que protagonitzarien actors com Rodolfo Valentino, Antonio Moreno, Lionel Barrrymore, Alice Terry, Greta Garbo, Rita Hayworth i Tyron Power. D’altra banda, les seues novel·les s’han adaptat en nombroses ocasions a la televisió, per exemple: “Cañas y barro” (en 1978), dirigida per Rafael Romero Marchent, i “Arroz y tartana” (2003) de José Antonio Escrivá, qui també va dirigir “Flor de mayo” (2009). En 1997, Luis García Berlanga va dirigir

una minisèrie sobre la vida de l’autor titulada “Blasco Ibáñez, la novela de su vida”. 35. Monestir de Sant Miquel dels Reis Av. Constitució, 284 Este edifici és la seu de la Biblioteca Valenciana, entre els fons de la qual es conserven primeres edicions de moltes de les novel·les de Blasco Ibáñez. 36. Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM) C/ Guillem de Castro, 8 bis En 2011, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat li va dedicar una exposició titulada Blasco Ibáñez: 1867-1928, la qual presentava una retrospectiva vital i literària a través de documentació fotogràfica, materials bibliogràfics i documentals i obra gràfica en paper. Amb eixe motiu, es va reeditar la novel·la de Blasco Ibañez “sangre y arena”, una edició il·lustrada pel pintor Eduardo Arroyo. 37. Museu de Belles Arts de València. Sant Pius V 37-C/ Sant Pius V, 9 En la Sala Sorolla d’este museu està exposat l’esbós original que Joaquín Sorolla va realitzar en 1900 per al diari “El Pueblo”.

Va ser Donat a esta pinacoteca per l’escriptor, investigador i col·leccionista valencià Pere Maria Orts. En 1986 l’obra es va utilitzar per a il·lustrar el cartell de l’exposició dedicada a Blasco “la aventura del triunfo”, 1867-1928, organitzada per la Diputació de València en el Port de València.

Mapa de València amb els punts de la ruta indicats.

Fent historia

Font: Biblioteca Valenciana

Fent historia

Ruta DEL SANT GRIAL

Capella del Sant Grial (Catedral de ValĂ¨ncia)

PER CAMINS I SENDES EN BUSCA DEL SANT GRIAL

(Escrit en les Normes del Puig) Com a creient, em sent feliç de poder admirar i venerar, la verdadera quiquereta on Jesucrist posà els llavis; i com a valenciana, orgullosa de tindre-la tan prop d’on me vaig criar, en la terra valenciana. El gran pintor renaixentista valencià Vicent Juan Macip, conegut com “Juan de Juanes”, ha plasmat tota la

“Sant Sopar” de Joan de Juanes

seua bellesa en esta obra d’art que se conserva en el museu del Prado en Madrid. Tot lo món pot contemplar el Sant Càliç, en la catedral de València en la capella on se custodia. Quan la gent el visita per primera vegada, hi ha que el mira un tant escèptic, altres tenen clar el valor religiós, molts s’asombren de la perfecció de formes i estil de la relíquia, i algú que altre arriba a dir sense fonament, ni parar-se a pensar-ho be, que aquella obra d’art que té davant dels ulls, no és la verdadera copa del Sant Sopar. ¡A ningú deixa indiferent! En canvi, yo els diria a tots aquells, que només es fixen en la seua apariencia migeval per a rebujar-lo, que l’estimada relíquia, sols és la part superior, una quiquereta d’àgata

Fent historia

per Mª VICTORIA SELMA

Fent historia 32

cornalina, pulida fínament, i que segons els arqueòlegs que l’han estudiat, és d’orige oriental, catalogant-la entre l’any 100 al 50 abans de Crist. Són molt més posteriors les anses, en concret del segle XIII, bellament decorades en dibuixos que anomenen de “Nielado”, una tècnica pareguda a la incrustació. La base la forma una altra quíquera, més plana, de color similar a la superior i colocada invertida, reforçada en una armadura d’or, i adornada per dos robís, dos maragdes i 28 perles (en queden 26). El catedràtic de disseny de la Universitat Politècnica de Valéncia, En Gabriel Songel, feu un treball d’investigació al voltant del disseny del Sant Càliç de Valéncia, mostrant característiques molt peculiars. Ell diu que se va basar en el disseny dels objectes de l’Edat Mija, en el propi de marques dels canters, i de la caligrafia

que hi ha en la base de la preuada relíquia. En el gràfics se pot apreciar; El primer nos mostra la proporció de l’obra d’art a través del círculs, triànguls i quadrats tan usats pels mestres canters a l’hora d’elaborar un objecte, en este cas triant la retícula quadrilobular. Per tant este es el patró usat en el disseny del sant Càliç com el coneguem en l’actualitat. És el disseny que varen triar, a l’hora d’afegir-li a la relíquia anses i base. En la image de la dreta apareix la inscripció que porta en la base, que en un principi pareixia àrab en escritura cúfica i significa més o manco: “per a Qui relluïx”. Un altre investigador, consultà en l’escola bíblica de Jerusalem, arribant a la conclusió que podria ser hebreu, pero no estaven massa segurs.

Nota de prensa

Una vegada desglossada la figura del Sant Càliç en les parts corresponents a la seua estructura, i recordant que la verdadera relíquia sols és la quíquera superior, cap pensar, per ser ésta una peça d’alt preu, que segur estaria en la llar d’una família d’alta condició. Les famílies jueves tenien en casa una d’estes peces com un valuós tresor que l’usaven en la Pasqua i l’heretaven de pares a fills com un preuat bé familiar.

Quíquera d’àgata cornalina, una pedra semipreciosa

Com podrien tindre-la els discípuls que eren gent humild? Recorreguent senders bibliogràfics, puc dir, que molts estudiosos del tema, afirmen que la casa on se celebrà el Sant Sopar (“Cenáculo”), corresponia a l’evangelista Sant Marc, que era d’una família adinerada, i per tant, el lloc i la copa, pertanyien a dita família. Donada l’estreta relació en Sant Pere, i que la consideraven una relíquia, li la doraren al “gran peixcador”, quan se n’anà a Roma ya que ell era el cap de l’iglesia, i a més la coneixia be sabent que Jesús va beure en ella. Qui millor que ell per a guardar-la i conservar-la en lloc segur? Així és que conta la tradició, que la sagrada quíquera, va ser portada a Roma per Simó Pere. Allí la van conservar els papes que el vàren succeir, fins que arribà a mans del papa Sixto II. Eren èpoques de molta por per la persecusió de Valerià, per

Fent historia

Songel analisa conciensúdament tots estos treballs i diu que en l’escrit apareix en hebreu arcaic: “Yoshua Yahweh” (Jesús és Déu). Lo ben cert és que la catedràtica Carmen Barceló d’estudis àrabs i islàmics de la universitat de Valéncia, el doctor en geografia i historia, Daniel Benito Goerlich, o Jose Hinojosa, catedràtic d’història migeval i David Mevorah del museu Israelí de Jerusalem; recolzen la investigació de Songel.

Pere de la seu reial de Bailio, actualment nomenat de Sant Fructuós

Santa María de Sasabe

Fent historia

això, este papa la va posar a bon recapte en les mans del seu diàcon Llorenç (San Llorenç), que era oriünd d’Espanya. Ell la va portar a la seua terra, Osca, en el segle III. Allí va estar fins que els àrabs nos invadiren, motiu pel qual va ser amagada al nort, prop dels Pirineus. Va passar per diferents llocs com en la cova de Yebra, o el monasteri romànic de sant Pere de Siresa situat en la vall d’Hecho (oculta en un forat de l’àbsid).

Sant Pere de Bailio Ermita de la cova de Yebra

Monasteri de Sant Pere de Siresa

També va estar en Santa Maria de Sasabe, un monument nacional d’orige mozàrab. Altre lloc per on va passar fon per Sant

Va estar allojat en la catedral de Jaca (molts diuen que és tan espectacular per que hi havia que donar-li caliu a l’objecte que tingué Déu en les mans, “a tal Senyor, tal honor”). Finalment anà a parar al monasteri de San Joan de la Penya (document de 1071 que ho acredita), el monasteri de l’ordre de Cluny més important d’Aragó, on estan soterrats diferents monarques, i que té un magnífic claustre en uns capitels romànics que són una preciositat. Tots estos llocs, corresponen a la província d’Osca (Aragó).

Març de 1437 feu entrega de “lo calcer on Jesucrist consagra lo Dijous Sant de la cena”, junt a altres relíquies, a la catedral de Santa Maria del Cap i Casal (vol.3532, fol. 36v-37v, de l’arxiu de la catedral).

Pintura anònima del Palau Reial de Valéncia Sant Joan de la Penya

Fent historia

Catedral de Jaca

Palau de l’Aljaferia

En 1300, Martí l’Humà, rey d’Aragó, la va custodiar en el palau reial de l’Aljaferia (Saragossa), i el seu sucessor, el rey Alfons el Magnànim, en 1424 traslladà la cort d’Aragó a Valéncia i també la relíquia, al seu palau d’esta ciutat. El 18 de

Catedral de Valéncia. Porta romànica

De la catedral de Valéncia ha eixit en dos ocasions. Una va ser en la guerra de la Independència (des de març de 1809 a Setembre de 1813), que peregrinà per Alacant, Eivissa i Palma de Mallorca fugint de les maldats que feya l’invasor. L’altra eixida fon en l’alçament nacional (des del 21 de juliol de

Fent historia 36

1936 fins al 9 de juliol de 1939), que va estar amagat en la ciutat i també en el poble de Carlet salvant-se d’esta manera de la possible destrucció o desaparició. Després de la guerra, tornà a la catedral de Valéncia. En el segle XVIII, va ser utilisat cada Dijous Sant per a contindre la Sagrada Forma, en el monument alusiu a eixe dia tant especial, i finalment en 1916, fon instalat en la sala Capitular de la Catedral de Valéncia per a que estaguera exposat permanentment al públic. Papes com Joan XXIII, Joan Pau II i Benedicte XVI han oficial la santa missa en Ell quan visitaren Valéncia. Són casi 7 segles de permanència en la terra valenciana. Com es pot comprovar El Sant Càliç, ha pegat més voltes que un dolçainer. Venerat i acaronat per la fe de la cristiandat, mogué a hòmens bons a posar-lo a bon recapte; i a reixos, senyors, cavallers i creuats, a manprendre gestes per la custodia de les santes relíquies. La llegenda ocupà un factor important, i la lliteratura griàlica migeval on relata la búsqueda de la sagrada quiquereta, ocupà un lloc rellevant. (per ser tot un símbol de purificació i de renuncia per tal de poder arribar a la perfecció personal i com a conseqüència a la salvació), Tot açò fon plasmat en

aquella primera obra nomenada Perceval i totes les llegendes artúriques de la Taula Redona. El gran compositor Wagner, feu una òpera magistral en este tema. Pero també el Sant Grial ha figurat en els còmics com en el del Capitán Trueno (també portat a la pantalla), i com no, el sèptim art, també es feu resó de la relíquia en la película “Indiana Jones en busca del Santo Grial”, encara que dit siga de pas, la trama no s’ajusta gens a la realitat.

“El Capitán Trueno y el Santo Grial”

Parsifal “adoren al Grial”

Sello del Plan Sur de Valencia

“Perceval, la leyenda del Grial”

Fent historia

“Indiana y el Grial”

Els valencians sabérem donar-li un lloc especial en els sellos de correus que se feren per ajudar a fer el nou llit del riu Túria, i que a través d’algo tant insignificant com era un sello de correus que valia la quarta part de la pesseta, afegint-lo al habitual de Franco que anava en cada carta o paquet, férem possible canviar el curs de nostre riu per tal de no patir més riuades. Eixemple clar de l’esforç personal d’un poble que si necessita algo, s’ho ha de pagar, no rep cap ajuda. Així som els valencians.

També, l’associació Amics del Corpus de Valéncia, se fa resó de la insigne relíquia, construint–se des de 1997 al 2001 una Roca (típic carro triomfal valencià) que té com a motiu principal el Sant Càliç, la qual

Fent historia 38

Roca del Sant Càliç

cosa fon molt ben rebuda per la societat valenciana, fruint d’ella en cada processó del Corpus Christi on processona junt a les demés antigues Roques valencianes. Com anècdota diré que va ser traslladada per carretera fins a Roma, i després d’una audiència, sa SS. Joan Pau II la beneí. Huí en día, en Valencia, el Sant Grial, té dos germandats que el custodien. Una és La Reial Germandat, cos de la noblesa valenciana, que tenen com objectius donar culte i guarda d’honor a la reliquia, així com asistir materialment i confortar als desvalguts, principalment als ancians que vixquen en soletat.

L’altra és la Cofraría del Sant Càliç, que té com a finalitat primordial venerar la insigne reliquia, dignificar el seu culte i divulgar el seu coneiximent i devoció. Les dos, mantenen el culte i la difusió de la devoció de la reliquia. Fan peregrinacions entre parroquies i entitats religioses i cíviques, totes les semanes en la celebració del Dijous del Sant Càliç”

Cofraría del Sant Càliç(de 1952) Reial Germandat del Sant Càliç (de 1917)

Els fidels que vixquen vívament este Any Sant Jubilar obtindràn indulgència plenaria, sempre que cumplixquen estes condicions: la confesió, la comunió, i l’oració, afegint obres de misericordia. Valencia celebrarà cada cinc anys este Any Eucarístic Jubilar, per tal d’ímpulsar la veneració per la reliquia del Sant Càliç. La Penitenciaria Apostòlica va concedir esta gràcia a l’archidiòcesi de Valéncia el 28 de Setembre de 2014. Tot açò, suposa un camí jubilar de conversió. Caldrà afegir, que hi ha que peregrinar fins a la capella del Sant Caliç a través de la ruta del peregrí. Una altra vegada, farem sendes i camins en busca del Sant Grial, i per a conseguir-ho, caldrà tindre la credencial que nos marcarà la ruta a seguir. Un conjunt de llocs valencians que per dife-

Fent historia

Enguany, el papa Francisco, l’ha marcat com el de la misericordia, i Valencia celebra el primer Any Eucarístic del Sant Càliç en el Jubileu Extraordinari de la Misericordia. Un any de gràcia per convertir-se en un event religiós de la ciutat i de l’archidiócesi de Valéncia, i per tal motiu porta el nom de “Càliç de la Misericordia”.

rents motius queden vinculats a la història de la Sagrada Reliquia, i que són els següents:

Fent historia

1. EL PALAU REIAL DE VALENCIA És el lloc que guardà per un

temps el relicari complet dels reixos de la corona d’Aragó, i per tant el Sant Càliç. 2. IGLÉSIA DE SANT LLORENÇ.

Caritat (patrona de Cartagena), entre altres. L’itinerari inclou este lloc per ser Sant LLorenç el que portà el Sant Grial a Espanya. 3. PLAÇA DE L’ALMOINA En esta plaça estava el foro romà, la primera basílica visi-

gótica, convertida en mesquita, i posteriorment en temple cristià. Ací recau, en l’interior de la catedral, el relicari de la seu, lloc on va estar el Sant Càliç fins el seu trasllat a la capella actual. 4. PORTA DELS FERROS L’arquebisbat de Valencia ha

Fon una de les primeres iglesies valencianes Se construí sobre una mesquita i crida l’atenció per tindre imagens molt venerades com la Mare de Déu del Castell de Cullera, o la Puríssima Chiqueta (patrona de Benissa), o la Verge de la

5. CAPELLA DEL SANT CÀLIÇ Esta capella data de 1365. Ací

se celebraren Corts del Regne, i San Vicent Ferrer impartí classe de teologia. Algo que crida l’atenció a qui contempla este lloc, són unes cadenes que hi ha en la paret, que eren les que tancaven el port de Marsella. Les portà el Magnànim en el segle XV. El Sant Càliç, està situat en l’altar major en una vitrina per a ser contemplat i venerat per tots. Molts han segut els investigadors interessats en nostre Sant Càliç. En el segle XVI hi havien una vintena de copes que s’atribuïen l’autenticitat, pero

després d’averiguacions, anaren eliminant-ne i en quedaren dos, la de Valencia i la copa de plata d’Antioquía, Esta última, la van rebujar perque tenia una capacitat de 2 litros, i la veritat és que seria massa gran per a passar-se-la d’uns a altres en el Sant Sopar. Només queda la de Valencia, i Sant Jeroni ho va aclarir quan diu que hi havia dos copes damunt la taula de l’Últim Sopar: una d’argent que contenia el vi que acompanyava al menjar del sopar, i l’altra, de pedra semipreciosa, que s’utilisà per a instituir l’Eucaristía. I eixa és la que correspon a l’antiga i venerada reliquia valenciana. Per a finalisar diré que la investigadora dels Estats Units Janice Bennett, dona raons més que convincents en tots els seus treballs, quan afirma que entre totes les copes que ha estudiat, la que dona per verídica és el Sant Càliç de Valencia. En el primer congrés internacional “Valencia, la ciudad del Santo Grial” celebrat en el Cap i Casal, l’escritora Janice Bennett diu estes paraules, que Déu vullga se facen realitat:

Fent historia

triat com a Porta de la Misericordia, a la barroca o dels ferros de la catedral, per ser la porta que està més prop de l’accés a la sala capitular on se troba actualment el Sant Càliç

Fent historia

“He gozado mucho estando en el primer congreso del Santo Cáliz de Valencia y espero que sirva para difundir el conocimiento de esta reliquia por todo el mundo. Espero también que los valencianos se sientan orgullosos de su patrimonio histórico y que profundicen en el conocimiento de su propia historia. Para mí ha sido una experiencia apasionante escribir un libro sobre el Santo Cáliz, y puedo asegurar que el conocimiento de esta reliquia crece continuamente en Estados Unidos. Desde allí, todos creen que es muy importante para la comunidad cristiana”.

