Llibre Explicatiu Falla Espanyoleto Xàtiva 2016 by Falla Plaça Espanyoleto

Falles de Xàtiva, declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial

ESPANYOLETO

FAL LA

AÇA PL

A TIV I A DJACENTS - XÀ

Associació Cultural Falla Plaça Espanyoleto

// consell jedi // Edita Associació Cultural Falla Plaça de l’Espanyoleto Mestres Jedi Amparo Vidal Revert (Gran Mestre) Juan Ramón Alcocer Pla (Mestre) Exèrcit de la Llum Comissió Falla Plaça Espanyoleto Estudi Fotogràfic Federico Consell de Savis Roger Cerdà, Jesus González, Xavi (Malalt de Falles), Rafa Tortosa, Lucía Perucho, Jordi Sebastià, Enric Vila, Javi Tormo, Juan Ramón Alcocer, Jose Luis Lagardera, Juan Esteve, Alberto Ordiñana, Pepa Rovira, Joan Quilis, Felo Fuentes, Felipe Diaz, Amparo Vidal, Pepa Fenollar, Nievi Pastor, Miquel Grau, Pepe Perales, Modesto, Oscar de la Merced, Maria Pons, Cristina Chulia Il·lustracions Pablo Camarasa, Felo Fuentes i Alberto Ordiñana

Llibret digital La falla Espanyoleto no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibida l’utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedencia.

Impresió Paper Plegat Dipòsit Legal Falla Plaça Espanyoleto de Xàtiva V-399-2014 www.fallaespanyoleto.es Tirada espanyoleto@gmail.com 400 exemplars @FEspanyoleto Col·labora facebook: Falla Plaça Espanyoleto Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació. 01100001 01101100 01100010 01100101 01110010 01110100 01101111

EL PRESENT LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ.

// els origens de la força //

A la promoció de l’ús del valencià

FALLES 2015

Este llibret participa en el Premi «Climent Mata» que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info). Este llibret participa en el Premi Pepet – Falles UNESCO, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info). Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus - Coherencia , que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info). Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus - Portada, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info).

MILLOR NINOT

Secci贸 ESPECIAL

Secci贸 PRIMERA

// prĂ˛leg //

“ La por duu a la ira, la ira a l’odi, l’odi al sofriment... i amb un bon sofregit, una fideuà!“ Modesto a Darth Vader. Star Wars, Episodi XX, a la porta del casal. // per Alberto Ordiñana //

“Després de la tempesta sempre aplega la calma”.

questa frase és allò que més d’algun faller o fallera de la comissió pensaria al passar el cinquantè aniversari de la falla, però d’això res!. És cert que l’esperat aniversari ha passat, l’esperat any on ho guanyaríem tot i ficaríem “tota la carn a la graella” per passar per damunt de tots i demostrar el que és un aniversari, encara que després passàrem algun temps apagats recuperant-nos. Però açò tots sabem que no ha sigut així, és cert que hem apretat, que ens hem esforçat… però ni hem ficat totes les forces que teníem ni ens hem cansat de lluitar, perquè a la fi, un aniversari es soles això, un aniversari. I si molts pensaven que el llibret baixaria de qualitat i d’aportacions en forma d’articles estaven molt equivocats. Ací presentem el que serà el llibret del cinquanta-u (o seixanta-u) –tot depèn com es mire- aniversari de la falla plaça Espanyoleto, un llibret amb una temàtica un poc diferent a allò que estem acostumats, una temàtica on podem sentir-nos identificats més d un i on

podem riure’ns de nosaltres mateix, perquè a la fi, les falles naixeren de la picaresca a l’hora de parlar d’un o altre tema, donant-li “dues voltes de rosca” de més, per obtindre les risses de tot el poble, obtenint una tipologia lingüística pròpia, la sàtira. Les risses i el bon humor són molt importants, sinó, perquè hi ha una teràpia anomenada “risoteràpia”?. Serà perquè ens ajuda a sentir-nos millor, no?. Doncs be, abans de que patim el risc de ser “batejats” com uns d ells, introduirem la temàtica del llibret: els “frikis” al voltant de les falles o, com anomenem nosaltres, els frikifallers. Sabem que sembla una paraula estranya, inclús algú pot pensar que és inventada, però no, la Reial Acadèmia de la Llengua va introduir el vocable friki al castellà l any 2012. La paraula friki, ve de l anglès freaky, que significa estrany, extravagant o fanàtic i durant molts anys s’ha utilitzat per identificar aquelles persones estranyes o fanàtiques d’algun tema estrany (normalment còmics o informàtics), fins i tot en Espanya inicialment s utilitzava per identificar personatges molt estrafolaris que

apareixien en la televisió, com el Dioni, Dantes, Paco Porras i companyia… Nosaltres ens referim a friki com aquella persona fanàtica d’algun tema concret, del qual té uns coneixements amplíssims i del qual podria estar dies i dies parlant-ne. Per tant, el frikifaller seria aquell que sap “un ou” d algun tema faller, i és que en totes les falles hi han moltes d’aquestes persones. A uns els interessen els monuments, a altres la indumentària, a altres la música, presentacions, cavalcades…. en definitiva, per a gustos colors!. A partir d’ací, el nostre xicotet homenatge en forma de llibret per a totes aquelles persones fanàtiques de la nostra festa. Tots tenim un frikifaller dins nostre, admitiu-ho. Desperteu-lo i gaudiu!.

ESPANYOLETO

FAL LA

AÇA PL

I A DJAC

IVA XÀT ENTS -

Els origens de la força

Pròleg

Saluda del Alcalde

Saluda del President de JLF

Pedro, el nostre president

Isabel Marina, Fallera Major

El cercle del foc

Guillem, president Infantil

Carolina, Fallera Major Infantil

Per a Carolina

Beatriz, Fallera del Foc

Gema, Fallera Infantil del Foc

Pedro, Vicepresident Infantil

Els joves padawans Una festa per a tots i per a totes

31 32

El Monument Gran

El monument Infantil

L’Exèrcit Imperial

L’Exèrcit de l’Alianza Rebel

El Programa d’actes

Frikifallers en poques paraules

Reconeiximents

Test frikiespanyoletero Articles Un any en imatges

58 62 188

Guia Comercial

208

inici

Protocol Espanyoleto

Editorial

La Falla Espanyoleto

// sumari //

Articles

Frikis o Influencers : El paper dels seguidors de les Falles en la festa

Entretenidor o Exaltador ?

“Que Ocurrente Doctor”

Xé, Això de Patrimoni de l UNESCO què és?

per Enric Vila

per Javier Tormo

per Juan Ramón Alcocer

La Falla Frikinformada

per Jordi Sebastià

per Juan Ramón Alcocer i Alberto Ordiñana

Fallera o Valenciana?

104

Monument Si o Monument No?

112

Tot esta als llibres...jo vull tots els llibres!

120

per Lucia Perucho per Juan Esteve

per Rafa Tortosa

El friki fotògraf

126

per Jose Luís Lagardera

132

per Alberto Ordiñana

Jurats de Monument a Gandia

140

per Pepa Rovira

El meu Monument ès el Millor

144

Quin premi vols?

148

Respecte del Cinquanta Aniversari

160

per Oscar de la Merced per un ninot cabrejat

per Juan Ramón Alcocer

Angel Azpeitia i la Falla d’Espanyoleto de 1967

166

per Joan Quilis

Exercici 2015-2016

172

Paco Guerrero

178

In Memoriam José Ferrer Sabater

184

per Felipe Diaz

per Felo Fuentes per Felo Fuentes

Jurats

Article 25, any 2015. Que la força us acompanye!

Espanyoleto

Pensa diferent

Del paper al carrer

Els frikifallers

per Xavier Serra

saluda de l’alcalde de xàtiva

om a alcalde de la ciutat de Xàtiva, és un plaer per a mi dirigir-vos per primera vegada aquestes paraules de salutació. La comissió de la falla de la plaça Espanyoleto i Adjacents és una de les que compta amb una major tradició dintre del món faller xativí. Més de mig segle d’activitat en què haveu ajudat a vincular les falles de Xàtiva amb la cultura del nostre poble a través de nombroses manifestacions, des de la vostra reconeguda trajectòria teatral a la posada en valor de la indumentària tradicional valenciana, entre moltes altres. Aneu a començar a gaudir d’una merescuda setmana de festejos. Tots els fallers i falleres saben ben bé el treball que cal dur a terme al cap de l’any per poder plantar un bons monuments a la plaça, per poder animar al barri amb els actes i els cercaviles o per poder fer una presentació a l’altura del que s’espera d’una comissió com la vostra.

roger cerdà i boluda Alcalde de Xàtiva President Nat de la Junta Local Fallera de Xàtiva

Estic segur que sabreu fer d’aquesta celebració un exemple d’harmonia i bona convivència. Les falles de Xàtiva són un Bé d’Interés Cultural Immaterial. És un reconeixement digne d’elogi que posa en valor la seua importància històrica i cultural.

saluda del president de la j.l.f de xàtiva

ls meus amics de la comissió Plaça de l’Espanyoleto.

Aquest any tinc el plaer de dirigir-me a tos vosaltres per primera vegada, com a president de la Junta Local Fallera de Xàtiva i ho faig, donant-vos l’enhorabona per seguir un any més plantant monuments i fent 51 anys d’història. La comissió de la qual formeu part, és una comissió tradicional, treballadora, humil, que participa activament en tots i cadascú dels actes que s organitzen, fins i tot, teniu un calendari d’activitats propi, com poden ser la mascletà, els dinars al llarg de tot l’any, zumba infantil, l esmorzar especial... En definitiva, una sèrie d activitats que no fan més que donar vida a una comissió cinquantenària i que ompli de germanor cada racó del vostre casal. Sou una comissió jove, amb ganes de fer grans coses per les falles de la Ciutat, les quals en aquest any han estat declarades Bé d’interès cultural, un fet important i que és possible gràcies, entre d’altres coses, a l’important i forta tradició de teatre, del que cada any ens feu una mostra a la presentació de les vostres falleres majors, així com la gran tasca de llibrets fallers que en els últims anys esteu realitzant. Tan sols em resta acomiadar-me, desitjant-vos que gaudiu d’unes bones falles i que seguiu treballant amb la mateixa intensitat per engrandir les falles, que de segur que eixe és el camí a seguir per poder celebrar el vostre 75 aniversari.

jesús gonzález i sarión President Executiu de la Junta Local Fallera de Xàtiva

Moltes gràcies per brindar-me aquesta oportunitat. #fallesUNESCO

Les Falles, un patrimoni en comú

5 6

7 8

Candidates a patrimoni de la humanitat #FallesUNESCO — 1: Pirotècnia 2: Música 3: Arts plàstiques 4: Diversió 5: Sabers tradicionals 6: Artistes fallers 7: Artesanies 8: Esforç col·lectiu 9: Creativitat 10: Literatura festiva 11: Indumentària

// els protagonistes //

PRESIDENT DE LA FALLA ESPANYOLETO

// president //

n primer lloc, voldria donar les gràcies a tots els que van fer de l’any passat, un any especial, tant en els records com en els actes. Sobretot, pel molt de temps i treball que van invertir per a que així fora. Però aquest any no va a ser menys i estem preparant-ho per a que siga una continuïtat tant en festa com en il·lusió. Gràcies al veïnat per saber gaudir i fer-nos costat en els actes i celebracions. Esperem que els monuments d’enguany siguen del vostre agrado. Només em queda desitjar a tot el veïnat, i en especial als fallers d’aquesta meravellosa comissió, unes molt bones falles, gaudint de la nostra festa valenciana que és admirada per tot el món i que nosaltres tenim el privilegi de tenir-la ací. AMUNT, SEMPRE!!!

ESPANYOLETO

FAL LA

AÇA PL

I A DJAC

IVA XÀT ENTS

isabel marina sanchez tormo FALLERA MAJOR DE LA FALLA ESPANYOLETO

// fallera major //

a setmana gran de les falles s’acosta i això ho notem a l’ambient. Els fallers preparem la nostra setmana gran durant tot l’any, per a poder gaudir-la, a més de compartirla amb veïns i visitants. Doncs les falles ens envolten de música, diversió, tradició i cultura. Els fallers traguem la festa al carrer, per a què tots la gaudisquen amb desfilades, pólvora i sobretot l’essència de la festa, els monuments. Obres d’art efímeres, per les que es treballa durant molts mesos, i de les que tots ens podem delectar amb elles els quatre dies més intensos de l’any. I és que, no cal pertànyer a una comissió per a contribuir a aquesta festa. També és molt important el barri, la gent que viu en ell, comerços, indumentaristes, perruqueries, floristes, músics, artistes fallers i un llarg etcètera que és imprescindible per a què la festa continue viva. No hi ha res, com eixir al carrer un dia de falles i veure com agraden les desfilades, els vestits, la música, com gaudeixen els xiquets i xiquetes tirant coets, i com s’admira el gran treball dels artistes fallers. I és que aquesta, és una festa que agrada tant des de l’interior d’una comissió, com des de fora. I eixe és l’objectiu de qualsevol festivitat, alegrar i fer gaudir.

Són aquestes algunes raons per les quals, aquest any la festa de les falles és candidata per a ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. I haguem d’estar orgullosos d’aquest fet i defendre la qualitat cultural i festiva que tinguem a la nostra terra. Tots junts tinguem la labor de defendre les nostres tradicions i recolzar-les, per a què tinguen el reconeixement que es mereixen. I eixa no és feina només dels fallers, és una cosa per la qual hem d’estar orgullosos tots els que assaborim des de dins, o des de fora, la festa de les falles. La festa de tots. Us anime a gaudir aquest any, a participar i a sentir de prop cadascuna de les coses bones que ens ofereix la millor festa del món, les falles.

el cercle del foc KIKE SÁNCHEZ I TORMO

n somriure.

Sempre serà el primer que et trobaràs. I després... Ella. Als cinc minuts, creuràs que la coneixes de tota la vida. I serà veritat. Perquè és transparent. I la veuràs natural davant de qualsevol situació, activa front a la vida, oberta al futur i positiva davant la seua incertesa. La veuràs familiar i amiga, sentimental i sempre divertida. La veuràs reivindicativa i revolucionària si creu que així ha de ser, compromesa amb tot el que fa, exigent i auto-exigent. Complidora, impuntual, detallista i sensata des de xiqueta. I la veuràs fallera. La veuràs perquè no podràs no fer-ho. És com un magnetisme, una aura. Quan va de fallera la veus. Entre cent, la veus. Com una palmera en un camp de tarongers. Com si haguera nascut per a vestir de fallera. Per a ser fallera. I ara, fallera major. De la seua estimada falla. On està tota la vida. On ha anat pas a pas, creixent, gaudint, involucrant-se cada vegada més, fins arribar a aquest moment. El moment en el qual ha sentit que una cosa li faltava, i en el que, una veu, des de dins, la cridava a ser fallera major. Un any que viurà intensament. No amb la innocència pueril d’un conte de fades, sinó amb la consciència total del que coneix la veritat darrere del teló, i amb la capacitat d’assaborir cada instant de qui sap de l’esforç invisible i de la dedicació i treball d’una comissió sencera. I la falla es plantarà, a la placeta, com sempre. Els dies passaran ràpid, i la falla es cremarà. I allí estarà Isa. Amb el cansament i tot el sentiment d’unes falles intenses al damunt, vestida de fallera, veient cremar la seua falla. Unes llàgrimes banyaran els seus ulls; perquè plorarà, no podrà evitar-ho, així deu ser. Però no buscarà un muscle

on amagar-se. No buscarà un braç on agafar-se. No buscarà consol. Allí la veureu. Dreta, queta, majestuosa, mirant fixament les flames. I el temps es pararà. Un segon. Click. I si tingueu la sort d’estar allí, podreu veure reflectit en els seus ulls el fulgor de les brases de la falla, unes brases que són úniques però que sempre són les mateixes, brases que han gravat a foc al seu cor una paleta de pintor, les brases de la falla de sa mare, les brases d’un foc que la cridava des d’abans de nàixer, un foc que ha estat esperant-la perquè sabia que vindria. “Estava esperant-te. 50 anys esperant-te. Benvinguda. Ja estàs a casa”. Tot està be. El cercle s’ha tancat. El cercle de foc. Click. El segon ha passat. El món torna a rodar. ................ Sospira.... Un somriure.

P.S. He escrit açò entre les 15:30 i les 16:30 del dia 23 de desembre de 2015. Volia parlar de la meua germana des del cor, i he cregut que la millor manera era fer-ho de colp i ràpid, sense temps per a rectificar. Sacrifique així la correcció estructural i de contingut per la naturalitat i autenticitat de les paraules. Per a tu Isa.

// president infantil //

PRESIDENT INFANTIL DE LA FALLA ESPANYOLETO

uan em varen preguntar si volia ser el president de Carolina, no m’ho vaig pensar ni un minut, vaig dir que sí de seguida. Encara que els meus pares volien esperar, els vaig convèncer dient-los que desfilaria sense protestar i que no em llevaria el mocador. Com tots sabeu, sóc faller des de que vaig nàixer, i el poder acompanyar a Carolina em feia molta il·lusió. Espere passar-ho molt be amb ella i, com no, amb tots els fallers i amics. Moltes gràcies a tots. Visca Xàtiva, Visquen les Falles i Visca la Falla Espanyoleto!

ESPANYOLETO

FAL LA

AÇA PL

A TIV I A DJACENTS - XÀ

carolina diego i soler

// fallera major infantil //

FALLERA MAJOR INFANTIL DE LA FALLA ESPANYOLETO

quest any comença el meu somni de ser Fallera Major Infantil de la meua comissió i vull fer-vos partícips a tots vosaltres, fallers, falleres i veïns de la comissió Falla Plaça de l’Espanyoleto. Enguany a través d’aquestes paraules, vull convidar-vos a tots, des dels més menuts als més majors, a que gaudiu de la festa fallera amb mi. Ara és temps de que l’hivern deixe pas a la primavera, de que el color de les flors, l olor a pólvora i els ninots de falla envaeixen els carrers del barri i de la meua Ciutat. Fallerets de la comissió infantil, amics de jocs i diversió, en aquest exercici faller, seré la representant dels xiquets i xiquetes de la nostra falla i espere que cregau en mi, perquè de tots vosaltres he aprés a ser una bona fallera i dur els colors de foc i flama de la nostra benvolguda falla en el meu cor. Veïns del barri, amics del carrers de la Ciutat,

24 24

us convide a que gaudiu de la nostra falla, del casal, dels actes que preparem, dels coets, de les llums, dels nostres monuments, de tot el que envolta pertànyer a la Falla Espanyoleto i veureu que la nostra comissió no és qualsevol falla, és una gran família oberta per a tots i, de segur, on s’ho passareu d’allò més be. Només vull desitjar-vos a tots, que passeu unes bones falles, que ens ajude el bon temps a veure el sol tots els dies i que … Visquen les falles i Visca la Falla Plaça de l’Espanyoleto.

PER A CAROLINA ENRIQUE DIEGO I SOLER

o... Què dir-li a la meua germaneta Carolina?. Des de xicoteta somniaves en ser la Fallera Major Infantil de la Comissió, sempre ho has tingut molt clar. Recorde que et recorries tot el corredor de casa moltes vegades com si estigueres desfilant, agafant el motlle de la mà i posant-tela en el front per a saludar com si estigueres al teatre. Ara el teu somni s ha fet realitat, ara si que desfilaràs davant de la gent i de veritat... jejeje. Recorde també quan els pares parlaren amb mi per a ser president i, desprès de tota la xerrada que em van dir, tu vas dir: “... A mi no em feu tant de romanç que jo vaig a dir que si de seguida!...”. Jajaja, vas estar genial. Ja vens de tradició fallera i ara tu representes a la nostra Falla. Bo, simplement era dirte que ho gaudisques, t’ho passes d’allò més be i que et divestisques moltíssim!!. T’estime, germana!!.

26 26

beatriz perales I VIDAL J

// fallera del foc //

a ha arribat el moment. Encara que açò, no és un acomiadament, ni molt menys, és un fins sempre. Abans de continuar amb el meu escrit, m’agradaria donar la més sincera enhorabona a Isabel Marina, a Carolina i a Guillem que van a viure la millor experiència de la seua vida, que mai oblidaran i en els que ells són els protagonistes i que comparteixen la mateixa il·lusió i passió per la nostra benvolguda festa, des d’ací us envie un bes molt fort. Sabeu una cosa?. Tal vegada sí, però quan era xicoteta li deia a mon pare que m’encantaria ser actriu, interpretar, fer moltes pel·lícules, obres de teatre, puix be, hui (sent un poc més majoreta) m’he adonat de què ja he sigut la protagonista de la meua pròpia pel·lícula, d’una meravellosa pel·lícula de la nostra festa, en ella han hagut moltíssims protagonistes que a tots no podré nomenar per l’excés de guió, una pel·lícula en la que no ha faltat de res. En l escenografia, els artistes fallers com Pere Baenas i Ramón Olivares, simplement espectaculars… I què dir del director de la pel·lícula?. Una persona com Pedro, apart de ser el director principal és un gran amic, confident i és com si fora un segon pare. Moltes gràcies per tot i per molts anys més Pedro. Però… Quin despist, encara no us he dit de què tracta aquesta pel·lícula, puix be, tracta d’una dona i una xiqueta que fan realitat el somni de la seua vida, la de qualsevol fallera, un somni que començà amb la presentació pública amb tota la comissió i des de d’aquell meravellós dia li succeeixen experiències emocionants i irrepetibles… A la xiqueta ja la conegueu de sobra, ella, la meua germana xicoteta, la meua confident, la meua consellera, la meua fallera major infantil: Gema Salas i Garcia. Realment ha sigut meravellós compartir amb tu tants i tants moments. Gràcies Gema per donar-me eixe bes quan el necessitava, eixa abraçada quan no l’esperava, eixa guinyada d’ull que em faria somriure i agafar-me la mà tan fort en tantes i tantes ocasions. Vull que tots sàpiguen que et vull molt Gema, a tu i a tota la teua família. I tampoc em puc oblidar del nostre xic, de tu Pedrito… El nostre germanet xicotet, el que sempre ha sabut dibuixar-nos un somriure a Gema i a mi. El que ha estat aguantant-nos el dia darrere dia mentre el dúiem a tots el llocs. Moltíssimes gràcies per ser com eres, no canvies mai.

Però algú té que portar les maletes a una actriu veritat?. Puix han sigut molts: els meus iaios, tios, amics, el meu germà i especialment els meus pares, sempre darrere de mi i on jo estiguera, gaudint a allò gran tot aquest any “jo sí que soc fan de vosaltres” no m imaginaria girar el cap i que no estiguéreu prop de mi: moltíssimes gràcies per tot. I que seria una pel·lícula sense un guió brillant?. Aquest guió l’heu escrit vosaltres, si vosaltres, tots, fallers, us deixe per al final per la vostra importància, un any més heu sigut capaços d’escriure la història de la nostra festa, la més bonica i gran del món. He sentit el vostre calor, he vist les vostres cares d’emoció en molts moments, heu sigut tots i cadascun de vosaltres els propis protagonistes. Heu sigut capaços de fer-me sentir com una princesa. Falleres i fallers gràcies, gràcies i milers de gràcies per ajudar-me a dur la millor banda de totes les comissions amb gran orgull: AMUNT. Però… Aquesta pel·lícula no té un final, aquesta pel·lícula continua, desitge haver pogut correspondre aquest amor per la nostra festa i amb eixe somriure que ens fa dibuixar la cara. Moltíssimes gràcies i fins sempre!. Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla plaça de l’Espanyoleto!.

stimats fallers i falleres de la Falla Plaça de l’Espanyoleto. Quan escolte les paraules “Falles 2015” és un rebombori de sentiments, on recorde una setmana fallera passada per aigua, grans dies de casal, pólvora i molts records que es fa impossible de descriure. No sols per recordar moments sinó pel record d’algunes persones com Bea i Pedro. Bea ha sigut per a mi com una germana major, cuidant-me i duent-me a tots els llocs, “inclòs de soparets!”. Crec que no haguera pogut tindre millor Fallera Major, que s’acoblara a mi, gràcies per tindre tanta paciència amb mi, T’ESTIME!. A l’igual que Pedro, que de vegades ha acabat un poc fart de mi, però no m’ha fallat mai, sempre ha estat al meu costat. Abans d’açò ja érem amics però ara ho som molt més. Gràcies per estar ahí. I, com no, fer menció a la sort que he tingut de poder representar a la Falla en el seu 50 aniversari. M’agradaria dir-li a Isa i a Carolina que gaudeixquen d’aquest any que els espera. Perquè, com diuen les persones majors, “dia que passa no torna”, així que aprofiteu al màxim. Per últim, donar les gràcies a tota la comissió per ajudar-me aquest any. Sempre us duré al meu cor. Visquen les falles i visca la Falla Plaça de l’Espanyoleto!.

// fallera infantil del foc //

gema salas I garcia

PEDRO GARCIA I NAVARRO

// vicepresident infantil //

ola!. Sóc Pedro García Navarro, el vostre vicepresident infantil. Us escric unes paraules per contar-vos la meua experiència com a president de la nostra falla, la falla Plaça Espanyoleto. Al principi no coneixia a ningú però després tenia molts amics de totes les falles del 2015. També tenia al meu costat al president Pedro, a la fallera major Bea i, com no, a la fallera major infantil Gema, amb els que m’ho he passat molt be. Tot l’any ha estat ple d’actes fallers i en cadascun d’ells ho vaig gaudir al màxim. Des d’ací recomane, a tots els xiquets que puguen ser presidents, que ho siguen perquè ho gaudiran moltíssim, coneixeran a molta gent i s’ho passaran molt molt be.

ENZO BOILS i RUS

PABLO IBORRA i DIEGO

KATIA TORMO i MARTÍNEZ

// els jovens padawans //

BLANCA TORMO i BRAVO

una festa fallera per a tots i per a totes

Els pictos són un sistema de comunicació utilitzat per aquelles persones que tenen algun problema en la comunicació oral. Normalment és utilitzat per persones amb autisme o amb trastorns greus de la comunicació. Podeu trobar més informació al voltant dels pictos a la pàgina web anomenada Portal aragonés de la comunicación aumentativa y alternativa: www.arasaac.org.

// els mon

numents //

// reis i peons // // pere baenas //

LEMA: REIS I PEONS La vida és una gran partida d’escacs, tots formem part d’un gran tauler de joc. Les classes socials determinen la posició de cadascú. Així, la gran Regina de les Festes emergeix elevada a la pomposa carrossa, la qual desfila pletòrica pels carrers de Xàtiva. Emmarcada la Falla en totes les festivitats de la nostra Ciutat de la Costera, no podem oblidar-nos del dia a dia que patim els peons de la societat. Els peons blancs, aquells que a les seues vides compten amb treball, salut, una mica de diners i, a poder ser, amor, juguen en contrast amb els peons negres, aquells més assetjats per la crisi, l’atur i la manca de recursos econòmics. Com si de Moros i Cristians es tractara, lluiten per sobreviure a les dures hipoteques i préstecs bancaris que ens imposen per subsistir en aquest tauler de la vida en el que hi som. Els polítics desfilen a “cadascú a la seva comparsa”, passant dels problemes de la societat i buscant , per al propi profit, els millors dels pactes per governar-nos a tots, com si d una gran festa es tractara. Ens riguem dels altres per portar la màscara de la hipocresia, de la prepotència i la incultura, en un carnestoltes de bandolers de la serra, que tindrien que preocupar-se per aportar més qualitat a l’educació, la sanitat i el benestar social i comunitari. Un gran cap de rei, a la part posterior, representa l’intent de poder de la Monarquia i la seua institució, de permetre els grans pactes d’estat, mentre a l’espera ens trobem la resta de ciutadans, veient el panorama general del nostre país.

