Llibret Explicatiu Falla Plaça Espanyoleto 2020 by Falla Plaça Espanyoleto

Llibret explicatiu

Falla Espanyoleto Xàtiva 2020

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. Les falles de Xàtiva han sigut declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial, Festa d’Interés Turístic Autonòmic i Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

LLIBRE MAQUETA.indd 1

20/02/2020 11:24:23

Editorial EDITA

A.C Falla Placa Espanyoleto i Adjacents

AQUEST LLIBRE PARTICIPA EN:

COORDINACIÓ Ricardo Gutiérrez Arnau DISSENY PORTADES Vicent Tormo IDEA ORIGINAL Ricardo Gutiérrez Arnau IL.LUSTRACIONS Vicent Tormo IMPRESSIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ Gràfiques Tormo, S.L - Xativa FOTOGRAFIES Rafael Fuentes Bono Vicent Pla Mejias Estudi Federico Juan Esteve COL·LABORACIONS LITERARIES Rafael Fuentes Bono, Rafa Tortosa Garcia, Iván Esbrí Andrés, Jesús González i Sarrión, Pepe Castells, Jorge Perigüell Rubio, Ariadna Torres Martínez, José Luis Lagardera, Sergi Bono, Joaquín Rubio, Miguel Ángel Durá Abad, Neus Vicedo Revert, Ada Domínguez Diego, Javier Pla Lomas, Lluna Edo Bru, Andrea Mas Perales SUPERVISIÓ LINGÜISTÍCA Ofelia Mira Fuentes Marta Perales Pastor Veu satírica Javier Tormo, Javi Salas, Felipe Diez, Pepe Perales, Ricardo Gutiérrez, Pepe Martínez y José Ramón Cerda. Gestió publicitària Felipe Diez, María José Boluda, María Nieves Frigols, Miguel Diego, Pere García, David Carralero, Inma Diego, Pepe Pla, José Emilio Pla, Emilio Mira, Pilar García Morell, Pilar García Ortolá, Eva Revert, Juan Esteve, Andrea Torres, Alberto Gil, Modesto Barbera, Vicente Tudela, José Francisco Domínguez TIRADA 500 exemplars DEPÒSIT LEGAL V- 399-2014

Tiratge electrònic: https://issuu.com/fallaespanyoleto/docs/llibret_falla_pla_a_espanyoleto • Queda totalment prohibida la utiltzació de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència • La Falla Espanyoleto no s’identifica, necessàriament, amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors i col·laboradores.

LLIBRE MAQUETA.indd 2

20/02/2020 11:24:23

Pròleg....................................................................................4 Memòria d’un any 2018-2019 .....................................9 Premis 2019 ..................................................................... 13 Recull de fotos ................................................................14 Saluda del President Sergio Tormo Vázquez ........................................... 21 FALLERA MAJOR

Vicen Soler Montón ................................................. 22 Saluda de la Fallera Major.......................................... 24 Creant fantasia Esbós de la falla 2020.................................................. 26 L’explicació de la falla Per Josep Sanchis Martínez..................................... 27 La comissió....................................................................... 30 Guardons i recompenses........................................... 32 Programa d’actes............................................................33 LLIBRE INFANTIL Saluda del President infantil

Javier Pla Lomas .......................................................37 FALLERA MAJOR infantil

Lluna Edo Bru ............................................................. 38 Saluda de la Fallera Major infantil..........................40 Pluma, pico , pata Esbós de la falla infantil 2020..................................42 L’explicació de la falla infantil Per Josep Sanchis Martínez..................................... 43 Recull de fotos infantil ...............................................46 Distintius infantils .........................................................48 Nous fallerets ................................................................48 Comissió infantil.............................................................49 CONTES INFANTILS • EL DONYET DE LA NATURALESA Ada Domínguez............................................................. 50 • L’OMBRETA Javier Pla........................................................................... 51 • EL PROCÉS DEL PAPER Lluna Edo.......................................................................... 52 • UNA GÀBIA PER A QUATRE Andrea Más..................................................................... 53 PASSATEMPS....................................................................54

LLIBRE MAQUETA.indd 3

Sumari

CREANT FANTASIA AL VOLTANT DEL MÓN FALLER

• L’artista, el taller i processos constructius des de l’òptica del ser patrimoni Iván Escriví Andrés.....................................................................................58 • Música a les falles de Xàtiva Rafa Tortosa García �� 70 • La religió a les festes de les nostres tres capitals Miguel Ángel Durá Abad ��84 • Combustió sana? Joaquín Rubio..............................................................................................90 • El llibret faller: la immortalitat de les falles feta paper José Luis Lagardera ��94 • De presentacions i més Sergi Bono.....................................................................................................98 FABRICANT FANTASIA AL VOLTANT DE GRANS ARTISTES XATIVINS • El paper: per a Xàtiva més que un suport Jorge Perigüell Rubio ��104 • La rebel·lió de les paraules a través dels llibres de falles Ariadna Torres i Martínez �� 110 • Un liberal al nostre barri Jorge Perigüell Rubio �� 116 • Des dels ulls de l’Espanyoleto Ariadna Torres i Martínez �� 122 CREANT FANTASIA A LA NOSTRA COMISSIÓ • IN MEMORIAM • Pepe Tormo Rafael Fuentes Bono �� 130 • Coses al calaix (a Paco Vila) Neus Vicedo Revert �� 131 • Anècdotes i tradicions Rafael Fuentes Bono ��132 • Un amic... i per sempre un faller Pepe Castells Pérez ................................................................................ 136 • La Junta Local fallera, lluitant pel benestar faller Jesús González ........................................................................................ 138 SÀTIRA GRÀFICA I ESCRITA • Paper, sàtira i fantasia José Ramón Cerdà .................................................................................140 • Sàtira gràfica..........................................................................................142 • GUIA COMERCIAL

20/02/2020 11:24:23

Proleg

FANTASIA, tot el món coneix aquest terme, però, què significa realment? El Diccionari General de la Llengua Valenciana diu el següent: “Capacitat de representar mentalment o imaginar objectes, coses, persones, animals, etc., que no estan presents o no existeixen.” Aquest any, el nostre monument tracta sobre la Fantasia. En ell podem observar al cos central una figura de dona, que representa la protagonista de qualsevol conte escrit als nombrosos llibres que ens parlen de persones, situacions i relats fantàstics on la imaginació vola per la nostra ment, creant històries meravelloses. Però la nostra essència humana ens fa voler anar més enllà. Volem parlar de la fantasia en el se sentit més ample i genèric, en el sentit de crear fantasia, de donar curs a la nostra imaginació, de crear l’espai o la situació que més desitgem o que més en fa feliços, eixe xicotet espai de temps en el que estem sols i som completament lliures. Tal i com es cita al la RAE es pot crear fantasia en diferents camps com la poesia, la música, la pintura o l’escriptura. Es a dir, en qualsevol art en general. Doncs bé, just d’això tracta el llibret que tens a les mans, l’art de crear fantasia, de la fantasia necessària (en qualsevol de les seues disciplines), per poder construir i donar-li forma a la festa que més estimem, el món de les falles. Que seria de la nostra festa sense la fantasia de les il·lustracions, de la sàtira, dels relats, d’aquell paper on els escrivim, de la música, dels monuments? Tot allò que queda plasmat en un format que arreplega totes aquelles creacions fantàstiques amb alguns dels nostres artistes “socarrats”,

LLIBRE MAQUETA.indd 4

com son l’Espanyoleto, Francesc de Paula o Blai Bellver.

20/02/2020 11:24:24

Clavant-nos en matèria, trobem una primera part protocol·lària partida en dos seccions, major i infantil, dedicades a les nostres falleres majors, presidents i comissió. A la part infantil els nostres xiquets ens parlen dels seus mons de fantasia, dels seus llocs preferits. En una segona part, i gràcies a tots els escrits dels nostres col·laboradors donem curs a la nostra imaginació i deixem que ens endinsen al seu món de fantasia preferit, tot allò dividit en tres seccions: 1. Creant fantasia al voltant del món faller sobre temes actuals que requereixen d’una bona dosi d’imaginació com son: la música a les falles, el procés de construcció dels monuments, el llibret de la comissió, l’acte de presentació de les falleres majors, la religió a les falles i la difícil relació de les falles i el medi ambient. 2. Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins, el quals, amb la seua imaginació, han contribuït al desenvolupament de la nostra festa fallera com; Francesc de Paula (taquígraf, gravador, escriptor, inventor) el qual amb un llenguatge satíric va ser capaç d’aportar testimonis de primera mà, demandes polítiques i valors ideològics, a la societat del seu moment tal i com fa la festa fallera dels nostres dies. Josep de Ribera, l’Espanyoleto, gran pintor xativí que va aconseguir a través de la seua fantasia crear una màgia als seus quadres que els fa únics, formant part de la història de Xàtiva. Però també de la nostra comissió i, que cada 19 de Març, des del seu lloc privilegiat presencia la cremà de tot allò roí que volem deixar enrere, eixos pensaments que no tenen lloc dins de la nostra fantasia personal. Blai Bellver, artífex del naixement de les falles a la nostra ciutat i del “Llibret Explicatiu”, aquell que en principi servia per explicar allò que criticaven els monuments i que amb el pas del temps s’ha vist eclipsat per l’espectacularitat dels monuments. Gràcies a ell Xàtiva es pot considerar el bressol del llibre satíric faller. De les seues mans va néixer el primer llibre explicatiu, es en aquest moment quan s’introdueixen a Xàtiva els elements definitius que marcaran aquesta festivitat que es celebra en honor a Sant Josep; i per últim finalitzarem aquesta secció amb un article sobre la rellevància de Xàtiva a la història del paper, como centre de producció de paper des de l’època andalusina i medieval. 3. Creant fantasia a la nostra comissió, en aquesta última secció em deixat anar la nostra imaginació. A aquesta part els nostres fallers dediquen dolces paraules a aquells que ja no son entre nosaltres, li donen vida al paper recordant anècdotes protagonitzades per persones que han passat per la nostra comissió , fent menció especial a Javier García Paños, faller durant 32 anys d’aquesta comissió, president durant 12 de la Junta Local Fallera. Finalitzarem la secció amb un article escrit per l’actual president de la Junta Local Fallera de la nostra ciutat, on ens intentarà explicar la difícil tasca que du el seu paper. Per finalitzar el nostre llibret donarem pas a la sàtira a l’humor, essència de la nostra festa fallera que mai deuríem perdre, però que per desgracia cada vegada ens fica portes més difícils d’obrir per a la nostra imaginació, acte que ens complica accedir al nostre món fantàstic. “Sols a les regions de la fantasia es pot crear, crear es la missió del geni” No deixem mai de crear…

LLIBRE MAQUETA.indd 5

20/02/2020 11:24:24

Continuant amb les pautes marcades durant aquests últims anys, començarem tal dia com .... fotre, no recorde. Si estiguérem parlant pel whatsapp, quin “emoticono” col·locaríeu?

LLIBRE MAQUETA.indd 6

Continuant amb l’exercici faller cal destacar moltes anècdotes per això comentarem el més important. Tal dia com el diumenge 13 de gener, es va celebrar el primer acte del 2019. Dia en que varem exaltar com a Falleres Majors a: Amparo Vidal i Revert i Daniela Fuentes i Vercher. En el mes de febrer, mes per excel·lència per a començar a calfar motors. El diumenge 3, tinguérem l’últim ral·li faller. Teniu en compte que el proper any, es dirà “RAL·LI AUTOS LOCOS”.El diumenge 10, vàrem tenir el playback infantil per part de la Junta Local Fallera, aquest mateix dia vam gaudir del dinar d’imposició de bandes al nostre casal, com és tradició les nostres falleres majors imposen la banda a totes aquelles falleres que no van poder eixir en la presentació. Després del 1, va el 2, i després del 27 de gener de 2018, va el 16 de febrer de 2019, aquest últim dia va ser la II Tast de vins Falla Espanyoleto. Si la primera va ser un èxit, la segona també. Espectacular! Entrant en matèria, entrem en el mes de març, i el dissabte 2, Daniela i Ignacio, feren el vi d’honor i el berenar per als xiquets. I ja en la setmana fallera, el de sempre. El 15 la planta, de sopar torra d’embotits i els més faeners, es quedaren fins a altes hores de la nit decorant els cadafals.

20/02/2020 11:24:24

El dia 16 de març per el matí les nostres falleres majors, Daniela i Amparo van anar a l’acte del 50 aniversari de la Falla Verge de Carme. A mig dia vam gaudir de paelles al nostre casal, la Banda de Música d’Ontinyent ens va amenitzar l’estona. Com ja és tradició Ricard Monroig es va vestir de legionari i a Sara Ventura la tornen a portar en processó. Després de gaudir tots junts vam anar a l’Albereda a pels premis. Continuem amb la setmana fallera i el dia 17, varem dinar gaspatxos. Per la nit soparem de ‘sobaquillo’ a més a més vam tindre una boda fictícia entre Carmen Martínez i Vicente Tudela. El nostre faller i dj Kike ens va animar la nit. Com ja és costum el dia 18 s’esmorza marisc al nostre casal. Per a dinar tenim per a triar entre gaspatxos i paelles. Per la vespra anem a desfilar a l’Ofrena a la Mare de Déu, com a novetat ens acompanyen els representants de la foguera Escritor Dámaso Alonso, d’Alacant. Al acabar per la nit varem gaudir d’un grup musical d’Ontinyent. Aquesta mateixa nit l’alcalde Roger Cerdà ens va visitar i alguns dels nostres fallers disfressats de dones el van rebre. L’últim dia de falles, 19 de març, esmorzem al casal. De bon matí Jose Emilio ens dona un xicotet susto i va tindre que anar a l’ambulatori, a causa d’un cop al cap. Com és tradició a Xàtiva desfilem en la Baixada de Sant Josep i ja que estem gaudim de la mascletà. Dinem al casal, només

LLIBRE MAQUETA.indd 7

20/02/2020 11:24:26

els valents que aguanten fins l’últim moment, però hi ha alguns que necessiten descansar i trauen els sofàs al carrer per a reposar-se amb el solet. Més tard hi ha xocolatada per als xiquets i no tant xiquets. A les 21h es crema el nostre monument infantil i sopem torrà a la plaça per a fer temps fins a la crema del monument gran, a les 23h. La pluja marca el final de la setmana fallera. El 29 de març vam donar els comptes, amb la dimissió del president Alberto Ordiñana. Eixa mateixa nit, Sergio Tormo va presentar la seua candidatura a president, i després de les votacions corresponents, fou elegit com a nou president per l’exercici 2019-2020. Una setmana més tard ens donava a conèixer a la que seria la seua junta. Comença un nou exercici faller on els canvis van agafats de la mà. No vam tindre que esperar molt per conèixer els artistes que donarien forma i color als nostres monuments. El 12 d’abril, confirmem que Pere Baenas continuarà plantant el monument gran. El 26 d’abril, hi hagués una novetat i un canvi, l’artista infantil per aquest any, serà Joaquin Rubio. Però als nostres fallers no els agrada estar de mans creuades, així que l’activitat no para. El 4 de maig férem una festa, anomenada “l’apuntà country cowboy”, amb “burguers y perritos calientes” i d’obligat compliment dur un barret vaquer. Un altre èxit per a l’equip de festejos. El 10 de maig, el nostre president ens donava una de les notícies més importants per als membres de la comissió, teníem Fallera Major Infantil i no era altra que, Lluna Edo i Bru. Tot seguit, Lluna li va preguntar a Javier Pla i Lomas si volia acompanyar-la durant aquest any tan especial per a

LLIBRE MAQUETA.indd 8

20/02/2020 11:24:27

ella com a president infantil, i amb resposta afirmativa, ja tenim representants infantils per aquest exercici. Aquella nit calia brindar per aquesta meravellosa noticia. Un altra novetat és la contractació de la nova xaranga, son d’Alacant i s’anomenen Bongo Band. I de novetats, els jocs de saló de la Junta Local Fallera, es jugaran dijous aquest any. El 6 de juny va ser el dia que varen començar. De tots els jocs als que jugarem, al bac vàrem arribar a la final, quedant segons, ja que no varem guanyar. Ja tenim el primer banderí per aquest exercici. Per no perdre el fil del ritme al dia 15 del mateix mes a la nostra plaça vam celebrar la nit del ros.. Tinguérem “tardeo i dj ”, atraccions per als xiquets, jocs d’aigua, entrepà amb 3 peces d’embotits per a sopar i orquestra i “cubateo” per a finalitzar. Una vesprada nit meravellosa.

LLIBRE MAQUETA.indd 9

20/02/2020 11:24:28

El 21 de Juny, anàrem a les fogueres d’Alacant a desfilar amb la foguera germana. El 28 de juny de 2019, torna a ser un dia molt important per a la nostra comissió. Ja tenim fallera major, i la persona agraciada en aquest càrrec, és la tia de la fallera major infantil, Vicen Solves i Monton. Estem d’enhorabona i ja tenim el equip complet que ens representarà. Pel mes de juliol, tal dia com el 13, es va fer un dineret al casal per tal de motivar i fer ambient faller en la nostra comissió. De la mateixa forma, el 27 es va fer una reunió de junta executiva, on a banda de parlar i decidir coses, també va existir un altre dinar i la xorrada de després. A la Fira de Xàtiva, les falles també participaven i és que alguns dels nostres fallers van fer un sainet que va estar d’allò més bé, i la bona sort per a la nostra comissió continuava amb no-

LLIBRE MAQUETA.indd 10

20/02/2020 11:24:30

saltres, com cada any trèiem el nostre xiringuito a la Fira. Tornant als dinars, i per tal de motivar i fer ambient faller, el 15 de setembre, tornem a fer un altre dinar i així avancem disfresses i carros per a les cavalcades. Com es costum i en setembre també, celebrarem els migs anys. El 22 l’infantil i el 29 el major. El 26 de setembre, aconseguim el primer banderí per aquest exercici. Sonia i Diego queden segons al campionat de bac organitzat per la Junta Local Fallera. De la mà de la tardor començaven les cavalcades. L’infantil va ser el dia 6 d’octubre i la major va ser el 19. En la cavalcada major hi ha una novetat, aquest any no sopem abans de la cavalcada, sopem després de fer la cavalcada. Aquesta novetat ve donada pel canvi d’horari en la cavalcada.

LLIBRE MAQUETA.indd 11

20/02/2020 11:24:31

El dia 16 d’octubre de 2019, és un dia molt trist per a la nostra comissió. El nostre faller José Tormo i Esparza deixa d’estar amb nosaltres. Faller dels més antics en la nostra comissió, faller que ens feia unes bones paelles amb la seua forma peculiar de provar el caldo de la mateixa, clavant el dit dins del calder, faller que de segur, el tirarem a faltar. D.E.P. Pepe. El 23 de novembre va ser el nomenament de les nostres falleres majors. Un dia molt bonic per a Vicen Solves Monton i Lluna Edo Bru i on vàrem gaudir molt intensament d’un dels seus dies més importants. El mateix dia del nomenament, el nostre president Sergio, ens donava a conèixer qui obtindria la recompensa de la Junta Local Fallera i no és altre ni menys ni menys que aquesta “bonica” persona o aquest “bonico” faller; Javier Salas i Fernández. Enhorabona Javi, enhorabona “bonico”. En el mes de novembre i abans del nomenament, el nostre faller Jordi, ens pinta el casal a “ratets”, amb alguna que altra ajuda esporàdica d’algun despistat que puja a ajudar-lo. També ens diuen des de l’Ajuntament, que el tren que vàrem fer en la cavalcada infantil, eixirà en la cavalcada dels Reis Mags el 5 de gener. Ja sabem de bona mà que als nostres fallers els agrada massa degustar i per primera vegada, el 9 de novembre vam celebrar la primera cata de cervesa. Si la de vins va ser espectacular, aquesta va ser un èxit. El 11 de novembre, va ser la inauguració de les jornades culturals de la Junta Local Fallera, on els coixos, Vicen, Lluna i Javier, (els tres en muletes), i Sergio, varen rebre el banderí del bac. Desembre venia lligat amb actes fallers, els nostres representants van gaudir el 15 de desembre del IV Concurs nacional de pasdobles fallers Ciutat de Xàtiva. I fins ací, al dia 18 de gener, dia de la presentació de les nostres falleres majors, Vicen i Lluna, dia que va eixir tot com normalment eix quasi sempre en esta comissió, quasi que perfecte i lo que és més important, diví per a les nostres falleres majors. Fins l’any que ve, si Déu vol que estem ací.

LLIBRE MAQUETA.indd 12

20/02/2020 11:24:33

LLIBRE MAQUETA.indd 13

20/02/2020 11:24:35

LLIBRE MAQUETA.indd 14

20/02/2020 11:24:38

LLIBRE MAQUETA.indd 15

20/02/2020 11:24:41

LLIBRE MAQUETA.indd 16

20/02/2020 11:24:44

LLIBRE MAQUETA.indd 17

20/02/2020 11:24:46

FOTO GRAN

LLIBRE MAQUETA.indd 18

20/02/2020 11:24:48

FOTO GRAN

LLIBRE MAQUETA.indd 19

20/02/2020 11:24:50

LLIBRE MAQUETA.indd 20

20/02/2020 11:24:51

Sergio Tormo Vázquez La falla ESPANYOLETO va nàixer en 1965, en la plaça que li va donar el seu nom, fruit d’unió i esforç, som una de les falles més importants de la nostra ciutat. Una família fallera que, amb obstinació i dedicació, ha aconseguit estar en el més alt. Una falla compromesa amb la festa fallera, que no oblida les seues arrels, ja que gràcies a ells hem pogut fer encara més gran aquesta comissió. Enguany portaré les ramaleres de la falla Espanyoleto, soc un faller que porta prop de 20 anys en la comissió, i que ha ostentat diversos càrrecs abans de presentar-se a president. Com tots els anys, apostem fort per cavalcades i presentació, també continuarem apostant pels dos monuments, que estaran en secció especial, amb grans artistes que ens faran somiar. Això és el nostre ADN faller, i que intentem contagiar a tot aquell que s’acoste al nostre casal, perquè aquest casal és la nostra segona casa. Visca València, visca Xàtiva, i visca la falla ESPANYOLETO. #sempreespanyoleto

LLIBRE MAQUETA.indd 21

20/02/2020 11:24:52

Vicen

Solves Montón FALLERA MAJOR · 2020

LLIBRE MAQUETA.indd 22

20/02/2020 11:24:54

LLIBRE MAQUETA.indd 23

20/02/2020 11:24:56

Paraules i records Ja tenim les falles molt pròximes, d’ací poc començarem amb la nostra plantada del monument, amb el soroll dels masclets, amb l’olor de la pólvora i gaudirem de la música de les xarangues. Sóc fallera des de ben menuda d’una altra comissió i vaig arribar a ser fallera major infantil l’any 1995, set anys després em vaig unir a la família d’Espanyoleto, la qual cosa no em penedisc de res. Com a fallera de l’Espanyoleto sempre he estat ahi per al que faça falta. M’ha agradat col·laborar en les cavalcades, presentacions o si hi havia algun acte de ball ahí em tenien, com per exemple els playbacks infantils dels quals he gaudit com una xiqueta més. Mai em vaig fer la idea de ser fallera major, no em veia sent la protagonista d’un any faller, però en el pitjor moment de la meua vida vaig tindre l’oportunitat de viure-la, i que millor que com a fallera major d’una gran comissió i millor al costat d’una gran xiqueta, Lluna, ja que no podia deixar que no tinguera una companya fallera. Molta gent considera que les falles són per als fallers, però no és així, tots tenen dret a gaudir de les falles, tots poden gaudir dels monuments, d’anar a les mascletades i de veure les desfilades. Les falles plenen els carrers de festa, música i colors, i el millor és que ens anuncien la proximitat de la primavera. Aquest 2020 per a mi serà el millor de tots, perquè és el meu any. Un any del qual posaré a la meua falla en bon lloc i la representaré el millor que puga. Des de que vaig arribar a la falla m’he sentit molt ben acollida per tots els fallers i les falleres d’aquesta comissió, és a dir com a casa. El sentiment que tinc dins és inexplicable, ja que el millor argument és VIURE LES FALLES.

LLIBRE MAQUETA.indd 24

20/02/2020 11:24:56

LLIBRE MAQUETA.indd 25

20/02/2020 11:24:57

LLIBRE MAQUETA.indd 26

20/02/2020 11:24:58

Falla Plaça Espanyoleto XÀTIVA - 2020 Artista: Pere Baenas • Lema: Creant fantasia L’artista de la nostra falla gran, enguany és Pere Baenas, que ens ha plantat un bellíssim monument de cartró i fusta amb el lema Creant fantasia. En ell observem al cos central una figura de dona, que representa la protagonista de qualsevol conte escrit als nombrosos llibres que ens parlen de persones, situacions i relats fantàstics on la imaginació vola per tot arreu de la nostra ment creant històries meravelloses. A la dreta de la figura central, vegem uns grans éssers mitològics, propis igualment de la fantasia de la ment humana, repartint-se per la resta de la falla diverses figures bucòliques on destaca la d’un personatge tocant un llaüt. A la part més alta, sobre el cap de la gran figura central, dos ninots representant a dues dones, rematen la falla.

La falla que ens ha plantat, l’artista faller Pere Baenas, bocabadats ens ha deixat, en estar, de fantasia, plena. És la meravellosa fantasia, la que ens permet somniar, amb mil objectius cada dia, que mai podríem alcançar. La peça central de la falla la compon una gran figura de dona amb un animalet als braços, simbolitzant la protecció que requereix la Natura igual que una mare protegeix als seus fills:

Una fantasia d’ahir, era la igualtat de la dona, que ja avui es pot dir, camina per senda bona. Dones professionals, futbolistes investigadores, metgesses, empresàries escriptores, polítiques i ministres i moltes més que en són necessàries. En altre lloc de la falla observem un personatge malvat i maliciós que representa tots aquells que ataquen la Natura i el medi ambient dificultant la possibilitat que puguem viure en plena harmonia amb la Terra:

Hi ha personatges malvats, que sembla la seua meta, trobar-se molt entestats, en destruir-nos el planeta. Són moltíssims els atacs, que pateix el medi ambient, duguem pegant-li bacs, contaminant constantment. Abocant residus per ací, i vessant químics per allà, tinguem pa per avui, i molta fam per a demà.

Ací aquesta xica jove, està per protegir la Natura, mentre altres van a fotre, tractant-la de forma dura. Estem d’enhorabona, gràcies a l’instint maternal, que característic de la dona, ens protegeix de tot mal. Fantasia era fa anys pensar en la igualtat de la dona respecte de l’home, però amb la reivindicació i la lluita constants de les representants d’aquest gènere es van aconseguint, encara que lentament, els drets igualitaris que de sempre deurien haver estat aplicats per la societat a tot arreu del món.

LLIBRE MAQUETA.indd 27

20/02/2020 11:24:58

En la literatura és on més s’ha recorregut al recurs de deixar anar la imaginació, creant situacions on la fantasia és present; molts llibres donen fe dels milers i milers de personatges, de situacions, d’aventures i d’il·lusions que s’han emprat als relats, omplint les seues fulles des de ben antic fins l’actualitat.

De dracs i éssers mitològics, als llibres en trobem un fum, sempre lletjos i estrambòtics, com en algun polític és costum. Si transformem la fantasia, del paper escrit, en realitat, segur que millor ens aniria, al tots els veïns de la ciutat. Entre les escenes de la falla trobem dos figures, que representen dos donyets, tocant instruments musicals: un amb la pandereta i altre un timbal, que produeixen sons agradables a la oïda com també ho és d’agradable escoltar el cant del ocells a la Natura o el suau xiulit del vent en fregar contra les rames dels arbres, cosa que es troba en perill de perdre en un temps no molt llunya:

Com el suau i deliciós so, del timbal i la pandereta, en produeix la Natura a muntó, fins que ens envie a fer la punyeta. Tot allò que fa especial, la vida sobre la nostra Terra, deixarà de ser tan ideal, si no parem aquesta guerra. Desapareixen molt ocells, pels productes fitosanitaris, perquè els agricultors, d’ells, fan un ús extraordinari. Cavalcant al llom d’un animal sinistre trobem en una escena de la falla a un ésser mitològic i fantàstic que representa el destí de la humanitat de continuar com anem:

Cavalcant a marxes forçades, cap a un abisme infernal, per no continuar les petjades, que marca la llei universal.

LLIBRE MAQUETA.indd 28

Quin serà el nostre destí? Els humans cap on anem? Si continuem com avui, de ben segur ens afonem!

Com que va de fantasia la temàtica de la falla, recordarem també que hi ha aspectes on a Xàtiva, la fantasia ha estat superada per la realitat com demostra la seua història, sent un focus constant de creació literària, començant pel moment que a la nostra ciutat naix per primera vegada a Europa la fabricació del paper. Igualment va ser un personatge de fantasia, aquell a qui se li atribueix ser la primera persona que fabrica el paper a la nostra ciutat: Abú Masaifa, que inclús té un carrer dedicat ací, en ser l’historiador Carlos Sarthou qui el va inventar, creant aquest nom fictici per donar eixida a la demanda històrica que es trobava òrfena d’un protagonista del fet amb nom i cognom.

Fantasia va semblar, aconseguir fabricar paper, però a Xàtiva es va lluitar, per un dia poder-lo fer. Del paper naix la impremta, que a Xàtiva té molta història, però no vegem cap espenta, que honore la seua memòria. Molts han estat els llibres escrits per xativins, així com els editats a les seues impremtes, que fan de la fantasia el fil conductor dels temes que relataven. Fruit de deixar anar la ment, surt el conte fantàstic que es va transformar en el primer llibret de falla de la ciutat de Xàtiva: La Creu del Matrimoni, escrit per Blai Julià Bellver i Tomàs per a la falla de la plaça de la Trinitat de l’any 1866 i que tant de rebombori va ocasionar, amb la seua prohibició, retirada de la circulació i excomunió dictada per l’arquebisbe de València.

20/02/2020 11:24:58

Quan una persona s’inspira, pot escriure mil i una història, si del paper i de la ploma tira, acompanyat de bona memòria. A La Creu del Matrimoni, aplicaren censura dura perquè veien al dimoni, on sols havia literatura. També han hagut històries fantàstiques que han estat dutes al cine, com aquella filmada a la nostra ciutat a l’any 1965. Es tractava de la pel·lícula de Tintín i el misteri de les taronges blaves, que fou rodada en gran part als carrers de Xàtiva, en ser traslladada la història, des del còmic al cinema.

Una pel·lícula que naix del tebeo, va ser la de Tintín i les taronges, la llegien xiquets com Fina i Teo, i alguns escolans, frares i monges. A Xàtiva vingueren a filmar, causant gran expectació, però no van saber aprofitar, la publicitat d’aquella ocasió. Contraposada a la fantasia, es troba la realitat, així tenim projectes a Xàtiva que en origen es presentaren com a meravellosos però que el temps els ha transformat en fiascos. Un lamentable exemple és la remodelació de la plaça de bous que pretenia ser una de les més modernes i fantàstiques del país i s’ha quedat en un muntó de ferralla de difícil solució si no s’inverteix un fum de diners més, dels ja consumits, en ella.

Algunes factures imprevistes, solen aparèixer cada any, per una Ciutat d’Esportistes, on sembla tot prou estrany. Com l’empresa constructora, el plet ens va guanyar, a la butxaca del poble alhora, se la muny per a pagar. De fantasia sembla, encara que és realitat, la qualitat i perfecció de les obres de pintura del nostre paisà, el que dona nom a la nostra falla: Josep de Ribera El Espanyoleto, que va aconseguir el seu esplendor artístic en Itàlia creant obres plàstiques on el clar eixint del fosc arriba a altíssimes cotes de qualitat i perfecció.

Va ser una fantasia total, cobrir la plaça de bous, a cada cop està més mal, tocant-nos a tots els ous.

Sembla fantasia en veritat, el que el pintor va aconseguir on a les obres, la divinitat, en cada mil·límetre va reflectir.

Venut com a meravellós, el projecte sobre el paper, va resultar ser desastrós, costant-nos molts de diners.

De l’Espanyoleto hi ha obres, escampades arreu del món, a Xàtiva poques en trobes, de les moltíssimes que són.

Fantàstica era també la construcció de la Ciutat de l’Esport que no para de provocar pagaments extraordinaris en deutes adquirits de tot tipus per les expropiacions dels terrenys, per les demandes de l’empresa constructora i pels sobrecostos i afegits, cosa que està perllongant-se de forma continuada durant molts anys després des de la seua inauguració i posada en marxa.

