Llibre Explicatiu Falla Espanyoleto 2018 by Falla Plaça Espanyoleto

! s t u g Dedicat a tothom que sent amb el cor n i v i s’emociona amb el cervell Ben Les falles de Xàtiva declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la humanitat per l’UNESCO el 30 de Novembre de 2016 Bé d’interès Cultural Immaterial Festa d’interès Turístic Autonòmic

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 1

09/02/2018 11:21:57

Editorial EditaA.C. Falla Plaça de l’Espanyoleto i Adjacents ió dinac Coor Isabel M. Sánchez Kike Vaquer Alberto Ordiñana Sònia Iborra Joan R. Alcocer (els rebels de la falla) es

Imatg

Comissió Falla Plaça de l’Espanyoleto Estudi Fotogràfic Federico ió uetac q a m ny i Disse Equip de coordinació al sit leg ò p i D V-399-2014 essió Impr Gràfiques Tormo s impré e g t Tira 800 exemplars

ns racio o b a l Col· Sonia Soro Guinart. Neus Vicedo Revert. L’advocat del diable. Juan Ramón Alcocer. Antoni Navarro Ramírez. Amparo Vidal Revert. Miguel Diego Ventura. Pedro García Morell. Rafael Fuentes Bono. Ariadna Torres Martínez. Ferran Martínez. Pepa Gómez Valle. Juan Esteve Domínguez. Carla Sanchis Boixader. Teresa Aparicio Baldrés. Ximo Sánchez. Sonia Iborra. Paco Sisternes. Ignacio Crespo García. Rafa Tortosa García. Isabel M. Sánchez. Alberto Ordiñana. Ruben Tello. Olga García Salguero. Pablo Benito Climent. Kike Sánchez. José Luís Lagardera. Sebas Marín.

nic

lectrò

ge e Tirat

Il·limitada https://issuu.com/fallaespanyoleto

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 2

08/02/2018 11:45:22

Participació en premis

Aquest llibre ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Aquest llibre participa en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info) De tots els premis als que optem enguany, el que més il·lusió ens faria seria saber que el llibre que teniu entre les mans us ha agradat. Gaudiu d’ell.

La Falla

L’Associació Cultural Falla Espanyoleto no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibida la utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència. I si ens busqueu, ens trobareu! a: www.fallaespanyoleto.es espanyoleto@gmail.com Falla Plaça Espanyoleto @FEspanyoleto Falla Espanyoleto

Falles de Xàtiva: Bé d’Interès Turístic

Aquest any es compleix el primer aniversari des de que l’UNESCO ens va designar com Patrimoni Immaterial de la Humanitat... Ho has notat?

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 3

08/02/2018 11:45:23

Sumari ͭͮ

Esb COM o IS Fal ç-Crít SIÓ Pr le ic M dir emis ra de a-Fal AJ ect 20 l Fo lera OR Re iva- 17-M c-A M .con Ce a r eix ns- emò ticles jorR r e d’a me eco ia-Ju cte nts mp nt a s-A -Pr e rtic ogr nses les am . a

.- siden Ó I C pre UC del

D ó RO taci

u T IN g-Sal . 6 e l

Prò

IL. T N or

A aj a NF ra M Faller s I e i l IÓ l il a

ISS tica-F infan s-Pre nses M rí pe O on nt

. C ç-C ide ad m 6Ͱ Esbo -Pres ntil-N l-Recoes. til infa anti rticl an f Inf l Foc ns in tils-A de 7-Ce fan in 1 20

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 4

08/02/2018 11:45:26

.- TS leEsS- . N c G MEM- AArTti E s IX an’tI NE BIrAillD O C LsEa-R RE pA en . 54 cͱo.mG Rͮeͬ

-S .N L O I CT a del N A A R OF i cSrít.i-c jorN I B R·LEAsbÀoRç IEra Ma /2017 r B L I LO t -EER alle emis alle L C . . f nT F r ͭ3ͭ0ͭ esideLI ent- c - P Cens es.

I.A- AL.L U I A G 8C. I ERC R 6 ME COM O C

IA UUM .G B . ͮL .ͮÀͯ TOS 6 6 FO DE

Pr num el Fo iva - rticl Mo lera d irect es - A Fal nta d pens - Ju ecom -R

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 5

08/02/2018 11:45:28

Pròleg

a satisfacció de veure per fi els monuments plantats a la plaça, els nervis per veure que ens falta una escena de la cavalcada, l’orgull que la presentació de les falleres majors obtinga un bon premi... Totes aquestes situacions no són sinó exemples de la continuada complicitat existent entre el món de les falles i l’enrevessat entorn dels sentiments i de les emocions. Qualsevol de les activitats que es plantegen els fallers implica l’associació de diversos companys de falla, tots ells amb l’objectiu d’aconseguir que la seua comissió lluïsca amb llum pròpia. Però, des del mateix moment en que s’inicia aquesta cooperació, el faller comença a sentir, és a dir, a tenir sentiments. El seu cor i el seu cervell comencen a comunicar-li que allò que està fent va més enllà que una simple activitat física o mental, per convertir-se en un fet que li provoca una sensació interior gratificant. Per això els fulls d’aquest llibret estan presidits per dibuixos al·lusius a aquests dos òrgans de l’ésser humà. Evidentment, els sentiments i les emocions no són una característica única dels integrants del món faller. Tothom, faller o no, comparteix la capacitat de poder emocionar-se i d’experimentar sentiments. Però, a banda dels sentiments

que qualsevol persona pot viure, els fallers en viuen d’altres que la resta de la gent no és capaç de comprendre. Per exemple, el fet de plorar davant la cremà de la teua falla, o de cremar un monument que té un cost monetari important, són fets que costen de comprendre al foraster o a aquell que no està immers a la festa. Podríem dir que, a més dels sentiments generals de la població, per alguna raó especial, el faller viu altres sentiments els quals li provoquen emocions afegides. I eixa raó no és altra que viure, des de dins, el dia a dia d’una comissió fallera com un integrant més d’una gran família en totes les seues vessants: la rialla, el plor, la ràbia, els empipaments, els nervis... però tots junts, com en qualsevol família. En aquest llibre volem acostar al lector a la realitat dels sentiments que es viuen normalment en qualsevol falla mitjançant l’exemple de la nostra. Ens parem en les emocions, que són eixos estats interns passatgers que poden tenir una valència positiva o negativa, i desprès ho fem amb els sentiments, que són constructes de les emocions, i que es defineixen com estats interns duradors, estables i permanents. Al voltant de tots ells hem estructurat aquest llibre que parla de la falla, de les falles i de la vida.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 6

08/02/2018 11:45:29

Per poder aconseguir-ho, hem demanat la col·laboració de persones alienes a la nostra comissió, però també ho hem fet a través de les persones que dia a dia, any

rere any, es mostren disposades a continuar formant part d’aquesta gran família, la de la falla Plaça de l’Espanyoleto i adjacents.

Sentiments fallers 7

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 7

08/02/2018 11:45:30

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 8

08/02/2018 11:45:32

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 9

08/02/2018 11:45:37

Alberto Ordiñana Gil President

er primera vegada, tinc el gran honor de poder dirigir-me a tots vosaltres, fallers, amics, veïns, simpatitzants, des d’aquest espai reservat, que any rere any brinda el llibret per ser el mitjà per vincular i difondre la cultura de la nostra festa. Enguany, i seguint amb la temàtica del llibret, m’agradaria parlar-vos dels sentiments: dels sentiments cap a la nostra festa, cap a les nostres tradicions, cap a la nostra falla. Com sempre, tot l’equip que formem la comissió hem treballat de valent durant tot l’any, participant en tots els actes i concursos amb tot el nostre cor, continuant sempre amb la nostra mentalitat d’innovació i sorpresa, però sobretot, amb la unió que ens caracteritza i la capacitat que tenim de mostrar al món faller que aquesta falla no decau. Per a mi aquest any és diferent, alhora que especial. És ben cert que no tinc massa experiència en les funcions d’encapçalar un gran col·lectiu de gent. No és fàcil. Tan sols m’agradaria transmetre un missatge: gaudiu plenament d’aquestes falles, de tots els actes que la nostra comissió prepara amb

dedicació, gaudiu dels actes de la setmana fallera, compartiu cada instant i, sobretot, no oblideu que tots i totes vosaltres sou els que feu possible, amb el treball de tot l’any, que així siga, i ara és el moment de gaudir de la festa. Sempre m’han dit que «és de ben parit ser agraït», així que no puc deixar escapar aquesta ocasió i agrair, particularment i en general. Particularment, a Amparo, Irene i Àlex per ser aquest any els vertaders protagonistes; i, en general, a tota la comissió pel gran esforç que realitza any rere any. També he d’agrair el recolzament dels nostres germans de foc, els amics de la foguera d’Alacant Escriptor Dámaso Alonso, que de segur tots junts compartirem moltes aventures. Tan sols em queda convidar a tot el món, comissió, veïns de Xàtiva, veïns d’altres localitats, amics, simpatitzants, a que compartiu amb nosaltres les nostres festes i que mai oblideu que la Falla Espanyoleto és més que una Falla.

M’acomiade desitjant-vos unes molt bones falles per a tots.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 10

08/02/2018 11:45:41

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 11

08/02/2018 11:45:45

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 12

08/02/2018 11:45:50

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 13

08/02/2018 11:45:55

El llenguatge dels sentiments Artista: Pere Baenas

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 14

08/02/2018 11:45:58

Explicació de la Falla L’art de la música és el que més prop es troba de les llàgrimes i els records. Oscar Wilde. La música expressa els moviments de l’ànima. Aristóteles. La música expressa allò inexpressable. Aldous Huxley.

La música és el llenguatge dels sentiments

Escena ͭ Tothom pensa que la música és llenguatge universal, botant-se lleis de la física desplega el seu cabdal. Per la seua habilitat d’endolcir les nostres ments és, en gran capacitat, llenguatge dels sentiments.

El músic, amb sentiments, pretén amb molt d’orgull tocar com els angelets, però al Betlem en falta un. Escena ͮ Ballen els tres tsars contents, demostrant la seua alegria. Però a les seues ments Una altra cosa s’escriuria. 15

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 15

08/02/2018 11:46:02

Escena ͯ En una muntanya russa aquesta família viu. Com en una escaramussa, de vegades plora; altres riu. Semblen l’actual tripartit que de vegada d’anar al pas opten per anar de crit en crit i de punyalades al ras.

Igual passa a l’Ajuntament on el nostres regidors canvien de pensament com ho fan de pantalons.

Tot són fotos dels seus balls, que a la gent ja cansen. Pareix que siguen pardals que tots els fotògrafs cacen.

I entre aquest marejol, la família convencional no sap si menjarà bunyol o un poc de pa en oli i sal.

Albereda tallada en festiu, s’apremien en posar la portella. Perquè tothom viu... però prou lluny d’ella!

Assoma el sentiment de risc entre unes i altres bogeries. No voldria sentir l’envisc d’entre tantes parladuries.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 16

08/02/2018 11:46:03

Una bici ens hem comprat per poder anar pel seu carril però per cap carrer de la ciutat trobarem res per l’estil. Entrebancs a les terrasses, piscina coberta municipal, company del partit que assessores, on posaràs als firers del Reial? Escena Ͱ Els madrilenys i els catalans simbolitzen velles disputes però a nosaltres, els valencians, no ens interessen eixes cuites.

Un diu blanc i l’altre negre, un ho veu mal, l’altre bé... Si pot ser, que algú s’entere que als actes fallers està ple.

Ens interessen més altres entre partits oposats que fan del nostre Teatre el flanc de les barbaritats.

Que ganes tinc, Senyor, que arribe el nou any, a veure si desfullem la flor i canvie en algo el parany. 17

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 17

08/02/2018 11:46:06

Escena ͻ A la vagoneta ens trobem una jove com tantes altres que davant els contractes-fem no li queda més que fugir per pates. Incertesa en les eleccions trobem a la nostra ciutat: algun dels actuals es farà fort? o hi haurà algun altre candidat?

Tenim una plaça de bous on es podrien fer espectacles. A la Verge portarem ous a veure si ens fa miracles. També seria miracle potent que a la inauguració de la Fira tinguérem una actuació decent i no una dolent pantomima. Incertesa trobem també a la web de la Junta Local: de vegades no funciona bé i altres vegades funciona fatal.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 18

08/02/2018 11:46:11

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 19

08/02/2018 11:46:15

La música, clau de la societat Sonia Soro Guinart

odria remetre’m a les civilitzacions més antigues, fins i tot a les primeres comunitats per a afirmar que la música és un element que crea vincles dintre d’una societat. Però no cal anar tants anys enrere, hui en dia tots cantem les cançons de la ràdio o de les revetles a festes, o fins i tot les cançons tradicionals apreses del boca-orella, transmeses de generació en generació, sense cap mitjà de comunicació. Aquesta és una de les funcions que té tota la música, ja siga culta o popular, anem a nomenar-la la funció d’identitat, amb dos vessants: identitat col·lectiva i individual.

Aquestes dues vessants molt importats a les societats, perquè tots necessitem definirnos i a l’hora formar part d’un col·lectiu. Qui no s’ha sentit identificat amb la lletra d’una cançó? O amb un grup de música poprock? O ha expressat amb una cançó allò que sent i no sap dir? Doncs tots ens veiem en alguna d’aquestes preguntes. Perquè el ser humà necessita de les arts per a poder comunicar-se i transmetre els seus sentiments. La música en concret, expressa de la manera més abstracta, però més profunda. És la que organitza i expressa els nostres sentiments

fomentant així la intel·ligència emocional. Exercitar aquesta intel·ligència ens ajuda a gestionar les nostres emocions per a poder explorar tota la nostra capacitat tant mental, com afectiva i social. Aquesta qüestió d’identitat també defineix els gustos personals com el caràcter de cadascú. Aquesta identitat individual, al mateix temps, crea un procés d’inclusió o exclusió dels col·lectius, és a dir, crea una identitat ètnica amb el conjunt de persones que pot ser tenen unes característiques comuns, o comparteixen experiències junts, o gaudeixen d’un procés,etc. En definitiva, podem ser persones molt diferents en molts sentits de les nostres vides, però amb un punt en comú què és la música. Aquesta ja no entesa com un art, com hem vist abans, sinó com una experiència o vivència que crea vincles i afectes entre totes aquestes persones que ho compartim. Creant així uns vincles afectuosos i de valors socials com per exemple el respecte, la cooperació, que a la fi són els valors que tota societat ha de tindre per a poder conviure i gaudir d’allò que fem. Un clar exemple són les bandes de música on joves, xiquets i grans compartim unes hores setmanals amb les mateixes condicions i amb un ambient de respecte i harmònia,

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 20

08/02/2018 11:46:17

per una motivació que és fer música. En aquests contextos tan diversos s’aprèn el respecte, compromís amb els companys, la constància, l’hàbit d’estudi, etc. Tots aquests valors creats en una societat musical, pot ser un exemple a escala de la societat real. En conclusió tots podem afirmar que la música és necessària en una societat, ja que ha format part de la nostra vida si no en tots els àmbits, en quasi tots, enriquint i aportant intensitat

emocional a episodis de la nostra vida. La música ha tingut funcions socials molt determinades, i tant és així, que si s’eliminen aquestes funcions socials la música no s’entén. Aquesta reflexió crec que pot anar més enllà de manera individual, sols he obert la porta per a que cadascú pense fins quin punt la música ha confeccionat trets personals i ha creat experiències col·lectives, que amb música s’han dotat d’intensitat emocional. 21

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 21

08/02/2018 11:46:17

Amparo Vidal Revert Fallera Major

rriba la primavera, i, amb ella, eixa setmana on els carrers es vesteixen amb els monuments i les garlandes. Uns carrers que fan olor a pólvora, i, quan es fa fosc, ens descobreixen un cel cobert de colors, on la música ens saluda i ens alegra els dies. Per aquesta raó convide a tot el barri a que eixiu al carrer i gaudiu d’aquesta festa que es el colofó del treball de tots durant un any, on les desfilades mostren l’art de la festa, on es mengen bunyols i xocolata, on les perruqueries són llocs de trobada, on les portes del casal estan obertes per a tots, per a que entreu, gaudiu i participeu d’aquesta festa. On arriba l’ofrena i els carrers s’impregnen de l’aroma de les flors. I on el dia de la cremà, el foc ens dona calor i ens anuncia que la setmana gran ha arribat a la seua fi per tal de renàixer de nou com sempre ha sigut i sempre serà. La Nostra Festa, la Festa en majúscules, és una festa oberta a tots, encara que tenim que conviure amb aquesta imatge tan eterna, com falsa, de festa tancada a tot aquell aliè a la comissió.

I, gent del barri, sols teniu una forma de comprovar com és d’oberta la festa fallera, i és ben senzill: acostant-vos i participant-hi. La Nostra Festa és art, un art singular i únic al món, perquè és proper, sempre retrata i tracta sobre temes que ens importen, que ens afecten, dels nostres voltants i actuals; i efímer, ja que es tracta d’obres d’art que no duren més de quatre dies. La bellesa sols és bellesa si és efímera. La Nostra Festa és la màxima expressió de la nostra cultura, i cap altra festa al món ha aconseguit cridar l’atenció de tants erudits, de tants artistes, de tants literats. Però, sobretot, la Nostra Festa és el treball de tot un poble: d’artistes fallers, d’indumentaristes, d’orfebres i de tot tipus d’artesans; professions que són vocacionals, i que només existeixen gràcies a la festa fallera. La Nostra Festa és art, és cultura, és treball. Bona sort i bones falles.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 22

08/02/2018 11:46:19

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 23

08/02/2018 11:46:20

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 24

08/02/2018 11:46:22

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 25

08/02/2018 11:46:27

Paraules a la nostra Fallera Major Carla Sanchis Boixader

e vegades, és bonic veure com les persones entren i ixen de la teua vida. Algunes deixen coses bones en ella, altres passen desapercebudes. Però les persones que és queden amb tu són les que tenen un gran significat . Sempre he sentit que tindre un amic és tindre un tresor perquè sempre està al teu costat quan el necessites i quan no, també.

Estic ben orgullosa perquè mai haguera pogut imaginar aquest privilegi que a la vegada es converteix en un gran compromís, el de dedicar, des d’ací unes paraules a la meua amiga, a tu Amparo, en el teu llibret i en l’any del teu regnat com a fallera major de la falla Espanyoleto, perquè sempre et queden guardades i siguen testimoni de la nostra amistat. Possiblement, les amistats més boniques són aquelles que sorgeixen sense saber quin va ser el moment exacte. Però no és important recordar quin va ser eixe moment, sinó tots els moments viscuts. Aquest és el nostre cas, fa tant de temps que et conec que no puc recordar-me’n de quin va ser el nostre primer moment… , sempre que mire enrere està ella, però de segur que va ser al cole enllà pel 1992. Sí que tinc en el meu record molts moments, de xiquetes, d’adolescents i de ja més majoretes, però recorde un dels primers que tinc amb ella, i sé que li trauré un somriure quan el conte: «No tindríem més de 6 anys i havíem perdut l’autobús, això complicava un poc l’assumpte, buscàrem com tornar a casa i acabarem en la famosa “carnisseria” que tots ara tant conegueu. Una vegada allí, jo em vaig emprenyar en jugar darrere de l’aparador acabat de netejar, i encara que Amparo no estava molt convençuda ho vaig aconseguir, i així va ser com la meua samarreta va acabar plena de lleixiu, i ma mare més enfadada que mai!! Tinc moltes més anècdotes que potser algun dia us aniré contant perquè ara seria un poc llarg. Si em pare a pensar un poc, sempre ha estat present a tots els meus esdeveniments. Però de segur que tots sabeu com directa des de Londres es va presentar a la meua exaltació com a fallera major de la meua comissió i quina sorpresa! Anava a ser la meua mantenidora! Ja sabeu que la seua amistat és incondicional. La Amparo adulta es incansable, independent, emprenedora, esportista… crec que poc més cal afegir a la seua simpatia, al seu entusiasme en fer les coses, a la seua amistat incondicional, al seu amor per aquesta festa, al seu glamur, i clar està no em puc deixar la seua famosa “pudentor”. Enguany és el teu torn, ara et toca a tu ser Fallera Major, de la teua benvolguda comissió de la Falla Espanyoleto. Comissió a la què pertanys des de sempre i que ha tingut el privilegi de veure’t créixer! Comissió per la qual has lluitat, desviscut i en la que has dipositat grans il·lusions. La noticia va ser sorpresa i alegria, ja que tots els que et coneguem sabem que honraràs el càrrec durant tot l’any, i a més, també lluiràs amb orgull la teua “banda” per tot arreu amb un somriure de satisfacció. Espere que tot siga perfecte per a tu, Amparo, perquè t’ho mereixes. Poc més puc dir de tu, apart de l’amor que tens per aquesta festa, saps què significa formar part de la festa del foc per excel·lència, la nostra festa, les Falles. I no únicament pels monuments, que són espectaculars, sinó per tot el que la festa és i significa des del punt de vista social, econòmic i cultural. Sé l’empenta que deixaràs en la teua comissió. Des de l’experiència desitjar-te que tingues un gran any. Gaudeix de cada instant, esprem-lo al màxim. Guarda cada emoció i instant viscut perquè una imatge val per moltes paraules, i la teua imatge és la d’aquest any que eres Fallera Major. Aquest 8 serà un dels anys més importants de la teua vida. Perquè el temps passarà, i molt de pressa, però els records sempre seran teus! Anys juntes, dies, minuts, segons... Gràcies per guardar-me un lloc al teu cor. Ens queden molts moments per compartir, ens queden moltes rialles i tot el que pugues imaginar, perquè açò, amiga, és la continuació d’una bonica amistat.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 26

08/02/2018 11:46:30

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 27

08/02/2018 11:46:30

Andrea Soler Gómez Fallera del Foc

017… Molt per a recordar i tant que agrair… per sempre! Recordat per fer-me viure les que han sigut i sempre seran, les falles més especials des de que sóc fallera: les falles del 2017. Per haver-me oferit tants bons moments, carregats tots ells d’infinites rialles, màgia i il·lusió. Com no, recordat per ser l’any on les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, esdeveniment importantíssim per a tots els fallers i falleres. Per haver posat al meu camí a dues personetes que ja són, i seran, molt importants per a mi: Sandra i Àlex, i a la meua presidenta. Amb tots ells he tingut la sort de viure aquest meravellós any de falles, i amb els que sempre ho recordaré amb molta estima i afecte.

Mai pensava en allò de «Els somnis es compleixen». Doncs bé, ara sí que puc dir que així és, ja que cap somiador és massa menut ni cap somni és massa gran. Agraïda amb tots aquells i aquelles, que fora de la manera que fora, han estat al meu costat, fent-me arribar tot el suport i recolzament necessari en cada moment, des de la meua família i amics, fins tota la comissió de la Falla Plaça de l’Espanyoleto. Gràcies per fer i ser partícips d’aquest màgic record. Ara ens toca preparar-nos per a viure i gaudir de les properes falles, les falles del 2018, en les que de la mateixa manera , es ficarà tot l’esforç i dedicació perquè tot isca com cal. «PER SEMPRE I PER A SEMPRE»

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 28

08/02/2018 11:47:38

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 29

08/02/2018 11:47:42

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 30

08/02/2018 11:47:44

Hola, Ampi! Neus Vicedo Revert

as dir que volies que escriguera en el llibret, veritat? Doncs ací ho tens, única i especialment per a tu.

Sempre recordaré quan vaig ser fallera major infantil. Vas dirigir la meua cavalcada des de Londres, vas vindre a passar les falles amb tota la comissió i, després de cremar la falla, em vas dir que tornaves a Londres. No podia parar de plorar, és impossible oblidar l’important que va ser per a mi que estigueres ací eixe any. Si hi ha una persona que represente a la Falla Espanyoleto, ja siga Fallera Major o no, eixa eres tu. Una fallera de naixement, involucrada en el món faller com la que més: et podem trobar en l’equip del llibret, en el de la decoració, en el de la cavalcada,... Ja des de xicoteta tenies clar quina era la teua comissió. Quan ta mare et va proposar apuntar-te a la falla de la teua amiga, no vas dubtar a contestar que la teua comissió era la Falla Espanyoleto, i no la de la teua amiga.

Tu ets la responsable de que els «patitos» comencem a participar a la falla, ja no com xiquets, sinó, poc a poc, com a membres de la comissió major. Ens vas manant treballets com: «fes-me l’escrit de la cavalcada», «participa en la presentació», «arrossegueu carros a la cavalcada infantil», «disfresseu-vos el dia de reis»... No em mal interpretes, que nosaltres ho fem de bona gana, tot el que siga passar temps en o amb la falla paga la pena. Estàs ajudant a formar a la nova generació de la comissió, i estic segura que no hi ha millor mestra que tu. Tots esperàvem veure’t vivint les falles d’una manera completament diferent a com sols ferho, com la nostra Fallera Major, amb el cap fora del llibret i de la resta d’assumptes de la falla, simplement gaudint del teu any. I per fi, el 2018 serà el teu, un any màgic, ple de somnis i il·lusió, on representaràs a la nostra comissió de la millor manera que ningú pot imaginar. No desaprofites ni un sol segon i deixa a la Falla Espanyoleto en el lloc més alt. De segur que ho faràs! Mil besets.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 31

08/02/2018 11:47:48

32 32

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 32

08/02/2018 11:47:52

Les Falles Amor Alcubo

i em pregunteu què són les falles no sabria respondre amb paraules. Us diria que miràreu als ulls a la meua amiga Amparo.

És el que faig jo quan no entenc per què la gent somriu, balla a totes hores al compàs de la música, es riu, treballa per alguna cosa que vol i viu sense esperar res a canvi. Viuen la festa amb ganes, amb passió i irradien llum. I jo des de fora no entenc res. La mire als ulls i tot té sentit. El treball perquè si, la dedicació infinita. L’alegria de pertànyer, de ser i voler. De tornar de lluny sense importar res més que passar uns dies amb la família fallera, uns dies fallers. El somriure orgullós de saber que tot anirà bé. I que no té perquè preocupar-se de més.

Eixe somriure, el seu somriure, el millor complement. La mire a eixos intensos ulls blaus i ho veig: Ella és FALLERA, és feliç i no hi ha més. Orgullosa de tú.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 33

08/02/2018 11:47:55

34 34

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 34

08/02/2018 11:47:59

Barreja de sentiments Carla Sanchis Boixader, FMX 2017

Quan vaig decidir empendre aquesta aventura, mai hagués pogut pensar que anava a ser capaç de viure tants moments replets d’emocions i sentiments només en un any, temps que ha passat des que tot açò va començar…

Tot començava amb molta incertesa, intriga i a la fi esperança. Semblava que aquell dia no arribava mai! Després nervis en saber que era jo l’elegida. Nervis i alegria, molta alegria, és el que recorde d’aquell 25 de juliol del 2016. Un dia que va marcar un punt en la meua vida, ja que és el màxim regal faller que se’m podia oferir. Amb l’emoció, l’eufòria, els nervis i tota l’alegria que significava sentir la veu del Sr. Alcalde per a dir que era jo l’elegida, recorde una sensació molt estranya, la de voler parlar i no ser capaç d’articular paraula. A més, també eixe dia, vaig conèixer a qui anava a ser la meua xiqueta, que hui en dia és més que una companya d’aventura i d’il·lusions, podria dir que és una germaneta.

Avui puc recordar tots i cadascun dels moments viscuts, tots i cadascun d’ells associats a un sentiment o una emoció, però sense cap dubte, el primer que em va absorbir va ser el de la indecisió, és a dir, el dubte de si presentar-me o no al càrrec que tant desitjava… Deixat darrere el dubte, i amb una mica de valentia, em vaig decidir a donar el pas i em vaig presentar a l’elecció de la FALLERA MAJOR DE XÀTIVA, un xicotet pas del qual mai m’arrepentiré.

L’estiu havia començat i amb ell els preparatius. La il·lusió corria per dins de mi, tot havia d’estar perfecte i a més semblava que mai arribava el dia per començar, raó per la que un poc impacient també estava. Començava el frenesí, ja que era moment de triar les teles dels vestits que lluiria durant tot l’any, una decisió a prendre entre un ventall de colors que pot arribar fins a l’infinit… i de la qual has d’estar ben segura!

i busquem al diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua què són les emocions, vegem que són reaccions psicològiques que representen maneres d’adaptació a certs estímuls de l’individu quan rep un objecte, persona, lloc, succés o record important. I és clar que, en el meu cas, potser sí que tinga una emoció per cada record important, i no són pocs, d’aquest meravellós any 2017.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 35

08/02/2018 11:48:05

Després dels preparatius, el 4 de setembre, es feia públic als jardins del Palasiet les que anàvem a ser les màximes representants del col·lectiu faller per a l’exercici del 2017. Aquell dia ens coneixíem tots, grans i xicotets… no hi podia haver més felicitat en els nostres rostres! Per fi arribava el moment de començar l’any, el nostre nomenament! Eixe dia va ser una explosió de sentiments i emocions, il·lusions i una mica de por també, una barreja sense fi! En eixe moment és quan tot comença a pendre forma, on tot deixa de ser un somni per a convertir-se en realitat, el principi d’un camí ple d’entusiasme. Encara que va ser un acte curt, el que jo no sabia era que anava a ser l’inici d’un any molt intens i molt, molt especial.