39 39

// hor貌scop // // ram贸n olivares //

LEMA: HORÒSCOP Les constel·lacions són agrupacions d’estrelles que formen dibuixos al firmament. Si posem atenció a les estrelles i imaginem que són punts que formen part d’un dibuix podem veure figures de la mitologia, animals, objectes, etc, dels que prenen el seu nom: Óssa Major, Óssa Menor, Serp, Cassiopea, Andròmeda .... Les constel·lacions són grups d’estels que formen una figura si de nit mireu atents al cel en podreu veure més d’una. L’Óssa Menor la formen set estels amb forma de carro, l’element més conegut de l’Óssa Menor és l’estrella polar que es manté fixa en l eix de la terra assenyalant el nord. Per això ha servit de referència a mariners i aventurers de totes les èpoques. L’estrella polar és guia per a tots els que van pel mar si et trobes perdut el cel mira al nord la veuràs brillar. La famosa via làctia és la nostra galàxia estels, sol i planetes barrejats amb molta gràcia. Les constel·lacions que trobem just a sobre de la terra són les del zo-

diac. Cada mes el sol està damunt d’una d’aquestes constel·lacions i els que neixen en aquest mes són d’aquest signe, així tenim els dotze signes de l’horòscop. Cada signe té les seves peculiaritats, néixer sota un signe defineix, a grans trets, el caràcter, aspiracions i aficions de cadascú. ÀRIES Que no t’enganye el borreguet que tranquil pastura dins porta un “àries” valent sempre va endavant mai s’atura. ESCORPÍ - LEO Lescorpió és desconfiat per això ha pessigat al lleó que estava embadocat pensant que bo sóc jo, jo, jo. CAPRICORN Al cim de la muntanya capricorn va sense límit però li entra vergonya doncs és molt tímid. LIBRA Així com la balança equilibra el que hi ha en els seus dos plats aquells que són del signe Libra són justos, moderats i organitzats. TAURÓ-VIRGO Taure és fort i lleial té molta paciència

vol enamorar a virgo amb bona presència. SAGITARI Cavalca solitari per tot l’univers per això els de sagitari practiquen esport divers. GÈMINIS Qui neix al maig o juny són gèminis de signe l’un formal arribarà lluny l’altre ni sembla del signe. Ho comença tot amb il·lusions amb ganes d’arribar molt lluny però després perd interès de fons i s’esvaeix tot com el fum.

AQUARI Si has nascut entre gener i febrer eres aquari d’horòscop eres amable, sensible i sincer et superes tu mateix poc a poc.

PEIXOS Aquestes sirenes que juguen a la banyera d’amor estan plenes els peixos són d’esta manera.

43 43

L'EXÈRCIT IMPERIAL

SANCHEZ TORMO, Isabel Marina | Fallera Major

PERALES VIDAL, Beatriz | Fallera del Foc

ALBEROLA DE LA ASUNCION, Joaquin BARBERÁ MICÓ, Modesto BARBERÁ MOLINA, José BENITO VÁZQUEZ, Víctor BLASCO ALMIÑANA, Sofía BLASCO CATALÀ, José BOILS PEROPADRE, Helio BOLUDA PLA, Mª José BRU MURILLO, Rosa CALATAYUD CHAPIN, Victor CARRALERO PLAZA, David CERDÁ CABANES, Eva DAUDER VILA, Ana Maria DE DIEGO FERRAN, Victoria DIEGO SOLER, Enrique DIEGO TORRES, Patricia DOMINGUEZ RIVERA, Jose Francisco

EDO MORENO, Carlos EDO MORENO, Jorge ESCRIBANO BENLLIURE, Ignacio ESCRIBANO SINISTERRA, Carla ESPARZA CANTÓ, Pilar ESTEVE DOMÍNGUEZ, Juan Fco. FERNÁNDEZ GUIJARRO, Àngela FRIGOLS GÓMEZ, Mª Nieves FUENTES BONO, Marta FUENTES BONO, Rafael GARCÍA MORELL, Pilar GARCÍA ORTOLÀ, María Pilar GARCIA PÉREZ, Sonia GARCIA SANCHO, Mara GAYÀ GÓMEZ, Almudena GIL MONCHO, Federico GRAU MARTÍNEZ, Miquel Àngel

GUERRA GARCIA, Norbis GUERRERO ALMIÑANA, María Vicenta GUERRERO ALMIÑANA, Óscar GUERRERO NADAL, Ismael GUERRERO PICÓ, Ismael GUTIÉRREZ ARNAU, Ricardo HERNAN PEREZ, Eva IBORRA CASANOVA, Alejandro IBORRA COLOMER, Sonia LOMAS MUNERA, Sonia MARTÍNEZ GANDIA, Mª Julia MARTÍNEZ MILAN, Sonia MAS MOLLA, Mª Isabel MAS SUCH, José Vicente MIRA FUENTES, Ofelia Maria MIRA SORIANO, Emilio José MOLINA SORO, Rafael MONROIG CERDÁ, Ricardo MONROIG REVERT, Carmen MUELA MARTÍNEZ, Mª Julia MUELA MAS, Alejandro MUELA MAS, Pilar MURCIA SOLER, Pablo NAVARRO MESTRE, Vanessa NUÑEZ DIAZ, David ORDIÑANA GIL, Alberto José PERALES BELLVER, Juan Carlos PERALES BELLVER, Rafael PERALES MORALES, Azucena PERALES MORALES, Enrique PERALES MORALES, José Vicente PERALES PASTOR, Carmen PERALES PASTOR, Marta PERALES VILA, José

PERIGÜELL RUBIO, Jorge PLA MEJÍAS, Vicent PLA MORATA, José PLA MUELA, Roberto PLA PONT, Álvaro PONT CUENCA, Nieves QUILES REVERT, Eva María REVERT ALBA, Mª Carmen REVERT TORREMOCHA, Laura RIBES GARCIA, Jose Antonio ROLDÁN LÓPEZ, Sandra RUIZ MARTÍNEZ, Rosa RUS RICART, Bàrbara SALAS FERNÁNDEZ, Javier SALAS FERNÁNDEZ, José SINISTERRA CARIÑENA, María Remedios SOLER GÓMEZ, Andrea SOLER RUBIO, Antonio SOLVES MONTON, Vicenta TAENGUA PASTOR, Carla TORMO ESPARZA, José TORMO PÉREZ, Mercedes TORMO VÁZQUEZ, Sergio TORRES MARTÍNEZ, Ariadna TUDELA BALLESTER, Vicente VAQUER LLACER, Juan Enrique VENTURA PAREDES, Sara VERCHER PERIS, Julia Isabel VICEDO REVERT, Cristina VICEDO SABATER, Vicente VIDAL BERNABEU, Mª Remedios VIDAL HERRERO, María Total: 119 fallers 45

PEDRA

paper

FARDATXO

tisores

spock

L'EXÈRCIT de l’aliança REBEL DIEGO SOLER, Carolina | Fallera Major Infantil ALBEROLA RUÍZ, Guillem | President Infantil

SALAS GARCÍA, Gema | Fallera Infantil del Foc GARCÍA NAVARRO, Pedro | Vice-President Infantil

ALBEROLA RUÍZ, Pau ALCOCER ESPARZA, Ana BALLESTER PLA, Sandra BOILS RUS, Enzo BOILS RUS, Helio CARRALERO GARCÍA, Edurne CARRALERO GARCÍA, Leire DIEZ GARCIA, Valeria DOMINGUEZ DIEGO, Ada DOMINGUEZ JORDAN, Angela DOMINGUEZ JORDAN, Guillermo EDO BRÚ, Edgar EDO BRÚ, Lluna FUENTES VERCHER, Daniela GALLEGO MAS, Carmen GARCIA ENGO, Francesc GARCÍA ENGO, Paula GARCÍA NAVARRO, Irene GRAU GIL, Nàdia GRAU GIL, Oriol GREGORI GRAU, Luís GREGORI GRAU, Zaira GUO, Emma IBORRA DIEGO, Pablo JIMENEZ QUILES, Lucas JIMÉNEZ QUILES, Yaiza LLANA MUÑOZ, Carla MARTÍ MUELA, Alejandro

MARTÍ MUELA, Marta MAS PERALES, Andrea MIRA FUENTES, Rodrigo MOLINA GAYÁ, Rafael MORET ROLDÁN, Marcos MORET ROLDÁN, Sara MUÑOZ PERALES, Eva PERALES QUILES, Alba PERALES QUILES, Andreu PERALES ROSELLÓ, Marc PLA LOMAS, Aarón PLA LOMAS, Javier PLA VALLS, Lucas PLA VALLS, Roberto RABADÁN ALBEROLA, Jorge RIBES ROLDÁN, Hugo RIPOLL PERIGÜELL, Quim SAEZ CAMACHO, Ana Violeta SALAS CERDÁ, Eric SALAS GARCÍA, Alex SOLER TORMO, Abel SOLVES MONTÓN, José Luís TORMO BRAVO, Blanca TORMO MARTINEZ, Katia VAQUER IBORRA, Carlos VAQUER IBORRA, Laura VICEDO REVERT, Neus Total: 59 fallerets 47

NOVEMBRE 2015 28

// programa d’actes //

Dissabte, a les 22.00h, Presentació de les nostres Falleres Majors del 2016 al Gran Teatre de Xàtiva.

Diumenge, Ral·li Faller Infantil a les 11:00h (al jardi de la Pau). Esmorzarem a la nostra plaça i desprès dinarem paelles al nostre casal. A les 14:00h, dinarem al nostre casal cassoles i desprès farem la Imposició de bandes a les nostres Falleres.

GENER 2016 31 Diumenge, a les 18.00 h, Presentació de les Falleres Majors de Xàtiva del 2016 al Gran Teatre de Xàtiva.

FEBRER 2016 7

14 20

Dissabte, des de les 19:00h, Crida de les Falleres Majors de Xàtiva, i inauguració Exposició del ninot, i a les 22:00h, Sopar de la Crida. I per a tos aquells que no van al sopar de la crida, soparem junts al nostre casal, entrepà, papes, cacaus, olives... i BINGO!

Dissabte, a les 22.00h, Sopar i acte de nomenament de les Falleres Majors per al 2016 al casal de la comissió.

DECEMBRE 2015 5

Diumenge, Ral·li Humorístic Faller a les 11:00h (eixida des de l’Albereda). Esmorzarem a la nostra plaça i desprès dinarem cassoles al nostre casal. Dissabte, a les 21:00h, sopar al nostre casal, amb l’entrepà baix del braç i anirem calfant motors per a falles. Tot seguit després de sopar.... BINGO!. Diumenge a les 11:00h, Play Back Infantil al Gran Teatre de Xàtiva. Dissabte visita a l’asil i posterior ofrena d’ous a Santa Clara. A les 21:00h, Sopar Gastronòmic al nostre casal. Prepareu allò que sabeu fer millor, una truita de creïlles, una ensaladilla o eixe “guisaet” que tots et diuen que està de mort i comparteix-ho amb la resta. I com no... la revenja del BINGO!. Diumenge, a les 09:00h, Caminata per a xiquets i adults, per la falda del castell on visitarem, entre altres la cova dels coloms, la cova de les gotetes, la nevera...

MARÇ 2016 5 6 12

Dissabte, a les 18:00h, Berenar del nostre President Infantil, Guillem Alberola i Ruiz, al nostre casal. Diumenge, a les 12:00h, Dinar Popular de Germanor a l’Albereda Jaume I. Dissabte, a les 09:00h, VIII Escapada Motera a València a veure la mascletada i a esmorzar. Lloc d’eixida: la gasolinera del Palasiet. Tornada al voltant de les 14:30h i dinar. A les 21:30h, al nostre casal, Vi d’Honor de la nostra Fallera Major, Isabel Marina Sánchez Tormo.

13 Diumenge, a les 11:00h, taller de 15

manualitats patrocinat per la Milotxa. Sobre les 14.30h dinarem gaspatxos. Dimarts, dia de la plantà, dia de decorar el nostre monument i de neteja de la nostra plaça. A les 22:00h, sopar de “torrà” a la plaça Espanyoleto junt al monument.

18 DE MARÇ 2016 10:00h

Esmorzar especial.

11:00h 13:00h

Pentinada de monyos, al nostre casal, oferit per l’acadèmia de perruqueria. Cercavila pel nostre barri.

Dinarem paella.

14:00h

Dinarem cassoles.

18:30h

A pels banderins.

17:30h

22:00h

Sopar de “sobaquillo”.

Ofrena de flors a la Mare de Déu.

22:00h

Sopar de “sobaquillo”.

10:00h

Esmorzar.

11:30h

Recorreguda Motera monuments fallers.

13:00h

Cercavila pel nostre barri.

14:00h

als

17 DE MARÇ 2016 10:00h

Esmorzar.

13:00h

Cercavila pel nostre barri.

14:00h

Dinarem gaspatxos.

17:00h

De volta a veure totes les falles.

19:00h

Vi d’Honor de la Nostra Fallera Major Infantil, Carolina Diego Soler, al nostre casal.

22:00h

Sopar de “sobaquillo”.

19 DE MARÇ 2016 08:00h

Espectacular i única Despertà pel nostre barri.

10:00h

Esmorzar.

13:00h

Farem la Baixada de Sant Josep fins l Albereda.

15:00h

Dinarem paella al casal.

18:30h

Xocolatada i bambes per a berenar. Cremà de la nostra falla infantil.

21:00h 00:00h

// programa d’actes //

16 DE MARÇ 2016

Cremarem la nostra falla. 49

// frikifallers en poques paraules // 51

Pablo Camarasa

L’Univers Faller

L’UNIVERS FALLER

Felo Fuentes

El frikifaller

Espanyoleto is Coming

ESPANYOLETO IS COMING

Alberto Ordi単ana 54

L’algoritme per fer nous fallers DR. SHELDON COOPER, Ph.D

Enviar un whatsapp un altre any serà... contesta?

rebatre

Vols vindre al casal?

No, no i no...

algo que fem t’agradara no?

ieeeeeee, contestaaa

que` respon ?

et passes , despres i ens fem algo?

SI esperar fins que conteste

Jo te porte el sopar

que respon ?

SI que` ens fem? cafe´ ` gin-tonic hulk

´ 1 cafes ` 5 gin-tonics 3 hulks

JA TENIM FALLER NOU!!

teatre, gastronomia, NO ...

NO fem-lo SI faller d’honor

A la dona ,i fills tambe...

SI i tirar coets? NO

per que` no proves sense vertir-te? SI

Si aguanta un any...

reconeiximents frikis de l any

els teus anys de treball i dedicació, has aconseguit la Insígnia d’Or de la Junta Local Fallera. Destacar que no ha estat donada per un o dos anys de treball, sinó per molts. És por això que no sols tens aquesta insígnia sinó que, a més, tens totes les insígnies que dintre d’una comissió es poden rebre. És increïble que amb tots els anys de dedicació a la comissió, no hages tirat encara la tovalla, i no la tires per favor. Saps compaginar el teu dia a dia amb les tasques de la falla, cosa que dec reconèixer que no és gens fàcil. No vaig a detindre’m en citar tots els càrrecs que has tingut dintre i fora de la comissió, ja que és una llarga llista. Crec que eixes experiències viscudes per tu, fa que tingues eixa gran predisposició que tens per ajudar a tot el món. Junt amb el gran avantatge de no dir mai que no a res. Afegir que eres una persona que no frenes les ales als més joves, donant suport a qualsevol idea que, encara que siga una bogeria, intentes que es duga a terme. Per tot el que hem dit, ara pertanys al grup 4.0 de la comissió on domines wordpress i, fins i tot, l anglès!. És un plaer conèixer-te tants anys i poder formar equip amb tu, ja que en tan sols escoltar-te, pots aprendre moltes coses. La nostra més sincera Enhorabona!.

Juan Ramón Alcocer i Pla 56

Amparo Vidal i Revert

a Junta Local Fallera atorga la Recompensa a un integrant de cadascuna de les comissions falleres, el qual haja destacat per la seua dedicació i treball a favor de la seua comissió. Aquest any, la persona a la que se li ha atorgat aquest guardó ha estat la nostra benvolguda Amparo Vidal Revert. En veritat, Amparo, s’ha destacat per la seua aportació a tots i cadascun dels actes que programa la nostra comissió. Dóna igual que siga el ral·li, o les cavalcades, o la presentació, o qualsevol altre acte. Però, si en alguns d’ells destaca la seua llavor, aquests són les cavalcades i en la realització del llibre, en el que aporta el seu treball des de la direcció del mateix. Tant és la seua dedicació que aquesta comissió es va veure minvada el temps en que Amparo va viure a Anglaterra... Quant la tiràrem de menys aquell temps!. Des de ben xicoteta sempre ha estat connectada amb la resta d’integrants de la comissió, amb els que comparteix la seua alegria, la seua capacitat de conversa, i la seua notable intel·ligència. De totes aquestes característiques va fer ús aquell any 1999, en el que va ser Fallera Major Infantil, i en el que ja pintava com una de les falleres més completes de la nostra comissió. Enhorabona!.

a són 44 els anys de dedicació que has brindat a una comissió en la que has viscut mils de moments inoblidables. En ella has creixcut i has sabut inculcar els teus valors de treball als més xicotets de ta casa. Al llarg de tot aquest temps, hem pogut veure en tot tipus de tasques, des de la construcció de decorats fins fer de binguer aficionat. Sempre disposat a ajudar en tot i a dur a terme qualsevol idea de construcció, per molt difícil o impossible que parega. Agrair-te el teu treball i esforç, any rere any. Que siga per molts anys més, en els que poses els més tornillos possibles. Enhorabona per la insígnia de brillants!.

Jose Emilio Pla i Muela 57

test frikiespanyoletero creat pel consell de savis

Un test creat per que puges posar a prova els teus coneiximents fallers i si realment eres un frikifaller o almenys apuntes maneres. Agafa un troç de paper, apunta t els resultats i després comprova què tal friki eres: 1. Qui és l’artista més guardonat a Xàtiva (primers premis falles grans)?: a) Paco Roca. b) Manolo Blanco. c) Antonio Grau. 2. Quin d’aquestos presidents ha estat més anys al cap de la falla Espanyoleto?: a) Miquel Diego Ventura. b) Pere García Morell. c) Erica Pastor Guerola. 3. En quin any va guanyar el premi de millor falla infantil de Xàtiva la falla Espanyoleto?: a) 1986. b) 1990. c) 1993 4. Quina va ser la primera fallera d’Espanyoleto que va ser fallera major de Xàtiva?: a) Mariví Guerrero. b) Maria José Segura. c) Maite Giner Alacot. 5. Quant val el sopar dels divendres?: a)1,2€ b)1,5€ c)1,3€

6. Quina és la segona falla de Xàtiva més guardonada?: a) Raval. b) Tetuán. c) Espanyoleto. 7. Quin any ens canviàrem de casalet al carrer Jacomart?: a) 1994 b) 1991 c) 1993 8. Quina fallera major va ser exaltada en la sala Alan-Bon?: a) Mari Frigols. b) Trini Picó. c) Vanesa Navarro. 9. Què cridem en la falla quan algú crida”Espanyoleeeeeetoooo”?: a) Aupa. b) Amunt. c) Vítol. 10. Quantes falles hi ha a l actualitat?: a) 17 b) 18 c) 19

11. De quin color duia el faixí el president de la Junta Local Fallera?: a) Gris. b) Verd. c) Dorat. 12. Quants primers premis tenim a la falla, de primera part de presentació (fins 2015)?: a) 16 b) 15 c) 14 13. Quants primers premis d’especial grans té la falla Espanyoleto?: a) 1 b) 2 c) 3 14. Quants presidents ha tingut la Junta Local Fallera de Xàtiva?: a) 20 b) 15 c) 29 15. Quantes falles ha plantat la Junta Local?: a) 3 b) 2 c) 4

16. Qui va pintar el banderí antic de la falla Espanyoleto?: a) Manolo Blanco. b) Antonio Grau. c) Ramon Morell.

22. En quants llocs diferents hem plantat la falla gran?: a) 1 b) 2 c) 3

28. Qui és el faller mes xarraor de la falla?: a)Juan Carlos Perales (Juancar). b) Ismael (Jou). c) Vicente Vicedo (Vicedo).

17. Quantes falleres d’Espanyoleto han sigut falleres majors o falleres majors infantils de Xàtiva?: a) 9 b) 10 c) 8

23. Qui és el faller/a més antic de la falla?: a) Pepe Pla. b) Maria Vidal (La tia Maria). c) Nievi Pastor.

29. Qui té el rècord d’hores seguides en la falla?: a) Ricardo Monroig. b) Miquel Grau. c) Juan Esteve (Juanito).

24. Quants premis de millor llibret de Xàtiva té la falla?: a) 1 b) 2 c) 3

30. Quina ha sigut la cançó més escoltada al casal el 2015?: a) La Zarzamora. b) El taxi. c) Mi gran noche.

25. Qui va encendre les llums de l’altar major de la Seu el dia de l ofrena l any 2015?: a) Javier García Paños. b) L’Abad. c) Ningú.

31. Quin teletubi es Javi?: a) Laa-Laa. b) Po. c) Dipsy.

18. Com es va anomenar l’acte del 50 aniversari?: a) Acte Commemoratiu. b) Gala del 50 Aniversari. c) Festival 50 Aniversari. 19. Quin és el xupito més famós de la Falla Espanyoleto?: a) Hulk. b) Spiderman. c) Arrakataka. 20. Quants fallers es varen disfressar la nit del 16 de març del 2013?: a) 6 b) 13 c) Perigüell. 21. Quants banderins tenim en la falla?: a) 2 b) 4 c) 5

26. Quants membres composen la Junta Local Fallera del 2106?: a) 15 b) 17 c) 14

32. Com li diuen a la Fallera Major del 2016?: a) Isabel Marina Sánchez Tormo. b) Maria Isabel Tormo Sánchez. Tormo c) Marina Sánchez Isabel de todos los santos.

27. Qui és el president de la Junta Local Fallera del 2016?: a) Javier García Paños. b) Jesus González Sarión. c) Roger Cerdà Boluda.

33. Que mesurava d’ample la falla del 2009?: a) 10 metres. b) 7 metres. c) “el que vullguen els fallers”.

34. De què vestírem a l’estàtua de l Espanyoleto en 2013?: a) De faller. b) De hulk. c) De Capità Espanyoleto.

41. Quin any va ploure tant que no es va fer cap acte?: a) 1984 b) 2015 c) 1989

35. Com s’anomenava la revista de falles editada per la Junta Local?: a) Cendra. b) L’aladroc. c) Noticias 7.

42. En quin any va canviar de seu la Junta Local Fallera?: a) 2013 b) 2014 c) 2015

36. De quina falla va ser la primera presidenta?: a) República Argentina. b) Sant Jaume. c) JRJ.

43. Quin escut és reconegut com de la Junta Local Fallera?: a)

46. Qui ha sigut president/a?: a) Javi Tormo. b) Sergio Tormo. c) Juan Tormo.

més

anys

47. Com s’anomena la web de la falla Espanyoleto?: a) www.espanyoleto.com b) www.fallaespanyoleto.es c) www.amiquemediusrafel.ju

37. Quina comissió ha celebrat 50 anys consecutius?: a) Cid. b) Tetuán. c) Raval.

38. Des de quan la banda és opcional?: a) 1990 b) 2000 c) 2008

48. Què nom de fallera major (incloent infantils) es repeteix més?: a) Pilar b) Isabel c) Amparo

49. Quin artista faller ha plantat més falles en la plaça Espanyoleto?: a) Antonio Grau Cros. b) Paco Roca Chorques. c) Bernardino Garcia Escrivà.

39. Des de quin any voten les dones?: a) Des de sempre. b) Des de 1990. c) Des de 2000. 40. Com es deia la Fallera Major de 1967?: a) Isabel Marina Sánchez Tormo. b) Maribel Sánchez Esparza. c) Maria Isabel Tormo Esparza.

45. En quin any es varen estrenar les tanques que rodegen el monument infantil?: a) 1984 b) 1990 c) 1986

44. A quina hora es l’esmorzar en falles?: a) En falles s esmorza?. b) A mesura que van acudint. c) A mi què em dius Rafel, a mi què em dius!.

50. Quantes falles grans va fer la comissió?: a) 4 b) 6 c) 5

Prova extra:

resultats:

Com a bon frikifaller que vols ser, esta cançó deus saberte-la. I si vols sentir-la, aci tens l’enllaç QR: Hui per a tots es dia especial ens reunim per a vorer. Com ajudar a la gent que farà que la festa millore. Es per a tots un any molt especial gaudirem de les falles, i brindarem perquè tot isca bé i que mai no s’acabe. Que passarà, tot el mon ho sabrà quan arriben les falles, Tots gaudiran i les festes seran per sempre recordades. Treballarem tots ací des de el cel perquè la festa no pare. I si el dimoni ataca de nou no el deixarem que ens enganye.

- més de 49 encerts: Això és impossible!!Deus de ser un del consell de savis o has tingut ajuda de la wikinievi. Si no és així, Enhorabona!. Eres allò que s’anomena un frikiespanyoletista, tot un orgull per a la comissió!.

- entre 36 i 48 encerts: Això està molt be!. Tens clars símptomes de convertir-te en un frikifaller de cap a peus, però no et descuides i puja més a la falla els divendres, sobretot queda’t a partir de les 2:00... És quan un s’entera de tot!. Enhorabona!.

- entre 11 i 25 encerts: Això és molt poc, eh!. Deus estudiar i observar tot el que et rodeja, si no, cóm vas a ser cap frikifaller?. Saps que les falles les cremem a l’acabar la setmana fallera, no?. Si estàs més prop del 25 que de l’11 apuntes maneres de friki, però si no… que a ningú li passe!.

- menys de 10 encerts: No m’ho puc creure!. Va, tiraaaa!. Agafa una cerveseta, tira un parell de masclets i torna a fer el test: tens molt de camí per poder arribar a ser un gran frikifaller!. Ànim!.

- entre 26 i 35 encerts: No està mal però deus millorar si el que vols és ser un frikifaller. Tu no puges molts divendres a sopar, no?. Vinga va!. Anima’t, enganxa algun amic i puja més, de segur que en menys d’un any eres un gran friki de la falla!.

els cuidarem entre tots ho farem dels atacs del maligne,

7 a 32 a

8 a 33 c

9 b 34 c

10 c 35 b

11 c 36 b

12 a 37 b

13 c 38 c

14 c 39 c

15 c 40 c

16 b 41 c

17 b 42 c

18 a 43 b

Que passarà, tot el mon ho sabrà quan arriben les falles, Tots gaudiran i les festes seran per sempre recordades. Que passarà, tot el mon ho sabrà quan arriben les falles, Tots gaudiran i les festes seran per sempre recordades.

6 a 31 a

Celebrarà que 50 compleix i que molts mes li esperen.

5 b 30 b

Espanyoleto tindrà aqueta nit a les seues falleres,

4 c 29 a

Tots ho veuran Bea i Gema sabran recordar-la per vida.

3 a 28 b

Serà, serà aquesta nit especial la que mai no s’oblida.

2 b 27 b

Que passarà, tot el mon ho sabrà quan arriben les falles, Tots gaudiran i les festes seran per sempre recordades.

1 b 26 c

mai no podrà aconseguir fer-nos mal ballarà al nostre ritme.

19 a 44 b

20 c 45 a

21 c 46 c

22 c 47 b

23 c 48 b

24 a 49 b

25 c 50 c

// articles //

frikifallers 65 65

O1 66

Falla Espanyoleto 2016

Frikis o ‘Influencers’: El paper dels seguidors de les Falles en la festa per Xavier Serra, creador de malaltdefalles.com

n friki no anirà a una biblioteca ni buscarà en un diccionari de paper la paraula friki . Un autèntic friki , si realment vol que el consideren com tal, tirarà de Wikipedia. Segons l’enciclopèdia digital més popular a nivell mundial allò de friki s utilitza per indicar a una persona amb interès desmesurat, quasi obsessiu per un tema específic el qual domina o en què s especialitza fins cridar l atenció d altres persones. Eixe interès pot ser una simple afició o, fins i tot, convertir-se en un mode de vida. També és cert que el terme, que prové de l’anglès freak , té unes connotacions un poc especials per a la persona friki . Difícilment es lliurarà de ser tatxat de bitxo rar o excèntric entre altres qualificatius. Ara que ja sabem què és un friki és moment de definir què és un friki faller , una subespècie amb particularitats específiques dins del món de la festa fallera. Es diu friki faller a aquell ésser humà amb una passió desmesurada per les Falles. Entre les seues virtuts estan una memòria d’elefant en la que guarda informació històrica de lemes, artistes,

Frikis o Influencers - Xavier Serra

67 67

cadafals, seccions, premis, ninots… i un llarg etcètera de dades que difícilment entrarien totes juntes en una enciclopèdia tradicional de més d’un volum. El friki faller disposa d un arxiu fotogràfic on queda registrat fins l últim cartell de cada Falla. A més d’una bona col·lecció d’imatges, també disposa de prestatgeries plenes de llibrets, revistes i publicacions falleres sense oblidar qualsevol tipus de record d’allò més insòlit: maquetes, un clau d’aquella Falla d’especial o el motlle de cartró d’un ninot de Vicent Luna.