Fent historia 43

Ruta del Càliç publicada al periòdic “El Mundo”

Fent historia

Camí DEL CID

Fullets informatius editats per el Consorci del Camí del Cid i disponibles en les oficines d’informació.

Técnic del Patronat Provincial de Turisme de València

EL CAMÍ DEL CID, ITINERARI TURISTICOCULTURAL Rodrigo Díaz, el Cid, el més universal dels burgalesos, va encarnar el prototip del cavaller amb les màximes virtuts, fort i lleial, just i valent, prudent i temperat, guerrer i culte... Molta llegenda el rodeja, però, la seua figura ha sigut estudiada amb gran rigor per grans especialistes, com Menéndez Pidal. Gràcies a estes persones, coneixem la personalitat del cavaller burgalés, els fets que van fer els seus dies, la seua vida familiar, i fins al seu cavall i espases són per tots coneguts. Els seus restes i els de Ximena, la seua esposa, descansen en el centre de la catedral de la capital de Castella, Burgos. BIOGRAFIA DEL GUERRAJADOR Rodrigo Díaz va nàixer en Viver, xicoteta aldea situada a 7 quilòmetres de la ciutat de Burgos en 1043. Fill de Diego Laínez,

noble cavaller de La Cort Castellana i d’una filla de Rodrigo Alvarez. Descendent és per línia Paterna de Laín Calvo, un dels dos jutges de Castella. Als 15 anys va quedar orfe de pare i es va criar en la cort del rei Ferran I junt amb el fill del monarca, el príncep Sancho. Ambdós van créixer junts i van travar bona amistat durant cinc anys. També es va educar en les lletres i en les lleis, segurament en el monestir de Sant Pere de Cardeña, lliçons que li servirien posteriorment per a representar en pleits al mateix monestir i també al mateix Alfons VI el qual va confiar al burgalés nombroses missions diplomàtiques en què havia de conéixer perfectament les lleis. Entre els anys 1063 a 1072 va ser el braç dret del senyor Sancho i va guerrejar junt amb ell a Saragossa, Coïmbra, i Zamora, època en la qual va ser armat primerament cavaller i també nomenat alferes i “príncep de la host” de Sancho II. Als 23 anys va obtindre el títol de “Guerrajador” -Campidoctor- al véncer en duel personal a l’alferes del regne de Navarra. Als 24 anys era conegut ja com a Cid o meu Cid, expressió d’afecte i admiració.

Fent historia

per MARIBEL SALOM

Fent historia

Amb la mort de Sancho II en el setge de Zamora i després de la jura de Santa Gadea presa per Roderic al nou rei castellà, Alfons VI, la sort del Cid va canviar i la seua gran capacitat va ser rebutjada per la ira i enveja del nou monarca.

En 1081 el Cid és desterrat per primera vegada de Castella. 300 dels millors cavallers castellans el van acompanyar en tan difícil situació. Esta etapa va durar uns 6 anys els quals van ser aprofitats per Rodrigo i els seus hòmens per a fer de Saragossa el seu quarter general i lluitar en el llevant. Torna a Burgos en 1087 però poc va durar la seua pau amb el rei pel que va anar de cap a València on es va convertir en el protector del rei Al-Cádir i va sotmetre els reietons d’Albarrasí i Alpont. L’almoràvit Yusuf creua en 1089 l’estret de Gibraltar i el rei Alfons demana ajuda al cavaller castellà, però per una mal entés entre ambdós sorgix una nova picabaralla entre el rei i el seu lleial súbdit i el monarca el desterra per segona vegada en 1089. En els deu anys següents, la fama del Cid es va acréixer espectacularment al contrari que

el regnat del rei. En menys d’un any el Cid es va fer senyor Dels regnes moros de Lleida, Tortosa, València, Dénia, Albarrasí, i Alpont. Entorn del 1093, maten el seu protegit de València Al-Cádir, ciutat que va ser presa per ben Yehhaf. El Cid va assetjar durant 19 mesos la ciutat i finalment va entrar triomfal al juny de 1094. Rodrigo es va convertir en el senyor de València, va atorgar a la ciutat un estatut de justícia envejable i equilibrat, va restaurar la religió cristiana i al mateix temps va renovar la mesquita dels musulmans, va encunyar moneda, es va rodejar d’una cort d’estil oriental amb poetes tant àrabs com cristians i gents eminents en el món de les lleis, en definitiva, va organitzar amb grandíssima mestria la vida del municipi valencià. Encara hauria de combatre nombroses batalles, com la que el mateix any li va enfrontar a l’emperador almoràvit Mahammad, nebot de Yusuf, el qual es va presentar a les portes de València amb 150.000 cavallers. La victòria va ser total, tan gran va ser el nombre d’enemics com gran va ser el botí a ells arreplegat. En 1097 mor en la batalla de

sent la província de València un espai clau en la Ruta del Camí del Cid, ja que és ací on va passar la major part de la seua vida i va morir.

EL CAMÍ DEL CID

Per a la consecució dels objectius citats, el projecte s’assenta en tres pilars fonamentals: la figura del Cid, El Cantar del meu Cid, i la importància dels llocs pels quals transita: quatre comunitats autònomes (Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Aragó i Comunitat Valenciana), que comprenen huit províncies que inclouen poblacions de gran interés turístic: Covarrubias, Santo Domingo de Sitges, Sant Esteve de Gormaz, Berlanga de Duero, Medinacelli, Atienza, Sigüenza, Daroca, Alcanyís, Albarrasí, Sagunt, Xàtiva o Morella, entre altres.

El Camí del Cid va nàixer com una proposta de la Diputació de Burgos a les diputacions de València, Alacant, Castelló, Guadalajara, Sòria, Saragossa i Terol, per a la realització d’un projecte basat en l’obra literària El Cantar de meu Cid, que narra de les gestes del Cid des del seu desterrament de Castella, a fi d’utilitzar estos fets del Cid com a instrument per a crear itineraris turisticoculturals, des de Burgos fins a l’antic Regne de València de manera que es potenciaren els recursos historicoculturals dels llocs que va recórrer en la seua vida el Cid Campeador, així com la generació de nous recursos per als habitants de les zones. Conscient de l’interés del projecte anteriorment citat, la Diputació de València va decidir la seua participació en la definició i potenciació del Camí del Cid, amb l’objectiu prioritari d’activar l’economia per mitjà de l’aprofitament sostenible dels seus recursos turístics: monuments, paisatges, festes, gastronomia, artesania, etc.,

No obstant això, l’objectiu prioritari del Projecte que comentem és que, al marge dels enclavaments ja acreditats, es donen a conéixer altres encara per descobrir pel públic de tal forma que s’active la seua economia per mitjà de l’aprofitament sostenible dels seus recursos: monuments, paisatges, festes, gastronomia, artesania, etc. Per a la consecució de tots els objectius es van plantejar com a actuacions per a la dinamització del Camí del Cid:

Fent historia

Consogra el seu únic fill baró, Diego. El diumenge 10 de juliol de 1099, mor el Cid.

-Senyalització de tota la ruta i estructuració per mitjà de la creació d’una via prioritària i anells temàtics fortament especialitzats. -Elaboració d’instruments promocionals.

Fent historia

-Exposicions itinerants sobre el Cantar de meu Cid. -Concurs fotogràfic “CAMÍ DEL CID”.

-Creació d’una Xarxa del Camí per a agrupar a empreses i particulars que presten servicis de caràcter turístic amb requisits previs de qualitat. - Declaració d’Itinerari Cultural Europeu. Etc. Les rutes del Camí del Cid creuen majoritàriament entorns rurals poc poblats. Açò possibilita una experiència de viatge diferent i molt atractiva per als aficionats al turisme rural, de sendes i aire lliure. Al seu pas travessa més de setanta espais naturals protegits per la Xarxa Natura 2000. Els sabinares relictes de l’Arlanza (Burgos), el riu Duero (Sòria), el parc Natural de l’Alt Tajo (Guadalajara), les llacunes de Gallocanta (Saragossa), la Serra del Maestrat (Terol i Castelló), l’Albufera de València o el Palmerar d’Elx (Alacant), entre altres, s’alternen per a configurar un mosaic

de valls, erms, rius i muntanyes que, inevitablement, “desemboquen” en les platges del Mediterrani. Els seus objectius s’han complit des de llavors convertint-se en una ruta amb molt d’art, gastronomia i festes, sorprenent el viatger que es decidix a realitzar esta ruta. En la ruta et trobaràs huit fites d’origen medieval declarats Patrimoni de la Humanitat UNESCO En ruta trobaràs huit Patrimonis de la Humanitat d’origen medieval: la catedral i El Camí de Santiago, a Burgos; el Mudèjar Aragonés, en les províncies de Terol i Saragossa; el Tribunal de les Aigües i la Llotja de la Seda (a València); la Festa de la Mare de Déu de la Salut, a Algemesí (València); i el Palmerar i el Misteri, ambdós a Elx. A més, en més d’una desena de poblacions de Castelló, Terol i València podràs contemplar exemples d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1998.

Ací pots triar la ruta del Camí del Cid que més t’interessa depenent del mode de locomoció que utilitzes i els dies que disposes. Recorda que les rutes estan enllaçades entre si i pots prolongar el teu viatge quant vullgues.

Senderisme

Rutes senyalitzades per a caminants per sendes, camins i pistes rurals principalment: 2 DIES: Anell de Gallocanta (Saragossa - Terol). Dificultat: baixa-mitjana. 3 DIES: Ramal de Álvar Fáñez (Guadalajara). Dificultat: baixa. 11 DIES: La Defensa del Sud (València - Alacant). Dificultat: baixa-mitjana. 12 DIES: La Conquista de València (Terol - Castelló - València). Dificultat: baixamitjana, 12 DIES: Terres de Frontera (Sòria - Guadalajara - Saragossa). Dificultat: baixa-mitjana. 13 DIES: Les Tres Taifes (Saragossa - Guadalajara - Terol). Dificultat: mitjana-baixa. 15 DIES: El Desterrament (Burgos - Sòria - Guadalajara). Dificultat: baixa-mitjana.

Ciclistes BTT - MTB

Les rutes BTT - MTB seguixen el traçat i la senyalització senderista excepte en les variants específiques per a BTT - MTB que disposen de senyalització pròpia: 1 DIA: Anell de Gallocanta (Saragossa - Terol). Dificultat: mitjana-baixa. 1 DIA: Ramal de Álvar Fáñez (Guadalajara). Dificultat: baixamitjana. 4 DIES: La Defensa del Sud (València - Alacant). Dificultat: mitjana-baixa. 4 DIES: La Conquista de València (Terol - Castelló - València). Dificultat: mitjana-baixa. 5 DIES: Terres de Frontera (Sòria - Guadalajara - Saragossa). Dificultat: baixa-mitjana. 6 DIES: El Desterrament (Burgos - Sòria - Guadalajara). Dificultat: mitjana-baixa. 6 DIES: Les Tres Taifes (Saragossa - Guadalajara - Terol). Dificultat: mitjana.

Cicloturistes per carretera

La major part de les carreteres del Camí del Cid són secundàries i amb trànsit baix o molt baix: 1 DIA: Ramal de Álvar Fáñez (Guadalajara). Dificutad: baixa

Fent historia

Tria la teua ruta per dies disponibles i modalitat de recorregut

Fent historia

2 DIES: Anell de Morella (Castelló, Terol). Dificultat: mitjana. 3 DIES: Anell de Montalbán (Terol). Dificultat: mitjana-baixa. 3 DIES: La Conquista de València (Terol, Castelló, València). Dificultat: baixa-mitjana. 4 DIES: Terres de Frontera (Guadalajara, Sòria, Saragossa). Dificultat: baixa. 4 DIES: Anell del Maestrat (Terol, Castelló). Dificultat: mitjana. 5 DIES: El Desterrament (Burgos, Sòria, Guadalajara). Dificultat: baixa. 5 DIES: Les Tres Taifes (Saragossa, Guadalajara, Terol). Dificultat: mitjana-baixa.

Cotxes, motos i altres vehicles de motor Els cotxes i altres vehicles de motor no tenen etapes fixes. El nombre de dies que assignem a cada ruta és una estimació dels dies que creem apropiats per a recórrer, conéixer i disfrutar sense presses El Camí del Cid. 2 DIES: Anell de Montalbán (Terol). 1 DIA: Ramal de Castelló (València, Castelló).1 dia: Ramal de Álvar Fáñez (Guadalajara). 2 DIES: Anell de Morella (Castelló, Terol). 2 DIES: Anell del Maestrat (Terol, Castelló).

2-3 DIES: La Conquista de València (Terol, Castelló, València). 2-3 DIES: La Defensa del Sud (València, Alacant). 3 DIES: Terres de Frontera (Guadalajara, Sòria, Saragossa). 3 DIES: Les Tres Taifes (Saragossa, Guadalajara, Terol). 4 DIES: El Desterrament (Burgos, Sòria, Guadalajara).

AMB COTXE I MOTO PER LA DEFENSA DEL SUD: un recorregut històric i literari per la línia defensiva de l’interior Recorregut: Des de València fins a Orihuela (Alacant). Províncies: València i Alacant. Quilòmetres: 230 Km aprox.(60 km / dia aprox.) Jornades recomanades: 3 dies per a passejar i visitar sense presses els llocs més emblemàtics. Si ho has pensat, però no ho tens decidit, t’animem a “perdre’t” per L’Albufera, que és un espai amb múltiple sorpreses o per les carreteres de la Serra de Mariola. El viatge: què trobaràs La Defensa del Sud oferix forts contrastos: des de trams molt urbanitzats, on prevalen els camins agrícoles i vies verdes

del qual és una de les més impressionants del Camí del Cid. La proximitat de la Serra de Mariola torna el pas del viatjer més curt. Des d'Ontinyent comencem l'ascensió per un paisatge mediterrani de muntanya (entre espectaculars tallats i junt amb el Pou Clar i la Serra de Mariola) fins a arribar a Bocairent, una ciutat construïda en pedra i una de les grans sorpreses d'este recorregut. El Camí del Cid entra en la província d’Alacant per Banyeres de Mariola. El seu castell és el primer d’una línia defensiva d’origen almohade que continua per Biar, Villena, Sax, i Petrer fins a arribar a Elx, amb un molt important patrimoni d’origen medieval entre el qual destaca el seu Palmerar, declarat Patrimoni de la Humanitat. Des d’Elx continuem descendint fins al Baix Vinalopó. L’aridesa del paisatge contrasta amb els fèrtils camps cultivats i la presència generalitzada de palmerars: un territori densament poblat que finalitza simbòlicament en l’extrem sud de l’àmbit d’influència del Cid: la monumental Orihuela. La bona taula del Cid Encara que l’arròs és el senya d’identitat de la cuina valenciana amb les seues distintes va-

Fent historia

d’asfalt, a les sendes en les zones més muntanyoses. És, sens dubte, una oportunitat de conéixer l’interior d’ambdós províncies des d’una perspectiva més sorprenent. Després d’abandonar València i els seus voltants el viatger es toparà amb dos de les grans icones d’este territori: L’Albufera i l’horta valenciana. L’Albufera és una llacuna costanera d’escassa profunditat -un metre de mitjana- rodejada d’arrossars i tancada al mar per una barra d’arena creada pels corrents marines. Ve sent explotada per l’home des de l’Antiguitat i hui és la casa d’un bon nombre d’espècies animals i vegetals: des d’aus aquàtiques a peixos en perill d’extinció, com el fartet i el samaruc. El segon “topada” és l’horta valenciana: un fet econòmic, social i natural sense precedents que afona les seues arrels en la història. L’horta i els jardins valencians, tan valorats pels àrabs, van ser cantats en el segle XI pel poeta Ibn Jafaya, natural d’Alzira. Les muralles d’Alzira, d’origen islàmic, ens evoquen eixe record. Alzira és una de les huit poblacions declarades conjunt històric i / o artístic en este recorregut. La següent és Xàtiva, que compta amb un envejable patrimoni historicoartístic encapçalament pel seu castell, l’estampa

Fent historia 52

rietats i múltiples preparacions (paella, a banda, melós, negre, al forn, en postres...) estem en un territori de gran intensitat i diversitat gastronòmica. La reputació de l’horta valenciana, per exemple, es remunta a l’època islàmica, i d’allí sorgixen una extensa llista de plats, alguns saborosíssims, com la pericana. I el mateix pot dir-se del peix fresc, de costa: al cap i a la fi estem en el Mediterrani. A més, el viatger tindrà l’oportunitat d’acostar-se a una gastronomia distinta, molt aferrada a la terra, com els “guisats de les marjals” amb l’anguila com a protagonista o l’olla valenciana que, a diferència de les olles i olles castellanes, és més lleuger, amb menys greix. L’interior i la muntanya d’Alacant és lloc per a un plat de tradició pastoral que ben preparat resulta exquisit: el gaspatxo, que es fa amb coca de farina i carn, generalment llebre, perdiu, etc., especiat amb herbes de la zona. Quant a dolços i postres, i sense obviar cítrics i orxates, recorda que estàs en la terra del torró. L’alacantí és mundialment conegut, però la veritat és que tant a València com a Alacant es produïxen exquisits torrons artesanals amb l’ametla com principal ingredient.