LLIBRE MAQUETA.indd 29

Text: Josep Sanchis Martínez

20/02/2020 11:24:59

Junta President: Vice-President 1r: Vice-President 2n: Vice-President 3r: Vice-Presidenta 4ta: Secretari: Vice-Secretari: Tresorer: Comptadora: Vice-Comptadora: Delegat de Festejos: Delegades d’Infantils: Delegat de Loteries: Delegats d’Activ. Diverses:

Arxivera Bibliotecària: Delegats Presentació: Delegat de Casalet: Vice-Delegat de Casalet: Delegada de Protocol: Delegat del Llibre: Delegat de Pólvora: Delegades de Cavalcades:

Delegat de Música: Delegades premsa, Reds socials:

Sergio Tormo Óscar Guerrero Javi Salas Felo Fuentes Marta Fuentes Miguel Diego Felipe Díez Emilio Mira Eva Revert Carola Soler Javi Tormo Pilar García Ortolá Inma Diego José Emilio Pla Kico Domínguez José Alberola Helio Boils Kike Cerdá Vicente Tudela Nievi Pastor Óscar / Felo Ricardo Perales Jordi Edo Nati Sáez Ricardo Gutiérrez José Álvarez Concha Martínez Carmen Martínez Eva Cerdá Miquel Grau Marta Bravo Pilar García Morell

LLIBRE MAQUETA.indd 30

20/02/2020 11:24:59

Vocals ALBEROLA DE LA ASUNCIÓN, Joaquín

GIL ESPARZA, Alberto

PLA PONT, Álvaro

ALBEROLA RUIZ, Pau

GIL MONCHO, Federico

PLA VALLS, Roberto

ALBIÑANA GALLEGO, Aleixandra

GÓMEZ GARES, Emilia

PONT CUENCA, Nieves

ALCOCER ESPARZA, Ana María

GUERRERO ALMIÑANA, Mª Vicenta

REVERT ALBA, Mª Carmen

ALCOCER PLA, Juan Ramón

HERNÁN PÉREZ, Eva

REVERT TORREMOCHA, Laura

ALTABA PLAJA, Tamara

IBORRA CASANOVA, Alejandro

RICO MATEU, Fernando

ARMERO LLÁCER, Raúl

IBORRA COLOMER, Sonia

ROLDÁN LÓPEZ, Sandra

BACETE LLADOSA, Esperanza Mª

JUAN NOGUERA, Ricardo

RUIZ MARTÍNEZ, Rosa

BALLESTER PLA, Sandra

LOMAS MUNERA, Sonia

RUS RICART, Bàrbara

BARBERÁ GARCÍA, Armando

MARTI MUELA, Alejandro

SABOREO GOMEZ, Candela Betlem

BARBERÁ MICÓ, Modesto

MARTI RUBIO, Águeda

SALAS FERNÁNDEZ, José

BARBERÁ MOLINA, José

MARTÍNEZ MILAN, Sonia

SALAS GARCÍA, Gema

BLACH SEGURA, Noelia

MAS SUCH, José Vicente

SÁNCHEZ TORMO, Isabel Marina

BOLUDA PLA, Mª José

MIRA FUENTES, Ofelia Mª

SINISTERRA CARIÑENA, Mª Remedios

BRU MURILLO, Rosa

MIRA FUENTES, Rodrigo

SISTERNES GARRIDO, Miguel Ángel

CARDONA FERRERO, José Filiberto

MOLINA GAYÁ, Rafael

SOLER FERNÁNDEZ, José Julio

CARRALERO PLAZA, David

MOLINA SORO, Rafael

SOLER GÓMEZ, Andrea

CATENA BELLVER, Sara

MONROIG CERDÁ, Ricardo

SOLER RUBIO, Antonio

CERDÁ CALABUIG, Laia

MONROIG REVERT, Carmen

SOLER RUBIO, José

CERDÁ ESCAMILLA, María José

MUELA MARTÍNEZ, Mª Julia

SOLVES MONTON, Sonia

CERDÁ FERRERO, Cristina

MUELA MAS, Pilar

SOLVES MONTON, Vicenta

COLÁS BERZOSA, Lluna

MUNERA MORANT, Marta

TAENGUA PASTOR, Carla

CRESPO GARCÍA, Nacho

MURCIA SOLER, Pablo

TORMO CUCARELLA, Sergio

CUEVAS LOPEZ, Julia

NAVARRO GARCÍA, Carmen

TORMO ESPARZA, José

DAUDER VILA, Ana Maria

NAVARRO MESTRE, Vanessa Mª

TORMO MARTINEZ, Lucia

DIEGO SOLER, Carolina

ORDIÑANA GIL, Alberto José

TORMO PÉREZ, Mercedes

DIEGO SOLER, Enrique

PALOP SAMPEDRO, Carolina

TORMO RUBIO, Jara

DIEGO TORRES, Patricia

PAYÁ ARCOS, Fernando

TORNERO DELGADO DE MEDINA, Judit

DÍEZ SIERRA, Lluna

PERALES MORALES, Azucena

TORRES MARTÍNEZ, Andrea

EDO BRU, Edgar

PERALES MORALES, José Vicente

TORRES MARTÍNEZ, Ariadna

ESCORCIA BORDERA, Iris

PERALES PASTOR, Carmen

VALENCIA IBÁÑEZ, Constancio

ESCRIBANO BENLLIURE, Ignacio

PERALES PASTOR, Marta

VALLS BALLESTER, Mª Amparo

ESCRIBANO SINISTERRA, Carla

PERALES QUILES, Alba

VAQUER IBORRA, Laura

ESPARZA CANTÓ, Pilar Carmen

PERALES ROSELLÓ, Marc

VAQUER LLÁCER, Juan Enrique

FALCÓ BORRÁS, Alfredo Ricardo

PERALES VIDAL, Beatriz

VENTURA PAREDES, Sara

FERNÁNDEZ GUIJARRO, Àngela

PERALES VILA, José

VERCHER PERIS, Julia Isabel

FRIGOLS GÓMEZ, Mª Nieves

PEREZ TORRESANO, Aaron

VICEDO REVERT, Cristina

GARCÍA MORELL, Pedro

PLA BATALLER, Juan Vicente

VICEDO REVERT, Neus

GARCÍA NAVARRO, Pedro

PLA LOMAS, Aaron

VICEDO SABATER, Vicente

GARCÍA PÉREZ, Sonia

PLA MEJÍAS, Vicent

VIDAL HERRERO, María

GARCÍA SANCHO, Mara

PLA MORATA, José

VIDAL REVERT, Amparo

GAYÀ GÓMEZ, Almudena

PLA MUELA, Roberto Carlos

LLIBRE MAQUETA.indd 31

20/02/2020 11:24:59

RECOMPENSA DE LA JUNTA LOCAL FALLERA

Javier Salas Fernández

BUNYOL D’ARGENT Andrea Soler Gómez

BUNYOL D’OR Alfredo Falcó Borrás Azucena Perales Morales José Más Such

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Alberto Ordiñana Gil

BUNYO D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Emilio José Mira Soriano Jordi Edo Moreno Pilar Esparza Cantó Rosa Bru Murillo

LLIBRE MAQUETA.indd 32

20/02/2020 11:24:59

Diumenge 16 de febrer de 2020 11:00h. Ral·li faller infantil a l’Albereda. Diumenge 23 de febrer de 2020 11:00h. Playback infantil. Dissabte 29 de febrer de 2020 08:00h. Macro-despertà, pels carrers de Xàtiva. 10:00h. Campanya donació de sang a l’Albereda. 19:00h. Lectura d’acta dels premis Exposició del Ninot i Concurs Maquetes a les portes de l’ajuntament. 20:00h. Crida de les Falleres Majors de Xàtiva a la ciutat des del balcó de l’Ajuntament. 20:30 h. Inauguració Exposició Ninot. En finalitzar Castell de focs d’artifici. 22:00 h. Sopar de Crida. Diumenge 1 de març de 2020 14:00h. Dinar gastronòmic a la nostra comissió. Dissabte 7 de març de 2020 18:00h. Berenar Fallera Major Infantil i President Infantil. Diumenge 8 de març de 2020 09.30h. Visita a l’asil. 10:00h. Romeria a Sant Josep. 12:00h. Dinar popular de germanor, lloc per concretar. Dissabte 14 de març de 2020 22:00h. Sopar de “sobaquillo” al casal. Diumenge 15 de març de 2020 14:00h. Dinar al casal. 17:00h. Visita de la junta local fallera a la planta dels monuments de la ciutat. 22:00h. Sopar a la plaça. 24:00h. Nit de la plantà oficial de les falles de Xàtiva. Dilluns 16 de març de 2020 10:30h. Esmorzar a la plaça. 13.00h. Cercavila. 14:00h. Mascletà al jardí de la pau. 14:30h. Dinar al casal. 15:00h. Dinar ofert per la junta local fallera a les falleres majors de Xàtiva i falleres majors infantils amb els seus corresponents president de la ciutat, corts d’honor, autoritats. (Lloc per determinar). 17:00h. Visita a la llar de jubilats. 19:00h. Obertura de pliques i lliurament de premis al saló de plens de l’ajuntament. 22:00h. Sopar al casal. 00:00h. Orquestra.

Dimarts 17 de març de 2020 10:00h. Esmorzar a la falla. 13:00h. Cercavila. 14:00h. Mascletà al jardí de la pau. 14:30h. Dinar al casal. 17:30h. Visita oficial a les falles. 22:00h. Sopar al casal. 00:00h. DJ. Dimecres 18 de març de 2020 10:00h. Esmorzar al casal. 13:00h. Cercavila. 14:00h. Mascletà al jardí de la pau. 14:30h. Dinar. 18:00h. Ofrena de flors a la Mare de Deu de la Seu. 22:00h. Sopar. 00:00h. DJ. Dijous 19 de març de 2020 08:00h. Despertà. 10:00h. Esmorzar al casal. 11:30h. Cercavila cap a Sant Josep. 12:00h. Missa en honor al nostre patró Sant Josep amb el posterior trasllat amb processó. 13:00h. Baixada Sant Josep. 14:00h. Mascletà al jardí de la pau. 14:30h. Dinar al casal Cremà falla infantil (hora per determinar). 22:00h. Cremà de la millor falla infantil de Xàtiva, amb la presència de la fallera major infantil de Xàtiva i la seua cort d’honor. 22:00h. Sopar al casal Cremà falla gran (hora per determinar). 01:30h. Cremà de la millor falla de Xàtiva amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua cort d’honor. Divendres 27 de març de 2020 20:00h. Lliurament del premis cadafals 2019.

LLIBRE MAQUETA.indd 33

20/02/2020 11:24:59

LLIBRE MAQUETA.indd 34

20/02/2020 11:25:01

LLIBRE MAQUETA.indd 35

20/02/2020 11:25:02

LLIBRE MAQUETA.indd 36

20/02/2020 11:25:03

Javier Pla Lomas Sóc faller des de que vaig nàixer, tinc ara 11 anys. M’ha arribat l’hora de ser el president de la nostra comissió infantil, amb la meua amiga Lluna que és la fallera major infantil d’aquest exercici. Ara m’agradaria descriurem amb unes xicotetes paraules per a tu, per que sé que me coneixes com sóc i sinó em coneixes ara és el moment. Com ja he dit abans, el meu nom és Javier, com a color m’agrada el blau, com els meus ulls, que il·luminen com una estrella. M’agrada el futbol, jugue de porter amb l’equip aleví del Ciutat de Xàtiva, i el millor equip per a mi és el València. Sóc molt divertit i gaudisc molt jugant amb els meus amics, sóc sincer i simpàtic, però quan estic molt cansat sóc molt burret, borrera que de vegades faig treure de les seues caselles a mon pare i ma mare, però sempre els tinc ahi, i que fan tot el possible per mi i pel meu germà Aarón. Família que sempre estan ahi i no puc tindre més sort que els meus cognoms siguen Pla i Lomas. Més o menys ja vos he contat com sóc, i dir-vos que desitge per enguany passar-ho d’allò més bé amb Lluna, Vicen i Sergio, i com no amb tots els fallers i falleres d’aquesta comissió tan meravellosa per a mi, que és la meua segona família, anomenada Espanyoleto, on em conegueu des de que vaig nàixer. Vos estime a tots, un bes molt gran. Visquen les falles i visca la Falla Espanyoleto.

LLIBRE MAQUETA.indd 37

20/02/2020 11:25:05

Lluna Edo Bru

FALLERA MAJOR INFANTIL Â· 2020

LLIBRE MAQUETA.indd 38

20/02/2020 11:25:08

LLIBRE MAQUETA.indd 39

20/02/2020 11:25:09

Paraules i records Hola, sóc Lluna Fallera Major Infantil d’aquesta comissió. Vaig nàixer el 9 de Juny del 2009, des d’aquell moment sóc fallera. Ma mare (Rosa) i mon pare (Jordi) són fallers des de... i el meu germà (Edgar) des que va nàixer . Estudie en el col·legi Beato Jacinto Castañeda, més conegut com la Bola. Tinc 10 anys i actualment estic estudiant 5è de primària. M’agradaria ser mestra de valencià i també ensenyar-me el llenguatge dels signes, el meu color preferit és el lila. M’agrada molt pintar, jugar, fer *tiktoks, però el que més m’agrada és ballar. Tinc dues medalles de la Comunitat Valenciana, una copa de subcampiona d’Espanya i una de campiones d’Espanya amb les meues companyes Leire, Elsa i jo (el trio la,la,la), i a maig competirem en el campionat del món. Enguany pense gaudir més que mai de les falles, ja que sóc la Fallera Major Infantil de la Falla Espanyoleto i això només passa una vegada en la vida. Cantar, ballar, riure i també plorar, però sobretot gaudir de l’experiència i espere que la meua comissió a més a més gaudeix amb companyia meua. Bé... crec que ja ens coneixem una mica més. Besets per a tots i fins sempre.

Visquen les falles i visca la Falla Plaça de l’Espanyoleto.

LLIBRE MAQUETA.indd 40

20/02/2020 11:25:09

LLIBRE MAQUETA.indd 41

20/02/2020 11:25:10

LLIBRE MAQUETA.indd 42

20/02/2020 11:25:11

EXPLICACIÓ INFANTIL Falla Plaça Espanyoleto XÀTIVA - 2020

Artista: J. Rubio • Lema: “Pluma, pico, pata” La Falla Infantil de la comissió de la Plaça Espanyoleto d’enguany ha estat realitzada per l’artista J. Rubio amb el lema “Pluma, pico, pata” que ens indica clarament que les aus estan molt presents en tot el monument de cartró i fusta. És per açò que podem imaginar el so del pio pio que emeten les cries d’aquests animalets voladors de plomes, per tot arreu de la falla. De plomes, picos i pates, tenen aquests animalets, si te’ls trobes, no els mates, deixa’ls viure, als pobrets. Viuen lliures en la Natura, però uns estan amenaçats, pels canvis de temperatura, i altres es troben engabiats Així vegem que el centre de la falleta està configurat per un bosc amb diverses espècies d’arbres i de palmeres tropicals, on viuen i aniuen aus de totes clases. Volant per damunt dels arbres de la falla trobem volant unes i agafades a les rames altres, diverses clases d’aus, com són les cotorres, els periquitos, els guacamais, els tucans, les nimfes, les garses, els flamencs, els estruços i les cigonyes. Als arbres, entre les rames, elles van constants a aniuar. arrupint les seues cames per poder els ous empollar. A cada cop vegem menys aus, perquè les ataca la societat, quan del consum som esclaus, exterminant-les sense pietat.

LLIBRE MAQUETA.indd 43

20/02/2020 11:25:12

Al centre del monument faller trobem la figura d’un personatge de faula. És la d’una xiqueta d’un país tropical que té el monyo fet amb fulles vegetals, semblant la princesa d’un conte, que atorga la llibertat a les distintes aus que hi ha a la falleta per a que les persones grans i les menudes gaudesquen amb els seus vols, els seus cants i els seus variats colors. També trobem un altre personatge que l’acompanya. Aquesta xiqueta tropical, gaudix dels vols i del color, que li procura un món ideal, on es viu amb pau i amor. Voletegen les aus divines, per allà dalt de la falleta, traçant figures molt fines, per al goig de la xiqueta. Les aus migratòries es traslladen d’una part del món a altra per aconseguir el menjar i la temperatura ideal que els permeta sobreviure, cosa que fan cíclicament de forma anual en grans grups que solquen el cel. Durant les quatre estacions, les aus van d’un a altre lloc, són anomenades migracions, que les practiquen i no poc. Hi ha aus domèstiques i casolanes com són les gallines, els pollastres o els ànecs, que es crien a les granges, als corrals de les cases o ben aprop d’elles, donant-los de menjar les persones a la fi d’obtenir d’elles uns productes tan sabrosos com són els ous per a fer tortilles i altres condimentacions, com flams, cremes o pastissets. Els ous de les gallines, que consumim els humans, amb pimentons i sardines, en Fira megem uns quants

LLIBRE MAQUETA.indd 44

Elles ponen ous als galliners, i també per terra i en la palla, sinò es trenquen estan sancers, com els que vegem a la falla.

20/02/2020 11:25:13

Cada espècie d’au, té la seua peculiaritat. Així les aus camallargues acostumen menjar en les basses d’aigua submergint en cap en ella per agafar peixos i crustacis amb el pic. Altres com l’estruç té per costum posar el cap baix terra i el tucan sol ser tranquil i peresós als seus moviments. Per altra banda l’au rapaç ataca a altres aus per menjar-se-les. Hi ha un tipus d’animals voladors que no es consideren aus però tenen ales sense plomes que despleguen per a volar: són les rates-penades que a diferència de les aus, són mamíferes. Hi ha d’aus molt variades: camallargues, grosses, fines,… les tropicals són apreciades, per les plomes tan divines, No és au la rata-penada, però fa acte de presència, en la camiseta brodada, del Club Futbol València.

Text: Josep Sanchis Martínez

LLIBRE MAQUETA.indd 45

20/02/2020 11:25:13

LLIBRE MAQUETA.indd 46

20/02/2020 11:25:16

LLIBRE MAQUETA.indd 47

20/02/2020 11:25:19

DISTINTIUS

INFANTILS

DISTINTIU D’ARGENT Abel Soler Tormo Blanca Tormo Bravo Enzo Boils Rus Katia Tormo Martinez Pablo Iborra Diego Quim Ripoll Perigüell

ELS NOUS FALLERETS

LLIBRE MAQUETA.indd 48

20/02/2020 11:25:20

COMISSIÓ

INFANTIL

Junta PRESIDENT Vice-president 1 Vice-president 2 Secretària Tresorera Delegada Delegada

Javier Pla Lomas Ignacio Valencia Navarro Guillem Alberola Ruiz Sandra Ballester Pla Carolina Diego Soler Daniela Fuentes Vercher Paula García Engo

vocals ÁLVAREZ HERNÁN, Manel Josep BOILS RUS, Enzo BOILS RUS, Helio CARRALERO GARCÍA, Edurne CARRALERO GARCÍA, Leire CATENA BELLVER, Sara CORBERÁN ALBIÑANA, Álvaro CRESPO TORRES, Arnau DAUDER PERALES, Josep DÍEZ GARCÍA, Valeria DOMÍNGUEZ DIEGO, Ada DOMINGUEZ DIEGO, Elena EDO BRU, Lluna EDO SOLVES, Alysa FRESCO ORDIÑANA, Olivia GARCÍA ENGO, Francesc GARCÍA NAVARRO, Irene GIL BACETE, Candela GRAU GIL, Nàdia GRAU GIL, Oriol GREGORI GRAU, Luis GREGORI GRAU, Zaira GUEROLA MINGUEZ, Angela GUERRERO SANCHIS, Aitor IBORRA DIEGO, Pablo JUAN CERDÁ, Leo JUAN CERDÁ, Ricardo MARTÍ MUELA, Marta

LLIBRE MAQUETA.indd 49

MAS PERALES, Andrea MAS PERALES, Paula MONROIG, Mia MORET ROLDÁN, Sara ONRUBIA ALTABA, Carla ORDIÑANA GRAMAJE, Martín PLA MOMPO, Irene PLA PALOP, Oliver PLA VALLS, Lucas RIBES ROLDÁN, Hugo RIBES ROLDÁN, Sofía RIPOLL PERIGÜELL, Joana RIPOLL PERIGÜELL, Quim SALAS CERDÁ, Eric SALAS GARCÍA, Álex SISTERNES MARTÍNEZ, Blanca SISTERNES MARTÍNEZ, Miguel Ángel SOLER BELLVER, Alba SOLER MARTÍNEZ, Júlia SOLER SAMPEDRO, Gala SOLER TORMO, Abel SOLVES BADIA, Borja TORMO BRAVO, Blanca TORMO BRAVO, Eduardo TORMO GALDON, Africa TORMO MARTINEZ, Katia VALENCIA NAVARRO, Alejandro VAQUER IBORRA, Carlos

20/02/2020 11:25:20

CONTES INFANTILS

ADA DOMÍNGUEZ 7 ANYS

El donyet Peret estava al bosc i va vorer un arbre que era diferent a la resta i es va preguntar Què tindrà d’especial? Peret va a anar a l’arbre i primer va escalar pel seu tronc i després per les rames fins que va trobar un forat on hi havia un llibre ben gran. El llibre era màgic, i al obrir-lo es va descobrir davant d’ell un món meravellós, que era el món de les falles. Allí hi havia tota classe de monuments que contaven històries, unes d’aventures, altres de misteris... però de seguida, un monument li va cridar molt la seua atenció i de sobte es va vorer dintre d’un gran monument que parlava de la Naturalesa. Allí es va fer amic d’un lloro que el va endinsar en una selva plena de colors roig, fúcsia, groc..., on tots els animals tenien cura de les flors, de les plantes, dels arbres i tots cuidaven uns dels altres fent que la mare Naturalesa estaguera sempre contenta oferint fruits i llocs on poder viure a tots ells. Era un món on tots vivien en harmonia. Tant li va agradar eixe món màgic al donyet Peret que es va quedar allí per sempre vivint cada dia una nova aventura ja que el llibre li oferia el poder de la creació.

LLIBRE MAQUETA.indd 50

20/02/2020 11:25:20

CONTES INFANTILS

JAVIER PLA 11 ANYS

En una plaça del poble , hi havia un jardí, on anaven els xiquets a jugar, xiquets que jugaven d’avall un arbre anomenat “L’Ombreta”, nom que li varen posar els xiquets, perquè quan quedaven per a jugar dient tots els dies: -Quedem a l’arbre de l’ombreta A l’ombreta vivien una parella d’ocells anomenats Cartró i Pedra que estaven buscant joc per fer un niu per poder formar una família, i un dia escolten com Pere, el jardiner, li diu als xiquets que l’ombreta que tenia molts anys estava molt malalteta i anaven a tallar-la. Els xiquets i els ocells es varen posar molts tristos, i Josep un dels xiquets li pregunta al Pere: -Pere, que van a fer de l’ombreta? I Pere contesta: -No sé xiquets, el tallaran per llenya segurament Els xiquets preocupats li pregunten a Pere: -No es pot aprofitar per a algo millor que no siga cremar-lo per a llenya? Pere, després d’escoltar les paraules dels xiquets, és quan proposa de dur-lo a la fàbrica de Paper per a que es convertisca en fulles de paper i puga aprofitar-se per a algo que poguera perdurar per més temps. Els xiquets al dia següent, mentre jugaven davall l’ombreta, pensen que amb les fulles de paper , es podrien fer ninots de cartró-pedra i Josep li pregunta a Pere: -Pere les fulles de paper, podrien donar-li-les als fallers de la falla del barri per a que ens fassen una falleta? Pere després d’escoltar-los, els diu que ja que ha sigut l’arbre de tots els seus jocs durant molts anys, anava a complir el seu desig. Cartró i Pedra, que havien sentit tot el que havien dit, estaven molt tristos i preocupats d’on farien el seu niu, on posar els ouets dels seus pardalets. Arribada l’hora, i una volta tallada l’ombreta i convertida en fulles de paper, els artistes de la falla proposen després de que Pere el jardiner els contara tota la historia, de fer un arbre de cartró-pedra per al jardí al mateix joc on sempre havia estat l’ombreta, i així els xiquets pogueren quedar i jugar recordant i tenint part de l’ombreta sempre al seu costat. Cartró i Pedra al escoltar la notícia, van decidir que farien el niu a l’arbre que sempre havia format part de la seua vida, i des d’ahí veure com continuaven jugant a l’ombra de l’ombreta de les seues fulles de paper convertides en eixe arbre els xiquets del barri.

LLIBRE MAQUETA.indd 51

20/02/2020 11:25:20

CONTES INFANTILS

LLUNA EDO 11 ANYS

Aquest escrit esta basat en la experiència del meu avi Manolo (Copí) i el meu oncle Jose Antonio. El procés del reciclatge del paper comença tirant tot el paper usat dins del “pulper”. Es desfà tot el paper, després passa pels depòsits del paper i després a la “secadora” i quan ja esta sec, passa a la “bobinadora”, per crear les bobines de paper de la grandària que el client ha demanat. D’aquí passa a la “onduladora”, per crear capes de paper ondulat. Després s’ajunten i es planxen per a fer les caixes. Després passa a la (TROQUELADORA) per a fer el tintat de les caixes depenent del seu ús. Les bobines solen pesar 2.500 quilos aproximadament. Amb aqueix paper que s’ha reciclat es fan caixes per a fruita , d’electrodomèstics, mobles etc... i també es feia paper del bany (L’ELEFANT).

LLIBRE MAQUETA.indd 52

20/02/2020 11:25:20

CONTES INFANTILS

ANDREA MAS 10 ANYS

Què és eixa cosa groga amb quatre plomes que han posat dins de la nostra gàbia? Lula, Kitty i Fashion són tres ocells que han après a compartir la gàbia en què viuen. És una gàbia molt gran, però són una mica egoistes i la voldrien per a ells sols. De vegades encara es barallen perquè volen estar a la mateixa branqueta, beure alhora o menjar al mateix lloc. - I tu que fas ací? – preguntà Kitty. Kitty és una periquita de color blau i blanc . És la més gran de la gàbia i per això es creu que té el dret de manar i de picar als altres. - No et creuràs que vaig a compartir el menjar amb tu? – va dir Lula. Lula és un altre periquito que Pau i Andrea van comprar en un principi per a fer-li companyia a Kitty, a veure si estava més contenta i deixava de picar però... Lula és amistós, té un pelatge de color verd i groc i unes plomes llargues que no deixa de mirar-se. És molt presumit i li agrada tenir el seu espai. - Les branquetes més altes de la gàbia són meues! –va dir Fashion piulant ben fort. Fashion és una ninfa. Va ser l’últim regal que li van fer els companys de l’escola a Andrea pel seu aniversari. És l’ocell més jove de la gàbia i el més malcriat. El treuen a passejar per dins de la casa i li donen galetes i fruites dolces. Groguet és un pollet de canari xicotet, amb poques plomes, que només té tres mesos i se sent sol, trist i rebutjat pels seus companys de gàbia. Només vol trobar algú que es preocupe per ell i el cuide. - Em diuen Groguet, i a vosaltres? Només m’ho dit tot el que no puc fer i encara no vos haveu presentat. - Jo sóc Lula ,“el saltimbanqui”. - Jo Kitty ,“la capitana” - I jo Fashion , “l’aventurer”. Groguet els va mirar i els va dir: - M’han separat de la meua família, no tinc un lloc per a viure i només busque amics. Tranquils, sóc xicotet i no menge molt. A més no ens falta el menjar perquè els xiquets de la casa ens en posen cada dia i jo a més, en un raconet em conforme i això que la gàbia és tan gran com un palau. Amb aquestes paraules Groguet va donar una lliçó als més grans de la gàbia que no sabien on amagar-se de la vergonya. I és que en la vida el millor de tot és compartir i tindre molts amics. I conte contat, conte acabat , Groguet una nova casa ha trobat.

LLIBRE MAQUETA.indd 53

20/02/2020 11:25:21

PASSATEMPS

LLIBRE MAQUETA.indd 54

20/02/2020 11:25:21

PASSATEMPS

LLIBRE MAQUETA.indd 55

20/02/2020 11:25:21

LLIBRE MAQUETA.indd 56

20/02/2020 11:25:22

Creant fantasia

al voltant del mรณn faller

LLIBRE MAQUETA.indd 57

20/02/2020 11:25:22

L’artista, el taller i els processos constructius des de l’òptica del ser patrimoni1 Iván Esbrí Andrés

Llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

LLIBRE MAQUETA.indd 58

20/02/2020 11:25:22

Creant fantasia al voltant del món faller

L’artista, el taller i els processos constructius des de l’òptica del ser patrimoni1 A la Festa de les Falles, declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (2016), tots i cadascun dels agents que orbiten entorn de la falla, formen el conjunt del patrimoni cultural faller: l’activitat del casal; la producció literària, cartellística i musical; la indumentària i l’orfebreria artesanals; la indústria pirotècnica. Però la falla en si guarda al darrere un bast i complexe llegat patrimonial que les activitats (trajectòria dels artistes), els coneixements i les pràctiques (processos, ferramentes, vocabulari) generat al llarg de dècades tant per la construcció de falles com per altres dedicacions (carrosses, escenografia, escultura, disseny). Un patrimoni desconegut del que el taller de l’artista és contenidor i que roman a l’espera de la seua catalogació, del seu estudi i de la seua valoració des de la metodologia raonada de l’etnologia i l’antropologia sociocultural; com de demés ciències com l’etnografia, la sociologia, l’arqueologia industrial, la bibloteconomia i la història de l’art. Taller de falles, ca. 1930s. Arxiu Iván Esbrí.

L’espai i l’artista El taller de falles és un lloc de treball i de convivència. La vida i carrera d’un artista faller va lligada a la dels membres del seu planter com si fora una segona família -quan no la pròpia i ahí estan les nissages dels Blanco, Grau, Guillot, Roda, Puche, Santaeulalia, etc.- i, al seu obrador com una segona llar. És dir, el taller faller és per als artistes i els seus equips no sols ja un espai on desenvolupar la feina sinó també un lloc per relacionar-se; gaudir del bon humor en l’hora de l’esmorçar; intercanviar parers; celebrar l’èxit del premi obtingut; participar dels casaments i naixements; i afrontar les adversitats. Tot això sota la jeràrquica, però no estricta, gradació artista-col·laboradors-aprenents que, de dalt cap a baix i de major edat a menor transmet els coneixements, les pràctiques, els usos i les tècniques pròpies de l’ofici en una parcel·la també dividida d’acord a les feines que al seu interior són desenvolupades: despatx, magatzem, fusteria, sala d’escatat, sala de pintura, etc. Per tant, amb el foment de vincles fraternals, la divisió de funcions i la transmissió d’una tradició, el taller no difereix del casal faller. I com aquest, l’obrador de falles és contenidor d’un important patrimoni documental generat per l’acTaller de falles de Ximo Esteve. Foto Iván Esbrí. tivitat diària, en aquesta cas l’acumula-

1 El present article és una adaptació del publicat per l’autor “El taller de falles, un contenidor cultural” (Esbrí, 2016: 48-58).

LLIBRE MAQUETA.indd 59

20/02/2020 11:25:22

Creant fantasia al voltant del món faller

da per l’artista al llarg de la seua trajectòria, i que dóna testimoni de la mateixa: esbossos, guions, llibrets, àlbums de fotografies, manuals i revistes. Així com premis i recompenses, documentació diversa (targetes, contractes, factures), maquetes o ninots conservats per voluntat de l’artista. Tot eixe llegat és una important font de documentació. La correcta catalogació, arxiu i conservació és fonamental per desenvolupar, per exemple, estudis fallers biogràfics dels artistes. Sobretot per tal de recuperar el bagatge d’aquells més desconeguts que amb la seua passió i voluntat plasmada en Subvencions, Regino Mas, Falla Mercat Central, 1954. Arxiu Iván Esbrí. les seues falles, van promoure la Festa Fallera al seu poble o barriada. Un mèrit aquest tan extraordinari com els èxits de Regino Más, Vicent Pallardó Latorre, Vicent Luna, Vicent Agullerio, Joan Canet, Josep Pascual “Pepet”, Miguel Santaeulalia, Manolo Martín o Ramón Espinosa per citar signatures de renom amb la seua biografia ja ressenyada a articles d’investigació i publicacions. La història de l’art-falla de Xàtiva i la Costera està encapçalada per noms com Josep Martínez Mollà (Quilis dir., 2000), Manuel Blanco Sancho o Paco Roca Chorques; però també l’han redactada Antonio Grau Cros, Jaime Garín, Antonio Royo, José Castelló, “Bolincho”, José Pastor, Climent, Ramón Morell, germans Navarro, etc. Extraordinari està sent el treball de recerca d’aquestes vides per part de Guillem Alborch, Salvador Català, Joaquim Sánchez, Joan Quilis o Rafa Tortosa, entre altres.

En la terra de l’art, Josep Martínez Mollà, Falla Municipal de València, 1991. Arxiu Iván Esbrí.

La barca de Caronte, Vicent Tortosa Biosca, Falla Avgda. de l’Oest, 1958. Arxiu Iván Esbrí.

LLIBRE MAQUETA.indd 60

20/02/2020 11:25:22

Creant fantasia al voltant del món faller

Tampoc oblidem a Vicent Tortosa Biosca, nascut a la Font de la Figuera (Castelló, 2013: pp. 54-79), qui tot i no tenir obra fallera ressanyable a Xàtiva -si al seu poble als anys 70- a València és un dels artistes més transcendentals de l’art-falla que va aplegar a ser Mestre Major del Gremi Artesà d’Artistes Fallers entre 1966 i 1971. Com els germans Colomina, de Gandia, amb una influència importantíssima en les Falles de Xàtiva des de les comissions de Juan Ramón Jiménez, Sant Jaume i Ferroviària (Colomina et alli, 2014: 230-233); o Pasqual Carrasquer, de Sueca, que va plantar a la Plaça del Mercat el 1969 i 1970 (Castelló, 2014: 211). Així, aproximar-se a la figura del artistes fallers és conéixer de primera mà les seues opinions, preferències i influències (cinema, còmic, il·lustració, literatura, música, arquitectura, etc.) que la falla com producte seu reflexa. Els estudis i ressenyes sobre trajectòries o generacions d’artistes ajudarien -i molt- també a una major i correcta compresió del monument faller com el format i gènere artístic que és, começant pel procés intel·lectual i pels mitjans tècnics i materials que l’artista i el seu planter han emprat per dur-lo a terme.

Els germans Colomina. Arxiu família Colomina.

Qué monos estem!, Modesto González, Falla Na Jordana, 1956. Arxiu Iván Esbrí.