Cert és que hi ha una vessant negativa friki de la indumentària i sobretot del fallermajorisme, gent més pròxima al consumidor de la premsa del cor o premsa rosa. Per posar un exemple, per a esta tipologia de friki resultaria més important la boda d’un antic president de Junta Central Fallera amb una fallera major de València. Ara bé, més enllà d’aquesta caricatura, d’excentricitats diverses i d apassionaments quasi extrems la figura del friki faller es pot analitzar des d un altre punt de vista. Per això, cal que li peguem la volta i canviem de denominació. Quan el friki faller esdevé influencer Necessitarem definir què és un influencer per avançar en este text. El terme influencer s aplica a aquella persona que per la seua rellevància en un àmbit determinat exercix influència o té un pes específic important en una comunitat. Este concepte és prou habitual al màrqueting on es parla de màrqueting d influencers .

4 En altres entorns l influencer o el friki ha estat reconegut o incorporat a la dinàmica de moltes entitats sense dubtar-ho ja que s’han adonat del paper clau que poden jugar a l’hora de donar a conèixer, difondre i, per què no, vendre un descobriment, missatge o producte comercial. Nombrosos casos podríem mencionar: la NASA, General Electric, empreses i passarel·les de moda potenciant els fashion bloggers , companyies de teatre que conviden a

Falla Espanyoleto 2016

instagramers . per promocionar les seues obres... la llista és llarga. Si ens traslladem a l’àmbit faller, podríem dir que no qualsevol friki és un influencer al món de les Falles, però sí és cert que els més coneguts si exerceixen conscient o inconscientment com a tals.

Els frikis fallers que compten amb potents xarxes de contacte construïdes al llarg dels anys o disposen de plataformes de difusió consolidades i reconegudes en la festa ja formarien part d’una altra esfera, la de l influencer, sense perdre per això les característiques originals d un friki faller bàsic, per expressar-ho d una manera senzilla per al no iniciat. Després d’uns anys de menyspreu a este sector de la festa fallera, hui és moment de reconèixer i destacar el que ha significat la figura del friki faller com a influencer en la festa de les Falles. Enumerarem a continuació algunes de les seues aportacions. El friki faller o influencer ha posat en valor la Falla. La seua admiració per l’artista faller ha fet més que moltes institucions per defendre el cadafal com a centre inequívoc de la festa. I no només la seua admiració. També ha realitzat tasques de les quals s hagueren d haver encarregat les entitats oficials i publicacions comercials ja fa anys.

direcció contrària: l’artista que demana que el tinga en compte si s’entera d’alguna comissió que busque artesà faller. El pes específic de l influencer de Falles és tan considerable que comissions, entitats o artistes no dubten en fer-li arribar notícies, actes, esbossos o fotos de taller amb la intenció d’aconseguir una major difusió i repercussió que d’altra manera resultaria complicat. Com es pot comprovar aquest element relativament recent en la festa de les Falles ha exercit un paper positiu per rescatar la Cultura de Falla de l’oblit en què fa uns anys es trobava. No caldria, doncs, menysprear el poder ni denostar el paper del friki en l’àmbit faller com no ho fan des de molt més enrere en altres sectors del nostre territori o més enllà de les nostres fronteres.

Xavier Serra Imatge 1. L’ull que tot ho veu. Imatge 2. Passant informació confidencial.

La importància d aquesta figura arriba fins al punt que en època de contractació d’artistes molts fallers es posen en contacte amb el friki faller més pròxim perquè li recomane professional que s’encarregue de la seua Falla. També es produeix este fet en

Imatge 3. Conspiració en marxa. Imatge 4. Influències...

Frikis o Influencers - Xavier Serra

O2 70

Falla Espanyoleto 2016

Entretenidor o exaltador ? per Enric Vila -Bé, estimats amics i fallers, ara és el moment que una persona molt especial per a la nostra Fallera Major vol dedicar-li unes paraules… -Noooooooooooo!!!!!! (Imagineu-se l’script d’un còmic en aquesta situació). Vinyetes: 1a Escena: Home de la primera fila amb un gran núvol blanc a les cames i direcció cap a l’eixida del teatre. Onomatopeia: Fiiiiuuuuummmm!!. 2a Escena: Embús a les portes d’eixida al bar, una desena de persones atrapades. Unes per damunt d’altres. Comencen a aparèixer bombones d’oxigen entre els personatges. 3a Escena: Cara aterrada del porter del Teatre que veu vindre una allau de centenars de persones i no té prou mans per anar obrint les portes. Les típiques siluetes als cristalls trencats amb forma de persones i que han aconseguit sortir. I així podríem seguir i seguir, i anar ideant i ideant vinyetes cada vegada més gracioses, fins que quedara la darrera: personamoltespecialdelafalleramajorquevoldirunesparaules al faristol davant d’un pati de butaques pràcticament buit.

Entretenidor o Exaltador- Enric Vila

71 71

Us heu fet una idea d allò que parlarem, no?. Efectivament. El mantenidor. En definició fallera i casolana: intervenció típica d’un aplegat a la fallera major per «oferir-li» unes paraules a la seua «xica»: néta, neboda, filla, amiga, millor amiga, dóna, núvia, amant, parella… el discurs del qual se sintetitza amb què “bonica i fallera eres”. Tal vegada he exagerat i forçat una mica la situació, o no?. Sí, certament he exagerat una mica: la gent sol sortir més educadament i silenciosament del tràngol. Però entrem en farina. El mantenidor normalment sol ser una persona bastant vinculada a la Fallera que està exaltant-se. Encara que de vegades es busca una persona «mediàtica». Mediàtic dins de les possibilitats d’un poble com Xàtiva i d’una comissió de les de Xàtiva. Encara que no sempre resulta, doncs solen caure en discursos retòrics, complaents, «bonicos», efectistes, amb ofici, però amb poc de sentiment, que és el que, finalment, es busca. De vegada es peca del contrari, de déu minuts de discurs, dels quals nou minuts el mantenidor se’ls passa plorant i la Fallera no té prou mans per mocadors (ací es veu la veterania del president que l’acompanye, doncs entre els saragüells duu un bon grapat de mocadors). Èpic és el moment de les primeres llàgrimes, d’un i d’altra, que evidentment, arranquen els primers aplaudiments del respectable.

I ací faig la reflexió etimològica tirant mà del diccionari IEC. Quina accepció agafen de Mantenidor? La seua primera? «El que manté». O la tercera? «Cadascun dels membres del consistori d un jurat dels jocs florals o d altre certamen; especialment, el qui els presideix i en porta la veu». Inclús de vegades, i a causa de la lluita constant que el personatge manté amb el públic perquè no abandone la sala, és d’aplicació la segona i medieval accepció: «Cadascun dels cavallers que en les justes i torneigs sostenia la lluita contra els qui volien combatre». A qui cal mantenir?. Al públic?. A la Fallera?. O més be és reminiscència absoluta dels Jocs Florals?. Segurament. Qualsevol d ambdues opcions no em transmet confiança alguna. Caldria

Falla Espanyoleto 2016

dir-li «Entretenidor»?, «Exaltador»?, «Avorridor»?, «Freelance»?, o el ja clàssic «Mantenidorm»?.

L’èxit del mantenidor va proporcionalment lligat al nombre de fulls que tinga per llegir; si és moderat, tal vegada surta il·lès del tràngol. També es pot donar el cas contrari, que el mantenidor vaja sense cap full i vulga «sorprendre» amb una intervenció espontània fóra del faristol. Perill!!!. Cal ser molt bo, amb molta capacitat «teatral», és a dir, un autèntic artista per eixir dignament de l’escenari, en cas contrari pots passar-te una setmana complicada quan surtes al carrer. De vegades, les típiques paraules del mantenidor acceptant l’encomanda: «no podia dir que no», que a més a més es diuen al discurs, ressonen sonorament al pensament del públic assistent, i uns es miren als altres coincidint amb el mateix: «Sí!! hagueres pogut dir que no». A veure si reconegueu alguna d’aquestes situacions:

Escena 1a. Del pati de butaques baixa un senyor amb vestit jaqueta i corbata, parsimoniós, segur de si mateix. Açò ho tinc controlat, pensa. Arriba al faristol, mirada a la fallera que va a exaltar i, no se sap ben be d’on, trau un grapat descomunal de fulls. Pànic al públic. Pànic a l’escenari. Pànic als bars de la contornada, l’allau serà brutal. I comença: «Autoritats, Falleres, Fallers, amics tots, bona nit. Hui és una nit especial per a mi… i vaig a continuar amb castellà que així m’entenen tots… (noooo!! el recurs per excel·lència que no sap parlar valencià i, per tant, no és de la «terreta» amb tot allò que comporta). Menganita cuando tu padre me dijo…». Es confirma totalment el pànic (de quinze a vint minuts de mitjana). Ja no hi ha solució. Comencen a

Entretenidor o Exaltador- Enric Vila

sortir revòlvers de les butxaques dels espectadors i a escoltar detonacions. El públic, a poc a poc, va suïcidant-se. Aquells que han aconseguit abandonar la sala i més experts en presentacions, es prenen la seua dosi de Primperan. Escena 2a. Del pati de butaques, de la fila més alta, baixa una xica ben jove, quasi botant els escalons, informal, tirant a més informal, i es planta al bell mig de l’escenari, mira el públic, la Fallera, i comenta: «Be, ací estic Menganita, cony! qui anava a dir-ho!, a mi que en la vida m’han agradat les falles…». El públic nerviós, expectant, per on ens eixirà, serà una «artista de la pista»?. Tiren de l aforisme llatí indubio pro reo, però, el mantenidor continua i sona la frase: «Però Menganita, no podia dir que no». Es confirma. El públic: «SÍ podies dir que no» i els més tristos auguris es confirmen. Els sigil·losos fan mutis pel fòrum i tiren a refrescar la gola, abans una pressa d’Omeprazol i una cassalla. La resta aguanta impassible, els minuts són de noranta segons, i la xicona cada vegada fa menys gràcia, la qual va inversament proporcional als minuts damunt l’escenari. El públic es resigna: «un constipat que cal passar». També és cert que, ocasionalment, et trobes amb un discurs directe, afectiu, clar, que arriba a la Fallera i al públic, amb bona dicció i ritme, de la qual cosa et congratules i no cal més que felicitar l’intervinent. Totes aquestes situacions es compliquen i augmenten quan ja parlem de Falleres Majors de Xàtiva, doncs el ressò és major, sol haver-hi més solemnitat i, a més a més, no sol fallar la presència d aquesta figura. A aquestes presentacions és més

recurrent el mantenidor mediàtic. Obric parèntesi: de les del Cap i casal no entre ni a valorar, allí tot és més complex, doncs són l’NBA de les Falles, no per ser les millors, evidentment no ho són, ni són el melic faller, encara que molts fallers no capitalins se senten representats fervorosament i fefaentment per la Fallera Major de València, increïble, veritat? Esta comparança a la lliga de bàsquet nord-americana és simplement per la seua idea de negoci i mercantilisme amb més de vint anys d olor a ranci i pecant de jocfloralisme galopant i finisecular. Encara que hi ha, i tinc coneixença de diverses, comissions falleres capitalines altament respectables i que haurien de ser referents per tots nosaltres. Tanque parèntesi. Incís a banda, imagineu de mantenidora a Belén Esteban? A Pocholo? Tomás Roncero? Bob Esponja? A Los Manolos? No puc assegurar que algú d’aquestos en alguna falla arreu del món ja haja exercit com a tal, ni puc assegurar-ho, ni posaria la mà al foc per tot el contrari. Coses de les Falles. El mantenidor és una figura anacrònica?, ens podem preguntar. Tant si ho és com si no, és tan anacrònica o no com la de la mateixa Fallera Major. Un no té raó de ser sense l’altra. Però l’anacronisme a les falles és un altre element de debat que donaria per un altre escrit, fins i tot, per un llibre sencer. Així i tot, perquè aquesta raó de ser siga contundent cal, al meu parer, donar-se unes circumstàncies especials: tindre a la persona idònia, en el moment just, que tinga alguna cosa a dir, que tinga una relació especial amb la Fallera i, evidentment, amb el context inexorable de les falles. Si tens aquests condicionants és raonable la presència del mantenidor, qualsevol altra cosa

Falla Espanyoleto 2016

és un fingiment artificial que no va enlloc. Es podria renovar? Es podria fer un discurs per Whassap? Per Skipe? S haurà fet ja? Tot a les falles és renovable, és l’essència de la festa. Com a norma, crec que no és precís i també és cert: no és fàcil ser-ho.

Enric Vila

Imatge 1. Mantenidors d’aquest any. Imatge 2. Siesta al quadre plàstic. Imatge 3. Vista general del Gran Teatre. Imatge 4. Reunió al bar. Imatge 5. Quadre plàstic. Imatge 6. Butaques amb el programa de mà. Imatge 7. Faristol tipic de mantenidor. Imatge 8. Quadre plàstic.

O8 76

Falla Espanyoleto 2016

"Que ocurrente, doctor” Queda!

Queda!

Javier Tormo Ferraut, Departament de Frikis de la Falla Espanyoleto

o tot el món que llisca aquestes línies, entendrà exactament de què parle, ni de qui parle. Tan sols les persones més frikis, aconseguiran entendre-ho, puix aquesta persona ha aconseguit, que cada vegada que algun faller tinga una bona idea, algú se li escape un... ”qué ocurrente, doctor”. S’anomenava Daniel Rabinovich. Un nom així ni s’oblida ni es pronuncia fàcilment, però és possible que a molts de vosaltres no els sone de res. És prou habitual entre els integrants dels grups còmics que al separar-se i iniciar una carrera en solitari és quan un humorista sol ser reconegut de forma individual. Però aquest no és el cas, perquè tots ells portaven junts des de 1967, per a satisfacció dels seus milions de seguidors, entre ells la falla Espanyoleto. El seu nom potser no et sone, però millor que no apostes en contra si algú t’assegura que alguna vegada has rist a carcallada neta amb el seu humor inimitable, “con sus, paya (sa) das brillantes” i les seues rimes impossibles. Moments com “no se ofenda si le pido ¿me repite la pregunta?” o pará.... más” seguiran fent-nos riure ara que ell ens ha deixat ací, just ara que tant necessitem el seu humor intel·ligent. Si després de totes estes dades segueixes

“Que ocurrente Doctor”- Javier Tormo

77 77

Imatge 2. sense saber de qui parlem, potser és que no ets suficientment friki, però tal volta el coneixes com «el tonto de Les Luthiers». Ara ja saps de qui parlem, veritat?. Assenta t llavors amb nosaltres amic, que ara som molts els que estem de dol però també, per què no, rient-nos una altra vegada i una altra vegada i una altra vegada amb les seues genialitats com a prova d’amor incondicional. Ja ho va deixar escrit “Torcuato Gemini” enllà per un segle: “Aunque el sol ya se escondió, no esperes que yo me vaya. Amante fiel como yo, otro no, no creo que haiga”. Pareix fora de lloc

escriure això de «el tonto de Les Luthiers», ja que la intenció d’estes línies és elogiar a qui mereix agraïments i aplaudiments per tantes carcallades. I no obstant això és un bon mode de recordar la seua grandesa, ja que bona part de la comicitat de la banda es basava en els clàssics gags del “payaso listo” (Marcos Mundstock) i el “payaso tonto” (Daniel Rabinovich). És el cas, per exemple, dels mencionats Poemes de Gemini i, per descomptat, del ja mític monòleg accidentat en el que Daniel intentava, amb prou poc d’èxit, explicar com Johann Sebastian Mastropiero va arribar a convertir-se en músic oficial de la

Falla Espanyoleto 2016

República de Banania. Eixe prestat humor clàssic, és al cap i a la fi, un dels “grandes hitos” de Les Luthiers. L’homenatge constant a la tradició cultural per a crear grans peces humorístiques que transcendeixen al mateix temps l’època en què s’inspiren i l’època en què són creades. Què complicat és trobar un estil musical que ells no hagen interpretat, des de la “cantata barroca” fins als “jingles” de publicitat. I és que els frikis de la Falla Espanyoleto hem interpretat en alguna que altra ocasió, com “La payada de la vaca”, “La serenata mariachi”, “El rey enamorado” o “La bella y graciosa moza marchose a lavar la ropa, la mojó en el arroyuelo y cantando la lavó, la frotó sobre una piedra y la colgó de un abedul”.

És obvi, per descomptat, que aconseguir mantindre un nivell tan alt de comicitat durant quasi mig segle no és fruit de la casualitat. Se’ns ha escapat un

Imatge 1. Daniel Rabinovich a l espectacle “Lutherapia”. Imatge 2. Grup “Les luthiers” Imatge 3. Daniel Rabinovich...¡Queda!, ¡Queda! Imatge 4. Rabinovich i Mundstock en el “bióleg” sobre el

“Merengue”. Imatge 5. Daniel Rabinovich. “No me asusta el acertijo” Imatge 6. Daniel Rabinovich.

“Que ocurrente Doctor”- Javier Tormo

gran còmic, en un dia lleig que ens recorda que el ser humà requereix de la bellesa trivial de l’humor per a poder descansar de la gravetat d’esta vall de llàgrimes. Necessitem tan urgentment la rialla, eixa medicina misteriosa que solem desqualificar de tant en tant perquè algú ens va dir una vegada que vestir-nos de gris és més elegant. Hauríem de deixar eixa pose d’interessants, per a considerar els grans humoristes com a verdaders genis que van fer per la societat tant com Henry Ford o Edison. Daniel va decidir dedicar-se a l’humor al descobrir que era més fàcil fer plorar al públic que aconseguir una carcallada. Rabinovich tenia la grandesa que pocs aconsegueixen, que trenta anys després d’haver-ho escoltat per primera vegada, seguim descollonant-nos amb un mateix acudit. Si els anglosaxons presumeixen de «la parte contratante de la primera parte» nosaltres, els castellanoparlants i de parla hispana, estem a l’altura amb “la gallina dijo eureka porque estaba muy contenta”. I com s aconsegueix eixe prodigi?. No hi ha una regla màgica perquè l’humor és patrimoni de cadascú, mentre que tots solem emocionar-nos amb més o menys les mateixes coses. Rabinovich tenia prou experiència a les seues esquenes com per a saber que una bona recepta per a l’èxit era evitar el masclisme, la misogínia, el mal gust i la xenofòbia. Servisca ací com a exemple «Perdónala (bolero)», que en altres mans podria haver sigut grosser, simple i prescindible. Quina elegància gasten en canvi cadascun d’ells. Amb quina facilitat mou Daniel a l’humor amb un simple «y dale».

El típic tòpic requereix que diguem ací allò de que hui els seus sketchs passen a la immortalitat. Açò és una “bobada”, per descomptat, perquè porten allí des de fa anys. Hi ha alguna cosa, no obstant això, que és possible que no es recorde en el futur, i per això vull deixar constància d’això ací. Als pocs minuts de l’anunci de la seua mort, les xarxes socials es van omplir de posts elogiosos, de tweets melancòlics, d’enllaços als seus millors moments enviats per gent de diferents països..... Persones amagades darrere d’avatars anònims i personatges públics de gran prestigi s’han unit per a recordar-lo. Gràcies per les bones estones, Daniel. Gràcies per la «hermenéutica telúrica incaica» i per demanar que “haya paz” per a evitar que dos que discuteixen se’n vagen a la “haya paz”. Gràcies per la “vieja leyendo ebria”, per la “vinchuca haciendo vinchú”, per trobar-te amb “Felisa en el restaurante” i per ensenyar-nos a cridar “¡Achicoria!” quan les coses es posen complicades, gràcies a tu sabem qui és la mussa de la dansa “Esthér Piscore”. Hi haurà qui diga que no vas ser per a tant, que tots els elogis són en el fons una hipèrbole nostàlgica, que no ens vam posar tan sensibles quan altres es van anar després de respondre alguns dels grans misteris de l’existència. Hui molts t’acomiadem amb el somriure fresc, ja ho veus, perquè gràcies a tu podem dir-li a qualsevol que, ja “no me asusta el acertijo”.

Javier Tormo

Falla Espanyoleto 2016

QR amb enllaç a la serenata Mariachi

“Que ocurrente Doctor”- Javier Tormo

Serenata Mariachi “Les Luthiers” estret de la web oficial de Les Luthires DR: ¿Cómo estás, Porfirio? CN: ¿Qué hubo, Bernardo? DR: Pues aquí me ves. Voy a cantarle una serenata a mi chaparrita, que vive aquí, en este caserío. CN: Pues fíjate que casualidad. La mía también vive en este caserío. DR: ¿Y tú también estás de serenata? CN: Pues fíjate que sí, pero fíjate que no. DR: ¿Y por qué no? CN: No me alcanza el dinero para contratar a los músicos. DR: ¡Pero mano! Entre cohetes... entre cuotas... cuitas CN: Entre cuates. DR: Entre esos... ¡Compartamos mi mariachi! CN: ¿Compartir tu...? ¡Pues se agradece, Bernardo! DR: ¡Pues te presto mi mariachi! CN: ¡Pues se agradece, Bernardo! DR: ¡Pues empieza tú primero! CN: ¡Pues se agradece! DR: ...Bernardo... CN: Bernardo. DR: ¡Música, mariachis! CN: Diez días y diez noches, a mi potro prendido desde Guadalajara este charro ha venido. Y aunque estoy muy dolorido el esfuerzo ha valido pues tu amor me ha dejado estupido. ¡Ándale, Bernardo! ¡Cántale ahorita a la tuya! DR: Se agradece... He cruzado los estados de Chihuahua, Tamaulipas y Aguas Calientes, Guanajuato, Durango y Zacatecas con amor y un clavel entre los dientes. Galopando he cruzado tanto estado, tanto estado interminable

que el clavel me lo he tragado y mi estado es lamentable. CN: Al pie de tu reja DR: Al pie del balcón CN: con alma y con arte DR: estoy yo parado. CN: Mi virgen morena DR: mi linda rechula CN: yo vengo a cantarte DR: tu amor me ha flechado. CN: pos quiero llevarte DR: me encuentro embarcado CN: mismito a la iglesia DR: en tal peripecia CN+DR: pos quiero decirte que mi alma te aprecia María Lucrecia... ¿Eh?, ¿Cómo? CN: ¡Oye, mano, que María Lucrecia es mi chaparrita! DR: ¡Pues que no es tu chaparrita! CN: ¡Oye, que sí es mi chaparrita! DR: Pues mira, Porfirio, veremos a quien prefiere María Lucrecia! CN: ¡Ándale! DR: Siento que me atan a ti tu sonrisa y esos dientes el perfil de tu nariz y tus pechos inocentes. CN: Tus adorados cabellos, oscuros, desordenados, clara imagen de un anzuelo que yo mordí fascinado. DR: ¡Sal de aquí, Porfirio! CN: ¡Que no salgo nada! DR: ¡Sal de aquí! CN: ¡Que no salgo! DR: Siento que me atan a ti CN: tus adorados cabellos, DR: tu sonrisa y esos dientes CN: oscuros, desordenados, DR: el perfil de tu nariz CN: clara imagen de un anzuelo

Falla Espanyoleto 2016

DR: y tus pechos inocentes. CN: que yo mordí fascinado. (Bolero) DR: En esta noche de cálidos contornos CN: ¿Cálidos? ¡Si hace un frío de perros! DR: yo vengo a brindarte CN: ¡Qué va a brindarle, este cuate grosero...! DR: mi loca pasión CN: ¡No te dije! ¡Pues que te trata de loca! DR: Si turbo tu sueño CN: ¡Pues claro que lo turba, con esa voz tan cascadota! DR: perdóname, chula CN: ¿Te pide perdón? ¡Es porque se siente culpable! DR: mas vengo a ofrecerte CN: ¿Qué futuro te espera? ¡Un vendedor ambulante! DR: mi canto de amor. CN: ¡Miente! ¡Créeme, Lucrecia, este charro no te quiere ni tantito! DR: ¡Y qué caray! apuro un tequila, te cargo en las ancas y nos vamos los dos. CN: ¡No, Bernardo! ¡Contigo no voy a ningún lado! DR: Y si echo bravatas también las sostengo pues todos se rajan CN: ¡Pues no seré yo quien se raje! DR: de mi pistolón. CN: ¿De tu pi...? ¡Pos sí, seré yo! María Lucrecia, ¡ay!, vente conmigo DR: María Lucrecia, ¡ay!, vente conmigo CN+DR: ¡Ay! Lucrecia, no te rajes pues yo te ofrezco... CN: Una rosa . DR: Dos geranios . CN: Seis claveles . DR: Una selva... (¡Bang!) CN: Una diadema de perlas . DR: Una sortija de plata . CN: Una pulsera de oro .

DR: Un brazalete de uranio... (¡Bang!) CN: Una tormenta de pasiones . DR: Un impermeable... (¡Bang!) CN: Un futuro venturoso. DR: Dos futuros venturosos... (¡Bang!) CN: Un ámbito bucólico. DR: Un... una... (¡Bang!) CN: Pues fíjate, María Lucrecia, lo que yo te ofrezco es un tierno hogar. DR: Depto. chic. cuatro ambient. dependenc de servic, garag. telef. CN: Y... y yo... DR: ¡Intermediarios abstenerse! ¡Ay! Lucrecia, te has quedado muda... CN: Óyeme, Bernardo, mira... DR: siento que ya te estoy conquistando... CN: No, no, no... nada de eso, escu... DR: te has quedado tan quieta y silenciosa... CN: Óyeme, Bernardo... DR: no te oigo porque estoy cantando... CN: No, no, que la has matado de un tiro. DR: te he dejado con los ojos en blanco... CN: Pues claro, ¡si está muerta! DR: y has lanzado un gran suspiro... CN: ¡Como que fue el último! DR: te siento muerta de amor... CN: Eso, eso, está muerta, mira... DR: de amor CN: No, no de amor precisamente, mira, que la has matado de... ¡que la has matado! DR: ¿Qué la he matado? CN: ¡Todita! DR: ¿Y cómo? CN: ¡Recién, con la balacera! DR: ¿Recién con la balacera? ¡Por unos tiritos! ¡Mira qué floja! CN: ¡Pues tienes razón! CN+DR: La mujer que mi canto no quiere oír Para mi ha dejado de existir.

“Que ocurrente Doctor”- Javier Tormo

O4 84

Falla Espanyoleto 2016

´ aixo ` de patrimoni de l’UNESCO, que ` ´es? Xe, per Juan Ramón Alcocer

quest exercici faller, la nostra Junta Local Fallera ens ha anat introduint la idea de que les Falles deurien ser considerades com a patrimoni cultural immaterial per l’UNESCO. En cada parlament, en cada acte, o simplement en cada tweet (#FallesUNESCO), se’ns planteja la necessitat d’optar a aquesta consideració. Però, en realitat, què és això de patrimoni cultural immaterial?. Puix és un ambiciós projecte al que opten la JCF de València i les Juntes Locals que representen a les cinc poblacions en les que la Festa de les Falles va nàixer tempranament, entre els anys 1850 i 1900. Aquestes poblacions són Xàtiva (1865), Gandia (1876), Sueca (1876), Alzira (1889) i Torrent (1900). El procés per aconseguir-ho és prou llarg. Ja es va encetar l’any passat, quan les Juntes Locals es van unir amb aquest propòsit, comptant sempre amb la consideració de la JCF. Però, què significa ser “patrimoni cultural immaterial”?. La definició es recull a la Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, de data 17 d’octubre de 2003, i es redacta així: “...S entén per “patrimoni cultural immaterial” els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –junt amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que li són

UNESCO - Juan Ramón Alcocer

85 85

inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos les persones, reconeguen com part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seua interacció amb la natura i la seua història, infonent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana... El “patrimoni cultural immaterial”, es manifesta als àmbits següents:

• 3 • • • •

Tradicions i expressions orals, incloent l’idioma com a vehicle de patrimoni cultural immaterial, Arts de l’espectacle, Usos socials, rituals i actes festius, Coneixements i usos relacionats amb la natura i l’univers, Tècniques artesanals tradicionals.