Senyalització i estat del Camí El tram en la província de València es troba senyalitzat com GR 160 (ratlles blanca i roja) i es troba en fase de prehomologació. En la província d’Alacant, provisionalment, en tant s’instal·la la senyalització de GR, s’han col·locat xapes i marques de pintura (dos ratlles roges) en tot el trajecte: estes marques no substituïxen a la senyalització oficial, per la qual cosa recomanem viatjar amb la topoguía. De totes maneres bona part de la ruta alacantina discorre per camins ja existents (Camí de Santiago en llevant, Via Augusta, senda del poeta, sendes locals de xicotet recorregut, etc.) pel que portant la topoguía no sol haver-hi problemes d’orientació. Has de tindre en compte que, en comparació amb altres rutes del Camí del Cid, una part important de La Defensa del Sud discorre per vials rurals asfaltats, molts entre hortes. Consells i recomanacions Per les seues temperatures suaus, esta ruta és una bona opció per a aquells que volen fer senderisme en els primers mesos de l’any, però tin en compte que, encara que la temperatura mitjana màxima pot estar entorn dels 20é, la mínima en les zones altes de serra pot descendir per davall dels 5 graus.

És important que portes un poc de menjar en la teua motxilla (entrepà, fruites seques, barretes energètiques...) que puguen ajudar-te a eixir d’un compromís. No oblides tampoc portar bones provisions d’aigua i crema solar amb independència de l’època de l’any en què et trobes. Reserva amb antelació el teu allotjament. Reserva el teu allotjament en la fi d’etapa amb antelació, i si canvies de final comprova que hi ha allotjament o punt d’acollida en eixe punt. Aconseguix el teu salconduit.

El salconduit és un “passaport” personalitzat que pots segellar en moltes localitats del Camí del Cid. Amb ell pots obtindre descomptes mínims d’un 10 % en més de 200 allotjaments i beneficiar-te d’ofertes promocionals. És gratuït i se sol·licita en qualsevol de les més de 70 oficines de turisme de la ruta o en el Consorci Camí del Cid. La teua guia literària. Pareix un pes innecessari, però per a molts és una guia imprescindible: no oblides portar un Cantar de meu Cid; podràs recrear in situ alguns dels seus passatges. És preferible que utilitzes una edició modernitzada! I no cal dir-ho però... respecta la senyalització que et trobes: danyar, tirar o canviar un senyal significa que els que vagen darrere de tu podrien perdre’s Font: http://www.caminodelcid.org/rutas

Fent historia

Viatja tranquil i segur: porta amb tu els tracks i la topoguía. La ruta està senyalitzada i tots els anys es fan labors de manteniment, però sempre poden desaparéixer senyals (per accident, climatologia, vandalisme) i alguns trams poden ser complicats per la confluència o encreuament d’altres camins. El major problema d’orientació pots trobar-lo dins alguns pobles: encara que s’han senyalitzat internament molts d’ells, no ho estan tots, i encara que sí ho estiguen pot succeir que no veges les marques i en conseqüència no trobes l’eixida amb facilitat. El millor és, per descomptat, portar amb tu els tracks o la topoguía, o els mapes, on apareixen les indicacions oportunes per a seguir ruta.

Fent historia

Camí DE SANTIAGO

Foto De Camí De Llevant A Santiago De Compostela. València - Zamora

PelegrÍ, Hospitaler i membre de l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de la Comunitat Valenciana

EL CAMÍ DE SANTIAGO PASA PER CATARROJA Què dius? El Camí de Santiago passa per Catarroja? No m’ho crec… Este és el primer comentari que es pot escoltar d’una bona part dels habitants d’esta població de L’Horta. Però és cert, hi ha un Camí històric que passant per Catarroja arriba a Santiago. Este escrit tractarà d’explicar esta xicoteta part de la nostra història. Quan escoltem les paraules “Camí de Santiago” immediatament imaginem un camí pel nord de la Península Ibèrica. Els que ja l’han viscut o estudiat pensen en un camí que, venint des de França, creua els Pirineus arribant a Roncesvalls i d’allí es dirigeix a Santiago. Però tant uns com altres oblida una premissa històrica. En l’antiguitat no hi havia els mitjans de transport actuals. La forma de fer el camí era a peu o, en el cas dels rics, a cavall. A més obliden sobretot

que el camí de Santiago era el camí des de casa a Santiago. Estiguera on estiguera la casa de u. Els camins a Santiago no eren infinits. La inseguretat en els camins medievals cap que els pelegrins prengueren les seues precaucions. No era habitual veure pelegrins sols. Solien caminar en grans grups i, si els era possible, acompanyant a altres transports del comerç de l’època. Per això, el fet més habitual és que s’agruparen en ciutats murallades i des d’allí traslladar-se d’una a una altra ciutat seguint rutes que els anaren acostant a Santiago. Així es formen els Camins. L’interés per Santiago va ser despertat per l’interés dels regnes cristians del nord de la Península que el van promoure per a atraure a cristians “de tota la vida” de l’altre costat del Pirineu. Molts d’aquells pelegrins eren invitats a quedar-se per a repoblar aquelles terres amb gents que verdaderament practicaren la regió cristiana. Amb el temps van ser altres motivacions les que van despertar l’interés per anar a Santiago des de la zona sud i este de la península en direcció a Santiago. Una vegada reconquistat el territori molts

Fent historia

per JOSÉ LUIS ROMERO

Fent historia

dels habitants de les poblacions que s’havien convertit al cristianisme eren mirats amb recel pels nous governants. Per a ells fer el pelegrinatge a Santiago era una de les poques formes de demostrar davant de la nova classe dirigent que eren bons cristians i que la seua conversió era real. D’esta manera sorgixen els camins mossàrabs a Santiago.

Cap de ressenyar en este moment la funció de les petxines de pelegrins. Alguns pensen que eren elements que usaven els pelegrins per a beure, usant-los com a recipient per a arreplegar aigua dels brolladors, però no pareix que este fóra el seu ús. La petxina de pelegrí era un producte que només es trobava en la península en aigües de Galícia i era verdaderament difícil de trobar en altres llocs. La vera era de fet la credencial d’haver realitzat El Camí de Santiago d’anada i tornada, ja que només en la tornada podien comportar tan preat certificat. No era d’estranyar que, qui haguera realitzat semblant trajecte, cosira a la seua capa l’esmentada petxina de pelegrí perquè tot aquell que el vera sabera que era un bon cristià. Estos Camins que també eren recorreguts per devots cris-

tians (que per a diferenciar en este escrit anomenem cristians vells). En el cas de València este camí es va veure incrementat amb un altre tipus de pelegrins que venien des d’Itàlia. Açò es devia al fet que la unió d’Espanya es fa a nivell la Corona però no a nivell de regnes: El Rei era Rei de Castella i Rei d’Aragó. Els regnes tenien les seues possessions i, així com Castella disposava dels territoris d’Amèrica, el regne de “les dues Sicílies” estava vinculat a la corona d’Aragó. Els vells cristians que desitjaven pelegrinar a Santiago des del sud d’Itàlia no anaven a través de territoris que eren enemics del seu rei (França i algunes parts del nord d’Itàlia) ho feien amb vaixell fins al port de València on iniciaven el seu camí a peu. Esta última afirmació, que podria paréixer un atreviment, no ho és. En l’Arxiu del Regne s’ha comprovat com en el segle XVI era habitual veure inscrits en els ingressos de l’hospital de València a persones com a pelegrins i amb cognoms típics del sud d’Itàlia. I des d’ací, sabent que hi havia molta gent que des de València i, per motius molt diferents, pelegrinava a Santiago només ens queda veure per on ho feia.

A més la ruta buscava la capital d’aquell regne. En aquells temps la capital era Toledo. Madrid no va ser capital d’Espanya fins que així ho ordena Felip II i des de prou abans ja es pelegrinava a Santiago des de València. Podem estar segurs que El Camí històric a Santiago seguia un traçat molt paregut al d’aquella “carretera Reial de Madrid” que recorden els que tenen més anys i que han sentit anomenar els que tenen menys. En qualsevol cas aquell traçat també tenia molt a veure amb la via Augusta d’origen romà. Sabem que l’actual “Camí de llevant GR-239” trajecte marcat per l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de la Comunitat Valenciana i el camí històric són molt pareguts. Ara tots els habitants de Catarroja tenen la possibilitat real de caminar a Santiago eixint des de sa casa, com aquells pelegrins del segle XVI.

Caminant pel Camí de Llevant a Santiago 1A ETAPA: VALÈNCIA ALMUSSAFES Distància: 26,400 km Temps caminant: 5 hores i 40 minuts Desnivell acumulat: 68 metres. GR 239. Via Augusta. 2A ETAPA: ALMUSSAFES ALZIRA Distància: 19,390 km Temps caminant: 3 hores i 57 minuts Desnivell acumulat: 50 metres GR 239. Via Augusta. 3A ETAPA: ALZIRA - XÀTIVA Distància: 27,700 km Temps caminant: 5 hores i 40 minuts Desnivell acumulat: 177 metres GR 239. Via Augusta. 4A ETAPA: XÀTIVA - MOIXENT Distància: 28,500 km Temps caminant: 5 hores i 40 minuts Desnivell acumulat: 420 metres GR 239. Via Augusta. 5A ETAPA: MOIXENT - LA FONT DE LA FIGUERA Distància: 16,590 km Temnps caminant: 3 hores i 14 minuts Desnivell acumulat: 415 metres 6A ETAPA: LA FONT DE LA FIGUERA - ALMANSA Distància: 29,000 km Temps caminant: 5 hores i 45 minuts Desnivell acumulat: 337 metres

Fent historia

El camí des de València a Santiago passava obligatòriament pel regne de Castella. I la forma històrica d’anar a Castella era a través del port d’Almansa. La ruta per Requena, més directa, era popularment coneguda com un camí de cabres.

Fent historia

7A ETAPA: ALMANSA HIGUERUELA Distància: 42,960 km Temps caminant: 8 hores i 40 minuts Desnivell acumulat: 596 metres Pel Camí de Llevant a Santiago. Entre Almansa i Alpera coincideix amb la Ruta de la Llana. També coincideix, en un petit tram a la vora de Casillas de Marín de Arriba, amb el Camino de la Vera Cruz que va de Puente la Reina a Caravaca de la Cruz

8A ETAPA: HIGUERUELA CHINCHILLA DE MONTEARAGÓN Distància: 28,510 km Temps caminant: 5 hores i 33 minuts Desnivell acumulat: 270 metres 9A ETAPA: CHINCHILLA DE MONTEARAGÓN - ALBACETE Distància: 17,520 km Temps caminant: 3 hores i 25 minuts Desnivell acumulat: 41 metres 10A ETAPA: ALBACETE LA RODA Distància: 41,890 km Temps caminant: 8 hores i 35 minuts Desnivell acumulat: 173 metres 11A ETAPA: LA RODA - SAN CLEMENTE Distància: 35,400 km Temps caminant: 7 hores i 5 minuts Desnivell acumulat: 100 metres 12A ETAPA: SAN CLEMENTE LAS PEDROÑERAS Distància: 22,820 km Temps

caminant: 4 hores i 25 minuts Desnivell acumulat: 91 metres 13A ETAPA: LA PEDROÑERAS EL TOBOSO Distància: 32,000 km Temps caminant: 6 hores i 15 minuts Desnivell acumulat: 219 metres 14A ETAPA: EL TOBOSO VILLACAÑAS Distància: 37,500 km Temps caminant: 7 hores i 16 minuts Desnivell acumulat: 99 metres De Quintanar de la Orden a Villacañas per la via verda del Trenillo (27 km) 15A ETAPA: VILLACAÑAS TEMBLEQUE Distància: 19,800 km Temps caminant: 4 hores i 2 minuts Desnivell acumulat: 109 metres 16A ETAPA: TEMBLEQUE - MORA Distància: 25,500 km Temps caminant: 5 hores i 10 minuts Desnivell acumulat: 279 metres 17A ETAPA: MORA -TOLEDO Distància: 38,700 km Temps caminant: 8 hores Desnivell acumulat: 415 metres 18A ETAPA: TOLEDO - TORRIJOS Distància: 34,600 km Temps caminant: 7 hores i 11 minuts Desnivell acumulat: 269 metres de pujada i 243 de baixada

25A.-ETAPA: HERNANSANCHO ARÉVALO Distància: 24,500 km Temps caminat: 4 hores i 36 minuts Desnivell acumulat: 48 metres de pujada i 133 de baixada

20A ETAPA: ESCALONA - SAN MARTÍN DE VALDEIGLESIAS Distància: 29,800 km Temps caminant: 6 hores i 21 minuts Desnivell acumulat: 840 metres de pujada i 607 de baixada

26A ETAPA: ARÉVALO - MEDINA DEL CAMPO Distància: 34,900 km Temps caminant: 6 hores i 55 minuts Desnivell acumulat: 90 metres de pujada i 200 de baixada

21A ETAPA: SAN MARTÍN DE VALDEIGLESIAS - CEBREROS Distància: 17,600 km Temps caminant: 3 hores i 55 minuts Desnivell acumulat: 328 metres de pujada i 228 de baixada

27A ETAPA: MEDINA DEL CAMPO - SIETE IGLESIAS DE TRABANCOS Distància: 24,700 km Temps caminant: 5 hores i 20 minuts Desnivell acumulat: 224 metres de pujada i 212 de baixada

22A ETAPA: CEBREROS - EL HERRADÓN DE PINARES Distància: 19,430 Km Temps caminant: 4 hores i 30 minuts Desnivell acumulat: 675 metres de pujada i 560 de baixada 23A ETAPA: EL HERRADÓN DE PINARES - ÀVILA Distancia: 21,100 km Temps caminant: 4 hores i 30 minuts Desnivell acumulat: 570 metres de pujada i 363 de baixada 24A ETAPA: ÀVILA HERNANSANCHO Distància: 27,900 km Temps caminant: 6 hores i 23 minuts Desnivell acumulat: 389 metres de pujada i 518 de baixada

28A ETAPA: SIETE IGLESIAS DE TRABANCOS - TORO Distància: 32,780 km Temps caminant: 7 hores i 20 minuts Desnivell acumulat: 655 metres de pujada i 632 de baixada 29A ETAPA: TORO - ZAMORA Distància: 34,500 km Temps caminant: 7 hores i 10 minuts Desnivell acumulat: 160 metres de pujada i 249 de baixada 30A ETAPA: ZAMORA - LA GRANJA DE MORERUELA Distància: 40,840 km Temps caminant: 8 hores i 15 minuts Desnivell acumulat: 366 metres de pujada i 305 de baixada

Fent historia

19A ETAPA: TORRIJOS ESCALONA Distància: 25,500 km Temps caminant: 5 hores i 3 minuts Desnivell acumulat: 195 metres de pujada i 286 de baixada

Fent historia

Caminant per la Via de la Plata, continuació del cami de Llevant a Santiago Moderat per l’autovia A 66 que ha modificat algún tram del camí anterior i la senyalització, la nova i la vella, confón Iter Emerita ab Asturicam Augusta. Via Lapidata Rutes XXIV i XXVI

A partir d’aquí el camí es divideix. O bé es va per Benavente i Astorga a trobar el camí Francès o bé es va per la via de la Plata, en aquest cas per la variant de Verín, Xinzo de Límia, Orense i Alláriz

1a opció: Pel camí Francès 31A ETAPA: LA GRANJA DE MORERUELA - BENAVENTE Distància: 26,600 km Temps caminant: 5 hores i 20 minuts Desnivell acumulat: 271 metres de pujada i 210 de baixada. Caminant per la Via de la Plata, continuació del cami de Llevant a Santiago. A la sortida de Barcial del Barco es pot agafar la via de tren abandonada de Palazuelo a Astorga per tal de passar el pont sobre el riu Esla (en bon estat). Estalvies uns 3-4 km Iter Emerita ab Asturicam Augusta. Via Lapidata Rutes XXIV i XXVI. Via de la Plata. Connexió a Astorga amb el camí Francès a Sant Jaume de Galícia

32A ETAPA: BENAVENTE - LA BAÑEZA Distància: 43,030 km Temps caminant: 9 hores Desnivel acumulat: 209 metres de pujada i 164 metres de baixada Caminant per la Via de la Plata, continuació del cami de Llevant a Santiago. Iter Emerita ab Asturicam Augusta. Via Lapidata Rutes XXIV i XXV . Via de la Plata. Connexió a Astorga amb el camí Francés a Sant Jaume de Galícia 33A ETAPA: LA BAÑEZA ASTORGA Distància: 23,880 km Temps caminant: 4 hores i 50 minuts Desnivell acumulat: 206 metres de pujada i 102 de baixada Caminant per la Via de la Plata, continuació del cami de Llevant a Santiago. Connexió amb el camí Francès. Iter Emerita ab Asturicam Augusta. Via Lapidata Rutes XXIV i XXVI 34A ETAPA: ASTORGA - RABANAL DEL CAMINO Distància: 19,650 km Temps caminant: 3 hores i 54 minuts Desnivell acumulat: 336 metres de pujada i 43 de baixada Caminant pel camí Francès. continuació de la Via de la Plata, continuació del cami de Llevant a Santiago. El carballo de Fonso Pedredo que es trobava abans d’arribar a Rabanal va caure d’una ventada el novembre de 2013