Tècniques, processos constructius i materials Com la societat contemporània als tres últims segles, el taller de falles ha assistit a una “industrialització” pròpia que ha definit els processos productius actuals havent passat de l’artesania de la cera, la roba vella i l’arpilleria (segle XIX-pp. XX) al buidatge en cartró-pedra i la producció en sèrie (anys 50) i, d’aquest, a la talla directa de bales de suro blanc (finals dècada 80-pp. 90)2.

2 Sobre la introducció del suro blanc als tallers fallers, Pérez Contel informa (1995: 137) com Regino Mas l’emprava en treballs decoratius als anys 60, malgrat llavors era un producte prou car, com tots els derivats sintètics del petroli. Als anys 70, per exemple, Julián Puche ja emprava el suro per als ornaments i les motlures decoratives de les bases de les escenes, com en Alacant els constructors de fogueres. El poliestiré, va anar copant terreny al cartró-pedra a finals dels anys 80 gràcies als coneixements adquirits en l’el·laboració d’escenografies, amb Miguel Santaeulalia i Vicent Almela com artistes pioners de l’escultura íntegra en suro blanc, fins la seua generalització a la dècada dels 90. Cal dir que, en aquests primers anys del poliestiré expandit als tallers de falles, l’artista havia de tenir molta destressa en escultura perquè l’únic mode de manipular el suro era tallant-lo amb gavinets i serres.

LLIBRE MAQUETA.indd 61

20/02/2020 11:25:22

Creant fantasia al voltant del món faller

Hui les noves tecnologies com la robòtica aplicada al buidatge de volums, els escàners, les fotocopiadores 3D i els programes de disseny digital -Photoshop Illustration i, sobretot, Z-Brush- són els protagonistes de “la tercera revolució industrial” dels tallers. Aquest no sols ja estan relegant certes fases de la construcció de falles, sinó que també estan fent de l’art d’esbossar sobre els quaderns o de fer una maqueta un mer tràmit opcional, si bé cada cop més valorat des del vesJulio Monterrubio esbossant. Foto Iván Esbrí. sant del col·leccionisme. Dels tres pocessos de construcció de falles associats als materials abans esmentats -cera, cartró i suro-, aquell que s’exposa com el mode tradicional de fer falla és el buidatge íntegre de volums en cartró-pedra, el qual malgrat la seua regressió des de finals de la dècada dels 80 el 2016 va complir seixanta anys de vigència, si es pren com a data per a la celebració l’aniversari de l’indult del foc del conjunt Parella d’indis de Juan Huerta, a Regne de València-Duc de Calabria el 1956. La tècnica emprada per aquest artista -membre de la Generació d’Or dels Escultors (Salvador Debón, Huerta, Vicent Luna i Julián Puche)-, és sinó el perfeccionament de l’us del paper i cartró encolats, que venien emprant-se en falles per cobrir la tela de galliner i les fustes dels volums de major tamany, els cossos de ninots -que mantenien els caps i mans de cera- i complements del vestuari, suplint així a les teles, la roba vella i l’arpilleria. Pioner del paper encolat en falles és Modesto González, allà pels anys 30. Si bé, pocs anys abans, a Alacant, Gastón Castelló, ja moldejava el paper impregnat en cola directament sobre la xapa o tela per donar perspectiva a les figures i decoracions de les torres, els bastidors, medallons i baix-relleus de les seues fogueres. Per altra part, tant a les primitives falles de Dénia -finals anys 20com a les de la seua etapa d’assentament als anys 40, hi ha presència del cartró-pedra conseqüència de l’aprenentatge de la tècnica pels seus primers fautors fallers a la indústria joguetera3.

3 El cartró-pedra és una tècnica a les construccions del barroc efímer (altars, arcs triomfals, cadafals, túmuls, roques) realitzats per a festivitats i celebracions des del segle XVII principalment per fusters com Felipe Navarro, Carlos Francia o Diego Bañuls. A partir del segle XIX, se documenta també el cartró-pedra per a la confecció d’objectes decoratius com canelobres i pitxers (Anònim, 1829: 20-80). Si bé, és el joguet artesanal qui més va desenvolupar la seua tècnica (Pérez, 1995: 133-138). En 1897, Eduardo Juan Sempere va instal·lar en Onil la primera fàbrica de nines de cartró-pedra d’Espanya, gràcies als procediments transmessos per Ramón Mira Vidal, alfarer de professió dedicat a les nines d’argila des de 1875. A València, José Olaria Marimón “Coqui” era conegut pels seus ocurrents bous i cavalls de cartró-pedra i màscares carnavalesques. Aquestes, quan quedaven velles, venien fent servir per posar rostre als ninots des de les primitives falles del segle XVIII. Per altra part, amb el paper encolat impregnat sobre engraellats de fil de palomar, es confeccionaven els laterals del quadrilàter. Malgrat, el paper i el cartró no resultarien unes matèries primes barates al segle XIX i la seua manipulació implicava moltes hores de treball i destressa com per acabar tot cremat en una falla. És per aixó, segurament, que alguns artistes, como Antonio Cortina, perfeccionaren el buidatge amb cera de caps i mans de ninots, als quals s’armava el cos amb fusta i arpillera -o palla- vestida amb roba vella, i xapes de fusta o teles per als laterals de les bases. També s’escau recordar la figura de Josep Beitia “Pepito el Cartonero”, qui produïa en sèrie cossos i parts de cartró-pedra als anys 40 i 50 del segle XX amb els quals es surtien molts artistes fallers.

LLIBRE MAQUETA.indd 62

20/02/2020 11:25:22

Creant fantasia al voltant del món faller

El buidatge del cartró-pedra partia de l’escultura de la peça en argila humida, preferentment un fang ric en alúmina. Mentre, l’escaiola en pols era pastada4 amb aigua i espart per treure molde (còpia en negatiu de la peça) sobre el qual tirar de cartró impregnat de cola i obtenir finalment el ninot de cartró-pedra (còpia en positiu). Abans però, calia picar o matar la ràbia de les mantes (capes de diferent grossària) del cartró, és dir, humitejar-lo i donar-li uns colps per a que quedara més dúctil de cara a la seua manipulació. El buidatge en cartró-pedra generava un mercat de compra-venda i d’intercanvi de cartrons (ninots i peces en cartró-pedra sense armar) i moldes que funcionava molt bé perquè permetia disposar d’uns elements mínims per preparar o armar una falla en breu temps i a un cost assequible. Aquesta és una tècnica coneguda en l’argot faller com refregit o reescalfat i, malgrat estar mal considerada en general pel públic, moltes comissions de barri i pobles deuen al refregit poder haver fet falla i conseqüentment la pervivència de la tradició fallera a la seua demarcació per eixe cost assumible esmentat. El refregit també implica tenir coneixement i destressa dels processos de construcció de falles (composició, fusteria, pintura). Des dels més lloretjats fins als menys coneguts, la gran majoria dels artistes han tirat de refregit per poder atendre els seus compromissos o en la seua etapa més inicial per trencar mà en l’ofici, i assentar així el domini dels processos fins consolidar un estil més propi. Alguns inclús van fer carrera com destacats montadors de falles com els citats germans Colomina. Hui el reescalfat ja no són moldes i cartrons, sinó disseny digital que amb uns ajusts d’escales augmenten o redueixen el tamany del ninot o la falla. Curiosament, quan el suro blanc va consolidar-se com material per fer

Mantes de cartró humides, taller de falles de Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”. Foto Iván Esbrí.

Ninots de cartró-pedra, taller de falles de Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”. Foto Iván Esbrí.

4 Aquells termes que fan referència a noms o accions pròpies del vocabulari del taller de falles, es marquen en cursiva per a que queden majorment diferenciats de la resta del text.

LLIBRE MAQUETA.indd 63

20/02/2020 11:25:23

Creant fantasia al voltant del món faller

falles, es pensava que el refregit desapareixeria ja que la talla directa de les bales no implicava molde i tot falla seria a partir de llavors “única”. I valga afegir que, de l’escultura en suro també s’ha tirat de cartró per tenir reserves de còpies de ninots. Com el cartró-pedra, la fusteria ha gaudit d’èpoques millors, però encara resulta imprescindible malgrat la forta expansió última del ferro (present a les falles des dels anys 60). Tota armadura o esquelet intern d’una falla o ninot precisa d’una peça imprescindible per al seu correcte enllestit com és el sacabutx, un cos en forma de prisma quadrangular amb una cabitat o secció femella per pemetre el casament d’un mascle, un cabiró o fusta puntal, que fa forta la unió de les peces. Per a la construcPeça en vareta, taller de falles de Manolo García. Foto Iván Esbrí. ció de les armadures, els artistes fallers se decanten pels cabirons i varetes de xop, d’om i de pi suec per la flexibilitat, resistència i quasi absència de nucs d’aquestes fustes. Igualment de necessari, en aquest cas per a l’estabilitat vertical de la falla, és el cavallet, una peanya que suporta la torre o bastidor (estructura central) i aquesta, per altra part, subjecta els flocs (armadures eixents) i les dogues i costelles, els perfils horitzontals i verticals que donen forma als volums sobre les quals va grapada la vareta5 o s’acopla directament el poliestiré expandint, el suro. Enllestits els volums i ninots de cartró-pedra o suro i armat seu esquelet intern de fusta, comença l’àrdua fase d’empaperat, escatat i de massilla. Al cartró-pedra s’esqueia primer raspar-li les imperfeccions, recuperar detalls perduts i reblir juntes amb pasteta, un engrut que s’elaborava amb aigua, unes gotetes d’oli de llinosa, cola de fuster (adhesiu industrial) i pols del cartró raspat -o amb serradura, farina o panet (carbonat càlcic també dit blanc de València o blanco de España)- prepara calfada al bany Maria. Déspres, la figura s’empaperava amb retalls de periòdic vell, hui suplit en no pocs tallers per paper kraft (paper natural sense tractaments). El suro, requereix de raspalls de pues i fulles d’escatar per acabar de definir o modelar les seues formes i i els seus detalls; i, como els ninots tradicionals, seguidament passa a ser empaperat. Per tapar les mentides (porus), els embalums del cartró-pedra i suro i fer les peces més consistents se les dona panet. El panet barrejat sols amb aigua no pot emplear-se perquè a l’assecar-se es torna de nou en pols; és dir, que precisa d’un aglutinant com la cola de fuster o el gotelé per a que quede sòlid una vegada sec, a més d’aigua per rebaixar l’espessor dels aglutinats. Es donen passades de panet i s’escata tantes vegades com es precise (són entre 3-4 capes de panet alternades

5 La vareta és un llistó de fusta introduït en les falles als anys 30, i ja sobretot a partir de la dècada dels 40, per a ressoldre la construcció dels grans volums, la forma del quals la donava tela de galliner sobre la que s’impregnava arpillera, tèxtil o paper encolats (veure nota 3); o, per altra part servir de suport a les masses de fang per ser esculpides i treure molde de les peces. La precisió del seu treball als anys 70 amb les dogues i costelles i l’us de varetes de tan sols 2 cm d’ample per 3 mm de gros per definir les formes, està atribuïda al fuster Antonio García “Tonín”, qui va aplicar tècniques de maquetisme apreses com aficionat aeromodelista (Ariño et alii, 1993: 125-195). Destaquen dins de la fusteria fallera els germans Fontelles, León Lleó, Rigoberto Zarzo “Pajarito”, Josep Pasqual “Pepet”, els germans Ferrer, Juanjo García i Manolo García, qui ha portat als darrers anys a la vareta a viure una segona joventut.

LLIBRE MAQUETA.indd 64

20/02/2020 11:25:23

Creant fantasia al voltant del món faller

amb escatat amb diversos tipus de fulla de més grossor a menys). Per altra part, la cola de conill, una gelatina industrial que es barreja amb aigua i cal tenir calenta constantment mentre es treballa per evitar que es solidifique, actua com preparat previ a la fase de pintura. Hui en dia, la plastilina, les masses densificades d’aplicació directa com el gotelé i el plaste -un preparat per a allisar de la marca Extraplast- i el latex, han suplit la pasteta, el panet i la cola de conill. Vicent Almela i Julio Monterrubio encara la gasten. El massillat i l’escatat és una fase important del procés de construcció, però també les textures amb propietat tenen cabuda en les falles. De fet, molts artistes venen revindicant més obertura de mires cap altres possiblitats en quant a textura a la falla ja des dels anys 90. És més, “els acabats” -anomalia lingüísitca confosa amb el treball d’escatat- competen més a l’àmbit de l’artesania que a l’art, perquè per a aquest i per als artistes -a priori consideració dels constructors de falles- preval més el procés creatiu i intel·lectual. Finalment, la pintura actua com carta de Aplicació de masses densificades a un ninot, presentació de la mateixa. La seua correcta taller de falles de Toni Verdugo. Foto Iván Esbrí. o mala aplicació, pot enaltir o arruïnar totes les fases anteriors, sent per tant un dels punts de l’art-falla on l’artista procura posar tota la seua atenció i habilitat. A més, en l’actualitat també el seguidor de falles para major atenció a l’entonació i aplicació dels colors als monuments. En els temps de les pintures a l’oli (amb aglutinant oleic) un costum molt comú era donar unes passades d’aiguarràs amb oli de llinosa a la zona a pintar per poder fondre els colors, una tècnica aquesta emprada en escultura per policromar les figures i que és coneguda com chamberga. Per altra part, la brillantor tan característica d’aquelles falles dels 70 i 80, s’obtenia enllustrant les peces amb cera al bany Maria amb aiguarràs. Així, els artistes sempre han procurat ensenyar-se les pràxis quan no han contractat al company que despunta dins de la pintura de falla o és especialista. Per una causa o altra, han destacat Carmelo Castellano i José Ballester a la dècada dels 1960; Martínez Mollà, amb el carmesí violaci, i Francisco Lliso als 70; Julián Almirante, Daniel López i Roberto Martí als 70-80; Juanjo Codina a primers dels 90, amb els contrastos de zones de llum i zones d’ombra a partir de tonalitats càlides i fredes respectivament6; Julio i Julio Sergio Monterrubio amb els tons pastel de la pintura plàstica a

6 La tècnica aplicada en falles per Juanjo Codina és si no aquella que va revolucionar la pintura del segle XIX i que va donar lloc al moviment impressionista, caracteritzat per eixe fort contrast entre llums i ombres amb l’ús de colors complementaris quasi purs: groc o taronja per a la llum i blau o violeta per a l’ombra, per exemple.

LLIBRE MAQUETA.indd 65

20/02/2020 11:25:23

Creant fantasia al voltant del món faller

l’aigua (emprada en falles per donar fons als detalls des dels 60); o els àcids -o cítrics- potents i molt contrastats (groc/violeta, roig/verd, blau/taronja), tan propis del disseny d’interiors i del prêt-à-porter, de l’il·lustrador Carlos Corredera darrerament, qui ha treballat per a Vicent Martínez Aparici, Javier Fernández, Juan Lluch, Xabi Ribes, José Lafarga i José Latorre-Gabriel Sanz. Les tècniques, processos i materials, com les ferramentes que s’exposaran al següent punt, són doncs importantíssims per a una correcta comprensió del què és l’art-falla. Així, el taller actúa de contenidor però s’escau un major diàleg amb els museus fallers -o etnològics- per acabar d’oferir una major divulgació del que és la complexitat de la construcció d’una falla. El Museu de l’Artista Faller de València, situat a la Ciutat de l’Artista Faller, mostra l’evolució del ninot des del romàntic parot o estai fins a la figura en suro passant pels ninots d’arpillera i roba vella i els més acurats en cera. Com també el procés de modelatge en fang, molde, buidatge en cartró-pedra; la talla del suro; una taula de treball amb ferramentes; la fusteria amb un bust de vareta de Mario Moreno “Cantinflas”, de Miguel Delegido; i la famosa “falla inacabada” de Miguel Ángel López Montserrat representant el motiu de l’escut gremial, que dóna una major visió de tots eixos pocessos. El Museu Faller de València, ofereix un xicotet mostrari d’útils i materials relacionats amb la reproducció en cera, el buidatge en cartró-pedra, la fibra de vidre i la talla de suro, acompanyats de fotos i carteles en quatre idiomes (valencià, espanyol, anglés i francés). A Gandia, el Museu Faller7 exposa l’evolució d’un ninot -Freddy Mercuri, de Pere Baenas- des de la bala de suro fins al resultat final, incloent les fases d’empaperat, massillat i pintura. Al Museu Faller d’Alzira, una falla infantil “inacabada” de Julio Monterrubio serveix per explicar les fases de fusteria, buidatge en cartró-pedra, massilla i pintura. Per la seu banda el Museu Faller de Xàtiva en el vessant més adscrit als tallers, ofereix un seguit de carteles que repassen les carreres dels artistes locals més rellevants; esbossos, maquetes i fotografíes de falles guanyadores del Primer Premi i Ninots Indultats desapareguts; un molde d’un ninot infantil; i els propis Ninots Indultats preservats que donen mostra per si mateix de l’evolució en les tècniques i els materials emprats en la construcció de les falles. Tanmateix, està pendent des del mateix si del Gremi d’Artistes Fallers i les institucions una rigorosa política de catalogació o preservació d’útils i de ferramentes majorment carcaterístics dels tallers El iaio, José García Tortosa “Vèrnia”, Ninot Indutat de Xàtiva, 1943. Foto Iván Esbrí. i la construcció de falles8.

7 El Museu Faller de Gandia, obert el 2008, és membre del International Council Of Museums (ICOM). 8 Joan Seguí, ex-director del Museu Valencià d’Etnologia, va fer saber a l’autor del article del seu interés per adquirir antigues ferramentes, moldes d’escaiola i cartrons per engrossar els fons de la institució museística en raó a la seua paulatina regressió als tallers fallers i preservar així un mostrari.

LLIBRE MAQUETA.indd 66

20/02/2020 11:25:23

Creant fantasia al voltant del món faller

Les ferramentes El desenvolupament de l’activitat creativa del taller faller ha donat com mostra de la seua evolució un ampli catàleg d’instruments. Alguns són auténtiques joies representatives del patrimoni artesanal i tècnic de la construcció de falles en remuntar-se el seu ús fa cent anys, aleshores per part dels menestrals de l’escultura, la fusteria, pintura mural, el joguet o de la confecció de palmitos als quals la realització de cadafals fallers, començava a copar part de la seua labor professional als anys 20 del segle XX. Bon exemple és la ferramenta de fusteria: serres de cinta (fixes) i de disc (amb fulla circular), totes dos maquinària pesada d’asserrar front aquella manual i més lleujera com els xerracs o serres de fuster i les serres braçeres amb la seua característica forma d’arc. Com les diferents mides de broques, filaberquins, cicells i gúbies; tornavisos manuals per enroscar/desenroscar i de banc per subjectar peces (funció que fan també els gats); tenalles i martells d’ungla per clavar o retirar claus i de cota per clavar falques; la garlopa o raspall de fuster- i les raspes (escofines); i la planxa, un ferro pla i gruixut per atibar (reomplir buits, fixar fustes) que rep el seu malnom pel paregut amb les velles planxes domèstiques. Quan en temps el fang era el protagonista absolut de la fase d’escultura, els xicotets detalls i treballs de precisió es treien per mig de palillos, uns Serra de cinta, taller de falles de bastonets de boix acabats en punta, plans o dents Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”. Foto Iván Esbrí. de serra. I quan el cartró-pedra era el principal material de confecció de ninots i volums, la unió de juntes es feia forta per mig de grapes: brides de ferro en forma d’U que s’insertaven per fer una costura provissional del cartró-pedra fins que la cola de fuster de les juntes s’assecava. Quan tocava fer l’armadura a les figures, calia anar en compte de no oblidar de reforçar els claus de casament entre el cabiró i el cartró-pedra amb llandetes, unes tires xicotetes de llanda reciclada de pots que actuaven mode de topall per evitar que el cap del clau traspassara el cartró. A alguns models -d’escaiola o fibra de vidre9Grapes i raspalls de pues, taller de falles de se’ls acoplava un llit (cavallet, penya) de cabirons Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”. Foto Iván Esbrí.

9 Durant un període no massa llarg de temps -anys 80 i 90- l’escaiola va ser suplida en alguns tallers per la fibra de vidre, material que també va tractra de suplir al cartró-pedra. Permetia tenir ninots i volums llestos en hores per massillar, escatar i pintar, malgrat era altamanet tòxic. Això i la irrupció del suro (veure nota 2), van desplaçar la fibra dels tallers.

LLIBRE MAQUETA.indd 67

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

molt pràctic de cara a la seua manipulació i emmagatzematge en dotar-los d’estabilitat. Per a un menester semblant, s’utilitza la porritera10 o perxa: una peanya rectangular, feta en fusta, que dona subjecció a un seguit de cilindres o prismes quadrangulars disposats en bateria, per on s’insereixen els puntals que els ninots porten a la base, com en el sistema de casament de les armadures amb els sacabutxos. No falta a cap taller faller fulles de paper d’escatar de tot tipus de grà i raspalls de pues per treballar el suro; pistoles (aerògrafs), brotxes, un pinzell d’ulls (pinzell per a aquarel·la de pel sintètic i mànec curt) i pots, gotets i paletes per barrejar colors; i l’arc o fil de nicrom, resistència que posada al roig viu serveix per al tall del suro blanc, i que amb l’arribada de la robòtica moderna aplicada aquest menester, quaselvol dia ja, Caixa de fils de nicrom, serà també peça de museu. taller de falles de Toni Verdugo. Foto Iván Esbrí. Per últim, destacar pràctics i ressolutius -quan no curiosos- útils per al transport de la ferramenta com el carro (una mena de cambrera); per fer més fácil la manipulació dels ninots i dels grans volums com la burreta (cavallet de potes abatibles), la garrutxa (corriola), la banqueta (peanya) i les escales; sense oblidar el simbòlic parot -o estai o estot-, un pal de fusta acabat en forma d’escaire del qual en temps passats se penjaven els cressols, i ara els flexos, a partir del qual comença la narració de Carros, taller de falles de Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”. Foto Iván Esbrí. l’orige romàntic de les falles.

Conclusió Tota allò repassat és motiu suficient per pendre, assumir i executar reponsabilitats de posada en valor i difusió del conjunt de les activitats, manifestacions, creacions, els coneixements, les pràctiques, els usos i les tècniques representatius del patrimoni de la Festa de les Falles11. Les Falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural Immaterial, Festa d’Interés Turístic Autonòmic i, en el context de la celebració fallera, Patrimoni de la Humanitat. El febrer de 2015 es va obrir el Museu Faller

10 El curiós nom de porritera prove de porrito, foma de referir-se al món del teatre a aquelles titelles amb una maça. Així, la porritera ve emprant-se d’antic per al transport i emmgatzematge dels guinyols. 11 Llei 4/1998 d’11 de juny del Patrimoni Cultural Valencià Punt D Article 26 de la Secció 1 del Capítol III.

LLIBRE MAQUETA.indd 68

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

de Xàtiva12 on, com s’ha esmenat, ja es custòdia una part important de la història fallera de la ciutat. Si bé hui roman pendent d’ampliació i constitució d’un centre de documentació associat13. Ser doncs una de les principals polis falleres no la fa aliena a comprometre’s a la divulgació del patrimoni del seus tallers fallers, sent aquest el llegat artístic i tècnic d’una història en aquesta la Festa de les Falles que la capital de la Costera va començar a redactar el 1865. Parafrasejant al professor Gil-Manuel Hernández i Martí, director del Museu Faller de València, és el moment de mancomunar voluntats entre els organismes de govern, gremis d’artistes (Alacant, Borriana, València), les institucions museístiques, universitats, els investigadors i les juntes i federacions falleres, i aprofitant l’aval d’eixe reconeixement que cita que les Falles són Patrimoni.

Agraïments Junta Local Fallera de Xàtiva; Museu Faller de Xàtiva; Moisés Alarcón; Toni Colomina; Manolo García; Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”; Julio Monterrubio; Josep Palanca; Víctor Valero; Toni Verdugo.

Consultes -ANÒNIM (1829): Arte de trabajar en cartón toda clase de obras de utilidad y recreo, Barcelona, Imprenta José Torner [edició facsímil, Llibreríes Paris-Valencia, València, 2002]. -ARIÑO VILLARROYA, A.; BORREGO PITARCH, V.; HERNÁNDEZ MARTÍ, G. M. (1993): Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València. -CATALÀ I GORGES, J. I. (coord.) (2011): La falla, un artefacte tecnològic, València, Universitat de València. -CASTELLÓ LLI, J. (2013): “Tortosa Biosca, un artista entre els grans de les falles i la pintura”, El Verí de Foc, 7, pp. 54-79. -CERDÀ PÉREZ, M.; GARCÍA BONAFÉ, M. (dir.) (1995): Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial, València, Alfons el Magnànim. -CASTELLÓ LLI, J. (2014): Pasqual Carrasquer: creador de falles, València, Carena. -COLOMINA SUBIELA, A. et alii (2014): El taller dels germans Colomina i les falles de Gandia, Gandia, CEIC Alfons el Vell. -ESBRÍ ANDRES, I: (2017): “La plantà: un patrimoni desconegut”, El Verí de Foc, 11, pp. 44-57. ---(2016): “El taller de falles, un contenidor cultural”, Revista d’Estudis Fallers, 21, pp. 48-58. -MAUSS M. (1974): Introducción a la etnografía, Madrid, Istmo. -PÉREZ CONTEL, R. (1995): Ninot de falla. Escultura folklórica valenciana, València, Albatros. -QUILIS RODENAS, J. (dir.) (2000): Martínez Mollà, escultor de falles, Xàtiva, Junta Local Fallera de Xàtiva. -TORTOSA GARCÍA, R. (dir.) (2011): “Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats de les Falles de Xàtiva”, El Verí de Foc, 5.

12 Membre de la Xarxa Valenciana de Museus Fallers (Alzira, Borriana, Cullera, Gandia i València -Museu Faller i Museu de l’Artista Faller-). 13 El Centre de Documentació de la Festa de les Falles de València va ser obert el 2005 i aturat el 2010. El desembre de 2017 va ser reactivat. Gandia conta amb el Centre de Documentació del Museu Faller des de 2014.

LLIBRE MAQUETA.indd 69

20/02/2020 11:25:24

Música a les falles de Xàtiva Rafa Tortosa Garcia Director d’El Verí del Foc

LLIBRE MAQUETA.indd 70

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

«Durant la funsió, que será de huit á deu de esta nit, se repartirán uns versets alusius á dita peixca, y la música nova tocará peses triaetes. Esta música no la paga ningú, perque se ha oferit a tocar gratis et pro Deo, en obsequi al sant per qui es fa la festa: en estes mateixes condisions sonará el tabalet y la donsaina, que es musiqueta que obri molt el apetit á divertirse»1. És Xàtiva, la capital de la Costera,1865. Uns dies abans del dia de Sant Josep, la ciutat amaneixia repleta de fullets que anunciaven la construcció i cremà d’una falla a la plaça de la Trinitat de Xàtiva, amb la «descripció de la falla y del tot de la funsió». Aquest cadafal, La Peixca de l’Aladroch, significava la primera vegada en què se celebrava sant Josep amb una foguera artística plantada i cremada la mateixa vespra de la festivitat. A més a més, esta falla, impulsada per Blai Bellver, es correspon amb la primera falla documentada fóra de la ciutat de València. El text, que encapçala el present assaig, forma part del fullet anunciador i, com es pot observar, respon a l’aspecte musical de la vetlada i és considerat com la primera activitat musical de la Xàtiva fallera. Com no es podia esperar d’altra forma, el lligam entre música i falles ha estat fort en tota la història festiva de la ciutat, un lligam que tractem d’esbrinar en el present escrit, amb un extensa i intensa relació social i artística. Així que sense més preàmbuls, música mestre!

Les iniciatives de Blai Bellver, les primeres en donar la nota2 El lligam entre música i falles ha estat fort en tota la història festiva de la ciutat. Instantània a l’interior de l’Ermita de sant Josep el dia 19 de març de 2013. Foto Antoni Marzal

Les primeres referències musicals, com es pot deduir, formen part de la festa de la vespra de Sant Josep. No cal pensar en la festa fallera actual sinó en una festa de vespra, en la qual se programaven la majoria dels actes lúdics per al gaudí de la gent que acudia. La descripció ens aporta que dues tipus de músiques van actuar, a poqueta nit, a la plaça de la Trinitat. La primera d’elles és la música de banda d’aspecte simfònic. La Música Nova és la primera agrupació descrita i no cal pensar en una banda de música, referent d’una societat musical com és hui en dia, sinó d’un conjunt de músics. Igual que a l’actualitat, la Xàtiva de 1865 ja gaudia de dues agrupacions musicals de caire civil3 atès convivien amb les bandes militars pertanyents als quarters que encara romanien a la ciutat.

1 Fullet promocional de la falla La Peixca de l’Aladroc, Impremta de Blai Bellver, 1865. Arxiu Municipal De Xàtiva. 2 Aquest apartat és una síntesi del treball “Dolçaines, la Música Nova i la Peixca de l’Aladroch” (Tortosa, 2015). 3 Cal afegir que les dues bandes de la ciutat — La Nova i la Primitiva Setabense “La Vella”—, no es constituiran com a

Societats Musicals fins començament del segle xx d’acord amb la Llei d’Associacions de 1887, la qual va regular l’ampli ventall de possibilitats per a organitzar-se en associació (Oriola Velló, 2010:99). La Nova ho farà el 26 de febrer de 1901 i La Vella ho farà el 2 de gener de 1902 (Ruiz Monrabal, 1993:482 i 487).

LLIBRE MAQUETA.indd 71

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

Cal recordar que estem assistint a l’època on les falles eren el festeig principal que anunciava la festa de sant Josep —festeig que es consolida des de 1850—, i des d’aquesta data fins finals de segle xix, les falles evolucionaren cap a la Festa de les Falles. A més a més, podem afirmar la existència d’un paral·lelisme entre la consolidació de les falles i la creació i consolidació de les bandes musicals. És a dir, al mateix temps, es consolidaran dos tipus d’expressions culturals valencianes, les quals estaran influenciades per distints factors socials i polítics apareguts al segle xix. Davant la relació entre les falles i les bandes, diversos autors opinen que les arrels d’aquestes i la seua posterior evolució, es poden relacionar amb la sociabilitat festiva de qualsevol caire (Asensi Silvestre, 2013: 89), creant un nexe d’unió entre música i festa. La consolidació i evolució de la Festa de les falles a València i altres pobles valencians així com l’expansió de la festa dels Moros i Cristians pels pobles alacantins, comportarà la presència de les bandes de música dels distints pobles d’on se celebra la festa així com d’altres pobles adjacents. Les bandes de música van trobar en les distintes festes valencianes un motor per a desenvolupar-se (Oriola Velló, 2010:43). A Xàtiva, apart de les falles — al segle xix només tenim constància d’activitat fallera els anys 1865, 1866 i 1867— hi haurà un augment de l’activitat festiva, tant civil com religiosa, i serà un dels motius que provoquen la creació i continuïtat de les bandes civils de la ciutat. En altre ordre de coses, l’elecció de disposar — o oferir-se a tocar de forma gratuïta, com es descriu— de la Música Nova per a aquella nit i no la Música Vella, podia deure’s a motius polítics, on la banda escollida estaria amb més sintonia política amb els promotors d’aquella falla encapçalada per liberal Blai Bellver. Com comenta Elvira Ansesi, «quan ens trobem en una localitat on hi ha dues bandes de música que, a més, estan enfrontades, resulta temptador atribuir les divergències al fet polític» (2013: 84). Respecte el repertori del concert realitzat per la Música Nova hores abans de què el cadafal La Peixca de l’Aladroch fora devorat per les flames, estaria composat per pasdobles signats pel propi director, per arranjaments de passatges de les sarsueles de l’època i d’altres composicions adaptades per a banda. Algunes de les «tocatetes» que es van poden escoltar serien semblants a les que la Música Nova va interpretar a la Fira de 1863 als concerts dels dies 15, 16 i 17 d’Agost, en els quals tocaren obres de Verdi, Donizetti, Rossioni, Auber i Meyerber. La majoria dels pasdobles eren composats per gent vinculada a la banda i dedicats a persones o entitats il·lustres de la ciutat. Tenim l’exemple del pasdoble Pepito dedicat a José Carchano del músic Rafael Serra, el pasdoble el Setabense de Rafael Tomás o l’Españoleto del pianista José Castelló. L’altre tipus de grup musical que ens apareix és la música de tabal i dolçaina, uns instruments molt arrelats a les nostres terres, també dita com música del país, com descriu Vicent Boix, per exemple, a la novel·la Omm al kiram o la Expulsión de los Moriscos, al capítol dedicat a Las Hogueras del Señor san José, on la descripció té bastant similitud amb l’escrit de Blai Bellver a la Peixca de l’Aladroch: «Durante el día acompaña a los curiosos espectadores la indispensable música del país (tabalet i dolçaina) y por la noche, y aún por la tarde, una verdadera banda de música que atrae la multitud que espera la hora de ver arder la hoguera...» (Boix ,1867). Encara que es desconeix la identitat dels músics o l’agrupació de dolçaines i tabaleters, ja que no apareix cap descripció al full anunciador, ben bé podria tractar-se d’un grup musical d’aquella època, doncs Frederic Oriola (2010:27) ens aporta l’existència d’una colla de dolçainers de Xàtiva, que actuà junt un altra d’Oliva a més de les bandes de la Música Vella de Xàtiva, la d’Alfarrasí i la de Quatretonda, a les festes religioses de la Pobla del Duc celebrades els dies 3 i 6 de setembre de 1872. L’ús dels dos tipus de música durant la vespra de sant Josep i abans de la cremà de la falla, serà bastant habitual durant la segona meitat del segle xix. De fet, Blai Bellver, un any després, al llibret de la falla La Creu del Matrimoni de la plaça de la Trinitat, a l’apartat del programa preparat per a la

LLIBRE MAQUETA.indd 72

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

vespra de la diada de sant Josep, ens diu que: «A les set de dita nit el tabalet y la donsaina anunsiarán la proximitat de la festa. A les huit la música nova comensará a tocar lo millor del seu repertori musical. No tot seran tocates, pues també alguna vegá pesa tindreu obligà de flautí y de castañetes»4. Malauradament, a causa de la censura, les activitats preparades per a la nit del 18 de març de 1866, a l’igual que la venda del llibret i la plantà de la falla, quedaran prohibides.