Com el lector podrà observar, la nostra Festa de les Falles es correspon amplament amb la definició de patrimoni cultural immaterial. Any rere any, les Falles es troben envoltades de manifestacions culturals que li són pròpies. La música, ja siga de tabalet i dolçaina o de banda, en la que la unió entre falla i música ha propiciat la creativitat de grans obres d’art musicals i d’oportunitats de traure la música al carrer mitjançant cercaviles, desfilades o concerts. La pólvora, una manifestació creativa, artesanal i lligada a cadascun dels actes festius propis de la nostra Comunitat, no tan sols a les Falles. Els monuments fallers i els seus artistes, creant autèntiques obres d’art efímeres, realitzades amb fusta, paper, cartró i altres materials, que no tenen semblança en altres manifestacions lúdiques i que

Falla Espanyoleto 2016

propicien l’activitat artesanal i laboral a la nostra terra. La sàtira fallera, present en manifestacions falleres com els monuments o els llibres o les cavalcades, on ens fem ressò de l’actualitat que ens envolta, ja siga a nivell de barri, de ciutat o fins i tot de qualsevol part del món. L’origen popular de la festa, nascuda a partir del poble, amb l’ànim de fer desaparèixer tot allò que ja no valia utilitzant el foc com a element purificador. Lartesania pròpia d’aquest poble, rica en artesans com els orfebres o els cincellers, que són capaços de crear eixes arracades, joies, polseres, pintes i resta d’elements d’ornamentació propis de la nostra cultura valenciana. L’ús de la indumentària, perfectament acurada per uns artesans dels telers, que conformen els nostres vestits i que ens identifiquen com a poble. L’agrupació d’un conjunt de veïns amb un mateix objectiu, la qual cosa rep un nom comú: comissió. L’ús del valencià en tots els actes fallers, de manera oral als actes públics i de manera escrita en totes les manifestacions literàries produïdes des de les comissions falleres, a la fi, les Falles naixen del poble i el poble parla valencià. Les activitats al carrer, de cara al poble, mostrant a la resta de ciutadania qui som i allò que fem. L’ornamentació dels carrers, engalanant-los com es mereixen per poder acollir en ells totes les manifestacions falleres que es realitzen. La gastronomia pròpia del nostre poble, com la paella, xocolata, bunyols, esmorzars... La realització de setmanes culturals, en les quals parlem del nostre passat, present i futur, i a les que afegim activitats com exposicions, xerrades i encontres. Al conjunt de fets anteriors, podríem afegir que existeixen activitats que són pròpies i úniques de la nostra Festa Fallera, i que no podem trobar en altres festes, a més a més amb noms propis que

les defineixen i que quan els sentim, sabem que formen part de la Festa Fallera, com la figura de la fallera major, el casal, l’exercici faller, la demanà, l’apuntà, la presentació de les falleres majors, la crida, l’apropòsit, el quadre plàstic, la despertà, la mascletà, la cercavila, les cavalcades, la plantà, l’ofrena, la baixada de Sant Josep (al cas de Xàtiva). Altra particularitat de la nostra festa la trobem en el fet què no dura tan sols els dies propis de falles, del 15 al 19 de març. L’activitat de les distintes comissions falleres és contínua durant tot l’any. No hi ha mes que no s’organitzen activitats en les que participe el conjunt de fallers de cada població. En el cas individual de Xàtiva, existeix també una conjunció entre la Festa Fallera i la Fira de Xàtiva, que té lloc a l’agost, i en la que algunes comissions instal·len xiringuitos, altres fan mostres de teatre... La definició que hem recollit al principi d aquest article diu que el patrimoni cultural immaterial “... es transmet de generació en generació...”. També la Festa de les Falles compleix aquest requisit. Per això cada agrupació fallera està formada per dues comissions a la vegada: la comissió major i la infantil. Amb aquest sentit, tant les comissions al seu sí, com les juntes locals falleres, organitzen activitats infantils en les que participen tots els xiquets i xiquetes. A més, els integrants de les comissions infantils participen en tots els actes fallers que s’organitzen. D’aquesta manera, els fallers busquem assegurar-nos que la nostra Festa Fallera puga tenir continuïtat en el futur. Altra part de la definició abans redactada recull: “... patrimoni cultural immaterial, que... és recreat constantment per les comunitats i grups...”. Puix també la Festa Fallera compleix aquest apartat,

UNESCO - Juan Ramón Alcocer

perquè no és una activitat que es dona un any i ja està, sinó que any rere any es repeteix, es torna a realitzar com un cicle, que en el nostre propi llenguatge denominem “exercici faller”. De tots és coneguda la frase que diu: “la cremà del monument constitueix l inici del nou exercici faller”. Però, de totes les característiques pròpies d’un patrimoni cultural immaterial, la Festa de les Falles tan sols deixava de complir-ne una. Tornant a la definició anterior, trobem: “... que les comunitats, els grups i en alguns casos les persones, reconeguen com part integrant del seu patrimoni cultural...”. Dic “deixava” perquè, en reunió mantinguda pel govern valencià, en data 04/12/2015, ens va concedir el reconeixement de la Festa de les Falles com a Bé d’Interès Cultural (en avant, BIC). D’aquesta manera, l’autoritat competent ens reconeix com a representants de la identitat de la nostra comunitat. De tota manera, aquest reconeixement no fa més que afegir-se a altres Béns d’Interès Cultural que la nostra Ciutat ja tenia assolits amb anterioritat, que caldria repassar per a que el lector prenguera ressó d’allò important que suposa per a tots nosaltres, i l’orgull que representa poder tenir aquestes meravelles. Podem accedir a un llistat (encara no actualitzat) dels nostres BIC’s, accedint a la web de la Generalitat Valenciana, mitjançant el següent enllaç: http:// www.cult.gva.es/dgpa/bics/bics.asp. Podem observar que els BIC s es classifiquen en varis apartats, segons les seues característiques. Pel que fa a la tipologia anomenada “Patrimoni Immaterial”, trobem tres classificacions possibles: modus d expressió, rituals festius i oficis i sabers. No trobem cap BIC de Xàtiva en aquesta tipologia. Cal pensar que la persona encarregada de portar al

dia aquesta web no ha tingut temps d’actualitzarla... Pensem que, quan ho faça, la Festa de les Falles serà incorporada a la classificació de rituals festius. Temps al temps. Per trobar la major part dels BIC’s existents a la Ciutat, tenim que buscar les tipologies que fan referència a edificis històrics. Ací trobem diferents categories. Etiquetats com “Edificis militars” tenim el Castell, el Conjunt històric-artístic de la Ciutat i el llenç de muralla i barbacana. El Palau d’Alarcó és considerat “Edifici residencial”. LAlmudí és un “Edifici de serveis”, i com “Edifici dotacional” tenim l’Hospital Municipal. Però, la tipologia que més BIC s guarda és la referent als “Edificis religiosos”. Estan els següents: Ermita de Sant Feliu, Ermita de Santa Anna, Ex-convent de Sant Domènech, La Seu, Església de Sant Francesc, Església de Sant Pere i el Reial Monasteri de Santa Clara. Dintre de la tipologia de “Infraestructures territorials” trobem el Canal de Bellús a Xàtiva. Per finalitzar, citarem els dos jaciments que són considerats BIC’s: el Solar de l’antiga Ciutat i el jaciment de la Cova Negra. Com el lector pot concloure, la major part dels nostres Béns d’Interès Cultural tenen a veure amb creacions palpables que han estat realitzades en el passat, i que hem sabut conservar amb el pas del temps. De fet són aquelles en les que ens recolzem a l’hora d’atraure turistes a la nostra Ciutat. Des del govern municipal s’impulsen rutes de visites guiades, manteniment d infraestructures, reparacions d edificis, utilització coherent dels espais i altres mesures, per tal de convidar al foraster per a que gaudisca dels nostres BIC’s. Per què no fer el mateix amb la Festa de les Falles?. És possible que el fet de nomenar BIC a la nostra Festa faça que les autoritats locals

Falla Espanyoleto 2016

pensen amb ella com en un nou referent d’impuls a la Ciutat, i no sols com una agrupació de veïns als quals tenim que donar-los una subvenció anual. La veritat és que, sense ser BIC, la Festa fallera ja és un element impulsor de la Ciutat, no només en quant a organitzadors d’unes activitats lúdiques-festives, sinó com un agent econòmic important que maneja uns diners que, a la fi, serveixen per promoure l’activitat comercial: impremtes, distribuïdors de begudes, papereries, artesans fallers, joiers, tendes de regals, materials de construcció, transport, músics, indumentaristes i un llarg nombre de proveïdors. Amb el nomenament com a BIC, la Festa Fallera podria ser utilitzada també, per exemple, com un referent turístic d’elevada magnitud, que amb una bona política de difusió, podria acollir a un bon nombre de visitants d’altres llocs. Crec que és una oportunitat que ni els polítics ni els fallers deurien deixar passar. Encara així, no tenim que quedar-nos contents amb aquest punt. Tan sols estem parlant de les

oportunitats com a Ciutat que ens dona el fet de considerar BIC la Festa de les Falles. A la fi, la consideració de BIC tan sols és una baula més de la cadena del projecte que en realitat ens mou: el ser considerats patrimoni cultural immaterial. Amb totes aquestes premisses, les Juntes Locals es van posar a treballar, complimentant la documentació requerida per poder obrir l’expedient a l’UNESCO, que és l entitat que ens té que certificar com a patrimoni cultural immaterial. Presentada la documentació pertinent, se’ns va obrir un número d’expedient a l’UNESCO: el 859. Qualsevol pot accedir a aquest expedient, mitjançant la xarxa, a partir de la següent pàgina: http://www.unesco.org/culture/ich/es/expedientes2016-en-curso-00774 Una vegada s’accedeix a la pàgina, continueu els següents passos, per tal de veure’l en castellà i trobar l’expedient que ens interessa:

D’eixa manera, trobarem el següent: 6

Ací tenim accés a tota la documentació presentada, un recopilatori de fotos (Slideshow) i, fins i tot, un vídeo promocional de la Festa de les Falles: Cultural Space of the Valencian Fallas Festival (està en castellà i en valencià també). Però, per a què serveix que la Festa de les Falles siga nomenada patrimoni cultural immaterial?. En primer lloc, trobarem un major reconeixement de la nostra Festa, a nivell mundial. Tindrem més probabilitats de difondre les seues característiques en qualsevol país o comunitat. A nivell de la nostra Comunitat, tindrem un major coneixement de la Festa per part de tots els valencians. A tot allò contribuirà el fet que les nostres autoritats locals o comunitaris opten per una major difusió de la Festa de les Falles. En segon lloc, propiciem que augmente el número d’investigacions al voltant de la nostra Festa, respecte del seus orígens, del seu desenvolupament, material gràfic, etc. En tercer lloc, entraríem a formar part d’un dipòsit on es troben les expressions culturals més importants existents al llarg del nostre món. En resum, tal i com es replega a la Convenció de l UNESCO, “...La inscripció contribuirà a conèixer el patrimoni cultural immaterial, a aconseguir que es prenga consciència de la seua importància i

a propiciar el diàleg, posant així de manifest la diversitat cultural a escala mundial i donant testimoni de la creativitat humana.”. Si, després de llegir l’article, el lector pensa que és bona idea la de propiciar que la Festa de les Falles siga considerada patrimoni cultural immaterial per part de l’UNESCO, pot ajudar a aconseguir-ho, votant a favor d’aquesta opció a la pàgina web de la JCF: www.fallas.com. Jo ja ho he fet. Si ho aconseguim no serà el final del viatge, sinó l’inici d’una nova possibilitat de treballar tots junts amb la finalitat d engrandir més si cal la nostra Festa de les Falles.

Juan Ramón Alcocer

Falla Espanyoleto 2016

Imatge 1. Vista de Xàtiva. Imatge 2. Detall de tela fallera. Imatge 3. Música al carrer Imatge 4. Coet de mascletà Imatge 5. Expedients en curs en el 2016. www.unesco.org Imatge 6. Expedient 859. Imatge 7. Portada de www.fallas.com

UNESCO - Juan Ramón Alcocer

Falla Espanyoleto 2016

Del paper al carrer per Jordi Sebastià Angulo

ls monuments fallers són el principal punt d’interés de la festa valenciana de les falles. Aquesta tradició ha anat evolucionant les últimes dècades junt amb les noves tecnologies. Al seu inici, el procés de creació era molt artesanal, tot pràcticament fet amb les mans dels artesans fallers i seguint un patró molt concret: esbós, escultura de fang, motle d’escaiola, paper-cartró, estructura, gotelé, moment d’escatar i pintura. En la actualitat, aquesta successió de processos no ha canviat molt, però si ha hagut de adaptarse a l’aplicació de noves tècniques per donar formes molt més arriscades amb grans volums que explicaré a continuació. La gran diferència radica a la utilització del poliespan que, junt amb els programes d’ordinador en 3D o de forma manual modelant la figura directament, se li donarà a les figures la forma que volem en funció de l estil de cada artesà. El primer pas en la construcció d’un monument és el dibuix d’una idea, per tant tot comença amb l’esbós. Aquest és el guió que s’haurà de seguir per poder dur a terme la resta de fases.

Del paper al carrer - Jordi Sebastià Angulo

93 93

En segon lloc, es durà a terme la conversió del paper dibuixat, a l’escultura en 3D amb un ordinador que ens donarà la forma i el volum a escala del que després tallarem en poliespan, o com tots el coneguem de forma informal, el suro blanc.

Per poder treballar el modelat de les posteriors peces grans, primerament es traurà una maqueta de suro a escala. Una altra tècnica, és fer la maqueta en fang o plastilina en xicotet volum i a escala, per a després utilitzar un escàner 3D i passar-la a l’ordinador. Aquestes dues formes són les que actualment podem trobar als tallers per fer els monuments de nova creació. En canvi, encara trobem molts artesans que treballen de la forma clàssica, sobretot per donar forma a les falles de menys pressupost.

Abans de tindre aquesta tecnologia avançada, les figures (sols les de primera creació) es feien amb una escultura de fang per a després traure els motles d escaiola que s aprofitarien per a fer les mateixes figures més vegades. Hui dia, també es trauen motles de les peces de suro, però és una pràctica que està deixant-se de banda, ja que es poden comprar les peces que es necessiten i traure directament la peces a l’escala que siga necessària.

Una vegada tenim tota la informació a l’ordinador comencen a treballar les màquines. Quines màquines? Doncs

Falla Espanyoleto 2016

aquelles que tallen el suro i li donen la primera forma a les figures que representaran el monument. Una vegada tenim el suro tallat, s’ha d’assemblar com si d’un trencaclosques 3D es tractés, per a posteriorment donar-li el modelatge pertinent amb ganivets, escates i limes. A continuació, arriba una de les parts més importants del monument faller, la fusteria. Un cop la peça de suro està modelada ens toca obrir-la per fer-li l’estructura que la sostindrà del seu propi pes i de les inclemències meteorològiques. La part interior de les falles és per a molts uns misteri, ja que no es pot veure quasi mai una vegada està la falla plantada, solament durant la plantà l’assemblatge de les peces de gran volum, ens adonem que la part interior està construïda per aquest material resistent. És realment important que es tinga en compte el pes de les peces per a la distribució de les càrregues i no tindre cap imprevist a la plantà i als dies posteriors fins la cremà.

A hores d’ara, ens trobem a meitat del procés de creació del monument faller. Tenim les peces preparades per començar l’empaperat que per increïble que semble s’adhereix al suro amb cola feta amb aigua i farina. El paper habitualment utilitzat és de material reciclat amb una textura grossa i aspra, però també de vegades s’utilitza paper de diari. El següent element en entrar a formar part de aquestes figures artístiques és el gotolé. En funció de la qualitat que se li vulga donar a la peça se li donaran fins a tres capes.

Del paper al carrer - Jordi Sebastià Angulo

Habitualment, cadascuna d’un color diferent per saber després quan la peça comença a escatar-se fins on es pot apurar per donar-li la màxima qualitat final. Aquest punt és el que més paciència requereix, ja que com millor es treballe amb el paper d’escatar l’acabat serà millor. És un procés paregut al de la fusta, no es veu perquè està baix de la pintura, però si realment s’ha fet un bon treball la pintura lluirà molt més.

I arribem al toc final del monument, la pintura. Aquesta, serà la part més visual del monument on l’artesà junt amb el modelatge, li donarà el seu particular estil, i farà que es puga diferenciar els diferents estils al carrer. Aquest procés comença amb una base de pintura plàstica dels diferents tons que se li van a donar a la figura, a partir d ací se li van donant diferent passades amb pistola en funció de les tonalitats que es volen aconseguir i el toc final, els detalls, es faran amb pinzell. Així donaran a la figura un aspecte més realista.

És habitual que una vegada plantà la falla al carrer, molta gent no sàpiga diferenciar la qualitat del diferents monuments i la importància de cadascun dels processos, perquè és habitual veure les peces des de la barrera, on no es pot apreciar l’acabat final. Si realment voleu veure bé el factors que més pes tenen a l’hora de puntuar un ninot o un monument, us recomane donar una ullada al Museu Faller de la nostra ciutat, on trobareu els últims ninots guanyadors a Xàtiva i podreu gaudir del modelatge, l’escata i la pintura que aconsegueixen ser diferenciadors i mereixedors de ser guardonats per ser el millor ninot i quedar lliure de les flames.

Falla Espanyoleto 2016

Reportatge fotogràfic: Taller del Artesà Robert Cogollos i Suñer, Carcaixent. Museu Faller de Xàtiva.

Jordi Sebastià

Del paper al carrer - Jordi Sebastià Angulo

O6 98

Falla Espanyoleto 2016

LA FALLA FRIKINFORMADA

Un recorregut d informació des de la versió 1.0 fins l actual 4.0 per Juan Ramón Alcocer i Alberto Ordiñana

ivim a l’època de les tecnologies, bon camp de treball per als frikis com nosaltres, que tenim l’oportunitat d’obsessionar-nos desmesuradament per tal de portar l’últim mòbil, o la tableta més cara, o l’ordinador més potent... Però si el friki de la comunicació és, a més, faller, doncs tindrem un problema: tenim que intentar utilitzar els nostres coneixements informàtics per tal de fer-los servir de la millor manera possible a la comissió, siga en forma de vídeo, de foto, de muntatge... Però, a més deguem utilitzar aquesta tecnologia per a que el conjunt de fallers de la nostra comissió estiguen degudament informats... Un bon friki ha de combinar perfectament l’última tecnologia disponible amb el servei d’informar al conjunt de fallers de la seua comissió. I així sorgeix l’obsessió per fer arribar la informació cada vegada a més fallers, en menys temps de demora, i de major qualitat possible. Us convidem a fer un recorregut de les nostres activitats frikinformatives al llarg de la nostra existència. Espanyoleto 1.0 (Berenars i cartes) Comencem aquest recorregut en el temps en què un grup de xiquets i xiquetes es reunien, davant un bon berenar o a la placeta, per tal de parlar de tot allò

Frikinformats - Juan Ramón Alcocer / Alberto Ordiñana

99 99

que feia falta per poder muntar 2 la falleta infantil. Estem parlant dels anys 1955 i posteriors. En aquest temps, tan sols feia falta que es correguera la veu, entre ells, de què anaven a reunir-se i, entre joc i joc, anaven fent front a les activitats necessàries per dur endavant la falleta. Eixos xiquets van anar creixent i la comissió infantil es va convertir en major. Encara així, el nombre de fallers era tan xicotet, que el simple “córrer la veu” funcionava per tal d’ajuntar-se. No ocorria el mateix quan la comunicació era oficial, es a dir, quan el representant de la falla era citat a una reunió conjunta entre les comissions i l’ajuntament. En aquest cas, el sistema de comunicació era la notificació lliurada en mà i que, en ocasions, es lliurava el mateix dia en què anava a realitzar-se la reunió, fet impensable a l’actualitat. Com veiem, en aquest temps l’obsessió per estar informat es reduïa a les persones que formaven part de la comissió. Era una informació interna de la falla.

100

Falla Espanyoleto 2016

L’exercici 1965 va ser el primer en què la falla es va constituir oficialment. Però la manera de mantenir informats als membres de la comissió no va variar substancialment, almenys als primers anys. Una manera de mantenir-se informat era assistir a les reunions de divendres. Aquestes reunions d’amics, en les que es va canviar el berenar primerenc per un soparet d entrepà, servia per planificar les activitats a realitzar i mantenir informats als fallers de tot el que anava ocorreguent al voltant de la comissió. Poc a poc, la falla va anar sumant fallers. La informació es feia més dificultosa, donat que no tots els fallers anaven a les reunions de divendres. Per poder continuar amb la nostra obsessió per mantenir-nos informats, no tinguérem altre remei que tirar mà de les innovacions tecnològiques que teníem al nostre abast en aquest temps: el telèfon i la carta. Al principi, el telèfon constituïa un luxe al que no tot el món podia accedir. Però la carta, si. Així, poc a poc, vam comptar amb el correu ordinari com a medi per a mantenir informats a tots els membres de la comissió, de tot allò important. El correu ordinari és una ferramenta que, a l’actualitat, encara tenim reservada als nostres Estatuts, per a mantenir informada a la comissió respecte de les reunions extraordinàries. Encara així, continuem parlant d’informació interna dirigida tan sols als integrants de la comissió. Espanyoleto 2.0 (Eto i correu electrònic) Any 2005, la verdadera primera revolució en el camp de la informació a la falla va entrar de la mà de l’ordinador amb internet. Això sí que constituïa una bona ferramenta d’informació!...

Frikinformats - Juan Ramón Alcocer / Alberto Ordiñana

101

Però per als joves. Els majors ni sabien què era un correu electrònic, ni li veien cap avantatge, ni tampoc volien assabentar-se d’ell. Poc a poc, el correu electrònic va anant assentant-se a la vida de cadascun dels fallers, els quals es van ensenyar a utilitzar-lo al seu temps d’oci, o per motius de feina. Fins i tot, la comissió com a tal es va crear el seu propi correu electrònic, espanyoleto@gmail. com, que encara conservem. Fins ací, la informació continua sent interna, dirigida tan sols als fallers. Però alguns anys abans, l’ordinador ja ens permetia fer altres coses, com per exemple, text, disseny gràfic, imatges... Doncs, utilitzem aquestes ferramentes per poder fer una publicació impresa de la falla!. Així va nàixer el primer ETO, nom que prové de les darreres lletres del nom del nostre benvolgut Espanyol-eto. El fet de realitzar aquesta publicació va suposar un salt qualitatiu en el nivell d’informació que traslladaven des de la falla: ja no estava dirigida tan sols als seus integrants, sinó a la totalitat del barri. Una publicació impresa necessitava finançament i aquest fet va acabar per fer-la desaparèixer, almenys temporalment. I si la publicació passara de ser impresa a digital?. Utilitzant el correu electrònic podríem fer arribar la publicació a tots els fallers, sense cap cost. Així ho vam fer, i així continuem fins ara mateix. El problema sorgeix en què la informació torna a ser interna, es dir, només per als integrants de la comissió. Espanyoleto 3.0 (WhatsApp, Twitter i Facebook) Any 2009, la tercera gran revolució en l’era de la informació va vindre de la mà dels telèfons mòbils intel·ligents. Tothom a la falla (menys un parell) té

102

accés a aquesta ferramenta de comunicació, la qual cosa ens ha lliurat la possibilitat de continuar amb la nostra obsessió informativa, a altre nivell. En aquesta època destaquem tres eines importants: WhatsApp, Twitter i Facebook... Massa feina per tal de mantenir aquests canals de comunicació. Per la qual cosa vam optar per crear a la falla la figura de la “community manager”, encarregada de dur endavant l’Eto, el Twitter (@FEspanyoleto), el Facebook (Falla Plaça Espanyoleto) i les relacions amb els medis de comunicació. En aquest nivell, s’obrin dos canals de comunicació: un intern (amb l’Eto i el WhatsApp) i altre extern (Twitter i Facebook). La informació es multiplica, i la tasca per a mantenir informada a la gent, també. Hi ha que buscar una solució a tanta confusió. Espanyoleto 4.0 (App i Espanyoleto TV) Però els frikis de la comunicació no descansem i intentem buscar noves formes de comunicació que, per una banda ens aporten major informació si cal; per l altra, ens simplifique la feina necessària per dur-ho tot endavant. És cert que amb el canal de Whatsapp poden estar

tots els fallers informats de tot, però s’imagineu un grup de Whatsapp amb 100 persones?. Doncs si, quan un diu “bon dia a tots” o felicita algun natalici, desenes de whastapps corren per la xarxa això deixant alguna informació rellevant entre converses, de manera que finalment no és un canal massa efectiu a l hora de que s’enteren tots els fallers del programa d’actes de la falla, de la Junta Local Fallera o de qualsevol tema important. Era necessari ficar remei per tindre tots informats i intentar que els actes fallers tinguen el màxim nombre d’assistents, sobretot que no siga per no saber les dades!. Així va sorgir la idea de combinar app (aplicació) per telèfon mòbil (amb sistema operatiu Android o Apple) “Traca”, dirigida a la gestió de les comissions falleres. Una app que torna a ser exclusivament per als menesters interns de la falla i els seus fallers, on poder tindre a la mà tota la informació rellevant, amb les dades dels actes, hores, lloc de quedada... Ara sí que cap faller pot dir que no sap a quina hora o dia cap acte. A més a més, l’app també té una secció de notícies on poder llegir els últims esdeveniments que han passat a la falla, però per això era més que necessari tindre una web. Ací ve realment la versió 4.0 d’informació. Encara que ja fa anys quan el boom del .com teníem web, aquesta era una web estàtica, cosa que avui en dia no és massa útil. Per això hem creat la nova web de la falla Espanyoleto, www.fallaespanyoleto.es, una web amb contingut de molts anys. Una part important de contingut aconseguit

gràcies a la recerca d’informació del passat any amb el 50é aniversari. A la web es pot trobar moltíssima informació. A més dels actuals protagonistes i representants de la falla, també es poden trobar els anteriors presidents o falleres majors, els grups d’organització de la falla, com el grup de teatre o els “espanyoriders”, la història de la falla, últimes notícies relacionades amb la comissió i l’apartat que aporta el 4.0: Espanyoleto.tv. Espanyoleto.tv és un canal de televisió propi de la comissió, on s’anirà posant entrevistes en forma de vídeo dels protagonistes de la festa, vídeos on coneixerem tots els càrrecs de la junta, recordarem apropòsits passats, obretes de teatre que hem realitzat per tot arreu, presentacions, visites als artistes... Amb aquesta eina, volem obrir una finestra d’informació a tots aquells simpatitzants de la nostra comissió que d’una o altra manera ens segueix en tot allò que fem. Però sobretot per mostrar que les falles no simplement són uns dies, sinó que ho són tot l’any, 365 dies. No tenim res que amagar i volem ensenyar-ho!. Imatge 1. Convocatòria de reunió de la JLF de l’any 1959. Imatge 2. Convocatòria de reunió de JLF de l’any 1954. Imatge 3. Portada del primer ETO. Imatge 4. Imatge de l’aplicació Traca. Imatge 5. Escut de la Comissió. Any 2012

Frikinformats - Juan Ramón Alcocer / Alberto Ordiñana

103

104

Falla Espanyoleto 2016

FALLERA O VALENCIANA? per Lucia Perucho Costart

er tots és ben sabut, que les falles mouen multitud de masses. Diferents àmbits i sectors són la base de la nostra festa fallera. D’entre tots ells, hi ha un que destaca per la bellesa i grans obres d’art, també té una gran quantitat de seguidores i seguidors, comporta un gran treball i amb uns magnífics resultats en molts dels casos. Aquest, com no podia ser d’altra manera, és la indumentària. Reconec ser una de tantes que segueix de ben a prop les tendències i estils de les diferents parts que conformen el conjunt de la indumentària valenciana. Sí!. No ho puc negar!. Sóc una friki d aquest sector. M apassiona seguir cada any les “modes” i tradicions que vénen i van al pas del temps. De totes i cadascuna, sempre acabe recollint algun testimoni. En la meua trajectòria fallera m’he deixat dur per diferents indumentaristes i modistes que m’han “vestit” seguint la seua línia; des de l estil més antic fins el més modern, on la paraula “tradicional” quasi perd el seu sentit; això sí, tots ells grans obres d’art. Reconec ser fan de les falleres de la meua ciutat, esperant ansiosa cada acte per veure els seus

Fallera o Valenciana? - Lucia Perucho Costart

105 105

vestits i cada detall que porten amb elles; i més enllà de Xàtiva, sóc fidel seguidora de la indumentària de les diferents poblacions de la nostra comunitat. Teles, mantellines, joies i pintes, tot crida la meua atenció. Per tractar aquest tema amb un punt de vista més qualitatiu, des del meu escàs coneixement en el tema, he fet una anàlisi al voltant de la nostra indumentària. Les protagonistes en aquest article són algunes de les diferents Falleres Majors de la nostra província i que he tingut el plaer d’entrevistar. Aquestes han estat directament relacionades amb la indumentària i són testimonis de les diferents línies i modes al llarg del seu regnat i la seua trajectòria fallera. Maria Pons (Fallera Major d’Alzira 2015), Cristina Chuliá (Fallera Major de Carcaixent 2015) i com no, la nostra Fallera Major de Xàtiva 2016, Adriana Pérez. Elles, ens mostren diferents punts de vista des de la seua gran experiència en aquest àmbit. I ací us mostre una pinzellada de les seues pròpies obres d’art. - Quants vestits tens?. Què fas ara amb tants vestits?. Ad-Nous en tinc dos de quan vaig ser Fallera Major al 2014, altres dos més antics i els de faena. Al final, en tindre cinc a banda dels que ja tenia abans del meu regnat.

