Llibret Explicatiu Falla Espanyoleto 2022 by Falla Plaça Espanyoleto

Falla Espanyoleto 2022

ànima

LLIBRET EXPLICATIU FALLA PLAÇA ESPANYOLETO 2022 L’ànima. Paraula usada per a designar el principi pel qual els éssers animats estaven dotats de moviment propi. Per consegüent, segons l’arrel d’aquest vocable, tant els animals com els éssers humans estarien dotats d’ànima. Totes dues paraules, “animals” i “animació” provenen del llatí: anima, que es tradueix com a ànima.

mira que fan animalades estos d’espanyoleto

calla no sigues raval-era

Les falles de Xàtiva han sigut declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial, Festa d’Interés Turístic Autonòmic i Patrimoni Immaterial de la Humanitat

EDITA A.C. Falla Plaça Espanyoleto i Adjacents COORDINACIÓ Isabel Marina Sánchez, Alberto Ordiñana i Amparo Vidal DISSENY I MAQUETACIÓ Alberto Ordiñana DISSENY PORTADA Sbsmrn estudi IMPRESSIÓ BLAU VERD IMPRESSORS, S.L. FOTOGRAFÍES La comissió IL·LUSTRACIONS Antonio Ortiz i Fuster “Ortifus” COL·LABORACIONS LITERÀRIES Rafa Tortosa, Jose Luis Lagarera, Antonio González, Rafael Fuentes, Joaquin Rubio, Pere Baenas, Josep Sanchis, Juan Ramon Alcocer, Cristina Vicedo, Vicent Pla, Pilar Avalos, Ofelia Mira, Laura Martí, Miriam Muñoz, Javier Pla, Sergio Tormo, Vicen Solves, Lluna Edo, Leire Carralero, Edurne Carralero, Valeria Díez, Eric Salas, Sebas Marín SUPERVISIÓ LINGÜSTICA Juan Ramón Alcocer Sonia Iborra Andrea Torres

Enllaç llibre digital:

TIRADA 400 exemplars DEPÒSIT LEGAL V-399-2014 TIRATGE ELECTRÒNIC: https://issuu.com/fallaespanyoleto/docs/llibret_falla_ espanyoleto_2022 La Falla Espanyoleto no s’identifica, necessriament, amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors i col·laboradores. Algunes il·lustracions han sigut creades per rawpixel. com, macrovector / Freepik

jo m’en vaig a la falla sant jordi a buscar el drac

anem a veure la falla espanyoleto

no, que volen cremar-me

Aquest llibre ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Aquest llibre participa en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.org)

www.fallaespanyoleto.es espanyoleto@gmail.com @FEspanyoleto

Queda totalment prohibida la utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.

12 ajuntament 1 20 junta local fallera 6

26 11

18 24 25 casal

3 9

entrada

23 19

#122

#86

#118

#126

#4 #100

FALLAPARC FALLA ESPANYOLETO

17 27 museu faller

#138

16 17

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

#94

#134

#5 #90

#58

#104

18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

Paraules del President

Explicació Falla

#12

Fallera Major

#18

Per a Vicen Solves

#22

Cens Faller

#26

Programa Actes

#29

President Infantil

#32

Explicació Falla Infantil #34 Fallera Major Infantil

#38

Per a Lluna Edo

#42

Comissió Infantil

#46

Jocs i passatemps

#51

Falles i Animals

#59

Els animals de la #87 nostra vida aiXàtiva, una animalada #91 de ciutat La universitat en #95 temps de Covid-19 El resorgir de les #101 cendres

L’home i la falla Carrec en temps de pandèmia

#105 #119

Somnis truncats

#123

Animalades falleres

#127

Mira que eres burra

#135

Maribel Beltran, artista entre artistes

#139

Roberto Pla

#147

Maria Vidal

#151

Pepe Gutiérrez

#155

Guía comercial

#167

ànima

Les animalades que s’han fet per les falles. Quines animalades no estaries tu dispossat a fer per aconseguir el premi de falla? I és que una animalada és una idea o acció molt mal pensada i exagerada, segons el wiktionary, que ens servix per anomenar aquells fets que són extremadament exagerats. Que Pepet no ha fet animalades de risc en les falles que plantava?, o no ens hem quedat bocabadats en una animalà de mascletà? o alguna Fallera Major no ha fet una animalà d’aperitius en el seu sopar? D’animals veurem molts en este llibret de la falla Espanyoleto, una animalà de llibret que quasi serà un ésser sintient, dels que estan protegits per llei. I mira quina llei, que els animals, els d’estes fulles i d’altres, són considerats a partir d’ara éssers sintients, cosa que significa que no podran ser embargats, hipotecats, abandonats, maltractats o apartats d’un dels seus amos en cas de separació o divorci.

tu què sents?

El significat de ésser sintient encara no s’arreplega als diccionaris, però queda clar que són els que senten i patixen, els animals que cal protegir perquè els altres animals, els humans, no acaben de tindre trellat, en algunos casos.

un ou

Ara bé, pensent-ho molt, que quan estiga la llei estarà limitada l’animalà de mascletà que fem a Xàtiva, perquè els animals, com a éssers sintients, sentiran i…

Sebas Marín

Què sóc un ésser sintient

lades

Que la creació de la llei no és cosa de la falla ja vos imagineu, però sí el de fer una falla d’animals que ens està costant fins i tot cremar-la, que portem tres anys ja!

La falla #7 Espanyoleto està fent animalades

Ieee!! Som clavats!

SERGIO TORMO VÁZQUEZ PRESIDENT

esprés d’aquest anys difícils i atípics, per fi tinc el plaer de tornar-me dirigir a tots vosaltres, amigues i amics, lectors, falleres i fallers, veïns i veïnes... En 2019 començava el que anava a ser un pas molt important en la meua vida fallera: posar-me al càrrec de la meua estimada comissió i sense dubte aquesta experiència la recomane a totes les persones que estimen la nostra festa, encara que siga una vegada en la vida, ja que entre altres coses, com a faller t’aporta una visió molt amplia de la festa i a més es veu des de dins el treball que té una comissió. Però per a poder dur a terme aquesta gran tasca, es necessari envoltar-te de gent que t’oferisca el seu suport i dedicació perquè sense ells seria impossible. Es per això, que sempre estaré agraït a tots els membres de la meua junta i a tots els fallers i falleres que no estan en ella, perquè sempre estan al peu del canó. Aquests anys he conegut a gent molt especial, tant de Junta Local Fallera, com d’altres comissions, que m’han fet viure el que és les falles des de dins. A mi i als nostres representants Vicen, Lluna i Javier, que han viscut tots els moments d’aquests anys al màxim.

Però ja estem en 2022 i encara que no seran unes falles al 100%, segur que tota la comissió les viurà al màxim com si foren les primeres de la nostra vida. Personalment, tinc una espineta des de fa dos anys, i es que en 2019 tant a mi com a les nostres falleres majors Vicen i Lluna i el nostre president Javier, se’ns va quedar per viure la gran setmana fallera, eixa que desitgem i anhelem viure amb moltes ganes. Per tot això crec que aquesta any serà molt emotiu per a nosaltres quatre i per a tota la resta de fallers i falleres, ja que aquesta pandèmia ens ha robat molt de temps i persones que estimàvem. Per últim m’agradaria dirigir unes paraules a tots els membres de la comissió Espanyoleto; heu sigut un exemple a seguir tant de comportament com de comprensió en aquests moments tan difícils, us estaré agraït sempre de tot cor, sou molts grans. Finalment, desitge a les nostres falleres majors, una setmana fallera inoblidable, Javier i jo estarem amb vosaltres a cada moment. S’ho mereixeu. VISCA XATIVA,VISCA LES FALLES I VISCA LA FALLA ESPANYOLETO #sempreespanyoleto

Ja han anat a pel pa? tinc fam!