El so de la dolçaina amb l’acompanyament del tabalet és típic, des de temps passats, a la festa fallera. Foto Antoni Marzal

La falla de la Música Vella, el da capo de les falles de Xàtiva A la història de les falles de la capital de la Costera és imprescindible parlar del primer cadafal, plantat i cremat, de l’època moderna de les falles de Xàtiva, doncs des d’aquell 1932 les falles han mantingut una llarga continuïtat només interrompuda per la contesa bèl·lica (1937-1939), ja que el 1940 tenim notícies de la planta de falles infantils de forma esporàdica i ja serà el 1943 quan torne l’activitat reglada de les falles de Xàtiva.

4 Del llibret La Creu del Matrimoni de la falla de la Plaça de la Trinitat 1866, de Blai Bellver. FS-266, AMX.

LLIBRE MAQUETA.indd 73

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

Així que, el 19 de març, El demòcrata replegava als seus fulls la invitació que havia fet el president de la societat musical la Primitiva Setabense, «con un afectuoso besalamano, nos invita a la “plantà y cremà” de la falla que este año levantan frente a su casa social»5, i comentava que l’assumpte no podia ser més original. El tema escollit no podia ser una altre que el de la música. L’art de la música va ser el lema d’una falla que estava composta per una base gran, amb columnes als angles, plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran lira i, junt a ella, quatre músics que venien del Certamen de València, uns portaven una corona de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. D’açò podem dir que el tema es referia als distints efectes que deixa un certamen. La falla també tenia crítica i era la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella. Els ninots amb corona de llorer eren els de la Música Vella i els ninots amb carabasses els de la Nova. La falla va ser un èxit, com reflexa El Demócrata6. El monument va ser plantat el divendres 18 de març i es va cremar el diumenge 20 de març, a les 12 de la nit, i va ser visitat per tot el poble. El dia de la cremà es va disparar una gran traca i després, amb els acords de l’Himne Regional Valencià, s’encengué la falla. Este any va estar ple d’expectació, ja que segons els diaris locals com El Demócrata deien que es va vore «[...] reflejado en todos los semblantes esa alegría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares»7. Imprescindible és la lectura de l’acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932, sota la presidència de Francisco Climent Mata, artífex de l’esdeveniment. Curiosament esta reunió va substituir la del dia 16 de març, al·legant que no es va poder celebrar perquè estava tota la directiva en el «arreglo de la falla». Reproduïm la descripció del desenvolupament del fet de plantar la falla, tot explicat en l’acta: «En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta. Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cual José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent».

5 El Demócrata, 19 de març de 1932. 6 El Demócrata, 26 de març de 1932. 7 Ibid.

LLIBRE MAQUETA.indd 74

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

Allò que havia impulsat esta societat musical semblava tindre unes conseqüències immediates en el fet de crear-se comissions falleres que seguiren esta tradició recuperada en els carrers de la ciutat. La premsa recollia esta inquietud i era capaç de previndre un futur immediat: «No podrá quejarse esta entidad musical del éxito alcanzado por su falla; tirios y troyanos han rendido homenaje a esa “iniciación” de fiesta, que bien cuidada, atendiéndola con ”amore” pudiera en sucesivos años ser algo que imitara a las que hacen en la vecina capital»8. La cremà de la falla de la Música Vella va posar en marxa una sèrie de converses carregades d’il· lusió entre amics i veïns de distints districtes de la ciutat amb la intenció de conformar una comissió amb el fi de plantar falla el març de 1933. I prompte es tingueren notícies de la constitució de les comissions falleres.

Falles a Xàtiva, a ritme de pasdobles El 17 de març de 1933, els carrers de Xàtiva van amanèixer amb una diana «de tabalet y dulzaina por los Barrios falleros, echando cientos de “masclets” que despertaban al vecindario». Ni cal dir que l’activitat musical romania molt present al programa de festejos doncs «por la noche hubo serenata, tocando cada banda de música de ésta en una falla selectos programas, de composición española y regional»9. Aquell any, les dues falles grans es repartien les dues bandes de la Societat mentre que les dues infantils llogaven agrupacions dels pobles pròxims a la capital de la Costera. És el cas de la falla de la Humanitària que va comptar amb la Banda Municipal de la Llosa de Ranes. A més a més, esta falla infantil va programar, per a les nits del 18 i 19 de març, concerts per l’Orquestrina Setabense. En l’aspecte musical de les falles de 1933, cal afegir la composició del primer pasdoble faller realitzat a Xàtiva, atès que Josep Ripoll i Tormo10 va signar el pasdoble Mercedes Cuenca, dedicat a la primera fallera major de la ciutat, i que va estar interpretat, per primera vegada, el 17 de març. La premsa recollia este esdeveniment: «Estrenándose el primer día una marcha valenciana dedicada a nuestra Fallera Mayor, del joven compositor setabense José Ripoll Tormo, admirablemente interpretada por “La Nueva”, bajo la batuta de su director señor Castelló, que hubo de ser repetida en días sucesivos a instancias del público»11.

8 Ibid. 9 Las Provincias, 19 de març de 1933. 10 José Ripoll Tormo (Xàtiva, 1909 – Rafelguaraf, 1976), va ser un músic que es va formar com a trompista en la Música

Nova i que va entrar a formar part de la banda amb 11 anys. El seu esperit de treball constant, el va portar a endinsar-se de manera autodidacta en el món de la composició. Apart dels pasdobles Mercedes Cuenca i Falles de Xàtiva, va composar altres pasdobles com ara Marbau, Francisco Climent, Nievecitas Parra, Socarrat o Pili Mili. També va composar marxes de processó així com les sarsueles El Porchi i la Caña, Julia María i Un año en la Huerta. Va ser director de les bandes del Genovés, Benigànim, la Pobla del Duc i Quatretonda. L’any 1943 es va fer càrrec de la banda Ateneu Musical de Rafelguaraf, poble on va fixar la seua residència definitiva. La banda Ateneu la va dirigir en dues etapes (19431956 i 1960-1976), anys rodejats d’èxits en Certàmens. Dades extretes del treball de Gaspar Nadal (2008:14-15). 11 El Progreso, 25 de març de 1933.

LLIBRE MAQUETA.indd 75

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

També és rellevant l’estrena del pasdoble Falles de Xàtiva, dedicat al Comitè Faller de la ciutat, composat també per Josep Ripoll. Va ser el 18 de març de 1934, on la banda de Genovés, sota la batuta del mateix Ripoll, l’interpretava davant els micròfons de Radio Játiva (Coll, 2000: 57). La curiositat d’aquell any és que totes les bandes contractades per les comissions falleres van voler interpretar el pasdoble dedicat a les falles socarrades, llevat de la banda de la Llosa de Ranes. La premsa diu que «uno de los festejos de mayor atracción artística será la ejecución del pasodoble de nuestro paisano José Ripoll, titulado, “Falles de Xàtiva”, esta página musical, será ejecutada por las bandas de la localidad y las forasteras, menos la de Llosa de Ranes, que según noticias se excusa en que le falta tiempo para ensayarlo»12. Els dos pasdobles del mestre Ripoll, de ben segur, van formar part del repertori del concert, que de costum, es feia la vespra de sant Josep així com el fet de tocar el pasdoble El fallero a l’hora de la cremà dels cadafals fallers. A més a més, també serà habitual que La Nova i La Vella actuen a les presentacions de les falleres majors, costum més estesa als anys quaranta i cinquanta. Tal i com apuntem, durant les falles republicanes ja tenim constància de bandes de música avingudes dels pobles de la Costera. El 1934, la banda de Genovés és contractada per la falla de la Plaça de la República i els músics de la Llosa de Ranes per la falla del Carrer José Espejo. Com a nota curiosa, hem de dir que aquesta comissió tenia contractades les despertades amb la banda de Genovés, i els balls i concerts nocturns amb la de la Llosa de Ranes. Altres agrupacions musicals, arribades d’altres comarques, foren les d’Ontinyent, Pobla del Duc, Benigànim «y otras, haciéndose gestiones para la venida de la banda de la Beneficencia de Valencia y como cierto la de un grupo de cantadores de albaes para la falla de Emilio Castellar»13. Cal fer un darrer apunt sobre les bandes de música i, com a curiositat, farem referència al que cobraven a les comissions falleres per la seua participació en les cercaviles i dels distints concerts programats. Segons informació dels llibres d’actes14, la Música Nova, per a les falles de 1936, va organitzar tres xarangues que van assistir a les falles de la plaça de l’Ajuntament, la del carrer de José Espejo i la de la plaça de Blasco Ibañez, cobrant 250, 200 i 100 pessetes respectivament, imports que van quedar a benefici de la Societat. També volen ressenyar el concurs de pasdobles organitzat pel diari Las Provincias l’any 1929, on la peça guanyadora agafaria el nom del diari i el seu autor rebria un únic premi de cinc-centes pessetes. Els guanyadors d’aquell certamen foren els germans Vicent i Arturo Terol Gandia, músics de Xàtiva vinculats a la Música Nova. Ni cal dir Des dels anys trenta, les agrupacions musicals han format part dels que Las Provincias és un dels pasdobles actes fallers de Xàtiva Instantània de l’Ofrena de flors. Foto Antoni Marzal fallers més interpretats per les bandes.

12 El Radical, 17 de març de 1934. 13 Las Provincias, 18 de Març de 1934. 14 Informació extreta del treball de Juan V. Matéu (2011:42), qui fa un resum dels llibres d’actes de la Societat Musical La

Nova, des de gener de 1936 a desembre de 1937.

LLIBRE MAQUETA.indd 76

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

Música a les falles en forma de xarangues Desprès de la contesa, el nombre de comissions falleres segueix sent considerable, tenint una mitjana de huit falles gestionades per adults. Les bandes de la ciutat seguiran sense poder acaparar totes les necessitats musicals i s’hauran de contractar altres. Les comissions no sols contractaven a bandes de la Costera sinó que ho feien amb altres agrupacions de comarques veïnes (Falla Plaça Enríquez amb la Banda d’Anna el 1945 o la Falla de la Plaça de sant Pere amb la de Benigànim el 1943), inclús amb bandes militars, como és el cas de la Falla de sant Pere de 1945, on diu al llibret sobre «el programa de festechos que se celebrarà en la barriá de san Pere, del 16 al 19, amenisats per la Orquestrina y Banda Militar del Rechiment de Infantería de Vizcaya»15. Aquesta comissió fallera, la de la plaça de sant Pere, contractarà el 1944 a la banda de Genovés, on el dia 18 estava preparat «a les uit, passacarrer de la renombrá i laureá banda de Genovés, la que deleitarà a nostre barrio en alegres pasodobles»16. La banda de Llanera, avinguda des del cor de la Costera, va estar l’encarregada d’amenitzar els actes de la falla Màrtirs de la Revolució de l’any 1943, realitzant un passacarrer la nit del dia 17 i el dia 19, «a les 10 de la nit. Passacarrer, i a continuació Concert hasta les 12; seguidament una gran sorpresa i una gran traca de colors i cremà de la falla al acort del pasodoble El Fallero»17. També la banda de Canals acudeix a les falles de Xàtiva, tenint l’exemple de l’any 1956 amb la falla de la plaça del Cabdill. Vinculada a la Música Vella, hi havia una banda «cómico taurino musical» anomenada La Matraca, fundada el 1940, la qual també va ser contractada per a falles. La falla de la plaça de sant Joan ho va fer per a les falles de 1945. El text del programa de festejos del llibret ens relata la importància de les bandes de música a les falles i més, a una època, on l’existència d’aparells musicals era pràcticament nul·la. Per la dia 18 estava programat: «Com els dies anteriors se fará la despertá tirant dèu mil tronadors pel barrio de la plantá. Passacarrer pel matí traca en colors a mig día, i consert per la vesprá en nòtes de melodía. Per la nit atre concert en músics de la Matraca, finalisant este día en insuperable traca»18. Pràcticament totes les comissions falleres tenien contractada una banda de música que amenitzara els dies de falles. Algunes apuraven la contractació, com la dels fallers de la plaça Màrtirs de la Revolució que el 1947 publicaren al seu llibret que per al dia dèsset «a les sét del matí, qu’encara mos

15 Llibret Falla plaça de Sant Pere de Xàtiva (1945). 16 Llibret Falla plaça de Sant Pere de Xàtiva (1944). 17 Llibret Falla plaça dels Màrtirs de la Revolució de Xàtiva (1943). 18 Llibret Falla plaça de Sant Joan (1945).

LLIBRE MAQUETA.indd 77

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

donarà la “bufanda”, per que fará molt de fret, se tocará diana, i al que no estiga en peu el traurem del llit. Seguidament, una gran banda (si la trobém), fará la despertá als acòrts del “Fallero”, “España Cañí i “Como España, ni hablar”, i molt altres passodobles moderníssims...»19 Aquestos fallers suposaven tenir banda de música. Els de la plaça Urios es decantaren per altres mitjans «a les dotze de la nit plantá de la falla; com no hiá música amenisará la plantá un gramofonet»20. Com hem pogut comprovar, any rere any, les agrupacions musicals han estat un element important per a l’execució del programa de festejos, doncs han estat peça imprescindible en les despertades, les cercaviles, l’acompanyament en els actes de l’ofrena de flors i la romeria de Sant Josep així com a les cavalcades. A més a més, cal destacar que les bandes de música també eren contractades per els concerts programats per a les nits de falles, inclosa la darrera de les nits amb la cremà dels cadafals sota els acords de l’Himne Regional i, sobretot, del pasdoble El Fallero de Josep Serrano. A la dècada dels quaranta, seguint el costum dels anys d’abans de la guerra, era tònica general la programació d’este concert de cloenda de les falles, una activitat que anà desapareixent a l’arribada dels seixanta. Els concerts dels dies de falles, realitzats habitualment per les bandes musicals, també hi participaven altres agrupacions de tarannà més popular. Un clar exemple el trobem al programa de la falla infantil de José Espejo, on l’any 1942, es programava per al dia 17: «A les sèt, a casa de u dels falleros, Gran Concèrt de bandúrria i guitarra a càrrec de F. i R. Peris (si no sen van en la novia)»21. Afegir que l’aparició de nous estils musicals, més propicis a animar a ballar i ser partícips de la vetlada, així com el millor abast d’aparells musicals per reproduir aquests repertoris musicals enregistrats, va ser un factor important per què els concerts en directe de les bandes va anar minvant dràsticament. En relació a l’aparició d’aparells de música, afegim part de la crònica apareguda a la premsa de 1965 que feia ressò d’una queixa dels veïns, en relació de que «en las fiestas que se celebran en el denominado Rincón Fallero existen unos altavoces que suenan estentóreamente. ¿No podría disminuir-se un poquito el volumen de los mismos a partir de las doce de la noche?»22. A les cavalcades del ninot, les bandes de música també amenitzaven les desfilades de les comparses, les quals també confiaven els ritmes musicals a unes tunes estudiantils i a les bandes de cornetes i tambors, agrupacions que també es van posar de moda a València durant els anys seixanta. També cal ressenyar l’habitual incluEl format de xaranga és l’agrupació més sol·licitada per les falles de sió de les agrupacions musicals als proXàtiva, amb un planter habitual entre dotze i quinze músics, amb grames de les presentacions de les fallegran versatilitat en combinar pasdobles amb temes populars o actuals. Foto Antoni Marzal res majors de la ciutat. La mancança de

19 Llibret Falla plaça dels Màrtirs de la Revolució de Xàtiva (1947). 20 Llibret Falla plaça Urios de Xàtiva (1944). 21 Llibret Falla infantil José Espejo de Xàtiva (1942). 22 Las Provincias, 16 de març de 1965.

LLIBRE MAQUETA.indd 78

20/02/2020 11:25:24

Creant fantasia al voltant del món faller

música enregistrada i aparells que la van reproduir, la participació de les dues bandes de la ciutat n’era pràcticament obligatòria i que junt altres artistes locals o forans, conformaven la part musical de les proclamacions. A tall d’exemple, podem llegir el programa de la presentació de l’any 1948, amb l’actuació de Ramoncín Pelegero Sanchis —Raimon, quan era un xiquet—, José Gil Blesa o Amador Cano recitant poesies; l’Orquestra Dolz interpretant l’himne regional; els Hermanos Núñez, «los llamados príncipes del cante y baile andaluz»; la parella Argüelles i Aloba amb cants tropicals i moderns o la cantant Mari Carmen Montes, «la auténtica estrella de la canción, predilecta de las señoras». Com va passar amb els concerts de les nits falleres, les presentacions falleres també han evolucionat en el pas dels anys, recercant nous estils o substituint la música per altres arts escèniques com ara joguets teatrals o sainets. Per a l’edició de 1971, el fi de festa de la presentació va estar amenitzat pel «conjunto local Luis XV; los coros y danzas de la Sección Femenina, reviviendo con sus cantos y bailes nuestra música y costumbres de antaño, y por los Hermanos Calatrava»23. L’actuació de cantants importants del moment també hi era habitual, com va passar en la presentació de l’any 1974 on va actuar Luis Aguilé o a la de 1973, que «tras el descanso, la actuación de algunas figuras, de las cuales sobresalió el setabense Bruno Lomas que, con sus canciones, desató los nervios de la juventud, sobretodo femenina, que le aplaudió con frenesí, lanzándole flores»24. Un dels altres lligams entre la música i les falles ha estat la crítica als cadafals, encara que pocs casos hi trobem a la història fallera. Fem ressò d’una de les escenes del cadafal Auguris i vatisinis futuristes plantat a la plaça de la Bassa l’any 1956. És evident la rivalitat musical —en certes èpoques social— entre les dues bandes de música, un aspecte que Ramon Morell va voler reflectir en aquella falla i amb l’atreviment de voler-les ajuntar: «I finalment esta falla, acaba, com deu acabar, en Música i armonies baix una lira molt gran i chunt a ella dos músics de diferents societats, lluint els seus uniformes, apretantse fort les mans en señal d’una aliansa per a poderse chuntar i treballar per la Música qu’es el Art més gran que hiá La idea resulta noble si es puguera dur a cap però resulta difícil el poderles consiliar perquè dins de cada una hiá un mòdo de gobernar».

23 Las Provincias, 16 de març de 1971. 24 Levante, 15 de març de 1973.

LLIBRE MAQUETA.indd 79

20/02/2020 11:25:25

Creant fantasia al voltant del món faller

Música en clau festera Des de la dècada dels huitanta, amb un programa de festejos ja consolidat amb la sèrie festiva dels dies de la plantà, dels premis, de la visita oficial —Recorreguda per tots els llocs de plantà de les falles de Xàtiva—, de l’ofrena de flors i de sant Josep, les bandes de música seran les principals animadores de les comissions falleres de Xàtiva. El paquet de desfilada de presentació; la participació en les dues cavalcades; el dia dels premis amb despertada, passacarrer i acte del lliurament; el dia de la recorreguda amb passacarrer i participació en la desfilada; el dia de l’ofrena de flors amb passacarrer i actuació a l’ofrena; i el dia de sant Josep amb despertada i participació en la romeria, és el perfil habitual de contractació per part d’una associació fallera. La música de les xarangues sol ser sinònim de diversió. Més enllà d’estos actes, és poc habitual Foto Antoni Marzal trobar una activitat musical fallera, com per exemple, la promoguda per la falla de la Ferroviària que si té el costum d’amenitzar la cremà dels seus cadafals fallers amb la xaranga de música. Els actes musicals es completen amb les nits als casals fallers, les quals es nodreixen de temes interpretats en directe per algun grup musical, en forma de duet o trio habitualment, o són mesclats per l’habilitat d’un discjòquei. Els primers anys del present segle, la Junta Local Fallera, amb el suport de l’Ajuntament, va organitzar a l’Albereda unes nits populars per a tota la ciutadania amb el muntatge d’un gran envelat i l’actuació d’interessants orquestres com la Montecarlo. Era una forma d’obrir la festa a la gent no fallera i els visitants dels voltants que s’aproximaven a vore les falles de Xàtiva, una iniciativa que va finar l’any 2007. També cal fer referència al vincle de la música i les falles a través de la cultura. El 1998 la Junta Local Fallera organitzava la I Setmana Cultural de les falles de Xàtiva, on a cadascuna de les primeres edicions va tindre cabuda la programació d’un concert de música. Hi van participar, per exemple, la Banda Juvenil de la Música Vella o la Colla de dolçainers i tabaleters La Socarrà. Les falles van tenir gran part de la culpa de la consolidació d’aquesta darrera agrupació, la qual va nàixer el 1996, atès que els seus primers anys van gaudir d’una gran participació als actes fallers. Al programa de festejos d’aquelles falles de 1998, la JLF va incloure un nou esdeveniment per a la nit de la plantà, el qual consistia en la visita de les falleres majors als llocs de plantà de cadascuna de les comissions falleres de la ciutat amb el acompanyament de La Socarrà, on el so de les seues dolçaines, vint anys després, encara es latent cada nit del 15 de març. Pel que respecta a la vinculació actual de les societats musicals de la ciutat amb les falles és reduïx, principalment, a l’acompanyament de les falleres majors de Xàtiva els dies de l’Ofrena de Flors i la Romeria de sant Josep, on cada dia, una de les bandes fa la desfilada, intercanviant-se cada any. A estos dos actes de la setmana fallera, cal afegir la cercavila prèvia que s’hi realitza el dia de la presentació de les falleres majors. Anys enrere, quan la ciutat va mancar de cines i teatres, les presentacions es van realitzar al pavelló Francisco Ballester i, en alguna de les edicions, les bandes de la Nova i la Vella van interpretar la música fallera en directe, recordant vetlades falleres dels anys trenta.

LLIBRE MAQUETA.indd 80

20/02/2020 11:25:25

Creant fantasia al voltant del món faller

Els músics de les xarangues amenitzen qualsevol acte faller, des de despertades fins actes més solemnes com la romeria de sant Josep. Foto Antoni Marzal

Per finalitzar el vincle de la música i les falles de Xàtiva, necessàriament hem d’esmentar tres activitats musicals promogudes per la Junta Local Fallera en la darrera dècada. La primera d’elles va ocórrer l’any 2007, amb motiu del 75 aniversari de la constitució de la Junta Local Fallera, un exercici faller on es van organitzar diversos actes extraordinaris per commemorar l’important esdeveniment. Cal destacar la plantà, per primera vegada, d’unes falles municipals així com un concert simfònic de música festera, el qual es va realitzar el 16 de febrer de 2007. La Música Vella, sota la direcció de Juan Pablo Hellín Chaparro, va interpretar marxes i pasdobles pròpiament fallers com Las Provincias, Valencianeta, Lo Cant del valencià, Churrumbelerias, Pepita Greus, Pérez Barceló, l’Entrà de la Murta, València, El tio Ramon o El Fallero. Significatiu va ser la interpretació de Falles de Xàtiva, pasdoble que tornava a sonar després de molts anys sense fer-ho. El concert fou enregistrat amb l’objectiu de conformar un disc compacte editat per la Junta Local Fallera. La segona activitat musical es correspon a l’Entrada de Xarangues, una iniciativa que es va realitzar per primera vegada el 2009. Aquesta desfilada comptava amb un premi a la millor interpretació musical i la realització del concurs estava condicionada per la participació d’un mínim de 5 agrupacions. La segona Entrada de Xarangues es va programar per al matí del 18 de març de 2010, una edició que fou l’última en realitzar-se, un acte on s’hi podia haver gaudit de la música on els fallers, per uns moments, deixaren el protagonisme als músics, als quals els haguera motivat per aconseguir un premi a més d’interpretar nous i interessants pasdobles fallers i festius. La darrera activitat musical destacable és el Concurs Nacional de Composició de Pasdobles Fallers de Xàtiva, encetat l’any 2017 i que enguany ha esdevingut la quarta edició. Amb una dotació de 700€ per als primers premis, la Junta Local Fallera i la Societat Musical La Primitiva Setabense convoquen el concurs de pasdobles inspirats en la festa fallera amb l’objectiu de promocionar la música de les falles i fer divulgació de nous pasdobles fallers davant la mancança d’un ampli repertori local

LLIBRE MAQUETA.indd 81

20/02/2020 11:25:25

Creant fantasia al voltant del món faller

i propi de la festa del foc. El procés del concurs, després de la presentació dels originals, finalitza amb la selecció de quatres pasdobles que són interpretats en concert per la Música Vella. Les dues peces guanyadores són batejades sota el nom de les falleres majors de la ciutat. David Penadés Fasanar fou el guanyador de la primera edició amb un pasdoble que va rebre el nom de Carla Sanchis i Boixader. José Manuel Martínez Sanchis va quedar en segon lloc amb un treball que va rebre el nom de la fallera major infantil de 2017, Teresa Aparicio Baldrés. A la segona edició, José Manuel Martínez Sanchis va estar el guanyador amb el pasdoble que porta per nom Andrea Torres i Martínez mentre que el treball de Francisco Jesús Cogollos Martínez va merèixer el segon premi amb una obra que passa a la història sota el nom de Nerea Serrano i Ramírez. A la tercera edició, David Postiguillo va estar el guanyador del concurs, amb la peça dedicada a la Fallera Major de Xàtiva 2019, Laura Martín Sanz, mentre que el premi per votació popular va recaure en l’obra de Frank Cogollos, pasdoble que porta el nom de Carmen Pavia Solves, la Fallera Major Infantil de l’any 2019. Respecte a la darrera edició, realitzat el concert i la resolució del concurs el passat 15 de desembre, els guanyadors han estat Azael Tormo Muñoz, autor del pasdoble amb el nom de la Fallera Major de Xàtiva, Patricia Viñes Martínez, i Jesús Cogollos Martínez, qui ha estat el compositor del pasdoble Marives Puchades Díaz, fallera major infantil de Xàtiva 2020. Respecte al Concurs de pasdobles, cal afegir que va haver-hi una edició embrió del concurs, atès que l’any 2016 es va realitzar un Concert amb la participació de la Música Vella on es van interpretar Passen les dècades i les nostres bandes continuen sent l’emissor sonor de les nostres falles. Foto Antoni Marzal temes valencians i fallers, entre els quals van destacar els pasdobles dedicats a les Falleres Majors de Xàtiva d’aquell any, Adriana Pérez Ramírez i Olivia Cabezón Cuenca, i que foren obra de Jordi Durá Martín i Paco Sánchez Roca, respectivament. L’idea de la Junta Local Fallera va ser realitzar aquell mateix any el concurs però degut a la mancança de temps en gestionar-lo i convocar-lo, els pasdobles es van fer per encàrrec i, com hem esmentat, l’esdeveniment ja ha estat possible els següents anys.

Final Totes aquestes activitats musicals inserides al programa de festejos fallers demostren que la música de banda continua sent un referent a les festes valencianes. Passen les dècades i les nostres bandes continuen sent l’emissor sonor de les nostres falles. Junt el tabal i la dolçaina, que ben bé han estat rescatats de l’oblit, formen el tot de la música fallera. És veritat que el repertori musical continua sent escàs. Malauradament, les falles no tenen un repertori tant ample com les festes de Moros i Cristians, les quals han mimat més la música i els músics. Als seus pressupostos, la música ha estat en capítols econòmics més importants, la qual cosa ha pogut comptar, en les seues espectaculars desfilades i en els esdeveniments de cada filada, de gran quantitat de músics, amb bandes al complet i, a més a més, qualitat i quantitat en el repertori musical. Les filades han tingut la consciència i la delicadesa de cuidar el repertori i quan ha hagut ocasió

LLIBRE MAQUETA.indd 82

20/02/2020 11:25:25

Creant fantasia al voltant del món faller

—per ser capitania o celebrar un aniversari, per exemple— s’han encarregat marxes i pasdobles que, pentagrama a pentagrama, han conformat un legat musical extraordinari. Les falles, certament, no inverteixen en música, no es preocupen per tindre música pròpia i solen tindre altres preferències. El repertori musical de les falles, a hores d’ara, és escàs. En este sentit, la seua mancança està substituïda per una intoxicació de temes i melodies més actuals o gens autòctones que minven qualsevol interès per una música pròpia en el sentit divulgatiu. En definitiva, si volem que les falles siguen unes festes culturals, cal recolzar-se en la música, doncs és un dels pilars bàsics de la nostra festa.

Bibliografia

Asensi Silvestre, E. (2013): Música, mestre! Les bandes valencianes en el tombant del segle València.

xix,

València, Universitat de

Boix Ricarte, v. (1867): Omm al kiram o la Expulsión de los Moriscos, Valencia, Imp. de José Rius. Coll, J. J. (2000): “El Pasdoble faller a Xàtiva”, Argentina 2000. Llibre explicatiu falla República Argentina, Xàtiva, pp.55-57. Matéu Alemany, J. V. (2011): “Un poc d’història. Resumen libro de actas Sociedad, de enero 1936 a diciembre 1937”, Santa Cecília 2011, SM La Nova, Xàtiva, pp. 42-48. Nadal i Maronda, G. (2008): “La Novapèdia. José Ripoll Tormo” , Santa Cecília 2008, SM La Nova, Xàtiva, pp. 14-15. Oriola Velló, F. (2010): En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià, València, Institut Valencià de la Música, València. Ruiz Monrabal, V. (1993): Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, vol. II, València, Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, València.. Tortosa Garcia, R. (2015): “Dolçaines, la Música Nova i la Peixca de l’Aladroch” , Falla Benlloch 2015, AC Falla Benlloch-Alexandre VI, Xàtiva, pp. 70-81.

LLIBRE MAQUETA.indd 83

20/02/2020 11:25:25

La religió a les festes de les nostres tres capitals Miguel Ángel Durá Abad Llicenciat en Història i foguerer

LLIBRE MAQUETA.indd 84

20/02/2020 11:25:25

Creant fantasia al voltant del món faller

Les festes populars a la Comunitat Valenciana, així com a la majoria dels pobles d’Espanya, tenen una evolució després de la Guerra Civil Espanyola. El nou rumb que prenen les festes es per l’aparició dels actes religiosos que fins aquell moment no tenien lloc o tenien una influència menor dins del programa de festejos de cada poble o ciutat. Aquest fet es degut al canvi polític que va patir el país, en el que la ideologia de la dreta nacional i el canvi de rumb de la societat, que es torna marcadament catòlica. Per aquest motiu, vàrem veure com pobles on es celebrava la commemoració de les batalles de la conquesta i la reconquesta entre moriscos i cristians fan que s’advoquen a la veneració mariana o al santoral titular de cada un dels pobles. Fet prou incongruent entre religió i guerra però que a la història sempre han anat juntes, per això apareixen misses, novenes, ofrenes florals o inclòs processons on apareixen els sants o verges que hem comentat. Les festes de les tres capitals de les nostres províncies no anaven a ser diferent de la resta d’Espanya, es a partir de la finalització de la Guerra Espanyola i de l’arribada al poder d’un pensament catòlic, apostòlic i romà amb una gran força i influència, que fa que apareguen nous actes al programa de festejos, que fins aquell moment eren una entitat menor. L’origen de les falles es un poc difús, sempre s’han plantejat dos idees per les quals es varen crear, o bé perquè el gremi de fusters de la ciutat de València, amb l’arribada de l’època amb la que els dies tenen més llum, netejaven els seus tallers i amb les restes es feien focs en honor al seu patró Sant Josep, o bé per la teoria solar amb la que es feien focs en honor als equinoccis o als solsticis, d’origen pagà que el cristianisme va fer seus com amb Sant Josep, Sant Joan, Sant Antoni... Fins 1930 no hi ha ninguna junta, o associació que encarara o organitzara l’activitat de les falles per el que cada una realitzava els actes que creien convenients, sense ninguna connexió entre elles, per el que no hi ha quasi ninguna activitat religiosa dins del món faller, i de les que hi ha, eren escasses i quasi sense importància.