Els següents caps de setmana vaig aprendre a vestir-me i arreglar-me en temps rècord, i còm arribar a temps a tots els llocs… així com compaginar tot el què era nou amb el que ja hi havia a la meua vida. Amb tant d’acte ja es podia veure la complicitat que existia amb les meues dames. Des del meu punt de vista formaven o, millor dit, formem, un equip fantàstic perquè cada una aporta al grup el que fa falta en cada moment. Entre totes ens transmetíem la calma per als moments de nervis, les llàgrimes per a les il·lusions i alegries, les rialles per si hi havia cansament, i fins i tot, eixos moments de bogeria que han fet que es convertiren en les meues boges però increïbles! Cadascuna d’elles ha aportat coses noves a la meua vida, fins i tot una cinquena dama! La vida són instants màgics que mereixen ser gaudits i així era com anava passant l’any, esprement-los al màxim! Però arribava el 29 de gener, el dia de l’EXALTACIÓ. Una vesprada màgica que va marcar un punt d’inflexió a la meua vida fallera. Amb tots els sentiments a flor de pell, la baixada a l’escenari rebent l’afecte i suport de tot el públic va ser un dels millors moments d’aquest gran any faller, i on t’adones de la gran responsabilitat que ha recaigut sobre tu.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 36

08/02/2018 11:48:09

Els dies passaven, i els actes es sumaven, es multiplicaven millor dit, i la meua amistat amb Teresa cada vegada era més forta. Però no era tan sols amb ella. La seua família, la meua, les corts, els acompanyants i els seus pares; avui en dia hem aconseguit fer de 15 famílies tan sols UNA gran família fallera. De seguida va arribar LA CRIDA, acte ple de satisfacció, ja que era jo la privilegiada, la que anava a donar l’inici a la nostra benvolguda festa. A partir d’aquesta nit on ja feia olor a pólvora, començaren les falles més especials de la meua vida. La setmana fallera va ser molt enèrgica, plena d’actes i sense moments de descans, però també molt apassionada, alegre, diferent… Hi van haver molts actes divertits com l’entrega de premis, de devoció com l’ofrena, o d’emoció com la baixada de Sant Josep. Però dels més intensos, les mascletades, impossibles de descriure en paraules, ja que m’és molt difícil explicar el sentiment que produeix poder tindre la metxa en la mà per donar inici a allò que més ens agrada als valencians ( o almenys a aquesta valenciana fallera). T’emociones al mateix temps que dius això de «senyor pirotècnic pot començar la mascletà».

Segons avançaven els actes i el cansament anava presentant-se, la tristesa també ens envaïa, perquè ningú volia posar fi a la nostra setmana fallera. La nit de la cremà, crec que va ser la més emotiva de totes, ja que no sols havien acabat les falles, sinó pels acomiadaments que férem com si no ens haguérem de tornar a veure mai més. Però després d’aquesta setmana els actes continuaven: exaltacions, ofrenes a ciutats veïnes, les fogueres d’Alacant i moltes coses més. Però jo comptava amb la sort d’anar acompanyada sempre amb la meua xiqueta Teresa. Ho passava de meravella amb ella, la meua cort i la seua i, per suposat, amb els nostres xiquets. Es podia veure l’alegria en tots nosaltres, ja que si no teníem acte, buscàvem l’excusa perfecta per tal d’estar tots junts! Cada vegada vèiem el final mes a prop, però no per això deixàvem de gaudir de cada acte. La cavalcada també va ser molt especial, i de segur que molts de vosaltres ho comprovareu en la meua imatge amb Jesús, el president de la Junta Local Fallera, quan intentava baixar-me de la carrossa. Aquell dia, amb llàgrimes en els ulls, em vaig quedar sense paraules per poder explicar cóm em sentia, veient més a prop el final d’aquesta història. 37

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 37

08/02/2018 11:48:12

Sense adornar-me que un any havia passat, el 4 de novembre asomava ja, i amb ell el dia menys esperat, el del nostre comiat. Una barreja de sentiments s’apoderava de nosaltres aquella nit, d’una banda la tristesa perquè aquell any inoblidable finalitzava, i d’altra, l’alegria i el plaer d’un 2017 més que perfecte. Aquella nit em vaig sentir molt acompanyada i recolzada per tot el col·lectiu faller, per la meua família i amics, i per les juntes locals d’altres poblacions que vaig tindre el plaer de que ens acompanyaren a Teresa i a mi, i dels que m’enduc grans amistats.

Per a mi ser FMX ha estat un anhel, un ideal, que passa de pressa i que pensem que s’acaba, però no és així, perquè la il·lusió per la nostra festa continua. He gaudit i viscut intensament, he patit nervis, alegria, por, indecisió, il·lusió, amistat, tristesa... A la fi, milers i milers d’actes plens d’emocions indescriptibles i sentiments inoblidables, que em resulten quasi impossible d’explicar en poques paraules, perquè segurament aquest xicotet text es quede curt per contar tot el viscut. Però per damunt de tot, ha sigut un any que mai seré capaç d’oblidar i del que m’emporte un munt de molts bons records!

Enguany he estat submergida en un somni meravellós carregat de vivències magnífiques, extraordinàries i enriquidores.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 38

08/02/2018 11:48:13

Premis 2017

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 39

08/02/2018 11:48:14

Memòria d’un any Sonia Iborra

omençàrem l’exercici el 21 de gener de 2017, amb la presentació de les falleres majors Andrea Soler i Sandra Ballester. Va estar un dia pluviós, però l’exaltació va ser, davant de tot, innovadora. L’equip de la presentació va aconseguir tenir a tot el públic mirant cap a l’escenari... Després vingué el ral·li, el 5 de febrer. Al principi va estar una mica accidentat, per una mena de tornado quan els cotxes estaven ja col·locats en l’Albereda per començar, però després ja va lluir el sol. Si no recorde malament, de la comissió en vam participar tres cotxes, un amb els juvenils disfressats amb les disfresses utilitzades el dia de la cavalcada del ninot, altre de mexicans, i un altre amb els personatges de Toy Story.

No puc deixar passar aquest escrit per a dir que Miquel Grau es va aixecar del llit eixe dia abans de les 12 del migdia per tal de participar en aquest acte vestit de Woody, un dels personatges de la pel·lícula. Durant tot el mes de febrer es celebraren actes fallers, com el concert de pasdobles al Gran Teatre, la crida, i, per suposat, l’acte d’imposició de bandes al nostre casal, acte multitudinari, com sempre. I arribà la setmana fallera. El mal ja estava fet. El dia 15 de març a les 22:00h, amb la plantà, preparàrem la tradicional torrà de carn i embotit a la plaça. Acudiren a amenitzar la nit el grup de danses, i ens visitaren les FFMMXX, amb les seues corts, acompanyants i membres de la JLF. A les 8:00h del dia 16 de març, ens vam instal·lar a la plaça per tal d’esmorzar i esperar a que vingueren els membres dels jurats que havien de puntuar els monuments, decoració, crítica,... L’últim jurat aparegué a les 15:30h!!! De vesprada anàrem a arreplegar el premis davant l’Ajuntament, com és costum, i, contra tot pronòstic, ens vam aixecar en el 1r premi de la Secció Especial de les falles infantils, a més de millor falla infantil de Xàtiva.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 40

08/02/2018 11:48:48

L’alegria no va poder ser més gran per a la nostra comissió. També vam guanyar el 1r premi a la presentació,.. ja us havia dit jo abans que va ser moooolt innovadora., i el de parxís!!! Ho vam celebrar tot com només nosaltres sabem.

El dia 17 de març celebràrem el dia del xiquet, amb inflables pel matí a la porta del casal, i amb el berenar oferit per la fallera major infantil, Sandra, per la vesprada, mentre la comissió gran participava en la visita oficial a les falles de Xàtiva amb la resta de comissions de la ciutat (la més llarga de la història, pel que em van dir).

Després de la ressaca del dia 17, a l’endemà era l’hora de participar en l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, i on va participar pràcticament tota la nostra comissió. El dia 19 de març, en la romeria de Sant Josep més d’un es va dormir i no va anar-hi..., però encara així la participació va ser nombrosa. I, en arribar la nit, entre plors de les nostres falleres majors, cremàrem els nostres monuments. Una vegada finalitzada la setmana gran, ens reunírem al casal el 21 d’abril per a que la presidenta i la seua junta executiva ens presentaren el resultat de l’exercici, i presentaren la seua dimissió. Eixe mateix dia, curiosament, triàrem nou president: Alberto Ordiñana Gil, qui, en reunió del 5 de maig següent, ens va presentar a la seua nova executiva. Com anècdota, eixe mateix dia, es va triar a Jesús González Sarión novament com a president executiu de la Junta Local Fallera de Xàtiva. Eixe mateix dia, a més, Juanra Alcocer, va tornar a formar part de la nostra comissió, després d’un any «sabàtic». El 6 de maig Alberto, Àlex Salas i les nostres falleres majors, junt amb Ramón Olivares, acudiren a la «Gala dels 1» a la Pobla de Vallbona. Al mateix temps els «culturetes» de la falla (Kike, Juanra i Amparo) anaren a la trobada de llibrets de falla de 41

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 41

08/02/2018 11:48:51

Gandia, on el llibret d’Espanyoleto va ser el gran triomfador. Els nous delegats de festejos ens prepararen el 13 de maig una festa d’Eurovisió, coincidint amb la celebració del festival europeu. La veritat és que va ser molt divertida, i participaren membres de la comissió i gent aliena a aquesta. Per cert, eixa nit estrenàrem els nous llums de la discomòbil. El 30 de maig començaren els jocs de saló, on participàrem en bac, truc, parxís i dòmino.

Seguint amb la seua línia, els delegats de festejos ens van preparar una gran festa la Nit de Sant Joan, amb sopar i orquestra. Per la vesprada els menuts de la comissió també van poder gaudir de jocs per a ells. I el 28 de juliol celebràrem un esdeveniment realment especial: el pagament de l’últim rebut del préstec de la compra del casal!!! I, perquè hi quede constància, hem emmarcat aquest rebut i l’hem penjat a la paret del casal.

I, per fi, va arribar el 2 de juny, on Alberto ens va presentar les que serien les nostres representants per a l’exercici 2018: Amparo Vidal Revert i Irene García Navarro, i el xiquet Àlex Salas García. El 9 de juny es va celebrar al Gran Teatre de Xàtiva la gala de les «Lletres Falleres», on un dels nostres fallers, Javi Tormo, va ser el presentador, i com no, va estar espectacular. El 16 de juny celebràrem reunió extraordinària per tal de votar les esmenes presentades als nostres estatuts, i es van aprovar quatre de les esmenes presentades... Realment, aquest és un any de canvis....

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 42

08/02/2018 11:48:55

A la Fira d’Agost vam muntar el nostre xiringuito entre molta incertesa pel canvi d’ubicació de tots els xiringuitos fallers al Jardí del Bes. Va vindre molta gent, va haver-hi molta feina, i, en conjunt, la experiència va ser positiva. I, en la Fira, el grup de teatre de la comissió va representar el sainet «El pare de la criatura», amb un gran èxit de públic. El 8 de setembre vam estar en els Jardins del Palasiet per acompanyar a la FMX 2018, i membre de la nostra comissió, Andrea Torres Martínez. A més, ens assabentàrem que dues falleres d’Espanyoleto seran dames d’Andrea: Ofelia Mª Mira Fuentes i Sara Ventura Paredes. Eixa mateixa nit trobem cares noves a la comissió: es tracta de Lluna, Laia i Pilar Esparza. Aquesta última també torna després d’un any de descans. El 15 de setembre s’afegeixen a Espanyoleto Iñaki i Nacho. El 16 i el 23 de setembre participàrem del mig any faller infantil i major. A l’octubre es celebraren les cavalcades del ninot.

El lema de la cavalcada gran era «Xàtiva és un quadre», i en ella es representaven diferents pintures i pintors que criticaven diferents aspectes del govern municipal i la JLF. Els més menuts desfilaren amb el lema «Els cinc sentits», on els xiquets ens ensenyaven amb diferents grups escènics el gust, l’oïda, el tacte, la vista i l’olfacte. Com que hi va haver canvis en el reglament de la desfilada de les cavalcades, i s’anava a cronometrar la durada de la desfilada, penalitzant-se el temps de més que es tardara a desfilar, enlloc d’una cavalcada semblava que estàvem en una cursa. Però no ens van penalitzar!! I va arribar el 8 de novembre. Ens vam reunir tots a l’Hotel Murta per a celebrar l’acomiadament d’Andrea Soler i Sandra Ballester com a falleres majors de 2017, i el nomenament d’Amparo Vidal i Irene García com a falleres majors de 2018. I, amb aquest acte, finalitza la memòria d’un any... però, com tots sabeu, EL MAL JA ESTÀ FET. 43

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 43

08/02/2018 11:49:00

Junta directiva ORDIÑANA GIL, Alberto José President

TORMO FERRAUT, Javier Vice-President I

SÁNCHEZ TORMO, Isabel Marina Vice-Presidenta II

VIDAL REVERT, Amparo Vice-Presidenta III

FALCÓ BORRÁS, Alfredo Ricardo Vice-President IV

IBORRA COLOMER, Sonia Secretària

TORRES MARTÍNEZ, Ariadna Vice-secretària/Del. Cultura

DIEGO VENTURA, Inmaculada

Tresorera

GARCÍA MORELL, Pedro Casaleter

PLA MEJÍAS, Vicent Delegat presentació i teatre

CERDÁ CABANES, Eva Delegada infantils

BARBERÁ MICÓ, Modesto Vice-Tresorer

GARCÍA SANCHO, Mara Ajudant de casal

PASTOR VIDAL, Nieves Arxivera/Del. Esmenes

SOLER GÓMEZ, Andrea Delegada infantils

REVERT ALBA, Eva María Comptadora

TORMO VÁZQUEZ, Sergio Delegat festejos

SOLER COMPANY, Carolina Vice-comptadora

SALAS FERNÁNDEZ, Javier Del. Activitats diverses

PLA MUELA, José Emilio Delegat loteria

ESTEVE DOMÍNGUEZ, Juan Fco.

Del. Activitats diverses

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 44

08/02/2018 11:49:05

Cens faller

ALBEROLA DE LA ASUNCION, Joaquin ALBEROLA GÓMEZ, José Manuel ALBEROLA RUIZ, Pau ALCOCER ESPARZA, Ana María ALCOCER PLA, Juan Ramón ÁLVAREZ GALLEGO, José BARBERÁ GARCÍA, Armando BARBERÁ MOLINA, José BOILS PEROPADRE, Helio BOLUDA PLA, Mª José BRU MURILLO, Rosa CARDONA FERRERO, Jose Filiberto

CARRALERO PLAZA, David CERDÁ CALABUIG, Laia CERDA SAMIT, Enrique Vicente COLÁS BERZOSA, Lluna CRESPO GARCÍA, Nacho DAUDER VILA, Ana Maria DE DIEGO FERRAN, Victoria Nieves DIEGO SOLER, Enrique DIEGO TORRES, Patricia DIEGO VENTURA, Miquel DÍEZ VAÑÓ, Felipe DOMINGUEZ RIVERA, Jose Francisco 45

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 45

08/02/2018 11:49:06

EDO BRU, Edgar EDO MORENO, Carlos EDO MORENO, Jorge ESCRIBANO BENLLIURE, Ignacio ESCRIBANO SINISTERRA, Carla ESPARZA CANTÓ, Pilar Carmen FERNÁNDEZ GUIJARRO, Àngela FRIGOLS GÓMEZ, Mª Nieves FUENTES BONO, Marta FUENTES BONO, Rafael GANDÍA MARTÍN, Inyaki GARCÍA MORELL, Pilar GARCÍA NAVARRO, Pedro GARCÍA ORTOLÀ, María Pilar GARCIA PÉREZ, Sonia GAYÀ GÓMEZ, Almudena GIL ESPARZA, Alberto GIL MONCHO, Federico GÓMEZ GARES, Emilia GRAU MARTÍNEZ, Miquel Àngel GUERRERO ALMIÑANA, María Vicenta GUERRERO NADAL, Ismael GUERRERO PICÓ, Ismael GUTIÉRREZ ARNAU, Ricardo HERNÁN PÉREZ, Eva IBORRA CASANOVA, Alejandro LOMAS MUNERA, Sonia MARTI MUELA, Alejandro MARTI RUBIO, Águeda MARTÍNEZ MILAN, Sonia

MARTÍNEZ VIDAL, Inmaculada MARTÍNEZ VIDAL, María Carmen MAS SUCH, José Vicente MIRA FUENTES, Ofelia Maria MIRA FUENTES, Rodrigo MIRA SORIANO, Emilio José MOLINA GAYÁ, Rafael MOLINA SORO, Rafael MONROIG CERDÁ, Ricardo MONROIG REVERT, Carmen MUELA MARTÍNEZ, Mª Julia MUELA MAS, Pilar MUÑOZ PERALES, Eva MURCIA SOLER, Pablo NAVARRO MESTRE, Vanessa Mª PERALES BELLVER, Juan Carlos PERALES BELLVER, Rafael PERALES MORALES, Azucena PERALES MORALES, José Vicente PERALES PASTOR, Carmen PERALES PASTOR, Marta PERALES QUILES, Alba PERALES ROSELLÓ, Marc PERALES VIDAL, Beatriz PERALES VILA, José PERIGÜELL RUBIO, Jorge PICÓ CANET, Trinitat PLA LOMAS, Aaron PLA MORATA, José PLA MUELA, Roberto Carlos

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 46

08/02/2018 11:49:08

PLA PONT, Álvaro PONT CUENCA, Nieves QUILES REVERT, Eva María REVERT ALBA, Mª Carmen REVERT TORREMOCHA, Laura RIBES GARCIA, Jose Antonio ROLDÁN LÓPEZ, Sandra RUIZ MARTÍNEZ, Rosa RUS RICART, Bàrbara SAEZ SANCHO, Natividad SALAS FERNÁNDEZ, José SALAS GARCÍA, Gema SINISTERRA CARIÑENA, María Remedios SISTERNES GARRIDO, Miguel Ángel SOLER FERNÁNDEZ, José Julio SOLER RUBIO, Antonio

SOLER RUBIO, José SOLVES MONTON, Vicenta TAENGUA PASTOR, Carla TORMO ESPARZA, José TORMO PÉREZ, Mercedes TORRES MARTÍNEZ, Andrea TUDELA BALLESTER, Vicente UBALDE RUIZ, Nuria VAQUER IBORRA, Laura VAQUER LLÁCER, Juan Enrique VENTURA PAREDES, Sara VERCHER PERIS, Julia Isabel VICEDO REVERT, Cristina VICEDO REVERT, Neus VICEDO SABATER, Vicente VIDAL HERRERO, María

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 47

08/02/2018 11:49:09

Recompenses Bunyol d’Argent

José Barberá Molina

Bunyol d’Or Felipe Díez Vañó Jorge Perigüell Rubio

Bunyol amb Fulles de LLorer

Bunyol amb Fulles de LLorer i Brillants Sonia Iborra Colomer

Pilar García Ortolá Pedro García Morell Mª Julia Muela Martínez

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 48

08/02/2018 11:49:10

Tenim molt que reconèixer

Recompensa de la JLF

quest any, la recompensa que atorga la Junta Local Fallera de Xàtiva a un membre de la comissió, recau en un faller que, malgrat el poc de temps que porta amb nosaltres, ha sabut envoltar-se de l’esperit de la nostra falla i s’ha immers en cada projecte que hem portat endavant. El guardonat és Juan Enrique Vaquer Llácer. La seua primera relació amb les falles va ser a la comissió Santa Bàrbara de Benifaió. Més endavant, l’any 2002, quan ja residia amb la seua família a Xàtiva, s’apunta a la falla República Argentina. I a l’any 2015 va començar a forma part de la Falla Plaça Espanyoleto. Kike és un apassionat de la fotografia i de les arts audiovisuals. Des del primer dia s’ha bolcat en tot allò que ha fet i gràcies a eixa dedicació, aquest any Kike rep aquest guardó. Enhorabona.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 49

08/02/2018 11:49:10

Bunyols d’or amb fulles de llorer i brillants E

nguany tenim la sort de comptar amb 3 fallers que, gràcies a la seua constància i dedicació a la festa de les falles, reben el màxim distintiu a la trajectòria fallera. El Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants.

ere García i Morell, conegut faller de la nostra comissió. És un gran apassionat de la festa, i així ho demostra cada any amb la seua tasca i el seu entusiasme per un treball ben fet. Ha estat president de la Falla Espanyoleto en tres etapes diferents, els anys 2006 i 2007, 2010 i 2011, i 2015 i 2016, encapçalant la comissió un any tan especial com va ser el del 50 aniversari. Pere és un faller implicat, responsable i que ha sabut transmetre el respecte que sent per la festa fallera als seus. Per tot açò, enhorabona Pere per rebre aquest bunyol que reconeix tot el teu treball.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 50

08/02/2018 11:49:11

ònia Iborra i Colomer va iniciar la seua trajectòria fallera als 4 anys, quan va començar a formar part de la falla República Argentina. L’any 2001 va complir un gran desig, ser fallera major de la seua comissió. Anys després va formar part de la junta executiva de la falla, exercint el càrrec de tresorera. Molt implicada amb tot el que fa, ha transmès a la seua família l’amor que sent per les falles. Forma part de la comissió Espanyoleto des del 2015. I aquest any ocupa el càrrec de secretària. Enhorabona Sònia per aquest distintiu que fa honor a la teua trajectòria fallera.

úlia Muela i Martínez forma part de la comissió Espanyoleto des de ben menuda. Provinent d’una família amb llarga trajectòria fallera, en casa li van inculcar un gran amor per aquesta festa. Sempre de la maneta del seu pare ‘Muela’, la podies veure de menuda a tots els actes que organitzava la comissió. I ara és ella qui porta de la mà als seus fills per a gaudir junts de cada acte. Enhorabona Júlia pel guardó que reconeix la teua trajectòria i fidelitat a aquesta comissió.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 51

08/02/2018 11:49:12

FMX 2018 i les seues Dames

quest any la comissió Falla Espanyoleto està d’enhorabona. Un any més tenim l’honor de que una fallera de la nostra comissió ocupe el càrrec més rellevant en la festa de les falles a la ciutat de Xàtiva. Andrea Torres i Martínez és la Fallera Major de Xàtiva de l’any 2018. Andrea pertany a la falla Espanyoleto des de ben menuda. L’hem vist créixer a la comissió.

A la seua casa sempre s’ha respirat ambient faller i eixe amor per la festa s’ha vist reflectit durant diversos anys als càrrecs que ha ocupat Andrea al món de les falles. L’any 2002 va ser Fallera Major Infantil de la nostra comissió i al 2003 va complir el seu desig de ser Fallera Major Infantil de Xàtiva.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 52

08/02/2018 11:49:13

Anys després, el 2014 va ser la Fallera Major de la falla Espanyoleto. Ha ocupat el càrrec de delegada infantil durant diversos anys, inclòs l’inici d’aquest. Però el destí li tenia preparada una tasca més important, la de ser la Fallera Major de Xàtiva. Des de la comissió et volem donar l’enhorabona i desitjar-te el millor per a aquest any tan important. Però Andrea no estarà sola complint el seu gran desig, ja que estarà ben acompanyada per les seues dames. I tenim la sort que dues d’elles també són components de la nostra comissió.

Ofèlia Mira i Fuentes pertany a una família amb un gran vincle amb la falla Espanyoleto. Marta, sa mare, va ser Fallera Major de la comissió l’any 1980, i el seu pare, Emilio, va ser durant diversos anys president, com ja ho van ser el seu avi Rafael i el seu oncle. Ofèlia l’any 2007 també va ocupar un càrrec

rellevant, sent Fallera Major Infantil de la nostra comissió. Ofèlia, malgrat la seua joventut, té unes fortes arrels amb la festa de les falles. Sabem que aquest serà un any molt especial, del que gaudiràs com tu saps i que romandrà per sempre al teu cor. Sara Ventura i Paredes va iniciar la seua trajectòria fallera a la comissió Selgas-Tovar, però va ser l’any 2008 quan va començar a formar part de la falla Espanyoleto, degut a la seua gran amistat amb Andrea. En la nostra comissió va descobrir un gran nombre d’amics i una gran família fallera. Des del primer moment ha estat molt integrada a la falla, participant i col·laborant en tot el que ha estat possible. Gràcies Sara per formar part de la nostra comissió i esperem de tot cor que aquest any siga extraordinari. 53

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 53

08/02/2018 11:49:14

La Foguera germana Alberto Ordiñana

es festes de les Falles i la festa de les Fogueres, tenen un component comú: el foc. Aquest element màgic, és un dels principals elements de les dues festes, sense ell, no seria possible cap de les dues festes.

I és que el foc, té propietats màgiques, tanmateix és el culpable de cremar i desfer quasi de qualsevol material com el culpable que dues comissions de festes diferents s’agermanen.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 54

08/02/2018 11:49:15

Resulta profitós i enriquidor conèixer la realitat d’altres comissions de festes, la seua manera de funcionar, les seues activitats, la manera com desenvolupen el seu exercici fester.

belleses, corts d’honor, presidentes, abanderat i comissionats un dia tan important com la presentació de les nostres falleres majors.

És per açò, que des d’aquest any, la Falla Espanyoleto té una foguera germana, la Foguera alacantina Escriptor Dámaso Alonso, la qual ens va acompanyar amb les seues

Aquesta és tan sols la primera de les visites. Durant aquest any i els futurs, compartirem actes i vivències per fer d’aquestes dues comissions unes vertaderes germanes de foc.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 55

08/02/2018 11:49:15

Programa d’actes Gener Dissabte 27. 20:30h Tast de vins. Diumenge 28. 18:00h Presentació de les Falleres Majors de Xàtiva.

Febrer Diumenge 4. 10:00h Esmorzar. 11:00h Ral·li faller. 14:00h Dinar de cassoles. Dissabte 10. 10:00h Ofrena d’ous a Santa Clara. Diumenge 11. 11:00h Ral·li faller infantil. Diumenge 18. 18:00h Concert de pasdobles al Gran Teatre de Xàtiva.

Dissabte 24. 19:00h Lliurament de premis als ninots i recompenses de la JLF. 20:00h Crida de les Falleres Majors de Xàtiva. 22:00h Sopar de la Crida. Diumenge 25. 14:00h Dinar d’Imposició de Bandes al casal.

Març Dissabte 3. 09:00h Mascletà Motera EspanyoRiders. 17:00h Berenar oferit per la nostra Fallera Major Infantil i President Infantil. Diumenge 4. 14:00h Dinar de Germanor. Dissabte 10. 21:30h Vi d’honor oferit per la nostra Fallera Major.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 56

08/02/2018 11:49:17

Setmana Fallera Dijous 15 PLANTÀ DEL MONUMENT 22:00h Sopar de torrada a la Plaça de l’Espanyoleto. Divendres 16 LLIURAMENT DE PREMIS 10:00h Esmorzar al casal. 13:00h Cercavila pel nostre barri. 14:00h Dinar de paelles. 18:30h Lliurament de premis. 22:00h Sopar de Pa i Porta. Dissabte 17 VISITA OFICIAL A LES FALLES 10:00h Esmorzar al casal. 13:00h Cercavila pel nostre barri. 14:00h Dinar de gaspatxos. 17:00h Visita oficial a les falles de Xàtiva. 22:00h Sopar de Pa i Porta.

Diumenge 18 DIA DE L’OFRENA 10:00h Esmorzar al casal. 13:00h Cercavila pel nostre barri. 14:00h Dinar de Cassoles. 17:30h Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. 22:00h Sopar de Pa i Porta. Dilluns 19 08:00h 10:00h 13:00h 14:00h 18:30h

DIA DE LA CREMÀ Gran despertà. Esmorzar al casal. Baixada de l’ermita de Sant Josep. Dinar faller. Xocolatada.

Cremà del nostre monument infantil. Cremà del nostre monument.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 57

08/02/2018 11:49:18

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 58

08/02/2018 11:49:18

La nit d’Adela José Luís Lagardera Descobreix l’altra part de la història al llibret de la Falla Selgas Tovar de Xàtiva

er fi havia rebut eixa tela que tant de temps havia estat esperant! Des que feia uns mesos aplegà a eixa tenda del Cap i Casal, recomanada per una amiga, Adela s’havia encabotat en eixe color. “Mire senyoreta, és complicat”, li explicà el venedor. Però ella sabia que estava predestinada a eixir d’eixe roig, semblant a la tonalitat carmesí, durant la setmana fallera que estava a punt de començar. No tots els anys, una tenia l’oportunitat de ser la Fallera Major de la seua comissió. Mentre caminava per l’andana de l’Estació del Nord, Adela se n’adonà de que tan sols quedaven dos minuts per a que el tren eixira, pel que va començar a córrer com si no hi haguera un demà, carregada amb la tela. Pensava que no aplegava, ja que els trens cap a Alzira sempre ixen des del fons de l’estació, com si els viatgers que van a municipis com Xàtiva, Pobla Llarga, Carcaixent o Massanassa foren ciutadans de segona.

Entrà a l’últim vagó, que era el primer en el que ho podia fer, just abans de que es tancaren les portes, ja que havia sonat el xiulet característic que marca l’inici de la marxa. Li va costar uns segons reprendre l’alè, i en alçar la mirada va veure que el vagó es trobava totalment ple. No havia caigut en que era 1 de març, i havien començat les mascletades, el que suposa un augment considerable de gent. Adela es va disposar a creuar tota l’estància en busca d’un seient, perquè la bossa amb tela que portava pesava més del que estava disposada a aguantar fins a la seua localitat. Just abans d’arribar al final, un xic es va dirigir a ella des d’un dels seients: -Ei, pots seure ací si vols-. Li va dir mentre s’alçava i agafava un instrument que descansava sobre les seues cames. Era un trombó. Adela va vacil·lar uns instants, perquè ell també anava carregat, però acceptà, ja que el cansament començava a fer mossa al seu cos. -Moltes gràcies-, li va respondre. 59

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 59

08/02/2018 11:49:20

El xic li va somriure i s’allunyà cap al fons, per tal de recolzar-se en una de les portes. Adela, de tant en tant, li llançava dissimulades mirades. Era un xic alt, amb el monyo rull i amb una piga baix dels llavis que li conferia un aspecte encantador. Adela va lamentar que no hi haguera un lloc lliure per a poder tenir-lo més a prop. A poc a poc es va anar buidant el tren, i cada vegada es repetien més i més les mirades del xic del trombó cap a ella. I això li agradava.

Durant els següents dies es va maleir una i altra vegada per no haver reunit el valor per parlar-li. Inclús va pensar en agafar eixe mateix tren cada dia, per a veure si es retrobava amb ell, però era una tonteria. Ella estudiava una carrera a distància, pel que això sols hauria suposat perdre temps i diners –que el bitllet de tren no és, precisament, barat-. Arribà la setmana fallera, i Adela va estrenar eixe vestit que tant de temps havia estat desitjant posar-se. El seu somni s’havia fet realitat.

“Pròxima parada: Benifaió-Almussafes”. Adela es va sentir temptada d’alçar-se i dir-li al xic que podia seure amb ella. Que volia estar a prop d’ell, per preguntar-li com és que tocava el trombó, i que si li agradaven les falles tant com a ella. Li contaria que aquest any era Fallera Major de la seua comissió a Alzira, i que, per què no, podia anar a visitar-la i passar una estona agradable visitant els monuments de la ciutat.