#10

Ara anaven Jordi i Ricardo...vols que li donem una volteta a la falla?

ó i s s i om #11

r o j a m

LA FANTASIA

PERE BAENAS

#12

EXPLICACIÓ

JOSEP SANCHIS MARTÍNEZ

L’artista de la nostra falla gran, enguany és Pere Baenas, que ens ha plantat un bellíssim monument de cartró i fusta amb el lema La Fantasia. En ell observem al cos central una figura de dona, que representa la protagonista de qualsevol conte escrit als nombrosos llibres que ens parlen de persones, situacions i relats fantàstics on la imaginació vola per tot arreu de la nostra ment creant històries meravelloses. A la dreta de la figura central, vegem uns grans éssers mitològics, propis igualment de la fantasia de la ment humana, repartint-se per la resta de la falla diverses figures bucòliques on destaca la d’un personatge tocant un llaüt. A la part més alta, sobre el cap de la gran figura central, dos ninots representant a dues dones, rematen la falla.

Ací aquesta xica jove, està per protegir la Natura, mentre altres van a fotre, tractant-la de forma dura. Estem d’enhorabona, gràcies a l’instint maternal, que característic de la dona, ens protegeix de tot mal. Fantasia era fa anys pensar en la igualtat de la dona respecte de l’home, però amb la reivindicació i la lluita constants de les representants d’aquest gènere es van aconseguint, encara que lentament, els drets igualitaris que de sempre deurien haver estat aplicats per la societat a tot arreu del món.

La falla que ens ha plantat, l’artista faller Pere Baenas, bocabadats ens ha deixat, en estar, de fantasia, plena. És la meravellosa fantasia, la que ens permet somniar, amb mil objectius cada dia, que mai podríem alcançar. La peça central de la falla la compon una gran figura de dona amb un animalet als braços, simbolitzant la protecció que requereix la Natura igual que una mare protegeix als seus fills: #13

Una fantasia d’ahir, era la igualtat de la dona, que ja avui es pot dir, camina per senda bona. Dones professionals, futbolistes investigadores, metgesses, empresàries escriptores, polítiques i ministres i moltes més que en són necessàries.

En la literatura és on més s’ha recorregut al recurs de deixar anar la imaginació, creant situacions on la fantasia és present; molts llibres donen fe dels milers i milers de personatges, de situacions, d’aventures i d’ il·lusions que s’han emprat als relats, omplint les seues fulles des de ben antic fins l’actualitat.

En altre lloc de la falla observem un personatge malvat i maliciós que representa tots aquells que ataquen la Natura i el medi ambient dificultant la possibilitat que puguem viure en plena harmonia amb la Terra: Hi ha personatges malvats, que sembla la seua meta, trobar-se molt entestats, en destruir-nos el planeta. Són moltíssims els atacs, que pateix el medi ambient, duguem pegant-li bacs, contaminant constantment. Abocant residus per ací, i vessant químics per allà, tinguem pa per avui, i molta fam per a demà.

De dracs i éssers mitològics, als llibres en trobem un fum, sempre lletjos i estrambòtics, com en algun polític és costum. Si transformem la fantasia, del paper escrit, en realitat, segur que millor ens aniria, al tots els veïns de la ciutat. Entre les escenes de la falla trobem dos figures, que representen dos donyets, tocant instruments musicals: un amb la pandereta i altre un timbal, que produeixen sons agradables a la oïda com també ho és d’agradable escoltar el cant del ocells a la Natura o el suau xiulit del vent en fregar contra les rames dels arbres, cosa que es troba en perill de perdre en un temps no molt llunya:

#14

Com el suau i deliciós so, del timbal i la pandereta, en produeix la Natura a muntó, fins que ens envie a fer la punyeta. Tot allò que fa especial, la vida sobre la nostra Terra, deixarà de ser tan ideal, si no parem aquesta guerra. Desapareixen molt ocells, pels productes fitosanitaris, perquè els agricultors, d’ells, fan un ús extraordinari. Cavalcant al llom d’un animal sinistre trobem en una escena de la falla a un ésser mitològic i fantàstic que representa el destí de la humanitat de continuar com anem:

Com que va de fantasia la temàtica de la falla, recordarem també que hi ha aspectes on a Xàtiva, la fantasia ha estat superada per la realitat com demostra la seua història, sent un focus constant de creació literària, començant pel moment que a la nostra ciutat naix per primera vegada a Europa la fabricació del paper. Igualment va ser un personatge de fantasia, aquell a qui se li atribueix ser la primera persona que fabrica el paper a la nostra ciutat: Abú Masaifa, que inclús té un carrer dedicat ací, en ser l’historiador Carlos Sarthou qui el va inventar, creant aquest nom fictici per donar eixida a la demanda històrica que es trobava òrfena d’un protagonista del fet amb nom i cognom.

Cavalcant a marxes forçades, cap a un abisme infernal, per no continuar les petjades, que marca la llei universal.

Fantasia va semblar, aconseguir fabricar paper, però a Xàtiva es va lluitar, per un dia poder-lo fer. Del paper naix la impremta, que a Xàtiva té molta història, però no vegem cap espenta, que honore la seua memòria.

Quin serà el nostre destí? Els humans cap on anem? Si continuem com avui, de ben segur ens afonem! #15

Molts han estat els llibres escrits per xativins, així com els editats a les seues impremtes, que fan de la fantasia el fil conductor dels temes que relataven. Fruit de deixar anar la ment, surt el conte fantàstic que es va transformar en el primer llibret de falla de la ciutat de Xàtiva: La Creu del Matrimoni, escrit per Blai Julià Bellver i Tomàs per a la falla de la plaça de la Trinitat de l’any 1866 i que tant de rebombori va ocasionar, amb la seua prohibició, retirada de la circulació i excomunió dictada per l’arquebisbe de València. Quan una persona s’inspira, pot escriure mil i una història, si del paper i de la ploma tira, acompanyat de bona memòria. A La Creu del Matrimoni, aplicaren censura dura perquè veien al dimoni, on sols havia literatura. També han hagut històries fantàstiques que han estat dutes al

cine, com aquella filmada a la nostra ciutat a l’any 1965. Es tractava de la pel·lícula de Tintín i el misteri de les taronges blaves, que fou rodada en gran part als carrers de Xàtiva, en ser traslladada la història, des del còmic al cinema. Una pel·lícula que naix del tebeo, va ser la de Tintín i les taronges, la llegien xiquets com Fina i Teo, i alguns escolans, frares i monges. A Xàtiva vingueren a filmar, causant gran expectació, però no van saber aprofitar, la publicitat d’aquella ocasió. Contraposada a la fantasia, es troba la realitat, així tenim projectes a Xàtiva que en origen es presentaren com a meravellosos però que el temps els ha transformat en fiascos. Un lamentable exemple és la remodelació de la plaça de bous que pretenia ser una de les més modernes i fantàstiques del país i s’ha quedat en un muntó de ferralla de difícil solució si no s’inverteix

#16

un fum de diners més, dels ja consumits, en ella. Va ser una fantasia total, cobrir la plaça de bous, a cada cop està més mal, tocant-nos a tots els ous.