36A ETAPA: PONFERRADA VILLAFRANCA DEL BIERZO Distància: 24,310 km Temps: 4 hores i 33 minuts Desnivell acumulat: 295 metres

41A ETAPA: ARZÚA - SANTIAGO DE COMPOSTELA Distància: 38,530 km Temps: 7 hores i 15 minuts Desnivell acumulat: 467 metres

2a opció: Camí Sanabrès o Mossàrab, des de la Granja de Moreruela a Santiago de Compostel·la passant per la variant de Verín, Xinzo de Límia, Orense i Alláriz

38A/A ETAPA: O’CEBREIRO SARRIA (per San Xil) Distància: 39,090 km Temps: 7 hores i 33 minuts Desnivell acumulat: 442 metres

31A ETAPA: LA GRANJA DE MORERUELA - SANTA CROYA DE TERA Distància: 42,930 km Temps caminant: 8 hores i 29 minuts Desnivell acumulat: 417 metres Camí Sanabrès o Mossàrab, des de la Granja de Moreruela a Santiago de Compostel·la passant per la variant de Verín, Xinzo de Límia i Alláriz

39A ETAPA: SARRIA - PALAS DE REI Temps: 9 hores i 10 minuts. Distància: 47,530 km. Desnivell acumulat: 699 metres

32A ETAPA: SANTA CROYA DE TERA - MOMBUEY Distància: 35,590 km Temps caminant: 7 hores i 37 minuts Desnivell acumulat: 207 metres

40A ETAPA: PALAS DE REI ARZÚA Distància: 28,650 km Temps: 5 hores i 30 minuts Desnivell acumulat: 394 metres

33A ETAPA: MOMBUEY - PUEBLA DE SANABRIA Distància: 32,000 km Temps caminant: 6 hores i 39 minuts Desnivell acumulat: 307 metres

37A ETAPA: VILLAFRANCA DEL BIERZO - O’CEBREIRO Distància: 31,520 km Temps: 5 hores i 48 minuts Desnivell acumulat: 661 metres

Fent historia

35A ETAPA: RABANAL DEL CAMINO - PONFERRADA Distancia: 32,500 km Temps caminant: 7 hores i 20 minuts Desnivell acumulat: 512 metres de pujada i 1.125 de baixada Caminant pel camí Francès. continuació de la Via de la Plata

34A ETAPA: PUEBLA DE SANABRIA -PADORNELO Distància: 23,200 km Temps caminant: 4 hores i 48 minuts Desnivell acumulat: 369 metres

Fent historia

35A ETAPA: PADORNELO - A GUDIÑA Distància: 34,390 km Temps caminant: 7 hores Desnivell acumulat: 492 metres

En aquest recorregut trobareu la coneguda Costiña de Canedo (després de Canedo) la qual, en 2100 metres de recorregut, té un desnivell de 283,1 metres. Es tarda uns 30/35 minuts en pujar-la. També es pot anar per Tamallancos.

36A ETAPA: A GUDIÑA - VERÍN Distància: 39,540 km Temps caminant: 7 hores i 51 minuts Desnivell acumulat de pujada: 682 metres Desnivell acumulat de baixada: 1.130 metres

40A ETAPA: DOZÓN BANDEIRAS Distància: 34,700 km Temps caminant: 6 hores i 46 minuts Desnivell acumulat de pujada: 475 metres Camí Sanabrès o Mossàrab, des de la Granja de Moreruela a Santiago de Compostel·la passant per la variant de Verín, Xinzo de Límia i Alláriz

37A ETAPA: VERÍN - XINZO DA LÍMIA Distància: 34,540 km Temps caminant: 6 hores i 40 minuts Desnivell acumulat de pujada: 487 metres

41A ETAPA: BANDEIRAS SANTIAGO DE COMPOSTELA Distància: 33,950 km Temps caminant: 6 hores i 35 minuts Desnivell acumulat de pujada: 590 metres

38A ETAPA: XINZO DA LÍMIA OURENSE Distància: 40,050 km Temps caminant: 7 hores i 55 minuts Desnivell acumulat de pujada: 400 metres Desnivell acumulat de baixada: 860 metres 39A ETAPA: OURENSE - DOZÓN Distància: 36,360 km Temps caminant: 7 hores i 44 minuts Desnivell acumulat de pujada: 925 metres

Part del recorregut del Camí de Llevant a Santiago que passa per Catarroja, per davant del nostre casal faller.

Fent historia

Ruta DELS MONESTIRS

Monestir de Santa MarĂa de Valldigna

D’ALZIRA A GANDIA AMB ITINERARI BTT La nostra historia, comença a la safor, al sud-est de la província de València. La comarca té un gran recorregut històric. En aquesta comarca, s’han establit pobles, tan influents per a la seua historia com els ibers, romans, àrabs i cristians. En el segle XIX, després de l’ocupació cristiana, és quant es construeixen els monuments i monestirs que donen nom i cos aquesta ruta de turisme cultural. Amb Jaume I l’església es beneficià de gran quantitat de terres, on es funden els monestirs rurals. Uns imponents edificis dedicats al treball i l’oració. Altra funció dels cenobis era la de repoblar les zones amb cristians, per així controlar el territori del rei. El pas del temps i les diferents desamortitzacions canvien l’aspecte d’aquests centres.

Els monestirs són expropiats, venuts o derrocats. Fins i tot alguns són cremats o reutilitzats com a carcels o casernes, per ser més tard abandonats i oblidats… però al segle XX amb les declaracions bic (béns d’interés cultural) aquests monuments són reconstruïts i restaurats per a gaudir d’ells com a valuosos recursos turístics i culturals. Alguns d’aquests conjunts religiosos formen part ara de l’anomenada ruta dels monestirs. Aquestes són les cinc joies, de la cultura valenciana, que anem a visitar: 1. Monestir de santa maria de la murta (Alzira) 2. Reial monestir de santa maria d’aigües vives (Carcaixent) 3. Reial monestir de santa maria de la valldigna (Simat de la Valldigna) 4. Convent del corpus christi (Llutxent) 5. Monestir de sant jeroni de cotalba (Alfauir) Ja fa deu anys que es va inaugurar aquesta fantàstica ruta que es pot realitzar amb cotxe, cavall, a peu o en bici i que està senyalitzada oficialment per als quatre itineraris.

Fent historia

per ENRIC ROSALENY SILLA

Fent historia

Nosaltres pujarem a les dues rodes de la nostra bicicleta tot terreny (btt) per a realitzar un itinerari diferent de l’establit. Gaudirem d’una variant on no hem d’utilitzar cotxe particular i podem eixir del poble amb la bicicleta a la mà. Utilitzarem el tren i les seues línies de rodalies per anar i tornar sense cap problema.

Agafarem la línia C2 de rodalies renfe a l’estació de catarroja en direcció a la ciutat d’alzira. (No oblides revisar amb antelació els horaris i les línies d’anada i regrés) una vegada a la ciutat, ens temi, que desviar al paratge de la murta, per a poder visitar la primera estació

Monestir de Santa Maria de La Murta.

Recorda que després has de tornar pel mateix camí, per a agafar la direcció correcta. La ruta està senyalitzada amb diferents indicacions, tant en les ciutats com fóra d’elles i amb senyalització de btt i gr (senda

de gran recorregut) també pots compartir trams amb la senda dels cavalls, deus d’estar pendent. El monestir es troba aproximadament a set quilòmetres de la ciutat d’alzira. Actualment és propietat de l’ajuntament que treballa amb accions de recuperació dels edificis i les seues terres. El camí és una agradable senda que ens porta fins als peus d’antigues estructures, la plaça de l’església o les restes del claustre. Pels voltants podem trobar uns jardins romàntics i la casa d’oficis. Per a nosaltres un dels punts més interessants és la torre dels coloms, antiga construcció de defensa dins d’aquest conjunt, ja que eren freqüents les visites de pirates o moriscos que vivien a la zona. No podem quedar-nos molt de temps, ja que tenim un bon grapat de quilòmetres per davant. El nostre itinerari és especial, més curt que la ruta circular oficial, així ens evitem el tram perillós de carretera i reduïm quilometres. Però deguem portar un ritme lleuger i continuar cap al següent monestir. Hem de tornar a la ciutat d’alzira per agafar la direcció cap a benifairó de la valldigna. A meitat camí trobarem el següent punt d’interés cultural.

Aquest conjunt naix al segle XIII després de l’ocupació d’Alzira per Jaume I. El monestir pertanyia a l’ordre dels agustins que eren els que custodiaven a la Verge d’Aigües Vives (patrona de Carcaixent) actualment està en mans privades i és l’únic que no es pot visitar. Podem destacar una curiositat, a la part oest del monestir tenim una zona enjardinada amb les restes d’un xicotet aqüeducte. Seguim, ja que ens queda la part més dura de la nostra ruta, on haurem de pedalejar de bo. Direcció a Barx la nostra següent parada és el gran conjunt arquitectònic.

Reial Monestir de Santa Maria de La Valldigna.

Fent historia

Reial Monestir De Santa Maria D’aigües Vives.

Conta la tradició que Jaume II (nét de Jaume I) després de passar per aquesta vall va quedar impressionat per la seua bellesa, i dirigint-se al seu capellà, li va dir: “Vall digna per un monestir de la vostra religió” contestant el clero: “Valldigna!“ I el rei li va donar les terres per a una nova fundació. El monarca aconseguia repoblar les terres mudèjars amb cristians i per altra banda controlava el territori. Aquest monestir va ser font de poder i de divulgació de cultura, dins de l’antic Regne de València. Per eixe motiu, apareix a l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia com a referent de la història i cultura, temple espiritual i estàndard de la grandesa del poble valencià. Declarat BIC en 1998. Hui és un plaer veure el conjunt parcialment reconstruït que ens dóna la benvinguda amb la porta reial, guardada per dues torres ben conservades. Al costat de la porta podem gaudir de la façana barroca de la Capella de la Verge de Gracia. També és pot visitar l’Almazara, la Font dels Tritons, el Refectori, la Sala Capitular, el Locutori amb la seua bóveda de crucería, el Palau de l’Abat o l’Església de Santa Maria. Queden restes de tota la muralla, el que dóna una idea de la magnitud del recinte, on

Fent historia

podem trobar vestigis del que va ser una gran hostatgeria.

Després d’aquesta emocionant visita, seguim pedalejant amb energia, ja que hem de superar un desnivell de més de 600 metres sobre el nivell de la mar. Però penseu en positiu, ja hem fet la primera Convent del Corpus Christi part i a partir d’aquest punt tot el camí és de baixada. L’actual convent comença a Sabies d’on rep el nom la ruta? construir-se al segle XV al voltant de l’Ermita del CorA causa de la proximitat de pus Christi. L’orde dels domitres cenobis, Santa Maria de la nics serà l’encarregada de la Murta, monestir de Santa Ma- fundació d’aquest. ria d’Aigües Vives i el de Santa Maria de la Valldigna era rela- El que més impressiona en entivament senzill transitar entre trar per una xicoteta porteta, ells. Durant l’edat mitjana es és l’esplèndid claustre restauvisitaven els llocs sagrats prou rat per la Diputació de Valensovint, ja que ès pensava que cià i realitzat totalment amb la vida a la terra era com una rajoles. Al seu interior, podem peregrinació cap a l’eternitat. trobar uns panells informatius Els monjos regentaven hos- amb la història de la fundació tatgeries on atendre als pere- i evolució del conjunt cenobial. grins, els seus monestirs eren un bon lloc per a passar Pujant a la segona planta, en la nit i menjar un plat calent. una de les sales, que abans Així que aquesta senda va servien com a dormitoris, una ser un camí molt comú per maqueta del conjunt original en als pobres que trobaven la la seua època, per imaginar-se caritat dels frares en cada la grandesa d’aquests edificis. parada. Per eixe motiu es va També es pot visitar l’ermita, denominar “el pas del pobre” però sols s’obri baix petició. pròxima parada. Ja ens trobem a la recta final d’aquest interessant camí. Les vistes des d’aquest punt són esplèndides i ens donen l’última espenta per arribar

Convent de Sant Jeroni de Cotalba

Conten les llegendes que sant Vicent Ferrer va predicar al claustre d’aquest monestir. Un conjunt amb gran història, l’arquitecte va ser Pere March, pare del conegut poeta Ausiàs March. Fins a la família Borgia va arribar a ser protectora d’aquest cenobi únic. L’estil arquitectònic del monestir és molt variat i podem observar cinc estils diferents: Mudèjar, Gòtic, Renaixentista, Barroc i Neoclàssic. Es declara bic en 1994 i es pot veure amb una visita guiada. Accedim al monestir a través d’un senzill pòrtic on podem veure un escut de pedra del Duc

de Gandia. En entrar les restes d’un poblat morisc que va ser abandonat al construir-se el conjunt. A partir d’aquest punt podem gaudir de la torre major o de les campanes. La planta baixa alberga la sagristia i també podem trobar, inserida a la paret, una làpida que commemora la fundació del monestir. És possible visitar l'església d’estil gòtic. La part millor conservada és el cor, amb una boveda amb forma d’estrela, decorada amb unes pintures úniques a l’edifici. En accedir al claustre podem gaudir del seu estil mudèjar que combina rajoles roges amb el blanc de calç. Un claustre diferent del que podem trobar a altres monestirs. No podem deixar de visitar l’escala gòtica amb forma helicoidal, una de les joies del conjunt. Seguint la visita i sense eixir del claustre aplegarem a la sala capitular. Antigament els monjos es reunien en aquesta sala, per a llegir el capitul de les santes escriptures, habitació imprescindible a qualsevol monestir. També destacaria la cuina, original del segle XV i amb un bon estat de conservació. Als jardins i com a curiositat, podem

Fent historia

a la mar. Això sí, abans farem una parada important, és moment de visitar el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Ens trobem davant d’una de les construccions monàstiques més importants de la comunitat valenciana.

Fent historia

trobar un gran estanc que rep l’aigua d’un aqüeducte que es troba al voltant de l’edifici.

Després d’estirar les cames, és hora de tornar a la nostra bicicleta, que sempre hem de deixar correctament nugada amb un bon cadenat. Sense oblidar que deu estar ben aparcada per evitar molèsties a la resta d’usuaris de la ruta. Pedalejarem passant pobles com Beniflà i Beniarjó al cor de la Safor, fins a arribar a la seua capital, Gandia i apropar-nos a l’estació de tren per arribar al final de la nostra travessia. Després de noranta quilòmetres, hem gaudit de la natura, d’una jornada d’exercici i d’un viatge en el temps que ens ha portat a terres morisques i a imaginar com vivien els nostres avantpassats amb el clero de l’època. Un camí únic, que ens ofereix moltíssimes opcions per gaudir amb la família o amics i poder tornar a assaborir aquest gran camí. Fent una bona programació i agafant els trens adequats és possible realitzar tot el recorregut proposat en mitja jornada, per acabar a la ciutat de Gandia i gaudir d’un dels seus plats típics de cuina mediterrània, la fideuà. Però bé, això ja és, altra historia…

Vols alguna recomanació? No oblides portar provisions d’aigua i menjar. Així com a les ferramentes bàsiques per reparar la bici, si és necessari. Un bon cadenat, het donarà seguretat a les visites. Tens ganes de caminar? A l’oficina de turisme de Gandia tenen disponible una credencial per al senderista. Pots fer el camí com un peregrí. Més informació:

http://www.Valenciaturisme.Org/es/ que-hacer/ruta-de-los-monasterios/

Fent historia

Ruta DELS PANTANERS

Indicaciรณ Ruta dels Pantaners

I parlant de rutes... Que vos sembla una de senderisme? Una de les més espectaculars, per la combinació de paratges, umbries i precipicis es troba a Chulilla, poble de la comarca del Serrans a la província de València. La Ruta dels Pantaners, senda històrica, per on els treballadors de la construcció del embassament de Loriguilla acudien cada matí a fer les seues tasques.

la natura, per eixes precioses rutes de senderisme, moltes aptes per a xiquets, i que t’arrimen a coves del tresor, a banys plàcids dins aigües turquesa i fins i tot, a pintures rupestres mil·lenàries. La Ruta dels Pantaners discorre pel canyó del Túria. El riu, ple de vida des del segle XII, quan comença a utilitzar-se com a mitjà de transport de la fusta, des de les altes terres de la Serrania fins a València. Es al segle XVIII quan te la major importància, i on els ganxers es tornen vitals per a què els

Ganxers de Chelva

Chulilla

Chulilla fa olor de Magnesi, no en va, es el paradís dels escaladors, ja que conta amb més de 360 vies d’escalada, repartides en 10 sectors i amb una altitud que va des dels 30 als 110 metres. Però també es apta per a la resta d’amants de

Fent historia

per CRISTINA DESCALS SELMA

troncs de fusta arribaren flotant a la capital, després de 4 mesos de llarg recorregut. Este gremi centenari es va anar perdent amb el desenvolupament de les carreteres i els mitjans de transport, però encara queden a Chelva descendents d’estos treballadors, els millors de tota la contornada segons diuen, per la seua destrea en la fabricació de peanyes. La seua vestimenta típica i el seu ganxo,

ferramenta que dona nom a la seua professió, perduren en alguns gravats costumistes.