106

Cr-En aquest moment tinc set vestits. Aquest any no podré gastar-los tots, ja que no tindré tants actes, però així i tot cada vegada que em tinga que vestir em posaré un diferent. Ma-Tinc 5 vestits, i dos cossos que puc combinar amb diverses faldes. Els tinc tots ben guardats i, la veritat, em dóna un poc de pena, ja que acostumada a vestir-me totes les setmanes al llarg de tot un any, ara em falten dies per poder posarme’ls tots. - Segle XVIII o XIX?. Ad-Sempre m’he decantat pel segle XVIII perquè m’agrada més l’estil d’aquest, però reconec que, com a Fallera Major, hauré de fer ús també del vestit del segle XIX per als actes protocol·laris com és l’exaltació. Cr-Segle XIX. Ma-Si sóc sincera, m’agraden els dos. De fet, tinc tres models de vestit diferents. El que opine és que s’ha d’anar conjuntada i amb els complements coherents amb el vestit que portes i no combinar, per exemple, un del segle XIX amb el monyo de darrere sols. - Un monyo o tres?. Ad-Tres m’agrada més, personalment em senta millor, independentment del vestit, encara que si porte un vestit a “l antiga” i sense cap tipus de metalls, em posaria un.

Falla Espanyoleto 2016

Cr-Tres monyos. Ma-Pense que, com he dit abans, segons quin vestit et poses, has d’anar amb un monyo (amb segle XVIII o amb el vestit d’hortolana, com anomenem ací) o tres (vestit del segle XIX). - Algun dibuix pel que sents especial admiració?. Ad-El Lluis XV és un dels que més m’agraden, però el València, el Reina o el Carpio entre altres, no es queden per darrere. Cr-Cap en particular, però especialment m’agraden els dibuixos amb molta flor. Ma-La veritat és que sí. Enguany he tingut l’orgull de lluir l’espolí que la Junta Local Fallera dóna a la Fallera Major d’Alzira. És un espolí anomenat Model Alzira, amb un dibuix propi molt característic i molt bonic. És impossible que passe desapercebut i encara no he escoltat un comentari negatiu per part de ningú. - Respecte a les sabates...amb tacó protocol·lari o més còmoda?. Ad-Al segle XIX, el protocol·lari de 5,5 cm, amb el segle XVIII canviaria poc, tant amb el tacó com en la forma de la sabata. Cr-Amb tacó protocol·lari. Ma-Trobe que han de tenir un poc de tacó, però sense ser excessiu. Justament, eixe és un tema

Ad - Adriana Pérez i Ramírez Fallera Major de Xàtiva 2016 Cr- Cristina Chuilà Fallera Major de Carcaixent 2015

problemàtic per a mi, ja que sóc una xica prou alta. El dia que anàrem a prendre mesures, el meu president de Junta Local va dir: a ella un 2, no més, eh?. I així ha segut. Els dos parells de sabates que he portat enguany pràcticament no tenien tacó. Ara, mire cap enrere i m’alegre d’eixe comentari, ja que hem tingut actes on els peus han acabat molt ressentits, tot i que anava prou còmoda. - Fidel a la banda?. Ad-Com a Fallera Major, sempre. Sols és un any i et distingeix de la resta. Sent ja de la cort d’honor de la comissió, potser em decantaria per altres propostes com una caramba o insígnia amb l’escut de la comissió. Cr-Per descomptat, sempre. Per a mi no hi ha res que puga substituir una banda, forma part de la indumentària fallera. Ma-En Alzira fa uns anys que ha sorgit el debat al voltant de si s’ha de seguir portant la banda o substituir-la amb una “caramba”. De fet, és típica la pregunta: eres de banda o de “caramba”?. Particularment, crec que tinc una visió intermèdia, ja que pense que la “caramba” permet veure el vestit amb tota la seua esplendor sense tapar cap dibuix, puntilla, manteleta,... però al mateix temps pense que la Fallera Major, ja siga de comissió com del poble, sí que hauria de distingir-se amb la banda que li pertoca.

Ma - Maria Pons Fallera Major d’Alzira 2015

-Modista/indumentarista preferit?. nou?.

El de sempre o algun

Ad- Indumentarista, Vicent Blasco de Xàtiva, des que vaig ser Fallera Major de la meua comissió. Sempre m’han agradat els seus dissenys i aquest any com a Fallera Major de Xàtiva no podia ser diferent. Cr- Indumentarista, Elvira Bella Gómez. Ma- Sí, ma tia Hermínia. Ella ens ha confeccionat els vestits a tota la meua família i a mi, tota la vida. El 2015 vaig tindre la sort de conèixer altres indumentaristes amb més prestigi, però jo, em quede amb ella.

Fallera o Valenciana? - Lucia Perucho Costart

107

- Alguna marca especial per a les pintes i joies?. Ad- Agustí i Amaia d’Algemesí, s’adapta a tots els gustos. No obstant, reconec que he mirat en molts orfebres abans per decidirme i crec que tots fan un grandíssim treball. Cr- Sí, els orfebres Agustí i Amaia. Tant per a pintes com per a joies. Ma- No tinc preferències. Quan he anat a comprar un adreç, sempre he donat mil voltes i he vist molts models. A la fi, em quede amb el que més m’agrada. Tinc tres adreços i cadascun és d’un lloc diferent. - Tornarà la moda dels pompons a les nostres sabates?. Què penses d’ells?. Ad-M’agraden molt, i crec que segons l’estil del vestit, poden quedar molt bé. Cr-És possible, a mi particularment no m’agrada, i en el cas de que tornara la moda, jo seria fidel als llaços de les sabates. Ma-Jo no n’he portat mai i ací crec que no s’estilen. No puc opinar sobre el que no conec. Ací m’has pillat. - Quant a l’home, i el mocador al cap... sempre?. Ad- Sí, sempre. Personalment m’agrada més com queda amb el conjunt del vestit masculí. Cr- En Carcaixent, els homes no

108

tenen costum de portar mocador. Sí és cert que cada vegada més homes el porten, i a mi particularment m’agrada molt, però no sempre. Ma- M’agrada el mocador, però depèn també del vestit que porte. - Fent una estimació, a quants actes vas assistir el teu any de Fallera Major?. Cr-Fa temps que vaig perdre el compte, però més de 50 actes, contant els del meu poble i els actes als que he assistit fora. Ma- No faig una estimació; ho sé de manera exacta perquè he dut el compte tot l’any. 138 actes he tingut. No tots vestida de fallera, però sí la gran majoria. Ha sigut l’any més intens de la meua vida, sense cap dubte. - Comptaves amb algun amulet que et va fer sentir-te protegida o amb més confiança?. Ad- Sí, sempre porte, tant de particular com vestida de valenciana o fallera, un llaç roig en una xapeta amb el meu nom. Cr- No tinc cap tipus d’amulet. Sí és cert que portava a la banda una agulla d’una bresquilla que em va regalar una fallera major, que m’ha acompanyat a tots els llocs on he anat. Ma- No.

Falla Espanyoleto 2016

- La vegada que més hores has estat vestida, quantes foren?. Com va ser l’experiència?. Ad- El dia 16 de març per acudir a l’entrega de premis, des de les 10h que havíem d estar a punt, fins les 21h que vaig arribar a la meua comissió. Cr- Em sent còmoda amb el vestit i no em va molestar en tot el dia, no obstant, reconec que en llevar-me’l en arribar a casa, així com també els monyos, estava molt millor que amb ell posat. Foren 17 hores seguides. Ma- El dia que anàrem a la convivència amb el G6 a Sagunt. Eixirem a les 8 del matí, visitàrem a peu el barri antic de la ciutat, anàrem de dinar i tornàrem a Alzira. Directament anàrem a la cavalcada multicolor que finalitzà cap a les 22. Així que potser eixe fóra el dia que més hores seguides he dut el vestit. - Te n’has fet algun nou després del teu regnat?. Cr- No, però no per falta de ganes. Ma- No, crec que aguantaré un poc amb els que tinc, encara que no és per falta de ganes, ja que sempre veus coses noves que et criden l’atenció. - El vestit més estrany que has vist, com era?. Cr- Sempre et sorprens de nous models. Em considere tradicional en

quant a tots el elements i accessoris que deu de dur el vestit de valenciana o de fallera, i per això, em resulta estrany veure un sense davantal o mocador. Ma- Un vestit típic de Múrcia. Amb falda curta, brusa blanca i un mantó xicotet. Portaven uns xicotets monyos a les orelles que simulaven els rodets de fallera. Tot en conjunt és la vestimenta més estranya que he vist. Enguany he pogut veure molts vestits diferents, tots bonics i perfectament vàlids, vaja això per davant. Però em va cridar molt l’atenció una falda coberta completament per una espècie de tul o manteleta molt lleugera. Crec que és la indumentària que utilitzen en un poble d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig, i en un principi em semblava

que li llevava protagonisme al dibuix de la falda, però la veritat és que té el seu encant. - L’acte que més et va agradar del teu regnat. Ad- Com a fallera major de la meua comissió recorde la presentació, ja que va estar molt emotiva. Enguany, espere amb molta il·lusió la crida, per poder dirigir-me a tots els fallers xativins anunciant-los que la nostra festa estarà ben prop. Cr- La veritat és que he gaudit a molts actes i molts d’ells inoblidables, un d’ells la Cloenda. Però el que més m’ha agradat del meu regnat no va ser un acte, va ser estar al balcó de l’Ajuntament de València per poder

gaudir des d’allí d’una mascletà. Ma- Sense cap dubte, la Cridà. - Pitjor acte del teu regnat. Ad- Més que pitjor acte diria pitjor moment, perquè tots els actes tenen alguna cosa d’especials que els fan únics. En quant al pitjor moment, el dia de l’entrega de premis en dir-me la puntuació de la meua falla, quedàrem els últims. Cr- El pitjor l’entrega de recompenses. És un acte que es fa molt pesat, en el que tenim que estar moltes hores en peu damunt l’escenari. Ma- No és per ser diplomàtica però, realment, al llarg de tot un any, hi ha moments bons i no tan bons. No sabria decidir-me per cap en concret i això, també és bon senyal, ja que significa

109

que guanyen els bons records. - Recordes la presentació de Junta Local d’alguna ciutat o poble d’allò més avorrida?. Ad- Hem acudit a dues presentacions fora, i si compare amb les que fem a Xàtiva, és sorprenent veure que a cada lloc ho fan de manera molt diferent. Avorrida en si no m’ha resultat cap, perquè m’agrada veure-les, no obstant sí que canviaria algunes coses per que fora més amena. Cr- No diria avorrida, diria amb més protocol, fou la d’Alzira. A Carcaixent, com en molts pobles, estem acostumats a veure un xicotet teatre en les presentacions. I la presentació de la Junta Local d’Alzira fou l’única que tenia sols protocol. Ma- Sí, recorde una de les primeres presentacions a les que vaig anar. No vaig a dir el nom, però recorde que estiguérem quasi quatre hores asseguts dins d’un auditori sense poder alçar-nos i a l’escenari només que pujaven falleres i més falleres. Després, els parlaments foren d’allò més extensos. Va ser un acte molt pesat, la veritat. - Alguna anècdota d’indumentària?. Ad- Anècdotes les tinc totes en ma mare, des de perdre un llaç que nugava el mocador el dia del Nomenament i tornar-nos boges fins que va eixir, fins preguntar-me cada vegada que m’he de vestir, l’ordre de la falda i la coteta, en el sentit de “què va primer, la falda

110

Falla Espanyoleto 2016

o la coteta?”. Coses que porten els nervis. Cr- Portar un vestit amb el davantal cosit del revés i no adonar-me fins la tercera volta d’haver-lo portat. Ma- En estiu vaig anar a Dènia, a la cavalcada del confeti. Quan estàvem a punt d’arribar, anava comentant justament que jo era una persona prou despistada i enguany no se m’havia oblidat res. Doncs bé, si abans parle, abans clave la pota. Em vaig deixar la caixa sencera de l’adreç a casa, sols portava les arracades perquè les duia posades. No teníem temps per tornar i havia de vestir-me per a l’acte. Vaig tenir la gran sort que hi havia un vice-president de Junta que eixia de treballar més tard i acudiria a Dènia de vesprada, de manera que passà per ma casa i l’agafà. Però quan va arribar, la recepció ja havia passat, i totes les falleres majors infantils ja m’havien dit: ¡Oye, que te ha caído el collar!. ¡Y la Pulsera!. ¿Te has dado cuenta?. Totes les xiquetes m’ho preguntaren, totes amb els ulls oberts com a plats i jo morta de la vergonya. A la fi, tot es va solucionar i ara ja tinc una anècdota més que contar. - Fixes ara, la teua atenció a tots els vestits de valenciana que veus al teu voltant?. Ad- Sempre em fixe perquè m agrada molt observar els teixits, dibuixos, dissenys, i qualsevol complement. Reconec que enguany més encara, per tal d’escollir el que més m’agrada i trobar el que vull.

Cr- Sí, inconscientment la meua atenció es concentra en els vestits de valenciana cada vegada que en veig un. Ma- Sí, clar, aquest any he après molt i he vist molts vestits, així que ja és defecte professional. No ho puc evitar. -Et consideres FRIKI de la indumentària valenciana?. Ad- Sí, i molt. Qualsevol que em coneix sap que m’agrada mirar la indumentària i les opinions que es fan al voltant d’ella. Cr- Sí, sobre tot des d’aquest últim any. Ma- No massa, crec que sóc més protocol·lària que friki, en eixe aspecte. M’agrada anar vestida d’una manera coherent i correcta. - Alguna reflexió o anotació respecte de la indumentària que vols comentar?. Ad- Tan sols apuntar que opinions i gustos hi han molts, que tots s’han de respectar, i per tant, crec que el més important és que cadascun es senta còmode en el tipus d’indumentària que porte. Ma- Simplement dir que ha estat una entrevista curiosa i que jo mateix, realitzant-la, he aprés molt. Així que sols em queda agrair-vos la tasca que esteu fent i dir-vos que ha estat un vertader plaer. Com es pot observar a les entrevistes, les tres han hagut de fer un llarg procés de selecció dels diferents components dels vestits amb molta dedicació i estima, això les converteix en vertaderes experimentades en la indumentària d’una Fallera Major. Moltíssimes gràcies Maria, Cristina i Adriana per la vostra col·laboració, ha estat un vertader plaer fer un xicotet recorregut pel vostre particular món faller.

Lucía Perucho Fallera o Valenciana? - Lucia Perucho Costart

111

112

Falla Espanyoleto 2016

Monument Si o Monument No? Jo no el deixaria ni pujar a la moto... per Juan Esteve

omés queden unes setmanes per a que arriben les nostres benvolgudes falles. En aquests dies el nerviosisme envaeix el nostre cos, als carrers comença a respirar-se aquest olor de pólvora tan característic del mes de Març, els casals comencen a omplir-se de gent, les primeres peces dels monuments ixen als carrers i sobretot les ganes de gaudir van augmentant dia rere dia. Quan arriba el dia 16 de març és quan realment vegem com queden els nostres monuments al carrer, es veu reflectit l esforç de tota una comissió per intentar obtindre el millor resultat possible, encara que de vegades la gent valore altres coses abans que el monument, però que entenguem per monument?. Una falla o monument faller és un monument artístic, satíric, d’unes grans dimensions, pot oscil·lar entre quatre metres i vint metres d’alçària, format per figures denominades ninots, els quals rodegen les figures centrals anomenades remats. El monument generalment té un nom, és el lema, el qual ens dona a entendre de què tracta el monument. Part importantíssima són els cartellets que puguem trobar per tot el monument (també es coneixen com a versets) mitjançant aquests és on podem llegir la crítica i la tonalitat sarcàstica

Monument si o monument no? - Juan Esteve

113 113

del monument, (generalment es tracten temes d’actualitat). Els monuments fallers estan fets de fusta, suro, paper i materials inflamables per a que després de quatre dies lluint al carrer, l’última nit es cremen i es convertisquen en cendres. Com be sabeu hi ha una gran quantitat de molt bons artistes, aquests són els grans culpables de gaudir d’uns monuments que de vegades sobrepassen les nostres expectatives.

Un repàs pels Artistes d’Especial Per aquest article, farem una simple pinzellada dels que, al meu parèixer, són alguns dels millors artistes que a dia d’avui planten en el cap i casal en secció especial. Aquestes són les falles grans que planten en especial i els seus artistes, a l’any 2016:

114

Núm

Comissió

Artista

Lema

187 177

Reg. Valencia – Duc Calabria

Sergio Musoles

Anem a fer història

Sueca-Literato Azorín

J. Álvarez – Sala Salinas

Circus-tàncies

Exposició - Micer Mascó

Francisco Giner Núñez

Cual és el teu preu?

Almirall Cadarso – Comte d’Altea

Manuel Algarra Salinas

Festum Bacchus

Na Jordana

Josep Lafarga Palomares

Que hi ha darrere d un bes?

Convent Jerusalem – Matemàtic Marzal

Pedro Santaeulalia Serrán

El millor el meu

Cuba – Literato Azorín

Carlos Carsí García

Calla, canalla!!

Plaza del Pilar

Pere Baenas García

Perestroica

197

L’antiga de Campanar

Alejandro Santaeulalia Serrán

Malèfics

Plaça del Mercat Central

Vicente M. Martinez Aparici

A la Carrera

112

Avinguda Malvarrosa

Antonio Verdugo Ballester

¡¡Assucar!!

115

Mistral - Murta

Carlos Albaladejo Rodríguez

Eva

Falla Espanyoleto 2016

Comentaré un parell d’artistes de més renom o en més recorregut, i altre parell dels que a priori son els artistes revelació dels últims anys. Per a començar un artista com Pedro Santaeulalia, aquest es caracteritza pels seus grans volums en els remats, per les nombroses escenes que podem trobar al voltant del monument i sobretot pel seu acabat en el modelatge i la pintura. Sempre és un plaer visitar-lo en la demarcació de Convent Jerusalem en aquests últims anys, però aquest mateix any han anunciat que no plantarà per a les properes falles de 2017. Serà l’última que veurem d ell en Covento Jerusalen?. Serà definitiu?. O tornarà d ací a uns anys?. De segur que on plante a partir del 2017 continuarem gaudint de la seua gran tasca.

Un altre dels grans artistes d’especial és Josep Lafarga, aquests últims anys hem pogut veure la seua obra en la comissió de Sueca LiteratoAzorin, també hem pogut gaudir del seu treball en poblacions com Cullera i en les fogueres d’Alacant on enguany va obtenir el quart lloc de la secció especial en la foguera Florida Portazgo. Lafarga es caracteritza per la utilització de colors molt vius, el seu modelatge podríem dir que se’n ix un poc de l’habitual. En aquest 2016 té un gran repte al davant en la comissió Na Jordana, una gran candidata per a poder obtenir el màxim guardó possible, amb un gran disseny de Ramon Pla.

Francisco Giner, un desconegut fins fa un parell d’anys, però que a poc a poc s’ha fet un lloc en la difícil secció especial a València. Aquests últims anys hem pogut contemplar el seu treball en la comissió Exposició-Micer Mascó. Puguem dir que es caracteritza per la seua dolçor amb la pintura, però el que més crida l’atenció és el seu propi estil en el modelatge i acabat, obtingué

Monument si o monument no? - Juan Esteve

115

un gran resultat a les falles del 2015 amb un quart lloc a la secció especial de falles grans de València. De segur que els anys vinents serà un artista a tindre en compte.

Sergio Musoles, Artista de l’escola de Borriana, reconegut i amb un treball impecable. Nombrosos i grans premis darrere de les seues esquenes i amb un innat enginy i gràcia en les seues obres, les quals no deixen indiferent a ningú. Aquests últims anys hem vist desenvolupada la seua tasca en comissions molt importants, com són Avinguda Regne de València Duc de Calabria de la secció especial, en Gayano Lluch o en Jesús San Francisco de Borja, també hem pogut gaudir d’ell a la localitat de Borriana. Aquest artista es caracteritza per l’acabat en els modelatges i pel seu colorit. De segur que en el futur obtindrà un gran pressupost per poder aspirar al màxim guardó de les falles de València.

Parlant de falles infantils, en la taula 2 tenim els artistes que plantaran enguany en la secció daurada de València:

Si es tracta de monuments infantils hauria de destacar a Sergio Amar, un artista el qual admire moltíssim, perquè sempre que visite la demarcació on ell planta, em quede bocabadat. El seu modelatge et sorprèn cada any, però sobre tot la seua pintura et deixa hipnòtic per uns moments... si teniu ocasió observeu-ho en temps. L’any passat obtingué el segon premi de falles infantils de la secció especial a València, en la demarcació de Gayano Lluch, realitzant una falla que quasi tota estava en l’aire. Enguany repeteix secció i falla.... aconseguirà el desitjat palet?. Julio Monterrubio, un dels mes guardonats al llarg de la història de les falles de València, sobretot en la secció especial. La seua gran tasca l’hem pogut veure per moltes demarcacions. Una de les últimes falles

116

Falla Espanyoleto 2016

grans plantades per ell, va ser la de la desapareguda comissió Nou Campanar, tenia com a lema “Juego de Naipes” i va obtenir el segon premi de la màxima categoria de falles de València. Aquesta tenia uns grans volums però sobre tot una gran altura amb colors pastel que donaven vida a aquest monument. En els últims anys Monterrubio s’ha dedicat exclusivament a l’elaboració de monuments infantils, obtenint diversos primers premis de la secció especial infantil a València. Enguany continua en la comissió de Duc Gaeta Pobla de Farnals, com en els últims dos anys. Ivan Tortajada... potser ja no és tan desconegut, però és que Ivan té tan sols 21 anys i acaba de guanyar la millor foguera infantil d’Alacant... tot un descobriment. Però no sols ha aconseguit aquest premi, en aquests dos últims anys ha obtingut nombrosos premis, es va donar a conèixer en una falla anomenada “Teulades”, a l’exercici 2014, on va ser el guanyador de la secció segona de falles infantils de València, obtenint el premi d’enginy i gràcia en aquesta mateixa secció. En l’exercici 2015 va aconseguir un dels premis més esperats, guanyar la secció especial de fogueres d’Alacant i per tant ser la millor foguera infantil de la localitat. Enguany debuta en la tan exigent secció especial a València en un projecte anomenat “En su justa medida” en la comissió Maestro Gozalbo, de segur farà un gran treball... parada obligada si visiteu les falles de València.

Núm

Comissió

Artista

Lema

Convent Jerusalem – Matemàtic Marzal

Miguel Santaeulalia Serrán

Paraula de pirata

Na Jordana

Joan S. Blanch

Muac

145

Duc de Gaeta – Pobla de Farnals

Julio Monterrubio Fernández

Despertà de la primavera

227

Gayano Lluch – Dr. Marco Merenciano

Sergio Amar Medina

Essentia

112

Avinguda Malvarrosa

Miguel Hernández Aguelo

Un altra volta

177

Sueca – Literat Azorín

Sergio Gómez Ferrer

El circ...ooohh!!

Ciscar-Borriana

Bernardo Estela Parra

L’albufera, un marc incomparable

Mestre Gozalbo – Compte d’Altea

Iván Tortajada Estellés

181

Barri Betero

Salvador Dolz Rubio

Flames per a la història

117

Se valora realment el monument a Xàtiva? Com hem dit abans, hi ha gent que no valora tant el monument com deuria, ja que el més representatiu per a una comissió i per a les falles en general és el monument faller. Personalment i quant tinc temps m’agrada visitar pobles veïns on també es planten falles, com són Gandia, Alzira, Carcaixent i com no València. En aquestes poblacions moltes comissions aposten fortament pel monument gran i infantil, ja que de vegades multipliquen o inclús tripliquen els pressupostos dels monuments de la nostra benvolguda Xàtiva. Dels artistes que planten en especial, enguany tenim 2 d’ells que també planten a la nostra ciutat, Bernardo Estela en secció primera amb la comissió de Molina-Claret per a la falla Infantil i Pere Baenas en secció Especial amb Espanyoleto per a la Falla Gran. En Xàtiva la tradició mana, i quan ens passegem els dies de falles per la ciutat veient els diferents monuments, el que més crida l’atenció és que a Xàtiva predomina més els volums i les grans peces que la qualitat i l’acabat de les falles, des del meu punt de vista és un greu error, ja que la monumentalitat és important però també l’acabat i la qualitat són fonamentals per obtenir un digne monument.

dir que tinguem “la síndrome Pere Baenas” el que té aquesta comissió són ganes de créixer, il·lusió i tindre uns monuments de qualitat. A l infantil, la comissió va continuar confiant en Ramon Olivares després dels bons resultats dels anys anteriors. Vàrem pujar de secció i la vàrem aconseguir, què més podem demanar?. Enguany té grans competidors... de segur que aposta fort per la primera secció. Va ser molt emocionant veure com teníem la plaça de gom a gom el dia de la plantà, amb molts fallers col·laborant per què tot quedara perfecte per a que passara el jurat i valorara el monument, creant gran ambient i una gran il·lusió... i tot gràcies a un gran monument. Amb aquest article, hem intentat que el lector s’adone que és important fer les coses be, amb estima per la festa i sobretot pels monuments, encara que cada comissió dins les seues possibilitats puga estar en una o altra secció, si no hi hagueren falles en secció tercera mai existiria la secció especial... i que moltes vegades és millor o més gratificant apostar per la qualitat que per la quantitat.

Juan Esteve

En la comissió Espanyoleto en aquests últims anys s’ha intentat aconseguir aquesta barreja i crec que aquest és el camí a seguir independentment d’un banderí, encara que més d’un no pot viure sense aquest. L’any passat es va apostar fort per un artista de renom com és Pere Baenas (com diu algun familiar meu, l’Armani de les Falles). Es va decidir signar amb aquest artista perquè a la comissió li agrada competir i tindre qualitat; què millor que amb el guanyador de la secció especial del 2014 a València?. Encara que algú diga o s empenye en

118

Falla Espanyoleto 2016

Imatge 1. Pere Baenas. Cuba-Literato Azor铆n Imatge 2. Vol imposible Imatge 3. Pedro Santeulalia - Convento Jerusalen Imatge 4. Jose Lafarga - Sueca-Literato Azor铆n Imatge 5. Paco Giner - Exposici贸 Micer Masc贸 Imatge 6. Musoles - Gayano Lluch Imatge 7. Sergio Amar - Gayano Lluch Imatge 8. Julio Monterrubio - Duque de Gaeta Imatge 9. Ivan Tortajada - Foguera Baver els Antigons Imatge 10. Modelant en ca Pere Baenas Imatge 11. Detall ninot de Pere Baenas

Monument si o monument no? - Juan Esteve

119

Falla Espanyoleto 2016

120

Tot estA als llibres... Jo vull tots els llibres! per Rafa Tortosa i Garcia

o ens digueu frikis. Ni tampoc malalts. Ni ens tracteu com a bojos... Simplement digueu-nos aficionats compulsius!