Mentre desfilava, al fons escoltava la música que emanava dels instruments dels músics, i va tornar a pensar en aquell xic. Tant de bo estiguera allí, per veure lo guapa que anava. Adela saludava a tots els costats, però no veia cap monyo rull, ni cap piga baix dels llavis. I era angoixós veure com un dels dies més bonics de la seua vida, tenia en el fons cert regust a tristesa.

Li hauria agradat dir-li totes eixes coses, però no va trobar les forces per a fer-ho. I la estona va anar passant fins que arribà la seua estació, i Adela va baixar del tren. Ni tan sols va voler mirar enrere, perquè la idea de tornar a veure a eixe xic, i no dir-.li res, li causava escalfreds.

Aplegà l’hora de sopar, i tota la comissió va arropar a la seua Fallera Major en el seu dia. La seua, era una de les falles més nombroses de la ciutat, i això es veia a simple vista. Més gent de la que la seua vista arribava a albirar. Després de menjar, arribà el moment de ballar. I en un moment donat, es va muntar un cert rebombori davant de l’escenari.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 60

08/02/2018 11:49:21

“Que cante! Que cante”, cridaven els xics de la xaranga. Finalment, un d’ells pujà a l’escenari. I Adela no podia creure el que estava passant. Era ell! Era el xic del tren! A vegades, el destí, pot ser meravellós. Li tremolaven les cames, mentre ell es preparava per a cantar una cançó. I va començar a recitar-la: De sobte tot s’atura i caus En un cel dibuixat en uns ulls blaus. Em vaig colpir, d’aquella imatge: El seu somriure, en aquell viatge Senc que em despulle d’aquesta emoció El meu cor també baixà, en aquella estació. Un sonor aplaudiment impregnà el casal, i Adela es secà les llàgrimes que caient per les seues galtes. Eren llàgrimes d’emoció. Es va obrir pas entre la multitud, i arribà just davant de l’escenari. El xic, al veure-la, es quedà bocabadat. “Visca la Fallera Major!”, va esclatar tota la seua comissió. Tots dos es miraren, i món s’aturà. Aquell silenci contenia totes les paraules del món. Aquell va ser l’inici, d’una bonica història d’amor. 61

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 61

08/02/2018 11:49:21

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 62

08/02/2018 11:49:22

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 63

08/02/2018 11:49:25

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 64

08/02/2018 11:49:26

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 65

08/02/2018 11:49:28

La primera vegada Artista: Ramรณn Olivares

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 66

08/02/2018 11:49:30

Explicació de la Falla La falla ací muntada vol recordar als presents que la vida no és daurada, ni tan sols quan som uns nens.

Des del temps antic dels dracs ens passa que els nouvinguts han de patir els atacs d’allò que és desconegut.

Al bec porten els xiquets les cigonyes oneroses, sense avisar als pobrets que els esperen moltes coses.

Tothom per aquestes passa, siga pobre o siga ric, molt llest o un carabassa, de Xàtiva o Alberic. 67

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 67

08/02/2018 11:49:37

Eixa “primera vegada” pot dur sentiments distints: a alguns, la risa afilada i amb altres, el plor sovint.

Eixen de l’ou els nadons sense saber què els espera quan deixen de ser “cagons” i s’acabe la quimera.

“Algo em passa a la boca, tinc ganes de mossegar”. la primera denteta assoma i jo la vull estrenar.

Els ànecs han vist donar els primers passos del nen. El volen acompanyar al temps que també l’imiten.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 68

08/02/2018 11:50:04

“Ai mare, quin esglai tinc: em posaran la vacuna!” Ara al metge me’n vinc sense escapatòria alguna.

És el primer dia d’escola! No sé si riure o plorar. Q Quan ma mare em deixe sola, a ella m’he d’abraçar!

El pitet m’han col·locat, m’han assentat a la trona. Farinetes m’han posat: Espere que estiga bona!.

Però, per a esglais dels grans, veure bruixes i bruixots a la vespra de Tots Sants gemegant com monyicots.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 69

08/02/2018 11:50:23

Irene García Navarro Fallera Major Infantil

Hola, Comissió Infantil de la Falla Espanyoleto i a tots els xiquets de la ciutat i voltants! Sóc Irene García Navarro, vostra fallera major infantil. En no res ja estem a la setmana fallera, a la qual vos convide a tots per a que vingau i gaudiu amb mi de la millor festa del món, una festa plena de colors, llum, música, soroll, pólvora, foc... A mi m’agrada moltíssim tirar petards, pel seu soroll que a mi em sona música, pel seu olor i pel susto que s’enduen molts quan no se l’esperen.

M’encanta sentir la xaranga a la cercavila, que convida anar a pegar la volteta al nostre barri saludant a tots els nostres veïns, i com no, en les desfilades de l’Ofrena a la Verge i la Baixada de Sant Josep. Enguany, com a representant de tots els xiquets de la comissió de l’Espanyoleto gaudiré de una forma diferent, però estic segura que serà molt especial. Espere que participeu amb mi a tots els actes, de segur que ho passarem super bé. Vos espere a tots! Visca la falla Espanyoleto!!!! Amunt!!!

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 70

08/02/2018 11:50:46

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 71

08/02/2018 11:50:50

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 72

08/02/2018 11:50:53

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 73

08/02/2018 11:51:00

Paraules a la nostra Fallera Major Infantil Pedro García Morell

rene, un regal que ens va arribar el dia del meu natalici, en novembre del 2007. Una xiqueta alegre, simpàtica, divertida i sobretot, sempre fent comboi, ja que de les coses més xicotetes fa una festa. A més, és conformista i alegre amb tot el que té, i gaudeix sempre de cada moment.

A sa mare li fa la mateixa il·lusió que a Irene, o potser més, i a la iaia que li fa els vestits ja ni us conte. Són tres xiquetes amb una joguina nova. A més, aquest any té de companya a Amparo, que és la fallera perfecta per a fer aquest viatge, perquè estan tallades pel mateix patró.

Si tenim en compte que, quan només tenia tres anys, ja li agradava seure damunt meu mentre jo feia les reunions del divendres com a president, i que sempre la falla ha sigut per a ella una motivació i una diversió molt gran, quan va arribar a tenir l’edat per a fer preguntes, i a tindre una inquietud, ens va preguntar si podria ser fallera major infantil de la nostra falla.

Encara sort que tenim a Alberto i Àlex, que ficaran coneixement a aquestes dues «terratrèmols».

Cóm no va a fer-se realitat el desig d’una xiqueta que no demana mai res?, cóm hem de privar-nos de veure eixos ulls il·lusionats i alegres per gaudir cada moment, i que després, quan passen els anys, totes les falleres recorden amb tanta estima?

Gaudeix del teu any, Irene!!!

La vida són experiències i moments, i aquesta experiència de segur que serà una de les més boniques de la teua vida, Irene. Guarda-la en un raconet del teu cor, que ta mare i jo ja et portem en el cor.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 74

08/02/2018 11:51:02

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 75

08/02/2018 11:51:03

Alex Salas García President Infantil

ola xiquets i xiquetes de la falla, sóc Alex i crec que tots em conegueu. L’any passat ja vaig ser acompanyant de Sandra en quasi tots els actes, excepte en l’ofrena d’ous a Santa Clara i els pasdobles, i m’ho vaig passar d’allò més bé. Enguany sí que tinc el càrrec com a President Infantil de la falla. Ja no podia fugir, perquè la meua germana va ser fallera major infantil amb Pedro com a president, i a mi em tocava amb Irene. A més, Irene ja ha dit en alguna ocasió que si alguna vegada fóra ella la Fallera Major Infantil de la falla, li agradaria que jo fóra el seu president. Així que, acompanyat per Irene, Amparo i Alberto, espere representar el millor possible a la nostra falla i gaudir molt d’aquest any que ens espera als tres. De la mateixa manera que també espere que s’ho passeu molt bé. Visca Xàtiva i visca la FALLA ESPANYOLETO!!!!!

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 76

08/02/2018 11:51:50

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 77

08/02/2018 11:51:55

Sandra Ballester Pla Fallera del Foc infantil

er la vostra Fallera del Foc enguany, significa que he sigut la vostra Fallera Major Infantil aquest any que hem passat, any inoblidable per a mi, inoblidable perquè he aconseguit molts amics i amigues ,que ens han fet passar moments que perduraran al meu coret per a tota la vida. No podria haver tingut millors companys de somni en aquest viatge com Andrea, Àlex i Nievi, gràcies per estar sempre al meu costat en tot moment. Tan sols desitjar a Amparo, Irene, Àlex i Alberto que gaudisquen aquest any perquè serà únic. Gràcies a tots per acompanyar-me en aquest somni que per fi s’ha fet realitat. Visquen les falles i visca la falla Plaça de l’Espanyoleto.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 78

08/02/2018 11:51:59

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 79

08/02/2018 11:52:04

Els nadons

Olivia F

dia

er Gan zan Sol

resco O

rdiñana

Sofia Ribes Roldán 80

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 80

08/02/2018 11:52:08

Premis infantils 2017

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 81

08/02/2018 11:52:22

Cens faller infantil SALAS GARCÍA, Álex

ALBEROLA RUIZ, Guillem BALLESTER PLA, Sandra DIEGO SOLER, Carolina JIMÉNEZ QUILES, Yaiza MORET ROLDÁN, Marcos FUENTES VERCHER, Daniela GARCÍA ENGO, Paula GARCÍA NAVARRO, Irene MARTÍ MUELA, Marta GREGORI GRAU, Luis MOLL ZHOU, Ainara PLA LOMAS, Javier VAQUER IBORRA, Carlos BOILS RUS, Helio EDO BRU, Lluna GUO, Emma MAS PERALES, Andrea PERALES QUILES, Andreu PLA VALLS, Lucas SISTERNES MARTÍNEZ, Blanca CARRALERO GARCÍA, Leire DÍEZ LLOPIS, Mara

GONZÁLEZ BENAVENT, Carla RIBES ROLDÁN, Hugo SISTERNES MARTÍNEZ, Miguel Ángel DOMÍNGUEZ DIEGO, Ada GRAU GIL, Nàdia GREGORI GRAU, Zaira CARRALERO GARCÍA, Edurne DÍEZ GARCÍA, Valeria GARCÍA ENGO, Francesc GRAU GIL, Oriol JIMÉNEZ QUILES, Lucas SALAS CERDÁ, Eric BOILS RUS, Enzo IBORRA DIEGO, Pablo RIPOLL PERIGÜELL, Quim SOLER TORMO, Abel TORMO BRAVO, Blanca TORMO MARTINEZ, Katia ÁLVAREZ HERNÁN, Manel Josep MAS PERALES, Paula PERALES JOVER, Diego RIBES ROLDÁN, Sofía FRESCO ORDIÑANA, Olivia

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 82

08/02/2018 11:52:49

Recompenses infantils Distintiu d’Argent

Distintiu d’Or

Edurne Carralero García

Daniela Fuentes Vercher

Eric Salas Cerdá

Irene García Navarro

Francesc García Engo

Javier Pla Lomas

Lucas Jiménez Quiles

Marta Martí Muela

Oriol Grau Gil

Carlos Vaquer Iborra

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 83

08/02/2018 11:52:53

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 84

08/02/2018 11:52:55

Records i sentiments Teresa Aparicio Baldrés, FMIX 2017

ecorde que des de xicoteta sempre he observat amb admiració a les Falleres Majors de Xàtiva i de València……des del dia de la trucada telefònica a les seues cases fins cada 19 de març... Avui jo, Teresa, puc dirigir-me als lectors d’aquest llibret de la Comissió de la Falla Espanyoleto com a Fallera Major Infantil de Xàtiva 2017. Sí, el meu somni, el meu any com a FMIX ho he passat d’allò més bé, però la veritat es que ha transcorregut tot molt, molt de pressa. Jo volia parar el temps…… però no ha estat possible, perquè el cicle de la vida de les falles és així i les seues màximes representants formen part d’ell. Ara, això sí, per eixe mateix motiu és un any increïble i meravellós. Tot va començar aquell 25 de juliol quan de sobte el meu somni es va fer realitat. Vaig sentir quan el telèfon va sonar que el món es va detindre. En ma casa minuts abans ningú podia respirar, ja que tots sabien que a mare i a mi ens feia molta il·lusió. Després d’aquell moment,

que va durar pocs minuts però per a tots ens van semblar eterns, l’alegria en la meua casa no va tenir final. Després la trucada a la que seria la meua Fallera Major de Xàtiva. Vaig sentir plena de nervis i d’emoció el seu nom: Carla Sanchis Boixader. El president i els membres de la JLF la FMIX 2016, em van visitar amb un somriure, moment en que brindàrem per un meravellós any que estava per arribar: les Falles de 2017. Però faltava anar a donar-li una gran abraçada a qui seria la meua companya en aquesta aventura, i quasi sense adonar-me, estava a casa de Carla, de la que recorde llàgrimes d’emoció i eixa primera imatge juntes, de les moltíssimes que estaven per vindre al llarg del nostre exercici faller. Va haver de transcórrer l’estiu per a que després de setmanes de nervis, il·lusió i entusiasme per començar amb Carla, finalment va arribar el dia de la nostra presentació als medis de 85

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 85

08/02/2018 11:52:57

comunicació als bonics jardins del Palasiet, que per a mi eixe dia estaven mes colorits que mai. Va ser un dia especial, perquè a més d’escoltar el meu nom i desfilar per primera vegada davant el públic present, vaig tindre l’oportunitat de conèixer a les FMI i presidents de les distintes comissions de la nostra ciutat.

I així va arribar el dia en que estrenaria el meu vestit vermell del segle XVIII, traje escollit amb afecte per al meu Nomenament com a FMIX 2017. Recorde, ja preparada, quan els meus pares, el meu germà Luis i jo vam escoltar la música que acompanyava a les falleres majors, dames i acompanyants fins a la nostra casa.

Des d’aquell dia, els preparatius de tot el que envolta la indumentària valenciana van prendre un ritme molt ràpid.

En eixe moment, el meu cor anava molt de pressa i encara que Jesús, Alberto i el meu acompanyant Alfonso em donaven consells

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 86

08/02/2018 11:53:00

perquè estigués tranquil.la, l’emoció era tant gran …què increïble va ser la imatge i sensació en eixir per la porta plena de flors de ma casa, veure i sentir el carinyo de la gent per primera vegada en rebre’m i anar pels carrers de Xàtiva fins a casa de Carla per arribar a Sant Agustí, lloc privilegiat per a aquest acte del que tinc com a record un bonic pergamí per a sempre.

M’ha agradat molt estar present als nomenaments i presentacions M’ha agradat molt estar present als nomenaments i presentacions de totes le FMI de les nostres 19 comissions, fins a arribar al dia de la meua exaltació aquell 30 de gener. Un dia per a recordar….Ma casa es va convertir en un jardí de flors i, amb llàgrimes d’emoció, em vaig adonar de l’estima que la gent vol demostrar a la seua FMIX. També vaig gaudir molt de la presència en la nostra ciutat de les màximes representants d’altres poblacions i fins i tot de la Fallera Major de València, Raquel Alario, que ha estat un gran referent per a mi.

I junt a elles les màximes representants de les festes de Castelló i Alacant. I una invitada molt admirada per mi: Rocío Pascual, FMIV 2012. Recorde donar un pas avant per a entrar en el teatre, engalanat per a les seues FMX i arribar a l’escenari de la mà de Jesús i Alfonso, després de sentir molt a prop a tota la gent en peu, emoció única que mai oblidaré. I com no, rebre a les meues dames, les xiquetes que m’han acompanyat sempre: Carla, la xicoteta Alejandra, María i Marta, junt als seus divertits acompanyants: Rafa, Hugo, Adrián i Mario. I la meua magnífica mantenidora, Sofía Soler Casas, FMIV 2016. La banda, la joia i l’anell que vaig rebre de l’Il·lustríssim Sr. Alcalde En Roger Cerdà, m’han acompanyat tot l’any i ara els guarde com un tresor. Després de molts actes, va arribar la Crida, amb l’anunci de la primera macrodespertà a primeres hores del dia per a dir amb soroll i olor de pólvora que era un dia destacat al calendari dels fallers. Acte en el que la flama de les falles està a punt per començar i en el que vaig tenir el privilegi i la responsabilitat d’anunciar que: 87

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 87

08/02/2018 11:53:01

ja estem en Falles! Quina imatge més increïble hi havia des d’aquell balcó privilegiat de la Casa de la nostra ciutat: vosaltres, les falleres i els fallers.

I van arribar els actes més importants

I van arribar els actes més importants: la plantà, l’entrega de premis, l’ofrena a la Verge de la Seu, la baixada de Sant Josep i finalment la cremà, encara que mai vols que arribe. Després de veure cremar l’última falla de la mà de Carla, no hi trobàvem el moment d’acomiadar el dia de Sant Josep i, amb l’inici de la primavera, van haver de transcórrer els dies per a comprovar que sí quedaven molts més actes com a FMIX: l’ofrena a Turís, Jumilla i Elda; l’emotiu Besamans a la Verge dels Desemparats a la ciutat de València, on vaig llegir unes paraules dedicades a la Verge; les Fogueres de Sant Joan d’Alacant; les carrosses a Dènia i la batalla de confeti a Borriana, dues

dies molts divertits; i com no, la nostra Fira d’Agost acompanyant a la seua Regina Laura Hernández. Tots i cadascun dels actes, les poblacions, les persones que he conegut han enriquit la meua persona i la meua vida. El mig any faller em va remoure el cor, perquè, encara que quedaven actes importants com la cavalcada del ninot i el nostre acomiadament, jo sabia que el meu any s’estava acabant. Vaig intentar gaudir més si cap de les exaltacions de algunes falleres majors de diferents localitats per a l’exercici faller de 2018. Ja comptava els actes amb els dits de la mà i cada dia em deien els meus pares abans d’eixir de casa: “gaudeix Teresa”, fins que va arribar el dia de l’acomiadament de Carla y meu com a falleres majors de Xàtiva. Acte que vam preparar amb nostàlgia i al mateix temps moltíssima il·lusió.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 88

08/02/2018 11:53:02

Vam pensar i assajar molt el nostre discurs i, a més, havíem decidit junt amb les nostres famílies acomiadar-nos amb la mateixa indumentària, cadascuna en un color diferent. I fins i tot, les sorpreses que veuríem eixe dia i que així va ser: els focs d’artifici en l’entrada del teatre ens deien “fins sempre”, el record de les imatges del nostre any, i com mantenidores les nostres mares, la presentadora de l’acte, una estimada amiga per a Carla i el regal de la dansa de les meues companyes a l’escenari.

Tot va formar un dia i un acte únic que encara va ser més especial amb la presència de tantes i tantes persones que vull molt. Després de gaudir d’un any màgic, puc dir que ha estat per a mi un honor ser la màxima representant del col·lectiu faller infantil de Xàtiva. Mai oblidaré el carinyo que he rebut en aquest 2017 que ha fet més gran el meu somriure. Fins sempre. 89

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 89

08/02/2018 11:53:03

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 90

08/02/2018 11:53:05

Vols ser tu l’iglú d’algú? Neus Vicedo Revert Aquest conte ha guanyat el primer premi al concurs de narrativa de contes de la Fundació Mainel.

n un matí gelat, d'eixos als que a qualsevol li apetiria romandre al llit a veure les hores passar, Teresa i sa mare eixiren al carrer, abrigades de cap a peus, per anar com cada setmana a la missa del diumenge. El capellà, com sempre, va fer el sermó, i una vegada finalitzada la missa, la mare de Teresa la va deixar sola asseguda en un banc per anar uns minuts a resar. Teresa semblava avorrida, quan el capellà, que acabava d’acomiadar a les últimes dones, es va acostar a ella. - Hola. Sembles avorrida. Estàs a soles? - No. Estic en ma mare, però està resant. - I per què no reses tu també? A Déu li agrada que parlem amb ell de vegades -li va suggerir el capellà-. - No sé què dir-li... - El que vullgues! A Déu li ho pots contar tot. - Tot? - Sí, però si no se't passa res pel cap avui, vaig a contar-te un conte que de segur t'agrada. - Val. - Escolta atentament. En un lloc molt fred, hi havia una ciutat molt fosca, com les tenebres, i no perquè allí no brillés el sol, sinó

perquè les persones que hi vivien eren molt tancades; només es preocupaven per elles mateix, en tindre per menjar i dormir calentes i baix un sostre, en poder permetre's tots els capritxos i coses innecessàries que se'ls passara pel cap, i en poder fer la seua vida sense que ningú els molestara o els demanara alguna cosa. En una ciutat com aquesta no hi havia lloc per a un rodamón, algú que es conformara en viure en un portal, tindre una manta i una tassa de cafè cada matí. Però, encara que parega que açò és poca cosa, totes les persones amb les que es creuava li donaven l'esquena, ningú era capaç d'ajudar-li. Desesperat, va decidir anar-se'n cap a la muntanya per trobar alguna cabana, o per trobar alguna ciutat en la que li ajudaren. Però va caminar quilòmetres i quilòmetres sense trobar cap ajuda, fins que un dia, quan ja no podia més, quan ja estava a punt de rendirse, va trobar, enmig del no-res, un iglú. No es tractava de qualsevol iglú: estava ple de mantes i de menjar per poder viure durant tot l'hivern. I així va ser que el rodamón va poder passar tranquil·lament tot l'hivern gràcies a l'iglú que va trobar un dia en el que estava a punt de deixar-ho tot i donar-se per mort. I és que eixe iglú li va salvar la vida. Vols ser tu l'iglú d'algú?. 91

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 91

08/02/2018 11:53:06

- T'ha agradat el conte? - Sí, però no entenc a què ve eixa pregunta. - Pensa-ho, és una cosa que has d'esbrinar tu mateix. Quan ho aconseguisques, veuràs com tot el conte té sentit. - I no em pots ajudar? En eixe moment, la mare de Teresa li va fer un senyal per a que anara on estava ella. - No. Corre, ta mare t'està cridant. Durant uns dies Teresa pensava en el conte, en quina cosa tindria que esbrinar. Com anava ella a ser un iglú? Això era impossible! Però el que ella no sabia és que tot és possible si saps com fer-ho. - Ja has esbrinat el significat de l'iglú? -li va preguntar el capellà el diumenge següent després de la missa-. - No -va contestar ella amb to trist-. Poc a poc la xiqueta es va anar oblidant del conte i va anar centrant-se en les classes, que cada dia es feien més complicades. Sis mesos després, quan Teresa acabava de començar 1r de l’ESO, la seua àvia va caure molt malalta. Teresa estava molt trista i va decidir anarse'n eixa mateixa vesprada a l'església a resar per

ella. Van transcórrer uns llargs minuts en els que Teresa no va parar de demanar per la seua àvia. Quan va decidir tornar a casa, va escoltar com el capellà conversava amb una xiqueta d'uns anys més jove que ella. Va arribar a sentir com començava a contar-li el mateix conte que li havia contat a ella sis mesos abans. Va prestar atenció fins que va sentir la mateixa pregunta que li havia fet el capellà a ella i que no va entendre. Però aquesta vegada alguna cosa havia canviat: Teresa va entendre el conte i la pregunta, i va decidir ser un iglú. Era veritat això de que allò que en un moment donat li havia paregut impossible (ser un iglú), ara sí era possible. Ara que ja ho entenia el que era ser un iglú, va estar tot el camí fins a sa casa pensant què era el que podria fer per ser-ne un. Se li va ocórrer una xicoteta idea que potser es podria dur a terme fàcilment en el seu col·legi. De moment, va decidir escriure's el conte en una llibreteta que portava sempre al damunt, per a que no se li oblidara, perquè Teresa era una xiqueta molt despistada. Només arribar a la seua classe va decidir contar-li la idea que havia tingut a la seua millor amiga. A aquesta li va semblar una bogeria. Cóm pensava muntar una organització en un col·legi? Per començar necessitava el recolzament del seu tutor. Tal vegada això seria el més senzill.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 92

08/02/2018 11:53:07

A la setmana següent, mentre el tutor de Teresa explicava la lliçó de matemàtiques del dia, la seua amiga i ella murmuraven en veu baixa. - Li ho diguem avui? -va suggerir la seua amiga-. - No ho sé.. si vols, a l'hora de l'esplai. - Què parleu? Sembla interessant -es va ficar en la conversa altra companya-. - No sigues tafanera i gira't -va contestar immediatament Teresa-. - Les del fons, silenci! (va cridar el mestre). La resta de la classe va romandre en silenci i concentrada en els exercicis de matemàtiques. La següent classe abans de l'esplai es va passar ràpidament; van pintar amb aquarel·les, una activitat que a quasi tots els encantava. Quan va sonar la campana de l'esplai, Teresa i la seua amiga van eixir corrent per la porta per buscar al seu tutor. Quan el van trobar decidiren contar-li la història que li havia contat el capellà a Teresa uns mesos abans. Al tutor li va agradar, però no entenia per què li ho contaven en eixe moment. - Hem pensat en crear una xicoteta organització. - Això és molt complicat. Com vos puc ajudar? - Bé... hem pensat en crear-la ací, en el col·legi. - Per a això haveu de parlar amb la directora, i si la convenceu, jo us puc ajudar en tot allò que necessiteu. De què seria la vostra organització?

- En ser l'iglú d'algú! Simplement consistiria en arreplegar menjar, roba i joguines per als pobres. - Però això ja ho fem, fem campanyes del quilo y recollida de joguines... - Ja, però amb allò que arrepleguem no es pot sobreviure un any sencer. A més, també havíem pensat que una o dues famílies podrien passar la nit al gimnàs. 93

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 93

08/02/2018 11:53:07

- Parla amb la directora per veure què et diu, i després m'ho expliques. - Val, gràcies. Teresa se'n va anar un poc decebuda. Li semblava que al seu tutor no li havia agradat la idea. Va sonar la campana de l'esplai una altra vegada. Ara tocava classe de Biologia, potser la més odiada per Teresa. Seria una hora molt llarga. Abans d'entrar a l'aula van decidir que de vesprada, després de les classes, buscarien a la directora per parlar amb ella. Les agulles del rellotge marcaven cinc minuts per a les cinc. Impacients, Teresa i la seua amiga començaren a mirar com girava i girava l'agulla dels segons, i justament quan va arribar dalt del dotze, tots els alumnes de la classe es van alçar per poder arribar a les seues cases el més prompte possible. Les dues amigues anaren corrent fins el despatx de la directora, on solia romandre per les vesprades, però allí no hi havia ningú. Passaren deu minuts pensant en la forma de explicar-li la seua idea, quan la directora va arribar pel corredor amb un muntó de folis als braços. Quan encara no eren les vuit del matí, Teresa va creuar d'un bot el corredor fins la sala de professors en veure en la porta al seu tutor.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 94

08/02/2018 11:53:08

- Ha dit que sí! Ha dit que sí! -va cridar emocionada-. - Qui ha dit que sí? -va preguntar el tutor confós-. - La directora! Anem a crear una organització! - Enhorabona. La setmana següent tot el col·legi ja estava ple de cartells en els que es podia llegir: «Vols ser tu l'iglú d'algú?» Van distribuir cents de caixons on la gent podia tirar taps per tal d'arreplegar diners per investigar malalties rares, van posar una gran vidriola on es podien fer donatius, obriren el gimnàs per a que dues famílies pogueren dormir, i els donaven de dinar al menjador escolar. Va ser tot un èxit des del principi, i en el primer trimestre ja havien ajudat a moltes persones: a unes els van donar roba, a altres aliments bàsics, les dues famílies que vivien al col·legi ja havien trobat faena i ja vivien en una casa; al seu lloc van entrar a viure tres famílies, i, finalment, amb l'arreplegada de taps, havien aconseguit comprar unes ulleres especials per a una xiqueta de sols un any que tenia una malaltia molt rara. A Teresa la van cridar de la ràdio local per entrevistar-la. Va ser una entrevista com qualsevol se la podia imaginar, amb la típica pregunta de:

«Cóm se te va ocórrer crear una organització?». Però hi va haver una pregunta que va deixar a Teresa molt pensativa: «Quin significat té el lema de l'organització?»; fins eixe moment no se'n havia adonat de que ningú sabia el que era «ser un iglú», per això se li va ocórrer altra de les seues brillants idees. En una de les xicotetes reunions que feien sobre l’organització, Teresa va comentar el que li havia passat en el programa de la ràdio, i va proposar fer xicotets llibrets infantils en els que es contara la història. Amb la venda d'aquests llibrets podrien recaptar més diners i destinar-ho a una causa que ho necessitara. A tots els va semblar una molt bona idea, sobretot perquè la majoria no sabien el significat del lema. En pocs dies ja hi havia un gran prestatge de llibrets en la gran prestatgeria que lluïa el rebedor del col·legi. La venda va tindre un gran èxit; tots els xiquets del col·legi volien un, i els dels altres col·legis anaven a posta a comprar-ho. Passaren mesos i mesos quan un dia es van adonar de que en dues setmanes es complia el primer any des de que va començar l'organització. Aleshores se'ls va ocórrer fer una festa d'aniversari.

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 95

08/02/2018 11:53:09

Es faria un gran dinar en el pati del col·legi i hi podria anar qui volguera. Durant les dues setmanes es va preparar tot el necessari per al dinar, des dels gots fins als cartells que van apegar per tota la ciutat per a que tothom s'enterara. Tot era perfecte: les taules col·locades en fileres, el menjar i la beguda damunt d'elles, les parets plenes de globus, un xicotet escenari en el centre del pati i damunt d'aquest, una gran pancarta. Cinc minuts abans de començar el dinar, els nervis es van apoderar de cadascú dels que ho havia organitzat. En eixe moment només pensaven en que tot eixira com ho havien planejat. El pati es va omplir en menys de quinze minuts. Tots menjaven i reien com mai ho havien fet abans. Al dinar van acudir famílies del centre, famílies d'altres col·legis que havien estat ajudant, i totes les persones a les que havien ajudat. Van destacar les dues primeres famílies que havien viscut al gimnàs. Semblava que mai els havera faltat res, i així va ser des de que va començar l'organització. També hi van acudir altres cinc famílies que havien viscut en el col·legi. Van contar que tornaven a començar a viure una vida nova, amb un xicotet pis i un treball que els donava per poder viure

tranquil·lament. Eixa va ser, per a Teresa, la millor part d'aquell dinar, el poder veure com gràcies a ells moltes famílies podien tindre una vida digna amb un poc d'ajuda. En veure que ja quasi no quedava menjar, decidiren que era el moment de pujar a l'escenari. Quan la directora i Teresa estaven al centre de l'escenari, la música que fins a eixe moment havia estat sonant, va parar de sobte. Aleshores, la directora va dir unes paraules d'agraïment. - ... I, per finalitzar, vull passar-li el torn de paraula a Teresa. Gràcies a ella, que va tindre aquesta gran idea -Va finalitzar el seu discurs-. - Només vull agrair a totes les persones del centre per recolzar la meua idea en tot moment, a tots els que, durant tot un any, haveu estat donant una gran quantitat de coses per a que tots puguen viure com vosaltres; al capellà de la meua església per inspirar-me per a tindre aquesta idea; i a totes les famílies que hem ajudat per mostrar-nos en cada moment el vostre agraïment i fer-nos sentir útils. Per finalitzar, vull dir-vos a tots:

Vols ser tu l'iglú d'algú?