Fent historia

Als anys 50, quan va començar la construcció de l’embassament de Loriguilla, la població es plena dels treballadors de les obres: els pantaners. Per tal de fer més curta l’anada al treball, es construïren dos ponts i d’esta forma, en menys d’un hora eren capaços d’arribar a peu de pressa.

El segle passat, el caudal va augmentar tant que es va (arrasar) els dos ponts. Però no va ser este mal l’únic que va fer el riu, sinó que tota València va quedar inundada a la famosa riuada del 57. Per aquell temps, tan sols quedaren en peu els escalons de pedra, així que els treballadors no tenien més remei que anar per el camí de “La Pedriza” o be travessant el barranc de “La Soguilla”. Per tal de restaurar esta senda històrica, l’ajuntament de Chulilla ha construït dos ponts penjants exactament al mateix lloc on es trobaven els antics. Estan fets amb cables d’acer de 28 mm de diàmetre ancorats a la roca a més de 3 metres de profunditat. Semblen segurs, veritat? Doncs si, ho són, malgrat això, u pot sentir la sensació de balanceig quan

passa per damunt d’ells i junt la preciosa panoràmica del canyó, fan d’este punt un dels més atractius de la ruta. Si voleu seguir els passos dels antics pantaners, vos recomanem aparcar el cotxe a les afores del poble, en el pàrquing municipal gratuït que hi ha al final del carrer Maestro Ambar. Podeu omplir les vostres cantimplores en la font que hi ha just en front. Aigua de qualitat, que ve de les fonts de balneari, amb propietats miner-medicinals i que abastix a tot el poble. El inici del itinerari es seguint la mateixa carretera local, i que passa junt l’alberg de «El Altillo». Tan sols en queden uns passos sobre asfalt, fins a arribar al desvio senyalitzat per un pal de fusta.

“Charco Azul"

Comencen a caminar per una senda de terra, presidida pel Mirador de Comportes, des d’on podem veure la presa que regula el pas del aigua pel poble. Un poc més endavant ens trobem al Mirador de La

Carrucha, per poder veure des de dalt al «Charco Azul», recés d'aigua en el lloc més estret del riu, que aprofita com a piscina natural els dies de calor. Un esclat de color que va del verd al blau turquesa, segons el dia i la llum que reflectix.

les escales originals de pedra que feien servir els pantaners.

Mirador de la Carrucha

“los Calderones"

Continuem per la senda que va al tall del canyó gaudint de la panoràmica i sense adonar-se compte s’endinsem en el paratge de «Los Calderones», que ens rep amb una cascada, sobre la qual creuem una reguera d’aigua que corre a trobar-se metros avall amb el riu. Bordejant el riu per la part superior dels tallats, arribem a

A peu d’escales trobem el primer pont penjant, el més alt dels dos, amb una altura sobre el llit del riu de 15 metres i amb una passarel·la de 21 m de llarg. Seguim en descens fins el cau del riu, on es troba el segon pont, el més llarg, amb una passarel·la de 28 m i una altura de 5,5 m. A través del matoll de ribera, creuem un dels sectors d’escalada, on molts d’ells ja s’enfronten a la roca intentant encadenar les vies. Més enllà un altre pont, este no penja, sinó que es una passarel·la de fusta que creua el riu cap a un altre sector d’escalada. Nosaltres continuem la senda pel marge dret del riu, seguint els passos dels antics pantaners. No queda molt per a arribar al embassament de Loriguilla. Una caseta redona al costat de un pont metàl·lic ens avisa que ja estem prop. I per la pista as

Fent historia

“los Calderones"

Embassament de Loriguilla

Fent historia

faltada que discorre per la dreta anem pujant fins a arribar al més alt. S’entretenim un poc assaborint les vistes, des del camí de taulells de pedra que passa per damunt de la presa.

Per a tornar, acabem de creuar la pressa i comencem a baixar per la pista forestal asfaltada que es trobarà uns metres més avall amb la senda per la que pujàvem. Ens hem quedat amb ganes de continuar per la senda que partix des de l’embassament fins a Chulilla, passant pel barranc de La Falfiguera, però açò serà en una altra ocasió. Chulilla, tornarem!

Zona d’escalada

Fent historia

passarelÂˇla de fusta

Fent historia

Ruta en bici per valĂ¨ncia

En bici per la Ciutat de les Arts i les CiĂ¨ncies

Moltes vegades eixim de viatge i anem a llocs ajuntats fora del nostre entorn per visitar i conèixer altres cultures, monuments, llocs d’interès, i deixem de costat, perquè pareix que sempre podem anar, el nostre entorn. Jo vos propose una excursió divertida i que de segur i pot agradar a tota la família per recórrer i conèixer la nostra Ciutat de València. Es tracta de realitzar una ruta per valencià en bicicleta, es pot fer inclòs de nit, ja sabeu que les ciutats canvien de visitar-les a la llum del dia a fer-ho de nit, de nit cobra una especial rellevància les llums i la tranquil·litat en què ens podem desplaçar sense tant de cotxe ni activitat, de dia es pot gaudir del bullici de la gent que et fa sentir una ciutat viva i plena d’activitat. Jo en vaig a centrar en el recorregut de vesprada (Quan comença la tardor) perquè m’agrada més la serenitat i tranquil·litat que t’aporta la

ciutat, encara que València es pot dir que segon on vages no dorm mai, però gaudim d’un clima espectacular que beneficia el fet de poder realitzar-lo en aquells mesos, que són quasi tots, on les temperatures són més temperades. Vos propose començar pel centre històric, en la bonica plaça de la Verge, on es pot contemplar la inusual Catedral, monument digne de visitar des del punt de vista arquitectònic i religiós, d’ací podem anar al carrer de Cavallers on podem

Fent historia

per JULIA SELMA PONS

Catedral de València

Església de Sant Nicolau

visitar l’església de Sant Nicolau, digna de tindre-la en compte per l’última restauració que s’ha realitzat, d’ací es pot creuar a la plaça de la Reina,

ri del Carme o si ja estem cansats agafar el cotxe i tornar a la nostra casa per a descansar.

Fent historia

Plaça de la Reina i Micalet

on es pot veure el Micalet, altre monument paradigmàtic de la nostra València, a continuació podem dirigir-nos pel frondós parc Túria per gaudir d’una bonica passejada d’uns 20 minuts a través del parc fins a aplegar a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, on es pot parar a descansar i gaudir de l’espectacular ambient de

Ciutat de les Arts i les Ciències

la tardor al parc del Túria i dels meravellosos edificis que componen aquesta ciutat, d’ací podem tornar pel barri de Cànoves, on podem parar a prendre una cerveseta en uns dels bars típics que hi ha en aquest barri, per dirigir-nos altra vegada al centre històric de la ciutat en el que podem gaudir o bé d’una passejada pels carrers del bar-

Barri del Carme

El recorregut es pot fer en unes dues hores i de segur que gaudireu d’una vesprada diferent en què a més podeu ensenyar als més menuts de la casa, i als que no són tan menuts, que hi ha coses que val més la pena viure de prop que a través de l’ordinador, “tablet”, mòbils, etc. Ja que totes les coses són bones de fer en la mesura que pertoca. Si no esteu massa cansats ací vos deixe el mapa del centre històric perquè pugueu seguir amb la visita de monuments d’interès. I la ruta del carril bici de la ciutat de València. ¡BONA PASSEJADA¡

Fent historia

Ruta DELS cementeris

“Museu del Silenci” Cementeri Municipal de València

València junt amb ciutats com París, Londres, Roma o Viena es va sumar l’any 2010 en la Ruta Europea de Cementeris, un projecte amb una vocació turística, cultural i educativa diferent que busca difondre el patrimoni funerari pel seu valor tant artístic com històric. Es planteja com una xarxa de cementeris que, en obrir els seus recintes per mitjà de rutes culturals, donen a conèixer al visitant de forma conjunta l’important patrimoni funerari existent. Entre les ciutats europees incloses en aquesta ruta, a més de les ja citades, es troben també Belgrad, Gènova, Copenhaguen, Berlín, Sant Sebastià, Barcelona, Santander i Còrdova. Els cementeris són doblement interessants en l’àmbit patrimonial. D’una banda, posseeixen un valor estètic, per la seua inserció en el paisatge urbà o natural i per la qualitat

artística dels soterraments (obres arquitectòniques, escultures). Això revela, d’altra banda, quines són les pràctiques antropològiques entorn de la mort i a la memòria dels difunts; tot això és un patrimoni immaterial viu. Es proposa un turisme temàtic per a sorprendre el viatger, que pot descobrir els cementeris que, a Europa, presenten una importància històrica, memorística o artística ressenyable. El Cementeri General de València a través del seu projecte multiplataforma anomenat El Museu del silenci, ens proposa diferents recorreguts culturals en què ofereix als ciutadans un recorregut pel patrimoni funerari, cultural, artístic i històric. L’any 2009 el “Museu del Silenci” posa en marxa quatre rutes que són una sèrie de visites guiades pel Cementeri General de València que mostren el cementeri tant des d’una perspectiva històrica com cultural.

Piràmide familia Llovera

Fent historia

per JUAN ANTONIO PALOP

Les quatre rutes que es poden fer pel cementeri són: -”18 vides, 18 silencis”, que representa un homenatge a les dones i hòmens que van contribuir a formar part del teixit social de la ciutat.

Fent historia

-”Dones que van deixar petjada”, són dones que van sobreeixir per un motiu o altre.

-”Personatges il·lustres”, representa el record a què, d’una manera o una altra, van contribuir a engrandir València.

Es pretén ampliar la història de les persones mortes incloses en les rutes des de la sensibilitat i el total respecte a un lloc en què la gent té els seus sers volguts donant a conèixer al mateix temps els altres sis cementeris municipals de València, i que estan situats: A més del General, al Cabanyal, a la zona de Campanar, al Grau, a Benimàmet, a Massarrojos i al Palmar.

(Font: periòdics locals, Museu del Silenci)

-”Personatges populars”, artistes, músics, toreros, cantants... que van formar part de l’espectacle, de l’art.

“Creu de la Cólera” en memòria de les víctimes de les epidemies al s.XIX

Fent historia

Ruta “DEL colesterol”

Camí d’unió dels pobles de l’Horta Sud a València

En el món sencer existeix multitud de rutes i camins, rutes que poden ser de diferents categories, culturals, gastronòmiques, religioses, d’oci, etc., algunes no transcendeixen de l’àmbit local o nacional i moltes altres aconsegueixen una notorietat internacional, les més internacionals podem esmentar: RUTA 66 CAMÍ DE SANTIAGO CAMí DEL CID RUTA DE LA CALMA RUTA DEL “BACALAO” (ESPECÍFICA DE VALÈNCIA) Però no aprofundiré en elles, ja que la finalitat d’aquest article no és més que un reconeixement a unes rutes que de manera generalitzada han proliferat jo diria que en tota Espanya i segurament a tot el món, i que en cada lloc es denominaren de manera diferent, si bé la similitud i característiques de la gent que fa aquesta modalitat no em cap, el menor dubte, són molt semblants, ja que conflueixen tots

els elements perquè així siga. Aquestes rutes sincerament no sabria que modalitat es podrien enquadrar, perquè si be a priori semblen ser rutes per a realitzar exercici físic, que també, si s’analitzen en profunditat, van molt més lluny, doncs al marge de totes les modalitats d’exercici i esportives en més o menys grau que en elles es realitzen com són, passejar, caminar, córrer, bicicleta, patins, patinets, ja siga en grup sols o acompanyats del gosset o espentant un carret del nano, la realitat si s’analitza un poquet aquestes rutes, van molt més lluny que el merament esportiu en diversos aspectes, per exemple en l’àmbit sociològic de les relacions personals , doncs gràcies a elles hem trobat un àmbit diferent dels tradicionals, com a bars, cafeteries, llar de jubilat, comprat, etc., per a relacionar-nos, ja que són com a punt de trobada per als diferents col·lectius que de manera regular la realitzen, i que en general cadascun té el seu espai. Als matins, matinet, persones jubilades sobretot homes, que realitzen el seu passeig diari, analitzen el país de manera profunda, comenten la no pujada de les pensions i intercanvien coneixement sobre els fàrmacs que prenen

Fent historia

per DORA SILLA SARGUES

Fent historia 88

Al voltant de les 10-11 hores, mares que després de deixar als seus xiquets a l’escola i prendre el “cafenet” realitzen un poquet d’exercici tan físic com a lingüístic, doncs es posen al dia de totes les novetats ocorregudes des de l’última vegada que es van veure o continuen matisant assumptes pendents. A partir de les 12 i fins a l’hora de menjar els grups són menys homogenis, alguns joves d’edat d’institut que s’han pelat la classe, alguna persona d’edat mitjana, persones que estan de vacances o en l’atur, un “mezcladillo” A la vesprada havent dinat al voltant de les quatre es solen vore persones majors, en aquesta franja horària majoritàriament dones, que han acabat els seus quefers aprofiten per a eixir un rato de casa, caminar que és bo i així llevar-se el remordiment del pes que la presa del café amb llet i la magdalena que berenaren els pot produir A la vesprada-nit, gent que ha acabat la seua jornada laboral i vol fer un poquet d’exercici. Lògicament en totes les franges horàries poden coincidir els diferents col·lectius, no obstant això, la representativitat dels mateixos es podria enquadrar d’aquesta manera.

Els diumenges i dies festius la cosa ja canvia, ja no hi ha una franja horària tan definida per a cada col·lectiu, la ruta s’ompli de color, de xiquets amb els seus respectius elements d’esport, de bicicletes diumengeres, de famílies al complet, de grups d’amics, en fi aqueixos dies són màgics, tots caben, tots ho passen bé i es gaudeix de la naturalesa, que si bé en la nostra ruta local està una mica contaminada perquè paral·lelament a la mateixa es troba la carretera de circumval·lació a València, tampoc és per a tant, igual tanta puresa com que no estem acostumats ens feia malbé.

Carril bici de Catarroja

D’altra banda, una altra cosa que em crida l’atenció de la ruta i que veritablement m’agrada és la seua diversitat en els diferents equipaments esportius, doncs els equipaments són extremadament plurals, igual serveixen per a fer la ruta, que per a anar al Mercat i si

que realitzar aquesta ruta del colesterol a tots ens senta bé. I com a novetat dir-vos que en la nostra ruta segons m’han informat l’il·luminaran, perquè així estiga en funcionament les 24 hores del dia, que més es pot demanar?, quan estiga en marxa donaré una ullada per a veure les característiques del col·lectiu d’aqueixa franja horària i aniré informant.

Fent historia

es presta al metge. Un altre et serveix com un catàleg en viu de Decatló des de samarretes, tops, “pantalonets”, sabatilles, mitjanes, cintes, “polseres crono”, “polseres-control” del ritme, distància, espai, pulsacions, etc., i per descomptat els auriculars de música. Alguns, jo crec que els més esportius van amb un equipatge “mix” (cada peça del seu pare o la seua mare) i açò si unes molt bones esportives, però la realitat és, que és un espai cada vegada més concorregut que compleix amb unes expectatives d’un gran col·lectiu de gent diversa i

Ruta del colesterol

Fent historia

Ruta DELS templariS A valència 90

Il·lustració de Templari

Castells i fortaleses construïts pels cavallers en la Comunitat encara seguixen en peu. L’empremta dels Templaris encara perdura en forma de castells dispersos pel territori valencià. Els cavallers van escriure un capítol en la història de la Comunitat fa ja 700 anys. El final de l’orde va ser indigne per a uns guerrers al servici de la Cristiandat: la foguera. Els Templaris van morir perseguits, marcats d’heretges, l’Església per a la qual havien combatut contra el món musulmà durant dos segles va expropiar el seu excels patrimoni en 1307. Ara l’Associació Orde Sobirana del Temple de Crist, que assegura ser l’hereva d’estos llegendaris cavallers, reclamaren a Benet XVI per la norma papal de Clemente V que va suprimir l’orde dels Templaris, exigixen la rehabilitació de la comunitat religiosa i un reconeixement dels seus béns. Després de set segles d’ostracisme forçós, hi ha molt de treball per fer per a restaurar

l’honor de l’orde dels Templaris. Els experts d’Història Medieval tracten d’eliminar de la inapropiada fama del Temple paraules com a obscurantisme i clandestinitat. “Els cavallers de l’orde volien conquistar territoris per a la cristiandat des d’Occident fins a Orient i protegien als pelegrins que anaven a Terra Santa”, va explicar Àngels Casanovas, comissària de la mostra L’exposició 700 anys després, “Els cavallers del Temple o la vigència d’un mite”, que va recalar en el castell de Peníscola en 2006. La host dels Templaris va tindre una actuació decisiva en les fronteres de la conquista cristiana en els segles XII i XIII. “Constituïren un conjunt d’exèrcits en peu de guerra permanentment, únics per la seua solidaritat i cohesió, pel seu desinterés i pel seu esperit.” Les seues múltiples possessions els van proporcionar un notable capital per a la guerra i la colonització de la frontera. Posseïen organització, experiència, habilitat i autonomia. Els Templaris van ser els “braços de ferro” per als reis d’Aragó. Els cavallers conquistaven territoris i els monarques compensaven tal ges-

Fent historia

per JUAN ANTONIO PALOP

ta amb privilegis i donacions. Alfons I el Batallador els va fer hereus, junt amb els hospitalaris i els del Sant Sepulcre, dels regnes d’Aragó i Navarra. Ramón Berenguer IV els va concedir diversos castells, viles, rendes i exempció de tributs. Amb Pere II comença la relació de València amb l’Orde Del Temple.