Sembla fantasia en veritat, el que el pintor va aconseguir on a les obres, la divinitat, en cada mil·límetre va reflectir. De l’Espanyoleto hi ha obres, escampades arreu del món, a Xàtiva poques en trobes, de les moltíssimes que són.

Venut com a meravellós, el projecte sobre el paper, va resultar ser desastrós, costant-nos molts de diners. Fantàstica era també la construcció de la Ciutat de l’Esport que no para de provocar pagaments extraordinaris en deutes adquirits de tot tipus per les expropiacions dels terrenys, per les demandes de l’empresa constructora i pels sobrecostos i afegits, cosa que està perllongant-se de forma continuada durant molts anys després des de la seua inauguració i posada en marxa. Algunes factures imprevistes, solen aparèixer cada any, per una Ciutat d’Esportistes, on sembla tot prou estrany. Com l’empresa constructora, el plet ens va guanyar, a la butxaca del poble alhora, se la muny per a pagar. De fantasia sembla, encara que és realitat, la qualitat i perfecció de les obres de pintura del nostre paisà, el que dona nom a la nostra falla: Josep de Ribera El Espanyoleto, que va aconseguir el seu esplendor artístic en Itàlia creant obres plàstiques on el clar eixint del fosc arriba a altíssimes cotes de qualitat i perfecció. #17

VICEN SOLVES MONTÓN FALLERA MAJOR “Setmana fallera no celebrada, cultura i festa ombrejada”

e de confessar que la meua il· lusió com a fallera major va decaure en el moment es va suspendre la nostra festa, malauradament hem normalitzat un any sense falles, però sempre ha estat en el record tants bons moments que he viscut des de que pertany a la comissió, moments tan màgics i especials que es superposen davant les adversitats esdevingudes en els últims anys. El meu primer any proclamada va coincidir en una de les millors èpoques de la meua vida. Em va vindre molt bé conéixer gent nova, compartir sopars amb fallers i falleres, anar a les presentacions etc... que, per cert, una d’eixes nits vaig conéixer algú que a dia de hui forma part de la meua vida. En conclusió, tot el que vaig viure ho vaig disfrutar al màxim, sobretot la meua presentació, no puc descriure amb paraules el que se sent el moment en què et nomenen com a major

representant de la comissió. Des de hui no vull recordar ni explicar el que vaig sentir quan ens varen confinar, quan anul· laren la nostra festa, sols vull tornar a il· lusionar-me, tornar a ajuntar-nos tots els fallers, en especial els fallers de la Falla Espanyoleto, per tal de gaudir aquesta tradició i concloure el meu regnat tal i com tantes vegades ho he somiat. Fa molt poc que la nostra falla ha tingut una gran pèrdua, una persona meravellosa i de la qual vaig tenir molta sort de conéixer,o millor dit, tots vam tenir la sort de que Roberto compartira tots els seus bons moments amb fallers, familiars i amics... Sempre estarà amb nosaltres. FALLERS, vos cride a que us reuniu amb mi al nostre casal, que compartiu converses, rialles, crits d’emoció... que a pocs dies de les falles del 2022 s’animeu a vindre a vorer com comença a encendre’s l’espurna de les esperades falles. “Falles viscudes, falles eternes”

Jo també puc ficar-me flors al cos!

#18

#19

#20

#21

per a VICEN SOLVES MONTÓN Sergio Olmedo

ia 13 de Març de 2020, les falles d’aquell exercici quedaven suspeses pels motius que tots ja sabem. Aquesta notícia ens va afectar molt a tots, però en especial a tu Vicen. Ho tenies tot plantejat, les expectatives eren molt altes per a la gran setmana que estava per vindre, la il· lusió de desfilar i gaudir al costat de la teua comissió, familiars i amics en cadascun dels actes. La vida va fer que tot girara 360 graus, ningú sabíem el que anava a vindre. Passat el temps t’has refet i has guanyat confiança davant aquesta adversitat, has fet honor a la RESILIÈNCIA fallera que tens escrita a la teua pell. Aquest tatuatge que comparteixes amb algunes falleres majors, el destí et fica en situacions que mai imaginares, però jo estic segur que més prompte que tard, arribarà el teu moment de gaudir amb elles d´aquesta desitjada setmana fallera.

És el teu moment, per això segueix amb eixe somriure que tant et caracteritza. No et preocupes de res perquè Alysa i jo intentarem sempre contribuir i ajudarte en tot el que necessites i més. Deus de transmetre alegria a la gent que et rodeja i balla com sempre quant sone les notes musicals que donen tanta alegria com la que tu desprens. Ja tenim molt prop els dies en què el teu vestit siga el més brillant de tota la comissió com a fallera major que eres. Haurà arribat el teu moment. Et desitge el millor exercici faller que hages pogut somiar, perquè si el gaudeixes tu el gaudirem tots els que vivim amb tu.

#22

#23

Sense cap dubte, el millor premi serà retrobar-nos tots junts de nou per viure la millor festa del#24 món.

m e r

0 2 0 2 is

#25

Junta directiva Tormo Cucarella, Sergio President

Guerrero Almiñana, Óscar Vice-President I

Salas Fernández, Javier Vice-President II

Fuentes Bono, Rafael Vice-President III

Fuentes Bono, Marta Vice-Presidenta IV

Pastor Vidal, Nieves Arxivera

Perales Bellver, Ricardo Casaleter

Mira Soriano, Emilio José Tresorer

García Ortolà, Pilar Delegada Infantil

Edo Moreno, Jorge Vice-Casaleter

Ordiñana Gil, Alberto José Sánchez Tormo, Isabel Marina Delegats Llibret

Iborra Colomer, Sonia Delegada Cultura

Álvarez Gallego, José Cap de tro

Dominguez Rivera, Francisco Delegat Monuments

Torres Martínez, Andrea Xarxes Socials

Soler Company, Carolina Vice-Comptadora

Gil Esparza, Alberto Delegat Festejos

Pla Muela, José Emilio Delegat Loteria

Alberola Gómez, José Boils Peropadre, Helio Cerda Samit, Enrique Payà Arcos, Fernando Martínez Vidal, Carmen Martínez Vidal, Inmaculada Activitst diverses

Diego Ventura, Miguel Secretari

Grau Martínez, Miquel Àngel Delegat Música Tormo Ferraut, Javier Delegat Protocol

Diego Ventura, Inmaculada Vice-Tresorera Revert Alba, Eva María Comptadora

Díez Vañó, Felipe Vice-Secretari Cerdá Cabanes, Eva Delegada compres

Deixa el gotet i acompanya al xiquet per bombetes!

Que vols?