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 96

08/02/2018 11:53:09

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 97

08/02/2018 11:53:10

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 98

08/02/2018 11:53:10

Preparant la cavalcada infantil L’advocat del diable

Elegit el lema de la cavalcada, el primer moment de tensió apareix quan toca repartir les disfresses i els quadres escènics per a que tothom es quede content i es trobe a gust amb els companys de desfilada: “Aquesta disfressa no m’agrada... en eixe grup escènic no ix el meu fill/a...” Mares pudentes! De vegades, donen més problemes les mares que les pròpies criatures! Arriba el moment de posar-se a treballar. La il·lusió va deixant pas a la impotència de veure que està tot per fer i que poques mans es troben disposades

uan el sol comença a amagar-se més prompte, comença el moment de pensar en les cavalcades. És temps de trobar un tema interessant, mentre regna un ambient de rialles, bromes i d’il·lusió per aconseguir una cavalcada digna. 99

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 99

08/02/2018 11:53:11

a dur endavant les idees plantejades. Encara així, amb els què ens trobem anem desenvolupant poc a poc les tasques encomanades. Però és tan poc a poc que tens la sensació de que van passant els dies i no anem a tenir la capacitat d’acabar tota la feina que ens havíem proposat al principi. La por a no arribar et crea tal tensió al cos que acabes discutint amb el primer que passa pel

costat, per qualsevol desficaci. A la fi arriba el dia assenyalat i, com un efecte de màgia inexplicable, ens trobem amb la sorpresa de que tot està acabat i en condicions. Quina pujada d’adrenalina et dona veure-ho tot fet! De tota manera, tota eixa emoció es torna de nou en tensió: hi ha que baixar el material, muntar la desfilada com estava planejada, assabentar als xiquets del que tenen que fer en cada moment...

100

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 100

08/02/2018 11:53:15

Aquest és el moment en què sempre apareix algun pare/mare preguntant-te: “On està el meu fill/a?”. Calles, comptes fins a tres i, quan penses que ja pots parlar bé, li contestes: “On va a estar? A la cavalcada!”. En eixos moments, l’únic que penses és que tot ixca correctament, com està planejat.

Ja toca eixir. Quan veus en directe el resultat de tota la feina feta la satisfacció interna és tan gran que de repent se t’oblida tot allò dolent que haja pogut sorgir en dies anteriors. En eixe moment te’n adones que sempre hi ha gent disposada a treballar per la falla, encara que s’agrairia una ajudeta addicional per facilitar-los el treball.

101

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 101

08/02/2018 11:53:16

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 102

08/02/2018 11:53:18

Primers premis infantils a Xàtiva Juan Esteve Domínguez

uan una persona ix a passejar pels carrers de Xàtiva els dies de falles, el seu principal objectiu es acostar-se a cada demarcació de la ciutat per poder observar tots els monuments plantats en aquestes dates tan significatives. Com bé sabeu, una part fonamental de la nostra festa són els monuments, tant grans com infantils. Algunes comissions intenten apostar molt més per un cadafal gran que per una falleta infantil, ja que per a elles té més valor obtenir el màxim guardó en el monument gran, i, per contra, hi ha comissions que intenten apostar molt més per un monument infantil. Les falles infantils a Xàtiva són part fonamental de la nostra festa. Aquestes tenen una gran importància, ja que són les encarregades de representar a tot el col·lectiu infantil de la nostra ciutat, i, com bé sabeu, els xiquets i xiquetes fallers són el futur de les falles, raó per la qual en totes les demarcacions s’ha de plantar un monument infantil digne per a ells. Doncs bé, ara farem una xicoteta vista al passat per tal de veure l’evolució d’aquestes falletes al llarg de la història.

Les nostres falletes tenen una gran història, i ens tenim que remuntar fins l’exercici / per comprovar que el màxim guardó de les falles infantils l’obtingué la ja desapareguda comissió de La Bassa. Eixe any la seua fallera major infantil va ser Maruja Bolinches i el president infantil Ernesto Sanz i Pérez, fill del president de la comissió. El lema d’aquesta falleta era Cervantina i l’artista que la va plantar fou Rabassa. Els dos següents anys va ser la també desapareguda comissió Argenteria la que obtingué el primer premi. Des del fins el es van deixar de plantar falletes, ja que aquests anys van ser molt dolents per la guerra que en aquells anys es va viure al nostre país. A l’any de nou es tornaren a plantar monuments infantils a la nostra ciutat, aconseguint el primer premi la també desapareguda comissió de Caputxins-VernissaBlanc-Llibertat. Els dos següents anys no es plantaren falles infantils a la nostra ciutat. Els anys vinents fins l’any comissions com Raval, Benlloch o les desaparegudes José Espejo i Portal de València guanyaren el premi a la millor falla infantil de Xàtiva.

103

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 103

08/02/2018 11:53:19

En la dècada dels el màxim guardó de les falles infantils de Xàtiva va estar molt repartit, ja que diverses comissions van poder obtenir aquest premi. Van ser Benlloch, Espanyoleto, Mercat i dues comissions que avui no existeixen, Sant Pere l’any i Alexandre Vé, l’any . Durant la dècada dels , es crearen noves comissions en la nostra benvolguda ciutat i aquestes ja plantaven monuments grans i infantils. Comissions com República Argentina, Raval, Mercat o la desapareguda falla de José Espejo van obtenir el seu primer premi. Durant uns anys no es plantaren monuments infantils fins l’any , on la comissió República Argentina va ser l’encarregada de guanyar el primer premi. Des d’aquest any fins a l’actualitat s’han plantat falletes infantils a la nostra ciutat sense interrupcions. En els primers anys de la dècada dels , la comissió República Argentina va ser la gran dominadora en l’àmbit infantil, ja que van guanyar durant tres anys consecutius, , i 6, amb el gran artista faller Antoni Grau. La comissió d’Argentina i Antoni Grau formaren un gran equip durant aquests anys. Els anys posteriors comissions com Sant Feliu, Tetuan-Sant Francesc o Selgas-Tovar van ser les

104

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 104

08/02/2018 11:53:20

encarregades d’ostentar el primer premi de les falles infantils de Xàtiva. En la dècada dels 8 apreciem un gran canvi en el format dels monuments infantils, ja que els monuments respecte als de dècades anteriors tenen una línia més modernista i on els volums creixen considerablement. En aquesta dècada els primers premis van estar molt repartits, ja que la comissió de Tetuan-Sant Francesc va obtenir tres primers premis els anys , 8 i 8 . La comissió Juan Ramón Jiménez va obtenir els primers premis de la seua història en monuments infantils els anys 8 i 8 amb l’artista actualment retirat Paco Roca.

Una altra de les comissions guardonades aquesta dècada va ser República Argentina. Aquests últims van aconseguir els primers premis els anys 8 i 8 . La comissió d’Espanyoleto es va alçar amb el màxim guardó l’any 86 amb Paco Roca. La falla tenia com a lema El nostre barri, i la fallera major infantil d’eixe any va ser María Isabel García i Aparicio amb el president infantil Óscar Guerrero i Almiñana. Als anys les comissions cada vegada apostaven més pel monument infantil, ja que la partida que anava destinada per a aquest cada vegada era més gran i això és podia veure reflectit als nostres carrers. 105

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 105

08/02/2018 11:53:21

En aquesta dècada algunes comissions com la de Molina-Claret guanyava per primera vegada el millor monument infantil de Xàtiva l’any . D’altra banda, un any abans aconseguia aquest guardó la comissió del Mercat. República Argentina també guanyava diversos anys com en les dècades anteriors, concretament els anys , i . Al va ser la comissió Juan Ramón Jiménez la que obtindria el desitjat primer premi de les falles infantils. Els últims anys d’aquesta dècada van ser de clar domini de comissions que no estaven acostumades a obtenir aquest premi: Abú Masaifa, que l’aconseguí els anys i amb l’artista José Angulo. L’any 8 va ser un any diferent per a tot el col·lectiu xativí en quant als premis al monument infantil, ja que per primera vegada en la història, la falla Selgas-Tovar va obtenir el primer premi de la secció especial, però la millor falla de Xàtiva va ser per a la comissió d’Abú Masaifa, que va ser la guanyadora del primer premi de secció primera. Al Selgas-Tovar finalment es va alçar amb el premi a la millor falla infantil de Xàtiva. Des de l’any les falles infantils continuen en la seua línia, però des del meu punt de vista, als carrers de la nostra ciutat es poden apreciar monuments de moltíssima qualitat.

En aquest any la comissió de Selgas-Tovar torna a guanyar per segon any consecutiu el màxim guardó de les falles infantils, tornant a guanyar els anys , 8i . Aquests dos últims anys l’artista infantil de la comissió va ser el xativí M.J. Blanco. A l’any i , República Argentina tornava a guanyar uns anys després del seu últim guardó en les falles infantils. Al Abú Masaifa, de la mà de José Angulo de nou, torna a guanyar la millor falla infantil de la ciutat. Molina-Claret al va ser la guanyadora en aquest àmbit amb una gran falleta plantada per Bernardo Estela. Els dos següents exercicis, i , la falla Benlloch va ser la gran triomfadora de les falles infantils de Xàtiva amb dos grans monuments plantats per Paco Roca. Un poc abans del , les falles també pateixen la crisi econòmica que hi havia en tot el país. Els monuments es continuen fent amb la mateixa il·lusió que sempre, però els pressupostos destinats per a aquests disminueixen notablement. També podem apreciar en els monuments com les noves tecnologies es van introduint i, gràcies a aquestes, la tasca dels artistes és molt menys costosa. A continuació us detalle les comissions, artistes i lemes de les últimes falles infantils que han guanyat a Xàtiva.

106

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 106

08/02/2018 11:53:22

ANY

COMISSIÓ

ARTISTA

LEMA

2010 2011

Abu Masaifa Selgas Tovar

Jose Angulo M. J. Blanco

Navegant per Internet Que plantarem?

2012

Selgas Tovar

M. J. Blanco

De quan es?

2013

Murta Maravall

M. J. Blanco

Vint-i-cinc i molts mes

Xavi Ureña

I quina es la teua il·lusió?

2014 República Argentina 2015

Ferroviària

Josep Almiñana

La Fira d´Agost

2016

Ferroviària

Josep Almiñana

Baby Falla

2017

Espanyoleto

Ramon Olivares

Amors

En aquests últims anys el primer premi del monument infantil ha estat prou repartit, ja que aquest l’han aconseguit comissions com Abú Masaifa, Selgas-Tovar, República Argentina, Ferroviària i Espanyoleto. Aquesta última va ser la guardonada en l’últim exercici faller. La falleta va ser plantada per l’artista local Ramón Olivares, que ja porta cinc anys plantant en aquesta demarcació, obtenint primers premis en totes les seccions on ha participat, incloent la secció especial l’any passat.

Doncs bé, fins ací una breu història dels monuments infantils a la nostra ciutat. Personalment, sóc un enamorat del monument major i infantil, i el que sempre intente és animar a les falles perquè aposten molt més pels nostres monuments, ja que, al cap i a la fi, són la part més important de la nostra festa, i si intentem que aquests creixin, la nostra benvolguda festa serà molt més gran i, per tant, podrà atraure a molts més forans a gaudir i conèixer-la.

107

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 107

08/02/2018 11:53:22

r Premi Falla Espanyoleto,

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 108

08/02/2018 11:53:23

Amors Artista: Ramón Olivares 1r premi secció especial 2017 Millor falla infantil de Xàtiva 2017

109

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 109

08/02/2018 11:53:23

110

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 110

08/02/2018 11:53:25

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 111

08/02/2018 11:53:27

Agraïm totes aquestes col•laboracions:

Alcocer Pla, Juan Ramón. Proleg...................................................... 6 Alcocer Pla, Juan Ramón. Et mereixes una recompensa..................... 131 Amor Alcubo. Les Falles................................................................... 33 Aparicio Baldrés, Teresa. Records i sentiments.................................. 85 Benito Climent, Pablo. Sentiment al llibret Faller.............................. 187 Crespo García, Ignacio. Micro-relat basat en una fotografia 3........... 167 Diego Ventura, Miquel. “Partidazo” de la jornada............................. 115 Esteve Domínguez, Juan. Primers premis infantils a Xàtiva............... 103 Fuentes Bono, Rafael. Vicente Maset, el xicotet, gran home.............. 201 García Morell, Pedro. Paraules a la nostra Fallera Major Infantil........ 74 García Salguero, Olga. Micro-relat basat en una fotografia 4............ 185 Gómez Valle, Pepa. Quan te tire a sobrar......................................... 145 Iborra, Sonia. Memòria d’un any...................................................... 40 L’advocat del diable. Preparant la cavalcada Infantil....................... 99 Lagardera Ventura, José Luís. Que sent un president de falla? ......... 159 112

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 112

08/02/2018 11:53:29

Lagardera, José Luís. La nit d’Adela................................................. 59 Marin, Sebas. Els100iments de l’elevador de falleres......................... 195 Martínez, Ferran. Micro-relat basat en una fotografia 1.................... 141 Navarro Ramírez, Antoni. El naixement de les Falles a Xàtiva........... 137 Ordiñana, Alberto. La Foguera germana.......................................... 54 Sánchez, Kike. Preguntes complicades............................................. 191 Sánchez, Ximo. Sentiments? Emocions?........................................... 149 Sanchis Boixader, Carla. Paraules a la nostra Fallera Major............... 26 Sanchis Boixader, Carla. Barreja de Sentiments............................... 35 Sisternes, Paco. Micro-relat basat en una fotografia 2...................... 155 Soro Guinart, Sonia. La música, clau de la societat........................... 20 Tello, Rubén. Llengua, sentiment I cultura popular. El llibret de falla.. 179 Torres Martínez, Ariadna. L’art dels sentiments................................ 119 Tortosa García, Rafa. Juntes falleres, bunyols i altres metalls nobles. 169 Vicedo Revert, Neus. Hola Ampi!..................................................... 31 Vicedo Revert, Neus. Vols ser tu l’iglú d’algu?.................................. 91 113

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 113

08/02/2018 11:53:29

114

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 114

08/02/2018 11:53:30

“Partidazo” de la jornada Miguel Diego Ventura

“N

o sé què dir, no tinc paraules, però sí tinc sentiments...”. Aquesta frase és part de certa publicitat.

Tal dia com un 22 d’octubre de 2006, jugaven el Reial Madrid – Barça, per cert el resultat va ser de 2–0, el guanyador de la primera porra va ser Ricardo Juan, i el premi va ser de 14 euros. Alegria? felicitat? per guanyar aquesta primera porra? Dir-vos que Ricardo, és del Madrid, i suposadament i amb la victòria del seu equip, i el xicotet premi econòmic, cert que tindria alegria i felicitat. Casualitats de la vida, l’última porra feta en el moment d’escriure aquestes línies, és Reial Madrid – Barça altra vegada, on no hi ha cap guanyador i generem un pot de 19 euros per a la jornada 19, jugant Deportivo – València. Onze anys duguem fent porres. Quasi tots els caps de setmana, uns quants fallers i alguns no fallers, juguem i apostem. Una immensa majoria de vegades, i per l’amor que li tenim al València CF, és el València i l’altre equip, el “partidazo de la jornada”. Inclòs tenim un grup de “whatsapp”, on

115

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 115

08/02/2018 11:53:31

no es diu ni bon dia ni res de res més, ja sabeu el que és un grup de “whatsapp” moltes vegades, ji ji ji, i en este grup i de cap de setmana a cap de setmana, és on es llança el “partidazo de la jornada”. Cert és, que de qualsevol final també fem porra i de la mateixa forma, també fem porra el dia que obrim la caixa B, quant donem resultats econòmics, etc, etc. Existeix la tristesa, la frustració, la desesperança, per no guanyar la porra, i no guanyar-la perquè en l’últim minut, un dels equips marca un gol i el trenca la teua aposta. També esta l’humor i l’esperança que no ha faltat mai en aquestes apostes, inclòs, col·locant sempre el mateix resultat al llarg d’un any, i no encertant mai la porra amb eixe resultat. Hi ha gent que és d’idees fixes i sempre col·loca el mateix resultat. Vos parlaria del, 1-3, 3-1, depenent si es juga en casa o fora, del 0-0, que encara sent un resultat normalitzat, ha ocorregut. Amb el 5-1, 1-5, i apostant quasi totes les porres amb eixe resultat, una setmana que no s’aposta, “nyasssssss”, van i queden en eixe resultat.

Odi i sorpresa apareixen les vegades que hi han resultats anormals, i mes encara quant el resultat es contrari a la teua aposta i al teu equip. Vos diria que, la hostilitat, la por, la ira, els cels i la compassió, en aquestes apostes no es veuen. De vegades, existeix la gratitud, ja que algun que altre guanyador i en el moment de cobrar l’aposta guanyadora, es brinda a convidar-nos. I per acabar, la culpa, crec ha existit una vegada, i en eixe moment va ser on col·locarem certes normes, i que a data de hui encara estan vigents. Els 17 sentiments, i de forma molt reduïda, estan expressats. No sent ni sentiment, ni emoció, el pesat de totes les setmanes, abans de dir bon dia o bona nit, saluda amb “partidazo de la jornada”, i de vegades per ser pesat, hi ha certa gent que aposta. Fins la propera aposta .... !!!!!!

116

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 116

08/02/2018 11:53:33

117

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 117

08/02/2018 11:53:34

118

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 118

08/02/2018 11:53:37

L’art dels sentiments Ariadna Torres Martínez

legria, Ansietat, Desídia, Por, Tristesa, Sorpresa, Felicitat, Serenitat, Eufòria, Preocupació, Ira, Cels, Tranquil·litat, Decepció, Passió, Valentia... són paraules conegudes per tots i de segur experimentades en més d’una ocasió per mitjà dels sentiments, una emoció sotmesa a un pensament. Els antics creien que els sentiments eren alteracions de l’ànima, i per aquesta raó acaben associant-se al cor com a òrgan. Però en realitat els sentiments afecten la ment i tot el cos. Els sentiments sorgeixen amb l’etapa de socialització i acaben afectant l’escala general de valors amb l’individu. L’educació pot reprimir o fomentar determinats sentiments segons estiguen acceptats o no en cada comunitat. Alguns sentiments són bàsics, per ser més simples, i a partir dels quals deriven la resta. Per exemple, la por és més bàsica que el terror. Els sentiments considerats bàsics varien segons l’autor. Per a

Descartes són sentiments bàsics l’admiració, l’amor, l’odi el desig, l’alegria i la pena, en canvi per a Thomas Hobbes són sentiments bàsics l’interés, el desig, l’amor, l’aversió, l’odi, l’alegria i el dolor. Cada cultura potència uns sentiments i n’evita altres i també admet determinades formes d’expressar-los. Fins i tot hi ha sentiments que són específics d’una cultura. I que no existeixen en altres¹. Així la “vergonya aliena” és típica de l’àmbit hispànic, “l’amae” és un sentiment de dependència Japonès que enforteix la comunitat o el “fago” dels pobles micronesis, que barreja amor, pena i pietat. Per això Pinillos afirma que els sentiments són estats d’ànim especificats culturalment². Els sentiments són part de l’esperit humà. No obstant això ens costa adonar-nos d’ells i també expressar-los. Per a expressar-nos utilitzem la raó. El que sentim hem de passar-ho pel processador de la raó per poder entendre-ho i després

1. PRINZ, J. Gut Reaction: A percemptual Theory of Emotions. Oxford: University Press. 2004 . PINILLOS, J.L. Principios de Psicología. Alianza. Madrid, 1975. P. 349-350.

119

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 119

08/02/2018 11:53:39

expressar-ho oralment o de forma escrita. Així i tot hi ha una forma alternativa per poder expressar els sentiments i és a través de l’art. L’art sorgeix per la necessitat de l’ésser humà d’expressar el no racional que existeix en ell. Una obra d’art expressa més que mil paraules i, de vegades totes les paraules no poden expressar el que un ésser humà sent. Açò inclou qualsevol de les disciplines englobades en la paraula art; música, pintura, escultura, dansa.... En aquest cas serà a través de la pintura, per tenir una part racional, gràcies a les tècniques emprades en cadascuna de les disciplines i poder plasmar l’expressió d’un sentiment eteri. És en aquest cas on podem observar una selecció de diferents sentiments. Les obres d’art ens traslladen a llocs, moments, històries personals... Tenen un gran potencial evocador i ens situen en l’epicentre emocional de l’ésser humà. Des de la prehistòria les manifestacions artístiques ens han servit per a mostrar nostres més intenses preocupacions. Des de l’exaltació de l’amor, fins a les pertorbacions més intimes. És per això, que a partir d’alguns llenços que a continuació analitzarem, podrem trobar una exemplificació dels sentiments més comuns.

ALEGRIA

Bany, Joaquim Sorolla i Bastida, 1899

El Bany va ser realitzat per Joaquín Sorolla i Bastida en 1899, amb la tècnica oli sobre llenç. En aquesta obra i en la gran majoria de les que fa intenta captar la lluminositat mediterrània. En aquesta obra en concret apareixen quatre xiquets a vora platja, jugant dintre de l’aigua, sense cap tipus de preocupació. Aquest llenç és una clara representació de l’alegria, donada per la utilització del paisatge càlid d’estiu relluent, un mar ple de matisos, així com positivisme i tranquil·litat a parts iguals. És una representació que ens indueix a un sentiment

120

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 120

08/02/2018 11:53:40

alegre, joiós i sosegat al mateix temps. L’alegria és un sentiment de plaer produït normalment per un succés favorable que sol manifestar-se amb un bon estat d’ànim, la satisfacció i la tendència al riure o el somriure³. AMOR Obra original del pintor austríac Gustav Klimt i probablement la seua obra més coneguda. Es tracta d’un oli amb làmines d’or i estany sobre llenç que fa 180 x 180 centímetres i que va ser realitzada entre 1907 i 1908. Ací Klimt representa una parella tancada en la seua intimitat, mentre que la resta de la pintura es dissol en un fons brillant amb un patró extravagant, suggerint l’estil de l’Art Nouveau, així com les formes orgàniques del moviment Arts and Crafts contemporanis⁴.

El beso, Gustav Klimt, 1907-1908

L’amor és un sentiment universal, intens, fonamental en la necessitat de relació de l’ésser humà. El sentiment amorós es mostra com una necessitat fisiològica que pot generar conductes imprevisibles. Ens mostra la faceta més coneguda o popular del sentiment amorós, l’amor de parella, del colorit entusiasta en oposició al fons (la resta del món), la cara afable d’ella, la inclinació d’ell, el conjunt tan delimitat i tan difuminat... la imatge de l’amor.

. Definició estreta de https://es.thefreedictionary.com/alegr%C3%ADa (Data Consulta 29-12-17) Ͱ. ART NOUVEAU: és un estil internacional d’art, arquitectura i art aplicat , especialment les arts decoratives , que va ser més popular entre 1890 i 1910. Una reacció a l’art acadèmic del segle XIX, es va inspirar en formes i estructures naturals, particularment en les línies corbes de plantes i flors. ARTS AND CRAFTS: (“Arts i Oficis” o també “Arts i art meca”) és un moviment artístic originat a la fi del segle XIX. S’associa sobretot a la figura de William Morris, artesà, impressor, dissenyador, escriptor, poeta, activista, doctor, enginyer i polític. Un home polifacètic que es va ocupar de la recuperació de les arts i oficis medievals, renegant de les naixents formes de producció en massa. A part de William Morris, els seus principals impulsors van ser Charles Robert Ashbee, Philip Webb, T. J. Cobden Sanderson, Walter Crane, Phoebe Anna Traquair, Herbert Tudor Buckland, Charles Rennie Mackintosh, Christopher Dresser, Edwin Lutyens, Ernest Gimson, Gustav Stickley, i els artistes del moviment prerrafaelita.

121

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 121

08/02/2018 11:53:41

POR

si poguera ser qualsevol) que contrasta amb la tranquil·litat de la resta de vianants. Una obra d’art popular i empàtica amb els sentiments del pintor. La por és l’emoció més desagradable i intensa que s’origina en una situació de perill. Es tractaria d’una emoció primària amb caràcter adaptatiu, ja que suposa un mecanisme de defensa que ens permet actuar amb immediatesa.

El grito, Edvard Munch, 1893

Obra feta en 1893 per Edvard Munch amb oli, tremp i pastís sobre cartó que mesura 91 X 74 cm. Totes les versions del quadre mostren una figura andrògina en primer plànol, que simbolitza un home modern en un moment de profunda angoixa i desesperació existencial. El paisatge del fons és Oslo vist des del pujol d’Ekeberg. L’expressió del seu protagonista amb la boca en senyal de terror, les mans que cobreixen el rostre, el moviment ondant del seu cos, ens transporten a la idea del sentiment d’una manera molt evocadora. El turmentat autor plasmaria aqueixa desesperació des d’un punt de vista androgin i desconegut (com

TRISTESA Entre 1901 i 1904 Picasso va pintar una sèrie d’obres en les quals predomina el color blau, un dibuix precís de figures humanes distorsionades i allargades a la manera del Greco i uns temes plens de malenconia, dolor, pobresa i solitud.

El asceta, Pablo Picasso, 1903

122

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 122

08/02/2018 11:53:41

El Asceta va ser pintat en 1903. Representa un gest apagat i sense vida propi d’una ànima en pena. L’austeritat en el menjar, el cos sense vida i sobretot una expressió demacrada i severa, ens evoquen amb facilitat al sentiment. La tristesa és un sentiment que genera descoratjament, pessimisme i tendència al plor. És una de les emocions primàries. Es presenta després d’una situació adversa o una pèrdua, encara que després d’una gran alegria ens veiem superats també es pot manifestar aquest sentiment. FELICITAT

Arearea o El gos roig, Paul Gauguin, 1892, 75 x 94 cm

Aquesta obra va ser pintada per Paul Gauguin en 1892 amb la tècnica de l’oli sobre llenç mentre estava a Tahití. La paraula “arearea” és tahitiana i vol dir passatemps, diversió entreteniment alegre i gojós. En primer plànol hi ha un gos i una parella de dones, una toca una espècie de flauta, l’altra escolta. La dona que escolta es considera la figura central de l’escena i ens introdueix a ella mitjançant la seua mirada, al mateix temps que la inclinació del seu rostre ens convida a escoltar la música que fa la seua companya. Aquesta mateixa escena ens transporta fins al fons, on veiem altres dones ballant davant d’un ídol. És una escena que transmet el caràcter primitiu de Tahití, justament el que cercava Gauguin quan “fuig” de París. La felicitat és una emoció que es produeix en un ésser viu quan creu haver aconseguit una meta desitjada. Sol anar aparellada a una condició interna o subjectiva de satisfacció i alegria com podem observar en aquesta obra. SERENITAT Aquest és un dels retrats més famosos de la història de l’art, però encara no se sap qui va ser la model. Encara que la veritat és que aquest no és un retrat. Es tracta d’un “tronie”, un gènere pictòric 123

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 123

08/02/2018 11:53:42

típic de l’holanda del segle XVII que significa «rostre» o «expressió», i que consisteix en la simple representació de la cara d’un personatge anònim que no tenien intenció de ser un retrat identificable i que es produïen per a demostrar la perícia d’un artista.

L’artista usa entre altres colors el blau ultramar, el pigment més car que existia, encara que sabem que en aqueixa època Vermeer no passava per una situació econòmica massa esplaiada. Pintava una mitjana de sol dos quadres a l’any i tenia gens menys que 11 fills i diverses treballadores en la seua casa (potser la xica era una d’elles). El rostre de la xica és una meravella, sembla estar visca en la tela. La jove de la perla torça la cara per a mirar-nos directament, amb una serenitat que ens inunda. Obri la boca com iniciant una conversa amb nosaltres i la seua pàl·lida pell, al costat dels seus llavis i el pendent, brillen intensament sobre el fons negre.

La jove de la perla, Johannes Vermeer

Vermeer va disfressar a aquesta misteriosa xica amb estil oriental (turbant inclòs) i li va posar aqueixa famosa perla en forma de llàgrima que apareix en uns altres dels seus quadres.

La serenitat és aquella actitud de les persones de respondre davant qualsevol imprevist o situació sense deixar-se arrabassar per sentiments o emocions desestabilitzadores. Una persona serena és una persona pacífica, i en pau amb el seu entorn, amb els altres i amb si mateix. Algú seré és capaç de conservar la calma i el valor en situacions de perill per a tractar de cercar la millor solució per a escapar del mateix o reduir els possibles danys. La serenitat ens permet acceptar-nos a nosaltres mateixos i als nostres propis sentiments.