Fent historia

Del monarca, van rebre els pobles i la torre de Russafa, el poble de Cantavella, el castell i el terme de Culla.

Cavallers Templaris

Els monjos guerrers van conquistar els castells d’Ademuz, Sertella i Castielfabib. El paper de l’orde en el regnat del fill de Pere II va ser fonamental. Sent xiquet Jaume I, el papa Innocenci III va triar el mestre Templari a Aragó, Guillen de Montredón, com a tutor del xiquet, des d’eixe moment, els Templaris passarien a ser confidents, assessors i companys d’armes del monarca

que va conquistar Mallorca, va fundar el regne de València i del que es commemorà en 2008 el 800 aniversari del seu naixement a Montpeller. El contingent Templari que va prendre part en la conquista del regne de València, era més valuós per la seua professionalitat, disciplina, rapidesa de mobilització i eficàcia, que pel seu número. Així, ho va destacar el mateix Jaume I en la seua Crònica. La compensació econòmica que va rebre l’orde religiós-militar es va taxar en terres i va ser quan les seues possessions es van incrementar enormement. Jaume I va concedir als Templaris el castell de Polpís (1227) , Xivert (1233) , els pobles de Mantella i Benahamet i en el mateix any un terç de la ciutat de Borriana. En 1237 el poble de Seca i la mitat de les dàrsenes de Dénia, els pobles fortificats de Moncada i Carpesa, un sector de la vila de Llíria. Peníscola que havia sigut promesa als Templaris temps arrere, va ser concedida en 1294 junt amb Albocàsser, Ares, Benicarló, Cuevas de Vinromà, Serratella, Tírig, les Torres dels Domeges, Vilanova d’Alcolea, Vinaròs i moltes atres possessions menors. Conquistada València en 1238,

altres possessions menors. El Temple va acumular nombroses possessions, que hui són propietat municipal o privada. El seu fort, dins del regne de València, estava situat en el Maestrat, encara que les seues xarxes s’estenien fins a Moncada, Silla o Sueca. “La clau dels territoris -apunta Casanovas- radicava en les fronteres. Ells defenien els límits, front Al-Andalus”.

Després del lloc de Xàtiva, a l’agost de 1244, el mestre provincial del Temple va rebre com a recompensa la mitat de la drassana de Dénia. Dos anys després, les alqueries de Moncada i Carpesa, van passar a les mans de l’orde. Peníscola, que havia sigut promesa temps arrere, va ser concedida en 1294 junt amb Albocàsser, Ares, Benicarló, Cuevas de

Els Templaris van aconseguir estendre’s pel nou regne i van tirar arrels en les terres conquistades. La seua túnica blanca amb la creu roja es podia veure en la ciutat, en el camp i en la frontera meridional. Els cavallers van aconseguir fer-se presents. “En temps de pau, els guerrers eren garantia de seguretat; en temps de perill, estaven entre les primeres tropes en peu de guerra”, arreplega l’Atles Visual de la Comunitat. En la seua vida monàstica diària i en el seu ministeri eren un símbol i un exemple per als emigrants cristians a València.

Peníscola

Vinromà, Serratella, Tírig, les torres dels Domeges, Vilanova d’Alcolea, Vinaròs i

En la seua experiència de guerrers i en els seus projectes de poblament representaven la persistència de l’esperit original de la Creuada.

Fent historia

la col·laboració dels Templaris, va ser premiada amb la torre gran en el carrer Barbazachar, amb un llarg sector de la muralla i la barbacana, també uns carrers de la ciutat en la parròquia de Sant Esteve, amb cinquanta cases. Hi havia, així mateix, terra per a una Almunia extramurs en Xerea i vint jovades de terra cultivable, incloses en esta donació, segons els historiadors.

Fent historia

A València les seues tradicions cavalleresques es mantingueren durant el segle XIII. “Més purs en ideals i menys ambiciosos” que els cavallers religiosos d’altres regions, ací la seua influència era deguda no a la seua habilitat política sinó a l’excel·lent esperit militar dels seus guerrers.

va reconéixer la seua innocència en 1312, però el rei va ordenar que es dispersaren com a tals als Templaris. Es va substituir esta orde per la de Montesa amb les propietats del Temple i l’Hospital.

(Fonts d’informació extretes d’Internet)

L’Orde dels Templaris aconseguí tal poder, riqueses e influència que va començar a ser temuda pels reis. A finals del segle XIII sorgiren falses acusacions sobre la seua falta de caritat, la seua ineficàcia i el seu afany de poder. El rei de França Felip el Bell va desplegar contra l’Orde una gran persecució en 1307. Va muntar contra el Temple un cruel procés ple de falsedats fins a aconseguir la condemna de l’Orde. Els Papes a Avinyó, presoners del rei francés es van veure coaccionats i van demanar als altres sobirans d’Europa que procediren contra els Templaris, en especial Clemente V. La persecució que s’estava produint a França va provocar indignació en la Corona d’Aragó. Jaume II en un primer moment va defendre a l’Orde, després va demanar a la Inquisició que obrira un procés contra ells. La minuciosa investigació

Retrat de Felip el Bell (Louvre)

Fent historia

CamĂ a la cultura

Fullet editat pelâ&#x20AC;&#x2122;s Ajuntaments de Mislata, Sueca, Torrent i Xirivella

Tècnica lingüística de l’Ajuntament de Xirivella

L’any 2009 les tècniques lingüístiques dels ajuntaments de Mislata, Picassent, Sueca, Torrent i Xirivella ens adonàrem que existia una quantitat important de lèxic específic referent a la festa de les falles: activitats, vestits, ... i que la gran variació lingüística que presentava en alguns casos generava, quant a l’ús, molts dubtes i vacil·lacions entre els usuaris. Així va sorgir la idea de dissenyar uns cartells que indicaren, amb una ullada, el nom normatiu més freqüent per a designar cada peça de roba i cada activitat fallera. Com que

tot el lèxic que vam aconseguir recopilar era excessiu per a un parell de cartells, decidírem posar-hi, únicament, el vocabulari més usual i reservar-ne la resta per elaborar un tríptic que finalment va arreplegar poc més d’un centenar de paraules. Els ajuntaments obsequiaren aquell any les comissions falleres dels municipis respectius amb els cartells emmarcats que hui conserven penjats als casals, i els tríptics es distribuïren arreu de la població. No cal dir que per a nosaltres va suposar una gran satisfacció contribuir a consolidar i a difondre les formes més habituals i normatives que utilitzem els valencians per a anomenar aspectes tan variats i únics de la nostra festa més emblemàtica. LÉXIC FALLER QUE CONTÉ AQUEST FULLET:

Fent historia

per IRENE ROCAFULL

Fent historia

Camí A LA TOLERÀNCIA

100

Escena de la falla gran de Na Jordana 2016, una de les escenes guanyadora del premi “Arcoiris” otorgat pel col·lectiu LAMBDA

Seguint l’estructura d’una cançó de Joaquin Sabina (Ahora que...) iniciarem aquest camí. Els versos ens parlaven d’un amor que canvia vides... Ara que ens creiem al final del camí. Ara que portem anys d’igualtat. Ara que pensàvem que la feina estava feta. Ara és quan surt una homofòbia agressiva, desconeguda des de fa anys i que ompli de sang els carrers de les nostres ciutats. (239 agressions homòfobes registrades a 2016) Ara que tenim un gran problema, és quan hem de posar de la nostra part. No deguem permetre que aquesta violència solidifique a la nostra societat com un tumor endurit. L’ educació és el pilar fonamental per a superar aquest camí, que es presenta llarg. No podem oblidar que una bona educació a les escoles és bàsica i necessària. Deguem lluitar per ella, pressionant a la classe política per a fer-la realitat. Sense oblidar, per descomptat, el valuós e importantíssim l’entorn familiar… Cal desterrar de les nostres converses, unes expressions que “pareixen” innocents, gracioses, divertides o inofensives. Però que fan més mal de què sembla.

Callar o riure davant d’aquestes, és formar part d’aquest joc de paraules ganivet. Unes expressions que no fan cap bé als nostres fills. Al contrari, són un llast per a les jóvens i sensibles personalitats, que no poden expressar tal com són, per por o per vergonya. No ens donem conte que pedreta a pedreta (expressió a expressió) el sac, per a ells, es fa molt pesat. Que meravelloses persones serien d’adults, si els nostres fills, a eixes delicades edats, fórem lliures, diferents, acceptats, recolzats i únics, sense cap etiqueta al coll… “-No seas mariquita! “ “-Valiente maricón estas hecho! “ O la fallera: “Maricón el que no bote…”.Són expressions que sense el fet de voler ferir directament, estan llastrant moltes vides i afectant persones sensibles o menys fortes… Aquest camí de la tolerància és més llarg del que ens havíem pensat en un principi. Com és possible que aquestes altures del camí tinga’m tants problemes? Si volem una societat oberta i moderna ens hem d’actualitzar, deixant darrere un model catòlic i repressiu, obsolet. Adoptant una postura oberta de ment i més igualitària. Xicotets canvis a les nostres vides, ens fan ser millors persones. Simplement canviant eixes expressions, que no fan bé a cap persona, aconseguirem estar un poquet més prop del final d’aquest camí...

Fent historia

per ENRIC ROSALENY SILLA

101

Curiositats de la nostra història

Fent historia

Camí A LO DESCONEGUT

102

Artículo de prensa

L’O.V.N.I. DE MANISES En este segon capítol de xicotets articles dedicats a les pàgines de la llegenda i el misteri recordaré breument el anomenat “caso Manises”, pot ser serà el cas més estudiat de la Ufologia a Espanya, s’han escrit molts llibres amb testimonis de pilots i personal de l’aeroport de Manises, i que seguix embolicat en una aura de misteri a pesar dels intents d’explicació (algun prou absurd) amb els que s’ha intentat donar per tancat el cas. L’expedient oficial va ser desclassificat per l’Exèrcit de l’Aire Espanyol en 1994. Este succés va provocar pànic i desconcert a uns pilots d’aviació comercial i va deixar atònits als pilots de combat que van estar implicats en l’incident que va durar varies hores. Moltes i variades són les explicacions, racionals o no, que es donen al fenomen OVNI. Des de viatges siderals, sers d’un altre món o dimensió fins

a experiments militars secrets, hi ha moltes teories, i no seria d’estranyar que una d’elles siga la certa o totes ho siguen un poc. L’11 de novembre de 1979, l’avió Supèrcaravelle JK-297 que cobria la ruta Salzburgo-Tenerife, amb escala a Mallorca, es va convertir en el primer avió comercial del món obligat a aterrar d’emergència després d’una intervenció OVNI. Al voltant de les 23 hores de la nit, el pilot i la resta de tripulació, van començar a observar unes estranyes llums que es dirigien cap a l’aparell amb rumb de col·lisió. Esta situació provoque el pànic i l’angoixa de la tripulació. El comandant, Francisco Javier Talòs, va demanar informació sobre estes estranyes llums que es dirigien a ells, però ni el radar militar de Torrejón d’Ardoz (Madrid) , ni el centre de control aeri de Barcelona, podien donar-li una explicació sobre el fenomen que estaven veient. Intentant evitar, una més que possible col·lisió amb eixes llums que circulaven a la seua altura, intentat esbrinar si existia intel·ligència per part de les llums, realitza diverses maniobres però eixes llums seguien

Fent historia

per JUAN ANTONIO PALOP

103

Fent historia

els traçats de l’avió, encara que variara el rumb o altitud, perseguien a l’aparell, realitzaven les mateixes maniobres i de nou, molt ràpidament es posaven rumb a l’avió. Finalment es van quedar a una distància de 500 metres. Davant de la clara impossibilitat d’esquivar-les, el comandant decidix posar rumb a Manises i realitzar un aterratge d’emergència. Les llums es van detindre a l’hora de l’aterratge de l’aparell.

104

Una d’elles s’acostà a les pistes volant molt prop d’elles. Tres formes van ser detectades pels radars, eren tres llums i el diàmetre d’una d’eixos Ovni era de 200 m les van observar nombrosos testimonis, controladors, personal de terra i altres pilots en vol. També es van activar les alertes militars. Cap a les 00,40 hores, un avió interceptor de l’Exèrcit de l’Aire va despegar de la Base Aèria Dels Plans a Albacete. Un Mirage F-1 als comandaments del Capità de l’Exèrcit de l’Aire, Fernando Cámara, amb ordes d’interceptar i identificar a eixes llums que infringien totes les lleis aèries i que eren capaços d’aconseguir velocitats impressionants. Per a poder acostar-se a ells el pilot va haver de posar el

Mirage a les velocitats de matx 1,5. Quan s’acostà al primer OVNI va poder distingir una forma cònica que canviava de colors. Ràpidament l’artefacte va desaparéixer de la vista de l’abast de l’avió de combat. En pocs segons el pilot va rebre un senyal de radar, indicant un objecte sobre la ciutat de Sagunt quan va arribar a la seua altura, l’objecte va desaparéixer novament a una gran velocitat. Esta vegada l’Exèrcit d’Aire ho considera una amenaça i més encara que el pilot veu que totes les alertes d’amenaça s’activen, segons pareix, l’ovni era com si apuntara amb míssils al Mirage F-1. I en la tercera i última vegada, de nou realitzar estes maniobres i va desaparéixer totalment, direcció a Àfrica. Finalment després de dos hores de persecució per tot l’espai Aeri Espanyol, el pilot ha de desistir per falta de combustible. Les transcripcions de les conversacions originals del pilot comercial amb les torres de control com l’entrevista que se li va realitzat al capità del caça de combat estan en Internet a disposició de qui vullga escoltar-les i investigar més profundament este succés.

(Fonts extretes d’Internet)

105

Fent historia

Ruta de la vida

106

Dibuix que simbolitza la â&#x20AC;&#x153;La flor de la Vidaâ&#x20AC;? en la Geometria Sagrada

Vullga’m o no vullga’m, aquesta ruta estem obligats a fer-la tots. Sense excepció des del dia del nostre naixement comencem a caminar i el temps comença a restar. Hi ha rutes més llargues i altres més curtes, rutes plenes de vivències excepcionals i altres més tranquil·les, rutes viatgeres i altres més sedentàries, rutes molt satisfactòries i altres més doloroses. Però totes són valuoses, cadascú en caminar pren les decisions que faran que la seua ruta prenga un camí o altre. Estem preparats, perquè així ens han ensenyat, a acceptar el final de la ruta quan considerem que ha transcorregut un temps que al nostre entendre és el normal, per això acceptem que els iaios finalitzen la ruta abans dels pares i aquests abans dels fills, i encara que el cementeri està ple de rutes que no segueixen aquesta rutina, nosaltres ens empiconem en el contrari i no aprenem de l’experiència tantes vegades provada que ens aporta la vida,

sempre pensem que a nosaltres no ens passarà. Quan una ruta finalitza abans del que creguem normal, i a més ens toca de prop, pensem en els moments i les vivències que aquesta vida ha perdut, en els moments que ja no podem compartir, sense pensar que igual aquesta ruta era així de curta i ha aplegat al seu fi. Jo crec que aquest sentiment ens bé de la mateixa naturalesa humana, que sempre volem el màxim d’allò que és possible i per tant mai perdem l’esperança de viure el màxim en tota la plenitud, i per això encara que l’experiència diga altra cosa, no eu admeti’m i volem per als nostres parents, familiars i amics el millor, que és finalitzar la ruta quan pensem que és normal i no abans. Encara que mai ens ve bé que una ruta finalitze, siga llarga o curta, perquè lleva la possibilitat de seguir compartint els moments de la vida, d’aprendre de les seues experiències, de compartir sentiments, alegries i altres vivències, i ens invadís la tristor en ser conscients que ja només podrem gaudir de la seua companyia, com nosaltres l’entenem. Però la ruta de la vida segueix, unes finalitzen i altres comen-

Fent historia

per JULIA SELMA PONS

107

Fent historia

cen, no podem parar el temps, per això cal pensar més si una ruta és curta o llarga, que a la postre el temps és molt relatiu, aprofitar la teua ruta, fer allò que creus que has de fer, compartir els moments feliços i alegres de la teua ruta i de les rutes pròximes a tu, ajudar que les altres rutes puguem fer allò que es fa feliços, i admetre l’inevitable i que no depèn de tu perquè no està al teu abast i intentar canviar allò que si depèn de tu.

108

Aquesta reflexió vols la faig perquè aquest any per a mi ha sigut dur, ha finalitzat de

prop, una ruta abans del que entenem normal, i a fet que en plantejara la fragilitat de la nostra existència, és per això que vull donar ànims a tots aquells que hagen patit aquesta experiència i als que no, perquè és important que deixem de donar importància al que no la té i preocupar-se d’aprofitar la ruta que t’ha tocat, curta o llarga, perquè la visca’m el millor possible dins de la nostra consciència i sense malcorar a ningú, amb respecte a les decisions dels altres, en un clima de tolerància, justícia i responsabilitat.