#26

vocals Alberola De La Asuncion, Joaquin Albiñana Gallego, Aleixandra Alcocer Esparza, Ana Alcocer Pla, Juan Ramón Bacete Lladosa, Esperanza Ballester Plà, Sandra Barbera García, Armando Barberá Micó, Modesto Barberá Molina, José Boluda Pla, Mª José Bravo Méndez, Marta Bru Murillo, Rosa Cardona Ferrero, Filiberto Carralero Plaza, David Catena Bellver, Sara Cerda Calabuig, Laia Cerda Escamilla, Mª Jose Cerdà Ferrero, Cristina Colas Berzosa, Lluna Crespo Garcia, Ignacio Cuevas Lopez, Julia Dauder Vila, Ana María Diego Soler, Carolina Diego Soler, Enrique Diego Torres, Patricia Edo Bru, Edgar Escribano Benlliure, Ignacio Escribano Sinisterra, Carla Esparza Cantó, Pilar Esteve Domínguez, Juan Fco. Falcó Borrás, Alfredo Ricardo Fernandez Guijarro, Angela Frigols Gómez, Mª Nieves García Morell, Pedro García Morell, Pilar Garcia Navarro, Pedro Garcia Perez, Sonia Garcia Sancho, Mara

Gayà Gómez, Almudena Gil Moncho, Federico Gramaje Victoria, Alexa Gómez Gares, Emilia Guerrero Almiñana, María Vicenta Gutiérrez Arnau, Ricardo Hernan Perez, Eva Iborra Casanova, Alejandro Juan Noguera, Ricardo Lomas Munera, Sonia Marti Moreno, Angela Martí Muela, Alejandro Martí Rubio, Agueda Martínez Milan, Sonia Mas Such, José Vicente Mira Fuentes, Ofelia Maria Mira Fuentes, Rodrigo Molina Gayá, Rafael Molina Soro, Rafael Monroig Cerdá, Ricardo Monroig Revert, Carmen Muela Martínez, Mª Julia Muela Mas, Pilar Munera Morant, Marta Navarro García, Carmela Navarro Mestre, Vanessa Perales Morales, Azucena Perales Morales, José Vicente Perales Pastor, Marta Perales Pastor, Carmen Perales Quiles, Alba Perales Vidal, Beatriz Perales Vila, José Pla Lomas, Aaron Pla Mejías, Vicent Pla Mompo, Irene Pla Morata, José Pla Muela, Roberto C

Pla Pont, Álvaro Pla Valls, Roberto Pont Cuenca, Nieves Revert Alba, Mª Carmen Revert Torremocha, Laura Rico Mateu, Fernando Roldán López, Sandra Rus Ricart, Bàrbara Sáez Sancho, Natividad Salas García, Gema Salas García, Álex Sinisterra Cariñena, Remedios Sisternes Garrido, Miguel Angel Sisternes Martínez, Miguel Ángel Soler Fernández, Jose Julio Soler Gómez, Andrea Soler Rubio, Antonio Soler Rubio, Jose Soler Rubio, Ruben Solves Badia, Borja Solves Monton, Vicenta Taengua Pastor, Carla Tormo Martínez, Lucía Tormo Pérez, Mercedes Tormo Rubio, Jara Tormo Vázquez, Sergio Torres Martínez, Ariadna Valencia Navarro, Antonio Valencia Navarro, Ignacio Valls Ballester, Amparo Vaquer Iborra, Laura Vaquer Llacer, Juan Enrique Vercher Peris, Julia Isabel Vicedo Revert, Cristina Vicedo Revert, Neus Vicedo Sabater, Vicente Vidal Revert, Amparo

Recompenses

Bunyol d’or amb Fuller de Llorer i Brillants Guerrero Almiñana, Óscar Lomas Munera, Sonia Bunyol d’or amb Fuller de Llorer Salas Fernández, Javier

#27

reconeiximents Recompensa de la Junta Local Fallera

Eva Maria Revert Alba Moltes gràcies per la teua tasca durant tots aquests anys, sempre disposta per a tot, gràcies per estar sempre a punt per a ajudar en qualsevol cosa quan la comissió et necessita, gràcies per fer-li la vida més fàcil als presidents i a les presidentes que han estat al capdavant de la comissió. Per això, enguany t’han donat la recompensa, i molt merescuda, per tots aquests anys de feina. Esperem que siguen molts més anys els que ens mimes a tots i a totes. Gràcies Eva Revert per tot, encara que per a nosaltres sempre seràs la nostra tia Eva.

#28

programa d’actes oficial Gener

Diumenge 29. 20:00h Acte imposició de bandes Falleres Majors i corts d’honor.

Febrer

Setmana Fallera Dimarts 15. 22:00h

PLANTÀ DELS MONUMENTS Sopar de torrada a la Plaça de L’Espanyoleto.

Dimecres 16.

Dissabte 5. 19:00h Cavalcada ninot

10:00h 13:00h 14:00h 18:30h Diumenge 13. 11:00h Cavalcada ninot infantil 22:00h

LLIURAMENT DE PREMIS Esmorzar Cercavila pel nostre barri Dinar Lliurament de premis Sopar i Festa al casal

Dijous 17.

Dissabte 26.

8:00h Macrodespertà 20:00h Crida de les Falleres Majors de Xàtiva a la ciutat 22:00h Sopar de la crida

Març

Diumenge 6. 12:00h Dinar de Germanor

10:00h 13:00h 14:00h 17:00h 22:00h 22:00h

VISITA OFICIAL A LES FALLES Esmorzar Cercavila pel nostre barri Dinar ?? (NO hi ha Visita Oficial) Sopar i Festa al Casal Nit del Foc Faller

Divendres 18.

DIA DE L’OFRENA 10:00h Esmorzar 13:00h Cercavila pel nostre barri 14:00h Dinar 18:30h Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu Al finalitzar, Mascletà Nocturna. 22:00h Sopar i Orquestra al Casal Dissabte 19.

DIA DE LA CREMÀ 8:00h Gran despertà 10:00h Esmorzar 13:00h Baixada de l’ermita de Sant Josep 14:00h Dinar 18:30h Xocolatada Cremà del nostre monument infantil 22:00h Sopar Cremà del nostre monument Ahi fica que no tenim recorregut?

Redeu Jesús! #29

Bé, i ara què?... Ja podem llegir els articles? M’han dit que un parla de mi....

#30

#31

comissió INFANTIL

No home no! Ara toca la comissió infantil!

JAVIER PLA LOMAS PRESIDENT INFANTIL

allers i falleres, valencians i valencianes, amics i amigues!

Com bé sabeu i per circumstàncies de la vida, torne a dirigir-me a vosaltres com a President Infantil de la nostra comissió. Com a tal, continue estant molt il· lusionat i espere que aquest any, sí podem gaudir de l’essència de la nostra festa. Aquests dos anys, han sigut un parèntesi per poder agafar amb ganes tot allò que està per vindre. Sé que aquest any viuré amb moltes més ganes i sobre tot, amb força, qualsevol moment que tinga la festa. Força que sentiré gràcies a tu, tio Roberto. Faller de sempre i l’ànima de la festa. Sé que allà on estigues, estaràs orgullós de mi, i el teu somriure serà un reflex del meu. T’estime molt. Espere sentir-me arropat per tots vosaltres i com no, per la meua família, què de segur fa tot el

#32

possible per a que així siga. Sé que són moments difícils i diferents, però entre tots i totes farem que torne el so dels trons i cercaviles. L’olor a flors i pólvora, i sobre tot l’esperit de germanor que tant caracteritza aquesta festa. La festa més gran del món!!. Visca València, visca les falles i visca la Falla Espanyoleto!

Aquest és el mateix segur?, pareix xicotet ací...

#33

#34

EXPLICACIÓ

JOSEP SANCHIS MARTÍNEZ

La Falla Infantil de la comissió de la Plaça Espanyoleto d’enguany ha estat realitzada per l’artista J. Rubio amb el lema “Pluma, pico, pata” que ens indica clarament que les aus estan molt presents en tot el monument de cartró i fusta. És per açò que podem imaginar el so del pio pio que emeten les cries d’aquests animalets voladors de plomes, per tot arreu de la falla. De plomes, picos i pates, tenen aquests animalets, si te’ls trobes, no els mates, deixa’ls viure, als pobrets. Viuen lliures en la Natura, però uns estan amenaçats, pels canvis de temperatura, i altres es troben engabiats Així vegem que el centre de la falleta està configurat per un bosc amb diverses espècies d’arbres i de palmeres tropicals, on viuen i aniuen aus de totes clases. Volant per damunt dels arbres de la falla trobem volant unes i agafades a les rames altres, diverses clases d’aus, com són les cotorres, els periquitos, els guacamais, els tucans, les nimfes, les garses, els flamencs, els estruços i les cigonyes.