124

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 124

08/02/2018 11:53:43

La serenitat és un valor personal⁵. IRA La nit del 3 de maig de 1808, els francesos van afusellar, en diversos punts de Madrid, als patriotes detinguts després del seu alçament del dia anterior contra les tropes franceses. Els madrilenys, amb armes improvisades, van intentar detenir l’eixida de Palau de l’últim dels infants, en Francisco de Paula, el menor dels fills de Carlos IV i María Luisa, que anava a ser conduït a Bordeus per a reunir-li amb els seus pares. La «revolució» de Madrid va determinar l’esclat de la guerra contra Napoleó, i la repressió de l’exèrcit francés, detenint i executant indiscriminadament a innocents i culpables, va revelar immediatament als ulls de tots el sanguinari i cruel de l’enfrontament, sense caserna, que havia començat aqueix dia entre espanyols i francesos. En aquest quadre ens representa el sacrifici dels espanyols. L’execució dels quals s’havien alçat el 2 de maig. Aqueix dia, cap a les dues de la vesprada, les tropes de Murat, que ocupaven Madrid amb un exèrcit de trenta mil homes, havien aconseguit sufocar la revolta del poble, començant a actuar immediatament una Comissió Militar que, sense

Los fusilamientos del 3 de mayo, Francisco de Goya, 1814, 268 x 347 cm

escoltar als detinguts, dictava les seues sentències de mort. En grups, els condemnats van ser enviats a diferents llocs de Madrid per a la seua immediata execució: el passeig del Prado, la Porta del Sol, la Porta d’Alcalá, el portell de Recoletos i la muntanya del Príncep Píu, i van ser afusellats a les quatre de la matinada del 3 de maig. Goya segurament no va veure les execucions, encara que vivia prop del lloc d’una d’elles, la Porta del Sol, però va deure conéixer els detalls, doncs el fet va tenir una gran repercussió a Madrid, on un nombre elevat dels seus cent vuitanta mil habitants va perdre aquell dia algun familiar, amic o veí. El pintor va deure documentar-se amb precisió, com era habitual en ell.

. Definició estreta de https://es.wikipedia.org/wiki/Serenidad (Data Consulta 29-12-17)

125

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 125

08/02/2018 11:53:43

L’enclavament de l’afusellament està perfectament recreat pel pintor, amb l’exactitud d’una vista topogràfica de la ciutat. Més enllà de la «muntanya» contra la qual estan situats els que van a morir, la fila dels últims condemnats avança des dels edificis del fons, derruïts durant el segle XIX: la caserna del Prat Nou, on havien estat confinats fins a l’hora de l’execució, i el convent de Donya María d’Aragó, prop del que havia sigut el palau de Godoy.

Llueixen tots el seu sabre de tirs llargs i “chacó” sense visera, i porten el capot reglamentari, tal vegada perquè aqueixa nit havia començat a ploure i feia fred. Entre els espanyols que caminen cap a la mort, apareix un religiós, vestit de negre, que evidencia el desig de Goya de representar els fets amb rigor, ja que va ser allí l’únic lloc de Madrid en què es va executar aqueix dia a un sacerdot, en Francisco Gallego i Dávila. Descamisats molts d’ells i mal vestits, perquè havien sigut capturats en el matí del dia anterior, calorós i assolellat, s’enfronten a la mort. Goya va realitzar una escena complexa, reprenent amb realisme modern les directrius de la gran pintura italiana d’història, que enlluerna per la capacitat del seu autor de representar els més variats sentiments i afectes de l’ésser humà en tensió.

La caserna del Prat Nou, a més, i la propera caserna del Conde Duc, eren els centres d’acantonament dels soldats francesos que van actuar en el piquet d’execució, que el seu uniforme els identifica perfectament, malgrat el sumari de la pintura, com a pertanyents al Batalló de Mariners de la Guàrdia Imperial.

El valor, la por, la resignació o la desesperació dels quals encara estan vius s’uneix commovedorament a la quietud ombrívola dels morts en primer terme⁶. El grup dels soldats sense rostre, inflexibles, contrasta en la seua estructura disciplinada i mecànica amb el desordre de les seues víctimes. En ells es veu clarament representat el sentiment

Sens dubte coneixia les xicotetes vinyetes populars que recordaven els fets i hauria sentit testimoniatges del succeït, ja que, per exemple, va haver-hi un supervivent entre els quals anaven a ser afusellats en aqueix lloc, que va fugir cap a la zona baixa del riu Manzanares.

6. Estret de https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/3-de-mayo-de-1808-en-madrid-los-fusilamientos-de/ f0f52ca5-546a-44c4-8da0-f3c2603340b5 (Data Consulta 30-12-17)

126

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 126

08/02/2018 11:53:44

de la ira un terme d’origen llatí que es refereix a la fúria i la violència. Es tracta d’una conjunció de sentiments negatius que genera enuig i indignació⁷. GELOSIA Caín va ser el primogènit d’Adán i Eva i per tant va ser el primer ésser humà nascut. Abel va ser el segon fill d’Adán i Eva i protagonitzarà la primera mort d’un ésser humà. Abel va triar per al sacrifici un primogènit del seu ramat i greix d’ells mentre que Caín va compondre la seua ofrena amb fruits de la terra. Déu va parar esment al sacrifici d’Abel i va ignorar l’ofrena de Caín. Després del rebuig de Déu a l’ofrena de Caín, el relat bíblic prossegueix amb el retret de Déu a aquest per la seua ofrena i l’empipament de Caín. Posteriorment Caín convida al seu germà a anar al camp i una vegada allí es va alçar contra ell i el va matar⁸. Llavors Yahvé va preguntar a Caín «On està el teu germà?» al que Caín va respondre «No sé, Per ventura sóc jo el guardià del meu germà?».

Caín i Abel, Odilon Redon, 1886

Odilon Redon en aquest dibuix fet amb carbonet ens representa just el moment en el qual Cain encés en gelosia s’alça contra el seu germà Abel i es disposa a matar-lo. La gelosia és una resposta emocional que sorgeix quan una persona percep una amenaça cap a alguna cosa que considera propi. Comunament es denomina així a crear una possibilitat que indueix sospita o inquietud que la persona estimada pare esment en favor d’una altra. També es coneix així al sentiment d’enveja cap a l’èxit o possessió d’una altra persona⁹.

. Estret de https://definicion.de/ira/ (Data Consulta 30-12-17) 8. Estret de http://innovacampus.ugr.es/relatosbiblicos/?page_id=222 (Data Consulta 3-1-18) . Estret de https://es.wikipedia.org/wiki/Celos (Data Consulta 3-1-18)

127

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 127

08/02/2018 11:53:44

TENDRESA Oswaldo Guayasamín naix en Equador, un 6 de juliol de 1919 en la ciutat de Quito. La seua trajectòria ve des de l’any 1942 fins a la seua mort. El nom de Guayasamín, significa en “quechua” “Au blanca volant”. Guayasamín dedica la seua vida a la pintura, l’escultura, i les seues col·leccions. Molt identificat amb la revolució cubana i amb tots els processos de canvi que vivia en aqueix llavors Amèrica Llatina. La seua obra humanista reflecteix el dolor i la misèria que suporta la major part de la humanitat i denuncia la violència que li ha tocat viure a l’ésser humà en el Segle XX. La seua obra és com un crit d’angoixa dient “ja no mes, açò ha de canviar”. És a dir que en cadascuna de les seues obres hi havia com un missatge subliminal que parlava de la cerca d’un canvi. Però no solament en un ambient de la política sinó que també cercava un reconeixement del mestissatge que era alguna cosa tan única de Llatinoamèrica. Se sap que Guayasamín va ser amic personal d’importants personatges del món, i a alguns d’ells els va fer els seus retrats.

La tendresa, Oswaldo Guayasanín, 1989, Oli sobre llenç

Aqueixos amics eren els germans Fidel i Raúl Castro, François i Danielle Mitterand, Pablo Neruda, Gabriel Garcia Márquez, Rigoberta Menchú, Mercès Insulsa, el Rei Juan Carlos d’Espanya , la princesa Carolina del Mònaco, entre altres. Guayasamín va ser capaç de pintar en llenços fets amb sacs de gra i de modelar tosques pedres fins a aconseguir autentiques obres d’art. Aquesta obra de La Tendresa correspon a la seua 3ª etapa pictòrica anomenada Edat de la Tendresa.

128

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 128

08/02/2018 11:53:45

Amb més de 100 obres és un homenatge a la seua mare i a totes les mares del món com a símbol de defensa de la vida¹⁰. D’origen llatí és la paraula tendresa que ara ens ocupa. Es tracta d’un terme que és fruit de la suma de dos components d’aquesta llengua: l’adjectiu “terno”, que és sinònim de “tendre” o “delicat”, i el sufix “ura”, que s’utilitza per a indicar un resultat o una activitat. Tendresa és la característica d’alguna cosa tendra. Aquest adjectiu pot referir-se a allò que resulta fàcil de partir, tallar o esquerdar o que pot deformar-se de manera simple. El concepte també s’empra de manera simbòlica per a referir-se a la candidesa, innocència o ingenuïtat dels xiquets o dels animals i a la sensació que provoquen aquestes qüestions en els adults. La noció de tendresa també s’utilitza per a al·ludir a la condició de les persones que són cordials, càlides i agradables¹¹. L’essència de l’art és principalment transmetre i expressar, de manera diferent, els sentiments o emocions. En moltes de les obres que hem pogut observar prevalen més els sentiments que la realitat en si, i ho fan a través de diferents elements com

les tècniques utilitzades, el color, el dinamisme, els personatges que apareixen representats i de quina manera els representa l’autor, els xicotets detalls i el sentiment. El sentiment que fa que el pintor elabore un quadre d’una manera o altra perquè necessite transmetre que es sent de determinada manera, però també els sentiments que li fica als personatges representats o a una simple pinzellada perquè evoque un sentiment o altre en l’espectador. És sense dubte una forma d’expressar el món interior de cada pintor, els seus sentiments i emocions més profundes, però també fer partícip a l’espectador d’eixe món interior i facilitar que senten i experimenten emocions i sentiments diferents del que el pintor ha volgut plasmar. L’art en definitiva ens ajuda a canalitzar emocions, pors, sentiments... que en alguns casos serveix fins i tot de teràpia per a les persones, ja que hi ha sentiments que no es poden expressar amb paraules però sí que es poden veure reflectits en les imatges, formes, colors, textures... Endinsent-nos en l’art i deixem-nos dur... per poder sentir....

. Estret de http://www.marisolroman.com/2015/01/29/ternura-1989/ (Data Consulta 3-1-18) . Estret de https://definicion.de/ternura/ (Data Consulta 3-1-18)

129

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 129

08/02/2018 11:53:45

130

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 130

08/02/2018 11:53:46

Et mereixes una recompensa Juan Ramón Alcocer

Si allò dit fins ara ens passa en qualsevol aspecte de la nostra vida, el món de les falles no es podia quedar enrere. Les comissions estan formades per dos tipus de persones: els que treballen i els que donen conversació als que treballen... A la vegada, el conjunt de fallers que donen conversació als que treballen podia subdividir-se en diferents grups: els que manen, els que diuen com ho farien ells, els que parlen dels que treballen, els que ho fan dels que no treballen, i així la llista podria ser més ampla.

La veritat és que la millor recompensa a la que cadascú pot aspirar és paladejar eixe regust de satisfacció interna que cap persona pot sentir al contemplar el resultat de la seua tasca ja realitzada.

Uns i altres, tots, estan convençuts de ser mereixedors d’algun tipus de recompensa, per la seua implicació en la falla. Aquesta necessitat de sentir-se recompensats va obligar, als nostres avantpassats fallers, a establir una sèrie de compensacions que, a falta de sous monetaris, reconegueren la llavor de determinats fallers dintre de les seues comissions. I, si eixe reconeixement poguera fer-se públic per a que tothom s’adonara d’ell, molt millor.

Però, encara així, si puguem aconseguir que “els altres” també valoren eixa tasca feta com nosaltres ho fem, el sentiment de satisfacció aconsegueix el marc que li faltava.

Supose que un plantejament semblant a l’anterior va fer que el tipus de recompensa establit fora una exclusiva “xapeta” que el faller poguera lluir per a que tot aquell que el vegera poguera concloure que

iguem clars: tothom desitja, encara que ho negue de paraula, que les persones que l’envolten valoren la seua llavor i, si és possible, que la valoració siga positiva.

131

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 131

08/02/2018 11:53:47

estava davant d’un faller treballador. I així naixen els bunyols i els distintius a València, els gessamins a Gandia, els socarrats a Xàtiva i altres tants en diferents poblacions falleres de la Comunitat Valenciana. Però, de tots ells, ens centrarem en un propi de la nostra ciutat, i que va nàixer quan va començar a estar de moda això de reconèixer públicament el treball del faller: la recompensa. La investigació l’hem centrat als llibres anuals disponibles de la Junta Local Fallera de Xàtiva. El més antic que hem pogut consultar és el referent a l’any 1969: en aquest llibre no es fa menció a cap tipus de guardons als fallers. El següent llibre revisat ha estat el de l’any 1973: en aquest ja apareix la relació de fallers guardonats amb bunyols d’or i d’argent, però encara no es parla de recompenses. És a l’any següent, 1974, quan apareix junt a la relació de bunyols i distintius, una nova categoria de guardó: l’escut d’argent. Al llibre de la JLF, baix l’encapçalament Escuts d’Argent, es relaciona una llista de catorze persones, precisament el mateix nombre de persones com de comissions existents aquell exercici. La llista només conté nom i cognoms de les catorze persones premiades, però no a la falla a la que pertanyien.

Socarrat d’honor No obstant això, hem consultat el cens de la Falla Espanyoleto d’aquell exercici, en el qual hem trobat el nom d’un del catorze relacionats: José Cerdá Llácer. Els fets què hi hasquen catorze noms, el mateix nombre de comissions i un guardonat per comissió, ens fa pensar que aquest premi Escut d’Argent és sinònim al que, a partir d’eixe any i fins l’actualitat, s’anomena Recompensa. Un altre indici que ens indica eixa similitud el trobem al mateix llibre, en la secció on es desenvolupa el programa de festejos preparat per a eixe any. Quan fa menció a l’acte de presentació de la Fallera Major de Xàtiva, es recull el següent: “… En este

132

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 132

08/02/2018 11:53:49

acto serán otorgadas las recompensas a los falleros que hayan sido acreedores de las mismas…”. L’article 31 dels Estatuts de la Junta Local Fallera de Xàtiva regula la concessió d’aquest guardó. Aquest article, modificat en juny de 2015, defineix les qualitats que ha de tenir un faller per poder obtenir-la: “Amb el fi d’estimular els legítims mereixements dels qui treballen per les falles dins de les seues comissions i dins de la Junta Executiva, la Junta Local Fallera té establerta l’entrega anual del guardó anomenat RECOMPENSA”. Al seu punt 2, apartat b) diu que tindrà dret a aquesta recompensa “un membre de cada comissió fallera que cadascuna d’aquestes designe”. Veritablement, si allò que es premia és el treball dintre de la comissió, pareix lògic que siga aquesta la que trie al millor candidat. Menuda papereta que se li espera a la presidència de la falla en qüestió! Menys mal és que el mateix article, però al punt 3 diu: “Aquesta recompensa només podrà ser rebuda una vegada”. La vessant positiva d’aquest punt és que es pot repartir el guardó d’entre més membres de la comissió, a una per exercici. La vessant negativa apareix quan el conjunt de fallers treballadors ja la tenen: en eixe cas, a qui li la donem?

Als dos congressos fallers locals en els que he estat present, ha sorgit la necessitat de preservar aquest guardó, perquè en el seu esperit es troba el premiar al faller que treballa al sí de la comissió, en contraposició a altre tipus de guardons que es dediquen a corroborar nombre d’anys censat com a faller, independentment de la tasca realitzada. D’aquest tipus podem trobar-ne els socarrats (naturals de Xàtiva) i els bunyols (del cap i casal). L’article 32 dels Estatuts de la JLF de Xàtiva, en referència a la concessió del socarrat, diu: “Per premiar la tasca dels fallers que s’han distingit per la seua activitat i treball al llarg dels anys en benefici de les falles... la Junta Local Fallera crea el guardó anomenat SOCARRAT”. Per la seua part, el Reglament Faller, resultat del VIII Congrés General Faller de València, al seu article 67 replega el següent: “A l’efecte d’estimular i reconèixer els mèrits acumulats amb el transcurs del temps d’aquells fallers que de forma continuada treballen per la major esplendor de la festa de les Falles, s’estableixen les següents recompenses: a) Bunyol de Coure. b) Bunyol d’Argent. c) Bunyol d’Or. d) Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer. e) Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer.”. 133

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 133

08/02/2018 11:53:50

Encara que els dos estableixen, a les seues definicions, un reconeixement a la tasca realitzada, tots dos són concedits tan sols per acumulació d’anys com a integrant d’una comissió. D’aquesta manera, fins i tot els que donen conversació als que treballen poden sentir la satisfacció de ser premiats dintre del món de les falles. Tothom content!.

JLF de Xàtiva en els següents termes: “Amb el fi de premiar els legítims mereixements d’aquells que han treballat pel major esplendor de les falles d’aquesta ciutat, la Junta Local Fallera establirà la concessió del Socarrat d’Honor que recaurà cada exercici en aquella persona que reunisca l’esmentada condició...”

A la part superior de l’article s’havia quedat una pregunta en l’aire: “A qui li la donem?”. Eterna pregunta que sorgeix any rere any, quan la presidència s’apresta a decidir quina personalitat fallera va a resultar agraciada amb la recompensa. A continuació venen els dubtes al voltant de qui gaudeix ja del guardó i a qui li falta.

Donat que és un premi que s’atorga pel treball fet, i no pel simple pas del temps com la resta de socarrats, propose des d’aquestes línies, que es deixe de nomenar “Socarrat” i passe a denominarse “Recompensa d’honor”. Proposta feta!

Com la figura de la presidència ja té prou mals de cap al llarg de l’any, li vindria bé poder disposar de la llista de fallers als quals ja se li ha atorgat aquest guardó. Per aquest motiu presentem en tabla adjunta, aquest llistat, junt amb algunes dades rellevants per a la comissió que paga la pena no oblidar.

Bibliografia.

Notarà el lector que hem deixat de banda un important guardó del qual no hem escrit res. Ho hem fet a propòsit. Es tracta del Socarrat d’honor, del que es parla a l’article 37 dels Estatuts de la

JCF. Reglament Faller. VIII Congrés General Faller. 2001 JLF. Llibre de Falles dels anys 1969, 1973-1979, 1981, extrets de la Biblioteca Pública Municipal de Xàtiva. Resta de llibres de col·lecció particular. JLF. Estatuts de la JLF de Xàtiva (Juny 2015).

134

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 134

08/02/2018 11:53:51

Relació de Recompenses donades a la Falla de l’Espanyoleto ANY

NOM

ANY

NOM

2018

Juan Enrique Vaquer Llácer

1995

Maribel Aparicio Gozalbez

2017

Inmaculada Diego Ventura

1994

Rafael Fuentes Bono

2016

Amparo Vidal Revert

1993

José Blasco Catalá

2015

Juan Ramón Alcocer Pla

1992

Ricardo Perales Bellver

2014

Alberto Ordiñana Gil

1991

Vicent Pla Mejías

2013

Isabel Marina Sánchez Tormo

1990

Francisco Roca Chorques

2012 (5)

Sofía Blasco Almiñana

1989

Mario Morata Martínez

2011

Erica Pastor Guerola

1988

Rufo Aguado Benito

2010

Javier Tormo Ferraut

1987

(1)

1986

(2)

José Vicente Taengua Gozalbes Alejandro Muela Mas

2009

Rosa Bru Murillo

2008

Trini Picó Canet

1985

Vicente Maset Tortosa

2007

Jordi Edo Moreno

1984

Ricardo Fabra Perales

2006

Miguel Diego Ventura

1983

José Pla Morata

2005

José Perales Vila

1982

Vicente Burguet Montell

2004

Mª Nieves Frigols Gómez

1981

Francisco Guerrero Bolinches

2003

Vanesa Navarro Mestre

1980

José Luís Pérez Vidal

2002

Pedro García Morell

1979

Enrique Domínguez Boluda

2001

Óscar Guerrero Almiñana

1978 (3)

Emilio Martínez Gallego

2000

José Emilio Pla Muela

1977

José Catalá Molina

1999

Mª Nieves Pont Cuenca

1976

Vicente Pastor Aviñó

1998

Emilio José Mira Soriano

1975

Juan Tormo Esparza

Marta Fuentes Bono

1974

José Cerdá Llácer

1997

(4)

1996 ( ( ( ( (

Vicente Vicedo Sabater

) Aquest any se li atorga el Bunyol d’or col·lectiu a la comissió. ) Aquest any la comissió guanya, per primera vegada, el primer premi d’especial, en infantils. ) Aquest any se li atorga el Bunyol d’argent col·lectiu a la comissió. ) Aquest any se li atorga el Bunyol d’or amb Fulles de Llaurer col·lectiu a la comissió. ) Aquest any se li atorga el Bunyol d’or amb Brillants i Fulles de Llaurer col·lectiu a la comissió.

135

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 135

08/02/2018 11:53:51

136

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 136

08/02/2018 11:53:52

El naixement de les Falles a Xàtiva Antoni Navarro i Ramírez

i ha diverses opinions i interpretacions sobre l’origen de les falles, encara que molt poques es basen en dades i fets fefaents, ja que no es disposa de testimonis documentals que puguen datar el moment originari de la festa fallera. La presència del terme «falla» en la literatura valenciana es remunta al moment mateix de la conquesta, i figurava en el vocabulari de Jaume I. Ara bé, una cosa és la falla com a «torxa o simple foguera», i una altra de ben diferent «les falles de la vespra de Sant Josep». Als pobles valencians està arrelat el de contemplar les flames i que la festa té una gran acollida. Podem trobar documentades en les principals viles i

costum de focs proves ciutats.

A XÀTIVA eren els xiquets els que s’encarregaven de plantar per Sant Antoni les fogueres de canyes i canyots de dacsa. La tradició de fer fogueres festives és un constum arrelat. La seua celebració durant la festivitat de Sant Josep, on s’escenifica amb ninots un argument satíric, és una invenció urbana de les classes populars de la ciutat de València.

A mesura que es va difondre el caràcter popular de la festa, prompte va ser imitada pels veïns d’altres ciutats fora de la capital. És en 1865 quan a XÀTIVA els veïns de la Plaça de la Trinitat planten una falla, el tema de la qual s’encarregava d’elaborar Blai Bellver amb el títol «LA PESCA DE L’ALADROC». Segons la descripció de la falla, aquesta tenia tretze ninots, i representava una llacuna per la qual navegava una cistella de flors en forma de gòndola, ocupada per algunes senyoretes que s’entretenien peixcant l’aladroc. La falla va ser un gran èxit, i va animar a plantarne una altra l’any següent, el 1866, amb el títol de «LA CREU DEL MATRIMONI». L’argument versava sobre el somni d’un viatger que visitava l’infern i s’hi trobava moltes dones condemnades per diversos pecats originats per les bregues matrimonials. Tota l’escena es completava amb moltes banyes. La falla va provocar un monumental escàndol. L’arquebisbe de València, Mariano Barrio Fernández, es va assabentar del contingut del llibre explicatiu i el va enviar al Sínode Diocesà, que el va condemnar per obscè, immoral i injuriós al matrimoni. L’arquebisbe va cridar a l’alcalde de Xàtiva perquè no permetés

137

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 137

08/02/2018 11:53:53

la representació d’escenes tan impúdiques, i alguns llibrets es retiraren de la circulació. Per al 1867 es va preparar una altra amb el lema «ECLIPSES DEL MATRIMONI», amb un llibret de dotze pàgines imprés també a la impremta Blai Bellver, però en aquesta ocasió l’autoritat va instruir un expedient governatiu que prohibia l’edició i ordenava la destrucció.

En 1932, amb la finalitat de donar vida i animació a Xàtiva durant la festivitat de Sant Josep, la Sociedad Musical La Primitiva (La Vella) va proposar plantar una falla davant la seua seu social, a la Plaça d’Emilio Castelar. El president de la societat, Francesc Climent, es va encarregar de construir-la. El monument consistia en una gran lira i escenificava la gran rivalitat entre les dues societats musicals de Xàtiva, La Vella i La Nova.

Membrete de la carta enviada per l’Arquebisbe de València, de data 15/03/1866 (Arxiu Municipal de Xàtiva)

138

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 138

08/02/2018 11:53:54

L’entusiasme per Xàtiva augmentava.

festa

fallera

En proliferar noves comissions falleres, el 6 d’abril de 1933, la Comissió Municipal de Festes va decidir coordinar la seua activitat mitjançant un Comité Faller, amb les mateixes característiques que el de València. Va tindre lloc una reunió en el despatx de l’Alcaldia de Xàtiva a la que assistiren representants de cada comissió per a constituir el Comité Central Faller de Xàtiva. En aquesta reunió es va triar president del Comité al Tinent d’Alcalde de la Comissió de Fira i Festes, Siro Díez i Company. Entre les primeres actuacions del Comité figura la convocatòria d’un concurs de cartells anunciadors, i, a més, en maig va tindre lloc l’elecció de la Fallera Major de XÀTIVA. Va resultar proclamada la representant de la Plaça de l’Ajuntament, Lolita Sanz i Quiles. És aleshores durant els anys 60, 70 i 80 quan es consoliden i creixen les comissions falleres a XÀTIVA. Així és com, des d’aquella falla de 1865 fins als nostres dies, les falles a Xàtiva han experimentat una profunda transformació, en totes les seues vessants i, any rere any, tornen a la nostra ciutat amb força renovada.

Portada del llibre La creu del matrimoni, 1866 (Arxiu Municipal de Xàtiva).

139

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 139

08/02/2018 11:53:55

140

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 140

08/02/2018 11:53:56

Micro-relat basat en una fotografia Ferran Martínez

a mare que em va parir, 16 de març, 3:00 de la matinada i l’artista faller sense vindre. Porta dies sense contestar al telèfon. Ara què fem? Mira que l’esbós era xulo, aquest any sí que teníem opcions de guanyar…. Perquè l’esbós era el millor de tots, i mira que ens va dir l’artista que seria alta, 14 metres i ben carregada de ninots, més de 20, i, la veritat, amb el nostre pressupost de 8.000 euros, no podia deixar passar l’ocasió de contractar-ho. Els altres esbossos la veritat que eren molt més pobres i en la directiva ens adonàrem de seguida que si per eixe import ens plantaven 14 metres i més de 20 figures, el que volien els altres era guanyar massa diners a costa nostra. La veritat és que la vegada que anàrem al taller, se’l veia molt bona gent, i ens va convidar fins i tot a esmorzar. Això sí, el reportatge fotogràfic vestits de fallers la Fallera Major i jo en el taller ha quedat espectacular. 141

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 141

08/02/2018 11:53:57

Ays pobra Fallera Major… i ara què s’emportarà el dia de la cremà? Vinga, va, vaig a fer l’últim intent, a veure si contesta… Res, apagat o fora de cobertura… Haurem de plantar les poques peces que ens vam portar fa uns mesos i decorar-lo com es puga.

Nota: Aquesta ficció passa en la minoria de casos, ja que és habitual la serietat i professionalitat en els artistes fallers, però recorda sempre que en l’estafa de l’estampeta l’estafador sempre és l’estafat i que no existeixen duros a 4 pessetes. Si vas a contractar un artista, tria un o diversos professionals, informa’t de la seua trajectòria, estil, evolució, etc. Tria a qui millor encaixe amb el vostre projecte faller i deixa’l que desenvolupe les seues idees. Ell millor que cap altre, sap el que ha d’oferir per a realitzar un bon treball. Las subhastes d’esbossos, de vegades, no surten com ens agradaria.

142

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 142

08/02/2018 11:53:59

Esboç Falla Espanyoleto 1

6. Arxiu de Xàtiva 143

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 143

08/02/2018 11:53:59

144

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 144

08/02/2018 11:54:01

Quan te tire a sobrar Pepa Gómez Valle, Presidenta de la Falla Borrull Socors

Arribar a les Falles per tradició familiar, quedar-se en elles per passió animal. Irracional és l’amor, en totes les seues vessants, encara que totes les raons podria enumerar. Consciència i batec, raonament i improvisació, innovador i ortodox, net i brut, gran i xicotet, abraç i rebuig, per tu i per ningú. Les contradiccions conviuen en un equilibri etern, el foc és a l’aigua, el que els començaments als adéus. Així és la vida, són les Falles i és i no és el nostre ‘nos’. Remoure i commoure, fer pensar i oblidar, odi i atracció, treball i abandó. De la mateixa forma que no pots explicar un bes o una traïció a qui no s’ha enamorat i el cor l’han trencat, no pots explicar les Falles a qui no té sang de pólvora, pell de cartró, cor en flama, ment de crític i sarcasme a l’humor.

145

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 145

08/02/2018 11:54:02

Falles són no res i Falles en són tot. Com t’esfumes quan em falles, i quan me mires tornes a omplir-me de nou. Atrapada a ‘la paret suada’ encara que no hi haja foscor, al teu costat si t’allunyes i a les antípodes si estàs a prop. Sentiments d’anada i tornada, així estem, ens vivim, ens somiem, ens pensem i ens ho desfem tot. A punt de fugir, enganxats de patir. Sentir, mentir, dir sí mai més al no. Així són les Falles, així som tu i jo. Sentiments que sense tu, no són sent ni ment ni sóc.

Altra altra de tu.

146

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 146

08/02/2018 11:54:03

147

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 147

08/02/2018 11:54:04

148

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 148

08/02/2018 11:54:05

Sentiments? Emocions? Ximo Sánchez

uan em sol·licitaren un article sobre els sentiments, el primer que vaig pensar és que tindria poca dificultat per escriure’l, perquè, si hi ha algun esdeveniment on els sentiments es manifesten visiblement o estiguen arrelats, és en les falles. I quin faller no ha sentit, ha vist o ha experimentat en les falles l’amor, l’odi, la passió, la tristesa, l’orgull, l’alegria, l’enveja, la tendresa, etc.? Era qüestió simplement de posar en paper allò que pràcticament vivim i sentim cada dia en la nostra festa.

complicà, ja que per definir el sentiment utilitzen l’emoció i a mi em resulta difícil diferenciar-los. A poc a poc, i com més volia aclarir-me més m’assabentava dels entrebancs que tenia l’assumpte, i per formació seria un article més apropiat per a un psicòleg.

Però, quan em vaig posar a pensar com expressar amb paraules els sentiments, començaren els problemes i els dubtes.

Però els sentiments ja estaven tocant-me els c..., l’amor propi i la curiositat i estava decidit a saber si el que sentim per la festa o en l’entrega de premis o en les desfilades o en l’ofrena o entre els fallers i les comissions, etc., són emocions o sentiments? El primer assumpte seria identificar si les emocions i els sentiments són la mateixa cosa. I per esbrinarho vaig continuar profunditzant en la qüestió.