L’ofrena a la verge, l’acte de major religiositat del món faller Als anys quaranta, amb l’instauració del franquisme, apareixen noves manifestacions de índole religiosa, concretament catòliques, al programa de festejos del mes de Març. Si be ja s’havia celebrat la tradicional missa al patró de la festa, San Josep, es a l’any 1942 quan apareix la festa de la Clavariesa, precedent del que seria la posterior ofrena de Flors a la Verge dels Desamparats. Cal recordar que estem al mig de l’auge del programa falangista a cada racó de la societat espanyola però les falles, i més concretament el seu programa de festejos, entroncaran més amb actes de tradició catòlica i costumista. Altre dels esdeveniments precursors de l’Ofrena a València ve donada en l’any 1943 on la fallera major de la falla Sant Vicent-Periodista Azzati, nom actual de la comissió, va anar a lliurar-li a la Mare de Déu dels Desemparats un ram de flors acompanyada pel seu president, membres de la comissió i la banda de música. Però aquests precedents tenen la seva base real en les ofrenes florals espontànies que les dones valencianes realitzen a partir de 1939 a la Basílica en agraïment a qualsevol petició complerta per la Verge, a més cal recordar que la festa de la pròpia verge al mes de maig ja es venia celebrant amb anterioritat. La fallera major de València en 1940 és la primera que porta un ram de flors a la verge després d’una missa de campanya. Amb l’aparició de l’Ofrena de Flors a 1945, el patró Sant Josep, va començar a tenir un paper molt secundari dins de la festa, tenint, la Junta Central Fallera, en els anys cinquanta qui hagués de

LLIBRE MAQUETA.indd 85

20/02/2020 11:25:25

Creant fantasia al voltant del món faller

recordar realment a qui estaven dedicades les falles . Avui dia la presència de Sant Josep com a patró de la festa fallera continua sent testimonial, normalment reduïda a la missa oficial de el dia gran de les falles, 19 de març, així com altres misses celebrades per agrupacions, sectors o falles veïnes. La creació de l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats va crear una fita fonamental en la festa, la idea era que cada fallera major de la seua falla portés un ram de flors a la Patrona i allà es resaria, entonant, els goigs, la salvi a la Verge i l’Himne de la Coronació. Les autoritats van descobrir que l’acte, convenientment fomentat, podria arribar al nivell d’una mobilització espectacular i fervorosa. L’any 1952, l’ofrena passa de ser un acte merament secundari a ser l’acte central de la festa, focus d’interès turístic i important estímul a la competició i ostentació de les comissions falleres. Tot aquest creixement ho va aprofitar el Règim per demostrar un nacionalisme visceral i un catolicisme a ultrança, d’aquí l’enorme manifestació externa de fe que va suposar l’Ofrena, convertint-se en un especial producte del nacional catolicisme, encara que a l’ésser un acte sustentat sobre un culte i fe populars molt arrelats, va aconseguir persistir independentment de les seves inicials connotacions fins a l’actualitat. Als anys seixanta i setanta es manté de forma oficial la religiositat i la caritat fallera però ja en un pla secundari. D’altra banda, l’Ofrena confirmar el seu caràcter ostentós, competitiu i espectacular. Davant l’augment de devoció per la Mare de Déu, Sant Josep va romandre gairebé oblidat. El 1971 ja participava la gens menyspreable xifra de 45.000 persones en l’ofrena, evolucionant a l’alça aquest número fins a l’actualitat, bé és veritat que depèn molt si l’Ofrena es realitza entre setmana o en cap de setmana. Des de les instàncies oficials es seguia advocant per magnificar el caràcter religiós que es feia passar per l’expressió del caràcter dels valencians com a poble cristià i recolzat en Déu, gràcies a l’aportació de la Mare de Déu dels Desemparats. A partir de la democràcia la massificació de l’ofrena comporta la seua permanent reorganització fins que es va estructurar per sectors, dues vesprades senceres s’emprenen en la celebració d’aquest acte, sent un dels actes que més satisfan a el món faller però aquesta massificació sempre ha portat de

LLIBRE MAQUETA.indd 86

20/02/2020 11:25:25

Creant fantasia al voltant del món faller

cap als organitzadors, creant dues vies perquè no fos interminable, però tot i així la massiva participació i els retards provoquen gran quantitat de problemes, arribant-se a pensar en una tercera via o en un tercer dia per descongestionar l’ofrena. S’hi segueix veient la devoció dels fallers per la seva verge, reflectint-especialment en cada fallera major de comissió de falla, ja que és un acte únic i irrepetible que no s’arriba a suspendre davant les inclemències de el temps.

L’ofrena alacantina, el motor general dels actes religiosos de les fogueres A l’igual que succeeix a València, l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Remei comença sent la màxima expressió inicial del nacionalcatolicisme manifestat en Fogueres de Sant Joan, a l’igual que la capital del Túria, el patró, Sant Joan es queda en un segon pla davant el fervor que sorgeix per la patrona alacantina. Segons Tomás Valcárcel, president de la comissió gestora durant tota l’època franquista, l’ofrena de les Fogueres és la més antiga d’Espanya, però realment no hi ha una documentació clara d’això. Encara que en l’actualitat consta com la tercera més important dins de les que es realitzen a Espanya. L’ofrena neix el 1941 sent un acte d’escassa representativitat en els seus inicis i que durant molts anys va ser un acte secundari dins del programa de festejos dels Fogueres, fins i tot en els anys 80 la participació de les diferents comissions era més o menys minvada sent el seu veritable impuls en la dècada dels 90, però aquest impuls no ve motivat per motius religiosos sinó més aviat per motius d’ostentació. Tornant a l’origen l’ofrena alacantina, aquesta va néixer per casualitat. La relíquia de la Santa Faç es trobava custodiada a Sant Nicolau i va ser el 1941 quan la comissió gestora va decidir instaurar un acte que estava destinat a homenatjar a aquesta relíquia però que posteriorment es va estendre a la Mare de Déu del Remei. Aquesta experiència va tenir continuïtat figurant en el programa de festes de l’any següent. Aquest acte va trobar el necessari suport constitucional en el marc d’una Espanya

LLIBRE MAQUETA.indd 87

20/02/2020 11:25:26

Creant fantasia al voltant del món faller

sotmès a la forta presència de la religió catòlica que condicionaria la vida durant dècades. Malgrat tot l’ofrena mai va ocupar un lloc destacat en el seu programa d’actes. L’ofrena de flors a Alacant va seguir desenvolupant-se d’una manera discreta celebrant-se durant de l’24 de juny, encara que en alguns anys el programa de festa reflectia un homenatge a la Mare de Déu del Remei la tarda d’el 22 de juny. L’acte era un petit seguici més o menys organitzat, en el qual participaven les belleses dels districtes, la Bellesa de Foc, Dames d’Honor i les delegacions que visitaven Alacant en l’època, acompanyades per dos o tres bandes de música. L’acte concloïa a l’interior de el temple, però no despertava cap tipus d’expectació dins el públic en general. A partir dels anys 60 Don Tomás Valcárcel apostarà per potenciar el protagonisme d’una ofrena intentant que la desfilada creixés en importància. Va ser el 1975 quan l’amplitud de la participació i la imitació de el referent de València durà a realitzar l’ofrena al pòrtic de la cocatedral canviant de dia i de temps, utilitzant ara la tarda del 22 de juny per a això, aquest canvi impulsa al fet que l’ofrena comenci a tenir una certa identitat augmentant la participació de les comissions amb les seues bandes de música. A principi de la dècada dels 80 es va tornar a incentivar l’ofrena de flors creant el seu premi a la millor ofrena de flors feta per una comissió, sent molt poques comissions les que encara apostaven per portar bolquers o motius florals a la verge. A partir de 1988 es comença a registrar un major nombre de comissions que participen en aquest acte. L’ofrena perd part del seu caràcter religiós i li guanya la presència lúdica de la festa que el 1992 aquest acte es desplaça a la porta de l’ajuntament alacantí, creant-se una desfilada que sobrepassava les 4 hores de durada. Des d’aquest moment l’ofrena es va convertir en el gran central de les fogueres augmentant de forma significativa el nombre de motius florals que es portaven a la verge. Davant la massiva participació en l’any 2003 es va decidir dividir l’ofrena en 2 dies utilitzant-les tardes de l’21 i 22 de juny per a això. En els últims anys la religiositat ha tornat a recuperar el seu protagonisme ja que l’ofrena s’ha trasllat de nou a la porta de Sant Nicolau on es dipositen les flors i les comissions continuen la desfilada per dins de la cocatedral rendint homenatge a la patrona alacantina. A més, en les fogueres hi ha altres actes religiosos de menor força que, molts d’ells, es mantenen per tradició. El més característic és la missa oficial es realitza al matí del dia de Sant Joan, en homenatge a el patró de la festa, però a més hi ha altres en diferents barris de la ciutat com poguessin ser misses en què s’ajunten diverses comissions per a la celebració de les mateixes o l’ofrena de flors que realitzen les fogueres pertanyents a la parròquia de Sant Blai la tarda d’el 24 de juny. En els últims anys han aparegut una altra sèrie d’activitats religioses com la benedicció dels amaniments o de les bandes representatives de les belleses creats per diferents comissions, fora de el programa oficial de les fogueres.

Castelló i el seu naixement religiós A l’igual que València o Alacant, l’acte religiós que més gent congrega a les festes fundacionals de la ciutat de Castelló és l’ofrena a la Mare de Déu de l’Lledó que se celebra dissabte però dividida en dues parts, la matinal que comença a les 10,30 del matí, en què obren la Colla de dolçainers Xaloc, i després d’ells ciutadans que no desfilen sota el banderí de cap col·lectiu, nens dels col·legis, associacions, escoles de dansa i colles i tanca la sessió matinal les cases regionals. En la desfilada de la tarda participen confraries, festes de carrer i gaiates, tancant les màximes representants de les tres capitals valencianes, sent més de quatre mil rams els que es dipositen davant la verge a l’actualitat.

LLIBRE MAQUETA.indd 88

20/02/2020 11:25:26

Creant fantasia al voltant del món faller

Bé és veritat que l’índole de les festes castelloneres són més religioses que les anteriors ja que és un frare carmelità que va iniciar en culte a la Verge de la Magdalena, però amb posterioritat es va trobar una imatge de la Mare de Déu de Lledó i la veneració va canviar de els habitants de la Plana. Des del segle XVIII apareixen documents de la celebració d’una romeria en agraïment i record de la fundació de la ciutat. A la dècada dels anys quaranta, a l’igual que en les altres capitals va sorgir la idea de fer una ofrena a la Verge i als el igual que a València es feia un dia de la caritat per recollir aliments per als més necessitats. Un altre dels components religiosos que tenen les festes de Castelló és el de no tenir una data fixa de celebració, sinó que ve marcada per la Quaresma ja que es calcula que entre el tercer dissabte i diumenge d’aquest període es va fundar la ciutat de Castelló i des de 1945 es va prendre definitivament aquest moment per començar les festes, però en l’actualitat hi ha moviments que busquen tenir una data fixa de celebració i per això s’ha proposat el quatre de maig que és el dia de la Coronació Canònica de la patrona o fins i tot l’últim intent ve donat pel Papa Francisco l’any 2015 intentant la unificació de les pasqües de l’església catòlica i de l’església ortodoxa al mes d’abril. Destaca la romeria de les canyes en la qual participen gaiates i el clergat local, portant una relíquia de Santa Maria Magdalena sortint des del casc antic fins a l’ermita de la santa, la “torna” que és la romeria de tornada, en aquest camí de retorn s’atura a l’ermita de Sant Roc on se celebra un petit acte religiós per continuar fins al Convent de les Carmelites Descalces, on són rebuts per la seva abadessa. A l’arribar a Castelló, són rebuts pels priors de la Basílica com a finalització d’aquesta volta. A continuació, comença la Processó dels penitents, considerada la primera processó de Setmana Santa a Espanya, que, si bé no porta imatges si que recrea la vida de Santa Maria Magdalena, a la Mare de Déu, Maria de Cleofàs i Sant Pere, acabant la desfilada a la cocatedral. Sent l’ofrena de flors, el segon dissabte de la setmana festiva l’últim acte religiós que se celebra a les festes de Castelló.

Xicoteta reflexió Com podem veure els actes religiosos que proliferaven a les dècades de franquisme van ser perdent importància amb l’arribada de la Democràcia, quedant les misses com un mer record d’etapes anteriors a causa de la poca participació en les mateixes. Queden com a veritable símbol religiós les ofrenes florals a les tres patrones de les tres capitals valencianes, on es barregen el fervor, el folklore, la tradició i la sensació d’opulència que es demostren doncs les pròpies comissions intenten rivalitzar per portar el millor motiu floral a la Verge, que, a Alacant, fins i tot són premiats. Finalment, ressenyar que, de les tres festes de les capitals valencianes, és Castelló la que encara conserva una major religiositat dins del seu programa d’actes dels dies grans de les festes

LLIBRE MAQUETA.indd 89

20/02/2020 11:25:26

Combustió sana? Joaquin Rubio

Mestre Major de la Federació de Fogueres d’Alacant

LLIBRE MAQUETA.indd 90

20/02/2020 11:25:26

Creant fantasia al voltant del món faller

Ens envoltem de natura, millor dit, la natura ens envolta, ens proporciona l’oportunitat d’utilitzar tots els seus recursos i d’aquesta manera, i gairebé com a resum, ens permet viure. Però realment l’ésser humà ha demostrat ser l’animal més ferotge que ha existit i existeix, de quants han poblat el nostre planeta blau. El planeta Terra, tercer de el sistema solar, té una antiguitat estimada de 4543 milions d’anys, a la nostra raó li costa molt assimilar aquesta xifra, i és que la nostra existència com a tal, no és més que un breu relliscada d’aquesta vida tan longeva que té la nostra llar. Sense entrar en una síntesi de geo-ciències, i tampoc vull semblar un entès en la matèria, si era necessària aquesta introducció, per a col·locar al lector en una cronologia que ens acosti a comprendre l’anàlisi d’aquest assaig, ja que em vaig a endinsar en el món dels materials, i l’impacte que ells produeix en el nostre entorn, això sí, els materials de les falles, és clar. En primer lloc, em presentaré, millor dit, els diré la meva ocupació. Sóc artista faller, especialitzat en l’actualitat en la pintura artística de falles i fogueres. He portat sobre la meva signatura multitud de treballs al llarg de 20 anys de la meva vida. He vist evolucionar la manera que tenim els artistes, de construir-les, amb diferents tècniques i materials. Vaig començar molt jove, quan encara es modelava en fang i en suro blanc, en l’actualitat gairebé al 99% estès, és l’últim material incorporat als tallers. Tota una generació de nous artistes fallers, utilitza les ultimes màquines més modernes, per aconseguir uns treballs perfectes, amb enorme qualitat, volatilitat, i el més important, combustible. Però ja arribarà parlar del poliestirè expandit. Mentrestant vaig a detenir-me en els tradicionals, i d’aquesta manera compararem i utilitzarem, amb més rigor, la informació i les seves conclusions. Modelàvem sobre un esquelet de fusta, normalment de pollancre, com deia anteriorment, amb fang, la forma del ninot, rematada o relleu que anàvem a utilitzar en la falla. Un cop realitzat aquest procés, utilitzàvem l’escaiola com a motlle, per així, i amb cartró pedra, material reciclat que es fabricava a l’única empresa a tota la Comunitat Valenciana, la paperera de sant Jordi, aconseguir el buidatge del motlle en qüestió.

LLIBRE MAQUETA.indd 91

20/02/2020 11:25:26

Creant fantasia al voltant del món faller

Aquest cartró pedra, esponjós, de diversos gruixos i colors, es pegava amb una cua vegetal, que fem casolanament en cada taller, amb farina i aigua, el tradicional engrut. Un cop estructurat el cartró amb forma amb l’esquelet de fusta, el pollancre, es procedia, i regula, a empastifar amb quatre generoses capes d’un material anomenat “gotelé”. Posteriorment es vidre aquestes capes de gotejat, per ja donar pas a la pintura plàstica, procés final, o fins i tot a l’oli, emprant oli de llinosa i aiguarràs. Vernissos sintètics per segellar les superfícies finals i donar-los acabat mat o brillant a les diferents peces, i d’aquesta manera impermeabilitzar d’alguna manera la falla com a producte final. Arriba la “cremà”, moment nocturn que acaba amb la feina feta i que dóna peu a un espectacle sense parangó algun, transparència en la flama, fum que desprèn com si foren un volcà totes i cadascuna de les falles que s’han cremat i es cremaran a la festa de falles. En l’actualitat, el material principal, com deia a l’inici de l’article, és un polímer anomenat poliestirè expandit, o vulgarment, suro blanc. Derivat del petroli, i com a tal, es fabrica partint de compostos de poliestirè en forma de perles, que conté un agent expansor. No és produït amb CFC, després la seva fabricació compleix amb les normatives sobre aquest compost nociu per a la capa d’ozó. Està clar que tots i cada un dels materials utilitzats en la realització de les falles, provenen d’aquest planeta tan longeu que a el principi comentava, un planeta que collita tots i cadascun dels productes que utilitzem en el dia a dia, i que nosaltres vam aprofitar per, en aquest cas, fabricar les falles. És clar que tot produeix un impacte negatiu en la naturalesa, en la fragilitat de l›aire, en la utilització de l›energia elèctrica per alimentar les maquinàries que fem servir. Sempre he pensat que no veiem realment el mal que produïm en la combustió de les falles, perquè aquestes no es cremen de dia, possiblement, veuríem una realitat que s’allunya de la festa, de la bellesa de la falla i de respectar el medi ambient . Cap forma de cremar és innòcua per al medi ambient, ja sigui de cartró, de fusta, de suro o d’un bosc, ja que es produeixen incontrolables gasos de diferent química, que poden o no, produir un efecte de xoc en el nostre entorn.

LLIBRE MAQUETA.indd 92

20/02/2020 11:25:26

Creant fantasia al voltant del món faller

No m’agradaria ser destorbafestes, és un article una mica complex d›exposar, i més en espai limitat, però si és cert que hem de posar-nos seriosos amb tot el que sigui preservar el nostre entorn i el nostre món. Egoistament no podem dir que les falles generen una contaminació excessiva perquè es cremen un cop a l’any, i està per analitzar les conseqüències finals d’aquest dia a l’any, però no podem obviar una realitat, i aquesta és que utilitzem materials menys naturals i més sintètics alhora. En síntesi i com a final de cita, hem de reinventar, probablement, el procés de construcció de les falles, encara que des de la meva humil opinió, el simple fet de cremar una falla, és en si negatiu per l’impacte mediambiental, sigui de cartró, de suro, o d’aire.

LLIBRE MAQUETA.indd 93

20/02/2020 11:25:27

El llibret faller: la immortalitat de les falles feta paper JosĂŠ Luis Lagardera Periodista i faller

LLIBRE MAQUETA.indd 94

20/02/2020 11:25:27

Creant fantasia al voltant del món faller

S’ha dit moltes vegades: el llibret és l’únic element que roman després de cremar la falla. És la història de la comissió feta paper. Quan falla la memòria i es vol recordar quin va ser aquell monument tan imponent i l’artista que el va dur a terme, o qui era el president d’aquell any, o quanta gent formava part de la comissió, sempre s’acudeix a la prestatgeria per consultar aquests volums. En definitiva, el llibret és la manera de fer immortals les falles. Molt ha canviat el conte amb el pas del temps. Els primers “llibrets” dels que es tenen constància no eren més que un fullet informatiu que recollia els versos dedicats al monument, on es criticava satíricament aspectes de la societat de l’època. De fet en molts casos, com succeeix amb La Peixca de l’Aladroch de Blai Bellver, hui ens dia ens podem fer una idea de com era el monument gràcies a les escenes que queden explicades als treballs, ja que hi ha una manca d’imatges. Eixa ha sigut sempre l’ànima del llibret faller: explicar el que es planta eixe any al carrer a través de la crítica que es desenvolupa. Però dels simples fulls d’aleshores al que trobem hui en dia, hi ha una diferència abismal. En l’actualitat, l’explicació del monument no és més que l’eix sobre el qual gira tota la publicació, ja que sobre el tema tractat es poden llegir un gran nombre de col·laboracions literàries que parlen d’aspectes vinculats: articles d’opinió, estudis, textos satírics, versos... tot assaonat, és clar, amb el saluda de presidència, la junta executiva, el cens anual, les recompenses o les fotografies que resumeixen l’exercici. Perquè no deixa de ser el llibre de la falla. Des de fa alguns anys, el llibret faller viu la seua època daurada, gràcies en part a l’aposta econòmica que es fa des de la Generalitat Valenciana per portar endavant el concurs de Promoció i Ús del Valencià als

LLIBRE MAQUETA.indd 95

20/02/2020 11:25:27

Creant fantasia al voltant del món faller

Llibrets de Falla, que va nàixer l’any 1993 (any en que va guanyar precisament una falla de Xàtiva com la Falla Ferroviària). Edició rere edició creix el nombre de premiats -l’any passat eren 80 a nivell autonòmic i 23 a nivell de València capital-, i això comporta que també augmente la qualitat dels treballs que es presenten. A Xàtiva podem presumir de fer una molt bona tasca en aquest sentit, ja que el darrer certamen va ser el més prolífic per a la capital de la Costera amb un total d’onze comissions premiades: Selgas Tovar, Joan Ramon Jiménez, República Argentina, Abú Masaifa, Benlloch Aleixandre VIé, Sant Jordi, Ferroviària, Sant Jaume, Molina Claret, El Cid Plaça de la Trinitat i aquesta mateixa comissió, la Falla Espanyoleto. De fet, la vostra falla és una de les que porta una bona dinàmica en aquest certamen, havent aconseguit premi en cadascuna de les edicions celebrades recentment, amb grans treballs com ara aquell dedicat al 50º aniversari (2015), o els volums que versaven sobre els “frikifallers” (2016) o sobre els sentiments (2018). A aquesta febre actual pel llibret també contribueixen altres premis com ara els Premis de les Lletres Falleres, que guardonen aspectes determinats dintre dels llibrets de falla, amb una Festa que té lloc en passar falles i que serveix per entregar tots els reconeixements; i també els premis locals a través del concurs de llibrets, que el passat any 2019 va decidir augmentar de 3 a 5 el nombre de palets degut a la gran qualitat dels treballs que es presenten. A l’hora de “parir” un llibret hi ha diferents formats i estils de maquetació, tots ells respectables. Hi ha comissions

LLIBRE MAQUETA.indd 96

20/02/2020 11:25:27

Creant fantasia al voltant del món faller

que aposten per professionals del disseny gràfic, ja siga a nivell individual o amb alguna empresa (moltes vegades la pròpia impremta), i d’altres que tiren d’hores i hores per a fer-ho per compte propi. Es poden trobar llibres mida full (A4), però és habitual també veure’n en A5, en format quadrat o inclús rectangular. De fet, l’aparició del premi Climent Mata de Lletres Falleres, que atorga la Junta Local Fallera de Xàtiva i premia precisament el disseny i la maquetació als llibrets, va disparar la imaginació a l’hora d’escollir formats o de presentar el producte final. Al remat, siga més professional o més amateur, la tasca de coordinar i executar el disseny d’un llibre és digna de reconeixement. I abans de tancar aquest article sobre el llibret faller, volem parlar també de les portades dels mateixos. Aquest és altre dels exemples de com ha evolucionat la cura i el treball al voltant dels volums fallers. La portada és la que et fa tenir o no eixe amor a primera vista amb el que serà el llibret, eixe primer contacte visual que pot encantar-te o deixar-te indiferent, i per això les comissions falleres van començar a cuidar-la més. Moltes d’elles aposten per artistes i dissenyadors ja consagrats, per tal de tindre una portada de renom, mentre que altres encara prefereixen apostar per la gent que comença, més desconeguda, per tractar de donar-li l’alternativa. En tot cas, descobrir les portades dels treballs que es realitzen cada any és un dels moments més esperats per als amants del llibret. En definitiva, esperem que aquest idil·li que es viu en l’actualitat amb el llibret de falla no desaparega mai, o almenys dure molt de temps. Que a comissions precursores en aquest sentit com ara la Falla Malva d’Alzira, la Falla Mocador de Sagunt, la falla Na Jordana de València o les falles República Argentina, Joan Ramon Jiménez i Benlloch se’ls sumen moltes altres. Ací ja van consolidant-se també altres com Selgas Tovar, Abú Masaifa o aquesta mateixa falla, Espanyoleto, que també està sempre en les quinieles. Com hem dit, aquest element, el llibret, és l’únic element que sobreviu al foc... i al pas del temps.

LLIBRE MAQUETA.indd 97

20/02/2020 11:25:27

De presentacions i mĂŠs Sergi Bono

LLIBRE MAQUETA.indd 98

20/02/2020 11:25:27

Creant fantasia al voltant del món faller

La presentació fallera. Eixa amalgama de colors i llums barrejats sobre un escenari vestit per a l’ocasió. Parlar de la presentació, és parlar d’un acte important, i vaja per davant, que no considere que la resta no ho siguen. Però la presentació, és la presentació. L’ACTE, amb majúscules, que presenta en societat global a la màxima representant d’una comissió, per primera vegada, amb el vestit de valenciana. Parlar de la presentació, és parlar d’alguna cosa més que un acte enmig d’una agenda fallera d’actes, actes i més actes. Parlar de la presentació, en alguns casos, és parlar del punt àlgid de feina d’una gran part de la comissió amants, en molts casos, de les arts escèniques, i en d’altres, dels experiments que una mare no li deixa fer en casa. Però parlem d’ella. La presentació s’estructura de diferents formes, depenent del lloc on es celebre aquesta. I depenent d’on se celebre, la presentació és més o menys soporífera... A molts pobles de la Ribera, la presentació es converteix en un acte de creativitat fantàstica, on de vegades, el que menys importa, és la fallera. Aconseguint impressionants decorats, fan que la gent que acudeix a aquella, es quede més meravellada per l’ambient que no pas per la Fallera Major. Això sí, tenint en compte que el lloc on se celebra, està a disposició dels fallers quasi dues setmanes abans de la presentació ... les possibilitats són múltiples. En canvi, a la zona de la Safor, les presentacions són completament soporíferes. Tal vegada, aquesta percepció tan subjectiva siga perquè vinc d’unes arrels molt diferents del que ells pensen que deu ser una presentació. Aquestes, s’estructuren en una sola peça: el protocol. Un enutjós i dur protocol que manté a la gent vora dues hores seguda a les seues butaques plàstiques, veient pujar falleres, reines, pergamins, distintius, escuts orlats i altres invencions que els fallers d’aquesta zona, han anat fent al llarg de la seua història. Però bé, tenint en compte que les falles a la Safor, són com un oasi al mig del territori faller valencià, ho deixarem per un altre any, perquè vos puc assegurar, que donen per a un llibret sencer.

LLIBRE MAQUETA.indd 99

20/02/2020 11:25:28

Creant fantasia al voltant del món faller

Finalment, vos intentaré parlar de les presentacions que jo he mamat d’ençà que un dia, el meu amic Nestoret em va convèncer (més a ma mare que a mi), d’apuntar-me la falla del meu barri. Personalment, hi pense que les presentacions a Xàtiva (parlarem en propietat), són de les millors presentacions que actualment es realitzen al nostre territori. Vos ho puc dir en la mà al cor, perquè n’he vist unes quantes, i cap d’elles arriben al nivell socarrat. I per què pense això? Doncs perquè les presentacions a Xàtiva són autèntics espectacles. Són uns actes on, amb el pas del temps, s’han anat cuidant detalls que abans no es tenien en consideració i que han fet arrodonir i elevar la seua categoria, a especial. Bàsicament, una presentació fallera es divideix en tres parts: un “apropòsit”, una part protocol·lària i un quadre plàstic. L’apropòsit és una xicoteta representació teatral, normalment escrita i interpretada pels mateixos fallers de la comissió i que, en la majoria de casos, serveix per a introduir el fil conductor de la presentació, donant pas d’aquesta manera, a l’acte protocol·lari d’exaltació de la Fallera Major. En alguns casos, aquest apropòsit té el seu desenllaç abans de la segona part, però en d’altres, aquest desenllaç serveix de nexe d’unió entre la part protocol·lària i el quadre plàstic. D’aquesta manera, s’aconsegueix d’alguna forma, enllaçar tot l’acte en un únic motiu, el que fa arrodonir el mateix d’una manera sorprenent. La segona part ens introdueix en l’acte més cerimoniós, on el sentiment, la música i les falleres i fallers, passen a ser els vertaders protagonistes. Ací, es contemplen diverses teories sobre qui deu ser la primera persona a aparéixer a escena, llevat del presentador, és clar. En alguns casos, s’advoca perquè ha de ser la Fallera Major la primera a baixar les escales, per ser la màxima representant i la principal protagonista. En altres casos, es prefereix que siga primer la Fallera del Foc qui reba a la Fallera Major. I en d’altres, baixen les dues juntes, com per a no discutir. Aquesta part, menys mal, ha anat alleugerant-se al llarg del temps. Han anat suprimint-se col·locacions de pins, intercanvi de regals i un fum d’accions innecessàries que feien d’aquesta part, la ideal per anar-se’n al bar. És important recalcar, que és la Fallera Major la que rep a la seua Cort d’Honor, i qui els hi imposa les bandes que així ho acredita. I dic que és important, perquè si hi ha una cosa que a les falles de la Safor (disculpeu els pixavins que pugueu estar llegint aquestes paraules, però és amb el que he de conviure ara mateix), no acabe d’assimilar, és que és la Reina Eixint (açò de les Reines ho deixarem per a un altre any), com si fóra la Fallera del Foc, qui rep a la Cort d’Honor i imposa les bandes... mentre la Reina de la Falla, o siga, la Fallera Major, està esperant al vestíbul. Jure que és una cosa que he parlat amb un fum de fallers consagrats de Gandia, i cap d’ells ha sabut donar-me una explicació que em convencera. Tots acabaren amb el mateix: és que s’ha fet així sempre i no seré jo qui canvie la tradició. Ais Gandia!, tot un oasi faller... Al remat, la presentació finalitza amb el sempre esperat, quadre plàstic. Que tot siga dit, els meus col·legues fallers actuals, varen al·lucinar en colors tan sols amb el nom ... Òstia, això què és? I després ens dieu rarets als de Gandia ... Recordeu, un llibret per a ells assoles. Aquesta part és, en veritat, on tota la creativitat i enginyeria fallera s’adjunten per a sorprendre a l’espectador. Creativitat, perquè cada vegada s’ha d’inventar una nova forma de fer aparéixer a les dues Falleres Majors, i enginyeria, perquè allò que algú ha pensat, s’hi ha de portar a terme. Plataformes giratòries, plafons mòbils, elements en moviment vertical ... que al compàs, això sí, d’una música èpica, donen pas a la culminació de tot el ramillet faller rematat amb les Falleres Majors d’aquell any. És cert, que ací, hi ha hagut moltes vegades, que els fallers ens hem vingut amunt. Recorde un any, on el meu col·lega Andrés, a la presentació de la falla Selgas Tovar, va plantejar

100

LLIBRE MAQUETA.indd 100

20/02/2020 11:25:28

Creant fantasia al voltant del món faller

un Quadre Plàstic de, ni més ni menys, 13 minuts!!! Que en veritat, després tots li vam fer l’ona ... però amb un parell. Recorde un altre, de la falla Espanyoleto, que personalment em va sorprendre molt. Fou un any on el decorat eren dos coixinets d’agulles, rematats amb dos didals. Al so de la música s’alçaren els didals, deixant a la vista a les dues Falleres Majors, mentre s’il·luminaven els caps de les agulles del coixinet. Fou fantàstic! I com no, recorde molts de la falla Sant Jaume, com per eixample, l’any de la Caixeta Màgica, on el fil conductor provenia de l’apropòsit i la conjunció de caixeta giratòria i decorat emplafonat va fer un moment espectacular. O el de la plaça Sant Jaume, amb les balconades ... En fi, com he comentat, un moment esperat i on l’espectacularitat viu el seu punt més àlgid. I ja per acabar, els parlaments. El mantenidor i el parlament de la presidenta o president. El mantenidor, eixa innocent figura que depenent de la seua verborrea, veu com es buida o en manté en vida el pati de butaques. I el president o presidenta. Eixa més que innocent figura, que espera ser el més graciós possible entre els seus veïns de barri i el més agraït possible a la seua benvolguda comissió. I fins ací la presentació. Ara per favor, tots en peu que sonarà l’Himne de l’Exposició, designat com a Himne Oficial de la Comunitat Valenciana. Això sí, en la veu de Francisco.

101

LLIBRE MAQUETA.indd 101

20/02/2020 11:25:28

LLIBRE MAQUETA.indd 102

20/02/2020 11:25:28

Fabricant fantasia

al voltant de grans artistes xativins

LLIBRE MAQUETA.indd 103

20/02/2020 11:25:28

El paper: per a Xàtiva més que un suport Jorge Perigüell Rubio

LLIBRE MAQUETA.indd 104

20/02/2020 11:25:28

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

El món actual està cada vegada més acostumat a la tecnologia i la digitalització, tant és així que els suports documentals tradicionals són si substituïts pels informàtics fins i tot per llei. Des d’un vessant ecològic, la substitució del paper és un avanç necessari, però potser estem substituint gratuïtament, sense aprendre res.

El paper ha sigut el suport de la memòria de la nostra història, un material molt estat per les societats, vehicle de testimonis, sentiments, organització social i quotidianitat.

Molt relacionat amb la nostra ciutat, la seua fabricació l’ha acompanyat al llarg de la història. Tanmateix, s’han escrit mites que caldrien matisar, no amb ànim de desil·lusionar a alguns, sinó perquè no té sentit mantenir títols que contribueixen poc al coneixement històric de la ciutat. Per últim voldríem fer una crida al món faller amb la finalitat de reflexionar sense tindre por als canvis que poden millorar-lo1.