Als arbres, entre les rames, elles van constants a aniuar. arrupint les seues cames per poder els ous empollar. A cada cop vegem menys aus, perquè les ataca la societat, quan del consum som esclaus, exterminant-les sense pietat. Al centre del monument faller trobem la figura d’un personatge de faula. És la d’una xiqueta d’un país tropical que té el monyo fet amb fulles vegetals, semblant la princesa d’un conte, que atorga la llibertat a les distintes aus que hi ha a la falleta per a que les persones grans i les menudes gaudesquen amb els seus vols, els seus cants i els seus variats colors. També trobem un altre personatge que l’acompanya.

#35

Aquesta xiqueta tropical, gaudix dels vols i del color, que li procura un món ideal, on es viu amb pau i amor.

ideal que els permeta sobreviure, cosa que fan cíclicament de forma anual en grans grups que solquen el cel. Durant les quatre estacions, les aus van d’un a altre lloc, són anomenades migracions, que les practiquen i no poc.

Voletegen les aus divines, per allà dalt de la falleta, traçant figures molt fines, per al goig de la xiqueta. Les aus migratòries es traslladen d’una part del món a altra per aconseguir el menjar i la temperatura

Hi ha aus domèstiques i casolanes com són les gallines, els pollastres o els ànecs, que es crien a les granges, als corrals de les cases o

#36

ben aprop d’elles, donant-los de menjar les persones a la fi d’obtenir d’elles uns productes tan sabrosos com són els ous per a fer tortilles i altres condimentacions, com flams, cremes o pastissets.

Els ous de les gallines, que consumim els humans, amb pimentons i sardines, en Fira megem uns quants Elles ponen ous als galliners, i també per terra i en la palla, sinò es trenquen estan sancers, com els que vegem a la falla.

Cada espècie d’au, té la seua peculiaritat. Així les aus camallargues acostumen menjar en les basses d’aigua submergint en cap en ella per agafar peixos i crustacis amb el pic. Altres com l’estruç té per costum posar el cap baix terra i el tucan sol ser tranquil i peresós als seus moviments. Per altra banda l’au rapaç ataca a altres aus per menjar-se-les. Hi ha un tipus d’animals voladors que no es consideren aus però tenen ales sense plomes que despleguen per a volar: són les rates-penades que a diferència de les aus, són mamíferes.

Hi ha d’aus molt variades: camallargues, grosses, fines,… les tropicals són apreciades, per les plomes tan divines, #37

No és au la rata-penada, però fa acte de presència, en la camiseta brodada, del Club Futbol València.

LLUNA EDO BRU

FALLERA MAJOR INFANTIL

é, família fallera, ja estem ací una altra vegada, ja han passat dos anys des que la pandèmia ens va trencar el nostre somni. Crec que ja ha arribat l’hora que tot continue i acabe tan bé com siga possible. Paraules que em dèieu molts de vosaltres: «Pensa que passaràs al record com la fallera que va tenir les falles mes llargues i això serà històric.» Si, però penseu que també sóc la fallera que més ha plorat i patit en aquests anys i que pensava que mai podria cremar la meua falleta amb bou? No penseu que no ens hem sentit il· lusionades i acollides com toca, per culpa de tot el que ha passat? Sense poder ajuntar-nos per a celebrar i gaudir de la nostra festa?

Em serviria passar a la història per haver gaudit al 100% en companyia de tots vosaltres. Uns anys molt durs, aquest tampoc serà un any com pensàvem per altres circumstàncies que tots sabeu…… Jo Lluna Edo Bru com a fallera major infantil espere estar a l’altura i sobretot donar suport al meu president infantil i fer que estiga el mes content possible, encara que serà una mica complicat, però posaré tot de la meua part. Anime a tots i sobretot a tu Javier, gaudirem del que ens queda i segur que l’àngel que hi ha allà dalt ens ajudarà. Postdata: Anem a posar tots una mica de la nostra part per a acabar unes falles dignes. Adéu a tots i visca la Falla Espanyoleto.

A mi no em serveix de res passar a la història per una maleïda pandèmia.

Que toques!! Si son de plàstic!

#38

#39

#40

#41

PER A LLUNA EDO BRU EDGAR EDO BRU

#42

#43

#44

#45

COMISSIo INFANTIL PRESIDENT PLA LOMAS, JAVIER FALLERA MAJOR INFANTIL EDO BRU, LLUNA

VOCALS ÁLVAREZ HERNÁN, MANEL JOSEP BOILS RUS, ENZO BOILS RUS, HELIO CANET GARCIA, MARTA CARRALERO GARCÍA, EDURNE CARRALERO GARCÍA, LEIRE CORBERÁN ALBIÑANA, ÁLVARO CRESPO TORRES, ARNAU DAUDER PERALES, JOSEP DAUDER PERALES, SARA DÍEZ GARCÍA, VALERIA DOMÍNGUEZ DIEGO, ADA DOMÍNGUEZ DIEGO, ELENA EDO SOLVES, ALYSA FRESCO ORDIÑANA, OLIVIA FUENTES VERCHER, DANIELA GARCÍA ENGO, PAULA GARCÍA ENGO, FRANCESC GARCÍA NAVARRO, IRENE GIL BACETE, CANDELA GIL BACETE, LEIA GRANERO CALATAYUD, MARTINA GRAU GIL, NÀDIA GRAU GIL, ORIOL GREGORI GRAU, LUIS GREGORI GRAU, ZAIRA GUERRERO SANCHIS, AITOR IBORRA DIEGO, PABLO

JUAN CERDÁ, LEO JUAN CERDÁ, RICARDO MARTI MORENO, TELMA MARTÍ MUELA, MARTA MAS PERALES, ANDREA MAS PERALES, PAULA MORET ROLDÁN, SARA ORDIÑANA GRAMAJE, MARTÍN ORDIÑANA GRAMAJE, MIREIA PLA VALLS, LUCAS RIBES ROLDÁN, HUGO RIBES ROLDÁN, SOFÍA RICO CERDA, JORGE RICO CERDA, SARA RIPOLL PERIGÜELL, JOANA RIPOLL PERIGÜELL, QUIM SALAS CERDÁ, ERIC SISTERNES MARTÍNEZ, BLANCA SOLER BELLVER, ALBA SOLER MARTÍNEZ, JÚLIA SOLER SAMPEDRO, GALA SOLER TORMO, ABEL TORMO BRAVO, BLANCA TORMO BRAVO, EDU TORMO GALBON, AFRICA TORMO MARTINEZ, KATIA VALENCIA NAVARRO, ALEJANDRO VAQUER IBORRA, CARLOS