Per intentar aclarir-me em vaig dirigir als diccionaris, on vaig trobar moltes definicions d’allò que entenem per un sentiment: estat afectiu de l’ànim; disposició emocional cap a una cosa, un fet o una persona; part moral i emocional de l’ésser humà que es contraposa a la part intel·lectual; capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions; experiència subjectiva de l’emoció, estable i més o menys duradora... I, lluny de clarificar-me els conceptes, me’ls

Una emoció és una reacció del cervell davant d’un estímul extern (alguna cosa que veig, escolte, sent...) o intern (record, pensament...). Les emocions són transitòries, intenses i de durada menor que els sentiments. Per exemple: estàs en l’entrega de premis i no et donen el premi que esperaves, possiblement sentiries enuig. Si et donaren el primer premi que no esperaves, quasi segur sentiries sorpresa i, si te l’esperaves, és probable que alegria.

149

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 149

08/02/2018 11:54:07

En canvi, un sentiment és l’addicció a l’emoció del pensament. Una emoció es converteix en sentiment quan es pren consciència d’ella. Per la qual cosa, un sentiment es dóna quan pensem en l’emoció i emitim un juí. Els sentiments solen durar més temps que les emocions, suceeixen després d’elles i no hi ha sentiment sense una emoció. Per exemple: no t’han donat el premi que tu creies que et mereixies i després de l’emoció d’enuig, et poses a pensar i eixa emoció es pot convertir en un sentiment de cels cap a l’altra comissió que li han donat el premi o d’odi al jurat o a la Junta Local Fallera. Així tenim que, davant qualsevol esdeveniment, hi ha una primera reacció emocional ràpida i inconscient. Insistint en l’exemple de l’entrega de premis, fan saber la comissió que ha guanyat el primer premi de falla i, instantàniament, els fallers d’aquesta comissió senten sorpresa sense saber d’on ha sorgit. Aquesta primera reacció inconscient és una emoció. Posteriorment a aquesta reacció, els fallers guanyadors del primer premi comencen a analitzar conscientment el perquè han aconseguit el premi, que pot haver sigut perquè el monument estava molt bé pintat, o perquè l’artista ha assumit riscos, o perquè és millor que la resta dels monuments,

etc. I aquests pensaments poden modificar la primera emoció que havíem sentit de sorpresa en alegria, felicitat o benestar. Aquesta segona reacció, modificada pel pensament conscient, seria un sentiment. Encara que aquesta definició és prou acceptada, la majoria de gent els utilitza com a sinònims, però tenint en compte que la reacció inconscient és molt difícil de controlar, però la conscient no, i en aquesta podem decidir què tipus de pensament volem tenir, i aquesta decisió està en les nostres mans. Els estudis coincideixen en el fet que les quatre funcions principals dels sentiments són: · el punt de vista subjectiu i particular del subjecte. · serveixen per indicar a la persona com es troba. · indiquen els valors segons els quals actua la persona. · són la base de la connexió que en uneix a altres persones. Els sentiments es poden dividir en tres tipus en funció de les reaccions que provoquen en la persona que l’experimenta: · Negatius, que es manifesta pel malestar de les persones i indiquen que alguna cosa no va bé (la tristesa, la ira, la por, l’hostilitat, la desesperança, la frustració, l’odi, la culpa i els cels).

150

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 150

08/02/2018 11:54:08

· Positius, generen en la persona un estat de benestar subjectiu i implica sensacions agradables i desitjables (la felicitat, l’humor, l’alegria, l’amor, la gratitud i l’esperança). · Neutres, no originen reaccions agradables ni desagradables, però faciliten posteriors estats emocionals (la compassió i la sorpresa). Els sentiments es manifesten principalment al cos, com una sensació física. Quan estem bé, el nostre cos està relaxat i còmode, i això ens dóna la sensació de benestar. Quan estem malament, en canvi, tenim diverses sensacions desagradables per diferents zones del cos: malestar a la panxa, tensió a la cara, etc. Depenent de la persona i del que estiga sentint en cada moment, la sensació és diferent. Així, una de les formes més importants de manifestar els sentiments és mitjançant les expressions facials, que són el resultat d’allò que pensem i del moviment dels músculs (ment i cos). Aquestes respostes són diferents segons la cultura, la societat, l’estat d’ànim, etc. Però, hi ha estudis que manifesten que hi ha sis sentiments que es poden detectar a les cares de les persones i que són les mateixes per tot arreu del món.

Que estiguem on estiguem, podem saber el seu significat i aquest no varia. Aquestes són: · Sorpresa: celles aixecades formant una línia corba i elevant-se, la pell estirada sota les celles, arrugues horitzontals a la zona del front, parpelles obertes. · Por: celles es presenten aixecades i contretes a la mateixa vegada, arrugues a la part central del front, parpella superior aixecada i la parpella inferior en tensió i els llavis entre oberts tensos i lleugerament contrets cap enrere. 151

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 151

08/02/2018 11:54:08

· Disgust: llavi superior aixecat, llavi inferior aixecat, tirat cap a baix i lleugerament endavant, nas arrugat, galtes aixecades, arrugues d’expressió sota la parpella inferior i celles baixes que empenyen cap a baix la parpella superior. · Ira: celles abaixades i contretes, línies d’expressió entre les celles, parpelles tenses, mirada dura, ulls mig tancats, llavis poden estar contrets amb les comissures dels llavis rectes o baixes, o bé, oberts i tensos i les pupil·les dilatades. · Alegria: comissures dels llavis cap a dalt, boca generalment oberta ensenyant les dents, es forma una línia des del nas fins a la vora exterior dels llavis, galtes s’aixequen i apareixen arrugues d’expressió sota la parpella inferior. · Tristesa: els angles interiors dels ulls s’aixequen, la pell de les celles forma un triangle, l’angle interior de la parpella superior s’aixeca i les comissures dels llavis s’inclinen cap a baix. Hem vist que alguns sentiments no es poden amagar i són visibles i, coneixent la forta càrrega d’emocions i sentiments de la festa fallera, caldrà controlar les primeres durant els dies de la festa i els segons durant tot l’any. I, per finalitzar i no confondre’ns, crec que el millor és considerar sinònims les emocions i els sentiments, però considerant que, si les emocions són difícils

de controlar, almenys caldria racionalitzar els sentiments. Els sentiments i les emocions són una part essencial de la festa fallera i que contribuiexen a fer-la més gran, perquè sense ells, la competitivitat entre comissions minvaria amb el conseqüent descens de la qualitat. Pense que a Xàtiva hi ha una excessiva quantitat de sentiments que es transmeten entre els fallers de les comissions i que perduren en el temps. I seria necessari despullar-se d’aquests sentiments adquirits per tradició i intentar objectivar una festa que és de tots. Perquè cadascuna de les comissions són diferents i necessàries. Perquè la proporció de fallers negatius o estúpids, és la mateixa en les comissions. I perquè d’eixa varietat brolla una festa diferent, interessant, captivadora, acollidora, sorollosa, artística i amb molt d’estil.

Bibliografia APESTEGUIA ARMIJO, ANA: Desarrollo personal. Educación emocional. Herramientas coaching. MIS BLOGS, INGRID: Fonaments de psicologia. ANGUITA, JAN: El teu lloc al món. GARCÍA, PILAR: ¿Cuáles son los 17 tipos de sentimientos del ser humano?.

152

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 152

08/02/2018 11:54:10

153

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 153

08/02/2018 11:54:10

154

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 154

08/02/2018 11:54:12

Micro-relat basat en una fotografia Paco Sisternes

é, per a mi és el primer article en un llibret de falla. Me digué el meu amic Alberto que plasmara els meus sentiments fallers en un escrit per al llibret…… i allà vaig!!!!

Moltes vegades m’he vist així vestit de faller i mirant des de dalt les falles, i m’he preguntat: Què faig ací?, Per què estic ací?, Còm he arribat a ací?, Què em resta per fer ací?. 155

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 155

08/02/2018 11:54:13

Són preguntes que sempre han tingut resposta per a mi mateix, ja que el dia que no tinga respostes m’apartaré d’aquest món tan estimat per mi com és el món de les falles, com vaig dir en el meu primer discurs com a president de la comissió Falla El Cid –Plaça de la Trinitat. Encara que vaig néixer en un poble de tradició de FOC, veia una falla i creia que ja les havia vist totes…… Quin foraster no ha dit en el meu poble de naixement que totes les fogueres de Sant Antoni són igual? La diferència està en viure la festa des de dins. Aquesta és la raò per la qual totes les falles no són igual.

Per què estic ací? Doncs gràcies a la persona que tinc des de fa 25 anys al meu costat. Ella me va fer entrar al primer casal faller de la meua vida, el casal de la nostra falla. Va ser el primer contacte que vaig tenir amb el món faller, i ella estava al casal com a casa. Tota la família fallera. El seu avi fundador en 1ª generació, en l’any 1933, de la falla El Cid; el seu pare president de la mateixa durant molts anys; germanes ,cosins, oncles, tots fallers. Recorde que vam entrar i ens vam anar.

El dia de la plantà, (totes les mans són bones) vaig preguntar al president de la comissió si podia ajudar. La resposta va ser la que jo esperava, si. Des d’aquell dia no he faltat a cap plantà. Encara que no era faller censat, gaudia com un xiquet d’eixa nit. Després ja com a faller de fet, les meues obligacions pels càrrecs que he representat dins de món faller xativí no m’han permès estar des de primera hora, però quan finalitzava l’acte em canviava de roba i allà estava plantant falla. I seguiré plantant-ne mentre puga.

Cóm he arribat a ací? Crec que per la constància en les coses que em propose. En els 25 anys que porte plantant falla, només porte sis de faller censat. En aquests anys no he parat de treballar per les falles. I no només per la meua comissió, ja que és un error que cometen molts fallers que només veuen la seua comissió. Pense que cal veure tot el món faller xativí per tal de millorar-ho. A l’any següent de censar-me en la meua comissió, vaig ser vicepresident. Als dos anys, com s’estipula en els estatuts de la nostra falla, em vaig presentar a president, sent elegit per ser-ho eixe any, i realment vaig estar orgullós de representar a aquesta comissió.

156

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 156

08/02/2018 11:54:16

Va ser un gran any per a mi coneixent més el món faller xativí, presidents i falleres majors d’altres comissions, i a la resta de fallers xativins, naixent entre nosaltres una gran amistat. Vaig gaudir de la festa fallera, no sense haver de pasar alguns entrebancs en el camí de president de comissió, com tots. En tots els llocs han anat posant pedres en el camí que hi ha que superar. Des d’ací done les gràcies a totes eixes persones que ho fan, perquè com a jugador d’escacs que sóc, pense que ensenya més una partida perduda que una guanyada.

Què faig ací? Treballar per i per a les falles. No estic d’acord amb moltes coses que ocorren al món de les falles. Hi ha prou coses que es podrien millorar, però la tasca és de tots, no només del fallers. Treballe per millorar la festa fallera. Sóc defensor dels estatuts (per això estan), i, com en ells s’assevera, complirà i farà complir. Això he tractat de fer des de la JLF. He estat tres d’eixos sis anys de faller censat que sóc com a membre de la JLF, formant part un gran grup de gent treballant per les falles (Frikis Fallers), desenvolupant diferents càrrecs dins d’aquesta, coneixent gent de tota la Comunitat Valenciana en reunions, presentacions, sent membre actiu de les reunions en diferents juntes locals per a que les

falles fossin Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, anant a reunions a les 18h i tornant a la 1:30h a casa, i al dia següent a la meua feina. He recorregut moltes poblacions, he conegut a molta gent, però per damunt de tot, com sempre dic a tots i els diré: gaudeix que ja mai més tornaràs a passar per ací.

Què em resta per fer ací? Després de tot el què ha passat en aquest món de les falles, què em falta, i em conteste: allò que et proposes si encara tens força, perquè l’edat és relativa, i avui sóc president de comissió. Demà ja veurem. També conservar mentre puga allò que tant ens ha costat aconseguir, i ensenyar a mantenir la nostra festa com a PATRIMONI DE LA HUMANITAT. Només em dic “disfruta d’allò què fas” i si qualsevol dia em pregunte, “què faig ací?” i no em sé contestar o no m’agrada la resposta, m’apartaré a un costat d’aquest món tan estimat per mi com és el món de les FALLES. Vull donar les gràcies a totes eixes persones que m’han deixat compartir amb ells aquests sentiments fallers. 157

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 157

08/02/2018 11:54:16

158

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 158

08/02/2018 11:54:17

Què sent un president de falla? José Luis Lagardera Ventura Periodista i aguantador de president faller

ens dubte, pertànyer al col·lectiu faller suposa viure un autèntic terratrèmol de sentiments, ben diversos a mesura que va passant l’any.

Eufòria, alegria, ràbia, resignació... de vegades inclús embriaguesa. Ser faller és conviure amb un allau sentimental. Però d’entre tots els agents que en formen part, hi ha una figura especialment rellevant, que viu tot aquest moviment molt més profundament. Es tracta del president o presidenta de cada comissió; el capità del vaixell. De vegades, aquesta solitària figura és substituïda per una Junta Gestora, un grup de persones que treballen conjuntament a la direcció, sense tindre un cap visible que destaque per damunt de la resta. Amb tot... què se li passa pel cap a una persona per a agafar el timó de la falla? Què sent? Els ho hem preguntat a tots els màxims representants de les comissions xativines, i les respostes han estat ben diverses. “A mi no m’ha agradat mai ser Fallera Major, i pensava que sent presidenta podia ajudar als meus fallers”, assegura Maruja, qui comanda des de fa un bon grapat d’anys la Falla Ferroviària.

“Estic tants anys... que pel que es veu vaig encertar”. La seua definició del que són les Falles es podria resumir en la paraula Felicitat. “I un compromís amb la meua comissió. Per a mi ser presidenta; ser fallera, és un autèntic luxe”. I de presidenta a presidenta, aquesta vegada de la Falla Joan Ramon Jiménez. Yolanda va decidir donar el pas perquè creia que les falles necessitaven un canvi en general, i la seua comissió en particular. “Pensava que era el moment de fer-ho, i l’única manera era estar al capdavant de la meua comissió”. Malgrat tot, reconeix que al principi es tractava d’una responsabilitat molt gran: “Havia de demostrar que podia fer-ho, per ser dona, ja que feia anys ja se m’havia negat eixa possibilitat. Ara sent satisfacció de veure que les coses realment han canviat. Que hem evolucionat i anem a més. La comissió ha respost, i jo estic encantada”. Seguint per l’Avinguda, arribem a la falla Abú Massaifa. Per a Rafa ser president era el pas lògic després d’estar nou anys com a vicepresident i membre de Junta Gestora. “A banda, em va acabar de convèncer el fet de que la meua novia es presentava a Fallera Major”.

159

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 159

08/02/2018 11:54:18

Rafa recalca la importància de poder col·laborar amb la resta del món faller, i amb la cultura i la tradició que comporta. “És important mantenir-la, que la gent jove anem prenent el relleu”. Unes falles que qualifica amb una paraula: Valencià. En la mateix línia que Yolanda, es troba Guillermo, president de la Falla Sant Jordi i un dels benjamins d’aquest càrrec. “La meua falla necessitava un canvi, i hi havia molta gent jove. Una persona ideal, vaig creure que era jo, perquè comprenia als joves però també a la gent més major. Podíem trobar un equilibri que, pel que es veu, ha estat fructífer”. Sent que, malgrat ser el màxim representant, continua sent un faller més. “Es tracta de la gestió del que tothom fa. La gent aporta i jo gestione. Anirem cap on la gent diga. I anem a tot”. Aquesta última frase, explica, ho va canviar tot. “Una frase pot canviar la trajectòria d’una falla. D’estar quasi en tercera a estar competint en primera. D’estar apagats, a estar il·lusionats i compensats. #AnemATot és el que senc com a president”. També hi ha que repeteix en el càrrec. És el cas de Rafa, a la Falla Molina Claret, qui pensava que devia tornar a causa de les circumstàncies que travessava la seua comissió. “En la primera vegada que ho vaig ser, em vaig decidir perquè m’agraden

molt les falles i volia veure aquest món des d’un altra perspectiva”. Verbalitza, amb seguretat, que ser president és un orgull, i reconeix que malgrat que no es pot comparar a ser Fallera Major, “és una responsabilitat molt gran això de portar una falla endavant”. També repeteix José, a la Falla República Argentina. Ell va debutar a l’exercici 2009/2010, estant dos exercicis, mentre que la seua tornada es va produir l’any 2014 fins l’actualitat. Ambdues vegades va ser proposat al càrrec per membres de la comissió. “La primera vaig acceptar perquè després de molts anys com a faller en actiu em movien moltes inquietuds per saber com seria ser president, a banda de la il·lusió i les ganes de fer bé les coses”. L’experiència el va enriquir, però va pensar que hi havia que deixar pas a gent nova, “perquè sinó passa com a la política, tot s’enquista. Però això no volia dir que anara a ser un ‘Fins sempre’. Sabia que algun dia tornaria a repetir”. En el seu quart any al capdavant de la falla en aquesta segona època, reconeix que és un càrrec que pesa. “Però al mateix temps, quasi tots valoren el teu esforç”. Destaca el treball en equip i la duresa de ser president. “Moltes vegades llançaria la tovallola perquè són molts els problemes que planteja una comissió tan nombrosa com la meua. De vegades et passes la vida torejant i no és fàcil.

160

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 160

08/02/2018 11:54:19

Altres vegades, i sobretot quan el treball té la seua recompensa, els sentiments afloren i sentir que has fet un bon treball és molt gratificant”. No obstant, però, es queda amb una paraula: Compromís.

és contraria a dur-ho. Almenys treballe a València i no a Sevilla”, bromeja. Entre els sentiments que baralla, “respecte” pel càrrec, “alegria” per tindre l’oportunitat de ser-ho, “amor” a la festa i “gratitud” als fallers per recolzar-lo.

La mateixa definició fa Javi, de la Falla Corts Valencianes, a la que afegeix Sentiment, valga la redundància. Ell debuta en això de ser president. “Vaig creure convenient que, després de dos anys a Junta Local sense haver sigut president de la meua comissió, era el moment de donar el pas”. Els sentiments que li desperta el càrrec són similars als que sentia estant a la Junta, però un tant contradictoris. “La finalitat en els dos casos és treballar per les falles, però mentre a JLF ho fas per les falles, a la teua comissió ho fas pel bé dels teus. A més, la meua és una comissió de nova creació, portem quatre anys, i hem de treballar molt per consolidar-la a les falles de Xàtiva”.

La família és un pilar fonamental a l’hora de decidir donar aquest pas, però el terme és molt més sentimental quan la pròpia paraula pren sentit. És el que passa a la Falla del Mercat, on el seu president Rafa destaca que “quan a algú li pica, ens hem de rascar tots”. Ell va aplegar a la presidència perquè en aquell moment la persona que ocupava el càrrec estava cansada i volia que la gent jove prenguera els comandaments. “Jo en aquell moment tenia 25 anys, i es va produir eixe relleu generacional amb l’ajuda de les persones més majors que hi havia aleshores. Hi ha que saber rodejar-se de gent que t’ajude. Amb ganes i il·lusió, es pot tirar endavant”.

Alguns ja han parlat del treball en equip, i precisament eixa és la paraula que destaca Alberto, el president d’aquesta comissió: Espanyoleto. Com a Javi, a ell la idea de ser president de la falla li rondava pel cap feia anys, i una vegada decidí que el seu temps en Junta va acabar, va decidir presentarse. “Imaginava que després de l’aprenentatge en Junta era una bona opció, a més de que la feina no

També destaca el to familiar de la seua falla Paco, el president de la Falla El Cid Plaça de la Trinitat, que torna després de passar uns anys a la Junta Local Fallera. “La primera vegada que vaig ser president, va ser per culpa d’una aposta. El segon any, perquè la Junta Gestora que estava no anava a continuar i volia clavar a la gent jove dins de la falla, ja que la nostra comissió està regida per gent major, i de fet

161

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 161

08/02/2018 11:54:19

“Com en cada col·lectiu, dins de les falles hi ha diverses etapes. Quan la gent major deixa pas a la gent més jove hi ha que agafar el càrrec. En el meu cas, prèviament he ostentat càrrecs d’importància, i saps que estàs preparat per desenvolupar la tasca. I si damunt tens a gent darrere, doncs molt millor”. Assegura sentir “alegria” per la gent que té al seu costat i “força” per continuar endavant i aguantar les envestides. Però si destaca una paraula, és Il·lusió. “Amb la gent que tinc, i sense por a res, Yes, we can”.

els nostres quatre vicepresidents són gent jove i molt vàlida”. Tanta importància té la família per a ell que ens confessa que l’avi de la seua dona va ser un dels fundadors de la comissió en segona generació, allà pel 1942, i que el seu sogre ha estat president durant set anys, a més de que el seu fill és faller des d’abans de nàixer. Però si ha de resumir-ho tot en una paraula, eixa és Falles. “Al dir eixa paraula diem molt. Defense la festa de les falles, i no la festa que hi ha en falles. És a dir, la seriosa, la tradicional, la que ens ha fet ser falles UNESCO”. Com passa amb altres, Carlos (Falla Tetuán), també és novell en açò de la presidència i també ve de Junta Local Fallera.

Fran, de la Falla Sant Jaume, ens destaca una paraula que encara no havíem escoltat: Amistat. El seu cas és curiós. El dia que va decidir formar part d’una Junta Gestora, estava a punt d’esborrar-se de la falla per qüestions personals i professionals. “Estava passant una situació crítica al meu treball. Però veia que a la comissió hi havia un buit, provocat per la falta d’una figura representativa, i com que ningú volia o podia fer-se càrrec, vaig donar el pas”. Hui, malgrat que mai s’ho hauria imaginat, és president. “Fins a eixe moment mai havia tingut cap càrrec, però em venia bé perquè jo sóc una persona a la que li agrada coordinar i promoure iniciatives. M’ha aportat molts amics”.

162

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 162

08/02/2018 11:54:20

Ser president també emociona, com li ocorre a Josep, de la Falla Verge del Carme. Ell és president per una promesa. “Sara i jo quedàrem en que quan ella fos Fallera Major, jo anava a ser president. I després de molt de temps en junta, ella em va comunicar que volia representar a la comissió i jo vaig caure del burro. Al remat, una experiència més”. Duu tota la vida sent faller de la seua falla, pel que ho sent com una cosa especial. “No em veig en un altre lloc. Havia de ser president si o si”. Una cosa semblant li ocorre a Santa, de Raval, que viu molt la seua falla de tota la vida. “El que m’han fet sentir i el que jo senc per ells, no es pot expressar en paraules. Mai m’ha vingut al cap canviar-me de comissió”. Eixe sentiment de pertinença va fer que quan el president d’aleshores li ho va demanar, ell decidira agafar el càrrec. “Mon pare va ser president, i jo volia agafar el relleu”. Per a ell la falla ho és tot hui per hui. “Sóc faller del Raval des que vaig nàixer i he passat per tots els càrrecs de la meua comissió. Representar a la teua comissió i tindre un projecte, duent-lo a terme, i que estiga eixint bé, és una meravella”. “Impressionant” és també per a Enrique, de la Falla Selgas Tovar. Ell representa a la comissió del seu barri, la que l’ha vist créixer i la que sempre

ha tingut a prop. “És com estar a casa. Què millor que ser president de la teua falla de tota la vida?”. Enrique tampoc troba paraules per expressar el que sent. “És un orgull. T’has criat en ella, coneixes a la gent i has vist els seus èxits i els seus fracassos”. A Neus (Falla Benlloch), la broma se li’n va anar de les mans. Ella és presidenta perquè durant les passades falles ho va estar parlant i li va començar a picar el cuquet. “Que si una fallera major, que si l’altra vicepresidenta, que si la xiqueta la Infantil... vam anar acomboiant-nos i res. El dia de la reunió vaig alçar la mà i a començar una nova etapa”. Reconeix que els sentiments de vegades són contradictoris, però els baralla entre emoció per veure el que passarà, preocupació, sorpresa, satisfacció quan les coses ixen bé o millor del que esperava i alegria de veure les cares de les falleres majors que gaudeixen dels actes. “Jo també he sigut fallera major i sé el que es sent i el que significa això per a una dona fallera”. I com ella diu: “Sarna amb gust no pica”. I si bé no totes les falles tenen president o presidenta, totes tenen representants, i algunes els tenen en forma d’una Junta Gestora. És el cas de la Falla Sant Feliu. Santi ens explica que portava molts anys de faller i volia viure una nova experiència. 163

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 163

08/02/2018 11:54:21

“Des d’aquest càrrec la nostra tasca és fer que gaudisca tota la comissió, especialment les Falleres Majors. Són moltes hores invertides en el treball, sense que es vegen els problemes que sorgeixen durant l’any”. Si s’ha de resumir tot el que suposa, ell escull la paraula Vocació. Lucía, de la Falla Murta Acadèmic Maravall, va pensar formar part de la Junta Gestora per intentar aportar alguna cosa nova a la comissió després de viure durant dos anys l’experiència de formar part de la Junta Local Fallera de Xàtiva i estar envoltada d’un important ambient faller en tots els aspectes, tant a la ciutat de Xàtiva com per altres localitats de València. “Vaig viure i conviure amb moltes altres persones relacionades amb les falles, que em van il·lusionar a començar un nou projecte a la meua comissió”. Exposa que tant ella com les seues companyes de la Junta Gestora senten la mateixa il·lusió i passió, si bé és cert que també hi ha moments durs. “Entres en un nou projecte, que no acaba de complir-se, i al que li sorgeixen inconvenients. Malgrat això, seguim amb molta força i xafant fort”. A causa de la complexitat de definir de forma resumida el sentiment per les falles, es queda amb unes quantes paraules: passió, esforç, estima i paciència.

“Un grapadet d’aquesta última és necessària quan et trobes al capdavant d’una comissió”. I acabem amb Pedro, de la Falla Passeig Cardenal Serra, qui explica que la decisió de formar part de la Junta Gestora venia implícita amb el fet de crear una nova comissió a Xàtiva. “Tots els joves vam donar el pas i jo vaig ser un dels quatre que em vaig decidir a assumir major responsabilitat fins al moment. Ja són onze anys... i això ja pica!”. Per una banda Pedro sent un excés de responsabilitat, ja que “tots sabem com funcionen les falles a l’hora de baixar el llom”. Però el major sentiment és el de satisfacció, “ja que suposa el veure que una falla que naix amb tot en contra i sense mitjans de cap tipus, s’ha mantingut, inclús creixent i consolidant-se”. Ser president o presidenta –o bé representant- de la teua comissió, al remat, és un sentiment que no es pot resumir. Per això cal mesclar totes aquestes paraules que han anat apareguent al text. Sols així algú que no coneix aquesta festa pot fer-se una idea del que suposa el càrrec que comporta dur el timó d’una associació. Encara que, com en tot, el millor és provar-ho. Mentre siga pel bé dels teus i de la festa fallera, mai et quedes amb les ganes. Eixe sentiment si que no li’l desitge a ningú.

164

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 164

08/02/2018 11:54:22

165

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 165

08/02/2018 11:54:22

166

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 166

08/02/2018 11:54:24

Micro-relat basat en una fotografia Ignacio Crespo García

premi. Després tot són llàgrimes de felicitat o decepció, abraçades i mans al cap perquè ningú es pensava que eixe moment podia arribar.

lantà, Lliurament de Premis, Visita Oficial a les Falles, Ofrena, Romeria a Sant Josep i la Cremà, que és quan tot s’acaba, com un sospir. Així és com passen les Falles. Tot l’any preparant els nostres cinc dies tan especials i ja són un record, un exercici més que afegir al currículum faller. Sembla que va ser ahir quan estàvem nerviosos plantant el nostre monument. Tot l’any treballant per saber si estàs entre els tres primers, tant de pressupost i tantes influències en les altes esferes perquè després, els que tenien el pitjor pressupost, guanyen el primer

Però els banderins són allò menys important. El més valuós en una comissió és l’ambient que hi ha dins. Tant és de quina comissió formes part, tot depèn de la voluntat que tingues per incorporar-te a la que serà la teua família. Reunions, sopars, nomenament, presentació, actes i més actes, però sobretot, rebre i fer crítiques, perquè fins qui menys s’ho pensa, les rep. De la nostra festa, des de fa poc Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, només podem dir que és la millor festa del món, que qualsevol persona que s’acosta a qualsevol ciutat fallera podrà gaudir de moments únics. Només els fallers podem dir que no és or tot allò que lluu, que dins de cada Junta (eixe autogovern que tenim), bé de la comissió, local o central, és un món a banda, cal triar amb cura a la gent que tens al teu costat, no vaja a ser que després et sorprenga i et quedes en una mà davant i l’altra darrere. 167

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 167

08/02/2018 11:54:26

168

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 168

08/02/2018 11:54:27

Juntes falleres, bunyols i altres metalls nobles Rafa Tortosa Garcia Director d’El Verí del Foc

ls fulls del Pensat i Fet de 1932, Nicolau Primitiu escrivia les accepcions de “bunyol” i apart de ser considerat, en gramàtica, com un nom substantiu masculí, feia referència de la llepolerfa: «Pasta feta, rònegament, de farina de candeal i d’aigua, que es cou en l’oli brusent. Entre el dit gros i l’ índex de la ma esquerra, s’agarra un poquet de la pasta, ajuntant els dits per a que es faça forat al pessic, tirant-la en la caldera i girant-lo sovint amb una vareta de carrasca o de faig, acabada en punta, que té en la ma dreta la bunyolera, qui deu d’ésser formosa i estar vestida de llauradora per què isquen bons els bunyols. Resulten al traure’Is una espècie de rollets molt bufaners i mal traçats, fins a poder dir que no es troben dos bunyols d’igual ni encara pareguda mena; ni u tan sols que siga de forma regular ni simètrica. Al bunyol, calentet, se’l rebolca pel sucre o la mel per a menjar-se’l». Apart d’esta accepció gastronòmica —la més valenciana i fallera—, Primitiu ens aportava l’estètica: «Es diu a una cosa mal traçada i pitjor feta: ésser un bunyol, fer un bunyol» així como la toponímica —Bunyol o Rafelbunyol, per exemple— o la referent a la demosofia, quan es diu d’aquell individu que troba aquella cosa que li ve molt bé.