Gràcies

faller i fallera, amics i col·laboradors de ésta comissió per fer que

junts

anem escriguent el camí de

la nostra falla

La Falla El Mercat mire

Fent historia

a cada

109

FENT FALLA

112

Fent falla

joel

jiménez selma

President Infantil Hola mercaders i veïns de Catarroja. Vull aprofitar aquesta oportunitat, que em brinda la meua comissió, de dirigir-me a tots vosaltres, per a desitjar-vos, unes meravelloses i inoblidables falles, amb harmonia i germanor. A tota la meua comissió infantil, vull dir-los que els representaré el millor que puga i deixaré el nom dels mercaders el més alt possible en la nostra Vila de Catarroja. A tots els veïns de Catarroja, vull convidar-los a participar amb nosaltres,els mercaders,dels actes i festes que tenim preparats per a cada dia de falles, ja que en el nostre casal, tot el món, és sempre ben rebut.

Visca les falles i Visca LA FALLA EL MERCAT

Fent falla

Sols en queda dir:

113

ALEJANDRA

SÁNCHEZ PARREÑO

Fallera Major Infantil El teu somriure en un “tintineg” de fades, en un conte encantat, on mai passa el temps, en la teua alegria guardat. Este és un conte faller, on hem triat una princeseta, esta eres tu, Alejandra, per tan bonica fallereta. Eres la princesa d’este conte, que hui vius amb il·lusió, tots els xiquets et volen, per ser la seua Fallera Major.

Fent falla

Mai deixes de somriure, perquè il·lumines tot el casal, eres la nostra regina, la més dolça representant.

114

115

Fent falla

Saluda Em sent una xiqueta privilegiada per tindre l’oportunitat de dirigirme a tots vosaltres, en un any en el qual estic submergida en un somni meravellós. On l’emoció, l’esperança i els somnis van junts de la mà.

Fent falla

Vull donar les gràcies a qui m’acaronat, m’ha recolzat i m’ha fet sentir aquest amor per la festa i no és una altra que la meua comissió, la meua falla el mercat a la que sempre em sentiré orgullosa de pertànyer gaudiré al màxim de cada moment, de cada acte que viure enguany i guardaré al meu cor un trosset d’aquestes falles és el moment de gaudir de la música, dels monuments de les llums i de la pólvora als nostres carrers. Un bes molt fort de la vostra Alejandra.

116

Visca València, visca Catarroja y Visca les falles.

Dames d'honor infantils

MAY MATEU IBÁÑEZ MARTA MUÑOZ CHERINO

Dama del foc

Fent falla

ANDREA LUCAS AGUADO 117

118

Fent falla

juan antonio palop valero

President

Un any més vos salude representant amb orgull a la nostra Falla, cada any avancem i creixem en tots els aspectes, experiència en el món faller, en cens faller, en activitats... Este, segons el meu instint i sensacions, serà un any especial per a nosatros, (espere que sorteig de Nadal incluit), complint tots els objectius marcats comptem amb dos artistes fallers espectaculars, Lluis i Xavi, que també ens faran créixer quant als monuments, espere que vos agraden i podau disfrutar d'ells durant la setmana fallera. Enguany ens representen, una Fallera Major, Paula, gran persona, que amb tota la il·lusió i alegria que transmet, ens farà ballar i viure la festa fallera en tota la seua grandesa, i Alejandra la nostra Fallera Major Infantil, dolça i vivaç que sorprén tota persona que la coneix per la seua simpatia. I que dir del nostre President Infantil, Joel, alegre, guanyador (gran futbolista), simpàtic, intel·ligent, extrovertit i que

més pot dir un tío del seu nebot sense ser subjectiu. Els quatre deixarem en cada acte, a què acudim representant a la Falla, el llistó molt alt perquè vos sentiu orgullosos dels vostres representants. Agraïsc sincerament a la Junta Directiva l'esforç realitzat enguany per a arribar als nostres objectius, ha sigut un any complicat per al mon faller, com estan sent estos anys de crisis però el treball ha eixit avant per la seua gran capacitat. Espere que tots, fallers d'honor, veïns, col·laboradors, simpatitzants, tots disfruteu amb nosatros durant tota la setmana de les festes Josefines amb la germanor i armonia que caracteritza a la nostra Comissió. ¡¡¡Vixca la Falla El Mercat!!! Un afectuos i sincer abraç del vostre president.

Fent falla

Amics de la Falla El Mercat:

119

PAULA

MATA CUEVAS

Fallera Major Els teus ulls reflectixen el mar, en un dia tranquil de ponent, el sol els fa brillar, i de voret, està sempre content. Paula, eres pluja de maig que refresca la terra seca, i com a traca d’un dènou de març, a tot el món alegra. És la il·lusió continguda, la que fa de tu, Fallera Major, la representant que tots admiren, envoltada en rialles i soroll.

Fent falla

Enguany compleixes una il·lusió, i la comissió per tu s’alegra, eres enguany Fallera Major de la falla que et vol i venera

120

121

Fent falla

Saluda

122

S'acosta el moment més esperat pel món faller, la nostra setmana gran, a mesura que s’acosta els nostres cors bateguen més ràpids, hi ha més nervis, en definitiva hi ha més ganes de Falles. Enguany és molt especial per a mi, complisc el meu somni de ser Fallera Major de la nostra comissió, estic molt contenta de formar part de la història d’esta jove però gran Falla. Vull donar les gràcies a la junta directiva, i a tota la Comissió pel esforç, treball i col·laboració en tots els actes i esdeveniments que realitzem i sobretot a la meua família que són els que fan possible el meu somni i que siga un any inoblidable. Gràcies pel suport i l’afecte que m’arriba cada dia de tots els fallers, fan que m’assenta la Fallera Major més afortunada del món. Vull aprofitar per a animar a tots els fallers, amics d’esta Falla i veïns de Catarroja, a disfrutar d’estes festes i a participar en tots els actes i activitats que hi ha previstes durant la setmana Fallera. Vos desitge unes espectaculars i maravilloses Falles 2017.

Dames d'honor majors

MAR SANZ AGUADO MIREIA MARTÍNEZ SELMA REME MUÑOZ SÁNCHEZ

Dama del foc Fent falla

VANESA LÓPEZ GIL

123

Fent falla

falla el mercat Falles 2017

124

125

Fent falla

126

Fent falla

els mercaders al complet

127

Fent falla

junta directiva infantil 2017

128

President:

Joel Jiménez Selma

Vicepresidents:

Pau Jiménez Selma César Sinisterra Vivó

Secretaria:

Rebeca Muñoz Cherino

Vice-Secretaria:

Fina Esteban Moltó

Tresorera:

Arancha Yeste Aparicio

Vice-tresorer:

Francisco Monrabal Muñoz

Delegat Festejos: Rubén Sinisterra Vivó Delegat Activitats Diverses: Óscar Sánchez Parreño Delegada Cultura: Noelia López García Delegat Biblioteca: Alejandro Monrabal Muñoz

Fent falla

Delegada Playback: Carmen Mª Segarra Corrales

129

Fent falla

comissiÓ infantil

130

Pau Jiménez Selma Rebeca Muñoz Cherino Fina Esteban Moltó Arancha Yeste Aparicio Rubén Sinisterra Vivó Pau Moragues Faus Noelia López García César Sinisterra Vivó Martina Fontelles Merino Carmen Mª Segarra Corrales Zoe Mateu Ibañez Natalia Ramón Albors Maykel Guillem López Lucía Ballester Raga Alberto Barrera González Marco Belmonte Alcañiz Brais Carmin García Jhana Cartagena Manel Yumarai Díaz García Nayra Díaz García Leo Domenech Rosaleny Álvaro Esteban Moltó Serena Fernandez Gámez Daniela Gallardo Banteyirgu Sergio García Sánchez Cristhian Guillem López Isabel Mª Martínez García

Paula Martínez García May Mateu Ibáñez Lucía Moldovan Hategan Francisco Monrabal Muñoz Vega Moragues Aznar Lucía Moret Vila Miguel Moret Vila Marta Muñoz Cherino Andrea Lucas Aguado María Ramón Albors Lucía Ramón Albors Martina Ribes Jorge Pau Rosaleny Pallarés Oscar Sánchez Parreño Jimena Sánchez Parreño Irene Sancho Costa Estela Sargues Diaz Adrián Sastre Sanz Blanca Sastre Sanz Celia Segarra Aguado Carmen Segarra Aguado Francisco Torrome Ayllón Carolina Usina Arnau Alejandro Monrabal Muñoz Alma Diez Ayllón ? Cachón Soria

serena fernรกndez gรกmez

? cachรณn soria

Fent falla

alma diez ayllรณn

131

Fent falla

junta directiva 2017

132

President:

Juan Antonio Palop Valero

Vicepresidents: Secretaria e indumentaria:

Juanjo Yeste González Jonatan Bascón Muria Mateo Moragues Moncho

Contador:

Juan Manuel Jiménez Suárez

Tresorera:

Julia Selma Pons

Delegada Loteries:

Paloma Sanz Candel

Delegada Llibret:

Yolanda Selma Pons

Vicky Ayllón Barrios

Delegada Festejos: Sonia Selma Pons Delegada Infantils: Saray Sanz Candel Delegada Play-back major:

Mireia Martínez Selma

Delegadas Play-back infantil:

Sara Ibáñez De La Fuente Paula Mata Cuevas

Delegat Teatre:

Enrique Rosaleny

Delegats Barra:

Rebeca Cherino Moreno Mar Aguado Simó Mª Ángeles Cuevas Malaguilla Mireia Martínez Selma Toni Mata Soto Jonatan Bascón Muria

Delegada compres:

Conchín Candel Chuliá

Delegat recompenses i arts escéniques:

José Antonio Delgado Serra

Delegat UAFC:

Matíes Esteban Fenoll

Fent falla

Delegada Activitats Diverses: Sandra Corrales Tremiño Delegada de Juventud: Pilar Muñoz Sánchez

133

comissiÓ major Fco. José Sinisterra Insa Juan Jose Yeste González

Borja Bravo Romero

Juan Manuel Jiménez Suárez

Xavier Cachón Bonet Sandra Corrales Trimiño

Paloma Sanz Candel

Bapu-Selena Cartagena Manel

Yolanda Selma Pons

Francisco Chardí Peris

Sonia Selma Pons

Carla Chardí Ramon

Sarai Sanz Candel

Alex Colado Zahonero

Carla Almería Selma

Javier Collado Olmedilla

Sara Ibañez De La Fuente

Lorena Delgado Muñoz

Mª Pilar Muñoz Sánchez

Cristina Descals Selma

Rebeca Cherino Moreno

Marc Díaz Mesado

María Del Mar Aguado Simó

Miguel Diaz Moreno

Mª Angeles Cuevas Malaguilla

Susana Diaz Moreno

Concepción Candel Chulia

Josep Escriva Martí

Jose Antonio Delgado Serra

Sara Esteban Moltó

Mateo Moragues Moncho

Fent falla

Jonatan Bascón Muría

Victoria Ayllón Barrios Julia Selma Pons

134

Alberto Barrera Barberá

Jorge Fernandez Catalan

Maties Esteban Fenoll

Carlos Fontelles De La Cruz

Miriam Aguado Llovet

Xavier Gámez Chisvert

Raquel Albor Bou

Laura Gámez Chisvert

Esther Albors Palomo

Natalia García Carrión

Ana Alcañiz Plaza

Isabel García Requena

Carolina Aznar Miquel

Nacho Garzón Jiménez

Genet Banteyirgu Alemu

Marino Gil Amigó

Alejandro Gijón García

Victor Ramon Cervera

Silvia Gonzalez Casado

Maribel Ramon Perez

Genoveva Hernández Comes Antonio Jiménez Moreno Isabel López García Vanesa López Gil Jose Manuel López Moya Julia Lucas Silla Héctor Mata Cuevas Mireia Martínez Selma Juan Antonio Mata Soto Raúl Mateu Godoy Blanca Merino Sanz Merche Moltó Pizarro

Enrique Rosaleny Silla Oscar Sánchez De Las Heras Albert Sargues Diaz Alberto Sargues Sandemetrio Carlos Sastre Rodriguez Jose Vicente Segarra Heredia Mar Sanz Aguado María Silla Sargues Dora Silla Sargues Sergio Sinisterra Vivo Mª Victoria Soria Muñoz Margarita Suárez Ramirez Adrián Toledano Ribes

Francisco Monrabal Villanueva

Raúl Usina Royo

Samuel Moret Mayo

María Vila Llacer

Isidro Muñoz Sánchez Rosa María Muñoz Sánchez

Ana Vivó Rivera Virginia Zacares Montalva

Reme Muñoz Sánchez

Jose Antonio Delgado Muñoz

Pedro Navarro Lavara

Raquel García Roca

Adrián Pallares Pardo Vanessa Parreño Claverol Daniel Pons Lara Adrián Raga Candel

Fent falla

Miguel Guillem Martí

135

fallers d’honor Jorge Rodriguez Gramage President Diputació de València Alejandro Garcia Alapont Concejal De Festejos Ajuntament De Catarroja Daniel Portillo Ogalla Concejal De E.U. Ajuntament De Catarroja Adolfo Descals Cardona M.ª Victoria Selma Puchalt Salvador Latorre Miñana Monica Ruiz Esparza Roberto Monforte Gilabert Julia Pons Raga Carmen Dora Chisvert Orellano Bartolo Gamez Vicenta Silla Sargues Emilio Miguel Lucas Ibañez

Fent falla

Luis Enguidanos Montoro

136

Vicente Diez Crespo

premits falles 2016 FALLES Falla Infantil: Primer Premi Ingeni i Gracia 3er Premi Falla Gran: 9e Premi PRESENTACIÓ 4rt Premi 5e Fi De Festa CABALGATA NINOT 5e Comparsa Infantil 6e Comparsa Major CREU DE MAIG 3er Premi JOCS TAULA SANT MIQUEL 1er Premi Futbolí

PLAYBACK SANT MIQUEL 7m Grup Infantil 6e Grup Majors

Fent falla

JOCS ESPORTIUS SANT MIQUEL n 2 Premi Fútbol 7 3r Premi Futbito 3r Premi Padel

137

138

Fent falla

EnhorabĂ˛na!

139

140

Fent falla

les nostres falles

141

ARTISTE FALLER XAVIER GÁMEZ

CRÍTICA DE LA FALLA YOLANDA SELMA PONS

En aquests invasors verdets encara que simpàtics vos pareguen, no degué-ho de confiar, doncs en la Terra volen acabar. La força invasora de la màquina escodrinyant el terreny està, “Barraques” i cases, estan assaltant, i als humans volen exterminar.

Fent falla

Buscant estan una ixida, al seu món agonitxador, ací troben una font de vida, estudiant estan la invasió.

144

Els “manduc” (el que faça falta) han mutat, en una grip estrany, mortal, i en un barri “Centenar” com a mosques, cauen malalts. L’amenaça és molt seriosa, els habitants estan desesperats, no hi ha qui solte esta ...”cosa”, que com la grossa ens ha tocat. És Un virus, diu el metge espantat, no es sap el nom, però es una ...”passà” i d’allí tu ten vas, baldat, i en deu receptes carregat. En el llit has de gitar-te, una setmana cuidar-te deus, i amb sort i una veleta, encomanar-te a la Mare de Déu. Si del virus el nom no saps, paracetamol i ibuprofèn deus prendre, per a això tant d’estudiar, els metges no ens deixen de sorprendre.

Però la forta amenaça sorprén, amagada en aquest virus mortal, a aquestes tropes del centenar, en forts eriçons i calfreds. El consultori ja, dóna por, la cua dels alls i pebres pareix, de color verd tots en mocs, tropa zombi,que a més a més creix.

Els alienígenes són descoberts, però a la població han contaminat, només els ulls d’un innocent, veu els invasors en l’aigua surar. Els “manduc” estan reproduint-se, sense que ningú la solució trobe, la màquina està dirigint-se, en les tropes als racons del poble. La invasió avança com un piconador, de Catarroja els habitants estan cridant, i l’aigua han intentat parar, en la “Rambleta” en un colador. La contaminació arriba fins als dens, verdura, carn i peix, ja de tot apoderen-se estan en una invasió sense precedents. L’exèrcit està mobilitzat, però estan també contaminats, la “Regió” valenciana vol lluitar, però els...”manduc” (el que faça falta) també s’han infiltrat.

Fent falla

El virus en l’aigua està en un “Charco” el xiquet veu, açò està contaminat, en bestioles, verds i grossets.

145

El Rei “Jaume I” ha tornat, volent el poble alliberar, la força en la lluita busca, més arma alienígena en la mà no camufla. Una guerra cruel és, les forces estan fallant, es Jaume I el que està lluitant? O és un alienígena també?

Fent falla

La població granera en mà, als invasors pegant estant, en el “Rabal” la invasió ha arribat, i molts en coratge estan lluitant.