#46

ELS NADONS

MIREIA ORDIÑANA GRAMAJE

SARA RICO CERDA

SARA DAUDER PERALES

MARTA CANET GARCIA

LEIA GIL BACETE #47

EL MILLOR SOMNI LEIRE CARRALERO ORTOLÀ (9 anys) EDURNE CARRALERO ORTOLÀ (7 anys) Un dia una família es va xocar amb un arbre. I de sobte, BAM!!!! es van trobar en un bosc. Al seu voltant hi havien molts animals… I els animals estaven molt avorrits. Un conillet bebé els va dir… I per què no ens disfressem i fem riure a la resta? I de sobte un cérvol va dir… O siga com un circ…? El conillet va respondre: Sí, com un circ. Van fer el circ i de camí es van trobar un meravellós arbre que brillava. De sobte l’arbre va dir… «Toqueu-me per favor!» Per què? (van dir tots…) Perquè així em salvareu!. I tots el van tocar i BAM!!!!!! Resulta que tot era un somni i de sobte la mare va dir… JA ESTÀ EL DESDEJUNI !!!!! FI…

#48

els petardos ERIC SALAS CERDÀ (6 anys)

#49

LA MAGIA DELS GATETS ` VALERIA DIEZ (8 anys) Hi havia una vegada, una gateta que s’anomenava Nevada. Li ficaren eixe nom per que era de color blanc com la neu. Nevada viu en Villa Miau, una ciutat sols de gatets i gatetes que quan compleixen els gatets, 8 anys, els apareix un super poder, i tenen que descobrir-lo. Nevada encara no ha descobert el seu superpoder, però per sort hui es el seu natalici. Nevada ha convidat als seus amic a la festa de natalici. Tots ells ja han descobert els seus poders. Primer arriba Celeste, la fateta més bonica de Villa Miau, i el seu poder curiosament es ser invisible. Més tard arriba Andreu, el més xicotet i el més prim de tots els gatets, i el seu superpoder és la super força, i es indestructible. Ara arriba Daniela, entropessant amb tot, ja que no veía bé res amb ixes ulleres que du; El seu superpoder és vore el passat, el present i el futur. I per últim, Dario, que es super gran i lent, però el seu superpoder és ser ràpid com un raig. Decideixen jugar a amagar-se i li toca a Nevada buscar-los. Després de comptar Nevada no trobava a ningún dels seus amics. Celeste s’havia tornat invisible, Andreu va alçar una muntanya i es va amagar Baix d’ella. Dario se’n va anar corrent a l’altra part del món. Daniela es va amagar, com veía el futur, on mai la buscaría Nevada. Així que Nevada es va ficar trista i va desitjar amb totes les seus forces que vingueren els seus amics. De repent aparegueren tots els seus amics, i Nevada va descubrir el seu superpoder, que es lo que desitja es converteix en realitat.

#50

ORIGAMI NIVELL FÀCIL

#51

ORIGAMI NIVELL DIFICIL

#52

ORIGAMI NIVELL EXPERT

#53

JOCS i passatemps Per als més menuts:

QUI SOC?

#54

app “noms”

Descarrega-la per a iOS:

Alberto Ordiñana

Descarrega-la per a Android:

L’aplicació noms, naix a les setmanes de confinament, observava com els pare i mares de xiquets menuts no paraven de preparar-los activitats, jocs, exercicis, balls... però tot això al meu xiquet de 2 anys i mig a durava poc menys de 5 minuts en cada activitat, i sempre acabava demanant la tauleta tàctil per veure vídeos o jugar alguna aplicació. Aleshores vaig buscar si existia alguna aplicació que almenys el xiquet aprenguera alguna cosa nova. No existia quasi cap aplicació en valencià i en res em va vindre al cap fer una aplicació que poguera utilitzar per ensenyar-li paraules noves en valencià, alguna cosa bàsica: colors, números, instruments, animals... Després de diverses nits estudiant com es programa en iOS i Android, i molts videotutorials, vaig aconseguir a poc a poc fer alguna cosa que funcionava. He de dir que jo no soc cap expert en la matèria, ni tan sols soc informàtic, encara que tinga algunes nocions bàsiques de programació. La idea era senzilla, una app amb 20 imatges per tema, que quan les piques et diu el nom. Però per això necessita-

va algú que m’ajudara amb la veu. En la primera versió, vaig demanar ajuda a Lucia Perucho, amiga, fallera, mestra i que a més a més també tenia un xiquet amb 10 dies més que el nostre. En poc més d’un parell de dies tenia al whatsapp totes les paraules i preguntes per a l’app. El període de proves, podeu imaginar qui ho va fer, efectivament, Martin i Luca, i gràcies a ells vaig poder millorar-la. Amb aquesta aplicació, totalment gratuita, els xiquets i xiquetes que estan aprenent el valencià, tindran 120 paraules per conéixer. L’aplicació està subdividida en 6 temàtiques diferents, amb 20 paraules amb imatges i sons. D’aquesta manera és més senzill per al xiquet aprendre la paraula, saber com es pronuncia i reconéixer-la visualment. A més a més, en cada temàtica, hi ha un joc per trobar la paraula de la qüestió. La idea inicial, és poder anar actualitzant-la per canviar els temes, així que esteu atents que a poc a poc anirem omplint-la de més i més noms.

#55

#56 VENIM VALENTS!! AGAFEU FORCES QUE

Fiqueu-se còmodes que ara si venen els articles!

#57

M’han contractat per trobar les fugues d’aigua al casc antic. es pensaran que la trómpa es un sónar?

#58

QUINA ANIMALÀ !

FALLES I ANIMALS Animals com persones per criticar les animalades de les persones

INVESTIGACIÓ / RAFA TORTOSA Director d’El Verí del Foc

Dotze veus cridaven amb ràbia, i totes sonaven igual. No hi havia dubte, ara, sobre el que havia passat a les cares dels porcs. Les bestioles de fora miraven els porcs i després els homes, els homes i després els porcs, altre cop els porcs i després els homes; però ja era impossible de distingir qui eren els uns i qui eren els altres». Així finalitza el llibre de La revolta dels animals. Sense intencions de fer espòiler, cal dir que George Orwell té la decidida intenció d’acostar el món animal a l’humà per fer crítica del comportament de les persones que, per moments, extraiem la vessant animal que portem dins del cos i actuem com certs animals. O almenys ens assemblem en disposicions, actituds, comportaments i, perquè no, mostrant similituds.

Certament, podem observar com als cadafals fallers, quan s’incorporen animals a la seua composició artística, es planteja esta interrelació entre els animals i les persones que tan magníficament va plantejar l’escriptor anglès. Això si, salvant les distàncies i abandonant el rerefons polític que s’hi planteja a l’obra literària. A més a més, La revolta dels animals és un conte satíric, amb la qual cosa el nostre plantejament s’aproxima més a tot el quefer de les falles sobre la crítica que s’hi mostra. Veiem animals humanitzats abastits amb #59

jaquetes, pantalons, corbates i barrets per mostrar les condicions animals que presentem les persones, ja que sembla que fem porcades, burrades, fem el gos, anem com borregos i sobrevolem recercant el poder com una au rapinyada. Potser siga la vida d’algú o, almenys, la d’algun episodi d’esta. Atès que les falles estan l’aguait de qualsevol esdeveniment susceptible de ser criticat, i si aquell any es plantegen temàtiques farcides d’animals, l’artista faller no tindrà cap inconvenient en convertir aquella persona marcada en un elegant i colorit animal. D’esta manera, al llarg de la història fallera, els nostres artistes fallers han modelat figures d’animals per representar satíricament una actualitat. Vegem-ho per parts.