Estes cinc accepcions són les considerades en aquell 1932. L’estimat lector, de ben segur si és faller, pensa en una sisena: aquella referida a la insígnia per excel·lència, una condecoració que fou inventada el 1945 per la Junta Central Fallera (JCF), dins del context d’unes falles assumides pel règim dictatorial com una magnífica oportunitat de control polític i social de tota la ciutat a través de les comissions falleres, que funcionaven com si foren comités de vigilància del barri (Patraix, 2014). L’èxit dels primers anys, amb l’extraordinari increment de la festa, l’alcalde, el Comte Trenor decidix el 1944 que la JCF siga regulada i sotmesa a normes i d’esta manera les falles seran totalment controlades (Pérez Puche – Lladró, 1978: 61). A l’igual que la JCF va refermar el seu poder sobre les Falles del cap i casal, també estengué els seus tentacles fins a altres poblacions que plantaven falles, com per exemple, a Alzira, doncs es constitueix el mateix any la Junta Local sota l’auspici de València ciutat. Així que la nova xarxa fallera, amb la Junta Central Fallera com a centre del control, farà que la resta de poblacions amb Junta Local Fallera assumisquen les regles que s’imposen des de València, com ara el procés de constitució de comissions falleres,

169

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 169

08/02/2018 11:54:29

amb l’aportació dels censos fallers; el procés de censura aplicat als cadafals fallers, la vigilància del programa de festejos a realitzar o, com vorem, el nombre de falleres majors a tindre. Així mateix, les distintes juntes locals es beneficiaran de l’atorgament dels Bunyols a les comissions falleres i als fallers. Esta dependència de les juntes locals respecte a la JCF anirà minvant a l’arribar el procés de transició democràtica doncs, en alguns casos, finarà la dependència i en altres, a l’actualitat, es seguix una (certa) vinculació cap a l’òrgan faller del cap-i-casal. Estes juntes locals, com una mostra de la independència institucional, crearan les seues pròpies recompenses falleres. Tot este procés, des de la creació del bunyol fins l’autonomia de les juntes locals, és el que pretenen mostrar i analitzar en este treball amb la recopilació i aportació de dades.

encara que va haver-hi persones d’excepció que reberen el guardó sense altre mèrit que ser el que van ser. D’entre els personatges als quals li se va atorgar esta distinció cal destacar a Francisco Franco, qui la va rebre de mans de la Fallera Major el 6 de maig de 1947 en una visita oficial del dictador a València, atorgada «com a exponent de l’estima i l’adhesió dels fallers valencians». En este cas, segons consta en l’acta de concessió, va rebre el Bunyol de Brillants, guardó que es va crear atenent amb excepcionalitat la singularitat històrica del receptor. El 24 de febrer de 2015, la JCF, a instàncies de Roberto Ruiz i Antonio Parrilla Sánchez, representants d’Esquerra Unida a l’òrgan rector faller i fallers, va ser aprovada la proposta de retirar-li la insígnia al darrer cabdill, amb una votació molt ajustada: 44 vots a favor, 40 abstencions i 10 vots en contra. Els dos promotors van fonamentar la seua petició en l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica.

*** L’11 de març de 1945 els periòdics recollien, amb tota mena de detalls, el nou guardó faller. El Bunyol naixia en tres categories: or, argent i coure i amb una normativa on l’antiguitat dins del món faller era el mèrit primordial per a la seua consecució,

La insígnia del bunyol, creada sota la presidència de la JCF de Clemente Cerdà, es descriu així: «Al objeto de crear entre los elementos que intervienen en la fiesta un legítimo afán de superación que con miras al engrandecimiento de la misma y que con sus esfuerzos y sacrificios tengan un

170

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 170

08/02/2018 11:54:30

reconocimiento público, esta Junta Central Fallera, por unanimidad, acordó la creación del distintivo fallero cuyas características se reseñan más abajo y del que habrá tres clases: oro, plata y cobre»¹. Així que la recompensa fou creada per esperonar la competitivitat amb la finalitat d’incrementar el control oficial sobre les bases falleres. El fet de poder atorgar insígnies a títol honorífic a il·lustres personatges de la cultura, l’economia o la política va fer que prompte es convertiren en un instrument d’adulació i deferència envers el poder (Hernàndez, 1996:178). Este generós repartiment farà precís encimbellar més el rang de les distincions i propiciarà el naixement del Bunyol d’or amb fulles de llorer (1957) i el Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer (1974). Per a les comissions infantils també s’establiren una sèrie de recompenses regides pels anys censats com a faller dins dels infantils. L’anomenat Distintiu fou la insígnia, dividida també en or, argent i coure. Els fallers i falleres de les altres poblacions falleres, com hem dit abans, també van gaudir de

l’atorgament dels Bunyols amb la prèvia sol·licitud per part de la secretaria de cada comissió fallera a través de les juntes locals. Una activitat que encara s’està fent a la majoria de poblacions llevat d’algunes que el seu col·lectiu faller va decidir posar fi a la pertinença a la JCF i, en conseqüència, deixar de rebre estes recompenses. És el cas de la Federació de Falles de Gandia, la qual va decidir donar-se de baixa de la JCF durant l’exercici 1976-1977. Una sèrie de circumstàncies van fer prendre esta decisió: «En el año 1969, la Junta Local de Gandía, junto con la Central de Valencia y alguna otra de la Región Valenciana fundan lo que será posteriormente la Comisión de Juntas Locales. Desde este año Gandía participó activamente en cuantas reuniones y actividades a nivel regional se celebraron, pero la aprobación del Reglamento fallero de Valencia y cuya aplicación estricta chocaba frontalmente con algunas de las peculiaridades propias de las fallas gandienses y, concretamente, con el Reglamento de la Junta Local, obligó, ante la denuncia formulada por Valencia del nombramiento de cinco Reinas Falleras por las Comisiones gandienses, en vez de una sola

. Citat en Pérez Puche – Lladró (1978: 65).

171

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 171

08/02/2018 11:54:30

Fallera Mayor como preceptuaba el reglamento de la capital a que la Asamblea tomara el acuerdo de separarse del organismo regional, causando baja en el mismo por acuerdo del pleno celebrado en Valencia el 9 de febrero de 1977» (Tarrasó i Coll: 1985:225). Uns anys més tard la Junta Local Fallera de Gandia esdevenia en Federació de Falles de Gandia. A més a més, el col·lectiu faller de la capital de la Safor gaudia dels seus propis guardons: Els Gesmils de diamant, d’or i d’argent.

mesos d’abril i novembre de 1994. L’objectiu de crear un nou ens era clar: acabar amb la primacia que la JCF de València exercia sobre qüestions organitzatives en la festa d’altres poblacions i com a principal argument de què el nombre de comissions falleres de les poblacions superava les del cap i casal.

A l’igual que els fallers de Gandia, els d’Alzira emprengueren el mateix camí de crear un ens autònom a la dècada dels noranta. Els fallers i les falleres d’Alzira també tenen els seus guardons, el Flama per als majors (coure, argent, argent i murta, or, or i murta, or i murta amb brillants) i Coet per als infantils (coure, argent i or). A més a més, els alzirenys tenen la insígnia d’or de la JLF que s’atorga a membres de l’Assembla permanent per la seua llavor realitzada a les activitats falleres així com a l’alcalde, el president de la JLF i les Falleres Majors de la ciutat.

Les juntes locals de Gandia, Alzira, Carcaixent, Cullera, Algemesí i Villanueva de Castellón van ser el promotors d’esta iniciativa, inclús es va redactar un esborrany d’estatuts d’una Federació de Falles que finalment no va arribar a constituirse, davant la frontal oposició de JCF que va aportar dos informes jurídics basats en el reglament faller per a impedir la secessió (Castelló, 2015b:174). En definitiva, la JCF no volia perdre el poder de les falles que tradicionalment ha tingut, siga a nivell local i autonòmic, doncs no presta cap servei a les poblacions, tret de la concessió de recompenses. A la fi, esta oposició frontal de la JCF amb amenaces d’imposició de sancions incloses, la Federació va entrar en via morta i no va arribar a constituir-se (Castelló, 2015b:175).

Al caràcter d’autonomia assumit per la JLF d’Alzira calia afegir l’intent de crear una Federació de Juntes Locals. De fet es van establir contactes entre els

No és nova esta oposició, per part de la JCF, a la creació d’un ens que aglutine totes les juntes locals. Als primers anys de la transició hi hagué un

172

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 172

08/02/2018 11:54:31

intent davant la convocatòria d’un Congrés Faller de JCF. El periodista R. Ventura Melià recollia a un article titulat Adiós, fallas franquistas, adiós², les impressions d’uns quants fallers de València davant la creació d’un congrés que modificara el vigent. El faller Antoni Mora parlava de l’Associació de Fallers del País Valencià i deia que «pensamos que una cosa así sería útil e interesante, y celebramos varias reuniones con vistas a montarla. Teníamos apoyo incluso en las alturas. Pero el protagonismo de algunos lo tiró todo por el traste, lástima», mentre que Josep Vicent Bergon pensava que esta associació podria donar joc, «sería necesaria para ir preparando la alternativa al actual Reglamento y a la actual Junta Central Fallera, que es un invento de la postguerra. Hay que democratizar las fallas, y los falleros con espíritu democrático deberían unirse y debatir el mejor modo de quitarse de encima una herencia franquista que nos atenaza». Al cap i a la fi, és que molts presidents fallers no estaven a favor de cap liberalització i preferien que tot continuara igual. En aquells moments, davant el canvi polític efectuat, la gent instal·lada en el poder temia

. Valencia Semanal, núm . Valencia Semanal, núm.

, març . , - de maig de

la pèrdua del control assolit durant els anys del franquisme. Les falles eren el darrer reducte que els quedava per mantenir-lo i pensaven que la JCF seria una opció per promocionar les seues idees més enllà del hiterland de València, la qual cosa radicava en no donar vot, ni poder ni autonomia als fallers de la resta de poblacions. Un exemple clar fou el temor de què les juntes locals participaren al congrés de 1980. Un clar exemple és la resposta del secretari de la JCF, Pepe Maroto, a la qüestió de per què el tema de la presència de les falles dels pobles amb veu i vot havia resultat polèmic: «Cierto, el tema fue polémico y finalmente se consiguió por un escaso margen de votos que las fallas de los pueblos estuvieran presentes con todos los derechos. Es evidente que por su elevado número podían ser decisorias de cara a configurar un reglamento que está muy centrado en Valencia y que en muchas ocasiones no se respetaba en otras localidades»³. En definitiva, les relacions de la JCF amb les juntes locals resulten continuar d’igual manera i, en tot

173

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 173

08/02/2018 11:54:31

cas, amb l’ens del cap-i-casal en un esglaó superior, doncs les juntes locals també han assumit este rol i esta tradició, que transformada en immobilisme, fa que veiem aspectes d’incomprensió a l’actualitat, com puga ser el tractament distint que se li fa a la Fallera Major de València respecte a les falleres majors de la resta de poblacions, per exemple. Retornant a les insígnies, fem ressò d’unes juntes locals que han creat una pròpia però que mantenen els bunyols. La JLF de Cullera serà una de les primeres en crear el seu guardó atès que ho fa l’any 1973, amb les Culleres d’argent i or, a les quals s’afegix la Cullera d’or amb fulles de llorer el 1985 i la Cullera d’or i brillants amb fulles de llorer el 1995. Estos guardons, obtinguts mitjançant mèrits, també poden ser de caràcter honorífic (Castelló, 2015a:170-171). Primerenca va ser també la JLF de Torrent doncs «se va crear I’emblema “Torre” en 1971, en las categories d’or, plata y coure, per a premiar les actuacions dels hòmens que, per qualsevol circumstància, se distinguixquen pel seu amor a les falles i haver treballat per elles» (Beguer,1980).

Anys després es va crear la insígnia del Granerer: or, argent i bronze per tal de premiar als artistes i les comissions que guanyaven el primer, segon o tercer premi en les diferents categories (especial, primera, segona i tercera), tant major, com infantil. Esta recompensa en forma de medalla s’atorga el dia de l’entrega de premis de mans de la fallera major de la ciutat i de l’alcalde⁴. També la Federació Junta Fallera de Sagunt té al seu reglament la dualitat de recompenses. L’article 74 ens diu que: «A fi d’estimular i premiar els legítims mereixements dels que treballen per a la millor esplendor de les falles, s’estableixen les recompenses denominades Masclet de Coure, Masclet d’Argent, Masclet d’Or, Masclet d’Or amb fulles de Llorer, Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Llorer, Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Platí i Masclet d’Alta Distinció al Mèrit Faller destinades a recompensar els fallers/es que figuren en el cens faller, i que seran atorgades d’acord amb les normes de l’article 76. Les recompenses que concedeix tradicionalment la Junta Central Fallera de València es regiran d’acord amb el seu Reglament».

4. Agrair a Aitor Sánchez, qui ens ha facilitat les dades.

174

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 174

08/02/2018 11:54:32

A tota esta llista de guardons cal afegir el Masclet d’or honorífic que s’atorga a les Falleres Majors i a la presidència de la FJFS, principalment. Gran curiositat desperta el nom dels guardons amb referències a aspectes de les falles o casolans. En el cas de la Federació de les Falles de Borriana, el nom de la recompensa està lligat a la taronja. Així que la de menys rang és anomenada Fulles verdes per convertir-se en Taronja d’argent, d’or, d’or amb flor de taronger i, la màxima, la Taronja d’or amb brillants i flor de taronger. Cal afegir a les Taronges, el Distintiu d’or de la JLF que s’atorga a tos els membres de les comissions falleres que compten amb vint-i-cinc anys de cens. Amb el VIé Congrés Faller, l’any 1997, es van aprovar els nous guardons i recompenses de la JLF de Xàtiva. Es seguia gaudint de la Recompensa de la JLF, atorgada a un membre de cada falla i un de la junta executiva cada any i es creava el Socarrat amb les categories de coure, argent, or i brillants. Per als infantils n’és el Socarradet d’or, argent i coure. A més a més, es creava el Socarrat d’Honor de la JLF amb la finalitat de premiar els legítims mereixements d’aquells que han treballat pel major esplendor de les falles d’esta ciutat. Este guardó recau cada exercici en aquella persona que

estime reunisca l’esmentada condició aprovada per l’Assemblea General. Amb l’aparició d’estos guardons, al col·lectiu faller es va crear un debat sobre el paper que hi jugaven des d’aquell moment els Bunyols atorgats per la JCF. L’executiva de la JLF va plantejar, en un primer moment, que les comissions s’haurien de fer la gestió per a la concessió encara que a la fi es van gestionar mitjançant la secretaria de la JLF. Hui en dia tenen la mateixa consideració, Socarrat i Bunyol, en el col·lectiu faller xativí. Respecte al vincle de la JLF de Xàtiva amb la JCF, els estatuts només la recullen a un punt de l’article 1r on s’afirma que «a efectes legals, la Junta Local Fallera gaudirà de la mateixa condició jurídica que la Junta Central Fallera, per estar-hi integrada». *** Després d’este recorregut per les insígnies i guardons d’algunes poblacions falleres i davant el grau d’autonomia de les juntes locals respecte a la Junta Central Fallera, pensem que cal reprendre el projecte de constitució d’una Federació de Falles —o Confederació, per haver-hi ja federacions locals—. Seria el més lògic per diverses raons. La 175

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 175

08/02/2018 11:54:32

primera és que les falles de València, hui en dia i a pesar de la seua supremacia, cal considerar-les com unes falles més, doncs la resta de poblacions, a l’actualitat, ja tenen consolidada la festa de les Falles. A més a més, la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat és per a totes les poblacions, i en este cas, totes elles estan sota les mateixes condicions. Altra raó és que, amb la Federació, es produiria una vertadera vertebració del territori valencià gràcies a una festa consolidada i representativa del poble valencià. I la darrera de les raons, radica en l’ambigüitat creada amb les relacions d’unes juntes locals, autònomes però dependents econòmicament dels seus ajuntaments, que estiguen vinculades a un altre ens, la Junta Central Fallera, que esta depèn —econòmicament i en matèria de gestió— de l’Ajuntament del cap i casal. A més a més, la singularitat i quefer de les juntes i federacions falleres de moltes poblacions tenen una demostrada solvència de la pràctica de processos democràtics i d’aïllament de contaminació política, aspectes que la JCF encara sol transitar per la vora d’una contínua transició. Hui en dia, i davant les bones relacions de la majoria de les juntes locals amb la JCF —el denominat G8, que aglutina a 7 juntes locals i la central, és un exemple—, és el moment de donar un pas endavant per a la constitució d’una Federació.

I què fem amb el bunyols? Seguirem menjant-ne cada 19 de març.

Bibliografia - Estatuts de les Juntes Locals Falleres de Borriana, Sagunt, Alzira i Xàtiva. - Revista Pensat i Fet 1932. ‐ BEGUER ESTEVE, V. (1980): “Les falles i Torrent: Xicoteta història”, El Granerer 1980. ‐ CASTELLÓ LLI, J. (2015a): “La Junta Local Fallera”, Falla Raval de Sant Agustí 2015, AC Falla Raval de Sant Agustí, Cullera, pp. 168-173. — (2015b): “La Federació de Juntes Locals”, Falla Raval de Sant Agustí 2015, AC Falla Raval de Sant Agustí, Cullera, pp. 174-175. ‐ HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. (1996): Falles i Franquisme a València, Afers, Catarroja. ‐ PATRAIX, LL. (2014) :”El món a l’inrevés: falleres a València amb el puny en alt cantant la internacional a la portada de l’ABC… fa 77 anys” [en línia]. <http://blocs.mesvilaweb.cat/Lluis_ Patraix/?p=260847> [Consulta: 30-10-2017]. ‐ PÉREZ PUCHE, F. – LLADRÓ, V. (1978): Fallas en su tinta (1939-1975), Prometeo, València. ‐ TARRASÓ, J. I COLL, J. J. (1985): Historia de las fallas de Gandía, Artes Gráficas Vicent, Gandia.

176

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 176

08/02/2018 11:54:33

177

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 177

08/02/2018 11:54:33

178

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 178

08/02/2018 11:54:35

Llengua, sentiment i cultura popular: El llibret de falla Rubén Tello

a literatura popular, i en extensió la cultura que duu aquesta etiqueta, naix de la necessitat pregona del poble per convertir en art l’expressió més quotidiana. Per tant, és evident que, com a suecà que era, quan Josep Bernat i Baldoví escrigué a l’any 1855 el primer llibret de falla que es coneix¹, ho fera en valencià. La llengua en la que, com argumentava Bonaventura Carles d’Aribau a l’Oda a la Pàtria² hom ha estat alletat, hom pensa, hom somnia, hom resa...La llengua de la intimitat, de la vida. Suposem que tant Josep Bernat i Baldoví, com els fallers i falleres de l’any 1855, no podien entendre la descripció literària d’una festa de participació veïnal, com eren les Falles, en una llengua que no fos el valencià.

Per aquest motiu, espontani però cabdal, podem afirmar que la primera publicació de caire literari del món de les festes josefines es publicà en valencià. Ara bé, aquest fet, encara que insistim de tarannà, sense dubte, espontani, té una sèrie d’antecedents sense els quals hagués estat molt difícil que l’aparició del primer llibret faller s’hagués publicat en valencià. Aquests antecedents remeten a la literatura lúdico-festiva que venia realitzant-se en llengua valenciana des de l’Edat Mitjana. Així, podem parlar de tota una sèrie de producció literària popular, que un principi es transmetia de manera oral de generació en generació i que després, sobretot durant el mal anomenat període literari de la Decadència - i encara amb més força

. Pel que fa el cas de la referència del primer llibret de falla, Javier Mozas i Josep Lluís Marín, a l’article “El primer llibret de falla” publicat al llibret de la comissió fallera Els lleons – Poeta Mas i Ros de l’any , matitzen que el llibret de Bernat i Baldoví de és el més antic que es conserva, però no el primer, perquè no es pot descartar que n’hi haguera d’altres abans. De fet, reivindiquen que a l’Arxiu Històric Municipal es conserven unes mostres de literatura fallera que són de l’any ; un full de versos amb l’explicació de la falla planta al carrer Sant Narcí de València i un quadern manuscrit que conté versos de la falla del carrer d’Avellanes. . Peça poètica que hom considera l’inici del moviment renaixencista.

179

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 179

08/02/2018 11:54:36

al segle XIX, pel caràcter romàntic de la posterior Renaixença- es publicaren en reculls escrits. Entre ells podem destacar, d’entre d’altres, les peces poètiques de caire popular com les corrandes, les codolades, els col·loquis, els goigs, les nadales, els rodolins, els romanços, les tirades o les versades, composicions teatrals com els sainets, els miracles, les revistes, les passions, les sarsueles o les processons, altres creacions periòdiques de caràcter satíric i polític i creacions narratives com les auques, les rondalles, les llegendes o els contes. Produccions que segons Josep Lluís Marín a la Festa de les Falles³ les podem caracteritzar per: “Ser una literatura de consum popular amb intenció alienadora, sotmetre’s al paper subordinat que els atorga el sistema cultural, explorar els recursos còmics del llenguatge amb el tractament lingüístic dels personatges, no qüestionar el paper auxiliar del valencià respecte del castellà, extremar la dialectalització i la castellanització ortogràfica i no acceptar les solucions normalitzadores del valencià.”

El tipus de literatura, en definitiva, del qual naix i evoluciona el llibret faller. Unes lletres produïdes, sense interrupció, en valencià. De fet, per aquest motiu cada cop hi ha més veus que discuteixen el terme Decadència quan hom fa referència a la producció literària en llengua valenciana que hi ha entre la publicació del Tirant lo Blanch (1490) fins L’oda a la pàtria (1833) ja que, malgrat la mancança de producció de literatura culta en les nostres lletres, existí abundant producció de literatura popular valenciana. Els llibrets de falla, per tant, han assumit bona part dels temes i de les formes d’aquests gèneres literaris populars. Quan aquests gèneres, a principis del segle XX, el seu conreu entra en decadència, els llibrets de falla es converteixen en l’única manifestació actual del corrent. En paraules de Ricard Blasco: “Periòdics i llibrets són avui - per més migradament que ho siguen- una supervivència de la literatura popular del XVIII, que fins fa poc no havia estat degudament valorada per la crítica. Són quasibé un anacronisme, en la nostra èpica dels mass-media”⁴

. Consultar bibliografía. . Blasco, Ricard, “ No és tot foc de borumballa la literatura fallera”, Falles

, “ Els quaderns”, València, Garbí, p. ].

180

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 180

08/02/2018 11:54:37

Una mostra de l’èxit de recepció social del producte llibret de falla a la València dels tombants de segle, és la creació del concurs de llibrets de falla, a l’any 1903, per part de l’associació cultural valenciana Lo Rat Penat. Dita plataforma inicia aquests certàmens per tal de dignificar el llibret de falla, premiar els que destaquen “pel seu bon gust literari” i intentar perdre l’anonimat dels autors d’aquests ja que, sovint, participaven en l’elaboració literària d’aquests fulls fallers la major part de les plomes valencianes de renom a l’època. Així, autors de la mida de Josep Peris Celda, Maximilià Thous, Faust Hernández Casajuana, Alfred Sendín i Estanislau Alberola o en temps posteriors; Jacint María Mustieles, Josep Maria Puig, Severí Gustavino, Francesc Almela i Vives, el poeta Bernat Artola, Josep Maria Bayarri, Miquel Duran de València, Francesc Ferrer Pastor, Carles Salvador o Sánchez Cutillas, entre d’altres, signaren l’autoria d’algun llibret de falla i participaren al dit concurs. No obstant, tot i la brillantor dels lletraferits que elaboraven alguns llibrets de falla, aquests continuaren presentant el valencià vulgar i

castellanitzat de les seues fonts predecessores a la literatura popular del País Valencià, aquestes mancances normativitzadores esdevenien, per una banda, per la falta de formació d’alguns autors novells o no professionals i, per altra banda, pel pensament disglòssic dels autors més socialment reconeguts, els quals escrivien amb correcció la producció culta i, en canvi, com catalogaven al poble de senzill, empraven un valencià contaminat de castellanismes i de desgavells ortogràfics als fulls dels llibrets de falla. Amb els següents versos ho denunciava Carles Salvador: “com se comprèn que estimen, escriguen i venguen els llibrets/ explicatoris de les falles, tal com els fan, i diguen després que el /castellà és més fi, més senyor, quan ells per a la seua millor festa/ s’apiten i s’ensenyorixen en valenciana llengua?”⁵ A l’any 1926, i després de comprovar com la burgesia de l’època havia aconseguit controlar els gustos dels fallers al·lentant la competitivitat d’aquests a partir de diversos concursos remunerats, diverses associacions econòmiques i culturals demandaven al consistori un augment de la quantia dels

. Estrofa d’Oda a les Falles. Peça poètica publicada per Carles Salvador al diari La libertad.

181

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 181

08/02/2018 11:54:38

premis destinats a les Falles, fet que aprofità la Comissió de Festes de l’Ajuntament de València per a convocar premis literaris en les modalitats de poesia, periodisme, conte i cançó amb la intenció d’abastar la pretesa dignificació del llibret de falla i del valencià d’aquests escrits. El concurs, això sí, no anà més enllà de la primera edició. “Eixos premis, eixes pesetes a cuentos i a versos, si se donaren a llibrets que portaren dits treballs, mos pareixeria molt bé. [...] Si se fera lo que proposem, se dignificaria el llibret, per regla general prou chabacá, i a l’auloreta d’aquelles pesetes acudirien els bons poetes valencians, eixos inspirats rimadors qu’enlairen la llengua, pero als qu’els falten sempre vint aguiletes per a completar la peseta”⁶.

Com podem comprovar, durant aquests primers anys del segle XX, es succeïren els intents de dignificar la literatura i la llengua valenciana popular. La societat és conscient de la importància d’aquest model literari no pas ja per l’èxit d’acollida entre el poble valencià, sinó que, com les Falles, el llibret de falla és un reflex de la societat del moment, un espill de les costums i de la història d’un poble. Per tant, la història de la llengua valenciana pot quedar reflectida en les pàgines de les publicacions falleres, en les quals trobarem els tres elements que han caracteritzat al valencià des de mitjans del segle XIX fins ben avançada la democràcia del 1978; la forta castellanització de la societat, la manca de normativització i el secessionisme.

. Navarro Cabanes, Josep, “ El concurs literari del Ajuntament”, Pensat i Fet, València, núm

, març de

182

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 182

08/02/2018 11:54:38

Exemplar d’un llibret de falla realitzat per Alfredo Sendín , l’any 1934. 183

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 183

08/02/2018 11:54:39

184 184 18

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 184

08/02/2018 11:54:40

Micro-relat basat en una fotografia Olga Garcia Salguero Només dóna’m un minut

“Q

ue dolor, que tortura… fi , ací es queden” . El teu cap passa llista de com has arribat a aquest punt, en el qual unes sabates són el gran enemic. Has plantat falla, sí. Has anat a veure falles, sí. Has saltat, corregut, ballat, sí. Has perdut les forces, sí. “Només dóna’m un minut, que agafe forces i vaig” La gran mentida del faller, eixe “minut”, eixa elegant forma de dir “Mare meua, mateu-me ja, no veieu que estic patint?”. ”Vinga, va, posa’t les sabates, que no arribem”. Trobe al costat d’elles, un ram de flors.

El tipus de flor, el color…res és casual. Cada detall està cuidat, seran les puntades, el fil i l’agulla, que teixiran un mantell ple de missatge… …Ple de “no t’oblides de mi, no t’oblides de nosaltres” …Ple de “gràcies” …Ple de “felicitat és tornar a veure’t, Mareta”. Tants sentiments sol en un ram. Em pose les sabates, ja no fan mal. Anem, no deixem eixe mantó sense acabar. 185

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 185

08/02/2018 11:54:41

186 186

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 186

08/02/2018 11:54:42

Sentiments al llibret Faller Pablo Benito i Climent Coordinador Llibret Falla Abú Masaifa de Xàtiva

ls llibrets fallers neixen a meitat del segle XIX de la necessitat d’explicar i donar més detalls sobre l’escena que constituïa la falla.

Des de la meitat del segle XIX fins a les primeres dècades del segle XXI, la majoria dels llibrets han passat de ser un mitjà d’expressió més, un instrument de participació en l’esfera pública, a ser un llibre en el que es resumeix l’exercici anterior per mig de muntatges fotogràfics, ens mostren a les noves representants, a la comissió, els seus cadafals, i s’acompanyen de diverses redaccions, per tal de fer un llibret de casal, sent un número reduït les comissions les que aposten per fer un llibre d’un gran interès cultural. A la nostra ciutat, la Junta Local Fallera està cada vegada més involucrada amb els llibrets. Prova d’això és que fa dos anys, junt amb la Federació de les Lletres Falleres, van fer sorgir l’idea de crear un nou guardó, el Premi Climent Mata, a la millor maquetació i disseny gràfic d’un llibret de falles. Aquestes iniciatives fan que les comissions, donada la competitivitat que sempre ha existit, junt amb l’afany d’optar a qualsevol premi i de fer millor la comissió, aposten també per fer enlloc d’un llibret de casal, un llibret d’un gran contingut cultural.