Podria haver titulat l’article amb allò de què la falla es crema i el llibre es queda, un tòpic de la nostra festa del tot cert. Està clar que volem parlar dels llibres de falla, de la seua importància com a font documental, però amb la temàtica establida a la publicació, dedicada als frikis fallers, calia posar èmfasi amb la quantitat, una particularitat de la gent que s enrola a una determinada afició, posant l infinit com a objectiu de tal activitat. I si el llibre de falla es queda, serà perquè tot està en ell? Cal incidir en la importància que tenen els llibrets de falla sobretot per la seua font de dades. Per això, quan un consell de redacció s’assenta a projectar el llibret d’un determinat exercici, ha de tindre en compte allò que és important no només en el present sinó també al futur. Cada llibre forma una unitat d’estudi de la història fallera. Si pretenem fer un estudi minuciós sobre la temàtica fallera, és interessant que apareixca l’esbós i l’explicació de la falla que contindrà el cadafal. Si

Jo vull tots els llibres - Rafa Tortosa i Garcia

121 121

volem un estudi estadístic o d’índole social, haurem de reproduir el cens faller de forma correcta. I respecte a els articles d’opinió o d’investigació hauran de complir les normes bàsiques de publicació. També, cal incidir en la importància d’arxivar els llibrets de falla. Les més interessades en arxivar els llibrets haurien de ser les pròpies comissions falleres, i generalment, no ho han fet. A la majoria d’elles, sembla que el càrrec de Bibliotecari–Arxiver siga anecdòtic quan pot ser siga un dels càrrecs més importants. Si moltes comissions hagueren documentat tot allò produït al llarg dels exercicis fallers, en arribar l’any d’un senyalat aniversari, no només hagueren tingut la feina feta sinó que caldria rebutjar informació per excés de documentació. Quan un es posa a estudiar algun aspecte sobre la història fallera de la nostra ciutat, i consulta els llibres de falla se’n adona d’esta importància, veu l’evolució produïda en les falles, en la societat i en la ciutat. Per exemple, un simple explicació de falla ens aporta com era la societat, els problemes i les inquietuds que tenia inclús les actituds falleres. Les persones que volen aprofundir en la història de les falles de Xàtiva poden tindre diversos llocs de documentació. La recerca de llibrets de falla sembla produir-se per dues raons. La primera, per aconseguir documentació directa sobre el contingut del llibre —accedint a la font primària—. La segona radica en la recerca d’un treball publicat al llibre de falla, que ens pot aportar documentació per a un estudi, com a bibliografia consultada. I on estan els llibres de falla? Pot ser, la caixa 22 del Fons Sarthou de l’Arxiu Municipal de Xàtiva siga la caixa més demandada quan un busca alguna cosa sobre falles. Simplement, a eixe arxivador blanc ple a arrebossar, conté els

122

llibres que Carlos Sarthou recollia en la seua condició de Cronista Oficial. Trobem llibrets de falla de les comissions falleres de la ciutat, llibres de la Junta Local Fallera o llibres d’altres poblacions, com ara Alzira, Gandia i València. La documentació relativa a aspectes de les falles s’hi complementa amb altres carpetes plenes d’expedients i documentació municipal, gràcies a l’acció de la censura en temps del franquisme. Mantenint-nos a l’Arxiu Municipal també podem revisar el fons López Sellés, amb llibres de falla xativins des dels anys 60 amés d’una bona col·lecció d’imatges. Qui busca altres llibres de falles, amb millor horari, els pot trobar a la Biblioteca Municipal de Xàtiva. Cercant al catàleg de la hemeroteca, té disponible una extensa col·lecció de llibres fallers editats per les comissions falleres xativines i per la JLF, des dels anys 40 del passat segle fins l actualitat. Després, caldrà sol·licitar-los al personal de la biblioteca i en pocs minuts els podrà consultar. I fins ací el fons públics. El Museu Faller de Xàtiva puga ser siga l’espai idoni per complementar els dos arxius esmentats, i com entitat tinga la capacitat de recollir tot allò interessant per a les falles de Xàtiva: llibrets, documents, imatges, objectes, reculls de premsa... La recepció d’este material i una posterior catalogació, farà el Museu Faller com un lloc no només expositiu sinó d’estudi i investigació. Este material complementaria un mal conservat arxiu de la Junta Local Fallera, desaparegut en estos moments i que només conserva la part de la Biblioteca, el qual recull els llibres fallers de les comissions —3 exemplars per edició—, els de la JLF i d’altres relatius a la temàtica fallera o d’altres poblacions amés de l arxiu gràfic composat per un fum de fotografies. Esta biblioteca, organitzada i catalogada per Eduard Oltra durant els anys 1997 i 1998, caldria

Falla Espanyoleto 2016

que estiguera operativa, facilitant documentació al ciutadà que vol realitzar la consulta.

Si, davant el material faller cercat manca a les entitats públiques municipals en matèria d’arxiu i hemeroteca, cal recórrer als arxius privats, tant el que constantment un es va fent i així com els d’altres col·legues d’esta afició compulsiva. Els llibretfallers solem buscar llibres, a vegades, de forma desesperada. Solem buscar el millor contacte per aconseguir un llibre d’una determinada falla i d’un determinat any, consultem pàgines web de compravenda de llibres de segona ma i, de tant en tant, escapar-nos per les llibreries de vell del cap-icasal per si trobem algun llibre interessant a bon preu. Esporàdicament acudim a les fires de col·leccionisme faller que organitza la JCF o als rastres dels caps de setmana. A més a més, avisem als responsables de les tendes de compravenda o d’aquelles que fan buidatge de cases i pisos, per què si a les seus mans arriba un llibre de falla, no el tiren! Nosaltres els apreciem però per a ells un llibre de falla no té cap eixida comercial (evidentment, no ens coneixen). Hi ha col·leccions particulars que són més nombroses que les públiques, i tot és degut gràcies a un treball constant i ordenat així com en el moment que pertoca. La majoria d’estos arxius tenen una base realitzada d’esta forma, amb el moment de perdre el temps en replegar i arxiva cada any les publicacions falleres. Després, les mancances és solen aconseguir de la forma que parlem al paràgraf anterior.

Amb l’aparició de noves tecnologies, en quant a l intercanvi d informació, ha fet que entre els aficionats compulsius dels llibrets de falla, per la xarxa es mouen a gran velocitat llibrets de falla de fa molts anys o fotografies de falles com si foren cromos i àlbums. Tot açò és gràcies a la ràpida digitalització de les publicacions.

Jo vull tots els llibres - Rafa Tortosa i Garcia

123

I arriba el moment en què no et caben més llibres al traster, que les estanteries adquirides a l’Ikea no són capaces d’acollir un llibre més... i cal trobar una solució. No anem a desfer-nos de la nostra col·lecció, però quan arriba eixe moment prenem la decisió de filtrar, i encara que, coneixent-nos, acceptarem tot allò que passa per les nostres mans, a partir d’ara cal marcar-se objectius i aconseguir allò interessant, perquè ens interessa afegir a la bibliografia d un article interessant, perquè la seua exclusivitat ens tempta, o per què és aquell llibre que estàs desitjant tenir a les teues mans. 5

I els llibres digitals?

124

El tenir el llibre a les mans, en els temps en que ens movem, sembla estar en desús. Molts apliquen està acció com una clàssic ple de romanticisme. És veritat, la consulta del llibre per plaer puga ser una excepció però si el llibre és utilitzat com un recurs bibliogràfic, una còpia digital és la més adequada. Coneixem d’algunes col·leccions particulars que s’estan digitalitzant per facilitar la consulta i la difusió, no estaria gens mal que les col·leccions públiques foren digitalitzades. No estaria gens mal que les comissions falleres, a partir d’este exercici, aportaren una còpia digital de la publicació a l’Arxiu Municipal, la Biblioteca Pública i al Museu Faller, una acció que no suporta cap inconvenient i facilita la divulgació i investigació de la festa de les Falles.

I cloem amb un altre suggeriment. No estaria gens mal la realització d’una catalogació dels llibres de falla existents, tant a nivell públic com privat. La composició d’un mapa dels llibres fallers seria molt interessant. Torrent, per exemple, ja ho ha fet i ho va complementar amb una exposició de llibres de falla. No haguera esta gens mal per commemorar el 150 aniversari del llibre de La Creu del Matrimoni. Per cert, algú en pot aconseguir el llibre de la falla Espanyoleto de 1990?

Rafa Tortosa 7

Imatge 1. Ploma en mà. Imatge 2. Colecció llibres Xàtiva. Imatge 3. Colecció de llibrets d’Espanyoleto. Imatge 4. Encontre de llibrets en Gandia. Imatge 5. Colecció completa de llibrets fallers. Imatge 6. Llibrets digitals en ISSUU. Imatge 7. Portada Llibret Falla Espanyoleto 1990.

Jo vull tots els llibres - Rafa Tortosa i Garcia

125

126

Falla Espanyoleto 2016

` El friki fotograf per Jose Luis Lagardera

a arribat. Puntual, com cada any, a la nit de la plantà. Duu penjada una Nikon 3400 i observa com l’artista s’afana a enllestir la peça, que ha estat un poc danyada degut al transport des del taller. Quin serà l angle perfecte?. Trau de la motxilla l’objectiu més gran que té, i torna a visualitzar l’escena. Posa l’ull al visor, obri l’obturador, i dispara. Un colp precís, mecànic. Els defensors de les Canon el miren amb menyspreu. A la primera foto li segueixen un grapat més: la part alta, els detalls, la peça que descansa sobre la gespa esperant a ser col·locada dalt de la base... cap detall passa desapercebut per al friki fotògraf. Friki fotògrafs hi ha de moltes classes, però cada vegada proliferen, amb més intensitat, els que es dediquen a immortalitzar les falles. Els monuments, les desfilades, les mascletades, la cremà... res escapa a la seua rèflex. Els reconeixeràs perquè sempre porten visible la seua ferramenta de treball, per a que tots sàpiguen de qui es tracta. Hi ha llops solitaris, i d’altres que queden a través del grup de whatsapp per a esmorzar i fer la ruta fotogràfica. I és que els temps han canviat molt. On han quedat aquells anys en que regnaven les càmeres amb carret, i no es feien fotos si no se n’estava segur de que tenien sentit?. En l època en la que ens trobem, on fins el més babau fa rellotges (frase feta, que no se m’ofenguin els rellotgers), qualsevol té una

El frikifotògraf - Jose Luís Lagardera

127 127

pàgina de facebook on penja totes les fotos que ha realitzat durant la setmana fallera. Cada dia de festa. De cada any. I, evidentment, si el poses a prova, el friki fotògraf sabrà dir-te l any en que es va fer cadascuna d elles (i si l apures, fins el dia i l’hora). Aquesta nova espècie també pot ser reconeguda als concursos fotogràfics. Són assidus. No hi ha any en que no es presenten, i rara vegada baixen de l’escalafó dels premis. És el que passa quan a la passió per la fotografia, se li uneix la destresa amb el photoshop. Baixem els clars per ací, pugem el matís del roig, perfilem la llàgrima de la fallera, difuminem el fons... i voilà! Tenim una nova obra d’art. Del quinze al dinou de març, els monuments són un degoteig constant d’aquests elements. Viatgen, d’un a un altre, en una clara peregrinació fallera. Perquè hi ha devots per Sant Josep, i d’altres que demostren el seu amor a Sant Nikonlàs, que va ser Canonitzat amb l’arribada del disparador automàtic. Dins d’aquesta espècie hi ha un grup concret: el friki fotògraf instagramer. Aquest també és fàcil de reconèixer. Sempre porta el mòbil (habitualment l’últim iPhone que ha eixit al mercat) ben visible, i la seua tècnica preferida és la del selfie. És habitual a les falles d’especial, però la primera foto que puja, després de l’entrega de premis, és amb la millor falla de la localitat. I res de textos profunds o directes. Que va. La foto que serà visible en aquesta coneguda xarxa social ve adornada amb hastags com #Winner #IloveFallas #FallasForever o inclús #FollowBack, per als més necessitats de seguidors. Doneu gràcies si, almenys, posa de quina falla es tracta, i heu de sentir-se satisfets si informa de qui ha estat l’artista faller que l’ha fet possible. De segur que, al parlar de frikis fotògrafs, has pensat en algú. En eixe individu que abraça el seu artefacte com el xiquet abraça el seu joguet el dia de Reis. Eixe que, insensat, no s allunya de les flames quan aquestes devoren el monument, tractant

128

d’aconseguir la millor instantània de la seua vida. No obstant, però, hem d’estar ben agraïts a tots eixos frikis fotògrafs de les falles. Gràcies a tots estos bojos de la càmera, tenim any rere any magnífiques imatges del que és la festa fallera. I aquest és un fet importantíssim. Més, si cap, en un any en que aspirem a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Perquè cap de nosaltres romandrà en peu dintre de 150 anys, però el que sí perdurarà seran totes eixes fotografies que un dia van immortalitzar tots eixos frikis fotògrafs de les falles.

Jose Luis Lagardera Imatge 1. Admirant la feina feta. Imatge 2. Ja venen! Imatge 3. Fred a les mans. Imatge 4. Davant de la desfilada. Imatge 5. Fotògrafs fotografiats. Imatge 6. Fotògrafs fotografiats.

Falla Espanyoleto 2016

129

130

els jurats 131 131

132

Falla Espanyoleto 2016

Article 25...any 2015: “Que la forca us acompanye”. ‘ per Alberto Ordiñana

uin gran tema per a parlar, veritat?: premis i jurats… quasi res!. I més després d’encetar un any en el que les comissions i la Junta Local Fallera presentaren més de 80 esmenes; si no la totalitat dels articles que composa l’estatut faller xativí, gran part d’ells, sobretot temes de jurats de molts concursos. No se molt bé per on començar; agafeu un got amb cerveseta, coca cola, “tinto de verano”, o simplement aigua, i al lio… Tot comença amb l’anunci dels qui serien els encarregats de succeir al nostre ex-faller Javi García i Paños, el qual havia estat 12 anys continus al capdavant de les falles de Xàtiva, sent president de la Junta Local Fallera. Exercicis amb moltes juntes, presidents, concursos… Però ara, després d’eixos anys tocava un canvi, i amb el de president, el de junta executiva… Pot ser les falles pensaren que era hora de canviar les coses, per por a lo nou que venia, o lo “desconegut” que vindria en pocs dies, però la qüestió es que una volta triat el nou president, el primer gros que va arribar fou el de crear l’assemblea d’estatuts per debatre com tots els anys, aquells punts que les falles creuen que hi ha que canviar.

Article 25- Alberto Ordiñana

133 133

Els actuals estatuts Per l’estructura dels estatus actuals, 12 capítols amb 52 articles, m’atreviria a dir que quan van nàixer eren uns estatus simples, amb les idees clares del que es volia mantindre al llarg dels anys, estiguera una junta o altra, un president o altre. Però durant els últims anys, s’ha nodrit cada article amb subapartats, entenc que conforme s’anaven utilitzant, amb l’ànim que les comissions no feren cadascuna el que volguera, sinó allò que entre totes es decidia. Però aquestes “millores” d estatuts fou de tal manera durant els anys posteriors, que a dia d’avui la junta executiva (és a dir, els 14 membres que la composen) podríem dir que manen de molt poc, sent els presidents de totes les comissions qui realment tenen en les seues mans les normes que hi ha que seguir. En açò no vull dir que siga bo o roïn… Simplement és així, si hi ha unes normes a seguir són les que entre tots hem fet… O entre pocs han fet, perquè moltes vegades les “millores” no apleguen al coneixement dels fallers de a peu, sent l’encarregat

134

d’estatuts qui els vota o simplement vota en blanc per no haver consultat. Doncs be, enguany, pel canvi de president i junta executiva, o per ser any bixest, o perquè ja teníem museu o a saber per què, entre totes les comissions presentàrem la gran quantitat de 80 esmenes per a debatre. On es canviava des de la direcció de la seu de la junta fins els durament criticats jurats de monuments. Ben be podria posar-me a recordar totes les esmenes que es varen tractar, però em quedaré en algunes anècdotes i passaré a contar les esmenes referides a jurats. Anècdotes com l’ocorreguda al presentar a votació una esmena referida al logotip que la Junta Local utilitza i que va presentar Espanyoleto. Segons l’estatut deuria ser l’escut de l’Ajuntament, encara que des de temps prehistòrics no ho fa, utilitzant el que tots reconeguem com a tal (excepte els anys de Ximo Sánchez que el va re-masteritzar). Puix be: dues falles van votar en contra front a 17 a favor… Per què?

Falla Espanyoleto 2016

Puix no ho sé… Sols espere que no siga per allò de: “…aquesta esmena qui la presenta?, Espanyoleto?, Puix EN CONTRA!”. Entre moltes esmenes, les més interessants per aquest article eren les referides als jurats de monuments i algun que altre concurs, moltes d’elles presentades per la nostra Falla. Article 25, un abans i un després La més grossa era la de monuments. Estava basada en un híbrid entre el que es fa a Gandia o Alzira i el que tenim ací, mesclant jurats experts amb populars, per tal de dificultar els “arreglos” que pareix ser han existit alguns anys i que sobretot en els premis de monuments o ninot indultat, calen en allò més fons dels fallers, al ser uns dels premis més importants per a tots. Per continuar amb l’explicació del nou sistema que plantejàrem, podeu veure l infografia que vàrem presentar per a explicar-ho be a les diferents comissions.

En la pàgina seguent pordeu vore el que plantejàrem gràficament. L’explicació del nou article 25 Totes les comissions que vulguen participar als concursos de monuments (segons estatuts d’obligada participació) tenen que aportar 5 persones, les quals sols tenien que complir ser majors de 18 anys i estar més de 5 anys censats, a més a més de realitzar els cursos que organitzaria la Junta Local Fallera per que tots saberen valorar el mateix de cada monument. D’aquesta manera agruparíem a un total de 95 persones per exercir de jurat. Arribat el dia 16 de març, mitjançant un sistema de sorteig, la Junta Local repartiria aquestes persones en tres (3) grups: els jurats de decoració de monuments (19 persones), els jurats de millor escena i Enginy i Gràcia (19 persones) i la resta per avaluar els monuments (57 persones). Fins ací fàcil, no?. Recapitulant, dels 5 membres de cada falla, 1 seria jurat de decoració, 1 seria jurat

Article 25- Alberto Ordiñana

135

PROCEDIMENT DE VOTACIÓ DELS PREMIS DE L’ARTICLE 25 COMPOSICIÓ DE JURATS PER ALS DIFERENTS CONCURSOS DE L’ARTICLE 25 DELS ESTATUTS DE LA JLF DE XÀTIVA

JURATS EXPERTS mínim 3 enviats de JCF

19 JURATS DE COMISSIONS 5 persones per falla

Decoracio Monuments

E & G i Millor escena

Art. 25.4

JURATS E&G i ESCENA

Art. 25.2 i 25.3 Art. 25.1

Qualitat dels monuments

Dels 5 de cada falla, es repatixen per sorteig organitzat el dia 16 de Març per el secretari JLF en públic en les diferents competicions

60%

40%

JURATS DE COMISSIONS

3 TS EN A: M JLF LL U FA t R ON R LA E sa S M PE S P ys en RE 8 an ys c AT TS B R A 1 n JU TZ EM ors 5 a RS NI 5 M maj s de CU RGA - me O -

JURATS DECORACIÓ

Normes:

El Sr. Notari realitzarà el dia 16 a les 9:00 un sorteig per coneixer a quina secció va cada jurat de comissió. SECCIÓ ESPECIAL

7.8

9.4

8.8

8 7 7 8 9

10 9 9 10 9

8 8 9 10 9 NOTA JURAT EXPERT

- No votaran la secció on estiga la falla a la que está censat. - Entregará les puntuacions abans de les 14:00 al notari. - Signarà les pntuacions amb nom, cognoms, falla i DNI. - Hi haurà un mínim de 10 jurats per secció.

JURATS EXPERTS

SECCIÓ PRIMERA SECCIÓ SEGONA SECCIÓ TERCERA

Normes: - La puntuacions mes alta i baixa serán eliminades per traure la mitja de puntuacions del jurats de comissions. NOTA JURAT COMISSIONS

min

max

136

8.8 10 9 8 8 9

8.8

9.8

8.2

9 9 9 9 8

10 10 10 9 10

9 7 8 8 9

40%

8.375

8.667

8.492

8.375 x 0.6 + 8.667 x 0.4 = 8.492

7.6

8.8

8.6

8.4

7.8

7 9 8 7 7

10 9 9 7 9

5 5 5 5 5

9 8 8 8 10

9 9 9 8 7

9 8 7 7 8

Falla Espanyoleto 2016

60%

La puntuació final de la Falla per al concurs de Qualitat dels Monumets será de: 8.492

de millor escena i Enginy i Gracia, i 3 ho serien per als monuments. Repartits per sorteig, pel que fins eixe dia (16 de març) no sabrien què avaluarien.

aquells que han fet el curs de Junta Central de València per a ser jurats de monuments), el qual suposaria l’altre 40% de la puntuació.

Doncs be, els jurats de decoració i Enginy i Gràcia i millor escena, anirien pel seu compte a avaluar totes les falles. L’únic punt a destacar seria que no podrien avaluar la seua pròpia falla. Lliurarien les puntuacions al Sr. Notari abans de les 14:00 hores del mateix dia 16 de març. A més a més, la puntuació més alta i més baixa donada a cada monument seria eliminada per tal d evitar “amiguismes”. De les puntuacions de tots (llevant les altes i baixes com ja hem comentat), obtindríem la mitja, i la que obtinguera la mitja més alta, guanyaria. Fàcil!.

Sé que no és fàcil digerir aquest embolic, però torneu-ho a llegir o pergueu dos minuts en entendre l infografia: veureu com almenys és més just i difícil de malversar.

L’altre jurat, el de monuments, és un poc més complicat. El que nosaltres volíem, era que eixes 57 persones, es repartiren entre les seccions per sorteig. Això sí: mai podien assignar-se a la secció en la que estiguera inclosa la seua falla. A més, totes les seccions tindrien, com a mínim, 10 jurats. Per traure la puntuació final de cada falla, la puntuació del jurat més elevada i més baixa serien eliminades, per tal d’eliminar possibles favoritismes, sent molt difícil saber quina seria la nota de tall i no quedar fora. A continuació, obtindríem la mitja d’entre les puntuacions donades per la resta dels jurats, que en serien almenys 8 jurats. Esta nota, seria la del jurat composat per les comissions, que suposaria un 60% del final. Perquè, a més a més, per no fer que la puntuació dels monuments depengueren totalment del jurat format per gent de comissions, afegiríem un jurat expert, que estaria composat per almenys 3 membres experts enviats per Junta Central (s’entén experts

I què passa amb els jurats dels ninots indultats? Per als jurats del millor ninot teníem pensat fer algo semblant, però sols amb un jurat format per les comissions. Aquesta vegada, la norma necessitava de 4 persones “enteses”, que podien ser de les mateixes 5 nomenades anteriorment, i que deurien fer el curs de jurats que organitzaria JLF. Aquests 4 membres de cada falla, es tindrien que presentar identificats el dia de l’avaluació dels ninots. A la recepció, davant de tots, la Junta realitzaria un sorteig per distribuir cadascun dels quatre, en dos per avaluar ninots grans i els altres dos per avaluar ninots infantils. Una vegada realitzat el sorteig, anirien entrant els jurats (de dos en dos falles) a la sala d’avaluació, tenint 10-15 minuts per avaluar-los, no podent avaluar ni el seu ninot, ni els que competiren contra la falla a la qual estan censats. Una volta avaluats tots els ninots, passarien al pati de la Casa de la Cultura per esperar que tots els jurats avaluaren els ninots, òbviament quedant totalment prohibit l’ús del mòbil ni cap forma de comunicació, sent causa d’eliminació del concurs la falla que no complira amb aquestes normes. De la mateixa manera que en el cas dels jurats

Article 25- Alberto Ordiñana

137 137

dels monuments, per obtindre la puntuació final de cada ninot, s’eliminaria la puntuació del jurat més elevada i més baixa. D’aquesta forma, segur que el primer any seria dificultós, però en un parell d anys més, la gent s’acostumaria al mètode, i es deixaria de “intentar” conèixer els jurats que formen i avaluen els diferents concursos per intentar fer guanyar la seua comissió l’esperat palet de millor falla de secció o millor ninot de falla.

Sala 1: Entrada de la casa de la cultura. Ací es realitzaría el sorteig per coneixer a quina secció va cada jurat i on esperaríen el seu torn per entrar a puntuar.

I aplegà el dia D a l’hora H... La realitat fou que dels 20 vots possibles, (19 falles més el vot de la JLF), tan sols 8 falles votaren a favor, sent necessaris almenys 11 per aprovarse l’esmena. No és possible saber què va passar… Por?. Alguns dels assistents deien que era molt fàcil manipular els premis en aquest nou sistema; serà que ja estan pensant com manipular-lo abans de posar-lo en pràctica? Així anem mal…

Sala 2: Sala d’Exposició ninots.

dels

Ací es on es situaríen tots els ninots per poder ser juzgats. Els jurats entraríen en grups de 4.

L’explicació matemàtica Si ens fixem matemàticament en el plantejament del sistema, segons el que avui en dia tenim aprovat per estatuts per avaluar els monuments (3 persones únicament), un error d’un d’ells suposa un error del 33,33%, però si augmentem el número de jurats a un mínim de 10, aquest error es redueix a un 10%. Tot i això sense tindre en compte la probabilitat que hi ha de que a una persona en concret li toque ser jurat de monuments i, a més, d’una determinada secció…

138

Falla Espanyoleto 2016

Sala 3: Pati de la Casa de la Cultura Ací esperaríen tots els jurats que ja han puntuat fins que acabe la resta.

Si tenim 95 persones, de les quals 57 poden ser jurats de monuments, això es exactament un 60% de probabilitat de que li toque ser jurat de monuments. A més a més, dintre d’aquesta probabilitat, tenim 4 seccions, però si llevem una per ser la de la seua comissió ens queden 3, per la qual cosa hi ha una possibilitat del 33% que toque a una persona una secció concreta. La probabilitat de que a una persona en concret, li toque ser jurat de monument, a més en una secció concreta, i pensar que pot errar, és exactament de l’1.98% (i això que no hem parlat de que les puntuacions més altes i més baixes s’eliminen per traure la puntuació final, i damunt que aquest jurat sols representa el 60% de la nota final)… Encara penseu que es pot manipular fàcilment?. Reflexió final Sempre existirà una probabilitat de manipular jurats, però amb un nombre elevat de persones, i amb aquest sistema, augmenta la probabilitat de conèixer qui intenta fer-ho. No sé si algun dia es durà a terme… Però almenys ho hem intentat millorar.

Alberto Ordiñana

Article 25- Alberto Ordiñana

139

140

Falla Espanyoleto 2016

jurats de monuments a gandia per Pepa Rovira

l món faller… quin món, quin univers!. És tan variat, que pots trobar coses molt diverses als diferents pobles que plantem falles al llarg del nostre territori. Però tots tenim un element comú, que són eixos monuments de cartró-pedra, o avui en dia de polièster, que plantem cada 15 de març. I cóm jutjar quin és el millor monument?. Si fem una recerca al diccionari de la paraula jurat, trobem el següent: comissió encarregada d’examinar el mèrit relatiu, d’adjudicar els premis en una exposició, concurs, competició, certamen, etc. El jurat de monument a Gandia no ve d’una altra Junta Local, ni ve del Gremi, ni d’una població veïna, ni de València... No, ací som els mateixos fallers els que jutgem la tasca plantada al carrer. Així a Gandia gastem el següent sistema: les 23 comissions falleres proposen en Junta de Govern de la Federació de Falles de Gandia a persones “capacitades” per a aquest fi. Aquestes persones en teoria, tenen coneixements sobre els monuments fallers i això no és incompatible amb ser faller d’una comissió, és a dir, no fa falta que sigues artista faller per a anar de jurat. L’única premissa és que cap faller pot anar de jurat a la seua secció. Aquesta és la teoria, que a priori és molt bona, sempre que deixem a banda els “amiguismes” que en tots els

Jurats a Gandia- Pepa Rovira

141 141

llocs existeixen i confiem en el bon criteri dels jurats. En eixa reunió es proposen els noms de les possibles persones que desenvoluparan aquesta tasca i les comissions van donant el seu vistiplau o la seua objecció als noms proposats. No és una tasca senzilla perquè es necessiten 10 jurats per secció, i contant que a Gandia tenim 4 seccions, feu el càlcul, una barbaritat!. Aquestes persones puntuaran el monument major, l’infantil i l’enginy i gràcia de cada categoria. Així, el 16 de març a les 08:00 h del matí, són convocats tots al nostre Museu Faller i allí els divideixen en 4 grups de 10 jurats i els assignen una categoria, que fins eixe moment no sabran i amb un membre de la Junta Local comencen el seu llarg recorregut. Cada jurat té una acta que deurà anar omplint durant el matí. En aquesta acta ha de puntejar: Monumentalitat, Acabat, Pintura, Modelatge, Composició, Originalitat, Crítica i sàtira i Enginy i gràcia. D’aquest últim apartat eixirà el Premi d’Enginy i Gràcia, per això en ell no es poden donar empats en la teua pròpia puntuació. I als nostres jurats, després de tot això que no és poc, encara els queda una última tasca, elegir la Millor Falla de tota Gandia, tant major com infantil. Així, d’entre tots els monuments que han quedat primers en la seua categoria, es fa un últim recorregut amb uns quants jurats, que mai podran ser fallers d’una comissió que estiga entre les candidates, per a determinar quin són els millors monuments d’eixe any, que no té per què coincidir amb els de la Secció Especial, encara que normalment, com diu el refrany i més a Gandia, amb diners... Torrons!. Els jurats poden parlar entre ells però l’acta que omplin és individual i d’ací es trauran els resultats

142

que donaran els premis a atorgar eixa mateixa vesprada a la Plaça Major. Aquest any des de la Federació de Falles han proposat fer un curs previ per a explicar cada apartat a puntejar pels jurats, però tot és molt subjectiu i cadascú vegem les coses des d’una perspectiva. Aleshores no sé jo si s’aclariran moltes coses amb això, però per falta d’idees que no siga. Però una cosa queda clara, per a ser jurat de monument a Gandia has de ser un erudit de Falles i tindre l’esquena ben ampla perquè mai plou a gust de tots i com ja sabeu en aquestes coses... el jurat MAI té la raó.