I si els burros volaren? Els egipcis van tractar el burro com a símbol d’ignorància, un fet que mantingueren els romans amb el tractament d’ésser estúpid i amb poca destresa. I així és com es defineix a l’actualitat a les persones que presenten dits comportaments. A les falles es reflectixen situacions on aflora un cert acte de burrera. Significativa va ser l’escena princincipal i única del cadafal Limpiesa e hichiene de J. Pérez (Sant Pere, 1944), on es critica la mancança de conservació i neteja de la Font dels vint-i-cinc dolls, en la qual apareix un burro bevent i, a la mateixa escena, l’artista representa un home amb el cap d’un burro, tot per conformar una semblança entre els dos costats de la falla i fer una crítica punyent i directa. Anys després, José Martínez Mollà plantejarà el cadafal d’El ball de la vida (Tetuán-Sant Francesc, 1963) amb uns burros asseguts tocant el violó. Un dels recursos utilitzats en les falles per a confeccionar lemes és el fet de conformar només paraules a partir de paraules parònimes. És el cas de La burrocràcia, lema utilitzat

per Toni Sáez l’any 1979 a Selgas-Tovar, on planteja un coronament amb una persona mudada sobre un burro, per criticar els interminables processos que planteja la burocràcia. En la mateixa línia tenim dos falles de M. A. Gozalbes Moracho: Burocràcia (Molina-Claret, 1987) amb la presència d’un burro humanitzat o Burocràsia fiscal (Ferroviària, 1990) on trobem el ruc sobre un segell. La sàtira fallera també utilitza el recurs de magnificar les coses i així és com van plantejar els Germans Colomina la falla Burreria, burreria…són les falles de hui en dia (J. R. Jiménez, 2005), amb al presència de tres magnífics burros vestits, ja que «De burrades falleres va el nostre monument, en fem a banderes i en qualsevol moment». També Manolo Blanco, un any abans, plantava Quantes burrades (Sant Jordi, 2004) amb l’aparició d’uns burros al més alt de la falla. Estes figures tenien la peculiaritat de portar unes ales i representar, sens dubte, allò de fer creure que un burro vola que comporta allò de fer creure coses absurdes o impossibles.

#60

I no és l’únic cas que en vam poder presenciar atès que trobem burros amb ales a Animals, animalades (Sarabia, Tetuan-Sant Francesc, 1982), Si els burros volaren (P. Baenas, Verge del Carme, 1991) o L’hora de les burrades (G. Navarro, Benlloch, 1994). En esta última falla el burro apareix damunt d’un rellotge de cuco i justifica així el lema. La crítica ens deia que «en este món tenim tots d’animals un poquet, no es precís que sigues “gos”, però sí un poc burret», i calia tindre clar que «burros hi ha molts i si pogueren volar ens taparien el sol». També sentència que «en esta Espanya d’avui, la política és burrada, puix també la d’ahir fou una gran animalada».

Burreria, burreria…són les falles de hui en dia dels Germans Colomina (J. R. Jiménez, 2005). ARXIU RAFA TORTOSA

A part d’estes aparicions de burros en les falles, també trobem exemples on la presència d’este animal és merament escenogràfic per plasmar situacions quotidianes o extretes de la literatura i del cinema. El 1982 trobem a Els problemes de la vida (M. Blanco, Molina-Claret, 1982) un burro arrossegat pel seu amo, «que carregat de verdures, fica cara de “susto”, perquè les passa canutes». Un burro amb Sanxo Panza es va vore a la plaça del Mercat l’any 1985, amb la falla

Seguint amb el sentit figuratiu del burro, interesant és l’exemple de la falla Educació, de la LGE a la LOMCE de Manolo Blanco Climent (Tetuán-Sant Francesc, 2016) on l’artista xativí representa en el cadafal a un xiquet amb les orelles de burro, una icona que retenim en la ment per representar, com anem dient, la ignorància i la mancança d’intel· ligència.

que duia per lema On mengen dos mengen quatre d’Antoni Grau. En l’escena, el ruc, que s’hi troba enfadat, està arreant-li a un manual d’Hisenda atès que «sols un ruc ho podia fer, per açò dos guitzes li pega, al nefast llibre de Boyer, que a tothom ofega». També és típica l’aparició de burros en falles amb temàtiques de Far West, com ara Far West Xàtiva (G. Colomina, J. R. Jiménez, 2003) on es representa a un burro recolzat a terra degut el seu cansament.

#61

Lentituds i cornamentes El caragol és un animal que serveix per a representar moltes actituds humanes. Per una banda, la seua lentitud en moure’s ha estat escollida pels artistes fallers per representar projectes i situacions que han anat lentament. Este símil el podem trobar a diverses falles plantades a la ciutat. Ramon Morell l’utilitza a Tot a miches (Enríquez, 1968) en posar a uns quants caragols en el coronament per advertir com de lent van els projectes d’esta ciutat quedant-se tot a mitges. També Toni Grau utilitzarà este mol· lusc en diverses ocasions com és el cas de Varios plans (Espanyoleto, 1971) i de La roda de la vida (Ferroviària, 1975). En este darrer cas, la presència dels caragols es deguda pel seu tipus, si és moro o cristià, tot plegat per fer ressò sobre el tema del petroli, molt latent en aquells anys: «Dos caragols misteriosos, que pareix no són cristians; u porta un turbant i un aro, i l’altre un barret flamant. Els dos arrastren molts pleits, inquietuds, preocupacions. El de llunyà i gran Orient, fa present eixe filó, que controla a tota Europa i la sumís en el clot». Així mateix, Paco Roca representa un caragol moro en Mil i un contes (R. Argentina, 2012) com a base del cadafal amb la intenció d’ambientar-lo amb temàtica àrab per introduir els contes presents. Un altre caragol representat a la falla portava a la seua closca el títol de Museu Faller, per tal de simbolitzar

la lentitud a l’hora de fer la seua creació. També Venancio Cimas i Alfred Bernat plantaren quatre caragols conformant La caragolada (Molina – Claret, 2014).

Varios plans d’Antoni Grau Cros (Espanyoleto, 1971) . ARXIU RAFA TORTOSA

Per mostrar lentitud, al caragol se li afegix també la tortuga, un animal que també ha servit als fallers per criticar projectes i esdeveniments que s’executen lentament, com va ser l’Estatut d’Autonomia. Hi trobem un muntó d’escenes d’esta índole però només hem trobat dos cadafals que tenen com a coronament a este animal. Un d’ells és la falla plantada al Bellveret pel Gremi de Fusters de

#62

la ciutat l’any 1922, on apareixia la Tortuga del Corpus, una peça pertanyent a la festa del Corpus, que pel seu lamentable estat fou cremada la nit de Sant Josep. I l’altre cadafal és Fem 10 anys de Miguel A. Gosálbez Moracho (Abú Masaifa, 1995). Les banyes dels caragols són altra cosa que dóna molt de joc als artistes fallers per representar tot allò on apareguen infidelitats. Així és que trobem dos caragols a la falla Els coloms i les colomes ( B. J. Íñigo, Mercat, 2001), la qual versa sobre la temàtica de les banyes. Al cap i a la fi, en esta sèrie de falles, l’important és que apareixen les banyes, dóna igual de quin animal siga, així que Navarro i Olcina, planten un gran cap de cérvol amb Il· lusions i realitats (Benlloch, 1980) per a dir que «el cérvol és l’animal més cornut i majestuós, i molt be es pot comparar a l’home més pretensiós; el cérvol majestuós adorna més d’una casa, sempre es mostra orgullós, ensenyant els corns de casta». I ja que estem parlant de cérvols, nomenar dos falles amb l’aparició d’estos animals que són representats en plena cacera, on també apareixen els famosos gossos de caça. Juane Cortell va plantar La caça (Ferroviària, 2000) mentre que Pasqual Calleja ho va fer amb Caceres (Raval, 1999), on es planteja que «els cérvols són les víctimes del poder, al món hi ha molts gossos que no els deixen fugir gens».