En cada comissió s’encarreguen del “llibret” una o diverses persones. Fa uns anys, veient que el llibret de la meua comissió era un llibret de casal, i veient els meravellosos llibres que feien altres comissions, vaig sentir la necessitat de convertir el nostre llibret en un gran llibre. En eixe moment li ho vaig fer saber a la resta de la junta, de la qual formava part, i els va semblar una bona proposta. Així que, sense pensar-ho dues vegades, hem vaig ficar mans a l’obra. Però no sabia on m’estava ficant, no era sabedor de tota la tasca que comportava l’edició d’un llibre, i, a mesura que passaven els dies, el sentiment d’angoixa s’apoderava de mi, ja que tenia moltes coses a fer i no sabia per on començar. Però no hi ha res millor com desconnectar per tornar amb les piles carregades. Una vegada penses quina és la idea que vols transmetre al llibre, t’organitzes la tasca, busques articles, així com persones capaces de complir amb les expectatives de cada article. En eixe moment et sents com en un vaixell en meitat d’una tempesta, tractant de no enfonsar-te per tal d’eixir d’un gran onatge, donat que comencen a sorgir els problemes. 187

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 187

08/02/2018 11:54:44

Problemes com que la persona que et faria un article, no te’l pot fer i et queda l’article sense autor; els articles que estàs rebent no estan enfocats com tu volies; articles que no tenen prou contingut, entre d’altres. Avancen els dies i el correu electrònic no deixa d’omplir-se de correus amb articles i, com si d’un regal es tractara, tens il·lusió per obrir i pegar una llegida ràpida per tal de veure si l’article és allò que esperaves. El temps que tarda en descarregar-se es fa etern i, a mesura que llitges cada article, el somriure es dibuixa al rostre, sentint la satisfacció de veure que poc a poc el vaixell va eixint de la tempesta. El vaixell continua remant, donat que encara queda molta tasca per realitzar. El protocol del llibret també s’ha de coordinar, demanant escrits a presidents i falleres majors, als artistes els esbossos i la crítica del cadafal, a la secretària el cens i els guardons i com no, les fotos resum de l’exercici anterior. Aquesta part de la tempesta és molt mes fàcil de navegar, donat que la meitat de la feina ja s’ha fet per avançat (censos, guardons, esbossos)... però sempre et ve una onada que et fa sentir enutjat, com són els escrits dels representants, perquè ho has estat demanant des de l’inici de l’exercici i passats els mesos no ho tens.

Tots els escrits van passant de proa a popa i de babord a estribord entre l’encarregat de traducció, el de revisió ortogràfica i la persona encarregada de la maquetació. Arribes a un punt en el que et sents marejat, has llegit mil vegades els documents i no saps si el resultat serà l’esperat. És una antítesi de sentiments: al mateix temps et sents satisfet amb el ritme que està portant el llibre, que sents por per si el llibre no pot editar-se a temps per tal d’arribar als concursos. Moltes hores dedicades al llibret, nits sense dormir, minuts i minuts al telèfon parlant amb uns i amb altres, i cada vegada és menys el temps que tens per tal d’entregar a l’impremta allò que tant de temps has dedicat. Aleshores és el torn d’agafar el timó del vaixell amb la persona encarregada de maquetació, i sents el desig de tenir-ho entre les mans. T’adones que a poc a poc desapareix la tempesta, i navegues amb les aigües més calmades, però sense baixar la velocitat, ja que cada dia que passa és un dia menys que resta per presentar el llibret als concursos. Finalment el tens entre les mans. És una gran satisfacció poder fullejar i olorar les pàgines del llibre al que tant de temps has dedicat.

188

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 188

08/02/2018 11:54:45

És en eixe moment quan et sents orgullós del treball que entre tots s’ha fet per tal de poder editar un llibre amb contingut cultural. És el moment de pensar com vas a presentar el llibre a la comissió, així com a la resta de la gent. Et sorgeix de nou el dubte de si agradarà, si complirà les expectatives, si serà tant bo com els grans competidors locals, si has fet un gran llibret... un mar de dubtes pel que hauràs de navegar una altra vegada. I una vegada presentat i sembla que agrada, o almenys et feliciten pel treball fet, et sents tranquil i més ple si cap. Per últim prepares els llibres per presentar-los a concurs. És un moment molt gratificant, ho fas amb molta il·lusió, i amb l’esperança i desig que algun premi es puga aconseguir, ja que sempre penses que el teu llibret és millor que la resta, sobretot perquè s’ha passat de fer un llibre de casal a un gran llibret. Quan aplega el moment en que es fan públics els premis, el sentiment de nervis et recorre tot el cos, no et deixa estar assegut a la cadira, vas d’un lloc a un altre, i quan es fa públic el veredicte, segons el resultat obtingut, et sents sorprès, feliç o enfadat, be perquè no t’esperaves el premi, be perquè era el resultat esperat o no, però al cap i a la fi és el resultat del treball de tot un any.

Podem dir que de l’exercici faller, una vegada cremada la falla, l’única cosa que queda per a recordar-la és el llibret. Quan la falla és reduïda a cendres s’inicia un nou exercici i es comença a pensar en un nou projecte, una nova història, una nova temàtica per a fer el llibret, i de nou tot torna a començar. Comencen a sorgir els sentiments, molts sentiments, però si puc destacar un d’ells és el sentiment d’il·lusió, il·lusió per crear una cosa que torne a eixir igual o millor que l’exercici anterior i, sobretot, de que tornen a brollar en mi tots els sentiments contradictoris que comporta fer un GRAN LLIBRET DE FALLES. La Falla es crema, el llibret es queda!

189

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 189

08/02/2018 11:54:45

190 19 90

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 190

08/02/2018 11:54:47

Preguntes complicades Kike Sánchez

i ha preguntes que són molt complicades de contestar. Tan complicades que, en no trobar una resposta concreta, acabem donant una contestació molt simple i que mai està a l’altura de la pregunta. Estes preguntes tan difícils sempre tenen un tema en comú: els nostres sentiments. Ens costa molt descriure en paraules el què sentim. Sabem exactament el que ens diu el cor, però no som capaços d’expressar-ho d’una manera inequívoca i satisfactòria. Per què ens passa açò? És una manca de vocabulari? Una dificultat en l’expressió verbal? O, és que no ens agrada dir en veu alta el que des de dins de nosaltres crida d’una manera ensordidora? Pot ser siga una mica de tot. El cas és que, normalment, acabem contestant amb algun tòpic o frase feta que ens ix sense pensar, i que, de costum, es dona com a vàlida per a eixir del pas. En aquesta situació es solen trobar les falleres majors, que de segur, en algun moment donat, hauran de contestar a preguntes inevitables del tipus: I, què signifiquen per a tu les falles? Què són per a tu? Ale! Veges a veure la pregunteta. Per on ixes?

Perquè estàs en directe a la ràdio local o amb una càmera de la TV comarcal enfocant-te. La sang et munta a la cara. Un segon de dubte i... no passa res. Es tira de manual. -Ufff. No es pot explicar en paraules. Eeeee,mmmm...són...buffff...són un sentiment. Prova superada. Següent pregunta. I és que, com explicar en poques paraules totes les emocions i sentiments que durant tot l’any arribes a experimentar? Com explicar què és ser faller? Eixe entusiasme quan comença un nou exercici. L’esperança que l’any que comença siga igual o millor que l’anterior. La generositat en el treball desinteressat que es fa i no es veu i l’agraïment i confiança en la gent que el porta a terme. La valentia de participar i tirar endavant projectes ambiciosos i la por a que no resulten bé. L’ansietat quan s’apaguen els llums del teatre i comença la presentació, el desig de que tot vaja com s’ha assajat, els nervis de tots, la vergonya dels qui encara no l’han perduda, i, sempre, quan s’acaba l’himne i cau el teló, la satisfacció del treball fet premiat amb l’alegria a la cara de les falleres majors. La impaciència en veure les peces de la falla al carrer, desitjant veure plantat ja el monument. 191

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 191

08/02/2018 11:54:48

El goig d’entrar a un casal ple i la comoditat de sentir-te com a casa. L’orgull tribal de pertànyer a un col·lectiu. La intriga en el lliurament de premis, seguida sempre de l’eufòria o la decepció...

Espai per a que el lector aporte els seus sentiments. O no acabarem mai.-

I així, podríem continuar descrivint la muntanya russa de sentiments on et muntes en ser faller. Cadascú les viu i les sent, evidentment, d’una manera particular, i si omplíreu tots el quadre superior, no hi haurien dues respostes iguals. (Sé que ningú ho farà, tranquils) Però si ho intentàreu, que ficaríeu? Vaig a intentar-ho jo. Què són per a mi les falles?

----------------

És participar d’una festa inabastable, que, com totes les coses grans, pren forma a partir de milions de parts més petites. Parle de moments sense transcendència aparent, però que donen sentit a tota aquesta bogeria. Parle de seure entre dues cadires, al sol de març, després de dinar al casal, absorbint el calor amb fruïció i alçar-se amb la marca de les ulleres a la cara per a totes les falles; de la tendresa que inspira un xiquet dormit entre jaquetes al casal, rendit del cansament de tot el dia; d’estar al llit a casa i sentir xarangues imaginàries; de cremades de pólvora als dits i xiulets al oït, de la irresistible temptació d’apagar el despertador i no alçar-te el matí del dia 19; de tornar a rodar la falla per enèsima vegada, a soles, de matinada, amb el so de la festa al casal de fons; de clavar-te baix de les faldes d’una fallera que et demana que li muntes les calces; d’arreglar el món jugant al

192

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 192

08/02/2018 11:54:49

xamelo; d’arribar el primer al casal i obrir; d’anarte’n l’últim del casal i tancar; de baixar de Sant Josep amb els teus fills agafats a les mans. És saber qui eres, tindre arrels, tindre identitat, ser part d’una cultura i tradicions amb les que t’identifiques.

Fer el que has vist fer. Transmetre-ho. Hi ha preguntes difícils de contestar si no les has pensat anteriorment. Per això, feu-vos la pregunta vosaltres abans. Què són per a vosaltres les falles?

193

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 193

08/02/2018 11:54:50

1194 19 94

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 194

08/02/2018 11:54:51

Els 100iments de l’elevador de falleres Sebas Marin

uan es va obrir la porta i vaig reconèixer els primers lluentons parpellejat vaig saber que allò no aniria bé. Jo tan sols volia pujar a la tercera planta i els meus genolls es declararen en vaga. L’única forma d’arribar a la reunió per a tractar el futur innovador i experimentador de la meua falla era mitjançant l’elevador. Eixe que continua tardant el mateix en arribar que en arrencar la pujada. Uns segons més de distància i haguera aconseguit pujar a soles, fer quatre gestions i tornar a casa. Perquè estic convençut que eixe vestit amb tots els seus complements, els visibles i els ocults, les sabates, les pintes i la càrrega d’icones damunt d’aquella dona van acabar per espatllar aquell aparell infernal de quatre metres quadrats. L’olor de tabac, encara que prohibit, arribava ja des del hall de l’edifici. Però pareix que no era suficient el maldecap que començava a patir per eixa intensitat olfactiva, havia de patir la visual, carregada de clixés. No podia estar passant… El malson de què sempre havia rigut amb amistats falleres estava a punt de convertir-se en una realitat: atrapat en metres amb una fallera major. Confesse que en el primer moment que va pegar un bot eixe armari de ferro, segons després d’encetar

l’ascensió, vaig tindre desitjos d’agafar eixa joia gegant que em cridava per a (posar fi a) la meua vida… “Espere, espere”. Van obrir-se les portes que tan bé havien tancat i encara que jo vaig tractar amb insistència evitar l’obertura, un pompó coronant un peu envaïa el meu espai privat. A continuació, uns mil·límetres al damunt, lluentons al davantal que en un no res va convertirse en un vestit sencer amb una dona dins. Jo sóc gran –més quan acaben els esmorzars de Fallesperò allò era tres voltes un tres voltes més gran que jo. Una dona d’estatura mitjana i, s’intuïa, pes lleuger en realitat, feia tres cossos més que tres cossos meus. “A veure si em dóna temps a eixir i faig com que puc pujar…”, vaig pensar. Massa tard. Ella, de somriure ample, aval i raó de la seua elecció com el càrrec que segur representava ja, va donar per fet i per bona aquella situació. Va girar amb una gràcia incomprensible vist l’aparatós de la càrrega de teles i teles al damunt i va prémer el botó.

195

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 195

08/02/2018 11:54:52

“Collons, anem al mateix!”, em vaig dir. Res, no tenia res a fer. Més que encomanar-me a tot el que crec i el que no per a tindre oxigen suficient per a tots, ella, jo i tots eixos elements que ‘engalanen’ i òbviament tenen vida pròpia. D’esquenes, ja vaig detectar la perfecció del monyo pentinat feia no res, perquè a banda de compartir oxigen amb ella i el seu mil dos-cents amics lluents, la laca prenia protagonisme a poc a poc, a banda de furtar-me anys de vida amb cada inspiració. “Bé, vaig a pensar en la cerveseta de la nit i tot passarà prompte”, em repetia al cap, tancant els ulls, mentre tractava d’esbrinar com dimonis aconseguiria no explicar mai esta experiència als amics, d’eixes que t’acompanyen per a tota la vida en cada reunió, per casual que siga… Just en eixe moment, pam! Un salt brusc, llum fora, fallera al damunt, ganxos clavats al pit i els crits al cervell. Definitivament, allò no podia estar passant! I mira que podia haver sigut a qualsevol altre lloc i manera més… suportable i més… explicable! No sé, un tap en plena A6 envoltats de neu fins a les celles durant 17 hores, un casal amb humitat esperant que passe el diluvi universal allà fora, haver de tornar a casa a peu des d’una presentació a una

escola plurilingüe a un poble perquè el cotxe ens haguera deixat tirats… Infinitat de millors malsons. Però un ascensor? A quin tipus de geni maligne “descartià” se l’hauria acudit clavar-me en esta història paranormal? Creia que havia quedat clar que no entenc el moviment ‘falleramajorisme’ carregat de raons reduïdes a la bellesa i la docilitat. I este pla de l’univers no tenia gens ni mica de gràcia. Crits i més crits que ningú pareixia sentir. El meu mòbil inexplicablement encara tenia bateria, mai en té quan se la necessita. Però mira, just eixe dia, en eixe moment, en eixe lloc, sí que havia de funcionar. Crits i més crits i cada vegada més endins els ganxos i agulles d’eixes que no veus però hi estan, i tant que hi estan. Com ho suporten eixes beneïdes reginetes designades per humans en cerca de la gràcia perduda any rere any? De sobre, pam! La bateria mor. Però no els crits, no. Ombra absoluta de nou, però d’eixes en les que ja comences a veure alguna cosa. Bé, alguna cosa si eixe vestit permetera veure alguna cosa… Ella va parar de cridar. “Jo porte el meu mòbil”, digué.

196

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 196

08/02/2018 11:54:53

Primera cosa que em pareixia miraculosa d’aquella senyoreta triada entre senyoretes. Cinc minuts després –podrien haver sigut hores perquè no hi havia forma de mesurar el temps que va passar- va arribar amb la mà. No, al mòbil no. A la primera capa damunt de l’alçador de la marca estrela de l’any –segur- “Ja el trobes?” “No, el tinc baix… Espera…” En estes situacions el tuteig no es dubta, siga qui siga el càrrec que cadascú puga portar al damunt. Eterns minuts després: “Ja, Fallera Major?” “No… Encara no. Però, vosté com sap que jo…” “A veure, no vaig vestit d’inspiració del XVIII per a fer gestions, però un poquet sé com això funciona. O és que tu vesteixes així cada dia per a fer gestions?” “No…”, em va contestar ràpidament, en paréixer, continuava intentant bussejar entre l’ostentació màxim interior. “Per a gestions no, però pràcticament si vaig de valenciana quasi cada dia d’un temps a esta part… Ací està”. Per fi una llum il·luminava aquell espai dignament. Es veu que la potència d’aquell mòbil es correspondria amb una marca com cal, no d’eixes ‘no em compres’ que fins a eixe moment jo sempre m’enorgullia comprar. El raig de llum just em deixava veure la cara, sense més complements,

d’aquella dona. Probablement 27 anys. Ulls blaus i expressió d’angoixa. No sé quina hauria tingut si haguera sentit els meus pensaments des que va aparèixer en la meua vida i el meu reduït espai. Em recordava a la meua filla, la mateixa que just en eixa vesprada estaria moderant una taula sobre ‘feminismes i masclismes al blogging de moda”. Com dones d’edats tan paregudes estaven tan llunyanes de tot? Una atrapada en un vestit, en un concepte antagònic, en un masclisme voluntari, en una representativitat fictícia de la –diuen- dona valenciana, en una màscara de felicitat que oculta –qui sap?- un consentiment del no-res de la seua persona… Altra, defensant els drets pels quals no entenc no lluitem tots dia a dia… Segur que ara telefonarà plorant al regidor o al pare. “Estic amb un home atrapada a l’ascensor, probablement entre la segona i tercera planta. A més dels tècnics, que vinga el servei mèdic. Detecte taquicàrdia i petèquies al seu rostre amb la poca llum que he fet servir del mòbil. Mantindrem la calma, però feu alguna cosa ja!” No entenia, començava realment a faltar-me l’aire. “Has dit petèquies?”. “Sí, no es preocupe, sóc

197

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 197

08/02/2018 11:54:53

metgessa. Respire amb tranquil·litat, de seguida obriran les portes”. “Metgessa?”. “Sí, no parle, sega lentament, com jo. Així. Recolzes en la meua falda. Alguna cosa bona hauria de tindre tantes peces blanetes, no?”. Vaig veure de nou eixe somriure com de filla. “Metgessa? I fallera?”. “I per què no?”. “Perquè per a ser metgessa cal un cap ple de…”. “Entenc, mire, per a ser un malalt no cal un cap ple d’estereotips, senyor. Sóc fallera major perquè m’han triat, perquè puc i perquè vull”. “Per què vols?”. “Perquè açò respecta el que hem sigut, el que som i el que volem ser. Perquè ningú ha de dir a ningú què ha de fer ni com ser. Perquè aprenc de cada moment i és l’oportunitat de conéixer a tot tipus de gent en molts diferents llocs. Com ara vosté, com ara este. Perquè la dona és amb i sense tot esta ostentació, perquè està a este cap i este cor, amb els que li parle i els que esperem que ens òbriguen i el tracten”. “Potser no eres com totes”. “És vostè sí que és com tots?”. Aquella falta d’oxigen no es deia “malson atrapat amb una fallera major”, finalment.

Tampoc era una de tantes falleres. La meua filla m’ha demanat ara ser fallera major de la meua falla. De no ser per eixe elevador, aquella conversa i aquella lliçó d’una entre moltes elles, no haguera entés absolutament res de la decisió de la feminista entre les feministes. I jo, ací on em veus, faller aviciat i ressentit de la “pintamania” sense fons ni arguments’, he acabat accedint, sent president, acompanyant i acompanyat de pompa i tot tipus de caretes, que hi ha i de moltes, en molts d’ells i d’elles, de lluentons i rodets, pintes i rodines. Però també d’una veritat que encara que continue pensant que no abunda, hi és i hi serà malgrat eixes elles que tan sols pinten amb les pintes i eixos ells que es despinten amb els rols que odie.

Amb molt de sentiment dedicat a la meua Fallera Major del 2016 i actual presidenta de la falla Borrull Socors.

198

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 198

08/02/2018 11:54:54

199

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 199

08/02/2018 11:54:54

200

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 200

08/02/2018 11:54:55

Vicente Maset, el xicotet, gran home Rafael Fuentes Bono

a passant el temps i els records són l’única brisa que bufa en el silenci del final d’un amic, com va ser el 12 de juliol de 2017.

Maset, 85 anys, és un altre d’eixos fallers que ens deixen, que fan renàixer la nostra nostàlgia d’un passat ple d’orgull i tenacitat. Una edat d’or on la mà del faller que sempre estava disposat a treballar, a la festa i, com no, a l’esforç d’anar formant una colla de grans persones de la falla Espanyoleto.

Maset se’n va anar com va arribar, amb discreció. Va ser un faller amable en les seues formes, tolerant davant les errades, intel·ligent en les seues decisions i prudent en els seus fets. L’honradesa i la serietat li van portar a ocupar càrrecs d’alta responsabilitat en la comissió, com la gestió financera. Era eixa veu coherent i de paraula lògica en les reunions de junta, en les que aportava objectivitat davant de decisions pretensioses i immadures, reflexe, de vegades, de la inexperiència col·lectiva. Mai el vaig veure enfadat amb ningú; sempre nadava en l’equilibri emocional de l’amistat; sempre correcte, dialogant, pròxim amb tota la comissió, que a la vegada, ho feia ser molt respectat per tot el col·lectiu faller de Xàtiva. Eixe port engrandia el bagatge de la falla, que presumia de fallers com Maset, de fallers de raça, de fallers VIP. Sempre va ser persona de confiança dels presidents de la comissió, atés que era font de consells i consultes. Jo diria que Maset era com un fester contingut i un faller respectuós que vetlava sempre per la seua por al ridícul.

201

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 201

08/02/2018 11:54:57

Vicent era encarregat en els tallers de la Seat. La seua vida laboral li permetia conèixer molta gent. Gent a qui, com a ambaixador de la falla, intentava introduir en el col·lectiu faller perquè conegueren la nostra festa i, molt especialment, la nostra comissió. Un exemple de les seues nombroses aportacions va ser Alejandro Muela, que com altres fallers, va començar col·laborant en activitats del nostre col·lectiu, com fent, per aquells anys, el monument de la falla, en la que durant moltes nits es reunien per a pintar, escatar, encolar les peces que anaven component el cadafal. Allí sempre estava Maset col·laborant i dirigint eixos treballs d’artesania que era el realitzar amb poca experiència, unes falles que reflectien la unió de tota una comissió com sempre ha sigut la d’Espanyoleto. És possible que Maset s’incorporara a la falla mitjançant el seu amic i company de treball, Vicente Pastor “el bessó”, que va ser un dels fundadors de la nova etapa d’esta comissió, allà pel 1964. En tots els seus anys de faller va ser delegat de festejos 8 anys; Vice-president uns 7, i tresorer uns 10. Sempre membre de la junta, Maset va tindre molta activitat en la nostra comissió, i tot eixe esforç va ser el que li va fer arreplegar en 1996, de les mans de Mercedes Tormo, com a Fallera Major de Xàtiva, el distintiu de Bunyol de Brillants a tota una vida dedicada a les falles. Mer recorda eixe dia com un moment molt

especial per ser ella qui li posava al «Sinyó Maset» tan digne i merescut guardó i cóm d’emocionat estava. Possiblement a Vicent, Mer li recordava a sa mare, gran amiga de la família i volguda per tota la comissió d’Espanyoleto. La seua gran família també ha estat molt vinculada a la nostra comissió. El seu cunyat Ramón va ser un dels presidents de la falla. El seu nét Rafa, va ser president infantil. Les seues filles Begoña i Mª Carmen van ser falleres des que van nàixer, de la mateixa manera que tots els seus néts, tant Rafa com la seua germana Alba i la seua cosina Andrea. I, per suposat, la seua dona Carmen Rosa, amb la que va compartir tots els esdeveniments socials fallers, sempre junts, sempre units en totes les celebracions. Conten els fallers infantils que la casa del Senyor Maset és de les que més diners dóna quan reparteixen el llibret, perquè sempre han sigut una família de la pròpia plaça, que ha viscut tots els esdeveniments fallers des de fora i des de dins de

202

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 202

08/02/2018 11:54:59

la nostra comissió, i ells sempre continuaran volent a aquest col·lectiu com el volia el patriarca, com Vicent els va saber inculcar. Encara recorde que, en els seus últims anys de faller, arrossegava, amb tant d’orgull, els carrets dels seus néts inclús xicotets, en la baixada de Sant Josep o en l’ofrena a la Mare de Déu. El temps i els anys, junt amb la progressiva desaparició de tants i tants companys i amics de la comissió, va fer que Maset, es jubilara de la festa. Va estar fins que la falla va poder liquidar el préstec de compra del local, perquè això ho tenia com a responsabilitat de faller, encara que després ampliàrem el préstec.

Arrere es van quedar els anys dels esmorzars en la falla, de les partides de truc, dels cigars i les copetes de conyac amb Domínguez, de les visites de fira als bous i els torns de xiringuito, on, en acabar de dinar, era típic fer-se el cafè en el Bingo i jugar algun cartró a la sort. Però sort va ser la nostra, la de la gent que va poder compartir amb ell tantes i tantes estones bones de falles. Una quadrilla d’amics que sempre es reunien per a parlar i riure’s de la vida: Pepe Pla, Tormo, Fabra, Castillo, Muela, Vicente Pont, etc...molts que vam poder compartir amb un faller de casta, com ho va ser VICENTE MASET. Gràcies per tot. 203

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 203

08/02/2018 11:54:59

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 204

08/02/2018 11:55:01

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 205

08/02/2018 11:55:03

206

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 206

08/02/2018 11:55:04

207 207

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 207

08/02/2018 11:55:06

208 208

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 208

08/02/2018 11:55:08

2 9 20 209

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 209

08/02/2018 11:55:10

2 0 21 210

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 210

08/02/2018 11:55:12

2211 21 11

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 211

08/02/2018 11:55:14

212 212

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 212

08/02/2018 11:55:17

213 21 13

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 213

08/02/2018 11:55:19

2 4 21 214

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 214

08/02/2018 11:55:21

215 215

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 215

08/02/2018 11:55:23

216 216 21

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 216

08/02/2018 11:55:26

2117 217

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 217

08/02/2018 11:55:28

2118 218

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 218

08/02/2018 11:55:30

219 219 21

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 219

08/02/2018 11:55:32

220 220 22

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 220

08/02/2018 11:55:34

221 221

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 221

08/02/2018 11:55:37

222 222

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 222

08/02/2018 11:55:39

223

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 223

08/02/2018 11:55:41

224 224

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 224

08/02/2018 11:55:43

225 225 22

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 225

08/02/2018 11:55:45

226

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 226

08/02/2018 11:55:47

227 22 27

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 227

08/02/2018 11:55:49

228

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 228

08/02/2018 11:55:51

229

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 229

08/02/2018 11:55:53

230 230 23

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 230

08/02/2018 11:55:55

2311

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 231

08/02/2018 11:55:57

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 232

08/02/2018 11:55:59

· Rams de novies · Arranjaments església · Flor natural · Flor seca · Servei a domicili

· Flor artificial · Tocats · Accessoris · Plantes · Decoració interior

C./ Abu Masaifa, 14, Baix Tel. i Fax: 96 228 18 98 · XÀTIVA

233

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 233

08/02/2018 11:56:01

on podrà trobar tot tipus de: · Rams de novia i ornamentals · Decoració d’esglésies · Arranjaments funeraris (corones) EXPOSICIÓ I VENDA: Trobat, 7 · Tel. 962 28 17 53 46800 XÀTIVA (València)

· Miniatures i cases de nines · Extens assortiment en plantes i flors naturals, artificials i seques.

234

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 234

08/02/2018 11:56:02

235

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 235

08/02/2018 11:56:03

Carlos Sarthou,12 46800, XÀTIVA

Ronda la Vila, 10 Tels.: 678 218 238 678 218 310 46800 XÀTIVA (Valencia) llunaeventsxativa@gmail.com 236

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 236

08/02/2018 11:56:03

237

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 237

08/02/2018 11:56:04

238

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 238

08/02/2018 11:56:05

239

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 239

08/02/2018 11:56:06

240

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 240

08/02/2018 11:56:06

241

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 241

08/02/2018 11:56:06

pintures Tot en pintures d’última generació

Pressupost sense compromís

242

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 242

08/02/2018 11:56:06

243

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 243

08/02/2018 11:56:07

www.arkitest.com Enrique Sánchez Tormo Col. nº 6196 Arquitecte Tècnic 680 193 127 ensantor@gmail.com

244

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 244

08/02/2018 11:56:07

ELECTRICITAT

ORTEGA, S.L.

MUNTATGES I MANTENIMENT INDUSTRIAL

Carrer Artal de Alagon, 11 Tels.: 96 547 42 76 SAX (Alacant)

Mª Pilar Mancebo 645 39 63 98 96 321 13 03 info@mamylove.com www.mamylove.com C/Abú Masaifa nº5, Xàtiva 245

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 245

08/02/2018 11:56:08

246

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 246

08/02/2018 11:56:08

C/ Camí dos Molins nº5 Tel. 9656976053 46800 XÀTIVA (València)

247

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 247

08/02/2018 11:56:09

C/ Abú Masaifa 27 Tel. 960 91 83 47 - 46800 XÀTIVA (València) yotecocinoxtv@gmail.com Yo Te Cocino

248

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 248

08/02/2018 11:56:10

249

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 249

08/02/2018 11:56:11

250

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 250

08/02/2018 11:56:12

251

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 251

08/02/2018 11:56:13

252

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 252

08/02/2018 11:56:14

Nos encontrarĂĄn en: Sede principal: PolĂgono Industrial E, nave 31 Carretera Hospital s/n Sede urbana: Calle Carles Sarthou, 4 253

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 253

08/02/2018 11:56:14

254

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 254

08/02/2018 11:56:16

- CLASES DE EQUITACIÃ&#x201C;N -

CONTACTO: 660 467 098 WWW.ELSALADRAR.ES

255

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 255

08/02/2018 11:56:16

256

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 256

08/02/2018 11:56:18

257

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 257

08/02/2018 11:56:20

258

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 258

08/02/2018 11:56:21

259

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 259

08/02/2018 11:56:21

@FEspanyoleto @FEspanyoleto ESPANYOLETO

FAL LA

AÇA PL

A TIV I A DJACENTS - XÀ

@falla_espanyoleto www.fallaespanyoleto.es https://issuu.com/fallaespanyoleto

260

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 260

08/02/2018 11:56:22

261

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 261

08/02/2018 11:56:24

un colÂˇlaborador

262

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 262

08/02/2018 11:56:24

263

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 263

08/02/2018 11:56:24

264

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 264

08/02/2018 11:56:24

265

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 265

08/02/2018 11:56:27

C/ Abú Masaifa s/n. Tel. 96 227 02 16 - 46800 XÀTIVA (València) www.mariajosepeluqueros.com - info@mariajosepeluqueros.com Mariajose Peluqueros

Mariajose_pelu

266

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 266

08/02/2018 11:56:29

267

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 267

08/02/2018 11:56:33

Instal·lacions elèctriques Diesan s.l. Font alta, nº8 - 46800 Xàtiva (València) 607 15 15 59 - 607 15 15 89 Tel.: 96228 42 46 diesanxativa@gmail.com 268

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 268

08/02/2018 11:56:35

269

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 269

08/02/2018 11:56:36

270

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 270

08/02/2018 11:56:36

271

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 271

08/02/2018 11:56:38

RECUPERACIONES LA CAÑADA S.L. GESTOR AUTORIZADO POR CONSELLERIA DE MEDIO AMBIENTE Nº 48/RTA/RNP/CV - Nº 969/RT/RNP/CV - Nº 1167/TP/RNP/CV DESTRUCCIÓN DE DOCUMENTOS RECUPERACIÓN Y TRANSPORTE DE RESIDUOS

d a í g o l eco

o r u t u el f

Llosa de Ranes - Paterna (Valencia) TEL. 96 223 60 24 - 96 223 60 04 - 675 09 01 67

www.recuperacioneslacanada.es

272

Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 272

08/02/2018 11:56:40