Procés de fabricació Bàsicament, el paper és una làmina de fibres vegetals -usualment lli o cànem, en el cas del paper andalusí els principals investigadors neguen la possibilitat del cotó-, unida mitjançant l’aigua, que forma una pasta aiguada i és dessecada posteriorment2. Primordialment en compte d’utilitzar fibres vegetals directament, els molins paperers utilitzaven draps tèxtils, classificats per fibres, descolorits i netejats. Després s’havien de trossejar, per depositar-los en una pica on es premsaven Imatge d’una forma paperera. xafant-se, i així es deixava uns dies perquè fermentara. Tenint cura que no començara a descompondre’s, es barrejava amb aigua i es duia a trinxar, activitat per a la qual es feien emprar maces amb claus de diferents mides que eren accionades, normalment, per tracció animal. En aquest procés és quan es crea la pasta de paper que es condueix a la tina des d’on, mitjançant una forma s’extrau una làmina de pasta. La citada forma consisteix en una mena de sedàs emmarcat i dóna la mida i forma de la fulla de paper en brut. Una vegada obtinguda la fulla cal dessecar-la amb diferents premsats, cal tenir en compte que volem un material completament sec però amb una grossor específica, pel que necessitarem airejar i separar les fulles perquè no s’apeguen unes a altres. Una vegada eixutes, les fulles es tallen i encolen per donar-los uniformitat i controlar la seua permeabilitat. Per aconseguir les famoses filigranes o marques d’aigua s’aplicaven dibuixos, lletres o símbols al sedàs de la forma resultant unes maques que es poden veure a contrallum, les quals ens serveixen per a identificar el lloc de fabricació del paper. Quant a la fabricació del paper xativí, els principals investigadors i especialistes debaten al voltant de l’existència de molins papers, i en tal cas de la Filigrana de paper de Xàtiva positivada]

1 El següent article segueix està basat en el treball de final de grau: CUENCA MARTÍNEZ, Héctor. (2016). Estado actual de los estudios sobre molinos papeleros valencianos: el paper àrab de Xàtiva . València: Universitat de València. 2 En el següent enllaç es pot veure un vídeo explicatiu del procés de fabricació del paper manual: https://youtu.be/iVY9Dp2qNIk

105

LLIBRE MAQUETA.indd 105

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

seua titularitat, grandària i producció. No obstant això, la fabricació de paper en la nostra localitat està provada documentalment amb els registres del marxam, l’impost que cobrava la corona en la moreria als seus fabricants. Lògicament, la manufactura paperera xativina no es va veure aturada amb la conquesta cristiana, sinó que el rei la va monopolitzar, més aviat va ser la competència amb altres centres productors la causa de la seua minva -S’ha de mencionar que la qüestió de la desaparició del paper xativí ha sigut un tema de debat entre acadèmics, com Joan Alonso, Carme Sistach, Mª José Carbonell i Irene Manclús o Joan Castelló. Debat que continua encara obert i del qual nosaltres no ens atrevim a posicionar-nos, emperò entenem que sense haver-hi un canvi de suport bàsic d’escriptura, la rendibilitat, qualitat o nivell de producció són causes prou lògiques de desaparició i totes elles estan immerses en lleis del mercat, sent conscients que hi poden influir molts altres factors-. Actualment, tot aquest procés s’ha simplificat amb l’aïllament de la cel·lulosa químicament, aquest component de les fibres vegetals es va descobrir a 1838 i aconsegueix un paper més net i lliure d’impureses.

Origen Igual que en molts altres casos, l’origen del paper està lligat a un fet narratiu, més o menys llegendari, on la realitat històrica i l’ornament fictici s’hibriden. Per al paper és comunament contada la història del conseller imperial xinés Tsai Lun cap a l’inici del segon segle de la nostra era. El conseller Tsai Lun li proposaria a l’emperador He de Han la utilització d’aquest innovador material per a la redacció de documents oficials. Pareix que a la Xina ja es coneixia un mètode de preparació d’un proto-paper, i que cap al segle segon es perfeccionà la seua fabricació amb l’encolatge, i confecció un material amb propietats similars a l’actual. Aquest nou material era tan apreciat que els xinesos no permetien la seua divulgació fora de les fronteres de l’imperi3. Malgrat la seua protecció, els xinesos no van poder evitar que s’estenguera i als pocs segles el podem trobar a les veïnes Japó i Corea, des d’on s’estava experimentant amb el nou material i creant-ne nous tipus: washi japonés i hanji coreà. Quant a les fronteres occidentals de l’imperi xinés, tampoc van poder evitar la seua difusió. La data clau resideix en el 751, amb la batalla de Talas o Arlaj, on l’imperi Abbassí derrotà el xinés. La batalla proporcionà a l’imperi musulmà bona quantitat de captius xinesos entre els quals hi havia funcionaris que coneixien el procés de creació del paper. Aquestos funcionaris van ser enviats a Samarcanda per a iniciar la seua manufactura. Des d’aquesta ciutat de l’extrem oriental d’Àsia central es va estendre per tot el món musulmà fins a arribar a l’Andalús. Lògicament, la seua difusió no va ser immediata arribant al voltant dels segles X i XI, així doncs no està completament acceptada una data concreta. Si es pot afirmar que el primer lloc del continent europeu en produir-ne va ser la península Ibèrica, més difícil és saber la ciutat concreta. El contacte comercial exportaria aquest nou suport a tota la mediterrània primer, i a l’Europa septentrional després. Ara bé, historiogràficament, establir un lloc, localitat o bressol de difusió de la indústria paperera europea és una tasca força difícil, si no impossible, a causa de la falta de documentació d’època musulmana.

Xàtiva i el paper europeu Tothom ha sentit parlar de la nostra ciutat en referència a la seua producció paperera en època andalusina i medieval. Fins i tot s’aplega a dir que l’origen del paper europeu està en Xàtiva, com a primer centre manufacturer que divulgà el nou suport per tot el continent. Aquestes premisses es troben en molts casos acceptades per la comunitat i en diverses ocasions donen origen a falsos històrics que van repetint-se fins a l’avorriment. Ja hem parlat de la difícil tasca que suposaria establir un origen primigeni de divulgació paperera en el continent Europeu, primerament per falta de proves documentals i en segon lloc per tractar-se d’una pregunta molt concreta i mal formulada.

3 VALLS SUBIRÀ, Oriol (1978). La historia del papel en España. Madrid: Empresa nacional de celulosas.

106

LLIBRE MAQUETA.indd 106

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

En qualsevol cas, està provat amb força que Xàtiva era un centre productor paperer, i per als geògrafs musulmans era de gran qualitat. Així es troben en els escrits d’Al-Abbadi del 970, Yacut4 o Al Wardi, i sobretot Al- Idrisi, el pare de tots els testimonis del qual parlarem al punt següent. en època cristiana, Jaume I li otorga a la morería de Xàtiva el privilegi de manufactura paperera juntament amb la capital, i posteriorment registres dels monarques posteriors ens confirmen aquesta notable activitat. Els exemples cristians són nombrosos5 com la menció de Ramon Muntaner al capítol 282 de la seua crònica en el segon quart del segle XIV; també a l’Arxiu de la Corona D’aragó s’hi conserven referències com les queixes de Pere el Cerimoniós pel descens de la seua qualitat; la famosa alhusió de Joan el caçador al Llibre del Repartiment con registres en paper de Xàtiva6; i per últim, a l’Arxiu del Regne de València es conserven els citats documents del marxam7.

Al-Idrisi La principal font històrica per a la història del paper és el treball del geògraf musulmà Al-Idrisi8, titulada “Nuzhat al-Mushtaq” data per la meitat del segle XII. En concret, les paraules d’Al-Idrisi referents al paper xativí son “es una ciudad hermosa y tiene Alcazaba, y se bate en ella mithkal, hermosa y acendrada; y se hace en ella papel, que no se hallará más precioso9”. La citada obra és un compendi geogràfic de caràcter generalista, pel que la menció de la fabricació de paper en les pàgines dedicades a Xàtiva és un tret valorable. Acadèmicament està acceptat que a la Xàtiva musulmana hi havia una manufactura paperera important, i que el paper que es realitzava, a ulls d’Al-Idrisi, era de molt bona qualitat. Emperò no trobem cap menció a la seua primacia o antiguitat en el context geogràfic d’Al-Ándalus, perquè cal esclarir que quan es parla de Xàtiva com a bressol del paper “europeu” en relació amb aquesta cita, es pot cometre un greu anacronisme. L’Europa actual no té paral·lel amb el segle dotze, és més Al-Ándalus girava culturalment i ètnicament cap al nord d’Àfrica en un imaginari més a prop de la Umma que de l’Europa cristiana que sentà les bases per a l’actual.

Abu Massaifa De segur que tot lector i lectora haurà sentit parlar d’un tal Abu Massaifa, siga pel personatge, siga per ser el nom d’un important carrer i comissió fallera. Començant per les fonts, Abu Massaifa naix d’un article escrit a la publicació madrilenya “Blanco y Negro”, firmada per T. Ferrero-Balaguer10 basat en documents familiars privats de l’autor. Segons Ferrero-Balaguer, Abu Mesaifa Fernan11 va ser un andalusí xativí fill de pares exiliats de València, d’origen musulmà per part paterna i cristià per part materna. Arribarien a Xàtiva perquè en la nostra ciutat hi hauria un barri de renegats, o tzehies12. El matrimoni Mesaifa-Fernan era cisteller i l’experimentació amb la palla amb la qual confeccionaven les

4 En 1224, asegurant que des d’ací s’exportava a tot l’Islam. GAMAL ABD AL-KARIM ). La españa musulmana en la obra de Yacut (ss.XII-XIII). Repertorio enciclopédico de ciudades, castillos y lugares de al-Andalus. En Cuadernos de Historia del Islam, nº. 6 (1974). També en ALONSO LLORCA, Joan. La fabricación del papel en Xàtiva. En: Actas del IV congreso de historia del papel en España. AHHP, 2001. 5 BURNS, Robert I. (1999). El papel de Xàtiva. (traduc. Rafael León). Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva. 6 ACA, Reg. Cancilleria, Reg. 1949. També en Alonso (2001), p. 30. 7 La documentació d’aquest impost es troba a la secció Mestre Racional de l’ARV. 8 La resta de posibles referències, com la d’Al-Wardi, “Descripción o cronología de los reyes de Córdova”, paréixen vindre de còpies posteriors d’Al-Idrisi, així que no les prenem completament en compte. 9 AL-IDRISI (1799). Descripción de España. (traduc. José Antonio Conde). Madrid: Imprenta Real, por D. Pedro Pereyra. p. 69. 10 FERRERO BALAGUER, T. La primera fábrica de papel de España. En Blanco y Negro, any 45, núm. 2204, 10 de setembre de 1933, p. 230-232. 11 A l’escrit de Ferrero Balaguer acurta el nom amb un simple Abu, cosa un tant extranya, ja que “abu” és una fórmula àrab de la kunya o sobrenom, què literalment vol dir “pare de”, no suposa un nom en sí mateix. 12 No hem trobat aquest nom, a més no tenim constància de que a la Medina Sateba hi hagués un barri caracteritzat per albergar redimits.

107

LLIBRE MAQUETA.indd 107

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

cistelles, palla d’arròs, dugué a Abú Mesaifa a descobrir una tela que anomenà “pajapier”13. Açò ocorregué justament i precisament l’any 1071, i a l’any següent, el seu cunyat li donà idees per a perfeccionar el seu descobriment, perquè tenia interés en l’alquímia i coneixia remeis curatius amb plantes. Les teles de pajapier s’utilitzaven com a embolcall, i la fortuna es presentà al taller d’Abu Mesaifa, quan un client va marcar els fardells amb ploma i tinta. La sorpresa del seu inventor en veure com es va assecar tan de pressa va donar la idea al nostre protagonista que aquest suport podria substituir al pergamí com a suport d’escriptura. El destí somrigué a Abu Mesaifa i el rei de València, Alkadir, el cridà a palau en 107314, i el dotà de terres i una casa perquè li fabricara pajapier. D’aquesta manera es fundà la primera fàbrica de paper d’Europa, en l’any 1074, segons Ferrero-Balaguer. L’autor finalitza l’escrit amb un apunt que encara ens sorprén més: “Su apellido Fernán, a través de sus descendientes, se modificó en Ferrán; después, Ferrar; en el siglo XVII aparece como Ferrer, y en el XVIII, Ferrero”15. L’època andalusina és una etapa històrica que podríem nomenar “obscura”, no en un sentit pejoratiu, sinó historiogràfic, perquè l’absència de documentació deixa poc material d’estudi per a les historiadores i historiadors. Qualsevol document de l’època és de gran rellevància, tant arqueològic com escrit, perquè ens aporta dades sempre innovadores i de gran importància per refer l’evolució històrica d’aquesta etapa. Així doncs, uns papers tan importants semblen difícils de fugir-se’n a les mans de la historiografia, ni més ni menys que al llarg de nou segles. També sembla estrany que es conserven en mans privades i no tinguem cap referència a ells fins a 1933, quan el propietari els publica a una revista setmanal, única publicació que la referència, perquè mai han arribat a l’àmbit acadèmic. Sols un autor els ha vist i curiosament és el propietari, que a més, és descendent del descobridor del paper per part materna-cristiana -com ens insinua amb un recorregut genealògic- quan encara faltarien dos segles perquè la ciutat passara a mans cristianes i en una època on la genealogia materna no deixava registre nominal. També, el context històric en el qual s’ubica el relat és poc o molt sospitós, a banda d’indicar poca preparació. Primerament, l’autor ubica els fets baix el govern d’un tal “Alkadir”, rei moro de València, però suposant que es refereix a Al-Qadir, fill d’Al-Mamum de Toledo, no prengué possessió del govern d’aquesta zona fins a 1086. Xàtiva estava baix la influència de València16, on s’ubicava una Taifa governada per Abu Bakr ben Abd al-Aziz, fins a la seua mort el juny de 1085, qui reconegué al dit Al-Qadir com a successor i ocupà la zona en febrer de 1086. Per últim, la versemblança d’un matrimoni mixt que acudeix a Xàtiva fugint de persecucions religioses i s’instal·la en un barri de refugiats ens sembla prou improbable. Primerament perquè l’existència al segle XI d’una important comunitat muladí al Sharq Al-Andalus està en debat dins del món acadèmic, i per altra perquè no tenim prova de l’existència a Xàtiva d’un barri de redimits musulmans. Aquesta crítica no és pas innovadora, ja que deu ans després de publicar-se, l’historiador xativí José Chocomeli ja va refutar aquesta història al diari ABC17. Tanmateix el cronista local Carlos Sarthou va creure aquesta història divulgant-la i mantenint-la dins d’una “veracitat oficial” tant a la seua gran obra Datos para la historia de Játiva com a Históricas industrias setabenses, sent aquesta última fortament criticada a la revista universitària Saitabi, anònimament18.

13 Sembla curiós aquest nom ja que “palla” o “paja” venen de la paraula llatina palea.14 Al text publicat per Ferrero-Balaguer esmenta l’any 1083, però la línea narrativa indica que volia dir 1073. 15 Ferrero-Balaguer (1933) p.232. 16 La coneguda monografia de RUBIERA, Maria Jesús i EPALZA, Míkel de (1987). Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII), Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva. És molt adequada per a conéixer aquesta època, en ella s’aclarix que València no aplegà a independitzar-se completament del regne de Toledo, almenys segons lels indicis dels que disposem, però tanmateix Al-Cadir no era posseïdor de la ciutat i entorn, sinó que com diguem estaven en mans d’Ab Al-Aziz. 17 CHOCOMELI, José . Játiva: cuna del papel europeo. En ABC, 21 de març de 1943. p.23. Article en línea: http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1943/03/21/028.html 18 CHOCOMELI, José. Históricas industrias setabenses, por el Cronista de Játiva, Archivero de la Ciudad. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, ISSN 0210-9980, Nº. 1, 6, 1943, págs. 52-53

108

LLIBRE MAQUETA.indd 108

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

¿I ara què? Molts i moltes lectors i lectores es trobaran un poc despagats i despagades pels anteriors plantejaments, i per aquesta raó hem de mostrar un parell de reflexions que potser ajuden a entendre el perquè s’han de dir aquestes paraules. Historiogràficament hi ha un llarg debat al voltant de la manufactura del paper xativí, en el qual entren en joc molts factors: mitjans de producció com els molins; validesa o veracitat de les fonts; contextualització; exportació i ús. Així i tot no podem seguir mantenint mites i títols autoatorgats que poc ajuden al coneixement històric de la nostra ciutat. Mantenir que Xàtiva va albergar la primera fàbrica de paper d’Europa, no té proves concloents per ser una pregunta de difícil rastreig, massa concreta. El que ens dóna coneixement és l’estudi d’una indústria tan important en la vida de la humanitat com la paperera, capaç de mantenir-se a pesar d’una conquesta i de residir dins d’una comunitat conquerida. Xàtiva no necessita intitular-se per deixar palés la seua importància en la història del paper, i sí que necessita historiadors i historiadores per avaluar la grandària i característiques d’aquesta. No caure en una memòria col·lectiva basada en mites en compte de ciència històrica, basada en aparença i no en coneixement.

Falles: llibret i monument Deixant a banda les qüestions relacionades amb la seua història, el paper és un material lligat a les falles per diversos motius. Comencem pel més bàsic, el paper com a material de construcció dels monuments fallers. Actualment estem acostumats a plantar monuments massissos, fets amb suro sintètic mitjançant impressores en tres dimensions. El disseny dels ninots consisteix a dibuixar-lo a l’ordinador i imprimir la seua forma en planxes de suro, per una banda aquest sistema permet fer formes més atrevides i originals, donant una varietat de ninots molt atractiva i estètica. Però per altra, s’ha trencat amb els mètodes manuals de fer monuments fallers. En aquest sentit, hem guanyat en estètica però s’ha abandonat el vessant reciclador dels monuments. No cal remuntar-se més que als anys noranta i vuitanta, on els i les artistes fallers recollir cartó i paper rebutjable i el transformaven en eixes escultures satíriques que tant valorem. A més, la falla tenia una complicació extra: l’estabilitat. L’estructura de fusta interna que la sosté havia d’estar molt ben pensada, perquè els ninots eren buits per dins, sols una grossa capa de cartó pedra els donava forma, i si se li donava grossària els ninots, pesaven més i n’eren més difícils de sostenir. Alguns argumentaran que avui en dia també es gasta el paper per a cobrir els cossos de suro dels ninots, és cert, i no estem al·legant un perjudici per a les falles sinó un canvi amb el qual devíem reflexionar. El primitiu objectiu del paper també ha trobat presència en el món faller, en un element molt important d’aquesta festa: el llibret explicatiu. Va començar essent la guia satírica dels monuments, una ajuda per a transmetre el seu significat satíric als visitants, però amb el temps s’ha convertit en un camp complex que alberga més contingut que l’explicació satírica de la falla. El paper serveix per a donar-se a conéixer amb el conjunt d’associats, grup gestor, falleres majors, etc. Però hi ha un d’aquestos apartats adherits al llibret explicatiu que ens sembla d’especial rellevància: la transmissió de coneixements i vivències. Mitjançant el paper les properes generacions podran conéixer diferents testimonis d’aquesta festa, escrits per aquelles persones que la fan possible i la viuen. Per tant, caldria cuidar més aquest àmbit, per sota del disseny, protocol o altres ítems, ja que compleix l’objectiu primordial del paper: servir de testimoni i transmetre coneixements per a les generacions properes.

Bibliografia Robert Ignatius Burns. El papel de Xàtiva. Xàtiva : Ajuntament de Xàtiva, 1999.

109

LLIBRE MAQUETA.indd 109

20/02/2020 11:25:29

La rebel·lió de les paraules a través dels llibres de Falles Ariadna Torres i Martínez Llicenciada en Història de l’Art

LLIBRE MAQUETA.indd 110

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Parlar de Blai Bellver es parlar de Xàtiva i de la societat del moment, però sobretot del naixement de les falles a la nostra ciutat i del “Llibret Explicatiu”, aquell que en principi servia per explicar allò que criticaven els monuments i que amb el pas del temps s’ha vist eclipsat per l’espectacularitat dels monuments, malgrat ser més necessari que mai aquest caràcter contestatari per part de les falles doncs, les falles son sàtira, son una forma de rebel·lió que a través dels colors, les formes i les textures ens conten com esta la nostra societat en un moment concret. Xàtiva es pot considerar el bressol del llibre satíric faller. Va ser una de les primeres ciutats en introduir el paper a Europa i la primera ciutat en plantar falles després de Valencia, concretament a l’any 1865. Amb el temps aquests dos fets s’ajunten i fan realitat que a la Plaça de la Trinitat gràcies a un fuster que vivia prop i a Blai Bellver s’aixecara la primera falla i de les seues mans naixés el primer llibre explicatiu. Gràcies a aquesta primera falla i a Blai Bellver s’introdueixen a Xàtiva els elements definitius que marcaran aquesta festivitat que es celebra en honor a Sant Josep. Ell importa el concepte faller i determina una cultura específica al voltant d’aquesta celebració1. Eixe concepte faller està format per la falla, mòdul central, amb escenes i personatges; la crítica als problemes, a les autoritats, idees, situacions, etc. i el llibret, que teòricament explica el significat de la falla i s’endinsa en la crítica exposada a través d’il·lustracions plàstiques que la gent contempla. En primer lloc s’utilitzaven les fulles impreses, que es pegaven en les parets i en la mateixa falla o inclòs es repartien i després els quadernets plegat i impresos que es ficaven a la venda, com el que es guarda de 1855 de la falla Plaça de l’Almodí de València escrit per Bernat Baldoví. Una qüestió que Ribelles Comín (T. IV,1978, p. 342.) posa en dubte al declarar la possible autoria de Blai Bellver dels Versos colocats en la falla del carrer de Sent Narcís, la vespra de Sent Chusèp en el añ 1850. Si aquest fet fos així Blai Bellver s’hauria avançat a Bernat Baldoví, doncs aquests versos daten de 1850. Segons Antoni Martínez Revert, les diverses raons que van moure a Blai Bellver a prendre la iniciativa en la imitació de les falles valencianes a Xàtiva, estan totes les que avalen positivament el fenomen social d’aquesta celebració, totes elles lligades a la seua condició d’escriptor satíric, d’impressor de la festa i la cultura popular. Bellver estava enquadrat en el sector progressista de la Renaixença i va veure en la dimensió pública de les falles i la seua literatura un mitjà per a la difusió del seu ideari republicà federal i del seu anticlericalisme. Es més, amb La creu del Matrimoni Bellver va ser perseguit i excomunicat per ateu i liberal. I és que el llibret satíric faller, per tant, va suposar tota una institució, quasi un símbol de rebel·lió2. Blai Bellver

1 MARTÍNEZ REVERT, Antoni. Tesis Doctoral. Aportaciones de la obra de Blai Bellver a la Historia del diseño gráfico y del producto. Universitat Politécnica de València. 2008. 2 GABARDA, Guillermo. Xàtiva, el bressol del llibre satíric faller. El Mundo. 2017.

111

LLIBRE MAQUETA.indd 111

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Però d’on prové el llibret satíric? Un any abans, és a dir, el 1865 Bellver ja va publicar un full faller anomenat La peixca de l’aladroch, una mena de literatura de canya i cordell que oferia una lectura ràpida a una massa popular per un preu assequible. En valencià i en prosa proclama en què va consistir la celebració festiva en honor a San José: justifica l’origen veïnal d’aquesta primera falla; explica el seu simbolisme, on el peix, l’aladroch, són els joves que es troben sota el domini de l’amor, del fals amor, i les xiques són les pescadors d’aquests innocents peixets; descriu com haurà de ser el monument que tindrà tretze figures; i anuncia els festejos que se celebraren: focs artificials, música...tot amb el to irònic i intencionat que caracteritza el gènere. El text el tanca la següent quinteta: Y si yá algun melindrós Q’encara no está content, Li oferim...llevarli el bós Pera que vega aiguardent Y es menche un buñol ú dos. [Y si hay algun melindroso Que todavía no esta contento, Le ofrecemos quitarle el bozal Para que beba aguardiente Y se coma un buñuelo o dos.

Full de la Peixca del Aladroch. Arxiu Municipal de Xàtiva

Després d’aquest primer intent, l’any 1866, Bellver escriu i publica La creu del Matrimoni. Es tracta d’una crítica misògina de la institució matrimonial i de les noves modes i fórmules afrancesades que seguien les dones, però també d’institucions i estaments com ara els governs i polítics corruptes, els militars o l’Església. Aquest llibre de falla té 70 pàgines, encara que les 8 últimes comencen de nou la numeració doncs, es tractava d’una separata que es tenia que repartir i vendre entre els visitants, és ací on s’expliquen les escenes de la falla. Està editat en octau, i el mateix autor ho qualifica com a Conte Fantàstic i el subtitula Viatge a l’Infern. Per tant inspirat en la Divina Comèdia, visitarà els inferns mitjançant la companya de Radamanto i allí contemplarà el suplici que es sofreix pels vicis i pecats del món3.

3 MARTÍNEZ REVERT, Antoni. Tesis Doctoral. Aportaciones de la obra de Blai Bellver a la Historia del diseño gráfico y del producto. Universitat Politécnica de València. 2008.

112

LLIBRE MAQUETA.indd 112

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Està escrit en valencià i castellà, alterna la prosa i el vers i les imatges que l’il·lustren son del seu germà Manuel Bellver. L’estructura del llibre segueix els passos de la vella retòrica, que per altra part seguien els autors dels romanços i col·loquis. • La primera seqüència la dedica a la captatio benevolentiae, es a dir, a cridar l’atenció del lector, demanar disculpes pels possibles errors lingüístics i deixar constància de l’autoria i dels drets. • En la segona, titulada, Advertensies Interesants, exposa la intencionalitat de l’obra, que no és altra que la de publicitar la falla, i aclareix, seguint una vella tradició literària, que no pretén molestar a ningun amb aquest joguet literari, perquè sols pretén entretindre sense cap maldat, per a que ningun es moleste encara que sap que la realitat serà altra. • La tercera seqüència és el Preàmbul, on es critica el nou comportaPortada la Creu del Matrimoni. ment moral d’homes i dones, posat de Arxiu Municipal de Xàtiva. moda per els francesos, pel que fa al sext manament i es queixa de que “todavía habrá españoles que nos canten el trágala y nos escupan a la cara, como los judíos a Jesucristo, por haber venido al mundo a encender la luz de la civilización y a librarnos de la esclavitud del Demonio”. • La quarta seqüència, reitera els mecanismes propis de la transmissió oral, reclamant de nou l’atenció, demanant silenci i centrant la temàtica de la falla i ho relaciona amb el foc que la purificarà, i això els ha obligat a viatjar a l’infern per a informar-se sobre la seua natura i propietats. • La quinta correspon al cos del llibre, està dividida en sis parts o capítols i és la descripció del viatge a l’infern, en la que de forma narrativa i dialogada, en prosa i vers, es realitza un repàs als pecats i castics corresponents, no sols a pecats personals, sinó també als socials i polítics de clara designació local. • La sexta, està dedicada al programa, que a més d’anunciar la música i els focs d’artifici, descriu com serà la falla i reprodueix els versos que explicaran cadascuna de les quatre escenes que la componen. • La sèptima porta per títol Sementeri dels golets i està composada per 7 quartetes que son 7 epitafis, amb evident doble sentit, per a 7 pecadors, sobre els que queia el pes de la maledicència popular. • La octava i última seqüència correspon al que sense dubte coneguem hui com al llibret explicatiu de la falla doncs, inicia nova numeració i repeteix la quarteta utilitzada per a resumir la temàtica Joves que es comporten a la francesa.

113

LLIBRE MAQUETA.indd 113

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

La crítica tradicional fallera pot enquadrar-se dintre de 3 temes: els vicis socials com el joc, la beguda, la gola, les corregudes de bous; la crítica dels veïns centrada en usura, gasiveria, la moral, la brutesa, el caràcter incívic; i la temàtica eròtica relacionada amb el matrimoni, relacions adúlteres, la seducció, etc. Aquesta última es on s’enclavaria La Creu del Matrimoni4. Segons els llibre i la seua temàtica, la falla seguint la classificació d’Antoni Ariño (1990, p. 95), ha d’incloure’s entre les falles eròtiques, gènere molt estes en el període 18501870, que son els anys en els que es consolida Gravat realitzat per Manuel Bellver en la festa a València. És en eixe marc on hem de La Creu del Matrimoni. Joves que es comporten a la francesa. situar la falla que va pensar Blai Bellver i el llibret explicatiu. A Blai Bellver poc li va afectar la seua excomunicació i que no s’aixecara la falla de La Creu del Matrimoni doncs, l’any 1867 publica altre llibret anomenat Eclipses de Matrimoni on tracta el mateix tema i fica pràcticament la mateixa disposició d’escenes que estaven previstes per a la falla anterior. En aquesta ocasió el llibret tenia sols 12 pàgines escrit en castellà i valencià a través de la prosa i el vers per a anunciar el programa i explicar la falla. En aquest cas la crítica es basa exclusivament en el matrimoni i les seues etapes, que van de la lluna de mel a la lluna de fel, o de la lluna plena a la lluna nova, per la seua ocultació natural o pel seu eclipsi total, passant per l’etapa de minvant, en la que la monotonia gela la relació fins a la indiferència i per l’eclipsi parcial que afavoreix la infidelitat, preàmbul del desastre total. Realment aquest llibret, al marge de la temàtica ja coneguda, és un al·legat contra la intransigència i la intolerància amb la que se li va tractar a partir de la carta episcopal. Blai es defensa i demana perdó. A més proclama que la seua intenció no era altra que oferir un Imatge 5. Eclipses de Matrimoni. Blai Bellver. alegre entreteniment i si torna a tractar el tema Arxiu Municipal de Xàtiva. ho farà de forma seria per a evitar problemes i

4 MARTÍNEZ REVERT, Antoni. Tesis Doctoral. Aportaciones de la obra de Blai Bellver a la Historia del diseño gráfico y del producto. Universitat Politécnica de València. 2008.

114

LLIBRE MAQUETA.indd 114

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

poder arribar a la festa que ens ha d’alegrar el dia de Sant Josep. El que Blai Bellver no podia imaginar es que de nou l’arquebisbe prenguera cartes en l’assumpte i l’excomuniqués per reincident. El terme “llibret de falla” va començar a utilitzar-se en 1890 i no es va popularitzar fins a començament del segle XX. En l’actualitat, el llibret manté l’estructura que ja tenia en 1940 i la majoria consta de les següents seccions: salutació del president de la comissió; components de la junta directiva; llistat de fallers i falleres; fotos de les falleres majors de la comissió i poesies dedicades a aquestes; explicacions de les falles gran i infantil, així com els seus esbossos; programa de festejos; llista de recompenses i actes més destacats durant l’exercici. Com hem pogut observar el llibrets explicatius que va crear Blai Bellver han servit com a inspiració de tots els llibrets que s’han realitzat a Xàtiva al llarg del temps, uns llibrets que sense proposar-seu han assolit tres objectius primordials; ampliar el caràcter popular del seu ús, convertir-se quasi en exclusiva com a vehicle de la pròpia llengua, i mantindré el to satíric i de denuncia que els caracteritza doncs que seria de les falles sense la sàtira? Això es el que ens caracteritza i ens fa únics, així que no perdem les nostres arrels ni la nostra identitat a l’hora d’escriure els nostres llibres de falles, per a seguir evolucionant i no deixar mai de recordar a Blai Bellver i a la seua sàtira universal. Passat, present i futur de la nostra història i de la nostra festa. Així que rebel·lem-nos!

115

LLIBRE MAQUETA.indd 115

20/02/2020 11:25:29

Un lliberal al nostre barri Jorge PerigĂźell Rubio

LLIBRE MAQUETA.indd 116

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Introducció La identitat social és una construcció col·lectiva utilitzada pels grups humans per a reconèixer-se i enfortir els lligams de pertinença grupals. Açò vol dir que cada comunitat, per sentir-se com un sol cos, agafarà o rebutjarà caràcters, valors, normes i trets simbòlics amb la intenció de configurar una imatge comuna tant interna com externa. Aquest fenomen afecta tant als grans grups socials, també nomenats pobles, com d’altres més menuts, per exemple els municipis. Vivim a Xàtiva, ciutat orgullosa de la seua història, conjunt i part d’una identitat col·lectiva molt forta. La nostra història suposa per als i les setabenses un espai de melancolia utilitzat per a sentir-se orgullosos de nosaltres com a col·lectiu i lligar-nos a una entitat local prestigiosa. Així doncs, dins d’aquest fenomen utilitzem els personatges il·lustres com a una de les icones essencials de la identitat setabense. Emperò, ¿podem dir que coneguem qui són i què van tindre d’especial aquestes persones? Així doncs, creguem convenient voldríem esmentar una d’aquestes persones que es van convertir en icones locals, i que potser no coneixem realment la seua trajectòria: Francesc de Paula Martí1.

Vida personal2 Francesc de Paula va ser un home multidisciplinari, cosa res estranya en la seua època, on la formació bàsica incloïa les humanitats, ciències i arts, deixant que el desenvolupament individual triara un vessant. Va nàixer un 22 d’abril de 1761, enfront de l’església de la Mercé, casa indicada amb una placa que ho rememora. Els estudis de Ventura Pascual ens duen a coincidir en l’origen modest de la seua família, sols hem d’observar la humil casa on residien. Un fet curiós és la seua absència als llibres de matrícula de la Col·legiata de Xàtiva, on no figura el seu nom dins del nucli familiar fins a 1769, quan ja tenia 8 anys, segurament no va viure els seus primers anys a la mateixa casa que els seus pares i germans -Joaquim, Benito i Antonia-. Aquesta situació no era pas inusual dins de les famílies d’estatus modest, s’enviaven els fills menors a criar amb familiars propers o de confiança per problemes de manutencions i d’espai dins de l’habitatge -no ens hem d’estranyar d’aquesta pràctica, ja que fins fa poc encara es practicava a la nostra ciutat-. La següent menció dins de la documentació estudiada per Pascual del nostre protagonista està datada en 1774, amb tretze anys, edat amb la qual ja figurava com a “estudiant”. Cap als disset anys emigrà a València per a continuar formant-se, ja que parlem d’una època on les estratègies tradicionals de promoció social estaven canviant i la ciutat de Xàtiva no oferia oportunitats en un món amb tendència metropolitana i centralista. No és molt atrevit dir que des de xicotet mostraria habilitats intel·lectuals, així doncs, el seu creixement acadèmic abandonà la ciutat natal cap a les principals institucions acadèmiques d’escalafó estatal. Tot açò partint d’una família llauradora i amb un paradigma acadèmic bàsic a la Xàtiva del díhuit.