146

Els “manduc” (el que faça falta) agafen forces, al mestre “Filiberto” xuplant el cap, com si fóra una xupa xup gegant, però comença l’empastrà més gran. Disfressats les forces alienígenes, per l’aigua pensen entrar, i per xinesos volen passar, i les aigües de “L’Albufera” creuar. El coll verd molt enfadat no pensa deixar-los creuar verds, grocs o blancs, sempre acaba en la taula, de menú principal. Però els “manduc” (el que faça falta) interessats estan, d’una raça l’origen classificar, als... “xonis”, abduint estan, per a l’origen i raça investigar. Rita amb nosaltres no està, els “manduc” (el que faça falta), se l’han emportat, el roig els va cridar, i volen un exèrcit clonar.

El que no saben els invasors, es que és un fenomen valencià i sobreviure no pot, sense el...”caloret” o res que ...”xuplar”. Els “manduc” (el que faça falta) estudiant estan, altra varietat quin origen té, per això a les rates han agafat, per ser moltes i no saber per què.

A la vaca Paca l’han agafat, per parsimoniosa pastant, ella no para de queixar-se, protestant, altres que seca la volen deixar. La màquina amaga als “manduc” (el que faça falta), que a la població abduint estan, confusos i armats estan a punt, per acabar en tanta població mutant. La màquina també ha estat interessada, en tanta panderola en la població, al punt de no tindre gens clar, els habitants del poble qui són. Al Tetrix els “manduc” (el que faça falta) els agrada jugar, moguen els monuments emblemàtics, volen el món del revés canviar, creant confusió, són molt simpàtics. L’estàtua de la llibertat està fugint, del final que sempre sofrís, no hi ha peli, que com un drap, no acabe trencada, manca o explotant en un bufit.

Fent falla

En el laboratori tenen investigant, una ...”amantis” creguen que és un marcià que ve en una fam voraç, i als mascles, menga sense pensar.

147

A Catarroja la torre Eiffel ha aparegut, on el triomf volen celebrar, el món del revés han girat ...els ”manduc” (el que faça falta), el 15 de març com a data final. Els mercaders atrinxerats estan, al voltant de la base de “El Mercat” a la màquina observen pensant, com poder, en els verdets acabar.

Fent falla

Els “manduc” (el que faça falta) alimentant-se estan, dels baixos sentiments de la gent, malalties, tristesa, egoismes i més per això l’alegria la força és.

148

Els mercaders arriben a la lluita, la força amb ells està, no tenen molts diners, però el poble volen netejar. La força acompanya al Presi mercader en ell l’alegria trobar, blandin-la amb ànim d’acabar, i per sempre amb la força lluitar. Al final l’arma trobar hi han, la rialla suportar poder no, l’alegria acabar estar, en els “manducs” (el que faça falta) mutants invasors. La peli acabant està, ja els friquis voler la segona, i en un casc van passejant, fins que “The Catarroja Market’s Invasion” tornar.

149

Fent falla

ARTISTE FALLER LUIS ENGUIDANOS

CRÍTICA DE LA FALLA YOLANDA SELMA PONS

AND THE OSCAR GOES TO... És una nit d’estreles I de sincer reconeixement Tant d’esforç mereixia Este gran esdeveniment.

Al final hi ha juí, Per unanimitat de la població Per donar-li l’estatueta A la millor direcció. Arribà molt posat Convençut de la valia Al final l’han triat I està següent un mal de cap. Ara tots diuen que no, Que ningú el volia, Que ha sigut cosa del Putín Perquè això li convenia. No té mal cognom el rus Que endevina les intencions, Tampoc la cara anima A dubtar de les raons..

Fent falla

El Òscar està flotant En el ànim de la gent Tants candidats el premit volent, que el jurat difiçil ho té.

151

El cas és que Trump com un vaquer Del oest ben armat, pensa el triomf fer valer, En la “Casa Blanca” atrinxerat. Ha entrat per la porta gran, les dones del mon es manifesten, dell tots tiren pestes, i això que encara no ha començat.

Fent falla

Serà de veres que el Putín va fer una caçerolà? O es que no s’esperaven l’esclafit els que li varen votar?

152

No vol musulmans, Ni tampoc mexicans, Ni emigrants en general, Serà ell indi americà??? Ja dispara a la Merkel I a tots el que es pose davant, Per això molt calladets, L’Oscar a la millor direcció vulguem-li donar. Tenim un altre actor, Que sempre està xuplant càmera Alguns li diuen xuplaflautes o dictador. “el de la coleta”, o el contra-casta. Sense entrar en la discòrdia, Perquè xuplaflautes hi han molts, nomenem a Pablo Iglesias, per sobreixir entre tots.

(No hem volgut anomenar-lo compartit, Perquè sembla que això ho porta mal), I com a bon torero li atorguem Oscar a l’actor principal. El següent premi, difícil ha estat, Per ser un premi secundari, en tants mèrits acumulats Per els nous aspirants al calendari.

En principi s’havia anomenat A tots els membres de les Corts, i al públic espectador, Que al·lucinava en colors. Però malgrat que no deu haver Altra dona més ocupada, El jurat lil atorga (en parietat, això si) A Carolina Bescansa. Oscar a l’actriu de repart, Més vista i nomenada, ignorem si va ser la falta de temps o diners, o planificació o una fantotxada. La mare, en molt d’orgull A les Corts anà a votar, Carregà en la descendència Que d’un bufit perdé la innocència.

Fent falla

Però al final la imatge tendra D’una dona en el seu fill Ha pesat en la consciència Del jurat, per tanta paciència.

153

Jo coneixia una Alcaldessa Que pel matí anava a treballar En un carret de la compra Perquè tots se’n pogueren adonar. Que era una dona de sa casa, I anava com totes al mercat, No sé si Carolina fa la compra Però en res es podrem adonar.

Fent falla

Perquè vindrà el repart de Mercadona, A servir-li a l’estrat, Que no hi ha dona més valenta, Que aquella que es porta el treball.

154

Esperem prompte veure a un home En el xiquet al coll penjant, O fent els deures en el nano, Per allò d’aprofitar, la taula de l’estrat. Seguint en els premiats No es podíem oblidar De l’actor més internacional, i perquè a la «Pe» té encandilà. Sí, es referim a Pedro, Almodovar de cognom, L’únic que té collons, D’anar al banc de Panamà. Fer-se un tratge, ja te nassos, Tot plenet de bitllets verts, En conter de posar-los com el iaio, Baix del llit o en un taulellet.

Per això el/la, los/las, jurats-jurades, El premi li han atorgat a l’oscar al millor vestuari Sense dubte han fallat. (No sabem si algun bitllet, Va caure pel camí, Però tots/totes estigueren d’acord, En què no hi havia discussió)

Ja ha arribat l’hora, De sorprendre al personal Perquè per a sorpreses é sta, Que ens té a tots bocabadats. I esperem que des de hui Tot Diputat que es pree Arribe a les Corts en prestigi, Al més estil “hollywoodiense”. Tambors, plats i trompetes Que tot el mon s’adone be Que arriben de Compromís a l’hemicicle Uns Diputats a peu al Ple. El oscar a la/ lo los/las (ara no??) millor banda sonora, En tots els vots per unanimitat, Se li atorga a un Diputat, Per innovador i “figura”.

Fent falla

En açò no volem dir, Que siga un premi fraudulent, Sols que Espanya és diferent, I d’això no fa falta dir res més.

155

Diuen que sonà “Chimo “, Però si feren una filà, no ha transcendit, Per això es porta el premi, El Diputat Baldoví. Per la seua ossadía, per tirar el transistor, i animarse con calía, en esta nova i difícil missió.

Fent falla

Al final no podia faltar, El figura per antonomàsia, Això és treballar, I no el que fa la Tomasa.

156

Bárcenas en sobres, comprant i venent art? Pren una, tornam dos…i mig, ha fet una apologia del saber contar, i no el que fa el treballador ignorant. Ell ho fa tot a lo gran, Res de cèntims ni moneders, Bancs en paradisos fiscals, I la “morralleta” al conter B. Per ser el millor paperer, Comptador, i ensobrerer, El oscar li hem donat a Bárcenas, Al millor paper de repartiment. Este any els premis ja s’han donat, I esperem no haver defraudat, Difícil ha sigut, pel/la los/las jurat/jurades, Perdoneu algunes burrades, (Que no hem pogut deixar de dir.) (dir?, dira?, diro?....)

FENT FESTA

FALLES 2016

ACTIVITAT FALLERA

FALLA EL MERCAT ANY 2016/2017

ABRIL Classes de ZUMBA! totes les vesprades i nits Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Dia 30: 17 h. Berenar infantil i taller Dia de la Mare 21 h. Sopar de Germanor per a fallers i no fallers i “Gran Show de los Casi 300” MAIG Classes de ZUMBA! totes les vesprades i nits Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Dia 8: 00 h. Eixida a peu a València des del casal per a anar als actes de la Mare De Déu dels Desemparats Dia 14: 21 h. Sopar de Germanor per a fallers i no fallers i TaperSex per a les dones falleres i no falleres JUNY Classes de ZUMBA! totes les

vesprades i nits Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Ball per a infantils totes les vesprades Dia 12: Esmorzar infantil i gimcana per als xiquets Campionat de futbolí Dinar Dia 18: 19 h. Cinema d'estiu: “Impact Day” Roses per a la peli i hamburgueses per a sopar Dia 25: 20 h. Concurs truites 22 h. Discomòbil JULIOL Classes de ZUMBA! totes les vesprades i nits Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Ball per a infantils totes les vesprades Dia 2: 12 h. "Quinto i tapa" Dia 3: Campionats Parxís, Truc i Dominó. Dinar de Germanor Dia 9: 10 h. Excursió a la platja

21 h. Sopar i Alerta Ovni de València en la Muntanyeta dels Sants (Sueca) Dia 10: Festa de l'aigua i dinar Berenar infantil Dia 17 11 h. Campionat de videojocs per a fallers i no fallers Dinar de Germanor AGOST Classes de ZUMBA! totes les vesprades i nits Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Ball per a infantils totes les vesprades SETEMBRE Classes de ZUMBA! totes les vesprades i nits Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Ball per a infantils totes les vesprades Activitats en les festes de Sant Miquel OCTUBRE Classes de ZUMBA! totes les vesprades i nits Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges

Ball per a infantils totes les vesprades Dia 2: 12h. “Quinto i tapa”, Kangoo Power amb inscripció prèvia en el casal Dia 15: 20 h. Tómbola 22h. Festa vaquera, sopar típic vaquer, disfresses. Dia 31: 20h. Passatge del terror, sopar i festa d'Halloween NOVEMBRE Classes de ball dimecres per la nit Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Ball per a infantils totes les vesprades Dia 19: Curs de Automaquillatge i sopar per a falleres i no falleres DESEMBRE Classes de ball dimecres per la nit Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Ball per a infantils totes les vesprades Dia 11: Presentació de les nostres Falleres Majors

Dia 17: 14:00 h. Paella i Kangoo Nadalenc per a tots i xocolatá Dia 23: 19:00 h. Berenar infantil. 20:30 h. Visita de el Pare Noel al Casal, després sopar Germanor Dia 31: Sopar i festa de Cap d'Any GENER Classes de ball dimecres per la nit Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Dia 5: Nit de Reis Dia 14: Sopar i discomòbil juvenil Dia 28: Berenar per als infantils i taller d'Estels per al monument faller Dia 29: 10 h. Visita al taller de l'artista infantil. FEBRER Classes de ball dimecres per la nit Sopar de Germanor divendres i dissabtes Dinar de Germanor diumenges Dia 4: Concurs Got Talent Dia 5: 19 h. Gala Benèfica de la Falla El Mercat en el TAC

Dia 11: 17 h. Taller de perfumeria de Sant Valentí i després sopa de Sant Valentí Dia 12: 10 h. Visitar al taller de l'artista del monument gran. Dia 18: 8 h. Berenar infantil i taller dia del Pare. Dia 19: 9 h. Excursió a FGV “Coneix el tramvia” Dia 26: Presentació Llibret 2017 MARÇ Dia 5: Campionat de Dominó, Truc i Parxís Dia 12: 12 h. Concurs de paelles

ACTES

FESTES

JOCS

BERENARS INFANTILS

PLAYBACK MAJOR

PLAYBACK INFANTIL

DIMECRES Afanyeu-se a donar-ho tot aquesta setmana, que ja sabeu que el premit al “Faller Revelació” està molt renyit enguany... I igual cau un que altre premi més...

DIJOUS 8h

Bunyols amb xocolata

10 h

Esmorzar

Castells unflables per als xiquets

14 h

Activitats per a infantils

Castells unflables per als xiquets

Entrega de premis a la plaça major

Actes oficials

21 h

22 h

23 h

23:30 h

Dinar al casal

Sopar infantils

Actuacions

Sopar Majors

Plantà de les Falles

Dinar: Arròs al forn

Sopar infantils

Sopar Majors

Xaranga XÉ COM SONA

DIVENDRES 8h

DISSABTE 8h

Bunyols amb xocolata

10 h

Esmorzar

11:30 h

Esmorzar

DIUMENGE 8h

Bunyols amb xocolata

10 h

Esmorzar i castells unflables per als xiquets

Visita de Falles i castells unflables per als xiquets

Castells unflables per als xiquets

12 h

15 h

14 h

14 h GLOBOTÁ

Berenar Infantil del President i Fallera Major infantil i jocs Castells unflables per als xiquets

OFRENA a La Mare de Dèu dels Desamparats

21 h

22 h

00 h

CREMÀ DE LES NOSTRES FALLES

Dinar: Guisat

Sopar infantils

Sopar Majors i concurs de disfresses

23 h

Actuació AGUS GAMINO & EL CLUB DE JACK

Dinar: Macarrons

Sopar infantils

Sopar Majors

Discomòvil

Missa Sant Josep

Dinar: Pollastre amb guarnició

Castells unflables i jocs d’animació per als xiquets

Sopar infantils

Sopar Majors

Nota:

Fent falla

Tots els actes estan subjectes a possibles canvis i modificacions d’horari, etc.

176

De produir-se algun canvi es notificarà en el tauler d’anuncis. Per a qualsevol dubte, preguntar a membres de la junta directiva. Gràcies a tots per vostra col·laboració i disculpeu per les molèsties causades.

Fent falla 177

Fallera Major Infantil de Catarroja 2017

Sara Pastor Lillo

Fallera Major de Catarroja 2017

Cristina Andreu Palacios Cort d’Honor Infantil: Xiqueta: Aitana Mocholi Sánchez Xiqueta: Andrea Garrigues Sánchez Xiqueta: Aitana Martí Puchades

Cort d’Honor Major: Senyoreta: Ruth Caparros Guillem Senyoreta: Rebeca Burgos Fernández

FAYCÁN

961 278 654 C/ Luis Arnau 48, bajo 46470 Albal (Valencia)

asi da gusto CONSUM, S.COOP. V. C/ Miguel Hernรกndez s/n CATARROJA Tlf. 961267696

C/Caballeros, 11 bajo 46001 Valencia Telf: 96 392 60 81 Email: info@tiendaminerales.es

DESDE HABITALE MARITIMO-BLASCO IBÁÑEZ OS DESEAMOS UNAS FELICES FALLAS 2016 Av. Blasco Ibáñez, 182

46022 – Valencia

Tel: 963.55.21.22 / 961.199.399 sanchez@habitale.com

vicentediez@habitale.com

www.habitale.com/maritimo www.habitale.com/blascoibanez www.facebook.com/habitalemaritimo

SALAZONES Y OLIVAS NURIA CABEZAS 652.462 .034 Mercado Municipal de Catarroja

Asesoramiento y Organizaciรณn a tu medida 637454769 - 607937136

DISSABTES 10:30 a 13:30 10 € PERSONA 960 72 75 18

LA TEUA CERVESA DE CATARROJA

ESPECIAL

FALLES 2017 RV

T DA A CAMITA RTES A I IL SA E

www..cervezasantiga.com

PREUS ESPECIALS GRUPS ARTESANALMENT NATURAL

10 TOP

CERVESES VALENCIANES

+1000 VISITANTS EN EL 2016

QUE NO TRIEN PER TÚ

FOTOGRAFÍA:

SERGITEMERI

info@cervezasantiga.com

Centro Preparador de los Exámenes de Cambridge English

Pamela Smyth

Profesora nativa y titulada Teléfono: 610 366883 Teléfono: 629 872588 Email: info@commentenglish.com

Avda. Generalitat Valenciana, 7 46470 Catarroja, Valencia

Composturas Cosas bonitas para regalarte y regalar Artesanía Regalos y decoración para eventos Decoración infantil Mercado Municipal Catarroja Lc 15 www.facebook.com/migatonaranja

Comercial de Zona José Sanahuja C/Mariano Ribera, 21 bajo (Valencia)

Móvil: 605 037 080

TRATAMIENTOS NATURALES DIETAS PERSONALIZADAS COMIDA DIETÉTICA Y MINERALES

JOYAS DE ENCARGO Avda. Ramรณn y Cajal, nยบ 25 46470 Catarroja (Valencia) 96 126 61 54

HORNO TRADICIONAL DESDE 1997 Avda. Ramón y Cajal, 13 (Catarroja) C/ Marqués del Túria, 68 (Benetússer) C/ Gómez Ferrer s/n - Mercado Municipal P.15 (Benetússer)

ARTISTA FALLER

ESCANEJA PER DESCOBRIR-NOS !

FALLA EL MERCAT CATARROJA