Pepa Rovira

Falla Espanyoleto 2016

Jurats a Gandia - Pepa Rovira

143

144

Falla Espanyoleto 2016

EL MEU MONUMENT ´eS EL MILLOR per Oscar de la Merced. Junta Local Fallera d’Alzira

n tot concurs sempre hi ha gent que no hi està d’acord amb el premi rebut. Què roí és quedar segon, veritat?. I, als monuments fallers, sobretot!. Tot l any treballant, buscant finançament, apostant pel nostre artista, posant-li tota la il·lusió per a què les festes josefines comencen amb un triomf de la nostra falleta. I si són tan nostres, els monuments, per què no els valorem nosaltres, els fallers?. A tot tipus d’esdeveniment som nosaltres jutges: si anem amb la indumentària corresponent, qui guanya la partida de truc o qui paga la ronda després d’una bona partida al punyet. Els encarregats d’arbitrar-ho som nosaltres, els fallers; inclòs si la paella està bona de sal o si l’arròs està prou soltet... Nosaltres som capaços de jutjar tot esdeveniment que ocorre a la festa fallera. Doncs per què no, nosaltres els fallers, som encarregats de jutjar els nostres monuments?. En moltes localitats sempre hi ha la mateixa disputa: “aquest jurat estava comprat abans d hora…”, “aquell és amic teu!. El vaig veure esmorzant l altre dia al teu cau!”. I, a la resposta de “busca l tu”, sempre hi tens la mateixa resposta: “Jo?. Jo eixa responsabilitat no la vull ni regalada!”. A la fi, sempre és el mateix que he dit abans, el segon mai hi estarà content.

Monuments a Alzira- Oscar de la Merced

145 145

Juntes locals de moltes localitats han optat per que cada comissió fallera siga l’encarregada d’aportar el seu jurat, per tal que la decisió siga tan justa com puga ser possible. Al meu col·lectiu faller, se’ns va ocórrer la idea del sorteig LLIGA DE CAMPIONS FALLERA. Ens col·locàrem la roba de feina i ens vam posar mans a l’obra: durant tres mesos previs a la setmana fallera la delegació de monument de junta local fallera va convocar unes ponències on convidàrem a gent qualificada (artistes fallers, escriptors, jurats d’altres poblacions, etc.) per a què exposaren, explicaren i debateren cada punt a tindre en compte que s’hauria de valorar en cada monument. Tot seguit, amb l’ajuda d’un notari es designaren de forma aleatòria nombres als distints jurats, per a quan se celebre el sorteig dels jurats per a les distintes seccions i categories, considerant també que no coincidisquen a la mateixa secció de la seua falla. Seguidament, es fa un sorteig públic en vàries urnes (d ahí el nom de “lliga de campions fallera”). Arribat el dia de les valoracions es fa entrega dels sobres tancats prèviament preparats pel notari, que és l’única persona que sap la identitat de cada nombre. El jurat comprova que el seu sobre correspon a la secció on el nombre està enquadrat. Teníem una gran quantitats d’elements per poder fer una tasca ben elaborada i de bon resultat: tres membres de cada comissió amb molta il·lusió amb el criteri clar de jutjar el monument plantat al carrer i no a la falla a la què pertany, ponents per poder il·lustrar els nostres jurats i saber cada tècnica o procés a seguir per a fer una bona valoració d’un monument, un notari que col·laborarà amb nosaltres de forma desinteressada i un equip de treball per

146

part de junta local fallera per a coordinar-ho tot. Era molt difícil fallar, per això a dia de hui no hi cap problema a l’hora de buscar jurat. Fins hi tot desprès de tres anys duent-ho a terme tenim les felicitacions per part dels fallers més veterans.

Oscar de la Merced

Falla Espanyoleto 2016

Monuments a Alzira - Oscar de la Merced

147

148

Falla Espanyoleto 2016

quin premi vols? He vist coses, que ni ho creuries... Que tens catarates? Un ninot cabrejat

alles de 2015, podrien ser recordades pels diferents aniversaris de dues comissions de Xàtiva: la Falla el Cid-Plaça de la Trinitat, la qual celebrava el 150 aniversari de la primera falla plantada a la plaça del Cid, i la Falla Espanyoleto que celebrava 50 anys seguits plantant falla a la plaça del mateix nom. No obstant això, també podrien ser recordades per l’any en el qual més premis van ser manipulats o l’any en que els jurats menys van treballar. Si, tal vegada siga una afirmació forta, però és que el dia 16 fou tot una sorpresa: premis de monuments manipulats, jurats que puntuen abans d’estar el monument completat, presidents que demanen altres jurats, bases de premis que mai apleguen o apleguen tardíssim... En fi, tot un tall d animalades. No es bo mantindre l espera del lector fins el final, no siga que passe un/a faller/a per davant amb un paquet de papes “olioses” i un bon grapat de cacaus “de mono” i passen de la lectura, així que començarem amb el plat fort. Tot va començar fa prou anys… Realment no està determinada la data concreta. Però en aquell moment, l’encarregat de buscar jurat per als concursos principals de la festa (monuments) no va ser capaç de veure el que podria passar

Quin premi vols?

149

uns anys després. Així que buscà un artista faller xativí de renom per poder demanar-li tots els jurats per als premis dels monuments, de tant de renom que una marca de cacaus i ametles l’utilitza: M&M. Però clar, els contactes de les falles són amplíssims i poden aplegar fins al Papa de Roma, (de segur que Benedicte té alguna carta d’alguna comissió xativina), i començaren a tindre algun contacte. Varen passar anys en els quals algunes falles sospitaren de l’entramat, però tot quedava resolt amb algun que altre premi (econòmic a poder ser) d’altres concursos, i així facilitar el camí per als grans premis. Un aniversari és un any especial, però soles deuria ser pel fet de celebrar junt a tota la comissió la pròpia història de la falla, recordar les vivències dels fallers més majors amb més memòria i no centrar tot un aniversari en posar-se cabut per aconseguir tots els premis de la Ciutat. I és justament el que va passar en 2014, dins de l’aniversari, se buscà obtindre el màxim nombre de premis possibles (recorrent a totes les artimanyes possibles, amics o coneguts per tal d’assegurar-los) i els més buscats fou el dels monuments, com de normal a càrrec dels jurats de M&M. El que va passar a partir del 16 de març de 2014 no és cap secret, la falla amb aniversari aconseguí molts premis, entre ells el de millor falla infantil de Xàtiva, però no el de millor falla; i això que estava tot a punt… Però el jurat no fou capaç de manipular-ho en últim moment… Gràcies, jurat!. Amb un parell de collons!. I apleguen nous aniversaris, el 50 aniversari de

150

la falla Espanyoleto, any 2015. Per fi Espanyoleto tornava a la màxima competició de les falles xativines entrant en categoria Especial, esperem que perdure... L’exercici va començar molt be, amb president nou, falleres majors i uns grans artistes per a les falles de l’aniversari, amb Ramón Olivares per a la falleta infantil i Pere Baenas per a la gran… Ara no anem a presentar-lo, ja s’ha encarregat la falla de traureli profit... Era tal la “poreta” que causava el nom, que de seguida es parlava del “estimat” pressupost dels monuments, aplegant a sentir-se 80.000€ per al monument gran… Pensant que de normal el preu més elevat en categoria especial és de 36.000€… Un cost prou més elevat… Altre “símptoma” d aquesta poreta fou un article d una fallera, la qual acusava a la Falla Espanyoleto de tindre una síndrome anomenada “síndrome Baenas”, el qual segons ella consisteix en la necessitat de contractar un artista faller de renom per tal d’assegurar el premi… Per aquest escrit espere que enguany es faça la “fe d errates”, per poder posar la vertadera síndrome d’aquesta persona o falla: la “síndrome del M&M”, el qual consisteix en regar les plantes de l’encarregat de buscar els jurats per tal d’assegurar el premi, encara que la seua falla no siga la millor. I d’açò hi ha proves (ara ve lo bo) o almenys alguna imatge… El dia de la inauguració del Museu Faller de la Ciutat, un diari publicà una noticia on en la imatge es podia veure una conversa entre dues persones, que de segur més d’un faller pagaria per sentir…

Falla Espanyoleto 2016

Casualitat o causalitat?. Però açò no acaba ací, M&M tenia que solucionar l’embolic de l’any anterior, i va fer un parell d’arreglets en varis premis: primer en els de l’exposició del ninot, on va fer que guanyaren dos amics… sempre artistes locals clar… però açò val un article complet per a ell; ninots de secció tercera millors que la resta, on

les males llengües comenten que un alt càrrec de JLF ordenà que no guanyara un ninot de secció tercera… Males costums… Però el dia 16 de març de 2015 aplegà el plat fort. Tot i estar els premis estudiats abans de plantar les falles… el monument de l’Espanyoleto generà un gran nombre de visites… sobretot de la tribu dels xaquetes-rojes…. la poreta que dèiem abans… Ara el lector pensarà que tot açò no té trellat, que és una pataleta, simplement paraules ben posades a un text però sense fonament… però no… com dèiem tenim proves… Mai ningú s’ha parat a buscar entre les actes dels premis?. Jo si… i pam!. Sorpresa! (cal dir que totes les actes dels premis es troben obertes al públic en l’arxiu municipal de la Ciutat en passar la setmana de falles). Anem al lio!. Aquestes tres actes són les puntuacions dels jurats per als monuments grans de secció especial… No vegeu algo estrany?.

151

Punts Espanyoleto

Jurta 1

Jurat 2

Jurat 3

Modelatge

Acabament

Pintura

Monumentalitat

Risc

Originalitat

Fixeu-se be. El jurat 1 no deu saber massa be sumar, perquè la suma de puntuacions de la Falla Espanyoleto està malament… Però no passa res, no anem ara a demanar que el jurat, el secretari de la JLFX i el notari comproven les sumes… Les “mates” son difícils… És cert… Comprovació: Espanyoleto: 8+7+9+8+6+8=46 República Argentina: 10+7+9+10+6+8=50 Ferroviària: 9+6+9+9+6+9+7=47 Si fóreu jurat, que faríeu per tal que una falla no guanyara, passe el que passe?. Puix sí... Això pareix que va pensar el jurat 2, perquè això de posar a tots els apartats una nota de 5… fa mala olor… Però no passa

152

res, es pot arribar a acceptar que el jurat pose un 5 en tot… Però abans repassem amb detall els monuments…

Argentina un 10.

Pintura: Espanyoleto un 5… República Argentina un 9. Què nota ficaríeu a cada falla?. Una diferència de 4 punts sobre 10?.

Veritablement és el doble de gran?. Acceptem que és més gran, però de 5 a 10 punts és el doble. Risc, Espanyoleto un 5... República Argentina un 6.

Monumentalitat:

Espanyoleto un 5...

República

Val que siga un aspecte complicat d’avaluar, però el jurat és expert i deuria saber algo de física per açò. La teoria és que el risc en una falla consta de les dificultats geomètriques dels monuments les quals fica en perill l estabilitat del monument.

Quin premi vols?

153 153

Doncs be, ara mirem les falles…. a què us sembla l estructura de RA?. Molt be, a un joc de construcció quan érem menuts…molt menuts…d’aquells de posar blocs damunt d’altres… Veritablement això té mes risc que la resta?. Modelatge, Espanyoleto un 5... República Argentina un 9. D’acord que el modelatge d’Espanyoleto foren peces de la millor falla de la Comunitat Valenciana de 2014, la de la Falla del Pilar, però açò es roïn?. Perquè les de RA són peces repetides d’una falla de Gandia de l’any 2013, la qual no va guanyar ni la seua secció… Acabament, Espanyoleto Argentina un 8.

5...

República

Enserio?. Per poder comparar aquest apartat sols anem a fixar-nos en els detalls de les cares dels remats de les dos falles…. Originalitat, Espanyoleto un 5... República Argentina un 9. No sé molt be el pensament que varen tindre a l hora de puntuar aquest aspecte… es fixaren en la “originalitat” del projecte?... O en la “originalitat” de les peces?. Com hem dit abans, les dos parteixen de monuments ja plantats anteriorment pels seus artistes (algo molt comú per tal d’abaratir costs), almenys la d’Espanyoleto sí era una idea original: re-utilitza peces, però estaven pintades diferents i mostraven un monument inèdit fins la data. Però la falla de RA va ser plantada exactament igual a Gandia l’any 2013… Però be, no anem a demanar que el jurat (artistes agremiats) coneguen les últimes falles plantades a la Comunitat… Però són soles “històries” de la gent… o no tant?. A banda d açò, va hi haver més “curiositats” a les actes dels jurats de diferents modalitats, per exemple, al jurat de Presentació. Els actuals estatuts marquen que hi ha una puntuació màxima de 300 punts, però aleshores, cóm és possible que els guanyadors obtingueren més de 400?. Amb les falles infantils no van poder fer massa, quatre falles lluitaven per obtindre la millor falleta de la Ciutat (Murta, RA, Abú i Ferroviària) i ací, sent els mateixos aspectes a puntuar que en el cas de les falles grans, el jurat va valorar per damunt els aspectes de pintura i acabament front a la monumentalitat… Això si, amb una gran quantitat

154

Falla Espanyoleto 2016

d’esborradures per fer les actes més reals. Altre gran concurs va ser el de crítica local. El jurat va començar a passar a revisar les crítiques la nit abans del dia 16, molt abans que moltes falles tingueren les crítiques al seu lloc. Ací varis presidents van ser avispats i s’adonaren, demanant que la JLF posara altre jurat per donar aquests premis. I Així va ser. Però sorpresa!: en el moment que el president nat llig les actes, s’adonen que no han posat puntuacions, sinó primer, segon i tercer premi, en contra del que diuen els estatuts… Però ja no van dir més que algun crit patètic en el moment de donar els banderins. Una llàstima, mai sabrem quina critica va guanyar en el

primer jurat i en el segon… seran diferents?. Segur!…. I cóm no, l’escandalós repartiment de palets (amb premi econòmic) entre la major quantitat de falles de la Ciutat… “Així estaran més contents tots”, (va pensar algun il·luminat)… M’ho estic imaginant, Darth Vader amb el mocador de la JLF al coll, dient als jurats: “…feu que parega real…”.

Quin premi vols?

155

156

Falla Espanyoleto 2016

XXX. Si senyor, ben repartidet. D.V: Les decoracions per a Espanyoleto, per a que no digen res dels premis de monuments… XXX: Però amo, el Cid sol fer be les decoracions… I si la fa millor?. D.V: Puix els donem dos premis de reciclatge i arreglat!. A més a més, ja els hem regalat també un banderí de presentació, i això que ni participaven… XXX: Però senyor, si van dir en reunió que estaven desqualificats per no complir l horari de presentacions que marcava el reglament!... A més a més, JRJ també sol decorar amb molt de reciclatge… D.V: Estàs tocant-me els nassos!. JRJ que es quede en millor escena, millor crítica fallera i au, l’any que be més.

D.V: La resta ja saps… Tot el ral·li per a Ferroviària, presentació enguany per a Raval, i la segona part per a República Argentina… Ah!, i la carrossa per a Sant Jordi, que l’any passat van renegar un poc… XXX: Ens faltarà la millor coberta del llibret. D.V: Quina falla ens queda per donar algo?. Ah, ja sé!, Molina millor coberta, i dona’ls algun segon premi de cavalcada també. Tampoc anem a donarlos tant que ja van fer l’apropòsit de la presentació de les falleres majors de Xàtiva… XXX: La resta ja són cosetes menors… Ho deixem als jurats, no?. D.V: Si, la resta que s’encarreguen ells… O tinc que fer-ho jo tot?.

XXX: D’acord. Però i què fem amb els d’igualtat de gènere?. I amb el premi del COR?. D.V: Veig que no heu entès res… Després dels premis de l’exposició del ninot, hem de donar-li algo al Carme, així que un premi del COR per a ells… El més gran, així els tindrem callats un temps… XXX: Molt ben pensat. I el d’igualtat de gènere el deixem desert, no?. Perquè les bases les vam donar quan ja estaven les falles confeccionades…. D.V: Noo, burrooo!. I això, què més dona?. Els d’igualtat de gènere, un per a Murta que em cauen be i l’altre també per al Carme…

Aquesta podria haver segut la conversa del repartiment dels premis, i si no fou així algo pareguda… I pense jo… Per què no deixem als jurats que siguen ells els que trien els guanyadors?. Per què mai pensem que els premis s han donat be?. Serà per la manera de ser dels fallers?. No som capaços de fer funcionar el sistema que hi ha als estatuts?. I si el sistema no és bo… Per què no el canviem entre tots?.

qualsevol semblaça amb la realitat, es pura casualitat

157

158

espanyoleto 159 159

160

Falla Espanyoleto 2016

RESPECTE DEL CINQUANTA ANIVERSARI per Juan Ramón Alcocer

ls anys 2014 i 2015 han estat molt importants per aquesta Comissió, perquè durant aquests anys hem celebrat el nostre 50é Aniversari com a Comissió. Ha estat un exercici intens, en el que pràcticament tothom s’ha involucrat per a fer que la celebració lluira amb llum pròpia. Tot va començar amb la constitució d’una comissió organitzadora. A ella podia assistir qualsevol faller i, la veritat és que va ser prou concurrida en totes les seues sessions. Una primera conclusió d’aquelles reunions va ser la idea de què la celebració tenia que estar oberta a totes les persones que, al llarg d’aquests 50 anys, va tenir l’oportunitat de formar part de la Comissió. D’entre elles, a les dones que havien tingut la sort de representar a la Comissió com a falleres majors, tant majors con infantils. Es va indagar respecte de les adreces i telèfons de les falleres majors i dels presidents, i se’ls va comunicar que contàvem amb ells per a les nostres celebracions. Actualment tenim una potent ferramenta de comunicació, el watsapp, que ens va servir per poder tenir un contacte directe amb totes i cadascuna de les falleres majors. Així van sorgir tres grans grups: el de falleres majors, el de les infantils i

50 Aniversari - Juan Ramón Alcocer

161 161

els dels presidents. Al temps que es recollien les dades anteriors, un grup de fallers es va preocupar de buscar als artistes que ens plantarien els monuments. Per suposat, els artistes tenien que plantar dos monuments dignes de la celebració. A més, el conjunt de fallers havia decidit que aquest exercici anàvem a col·locar el monument major en secció especial. La tasca va ser dura, visitant a varis artistes, replegant idees d’uns i d’altres, i buscant algo que ens diferenciara d’allò al que estàvem acostumats. En l’artista infantil va ser més fàcil, encara que vam tenir que reunir-nos amb ell vàries vegades: “ara estem en especial... ara en primera... que si el ninot d exposició...” Més llarg va ser el camí fins arribar a l artista del monument major. Quan estàvem a punt de donar-nos per vençuts, una última oportunitat va fer que contactàrem amb l’artista que havia acabat de guanyar les seccions especials tants a València com a Alacant: Pere Baenas. Era la persona idònia per portar a la nostra Ciutat una nova manera de fer falla, en la que no es té tant en compte el volum sinò l’acabat, la pintura i l’harmonia del monument. Des del primer moment tota la falla va ser conscient que, a la nostra Ciutat, encara prima la idea de que una bona falla és aquella que té un gran volum. Pot ser perquè el jurat buscat estiga viciat per idees que van quedant-se en desús. El ben cert és que Pere Baenas representava una nova manera d’entendre el monument faller, i l’oportunitat de gaudir d’un gran mestre no la podíem desaprofitar. El fet de comptar amb Pere Baenas ens va portar una de les primeres sorpreses inesperades del cinquentenari: el desig insospitat d’alguns fallers d’altres comissions per enterar-se del que ens havia costat el monument gran. La xifra va arribar fins als 49000 euros!.

162

L’altra agradable sorpresa va ser el fet de constatar la quantitat de visites que vam tenir, per part de fallers d’altres comissions, els dies que plantàvem el nostre monument. Teníem clar que anàvem a continuar fents els actes propis de l’exercici, tals com cavalcades, presentació, ralli, etc. I que tots ells anaven a tenir en compte la nostra celebració. Però, a més, teníem que esforçar-nos en organitzar actes propis d’aquest esdeveniment. Hi havia que intentar consensuar, entre tots, quins anaven a ser els actes que conformarien aquesta celebració, i repartirlos entre l exercici adequadament. Per a tal fi, ens vam dedicar a fer reunions, els dissabtes, per tal de fer una adequada “pluja de idees” i la posterior organització dels actes escollits. Mentre fèiem aquestes reunions, vam demanar als artistes gràfics de la comissió, que ens dissenyaren un logotip que representara el nostre aniversari. El guanyador va ser el presentat per Alberto Ordiñana

Era el moment de contactar amb antics fallers, alguns dels quals es van apuntar a la falla de nou. Ens van ajudar a saber més dades de la comissió, ens van aportar documentació escrita i gràfica, i ens van ajudar en tot allò que van poder. Aquesta informació ens va portar una altra de les sorpreses agradables que no esperàvem: constatar que la nostra comissió ja existia, abans de què es fera oficial la seua constitució. Durant els exercicis 1955 fins al 1959, la falla va estar conformada per xiquets del barri. Als exercicis compresos entre 1960 i 1962, la comissió ja estava formada per majors. Altra grata sorpresa que no esperàvem es va produir quan vam demanar fotos que adornaren els cinquanta anys passats. Aquesta petició va fer que tothom obrira els seus àlbums de fotos i que compartira amb la resta de fallers, per watshapp, les fotos més significatives o, simplement, les més gracioses. Aquesta activitat espontània va aportar un alt grau de camaraderia entre fallers i que augmentara el sentiment de pertinència dels fallers vers la seua comissió.

Al 25é aniversari, la comissió va fer un llibre commemoratiu que té la seua pròpia història. Arribat el cinquentenari, l’equip de redacció del llibret tenia que esforçar-se per realitzar un llibre que estiguera a l’altura de la celebració. Prompte es va posar a treballar amb ell, demanant a totes les falleres majors que aportaren fotos i escrits que evidenciaren els fets més significatius dels seus anys. La resposta va ser molt bona i l’equip de redacció es va posar a treballar en un llibre que ens portaria una altra sorpresa agradable: vam obtenir el 24 premi de promoció i ús del valencià, atorgat per la Conselleria d’Educació i Cultura. A més, el llibre va ser presentat al públic al Saló d’Actes de la Mancomunitat de la Costera, el dia 27 de febrer de 2015, amb una molt bona afluència d assistents.

Recuperàrem la figura de “Faller d Honor”, estament que no és fàcil d’aconseguir en els temps que vivim, però que encara així, vam ser capaços de captar.

L’acte central, en aquestes commemoracions, va ser l’ACFE: Acte Commemoratiu de les Falleres Majors de l’Espanyoleto. El problema va començar amb el nom: que si “gala”, si “presentació”... A la fi, es va optar amb el nom d’ACFE. Després van hi haver més discussions, però totes encaminades a que l’acte responguera a les expectatives. I així va ser. Va

163

tindre lloc el dia 31 de gener, al Gran Teatre de Xàtiva. Es va fer un repàs per tots i cadascun dels exercicis viscuts fins ara, comptant amb l assistència d’un nombre important de les falleres majors i presidents que han passat per aquests càrrecs. A la finalització de l acte, vam gaudir d un esplendorós Sopar de Gala, als Salons Reina, en el que ens reunírem els fallers antics i els presents. Acte que varen aprofitar les falleres majors per a fer el seu regal a la comissió: uns nous estendards, tant per a la comissió major com per a l’infantil. Al febrer, continuàrem amb les celebracions. El dia 8 tinguérem dos actes molt assenyalats. A les 12 hores celebràrem una missa per a recordar als fallers i falleres difunts d’aquests 50 anys, a l’església de la Mercè. Finalitzada la missa, descobrírem la Placa Commemorativa del 50 aniversari, a la plaça de l’Espanyoleto. Per aquest acte, vam comptar amb la presència de l’Alcalde de la Ciutat, així com de les Regidores de Falles i de Cultura.

Arribava la setmana fallera. Com no, havíem pensat amb la possibilitat d’engalanar la nostra plaça, d’una manera especial. Amb eixe pensament, vam contractar un projector d’imatge i so que projectava vers la façana del Centre d’especialitats. En ella es projectava videos i imatges de la comissió, així com publicitats diverses. A més, vam penjar una banderola amb el nostre logotip commemoratiu, en totes i cadascuna de les faroles que donen llum al tram que munta des de la plaça la Bassa fins la nostra plaça. Però, el que més va cridar l’atenció dels visitants, va ser el fet que amaneixera l’estàtua de l’Espanyoleto que presideix la nostra plaça, vestit de faller, convertint-se en un faller més d’aquesta comissió.

Van passar els dies de falles, però els actes commemoratius encara no havien acabat. Ens reservaven per a després de falles, concretament per al dia 31 de març, l’exposició commemorativa

164

Falla Espanyoleto 2016

del 50é aniversari de la nostra Comissió, a la Casa de la Cultura de la Ciutat. Allí va estar a l’abast de la ciutadania, fins el 14 d abril.

Exposició commemorativa del 50é Aniversari

Falla Espanyoleto

Organitza: ESPANYOLETO

FAL LA

AÇA PL

I A DJAC

IVA XÀT ENTS -

A.C. Falla Plaça Espanyoleto

Del 31 de març fins el 14 d’abril Casa de la Cultura 1r pis

Amb aquest acte es va donar per concloses les activitats que van formar part del nostre 50é aniversari, amb dos pretensions ben clares: que els seus integrants festejaren de manera digna una celebració com aquesta, i que la resta de ciutadania ens coneguera un poc millor.