Estudis i formació La vida educativa de Francesc agafa protagonisme amb el seu ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Aquesta institució acadèmica va ser fundada per Carles III en 1768, i impartia ensenyances reglades en les nobles arts: pintura, escultura i arquitectura. Entre altres coses, era ací on s’adquiria el títol de mestre d’obres i arquitecte, i la institució era l’autoritat de control i expedició

1 Va ser batejat i nomenat al llarg de la seua vida com a Francisco, però per formalismes lingüístics el tractarem de Francesc. 2 Aquest article ha sigut escrit segons les dos principals publicacions al voltant de Francesc de paula: PASCUAL BELTRÁN, Ventura (1945). El inventor de la taquigrafía española: Francisco de Paula Martí. Xátiva: Associació d’ Amics de la Costera (edició de 1986); BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE XÀTIVA (2012). Francisco de Paula Martí, un dramaturg oblidat; el teatre polític d’un xativí liberal. Xàtiva: Biblioteca Municipal de Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva.

117

LLIBRE MAQUETA.indd 117

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

de tots els projectes d’obres d’arquitectura pública i religiosa a tota la geografia valenciana. L’acadèmia de Sant Carles era una de les institucions acadèmiques més importants de to el regne, centrada en les arts, perfilaria la trajectòria del nostre personatge donant-li les oportunitats per prosperar acadèmicament i socialment. Així doncs, en aquesta institució va aconseguir reconeixement i formació com a gravador, prova d’això és el premi d’honor de gravat de l’acadèmia que va aconseguir amb tan sols vint-i-cinc anys3. Insistim en la importància del pas de Francesc de Paula per Sant Carles, perquè va tindre com a mestre de gravat a Manuel Monfort Asensi, fill de l’impressor valencià Benito Monfort i un dels fundadors de l’academicisme valencià -cofundador de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual va ser el primer director de gravat- i persona de gran influència en la vida acadèmica espanyola del seu temps. Tant el mestre Monfort com molts altres artistes valencians vivien a cavall entre Madrid i València, dels quals el citat mestre era valedor. Pel temps que Francesc era estudiant, Monfort estava molt ben posicionat en la Cort espanyola, en l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i en la Impremta Reial, estatus que va fer servir per a donar oportunitats i possibilitats d’ascens als gravadors valencians, com per exemple, Tomás López Enguídanos i Joaquim Ballester. Amb aquesta situació, no és d’estranyar que Francesc de Paula acabara emigrant a la capital per continuar el seu desenvolupament, ja que tenia les habilitats i contactes suficients per a intentar-ho. No sabem quan es va traslladar a Madrid, sí que sabem que aquella elecció el va possibilitar un reconeixement i ascens social al qual no podria haver arribat residint a la seua Xàtiva natural. La data clau va ser a les primeries del gener de 1791, quan amb trenta anys, Francesc entrà en l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran4 agafant fama com a gravador, la seua professió pura, en els sectors més influents de la capital. Allí en Madrid també va formar part de la Societat Econòmica Matriense d’Amics del País, una institució pensada per difondre els nous descobriments i ideals il·lustrats. La seua influència anà creixent a l’hora que el nou paradigma de pensament agafava força, factor que si unim al suport governamental del qual gaudia -Manuel Godoy va ser el seu director a l’hora que favorit de Carles IV- podrem afirmar que cap altra institució acadèmica li hauria oferit a Francesc de Paula millors perspectives. El seu pas per la Societat Econòmica no fou fútil, sinó que arribà a ser soci de mèrit i secretari. Amb l’ocupació francesa i la Guerra del Francés es traslladà a Cadis i entrà a formar part de la Impremta Reial amb el càrrec de gravador a 1811 per nomenament de la regència.

Francesc de Paula erudit Francesc Taquígraf No tenim constància de quan i perquè Francesc de Paula es va interessar per la taquigrafia, encara que tot apunta que va ser a Madrid on començà el seu interés. La seua primera adaptació dels plantejaments taquigràfics a la llengua castellana va descobrir la llum en 1800, encara que bàsicament és una adaptació de la versió anglesa de Samuel Taylor. Tres anys després va publicar la seua obra fonamental, base per a la disciplina taquigràfica fins a actualment. Cal dir que s’ha de reconéixer la perícia de Francesc amb la taquigrafia, no tant per la seua invenció, sinó pel fet de detectar una disciplina desconeguda -quant a la seua aplicació i utilitat en llengua castellana-, veure els seus avantatges i aplicar-la amb èxit. Al segle XIX la producció documental de les administracions i les exigències de còpies escrites anaven en augment gràcies al caràcter probatori i durador de l’escriptura, per tant, l’aparició d’un mètode d’escriptura abreviat que permetia acurtar el temps de redacció va tindre molt bona acceptació.

3 Malgrat ser l’únic candidat, com esmenta Silvia Cubiles Fernández en la seua tesis doctoral (1982). Los grabados de arquitectura y la Imprenta Real bajo los reinados de Carlos III y Carlos IV. (dirigida per Antonio Bonet Correa). Madrid: universidad Complutense de Madrid. p. 305. 4 Citada abans, va ser la primera acadèmia de belles arts fundada a tot el regne, acomplia la funció de seu central de la resta d’acadèmies des d’un punt de vista normatiu i autoritari.

118

LLIBRE MAQUETA.indd 118

20/02/2020 11:25:29

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

I així avançà tan de pressa aquesta disciplina, que cap als inicis del segle XIX, com a precursor i principal expert, va dirigir la primera càtedra de taquigrafia en Madrid, gràcies a la promoció de la Societat Matriense d’Amics del País i de la mateixa monarquia en 1802. També va trametre la seua disciplina al seu fill Àngel Ramon, qui fou part del grup de taquígrafs a les Corts de Cadis al llarg de la seua llavor constitucional i adaptà el sistema de son pare al portugués, junt amb Pedro Barinaga, i a l’italià, en 1820 i 1828 respectivament. Francesc Grabador Malgrat que sempre se l’associe amb la taquigrafia, podríem dir que la primera disciplina de Francesc era el gravat, amb ella s’obrí camí entre les institucions acadèmiques i mai la deixà de banda. El gravat valencià vivia un bon moment amb artistes de gran nom i tècnica, ja hem vist les connexions i carrera del mestre Monfort, qui amb altres noms dugué el talent valencià a la capdavantera estatal. Si parem atenció al seu currículum, veurem que Francesc de Paula Martí no va ser un gravador qualsevol, encara que tampoc un gran nom en la matèria, però cal reconéixer-li un notable mèrit, les condicions amb les quals es desenvolupà. Altres gravadors de l’època que també arribaren a la cort venien de famílies impressores, com els Monfort, estaven formats en arts com Joaquim Mostra del abecedari taquigràfic Ballester o Rafael Esteve. Quasi tots de la ciutat de València, des de ben menuts van estar en contacte amb les belles arts o aprendrien l’ofici de casa i les professions familiars els donaria un bagatge de coneixements i tècnica previs, a més d’oportunitats de publicació dels seus treballs o contactes per a dur-ho a terme. En canvi, Francesc venia de família llauradora, a priori sense cap connexió amb aquest món d’art i tinta, el que implicava aprendre les tècniques i l’ofici des de zero, a més d’estar obligat a obrir-se camí entre una competència molt preparada. La contínua inquietud per aprendre i descobrir del nostre protagonista també deixà empremta en aquesta disciplina, ja que fou l’introductor del fisiotraç per a realitzar retrats de perfil fent-se servir de la projecció d’ombres. Francesc escriptor Un dels vessants un poc desconeguts de Francesc de Paula va ser la d’escriptor, en concret es va centrar en obres teatrals. Ventura Pascual[nota] en el seu monogràfic sobre Martí, li atribueix el coneixement de llatí, anglés, italià i francés, a més de tindre inquietuds literàries i gran erudició. Deixant a banda els elogis, va composar diverses obres dramàtiques, on narrava els fets polítics del seu temps a l’hora que aportava una crítica satírica i mordaç. El seu estil sol associar-se al patriotisme decimonònic, mentre que les idees polítiques que s’extrauen dels seus escrits el vinculen amb el constitucionalisme i el liberalisme. D’entre totes elles, la més famosa és “El día dos de mayo en Madrid” en la que aporta un testimoni de primera mà de la revolució del 2 de maig a Madrid. També va escriure comèdies romàntiques amb un contingut més lleuger.

119

LLIBRE MAQUETA.indd 119

20/02/2020 11:25:30

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Francesc inventor i multidisciplinar Creguem que l’obligatorietat d’estar contínuament formant-se va dur al nostre personatge a desenvolupar un caràcter curiós i inquiet, a la recerca de trobar-ne noves tècniques o innovacions per aplicar-les al seu àmbit. La primera d’aquesDetall del disseny de la ploma-font tes va ser la ploma-font, un instrument que enginyà per a poder escriure sense haver de mullar contínuament la ploma en el tinter. Va ser amb la seua publicació “Taquigrafia castellana” quan donà a conéixer aquest invent, pensat per a major comoditat a l’hora d’escriure amb la taquigrafia. No sabem la transcendència d’aquest invent, sols que és molt similar a la primera ploma estilogràfica de Schaeffer i Parker, datada 32 anys després5. [Foto detall de la ploma] També publicà llibres de memòria i compendis, que podrien veure’s com agendes de butxaca o dietaris, en tal cas serien les primeres d’Espanya. Aquestos quaderns informaven de curiositats com el nombre d’habitants de províncies, distàncies entre ciutats, els sortejos de loteria, etc. Per últim, no podem concloure sense mencionar la seua contribució al col·lectiu sordmut. Pel fet que la Societat Matriense d’Amics del País va ser propulsora del Reial Col·legi de Sordmuts, Francesc va formar part d’ella i ocupar llocs directius. La seua implicació és materialitzada amb la publicació d’un alfabet gràfic de llengua de signes per divulgar i donar a conéixer aquest llenguatge.

Herència i reflexions al voltant de la seua carrera La vida del nostre protagonista va finalitzar a Lisboa, on viatjà amb la seua muller, Antonia Monteiro, d’origen portugués, per acudir als balnearis de les Caldes de la Reina6. Va rebre sepultura a la capital portuguesa, al Convent de Sant Pere d’Alcàntara, figurant en la partida de soterrament d’estat vidu i resident al Palau de la Regència7. Dedicar unes quantes pàgines a Francesc de Paula Martí en un llibret de falles també du darrere una reflexió, perquè el nostre protagonista té molt d’ensenyar a aquesta festa. Primerament, Francesc no va ser una persona amb por als canvis, decidida a provar i aplicar innovacions foranes a la seua realitat, facultat que el va dur a escriure el seu nom en la història. Nous mètodes per a noves exigències, això és el que va aportar a un món on la producció documental anava en augment. Actualment la festa fallera està en un moment de normalització legislativa que l’obliga a replantejar els seus atributs, l’ús de la pólvora, els establiments fallers, les seues fonts de subvenció i, fins i tot, els seus mètodes de divulgació cultural. No seria una mala actitud establir contactes amb associacions culturals o d’activisme social per a conéixer altres formes de comunicar-se, finançar-se o contribuir a la societat, aplicar altres mètodes per a conservar i progressar. També volem aprofitar per a mencionar altra faceta seua, la visió crítica de la societat del seu entorn. Amb un llenguatge satíric va ser capaç d’aportar testimonis de primera mà, demandes polítiques i valors ideològics, a la societat del seu moment. No va ser un mestre en aquest camp, i els seus escrits van passar la censura, emperò creguem que contribuí modestament a conformar una societat crítica, la qual, malgrat les grans convulsions i penúries del segle XIX, lluità per aconseguir un règim constitucional, drets civils i

5 Encara que també hi ha qui atribueix aquest invent a Diego Bueno, cal·lígraf navarrés que visqué entre el segon terç del segle XVII i primeries del XVIII. 6 Als segles XVIII i XIX es creia en les propietats curatives dels balnearis i eren recomanats per professionals de la medicina. 7 Ramírez Aledón, Germán. De Xàtiva a Lisboa, en busca de los restos del taquígrafo Martí. En Levante EMV, (edició La Costera-La Canal-La Vall d’Albaida), 4 de mayo de 2013. p. 18-19; i Ventura Pascual (1926).

120

LLIBRE MAQUETA.indd 120

20/02/2020 11:25:30

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

laborals. Les falles s’han caracteritzat per tindre una llibertat ideològica que projectava el malestar popular cap als governants i autoritats fent emprar un llenguatge que conquista el carrer i parla en actes públics. Així doncs, com també Francesc de Paula, les nostres paraules no canviaran el món però si poden posar un granet d’arena perquè les persones es vegen capaç d’expressar-se, tan política, artísticament o comunitàriament. No volem afirmar que “Taquígraf Martí” tinguera aquestes intencions, però així són les icones, transmissores de missatges, i, encara que ens pese, Francesc de Paula Martí poc tingué la ciutat de Xàtiva en la seua ment.

Publicacions relacionades amb la Taquigrafia • Stenografía o Arte de escribir abreviado [1800] • Tachigrafía castellana o Arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad que la escritura común [1803, amb tres edicions següents: 1813, 1821 y 1824] • Poligrafía; ó Arte de escribir en cifra de diferentes modos según varios autores antiguos, incluido Tritemio [1808] • Taquigrafía de la música o Arte de escribirla sin usar del pentagrama [1833, ya póstumamente] • Obres teatrals • El luto fingido: ópera en un acto en prosa [1802, traducció] • El día dos de mayo de 1808, en Madrid: y muerte heroica de Daoiz y Velarde: tragedia en tres actos en verso [1813] • La caída de Godoy y exaltación de Fernando VII al trono [1813] • La batalla de Pamplona y derrota del mariscal Soult [1813] • La Constitución vindicada: drama en un acto en verso [1813] • El mayor chasco de los afrancesados o El gran notición de la Rusia: comedia en tres actos en prosa [1814] • A cuál más loco o La celosa convencida: comedia en cinco actos en prosa [1816, traducció] • Una lección o El sueño verificado: comedia en cinco actos en verso [1817, traducció] • Sáfira, o El matrimonio de un día: comedia de espectáculo en tres actos en prosa [1817, traducció] • La garganta del león o la madre esclava: comedia en tres actos en prosa [1817, traducció] • Las cuatro guirnaldas: divertimento patriótico, en loor de los restauradores de la libertad española [1820, atribuïda] • La entrada del héroe Riego en Sevilla [1820, atribuïda] • El hipócrita pancista o Acontecimiento de Madrid en los días 7 y 8 de marzo del año de 1820. [1820] • El triunfo de la Constitución en el día 7 de julio de 1822, en Madrid: comedia en tres actos en verso [1822] • La sensible carcelería o El justiciero José II: comedia en cinco actos en prosa [1824] • Don Quijote y Sancho Panza en el castillo del Duque o El desencanto de Dulcinea del Toboso: comedia de espectáculo en tres actos en verso [1824] • La media noche o La revelación de un secreto: melodrama en tres actos en prosa [1825, traducció]

121

LLIBRE MAQUETA.indd 121

20/02/2020 11:25:30

Des dels ulls de l’Espanyoleto Ariadna Torres i Martínez Llicenciada en Història de l’Art

LLIBRE MAQUETA.indd 122

20/02/2020 11:25:30

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Passa el temps, els dies, la vida i ell segueix observant-nos des del seu lloc privilegiat. Contempla com creixem, envellim, ens enamorem, plorem i gaudim. Com li dóna nom a una comissió, com acompanya el dia a dia d’aquells que vivim tant a prop d’ell o simplement com segueix amb la seva atenta mirada a aquells que estan de pas. Encara recorde aquelles màgiques nits del 19 de març des del balcó de ma casa veient com el monument era pres per les flames purificadores baix l›atenta mirada de l’Espanyoleto. Un Espanyoleto vestit de bronze, amb peus de marbre i admirat per totes les lletres esculpides que enalteixen la seva glòria. Un prestigi assolit gràcies a l’execució d’un tipus de pintura naturalista que evoluciona cap al tenebrisme caravagesc i conseqüentment cap a una estètica més colorista i luminista influïda per Van Dick. Un fet, que a la ciutat de Xàtiva, el seu lloc de naixement, no han gaudit plenament. Molt sovint quan passe a prop d›ell em pregunte de quines mans va nàixer, qui el va dissenyar o simplement per què esta ficat ací i no a altre lloc. Una sèrie de preguntes que crec que a més d›un li hauran passat pel cap i que potser ha arribat el moment de donar a conèixer un poc més. Coneguem la seva història. La seva aventura comença cap al 1886 a València, data en la qual es volia commemorar erròniament el 300 aniversari del naixement de Josep de Ribera doncs, es pensava que va nàixer en 1588. L’amor que Teodoro Llorente professava a la pintura de Josep de Ribera van ser els causants de què el 24 de gener de 1886 convoqués a pintors valencians als Salons de l’Ateneu de València. Allí els va fer partícips de la idea de realitzar gratuïtament un quadre, amb l’objecte de costejar l’erecció d’un monument dedicat a tan important pintor. Una gran cita a la qual van acudir inclòs pintors xativins com José Benavente Calatayud i de la que es van recopilar 68 obres que serien subhastades pels assistents per a extraure els fons per sufragar aquest 300 aniversari. Al mateix temps, a la ciutat de Xàtiva, es va intentar organitzar una commemoració similar, encara que, amb un èxit menor a l’arribar a la capital. Com molt bé ens conta Salvador Català Sanchis i Rafa-

123

LLIBRE MAQUETA.indd 123

20/02/2020 11:25:30

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

el Martínez Martínez al llibre Pintores de Xàtiva. Vida y Obra és mitjançant l’anàlisi de la premsa de l’època i comparant els dos homenatges realitzats on es pot observar clarament les diferències entre el de València i el de Xàtiva. Mentre a València van aconseguir amb la subhasta de les obres una magnífica escultura llaurada per Benlliure, a Xàtiva, la ciutat on va nàixer aquest magnífic pintor, sols es va poder inaugurar la primera pedra d’una escultura monumental que no es va poder portar a terme fins prou anys després. Aquesta gran commemoració es va portar a terme per les dues ciutats el 12 de gener de 1888. A València només feien que succeir-se magnifiques desfilades de carrosses dels gremis i de tota la societat artística i cultural del moment en la capital. Al mateix temps a Xàtiva es van haver de conformar amb un sol acte de col·locació del pedestal de l’escultura, que no s’ubicaria fins a anys posteriors, encara que no se sap amb exactitud quan. Un acte gelat, sense grans excessos que va acabar amb la celebració d’uns jocs florals al Teatre Principal on el guanyador va ser Antonio Chacomeli per la seva oda a Ribera1. La idea d’ubicar el monument en un lloc o en un altre té a veure amb la progressiva desaparició de les portes d’accés a la ciutat, les muralles així com amb la transformació fisonòmica que va experimentar, segons el que es coneix, d’una forma lenta la ciutat. A aquest fet de millora d’urbanisme a Xàtiva s’ha de sumar Nevada de 1954, Foto de Angel Patiño el projecte de voler recordar a tots els grans personatges que havien conformat la història de la ciutat fins aquest mateix moment. Una qüestió aplicable al mateix Josep de Ribera. Gràcies al relat del quart tinent d’alcalde, Filiberto Calabuig, que trobem al llibre 160 de l’Arxiu Municipal de Xàtiva amb data de 3-10-1877 sabem que existia una porta de l’Espanyoleto. La citada obertura donava eixida a la carretera provincial de l’estació del ferrocarril d’Almansa, València, Tarragona, així com a la de Sorió i la Llosa de Ranes. La mateixa va ser destruïda per poder portar endavant els projectes de millores urbanístiques i d’eixamples. Un enderroc que anava seguit del projecte d’eixamplament que anava a unir les desaparegudes portes de l’Espanyoleto i la de Cocentaina2. Unes obres que anaven a facilitar i millorar les comunicacions urbanístiques de la ciutat així com marcar les actuacions per a convertir l’Albereda en un passeig públic rodejat de jardins i poder erigir diverses estàtues en record dels grans personatges xativins.

1 CATALÀ SANCHIS, S; MARTÍNEZ MARTÍNEZ, R. Pintores de Xàtiva, vida y obra: biografía de pintores desaparecidos: desde el maestro de Xàtiva y Ribera hasta el 2008. Xàtiva: Ed. Fomento Cultural CR, 2008, p. 38. 2 Porta que es troba a l´est de la ciutat de Xàtiva i donava entrada al Barri del Mercat.

124

LLIBRE MAQUETA.indd 124

20/02/2020 11:25:30

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Encara que la porta va ser enderrocada i la nova caserna construïda i destinada com a presó, jutjats, Guàrdia Civil i estació telegràfica ajudaven a què s’oblidés el nom originari del lloc, la gent seguia nomenant i referint-se a la dita eixida amb el nom de porta de l’Espanyoleto. Un fet que Filiberto Calabuig va aprofitar per proposar el canvi de nom de la Plaça de la Caserna per la de l’Espanyoleto. Un canvi de nom que es va portar a terme gràcies al finançament de la làpida corresponent duta a terme pel mateix Filiberto Calabuig3. Per fi hi havia un espai fix on poder ubicar el monument dedicat a tan il·lustre pintor, facilitant l’acabament de tan anhelada escultura monumental de la qual tan sols s’havia aconseguit ficar la primera pedra. Però no va ser així. La ciutat es trobava econòmicament enfonsada tant per l’intent de crear nous serveis com el palau de justícia, així com per imprevistos com l’enfonsament de la cúpula de la Seu. Al no haver-hi diners a les arques municipals, es va pensar organitzar un concurs de projectes per a poder construir definitivament el monument a l’Espanyoleto. Aquest concurs no pretenia trobar a l’escultor més important per realitzar l’escultura, sinó a aquell que pogués combinar qualitat i preu. Aquest no va ser l’única solució que es va trobar per poder fer front al pagament. A més, es van organitzar altres tipus d’esdeveniments realitzats sobretot durant la fira d’agost de l’any anterior per poder sufragar les despeses ocasionades per l’homenatge. Estem parlant d’actes com corregudes de bous o alguna subhasta pública al Reial de la Fira on es podien adquirir quadres i objectes d’art4. L’esforç i l’ímpetu ficat no van ser suficients per poder fer front a les despeses i realitzar un grandiós monument. Aquesta realitat la podem veure recollida en el diari El Clamor Setabense del 2-6-1889 on el periodista Manuel Soriano López en el seu article Fantasia de un sueño ens conta que en veure a tanFoto Cuenca ta gent involucrada comprant i venent a la subhasta va imaginar: “...que l’Espanyoleto tindria per pedestal la torre Eiffiel, i sobre ella la seva colossal figura relativament proporcionada, havia de parèixer que l’escultura en conter de quadres s’entretindria pintant estreles de la immensitat de l’espai”. Un fracàs que el propi Carlos Sarthou també descriu en Almanaque de las Provincias. El Españoleto y su patria de 1942 on ens conta que: “Xàtiva va haver d’acontentar-se amb una estàtua

3 AMX Llibre 160 3-10-1877 4 CATALÀ SANCHIS, S; MARTÍNEZ MARTÍNEZ, R, 2008, p. 43.

125

LLIBRE MAQUETA.indd 125

20/02/2020 11:25:30

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

menys afortunada de Luís Gilabert, després d’haver fracassat el concurs de projectes en 1887, al que tan sols van acudir dos artistes: José Aixa i José Viciano. El monument...es va erigir per subscripció popular encapçalada per D. María Cristina amb mil pessetes, a més de quatre corregudes de bous en la fira d’agost d’aquell mateix any, absorbint aquestos mateixos els ingressos. Per tant el dèficit del monument el va haver d’assolir l’heFoto Adolfo García, Nevada 1958 rència de José Espejo”. Xàtiva continuava sense tindre el seu monument dedicat a Josep de Ribera, de fet, l’espera va ser llarga. Els ciutadans van haver d’esperar fins febrer de 1897 per a què es reprengués el projecte de la seva construcció5. Aquest fet es va donar gràcies a l’arquitecte Luis Ferreres i Soler que va realitzar el pedestal actualment situat a la mateixa Plaça Espanyoleto. A més aquest arquitecte va encarregar l’execució de l’estàtua a l’escultor valencià Luis Gilabert i Ponce. Una escultura que va ser fossa en bronze per Marià Serneguet i Royo. Actualment no se sap quan es va col·locar exactament el monument al lloc on actualment el podem admirar. Sols sabem que es va col·locar una làpida commemorativa a petició de les societats de Lo Rat Penat i L’Oronella de València, recordant el tercer aniversari del naixement del pintor. Aquesta làpida es va col·locar en un dels murs exteriors de l’església parroquial de Santa Maria, on va ser batejat l’artista, repetint-se l’error de la data del seu naixement en 1588. Un fet que com ja hem vist ha passat en vàries ocasions doncs, se sol confondre la data del seu naixement amb la d’algun dels seus germans6. Amb el temps aquest anhelat monument i reconeixement per part dels ciutadans xativins a Josep de Ribera l’Espanyoleto va arribar gràcies a la constància. Una constància que ha fet que moltes generacions de xativins i xativines creixen admirant un dels pocs vestigis que ens fan retrocedir en el temps i recordar que ací a Xàtiva va nàixer tan gran pintor. Un gran artista, que a mi, personalment, com a historiadora de l›art que sóc, m’enamora i m’encisa doncs, aconsegueix crear als seus quadres una màgia especial que els fa únics. Potser aquesta mateixa màgia que trobem a les seves composicions és la mateixa que cada 19 de març, des del seu lloc privilegiat, mentre es crema tot el que és dolent ens envaeix a tots aquells que portem el seu nom al nostre cor. Un nom que forma part de la història de Xàtiva, però també de la història de la nostra comissió. Per sempre...Espanyoleto!

5 Segons Jesús Martínez Gilabert, net de l´escultor Luís Gilabert Ponce (València 1848-1930). 6 CATALÀ SANCHIS, S; MARTÍNEZ MARTÍNEZ, R, 2008, p. 44.

126

LLIBRE MAQUETA.indd 126

20/02/2020 11:25:31

Fabricant fantasia al voltant de grans artistes xativins

Foto Adolfo GarcĂa, Nevada 1958

127

LLIBRE MAQUETA.indd 127

20/02/2020 11:25:31

LLIBRE MAQUETA.indd 128

20/02/2020 11:25:31

Creant fantasia

a la nostra comissiรณ

LLIBRE MAQUETA.indd 129

20/02/2020 11:25:31

Creant fantasia a la nostra comissió

In memoriam Pepe Tormo Parlar de Pepe Tormo és parlar de la història viva d’aquesta falla. No sols va ser un faller de raça, va ser més que això, va ser membre d’una estirp de tradició fallera que sempre respirava la festa per necessitat, per desig i per passió. Una família amb uns cognoms de pes, “Tormo Esparza”, molt vinculat a la nostra comissió des dels seus inicis, i Pepe va ser dels quals van empènyer amb la seua força el carro de la il·lusió, carregat d’esforç, tenacitat, orgull i coratge. Pepe, “el estanquer”. El seu estanc que en algunes ocasions va ser, casal i punt de trobada de la comissió, per la seua proximitat i vinculació a la festa. Aquest estanc i habitatge de Pepe, que, durant molts anys va ser veí frontal del vell i anyenc casal, va veure eixir moltes vegades als fallers disfressats per a la cavalcada, com aquells de “les xiques alegres del Espanyoleto” on Pepe va ser la vedette principal. Pepe estava censat en la comissió des de 1971, un any després de guanyar el Espanyoleto el seu primer premi d’especial de la seua història amb aquell monument famós dels “cacauets daurats”. Es veu que empenyat pel seu germà Juan que ja era faller, es va sumar a la gran aventura fallera fins la seua inesperada mort. Va exercir càrrecs com a Delegat de Femenina, Delegat d›infantil, i diverses Vice-Presidències. Sempre va ser molt actiu, sobretot en les Presidències del seu germà Juan. Pepe de professió electricista, treballava de manteniment a l’Hospital Lluís Alcanyís amb el seu company i amic faller, Enrique Domínguez, ja que l’estanc era de la família de la seua dona. A Pepe se’l recordarà per moltíssimes coses, entre elles, la seua passió culinària en l’elaboració de les paelles a falles; les seues partides de truc; les seues bromes i burles ; els seus riures i per descomptat, els seus eterns cigarrets, que per vici i negoci, no podia deixar. Jo sempre pense que ells no marxen, només es queden adormits en els nostres cors i amb el seu llegat ens fan seguir avant amb força i empenyiment. Un empenyiment que sempre notem en ells, en aquells fallers que es jubilen en tot allò terrenal i són recompensats en el cel amb ales d’àngel. A Pepe li les van donar un 16 d’Octubre del 2019, blanques, grans, sedoses, però molt festeres, com sempre va ser ell. Ara només puc pensar amb la quantitat d’amics que Pepe s’haurà tornat a trobar, Guerrero, Cerdà, Monroig, Fuentes, Vicedo, Maset, Garcia, Fabra, Castillo, el seu germà Juan, etcètera. I com no, el que més trobava a faltar, Mercedes, la seua dona, el seu amor. Tornen a estar junts, a unir-se per sempre; junts fins al final dels temps. En el seu llegat familiar, estan els seus fills Pepe i Mer, criats sota l’olor de la pólvora i el so del “Fallero”, han continuat la tradició del pare, de diferents formes. Pepe Jr, avui en altra falla, i Mer sempre com a fallera de la nostra comissió. Mai s’oblida a un ser estimat, només s’aprèn a viure sense ell. Jo sempre vull pensar que no marxen mai, que són ací, als nostres records, a les nostres vivències, a les notes musicals de les bandes, a les carcasses d’un castell de focs d’artifici, a les flames d’una cremà o als lluentons del vestit de fallera. Perquè passen a formar part de tot allò que es diu falla, festa, tradició. Pepe era un tot terreny, part important de la festa, de la tabola, de la broma, el riure, el joc....l’alegria en la seua millor imatge. Incansable assistent a les reunions dels divendres, Pepe no tènia pèls en la llengua. El que no veia bé, ho deia, i si amb això armava la de déu, millor, “això era falla”, com ell deia.