Juan Ramón Alcocer

50 Aniversari - Juan Ramón Alcocer

165

166

Falla Espanyoleto 2016

angel Azpeitia i la falla d’Espanyoleto de 1967 per Joan Quilis En aquest 51 anys de vida de la falla d’Espanyoleto, han sigut molts els artistes fallers que han treballat i han plantat per aquesta comissió: Ramón Morell, Antonio Grau, Paco Roca, Xavi Herrero i un llarg etc... Tots els artistes nombrats, són locals i de reconegut prestigi, encara que també han plantat falla per a aquesta comissió artistes forans. En aquest article, anem a parlar d’un artista forà, poc conegut i que ja fa un grapat d’anys va plantar una falla, per a aquesta comissió. Anem a parlar de l’artista Ángel Azpeitia Ureña (1928-2014), qui en 1967, va treballar per a la comissió d’Espanyoleto, realitzant la falla “El peix gran es menja al menut” (1). D’Ángel Azpeitia Ureña sabem que, naix a Madrid el 14 de novembre de 1928 i va morir a València el 13 d’octubre de 2014, li faltava un mes per a complir els 86 anys (2). En plena Guerra Civil, es trasllada amb tota la família a València (3). És germà major de José Azpeitia Ureña, també artista faller i escultor. Possiblement José siga més conegut i afamat que Ángel, ja que aquest treballa amb Octavi Vicent, en falles, com la dissenyada per Dalí per a la plaça de l’Ajuntament de València en 1954. Aquest, també plantà cinc falles en la capital de categoria especial. Va ser professor de l’Escola

Angel Azpeitia- per Joan Quilis

167 167

d Arts i Oficis en 1969 i desprès també, en la de Belles Arts de Sant Carles (4). Però allò que ens interessa ací, és Ángel. Aquest va realitzar quatre cursos de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis. Deixa els estudis, per a posar-se a treballar, en 1941, amb l’artista faller José Sánchez Cervera. Més tard, treballarà amb el també artista faller Juan Monleón Blasco. En 1952 ingressà en el gremi d’Artistes Fallers (5). La primera falla que planta, va ser a València, en 1951, per a la comissió de General Almirante Carrera En Corts i l’última que se li coneix la va realitzar per a Mislata, per a la comissió Lepanto - Don Juan de Àustria en 1994 (6). És un artista, que a València, no va plantar mai en secció especial. Però si en la categoria de primera A, en comissions com: plaça de Jesús, Joaquín Costa -Burriana, Reina - Paz o Salamanca - Conde Altea, Av. Burjassot - Joaquín Ballester (7). També es reconeguda la seua faceta d’artista foguerer, ací, si que plantà en diverses ocasions en secció especial amb la comissió de Benalúa. També destacar, la foguera de 1979, que va realitzar per a l’Ajuntament d’Alacant (8). Altres facetes, d’aquest artista, varen ser la de realitzar carrosses. També se li coneix, la construcció d estands, que va fer per a la fira de FITUR a Madrid, tasca que va realitzar des de 1982 fins a 1989 (9). Ángel Azpeitia, es va casar amb Ana Sanz Fuertes i va ser pare de quatre fills. Si continuem amb la professió d’artista faller, José Ángel Azpeitia Sanz, el qual va plantar falles fins a 2012, dedicant-se en l’actualitat al negoci de les carrosses (10). Però, passem al seu treball a Xàtiva. A la nostra ciutat, sols plantarà una falla, com hem assenyalat, en 1967 per a la comissió d’Espanyoleto. Eixe mateix any, va realitzar la falla de la comissió, Salamanca Conde Altea de València i en juny treballarà per a

168

la foguera del barri de Benalúa a Alacant. En aquell any a Xàtiva, les falles estaven encapçalades per José Climent Cuenca, com a president de la Junta Local Fallera i la Fallera Major de Xàtiva, va ser la Senyoreta Mª de la Concepción Torregrosa Guerrero (11). A banda de la falla d’Espanyoleto, es plantaren cinc falles més: Tetuán, Mercat, República Argentina, Sant Feliu i Enríquez. D’aquestes sis comissions, la meitat es decidiren per artistes forans. A banda d’Ángel Azpeitia, també plantaran a la nostra ciutat artistes, com Vicent Sancho per al Mercat i Antoni Fontelles a la plaça d’Enríquez (12). Entre els locals per a Sant Feliu treballava el ja veterà Ramon Morell, en República Argentina un jove Antoni Grau i en Tetuán, el tàndem incipient, Manolo Blanco - Esteve Arnau. La falla guanyadora va ser la d’Antoni Grau, amb el lema “Festivals”(13). La falla d Ángel Azpeitia no va tindre molta sort, aconseguint un cinquè premi. On si es va quedar en bon lloc, en aquell any, a la comissió d’Espanyoleto, va ser a la cavalcada del ninot, guanyant el primer premi a la millor comparsa. També aquell mateix exercici, es guanyaria el campionat de futbol que es va organitzar (14). En 1967, era el segon any de vida de la comissió, estava dirigida, per José Ribelles i Álvarez, qui repetia com a president de l’any anterior, la Fallera Major va ser Mª Isabel Tormo i Esparza. L’exercici, anterior, es treballà, amb l’artista local Ramon Morell, obtingueren també un cinquè premi (15). Possiblement amb la intenció de pujar graons en els premis fallers i guanyar un poc de prestigi, José Ribelles, aprovaria la idea de canviar d’artista, però el resultat va ser el mateix. Possiblement, la força creativa d’Antoni Grau i de Manolo Blanco, deixaven poques opcions a altres artistes. El motiu que fóra un artista de València, queda

Falla Espanyoleto 2016

explicat en els llibres de l’Espanyoleto de 1990 i 2015, el del vint-i-cinc aniversari i el del cinquantenari. En ells ens diu que, qui va contactar amb Ángel Azpeitia, va ser Ricard Jordà, el nuvi de la filla del propietari del “Bar Club Nàutic”, lloc on es realitzaven les reunions de la comissió. Aquest era de València i pertanyia a la Junta Central Fallera, era coneixedor del món faller i artístic de València. Ell va ser qui va dur totes les gestions davant l’artista (16). Possiblement la falla de 1967, no fóra de les millors plantades per a la comissió de l’Espanyoleto, però segur que sí que és una de les millors en quant a anècdotes. Com per exemple, que els membres de la comissió, no varen conèixer a l artista fins al dia de la plantà, com hem vist va ser Ricard Jordà, qui ho va gestionar tot. Un altre fet curiós, es va produir durant el trasllat de la falla. Al passar pel pont de Gavarda, la peça central, que es tractava d’un peix espasa es va quedar enganxada, la solució va ser serrar la peça, perquè poguera passar i a Xàtiva tornar-la a ajuntar. També és una bona anècdota, que la falla arribara de matinada, a la seua ubicació, quan, ja la resta de comissions havien muntat els seus monuments. Afortunadament, es varen concloure les tasques a temps, per a què quan puguera passar el jurat (17). L’estructura de la falla, era la tradicional de l’època, un cadafal, central amb quatre bases al voltant. El cadafal, era rematat, per una ona marina i coronant aquesta, el famós peix espasa esmentat, que es va haver de serrar. Les bases feien al·lusió al tema de la circulació a Xàtiva ja que s’havien incorporat nous guàrdies urbans per a dirigir el trànsit en els encreuaments de la ciutat. En les bases es podien apreciar, tot tipus de senyals de circulació. Inclòs el ninot de l’exposició, d’aquell any, representava un guàrdia urbà (18). Coneguem la falla, per les fotografies publicades als dos llibres referits anteriorment, és interessant,

Angel Azpeitia- per Joan Quilis

169

veure, aquest tipus de fotografies, antigues que les comissions guarden de les seues falles, per dos motius: un perquè ens donen informació de com eren els monuments any rere any i l’altre, perquè ens informen dels canvis urbans que s’han produït, al voltant d’eixa ubicació i que de vegades, són molt interessants. Com en el cas que estem tractant, de la plaça de l’Espanyoleto en 1967. Si comparem les imatges de la fotografia, on esta emplaçada la falla en aquest any a l’igual que en anys anteriors i posteriors, en l’aspecte actual, veiem que hi ha moltes diferències, la principal que podem apreciar és, com el jardí que hui en dia envolta l’escultura del pintor Jose de Ribera, no existeix, tot és una gran replaça, un poc abandonada, sense cap tipus d’asfaltat o llambordins. L’escultura, encara que no ix a la fotografia, sí que existia, fou realitzada en 1891 per l’escultor Lluís Gilabert (19). Els habitatges que observem, són pràcticament, les mateixes que encara podem trobar-nos hui en dia. Possiblement l única variació, siga, la finca moderna del cantó i que, no apareix a la fotografia, en 1967 encara no estaria construïda. En aquest article hem intentar traure un poc de l’oblit un artista faller, com Ángel Azpeitia Ureña, no massa conegut, però que va treballar a la nostra ciutat i sempre està bé, recordar, aquelles persones, que d’una manera o d’altra, han deixat la seua manera de fer les coses entre nosaltres. També hem volgut contextualitzar, la falla d’Ángel Azpeitia dins de la resta de monuments que en 1967 es varen realitzar a la nostra ciutat, veient quins artistes treballaven en aquells anys.

1: Llibre Falla plaça Espanyoleto 1990; Ed. Falla plaça Espanyoleto. 1990. Llibre Falla Espanyoleto 2015; Ed. A.C. Falla plaça de l’Espanyoleto. 2015. 2: Levante El Mercantil Valenciano. 15.10.16. http://www. levante-emv.com 3: Gremio Artesano de Artistas falleros: www. facebook.com 4: José Azpeitia Ureña: http://es.foc.wikia.com/wik 5: Gremio Artesano de Artistas falleros: www. facebook.com 6: Revista Cendra Digital. 140. Octubre 2014. http://www. cendradigital.com 7: Levante El Mercantil Valenciano. 15.10.16. http://www. levante-emv.com 8: Revista Cendra Digital. 140. Octubre 2014. http://www. cendradigital.com 9: Gremio Artesano de Artistas falleros: www. facebook.com 10: Las Provincias. http://www.lasprovincias.es 11: Sánchez i Pérez, Joaquim. Quadern de falles, 1865-2014. Edita: Junta Local Fallera. 2015. 12: Tortosa i Garcia, Rafa: De fora vindran... (Artistes forans a les falles de Xàtiva). En Llibre Benlloch 2012; Ed: Associació Cultural Falla Benlloch. 2012. 12: Llibre Falla plaça Espanyoleto 1990; Ed. Falla plaça Espanyoleto. 1990. Llibre Falla Espanyoleto 2015; Ed. A.C. Falla plaça de l’Espanyoleto. 2015. 13: Sánchez i Pérez, Joaquim. Quadern de falles, 1865-2014. Edita: Junta Local Fallera. 2015. 14: Llibre Falla plaça Espanyoleto 1990; Ed. Falla plaça Espanyoleto. 1990. Llibre Falla Espanyoleto 2015; Ed. A.C. Falla plaça de l’Espanyoleto. 2015. 15: Llibre Falla plaça Espanyoleto 1990; Ed. Falla plaça Espanyoleto. 1990. Llibre Falla Espanyoleto 2015; Ed. A.C. Falla plaça de l’Espanyoleto. 2015. 16: Llibre Falla plaça Espanyoleto 1990; Ed. Falla plaça Espanyoleto. 1990. Llibre Falla Espanyoleto 2015; Ed. A.C. Falla plaça de l’Espanyoleto. 2015. 17: Llibre Falla Espanyoleto 2015; Ed. A.C. Falla plaça de l’Espanyoleto. 2015. 18: Llibre Falla plaça Espanyoleto 1990; Ed. Falla plaça Espanyoleto. 1990. Llibre Falla Espanyoleto 2015; Ed. A.C. Falla plaça de l’Espanyoleto. 2015. 19: Quilis i Rodenas, Joan: Escultures urbanes a Xàtiva; En Llibre de la Fira 2001. Ed: Ajuntament de Xàtiva. 2001.

Joan Quilis 170

Falla Espanyoleto 2016

171

172

Falla Espanyoleto 2016

exercici 2015-2016 per Felipe Diaz Acabàrem l’exercici del 50 aniversari amb un bon sabor de boca, i disposats a iniciar un nou any, per poder sumar almenys 50 anys més al nostre haver. Quasi cada setmana hi ha dolcets a la taula a l’hora del cafè, per a celebrar algun natalici, i és que les bones costums no s’han de perdre mai com versa una dita popular “val més perdre un jefe que una bona costum”, i la gent ja està acostumantse a dur “els pastissets” tan demanats en cada felicitació al grup del whatsapp. També tenim un clàssic que no ens falla a la falla, valga la redundància, i són les porres que duu Miquel Diego, que sol fallar poc o molt poc a les reunions de divendres, per a recaptar 1 euret per aposta. El dia 30 d’abril es feia la presentació de la junta executiva de la falla per a enguany, encapçalada de nou pel nostre benvolgut Pere Garcia. I tan sols 15 dies després, el 15 de maig, es presentaven els pressupostos. L’elecció de Fallera Major no es va fer esperar massa, el dia 22 de maig ens assabentem; Esta Fallera Major, farà 20 anys que va ser Fallera Major Infantil de la nostra Comissió, i 50 anys que sa mare ho fora també de la nostra Comissió; ella no és altra que Isabel M. Sánchez Tormo, de la saga dels

Exercici 15/16- Felipe Diaz

173 173

Tormo que han ajudat a que la falla fou coneguda a Xàtiva. El 5 de juny coneixíem que els artistes serien els mateixos que l’any anterior: Ramon Olivares i Pere Baenas. Enguany tornem a triomfar!. També han començat els jocs de saló, i enguany hi ha 2 valents que s’han tirat a l’arena, i a més dels tradicionals parxís, dòmino, truc, ens animem i ens apuntem a la manilla per a quedar finalment tercers, però açò serà el 17 de juliol. Al voltant del 12 de juny amb “la idea d aconseguir un monument digne, i aconseguir un cadafal de gran categoria” s ha pensat en fer una rifa voluntària, que finalment té molt d èxit i tots els fallers fiquen el seu granet d’arena i venen dita rifa, que a la vegada fa de calendari per al 2016, i el millor de tot és que es fa amb 5 imatges molt significatives per a la comissió: Disseny exclusiu realitzat per Kukuxumusu per a la Falla Espanyoleto. Fotografia de les Falleres Majors i Presidents en l acte commemoratiu de la Falla Espanyoleto 31/01/2015. Imatge utilitzada per mostrar l’artista per al monument del 50 aniversari, Pere Baenas 2015. Imatge del monument del 50 aniversari. Imatge per al cartell de l’espectacle Em-presonats al Gran Teatre de Xàtiva 23/02/2013. Al voltant del 26 de juny, Vicen proposa fer cubbà al casal per a “ficar-nos tipàs”. A més s inicien els primers moviments per a començar a preparar el xiringuito de Fira. En juliol, el dia 10 per a ser més concrets, ens comuniquen que el consistori ha decidit que no hi haurà teatre faller a la Fira. El 31 de juliol té lloc la ja tradicional festa de l’aigua. I l’1 d’agost tindrem organitzat un sopar

174

d estiu de disfresses, amb la temàtica “Hawai”, així al poliesportiu de Novetlè hi haurà un grup de hawaians divertint-se i celebrant la germanor que ens uneix en esta comissió. Un dia trist per a la nostra comissió i per al col·lectiu faller, és el dia 18 d’agost de 2015, dia en que Paco Guerrero ens digué adéu, ens deixà un gran faller de la nostra comissió, un amic i expresident, faller actiu des de 1973, que a més va formar part de l’executiva de la Junta Local Fallera de Xàtiva, exercint com a vice-president. Comencen ja a preparar cavalcades. Les encarregades, com ve sent habitual en estos últims anys, Amparo i Isabel M. Com que Isabel és la Fallera Major, li donem un ultimàtum “després de les cavalcades, només seràs Fallera Major”. L’11 de setembre s’anuncia qui serà la Fallera Major Infantil, que com sabeu ja és Carolina Diego i Soler. Al dia següent d’esta data important, s’organitza la festa del xiquet, faran portadelles i es presentaran al concurs de la Junta Local Fallera, a veure si hi ha sort. Per la vesprada s’organitza una exhibició de cubbà al carrer per a xiquets... i majorets. Va ser una vesprada molt divertida, i tots i totes vam ballar, encara que fora almenys un ratet. Ja hem arribat a meitat de l’exercici, el 19 de setembre es celebra el mig any infantil i al 26 de setembre, el mig any major. En ambdós gaudírem d’un molt bon ambient. Al mig any major destacar que vam ser la comissió amb més assistents. Enguany la Junta ha organitzat un concurs de mascotes falleres, i a la nostra comissió hi ha que felicitar a Lluna i a Aaron que han sigut guardonats amb el primer i el tercer premi respectivament. Després dels mig anys, venen seguidament les

Falla Espanyoleto 2016

cavalcades, el 18 d’octubre tingué lloc la cavalcada infantil, i el dissabte 24 la cavalcada major. Cap al 30 d’octubre se’ns comunica que hi haurà que fer un curs per a poder tirar petards... encara que finalment no hi haurà quòrum suficient per a durho a terme; Sembla mentida que de 19 comissions i aproximadament 2000 fallers censats, no hi haja quòrum suficient. Enguany, es recupera una antiga tradició, que els pares de Carolina han volgut dur-li-ho en sorpresa, es tracta de la demanà a Carolina, que tindrà lloc el 6 de novembre, i si, es va aconseguir que fos sorpresa, així la cosa va tindre més emoció. Casa Conxin estava a tope, eixe annex del casal, on se’ns tracta amb molt d’afecte. L’artista Pere Baenas, ens comunica que el monument ja està i que hi ha que fer-li lloc que tot allí no li cap, així que el 14 de novembre anirem a per part del monument i el deixarem a la nau de Vicedo, un altre annex del casal, on també se’ns tracta amb molt d’afecte. El 28 de novembre tenim el nomenament de les Falleres Majors al casal, amb una gran assistència de gent. A la setmana següent ja ens toca la presentació, que la canviàrem a la falla Selgas, ja que ells la faran conjunta amb una altra comissió, i per tant agafàrem eixe dia nosaltres. Les nostres Falleres Majors per a l’exercici 2015-2016 estaven emocionades, guapíssimes i feren uns grans parlaments. Van tenir uns mantenidors que les varen fer plorar i emocionar-se. I fins ací, un exercici amb tots els esdeveniments fallers, al qual tan sols li falta la traca final, la setmana fallera i les setmanes prèvies, que ja anem

176

fent falla i fent ganes de festa. Bones falles 2016 per a tots!.

Felipe Diez

178

Falla Espanyoleto 2016

paco guerrero “...com a molt, li queden uns mesos de vida ...” per Felo Fuentes Aquelles paraules d’Óscar Guerrero en un fred gener de 2015, asseguts una nit a la terrassa del Pub “Jardín del Beso”, em van caure com una galleda d’aigua gelada. No m’ho podia creure. Mon tio Paco, ens deixava. No podia ser, ... “segur que alguna cosa faran els metges, ja veuràs com amb un tractament, s’estabilitza i a viure ... que ell és fort, que segur que d’aquesta surt ...... segur”. Miquel i Jo, no sortíem de la sorpresa, en comprovar la cara del nostre amic, el nostre germà. Què s’ha de dir en aquests casos?. Quines paraules o frases reconforten o animen a un fill que va a perdre a un pare? ..... No hi ha ... no existeixen, són paraules sense ànima. A Paco Guerrero feia temps que se li anava notant un empitjorament en la salut. Semblava que el tenien mig enganyat, i no li deien la veritat, però ell ho sabia, Paco s’ho veia vindre. “Felo, les últimes falles”, em va soltar en març, com qui colpeja fort amb un mall, asseguts a la porta del casal. Jo, per fingir normalitat i ignorància, li vaig contestar: “Collons, Paco, què t’esborres de la comissió?. ¿Tan cremat estàs que t’apuntes a una altra?. No digues tonteries. “

Paco Guerrero- Felo Fuentes

179 179

Però per la seua mirada, profunda, penetrant, i aquesta pinzellada de mig somriure forçat, jo sabia que estava parlant des del seu cor. No volia trencar-me, i ràpidament vaig canviar de conversa per la sobtada presència de la meua tia Juli, que va fer que pogués, amb una fingida excusa, entrar cap a dintre del casal per respirar i recomposarme. Són aquests els moments que es queden gravats per sempre en la memòria, i que guardes sota mil claus dins teu, per no tenir, ni voler, compartir mai amb ningú, però que avui, malauradament, faig partícip a la gent. Plantàvem el monument del 50 aniversari. Veïns i fallers contemplaven els esforços de muntatge i acabat. Entre tots, va fer acte de presència una moto de minusvalidesa roja, nova, acabada d’estrenar, en ella Paco, blusa ratllada, mocador espanyoletí i barret d ala ampla, model “Elond”. Decorat amb tota mena de pins i d’insígnies falleres. ¡A la merda la limitació, a la merda l’adversitat,!!!... Paco era molt gran, molt especial, i això el feia fort, unint-se a la grata comunió de la plantà. Tota la gent li deia, l’animava, però jo no deixava de pensar en la realitat, i en allò que sabia. Sí, em trencava el cor de veure què injusta és la vida i què insignificants som tots davant el nostre fi. Un fi que el va recórrer ràpidament. La maleïda parca va saber respectar el bagatge d’un gran faller. Li va permetre viure l’aniversari pel qual tant havia lluitat i somniat. Va viure eixos últims moments, eixes pinzellades que dóna la vida i que quant algú és faller de bressol com Paco, desitges riure i gaudir amb la teua comissió de l’ànima.... la Falla Plaça de l’Espanyoleto.

180

I allí va estar, fent un titànic esforç, ensenyant-nos una lliçó de coratge i valentia, estant a l’altura de les circumstàncies, participant dels homenatges, actes i de celebracions tan emocionants. Envoltat d’amor, d’afecte, de .... Juli, Mariví, Óscar, Francis, familiars, amics, coneguts ... FALLERS. Si per alguna cosa es recordarà a Paco, amb el seu caliquenyo i el seu riure socarró, entre moltes altres coses, és per la seua passió i entrega a un escut, el símbol de la paleta. Eixe que tantes i tantes vegades, va lluir amb orgull en el faixí del vestit de faller o a la solapa de la jaqueta curta. L’escut que durant 43 anys, va saber portar i alçar als més alts nivells del món faller. Si alguna cosa fa gran aquesta festa, és la seua màxima: PER I PER A LA FALLA “ Eixe era el talant de Paco. Una dedicació plena i satisfeta a un món que va saber cobrir de canes les més intenses de les seues emocions. Eixes en les que un plora, riu, s’emociona, es motiva, s’esperança, s il·lusiona…en definitiva, es curteix i absorbeix tot allò més meravellós de la festa Josefina. Una vida festera, que va forjar amb l’aportació de la seua tenacitat com a delegat de femenina, delegat de JLF, vice-president JLF, i president de la Falla durant etapes especials on la comissió de l’Espanyoleto va presumir del segell d’excel·lent.

Falla Espanyoleto 2016

Va complir molts desitjos, com coronar a la seua princeseta amb la màxima representació fallera tant dins la comissió com a tota Xàtiva. Encarrilar, ajudar i consolidar al seu primogènit dins d un ofici que l apassionava: artista faller. Però per a mi, jo crec, que l’afany de vocació fallera que com l’energia, no es crea ni es destrueix sinó que es transforma, està heretada en el seu segon. I hui, desemparats de dinosaures, de patriarques, de mentors, ens vegem sols davant tot aquest meravellós present que ens deixen persones com Paco, que varen saber posar en valor i dignitat una premissa que encara molts diem amb molt d’orgull …… ”SI, SOC D ESPANYOLETO”. Paco va saber ser marit, pare i iaio, però sobretot va ser amic, faller, i……… GUERRERO!.

A Tots ens vares dir Adéu, ...... però no et varem sentir. A Tots ens vares somriure …….però no poguérem gaudir. A Tots ens vares abraçar…..…però no podíem plorar. A Tots ens vares ensenyar…...però no varem aprendre. Però Tots et vàrem voler, i TOTS, TOTS, et tirarem de menys.

Al NOSTRE Paco, L’ÚNIC Paco, …..PACO GUERRERO

Rafael Fuentes 182

Falla Espanyoleto 2016

183

Falla Espanyoleto 2016

184

IN MEMORIAM JOSe´ FERRER SABATER per Felo Fuentes

n aquest passat 2015, l’any que celebràvem el nostre 50 Aniversari plantant Falla, ininterrompudament fins hui, ens ha deixat José Ferrer Sabater, als 69 anys d’edat. Pepe Ferrer, com se li coneixia, de caràcter afable i cordial, va ser un d’eixos adolescents que l’any 1964 van idear tornar a plantar falla en la Plaça de l’Espanyoleto. Un d’eixos joves, espavilats i plens d’energia, que conjuntament amb els seus amics de quadrilla van tornar a il·lusionar al barri del Pintor, plantant en el seu jardí un monument de cartró i fusta, com se’ls anomenava antigament. Pepe va ser fundador de la nova etapa de la nostra Comissió. Una etapa contemporània i constant, on la tenacitat i esforç de molts fallers, han fet possible que durant 50 anys seguits en la nostra plaça, tots els 19 de març, se li faça una ofrena de foc al patró Sant Josep. Pepe participava en tots els esdeveniments que es tercerejaven en la Falla, com a cavalcades, ofrenes, recorreguts, presentacions... Això sí, sense trage de faller, com ocorria en aquells primers anys, on els xics només portaven un trage jaqueta i en la solapa un escut de la Falla, brodats per Isabel Tormo.

José Ferrer- Felo Fuentes

185 185

Va pertànyer a l’Espanyoleto els 5 primers anys, atès que en aquells temps, acabats els estudis en la Formació Professional, els joves es buscaven la vida intentant trobar un treball, i Pepe ho va trobar en la població marítima de Cullera, encara que molts anys més tard va tornar a la seua Xàtiva natal i es va incorporar a treballar en una importantíssima empresa de Cartró i Embalatges on acabà la seua carrera laboral. En els últims mesos, una malaltia sobtada i galopant va acabar amb les seues forces de lluitar. A principis del 2015, vam tindre la sort de tornar a contactar amb ell, atès que arreplegàvem documentació de fallers que van pertànyer a la Comissió, per a desenrotllar i confeccionar el llibre de l’Aniversari. De la mà del seu amic Pedro García (pare), va tindre la gentilesa d’acostar-se al casal per a portar-nos fotos dels primers anys de la Falla. Fotos que vam agrair amb molt d’afecte al ser un tresor gràfic d arxiu en la llarga història de la Comissió.

tantes i tantes vivències falleres. Possiblement Pepe conte l’accident que va tindre amb els petards, que junt amb els seus amics de Falla, i ideant les típiques gamberrades de l’edat, els va esclatar un coet i a ell li va volar les puntades de dos dits. Eixes i moltes més coses són els granets de sorra que van component el mur de records de la nostra Falla Espanyoleto. Em fa pena el veure com van desapareixent del nostre entorn grans fallers i millors persones, però ens enorgulleix saber que gràcies a ells, nosaltres podem presumir de les grandeses del passat faller de la nostra gran Comissió. Com deia un anònim humorista: “enhorabuena de conocerle”.

Rafael Fuentes

En eixa tertúlia que vam tindre amb ell, ens va contar moltes anècdotes d’aquells anys viscuts. Entre totes, recorde el xicotet incident en l’entrega de premis que es feia a principis dels setanta en el desaparegut local de moda d aquells anys,“Les Antorches”, on per un banderí es va muntar un rebombori entre fallers d’Espanyoleto i la falla germana, Argentina. Records i anècdotes que se’n van amb Pepe Ferrer, directe a incorporar-se a eixa gran Comissió de fallers i falleres que formen la nostra Falla en el cel. Allí, junt amb tanta gent volguda, contarà i riurà

186

Falla Espanyoleto 2016

// un any en

n imatges //

// guia com

208

mercial //

Volem donar les gràcies a tots els comerços i firmes comercials per fer possible un any més l edició d aquest llibret i aprofitar aquest espai per desitjar-los unes bones Falles a tots.

209 209

WWW.TRANSITMOBLES.COM AVDA. LA COSTERA, 14 - 46.650 TORRE CERDÁ - VALENCIA TELF. FAX.: 96 224 2123 Mail.: Deco@transitmobles.com

210

211

212

Instal·lacions elèctriques Diesan s.l. Font alta, nº8 - 46800 Xàtiva (València) 607 15 15 59 - 607 15 15 89 Tel.: 96228 42 46 diesanxativa@gmail.com

213

214

215

216

C/ Abú Masaifa s/n. Tel. 96 227 02 16 - 46800 XÀTIVA (València) www.mariajosepeluqueros.com - info@mariajosepeluqueros.com Mariajose Peluqueros

Mariajose_pelu

217

218

ARTICLE PERE B/N

219

- CLASES DE EQUITACIÓN -

CONTACTO: 670 394 036 y 660 467 098 WWW.ELSALADRAR.ES

220

NOS TRASLADAMOS! Polígono Industrial C, calle Cami de la Fábrica de Paper s/n

221

Ctra. De Simat, s/n Tel. 96 227 41 37 Fax: 96 227 39 03 carsetab@terra.es 46800 XĂ tiva (ValĂ¨ncia)

222

Llosa FM, som el teu ritme www.llosafm.com 107.2 FM C/ Emilio Esteve, 3 46815 La Llosa de Ranes (ValĂ¨ncia) Tel.: 96 292 41 57 - 649 68 15 29 Fax: 96 223 04 09 llosafm@hotmail.com 223

224

225

226

227

228

229

230

231

232

233

234

235

www.pebrenegre.com

236

237

un col laborador 238

239

240

Carlos Sarthou,12 46800, XĂ&#x20AC;TIVA

241

242

243

244

245

246

Ronda la Vila, 10 Tels.: 678 218 238 678 218 310 46800 XĂ&#x20AC;TIVA (Valencia) llunaeventsxativa@gmail.com 247

248

“LA ENERGÍA QUE NOS HACE GRANDES” PRÓXIMA INAGURACIÓN DE NUESTRA OFICINA EN FEBRERO PROMOCIÓN ESPECIAL DE APERTURA CON PRECIOS EXCLUSIVOS EN LUZ Y GAS TRAE TUS FACTURAS Y RECIBE UN ASESORAMIETO GRATUITO AHORRA CON NOSOTROS VISITANOS EN C/REINA Nº3 XATIVA

C/Ausiàs March n.2 - 46800 - Xàtiva Tel. 600 370 941 / 96 204 77 27 facebook.com/veterinarialauraserra 249

250

ESPANYOLETO

FAL LA

AÇA L P

IVA T I A À DJACENTS - X