130

LLIBRE MAQUETA.indd 130

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

Ho trobarem a faltar. Amb ell se’n va part important del record d’una generació de fallers que estan desapareixent i que no es repetirà mai. Gent lluitadora, valenta, generosa emprenedora, artista, treballadora, amant de la festa i sobretot familiar, molt familiar. Passaran els anys i espere que les generacions esdevenidores sàpiguen valorar la tenacitat, compromís i companyia d’aquesta comissió que es forja en el cel. Es veiem Pepe. Rafael Fuentes Bono

Coses al calaix (a Paco Vila)

Quan una persona se’n va sempre queden moltes coses a dir, perquè sempre pensem que tenim temps, que demà podrem dir tot el que sentim i que aixó del pas del temps no va amb nosaltres. I de sobte la realitat et colpeja, t’adones que ja no queda temps i que passa per a tots de la mateixa forma, i això és el que ens ha passat. El 21 de setembre va ser el nostre primer colp de realitat, va faltar un dels nostres “tios postissos”, Paco, i ens vam adonar que no sabíem ben cert com va formar part de la nostra segona família, doncs sempre, des del dia que vam néixer, ha estat ahí. I preguntant als nostres pares vam descobrir que aquesta gran amistat va començar gràcies a aquesta falla, a l’Espanyoleto. Els nostres pares eren fallers d’aquesta comissió i també ho era Paco, un xic que al principi semblava seriós però va resultar ser tot el contari. A poc a poc es van fer amics als quals s’uniria Paloma, la seua dona. A aquella època l’anomenaren “Aquellos maravillos años”. I tant que van ser meravellosos, a partir d’ahí crearien la història d’una amistat de per vida, una amistat que s’ha estés també entre les filles, i d’un sentiment de família. Una família formada per quatre oncles, i quatre cosines més, una família amb la que hem pogut compartir molts moments importants de la nostra vida, però també molts dies qualsevol plens de rialles, d’aventures i de viatges per fer. Perquè una cosa molt d’aquesta família és reunir-nos un diumenge per a dinar al xalet i quedar-nos xerrant o jugant fins a les tantes. I, es que, les dos coincidim en uns dels millors dies que mai viurem i que perdurarà en la nostra memòria per sempre, la comunió de Roser, des del moment en el que Paco va saltar a la piscina sabíem que aquell dia seria inoblidable. Però gràcies a tu també hem après com suportar el mal de panxa de tant de riure i com riure’s de nosaltres mateix, com estimar sense mesura, com tindre més paciencia que un sant, com aguantar hores i hores de “tios punxes”, perquè, si a aquesta família no li guanyen a algo és a fer “l’asqueta”. És inevitable pensar en els moments que vindran, perquè seran diferents, el que esperaven ha canviat radicalment, però ens neguem a pensar que ja no vas a estar amb nosaltres, perquè en cada conversa ahí estaràs, en cada reunió ahí estaràs, en cada barbaritat ahí estaràs, en cada broma ahí estaràs, en cada rialla ahí estaràs, en cada pensament ahí estaràs. I es que eres d’una mena de persones que no trobem sempre i que tal vegada sols coneguem a una al llarg de la nostra vida, d’eixes persones eternes que sempre seran al record de molta gent. Neus Vicedo Revert

131

LLIBRE MAQUETA.indd 131

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

Anècdotes i tradicions Al llarg d’aquests 55 anys de la història més recent de la Falla Espanyoleto, pel raser o abric del seu escut han passat innumerables homes i dones, famílies senceres de fallers i falleres que amb les seues vivències, a vegades personals i intimes però molt publiques i populars, han engreixat el anecdotari faller d’aquesta comissió. Al record d’aquells que fins i tot trepitgem aquest món, tenim el veterà patrimoni de conèixer històries memorables i successos descriptibles esdevinguts en el marc faller de l’Espanyoleto, Moltes històries, és molt possible que troben desaparegut per sempre amb la mort dels seus protagonistes, és molt trist que moltes vivències se silencien per culpa de l’oblit, a vegades per l’esborrany del temps i unes altres per deixar de transmetre’s de generació en generació. Els llibres fallers són l’únic vestigi on descansen alguns d’aqueixos records que gràcies al faller historiador de torn, hui podem reviure i gaudir llegint. Quan mire enrere i començe a enumerar tots aquells fallers i falleres que van ser enciclopèdies vives i que hui no estan, m’entristeix pensar que amb ells s’han anat l’oportunitat de posar negre sobre blanc de molt del nostre passat. Per això anem des d’aquestes línies, a contribuir al fet que en la mesura del possible no continue passant, i anotar allò que fins i tot recordem a les nostres neurones. Neurones que comencen ha fer llacunes. Com deia el meu avi: “jo recorde...” Al no poder aconseguir el primer premi d’especial en l’any del nostre 25 aniversari, amb un espectacular monument de Paco Roca on va recrear les figures principals que va tenir la Falla Na Jordana l’any anterior, però que per una fallada de confiança de l’artista amb els temps, no va poder acabar completament amb la pintura, Juan Tormo va voler que ens traguérem aquesta espineta tornant a repetir l’esforç en un altre monument, aquest cop si, aconseguint el primer premi d’especial. Bé, doncs aquell fabulós monument tenia com a peces principals març bruixes assegudes en les seues escombres. Doncs bé, aquell conjunt de les bruixes, era un peça de ceràmica de col·lecció que va tenir durant aquells anys la botiga de decoració J. Juan per la qual l’artista faller transitava diàriament. Per cert, aquest any va ploure molt el dia de la plantà i el cap d’un dimoni gegant que treia el cap per un lateral, es va enfonsar per la part superior pel pes de l’aigua i a Pepe Castells, que ajudava a l’equip de l’artista a muntar, no se li va acudir res més que per dissimular el desperfecte que fent una visera de gorra de beisbol al capdavant del Satan. En el 25 aniversari de la Falla, va ser l’única vegada que vam fer 2 Presentacions. En aquell 1990 vam realitzar la Presentació Infantil un divendres nit 16 de febrer i l’endemà, dissabte 17 a la nit la major. Les dues al Cinema Avinguda. Amb diferents decorats i muntatges, la infantil estava ambientada en un decorat de circ amb fades i follets, i la major es desenvolupava a la plaça Espanyoleto plasmant el jardí en un llenç de 6x4m² que va pintar el desaparegut artista Llenya i que avui desconeixem el parador de tan immens quadre, propietat de la falla. A la Presentació de 1987 amb l’obra “La Pasta de la Fornera” hi havia una escena en què Teresa Martínez “la Rufa” havia de desmaiar i caure en braços de Felo Fuentes, asseient-se en una cadira. La pobra cadira no va aguantar tant pes i va cedir caient els dos cap enrere contra la cortina de fons. El públic no parava de riure de l’escena, però Felo encara recorda aquella pressió. L’any del 25 aniversari, Juan Tormo que era el president i pare de la Fallera Major, tenia ganes de festa, però el seu estatus social i pudor va fer que, a la cavalcada del ninot, en la crítica al setmanari

132

LLIBRE MAQUETA.indd 132

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

“Cucudrulu” s’hagués de disfressar de cocodril amb el qual ningú el va reconéixer, però que ell, s’ho va passar d’allò més bé putejant a la gent que coneixia. Va ser l’últim any que Tormo gaudiria sortint disfressat en una cavalcada. El 1974 va ser Fallera Major, Mayte Giner, filla de pintor Vicente Giner. Com la seua família tenia la propietat de la coneguda i desapareguda Pastisseria Giner, en tot el seu any no van faltar els “pals catalans”. En tots els esdeveniments al casal, al café sempre teníem per a tots els fallers el conegut dolç, coneixent aquest any, com l’any dels pals catalans, oi Miquel Roca? A la dècada dels 70, no recorde l’any o els anys, com tots sabeu, la reunió dels divendres eren exclusives dels homes. Eren l’executiva de la falla i la comissió masculina. En aquelles reunions imperava la disbauxa, l’alcohol sense control, el tabac i purs empalmats, els acudits, les rialles, les bromes i les converses de futbol i com no, de dones. Allò va desembocar algunes nits i diversos anys seguits, amb un clandestí cinema porno en Súper 8, que a altes hores de la nit i quedant uns pocs fallers golfs, visualitzaven a la sala interior del casal on hi havia el trobar amb l’escut de la falla i exposició de ninots indultats. Així que no va ser el cinema Saetabis 2 el primer a Xàtiva a posar cinema porno, vam ser nosaltres. Ara ja podem explicar un secret faller perquè ja ha prescrit. Durant uns anys teníem la llum del “casalet” connectada a l’enllumenat públic, ja que en la falla comptàvem amb experts electricistes, així d’aquesta manera, la comissió va estar, uns anys, exempta de pagar el rebut, fins que els tècnics de la desapareguda Hidroelèctrica, van fer una inspecció a la plaça on se situava el casal vell i ens la va tallar, amb la mala sort de coincidir amb el vi d’honor de la Fallera Major Infantil del 84. Vam haver de treure un cable fins a la casa del davant i connectar-nos a la llum momentàniament, fins que, l’endemà, certa persona de pes en la falla, va solucionar el problema i vam tenir el comptador de llum legal per falles. Crec que va ser allà per l’any 82 quan teníem per costum al casal vell, reunir-nos la joventut en el despatx superior del local. Un quart pel qual pujàvem uns pocs graons i dins hi havia una taula de despatx i una butaca per a 3 i 2 sillonets de scay verd. A la paret de l’esquerra teníem un petit armari dins de la mateixa paret on guardàvem l’equip de música connectat als altaveus de la plaça on plantàvem el monument. Una de les tantes nits que ens vam quedar a dormir a les butaques per despertar-nos i fer la despertà. Una d’aquestes nits Mario Morata roncava com si no hi hagués un demà, Felo no s’ho va pensar 2 cops, li va connectar un micròfon a prop de la seua boca i els ronquits de Mario van sonar durant una hora a la plaça de l’Espanyoleto. L’any 1980 s’anava a inaugurar el primer Mercadona a Xàtiva. La Falla Espanyoleto, que sempre estava a totes, contacte amb directius de la cadena i parodiarem en la cavalcada a les dones de la ciutat en les futures compres “modernes” a l’establiment. Homes disfressats de dones joves amb 8 carros de Mercadona plens de productes que el supermercat ens va regalar. El cop d’Estat va ser el 23F de 1981. Per descomptat la falla no podia deixar passar per alt un succés tan impactant a tot Espanya. En aquella època encara es vivia amb els residus de la por dels 40 anys passats de dictadura. Encara no teníem la plena llibertat d’un estat democràtic i havies d’anar amb molt de compte amb el que criticaves. Però la Falla Espanyoleto es caracteritzava per ser una comissió molt arriscada i transgressora en les seues activitats i critiques. En aquells anys era costum que una persona fes la crítica de la cavalcada en secret i el mateix diumenge de la cavalcada, en la tradicional torrà al xalet del “tio Emilio” a Bixquert, se li deia a cadascun del que s’havia de disfressar a la tarda. Aquesta cavalcada es criticava el Cop d’Estat. Ricardo Fabra amb la seua grua, tenia un cotxe enganxat amb un cop. Darrere desfilava una dona en estat. Doncs l’anècdota va ser que a Paco Roca li van dir que havia de disfressar-se de Rei Mag i col·locar-se darrere de l’embarassada. Quan li van

133

LLIBRE MAQUETA.indd 133

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

dir que parodiava al Rei d’Espanya en el Cop d’Estat es va espantar i a l’altura de bar la Vegas, es va tornar a casa sense sortir a la Cavalcada. Però el cop d’estat faller es va fer l’any 94. Acabats els dos anys de presidència de Pepe Blasco, l’onada reaccionària de comissions encapçalada per Emilio Mira i amb el suport de la majoria de la joventut es van reunir “clandestinament” en un sopar al bar “El Retorno” on van planejar accedir al poder de la falla per posar en sendera la difícil gestió econòmica que arrossegava la comissió. Amb un dèficit de gairebé 4.000.000 de les antigues pessetes (24.000€), l’executiva nova i jove, va implantar mesures dràstiques per començar a sanejar els comptes de la falla. Un dèficit que va començar a acumular-des de la celebració del 25 aniversari i que, amb la baixada del cens faller, havíem callar. Molts fallers veterans no van acceptar les directrius de la nova junta i es van esborrar. Es van haver d’adaptar mesures com pagar per endavant la loteria abans de recollir-la, presentar tots els tiquets de compra en el moment de la seua gestió, obligar a liquidar saldos arrossegats d’altres anys, reduir partides estrella ... Es van intensificar els ingressos amb rifes, loteries, quotes extra, etc. Van ser anys difícils perquè vam haver de reduir en monuments, presentacions, cavalcades, carrosses, sopars, pólvora i festa. Però amb els anys, la falla es va sanejar i també vam tornar a recuperar fallers incrementant els ingressos econòmics. L’anècdota de la Presentació del 25 aniversari va ser que minuts abans de començar, Felo que representava a l’estàtua de l’Espanyoleto, no se li pegava el postís de la barbeta, ja que anava tot pintat de verd i no deixava que la cola fes el seu efecte. El president de la falla Juan Tormo va haver de córrer pel pati de butaques del cinema “Avenida” per tornar amb un pot de pegament i un pinzell per solucionar el problema. Un problema semblant ho va tenir uns anys després Sergio Tormo fent, en una presentació de Carlos Sarthou, l’any 2005, la perilla se li enlairava, i després de diversos intents davant de públic, la va apegar a la carpeta que portava a la mà. Una altra anècdota va ser l’any 94 al replànell del desaparegut cinema Saetabis, on féiem la Presentació, que en els assajos de protocol, Paco Guerrero, pare de la Fallera del Foc Infantil d’aquell any, Mariví, volia que la seua filla desfilara amb la banda de Fallera Major Infantil 93. Allò es va convertir en una batussa entre els encarregats de presentació i Paco, ja que segons la tradició les falleres del Foc pujaven a l’escenari sense banda per ser coronades del Foc d’aquest any, però Paco deia que sortien com Falleres Majors i havien de dur la banda. A la fi es va sortir amb la seua i en l’acte protocol·lari, se’ls va haver de treure la banda de FM a l’escenari i col·locar-les bandes del Foc. L’any 78, sent Lola Fabra Fallera Major, es restaura i decora la disco-cova de casal. Els murals psicodèlics els pinta Pepe Cerdà amb cossos nus de dones, la cara del “Che”, els Beatles, els Rolling Stones etc. Enrique Domínguez que era un manetes, va reforçar la biga central del sostre amb una columna de ferro que va posar a centre de la pista. Aquella disc-cova tindria uns 10 m2. Era quadrada i accedies baixant uns 10 esglaons emmoquetats. Circumdaven uns seients folrats de scay que es gastaven per a tot, menys per seure i en la part superior de les parets hi havia unes motllures rectangulars que amagaven uns tubs de llum negra que juntament amb una petita bola de miralls recreaven l’ambient discotequer de l’època. Tenia 2 bafles de 80w, que al principi estaven connectats a l’equip de música de l’oficina superior i que després ja es va col·locar un equip musical (casset i giradiscos) en el mateix local de ball. Bé, doncs la pintada de terra la va portar a càrrec Juanito Sánchez, que eren pintor de cotxes a la Seat. L’anècdota va ser que es va posar a pintar amb una pintura especial de purpurina i va tenir la mala sort que va començar per la zona perifèrica de terra i va acabar al centre, al costat de la columna de càrrega que hi havia a la pista. Com el pis estava acabat de pintar, no podia sortir d’allà per no trepitjar la pintura. No recorde com va sortir. Però els riures es van allargar moltíssims anys.

134

LLIBRE MAQUETA.indd 134

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

En la Presentació de 1994 en els assaigs al casalet, Òscar Guerrero, fent el personatge de Benito, rebia una bufetada de la seua cunyada, Seo Navarro. Com li pegava amb ganes, perquè així l’hi demanàvem en els assajos, li féiem repetir l’escena diverses vegades fins que el pobre Òscar sortia de casal amb la galta vermella. Quan representem l’obra, Julia Muela en el seu discurs tendre en què havia de plorar, se li va enganxar una arracada a la tela del seu vestit de fallera i va escenificar mig discurs amb el cap inclinat. L’any 97 vam fer la primera presentació musical. Atés que Felo Fuentes l’any anterior va fer un viatge a Nova York, va poder veure el musical “Els Miserables” i va poder comprar els “play backs” del musical. Aquí va començar a idear la presentació. Després d’escriure les cançons en valencià adaptades a la trama de l’”apropòsit”, vam gravar a “Soni Disc” les cançons amb els fallers que les interpretaven. Però el tema que cantava Seo Navarro no va quedar bé, de manera que vam haver de tornar a gravar-ho en València en estudis Pertegas, on gravava el primer disc Presuntos Implicados, però aquesta vegada amb la veu de la cantant coral. Així que el dia de l’actuació, tots van quedar sorpresos de la veu de la Seo Navarro. També hi havia tradicions que s’han anat perdent, perquè van començar com una anècdota i van acabar com un costum. Recorde en la dècada dels 80 quan estàvem lligats per germanor la Falla República i nosaltres, que la quadrilla de Ximo Bañuls i Jorge Timoteu a la setmana de falles, cada nit, cap a les 2 de la matinada quan l’Orquestra Troia acabava la festa al seu casal, agafaven els instruments de la banda de música i en processó i tocant d’aquella manera, pujaven al nostre casalet a acabar la festa. Una altra tradició va ser la famosa foto de Federico en els sopars Falleres on ens posàvem el tovalló amb 4 nusos al cap, tipus obrer, i ens retratava. Comencem 3 i vam acabar pels anys tota la falla. Una altra tradició era la foto del recorregut de falles, on els homes ens ajuntàvem amb les dones i ens alçavem un camal del pantaló negre de faller i ens fotografiava amb aquella postura. Una altra tradició era anar a la xurreria a les 6 de la matinada a menjar xurros amb xocolata i després a la despertà, o molts de nosaltres corrent al bany. També hi va haver una època que visitàvem a les 5 del matí el forn de Sant Jaume, que era el forn que ens subministrava el pa, i allí, l’amo ens treia croissant i el pot de 25 kg de Nocilla i ens inflàvem a mullar i menjar. També anàvem a per la gespa a València. Ens ajuntàvem amb la Falla Juan Ramón Jiménez i en el mateix camió portàvem per als dos. Però el millor era el menjar que féiem tots els anys al “Bar Los Bestias”. Sense comentaris. Als 70 i 80 al casal cap a les 2 de la matinada era costum que es fes xocolata i bunyols, igual que hi va haver diversos anys que una nit de falles realitzàvem un sainet per la comissió. Possiblement si no talle ací, podria acabar aquest llibre i no tindria prou fulls per a posar totes les anècdotes que recorde i m’han explicat. M’agradaria que en propers llibrets, dedicàssem un article com aquest per anar plasmant sobre paper les nostres vivències més divertides i els nostres records més emotius. Jo crec que compartir aquestes experiències amb les noves generacions li dóna ànima a una comissió, la plena de cos, de vida i de passat, fent valdre una història irrepetible, com és la història personal de la Falla Espanyoleto. Rafael Fuentes Bono (Felo) 2020

135

LLIBRE MAQUETA.indd 135

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

Un amic…

i per a sempre un faller. Ja és un costum i tal vegada s’ha tornat tradició que cada dos anys, i d’acord amb els vigents Estatuts de la Junta Local Fallera de la nostra Ciutat, crear un suspens per a veure qui és la persona que es “atreveix”, (dic aquesta paraula per la dedicació que el càrrec ostenta i requereix) a prendre les regnes d’un col·lectiu com el faller, en constant evolució. Des de fa diverses dècades, com he esmentat, han eixit noms com a futuribles o possibles candidats, dels quals, en la immensa majoria de casos, solament ha sigut un rumor. No per no apreciar i valorar la nostra cultura o per la falta de temps, tal vegada per motius professionals o familiars. Més en concret, des de la dècada dels 90, que és quan més significativa ha sigut l’evolució del món faller a la nostra Ciutat, tant en el que concerneix diversitat d’actes i a l’increment d’aquests, i com no de la implantació de la indumentària valenciana evolucionant d’aquesta manera recuperant tradicions i costums de la nostra cultura. Tal vegada cada President Executiu, juntament amb la seua pròpia Junta, poden haver-se diferenciat per haver perfeccionat una àrea o una altra, amb noves fórmules o interpretació de la realització de diferents actes. (Agustí Perales, Ximo Esplugues, Tomás Vinaches, Antonio Úbeda, Ximo Sánchez, José Manuel Benet, Juan Ramón Alcocer, l’actual Jesús González…), però considere que possiblement a causa de la seua professió (Funcionari d’Administració Local) la seua etapa esportiva (àrbitre de futbol), i en l’actualitat ostentant un càrrec federatiu, ha aportat tant a la Ciutat com al Col·lectiu Faller una infinitat d’activitats (culturals, esportives…). Després de la descripció que esmente, ja sabeu de qui parle: Javi García Paños. Faller d’aquesta comissió durant 32 anys, i amb anterioritat de la Falla Sant Jordi en la seua primera etapa, posteriorment del Cid-Trinitat i Mercat, i que malgrat el que sempre diu que “són etapes en la vida… i jo ja he cobert aquesta”, no tinc cap mena de dubte que sempre portarà amb si a aquesta Comissió. Com bé vaig dir, mai podia haver imaginat, que formaria part de tres Juntes Executives abans de decidir-se, (ostentant la presidència Executiva, Ximo Sánchez, José Manuel Benet i Juan Ramón Alcocer) i acceptar estar al capdavant de la mateixa durant un període ininterromput de 12 anys, (2003-2015) havent-se produït en aquest període, la fundació de dues Comissions noves com són Passeig-Cardenal Serra i Corts Valencianes, sent fins al moment actual, el President més longeu de la història de les Falles a

136

LLIBRE MAQUETA.indd 136

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

la nostra Ciutat, la qual cosa li va servir per a entendre les mateixes des d’una altra òptica i valorar més si cap el treball dia a dia d’una tradició en la qual cadascun hem d’aportar el nostre gra d’arena per a la seua constant evolució. Donant per finalitzada una etapa on la seua major satisfacció és la gent que ha pogut conéixer, les amistats oposades, els grups de gent, jo diria “amics/as”, que han format part dels seus diferents Juntes Executives, els quals, aportant treball, han contribuït a una major esplendor i progrés, trobant sempre en les Comissions una gran col·laboració, comprensió i participació. Com he esmentat anteriorment, dotze anys que han servit per a realització de diverses publicacions, quatre falles de la Junta Local Fallera sufragades amb ingressos atípics sense increment municipal del pressupost i sempre encarregades a Artistes de la nostra Ciutat. Agermanament amb la Foguera de Canals i relació amb una de les millors Comissions de València com és la històrica i llorejada Falla del Pilar, sent visitada la mateixa en diverses ocasions per la Junta Local Fallera i les diferents Comissions. La iniciació de l’expedient, juntament amb altres ciutats, per a la UNESCO, el reconeixement per part de la Conselleria de Turisme perquè les falles de la nostra ciutat foren declarades de “Interés Turístic Autonòmic”. El comiat de les Falleres Majors de la Comunitat Valenciana, visita històrica de la Verge Pelegrina dels Desemparats, proposta i posterior concessió del primer “Socarrat d´honor” a una dona (Herminia Moltó, Fallera Major de Xàtiva, l’any 1936). També cal destacar l’acord amb l’Ajuntament per a la participació de les Comissions en actes organitzats per aquest amb la corresponent compensació econòmica (Corpus, teatre faller en Fira, cavalcada de Reyes), increment dels premis en les seues diferents modalitats, fer realitat el sempre sol·licitat Museu Faller, l’homenatge als artistes fallers de Xàtiva. Les activitats musicals com els dos recitals de Pep Gimeno “Botifarra” (“Botifarra a Banda” i “Ja veu Nadal”) i la Societat Musical “La Vella” l’any 2007; aquest últim en un acte que a causa del 75 Aniversari de la Junta Local Fallera, amb anterioritat nomenat, Comité Central Faller, va servir per a la commemoració del mateix sent gravat un CD. La sol·licitud perquè l’Excm. Ajuntament acordara dedicar un carrer al prestigiós artista de la nostra Ciutat ”Pepe Martinez Mollá” sent una realitat la mateixa; la proposta d’inhumació en el Panteó d’il·lustres del Cementeri Municipal a les dues persones que van ser fa més de 150 anys pioners en les nostres Falles (Blai Bellver com a autor del primer llibret ,i Jaume Garí, com a fuster i autor del primer monument)..així com diferents actes i col·loquis amb la participació de distingits esportistes d’elit, podent esmentar en aquest apartat, la sempre recordada jornada amb la Presència de la Copa del Món exposada a la Casa de la Cultura, i l’històric viatge a Madrid per a presenciar el partit de tornada de la Copa de S. M. el Rei, entre el R. Madrid i el Olímpic, amb la corresponent recepció en l’Estadi Santiago Bernabéu, així com de professionals relacionats amb la Festa Fallera (indumentaristas, orfebres, periodistes…) Fa dos anys, pense que molt merescut; per part de les Comissions i la Junta Executiva, li va ser concedit el Socarrat d´Honor, i en el present pel criteri encertat en la potestat que li confereix al President Executiu de la Junta Local Fallera, la Insígnia d’Or d’aquesta, sent el complement a una trajectòria de dedicació cap a les Falles de la nostra ciutat. Tal vegada queden moltes més coses que esmentar realitzades pel conjunt del col·lectiu, però és obvi reconéixer dins de la legalitat, la qual cosa ha col·laborat amb la seua Comissió i no tinc cap mena de dubte que el tornaria fer sempre pensant de manera constructiva considerant-ho com un gran faller i millor persona ,mostrant sempre un bon criteri, que independentment de diferents opinions que és normal que n’hi haja , sempre portarà amb si a aquesta Comissió la qual perdurarà a través del temps. Pepe Castells Pérez.

137

LLIBRE MAQUETA.indd 137

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

La Junta Local Fallera, lluitant pel benestar faller Jesús González

President Junta Local fallera de Xàtiva

Quan em van plantejar escriure un article parlant de que és la Junta Local Fallera, qui la componen o de quines funcions tenen, em va vindre a la ment aquell mes de maig de 2009 que canviaria per sempre la meua vida fallera, donat que fou en aquell temps quan vaig rebre la telefonada de Javi Paños, president de l’executiva de la Junta Local Fallera que em va proposar formar part del seu equip i he de reconèixer que en aquell moment em vàren sorgir moltes preguntes i dubtes, per si acceptava el càrrec o no, donat que eixa decisió suposava deixar de formar part d’una manera activa de la meua comissió. Doncs bé, vaig dir que si i vaig començar a saber que era la Junta Local Fallera, quines eren les seues funcions i quina era la seua relació amb les comissions de la ciutat, és per això que amb aquest article intentaré que es puga entendre un poc més la funció d’aquest òrgan. Qui és la Junta Local Fallera? Qui forma part de l’executiva? La Junta Local Fallera està composada per totes i cadascuna de les comissions de la ciutat, representades pels seus presidents, presidentes o juntes gestores d›aquestes, que cada dos anys trien el President/a Executiu de la Junta Local Fallera, sent aquest qui crea el seu equip de treball. Tots es reuneixen com a mínim una vegada al mes per a que el President Executiu els comunique diferents aspectes de la festa, com per exemple activitats culturals, informació rellevant per a les comissions o l’aprovació del programa d’actes. Quina és la funció de l’executiva de la junta local fallera? Moltes vegades hi ha gent fallera que no entén massa bé el funcionament d’aquesta, que no és altre que treballar pel col·lectiu faller de la ciutat organitzant tots i cadascun dels actes que hi ha al programa, fent que els mateixos funcionen correctament i amb els menys errors possibles, per la qual cosa estan en contacte permanent amb les comissions per tal de resoldre qualsevol dubte que puga eixir referent als actes més pròxims del calendari faller. Per altra part, també s’encarreguen de convocar diferents concursos relacionats amb la nostra festa com el playback infantil, diferents modalitats de ral·li, cavalcades, presentacions falleres i com no, monuments fallers o exposició del ninot, sense oblidar la tramitació del cens fallers i recompenses que és sol·liciten per part de les comissions tant a Junta Local com a Junta Central Fallera, en el cas dels bunyols.

138

LLIBRE MAQUETA.indd 138

20/02/2020 11:25:32

Creant fantasia a la nostra comissió

A més a més, l’executiva de la Junta ha de millorar constantment les seues relacions exteriors amb la resta de Juntes Locals i altres poblacions de fora del nostre territori per donar a conèixer les falles de la nostra ciutat, acompanyats en tot moment per les màximes representants del col·lectiu faller. Per què presentar-se a president? Després de 6 anys finalitzava la meua etapa com a component de l’executiva i fou en aquell any, 2015, quan em vaig plantejar presentar-me com a màxim representant d’aquesta, per què? És una resposta complicada, però supose que perquè estime aquesta festa i m’agrada treballar per la mateixa i fou aquest el vertader motiu. Per això des d’eixe any, i juntament amb les persones que m’han acompanyat en cadascuna de les etapes hem intentat millorar la festa de la ciutat, treballant constantment per poder portar-ho a terme, no sent una tasca fàcil donat que de vegades et trobes amb dificultats que no esperaves o decisions que has de prendre encara que no siga la millor, i que tal vegada et guanye alguna que altra crítica. Durant aquests 5 anys hem intentat augmentar el nombre d’actes al calendari faller com per exemple l’ofrena d’ous a Santa Clara, que era un acte privat de les falleres majors, el campionat de paddle, recuperar alguns altres que s’havien deixat de fer per un motiu o altre, com el campionat de futbet faller o millorant els que ja hi havia com el dia de la Crida o el dia de germanor, aglutinant al voltant d’un mateix dia a més de 1400 persones o separar les presentacions de les falleres majors i l’acte de comiat i nomenament en dos dies diferents. En tots i cadascun d’ells hem trobat moltes dificultats per poder portar-les a terme i de segur que tots ells poden millorar, per això cal tractar de mantenir la il·lusió pel treball i les ganes per continuar millorant la festa. Com són les relacions amb altres poblacions? Moltes vegades la gent et pregunta quants actes poden tindre les falleres majors o quants kilòmetres es poden fer al llarg d’un any i la veritat que no hi ha resposta pel mateix, però sempre hem intentat fer veure a la resta de poblacions de la Comunitat que a la ciutat de Xàtiva també hi ha falles i de les bones, és per això que les visites institucionals i de cortesia de les falleres majors han aplegat fins i tot a la població murciana de Jumilla. De totes aquestes festes et quedes amb que, sent una mateixa festa la que ens representa a tots i en un mateix territori, puga haver-hi tantes diferències, des de l’elecció a fallera o dels jurats dels diferents concursos, com el mateix programa d’actes o la vestimenta de cadascuna de les poblacions. Amb què em quedaria d’aquests anys al capdavant de la Junta? És una de les respostes més difícils de donar, però et quedes en que després de tant d’esforç i treball has pogut millorar i treballar per aquesta festa, sempre des de la perspectiva d’un faller, encara que hi haja gent que ho veja d’altra forma i això és el millor d’aquesta festa que sempre es pot anar un pas més enllà i continuar millorant constantment la mateixa. També he aprés amb el pas dels anys a escoltar els suggeriments que algunes comissions o els seus representats et pogueren fer. A més del suport de tots i cadascun d’ells quan situacions difícils es plantejaven i com no amb tota eixa gent que està tan boja que he conegut al llarg d’aquests anys. Moltes gràcies a la comissió d’Espanyoleto per oferir-me la possibilitat d’explicar un poc allò de la Junta Local Fallera, encara que el millor és viure eixa experiència de poder treballar per al col·lectiu faller.

139

LLIBRE MAQUETA.indd 139

20/02/2020 11:25:32

Sàtira gràfica i escrita

Paper, sàtira i fantasia Bressol del paper a Europa la Xateba mora va ser. Un invent senzill i viatger des de la proa a la popa, per mandataris i tropa. El mil cent quaranta-quatre va ser l’any concret i il·lustre de tan gran esdeveniment. I encara huí és, actualment, suport de lletra i imatge... Entre dos grans rius de “postí”, l’Albaida i el Cànyoles, naix el gran suport d’històries i novell “paper xativí”... Molt prompte volaria d’ací, donant-li al gran món la volta, on entre volta i revolta es fa tant imprescindible tant popular i accessible, que encara hui, tot ho envolta... Pintors com l’Espanyoleto, van fer esbossos damunt d’ell, dibuixant deixant-se la pell, fins que isquera bé el “retrato”. I entre fulletó i fulletó, van eixir les obres mestres, d’un pintor, dels més il·lustres, que es recorden mundialment. El paper en aqueix moment,

ja es gastava a quilòmetres. I en mil set-cents seixanta-un, naix un il·lustre xativí, Francisco de Paula Martí. Home actiu i inquiet per costum, de reconeixement pòstum. Pare de la taquigrafia, la ploma estilogràfica, i de la primera agenda. Una vida de llegenda dita de forma gràfica. Tots els bons invents que va fer, amb connexió oportuna, tenien relació comuna. Van ser al voltant del paper des de l’últim fins al primer. No podia ser d’altra forma aquesta fusió màxima. Després de tan gran naixement, va tindre gran coneixement unint-los de forma òptima. En mil set-cents setanta-dos, ve al món, l’impressor Blas Bellver. Inventor del “llibret faller”, que va resultar molt famós en l’àmbit ateu i religiós. Bon periodista i escriptor, satíric fi, i versador. Amant de la seua terra,

140

LLIBRE MAQUETA.indd 140

20/02/2020 11:25:32

Sàtira gràfica i escrita

defensor del seu idioma i de la cultura... motor. Va fer quaderns educatius, cal·ligrafies molt populars... Catecismes per a escolars, i periòdics molt instructius. Autor de textos incisius, que li van dur l’excomunió el dia de la publicació. Com “La creu del matrimoni”, mescla d’infern i dimoni. Famós entre la població.

naix la festa més bonica, de la satírica en poesia. Cosa que no hem d’oblidar mai, perquè junts donen festa i esglai, paper, sàtira i fantasia... José Ramón Cerdà. (Trellater)

La sàtira valenciana, del gran impressor Blas Bellver ha de ser el nostre viver de visita quotidiana. Si no volem que “desgana”, i “mesinfotisme” trionfen, ens regnen i ens avorrisquen. Som tots així, els valencians, crítics, molt festius i molt grans, des del dia... que ens parixen. Som creadors de fantasia, en la cultura popular, la que per ningú es pot parar, perquè s’escampa nit i dia. La que reparteix alegria pel carrer, plaça i carreró, sense cap cruel acotació. La que es viu amb intensitat, en cada poble i gran ciutat i desperta molta passió. I així, amb paper, un pintor, fonaments per a criticar, que mai mai, ens poden faltar, un taquígraf i un escriptor, imaginació i molt d’humor...

141

LLIBRE MAQUETA.indd 141

20/02/2020 11:25:32

Sàtira gràfica i escrita

SÀTIRA GRÀFICA

142 LLIBRE MAQUETA.indd 142

20/02/2020 11:25:33

Sàtira gràfica i escrita

143 LLIBRE MAQUETA.indd 143

20/02/2020 11:25:35

LLIBRE MAQUETA.indd 144

20/02/2020 11:25:35

Guia comercial La comissió de la Falla Espanyoleto agraeix, la col·laboració de les següents cases comercials, pel seu important suport en l’edició d’aquest llibre.

LLIBRE MAQUETA.indd 145

20/02/2020 11:25:35

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 146

20/02/2020 11:25:35

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 147

20/02/2020 11:25:35

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 148

20/02/2020 11:25:36

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 149

20/02/2020 11:25:36

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 150

20/02/2020 11:25:37

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 151

20/02/2020 11:25:37

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 152

20/02/2020 11:25:37

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 153

20/02/2020 11:25:38

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 154

20/02/2020 11:25:38

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 155

20/02/2020 11:25:39

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 156

20/02/2020 11:25:39

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 157

20/02/2020 11:25:40

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 158

20/02/2020 11:25:40

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 159

20/02/2020 11:25:40

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 160

20/02/2020 11:25:41

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 161

20/02/2020 11:25:41

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 162

20/02/2020 11:25:41

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 163

20/02/2020 11:25:41

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 164

20/02/2020 11:25:42

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 165

20/02/2020 11:25:42

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 166

20/02/2020 11:25:43

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 167

20/02/2020 11:25:43

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 168

20/02/2020 11:25:43

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 169

20/02/2020 11:25:43

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 170

20/02/2020 11:25:44

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 171

20/02/2020 11:25:44

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 172

20/02/2020 11:25:45

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 173

20/02/2020 11:25:45

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 174

20/02/2020 11:25:45

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 175

20/02/2020 11:25:46

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 176

20/02/2020 11:25:47

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 177

20/02/2020 11:25:47

Guia comercial

LLIBRE MAQUETA.indd 178

20/02/2020 11:25:47

LLIBRE MAQUETA.indd 179

20/02/2020 11:25:47

La falla Espanyoleto vol desitjar-vos a tots unes bones festes falleres.

LLIBRE MAQUETA.indd 180

20/02/2020 11:25:47