De gats i gossos Sense abandonar la idea de la cacera ens trobem amb el gat, animal que sol anar caçant ratolins. I així és com el podem trobar en diverses falles de Xàtiva, com és el cas de Caceries (P. Roca, Selgas – Tovar, 1985), on trobem un gat amb vestimenta que s’hi troba agafant ratolins per criticar els «caçadors moderns: polítics, alts càrrecs. Presidents, etc.». Un gat darrere d’un ratolí també ho podíem observar en Engatussats1 (J. Benavent, J. R. Jiménez, 2000), on s’intenta jugar amb la denominació del lema i el seu significat d’enganyar a algú amb simpatia. També trobem Gataes (A. Grau, R. Argentina, 1982), una falla que tenia per coronament un gat i la presència de dos ratolins. El gat també ha tingut altres significacions que han estat explotades per les falles. Així podem trobar el gat com a significació de sort, per allò de les set vides que hi puga tindre. En este sentit trobem Set Vides (La comissió, Cid – Trinitat, 2007) i Afortunats (Palacio i Serra, Murta-Maravall, 2018). I també, el gat pot estar relacionat amb la nit i així és como es representa este animal humanitzat per J. M. Gramaje en Enllumenant la nostra ciutat (Verge del Carme, 2000), al que és considerat com un «lladre de postí, de guante blanco».

Engalipats, seria la forma correcta en valencià. 1

#63

Altre dels recursos que s’hi trobem els artistes fallers a l’hora de conformar els lemes dels seus projectes és utilitzar dites conegudes per tothom i desenvolupar escenes d’acord el seu significat. En este cas trobem el lema Gat per llebre utilitzat per Toni Grau (Sant Feliu, 1974) i per Navarro i Olcina (Benlloch, 1978). També es pot tirar de personatges apareguts en la literatura com per exemple el gat d’Alicia, el qual apareix a Xàtiva, ciutat de les meravelles (P. Roca, R. Argentina, 2011) i sembla que «el gat pel seu interès, canvia la seua imatge, estrenant un flamant trage, que algú li hauria promès». De vegades, als cadafals cal plantejar una escena quotidiana on participen animals de companyia com hi són els gats i els gossos. Així que solen estar per casa, com el gat que apareix a Què mal està el servici (J. R. Espuig, Cid – Trinitat, 2015) o els gos amagat sota una làmpara en Les inquietuds de Carla (M. J. Blanco, Benlloch, 2010). També cal treure a passejar les mascotes, com va passar amb els coronaments dissenyats per Xavier Herrero: Xàtiva enamorada (Molina – Claret, 2013) i Xàtiva, ciutat de compres (Ferroviària, 2010), on el passeig sembla anar més enllà, ja que «el gos i la gossa fan lliga; ella li olora el cul ben fort, ell li sent des de lluny la fig... Açò serà un enllaç fins la mort». I clar, atès que parlem de gossos, cal que ho fem de gosseres, per representar actituds de peresa i de poques ganes de treballar. Així és com tenim els cadafals Perreries (Navarro i Olcina, Benlloch, 1981) i Temps de gossos (J. M. Gozalbes Moracho, Abú Masaifa, 1988). També cal ressenyar el cadafal Farça de Toni Grau (Espanyoleto, 1968), que té com a coronament a un gos amb barret i sable de pirata que s’hi troba sobre una gossera per manifestar totes les farses de la vida.

Perreries de Navarro i Olcina (Benlloch, 1981). ARXIU JOAN QUILIS

#64

Monades La mona també el podem considerar un animal versàtil per conformar crítiques falleres atès que pot tindre diverses connotacions establertes en la societat. Així és que un pot fer la mona, és a dir, fer el ridícul, intenció que tenen els cadafals Monaes (J. Dolz, Ferroviària, 1979) o Fent la Mona (P. Roca, Raval, 2014). I en el mateix sentit trobem El món de les falles (Espanyoleto, 1989), on Paco Roca planteja una mona humanitzada amb la intenció de satiritzar les monades que fan les falles de Xàtiva. També hom pot estar més pelat que el cul d’una mona, sentit que se li vol donar en el cadafal Lluita per la vanitat (A. Grau, Mercat, 1984), en aparèixer un cap de mona damunt el cap d’un guerrer, simbolitzant «que qui lluita amb honestedat per abastar quelcom en aquesta societat, normalment es queda com les mones: amb el cul pelat. I tot perquè te trobes amb les mateixes dificultats de sempre: burocràcia, travetes i molts impostos». Altra intenció relacionada amb les mones és l’accepció com a sinònim de persona guapa, com intenta posar en escena Manolo Blanco al cadafal La nit (Tetuan-Sant Francesc, 1974), amb una mona vestida amb poca roba amb la crítica del que pot passar alguna nit on «la mona pareix que talla i diu: este vull i este no vull...», ja que «els canaris per això ansiosos busquen de nit a les mones...».

Fent la Mona de Paco Roca Chorques (Raval, 2014). FOTO DAVID CALATAYUD

Aunque se vista de seda la mona, mona se queda és el lema de la falla plantada per José Castelló a la plaça de la Trinitat el 1951, amb una mona al coronament i agafant aquesta dita castellana que dona molt de joc per criticar situacions que encara que s’arreglen tornaran a quedar en el seu estat anterior.

#65

Quins pardals! Pot ser que la presència d’aus als cadafals fallers siga la més significativa i abundant d’entre tots els animals que s’hi representen com a figures. A la gran quantitat d’espècies s’uneixen les qualitats intrínseques d’estos animals plens de colorit i amb les seus ales que poden aportar moviment al conjunt artístic. A més a més, cal afegir el sentit crític que poden representar les aus d’acord amb les qualitats assumides per algunes de les seues espècies i utilitzades habitualment dins de la societat humana. Així és que podem trobar les cigonyes, aquelles aus que tenen la capacitat de portar els xiquets al món, almenys és el que ens feien creure de menuts. Esta au ha estat encapçalant algunes de les falles xativines com la de L’hora fatal (A. Grau Tomàs, Verge del Carme, 1962) on apareix un exemplar amb una bossa amb dos xiquets o Tot de París (M. Blanco, J. R. Jiménez, 1974), on fa més gros l’assumpte aportant que les cigonyes i els xiquets vénen de París. En este cas, però, sembla que no porta xiquets sinó pastilles: «porta en el pico un cosa, que vol la inflació curar, però, per moltes pastilles el bombo seguix tocant». Altres cigonyes les trobem al cadafal La nova generació de socarrats (Raval, 2016) on Paco Roca planteja l’edifici de la maternitat.

Tot de París de Manolo Blanco Sancho (J. R. Jiménez, 1974). ARXIU RAFA TORTOSA

També, els coloms han estat presents als cadafals fallers per mostrar diversos aspectes. Al cadafal Des d’Adam i Eva (Raval, 1980), Manolo Blanco planteja dos coloms que representen a Adam i Eva, ja que ens diu que «com dos coloms rumbant estaven molt encandilats, i el dimoni sempre rondant per atraure-los al pecat». Per excel· lència, el colom és el símbol de la pau i així és com es simbolitzen a Guerra i Pau (Navarro i Olcina, Benlloch, 1984) on es diu que «el colom i la coloma a la pau simbolitzen, per alguns ja no és moda encara que ells molt insistixen», i Canons per a la Pau (Arte 2 CB, Ben-

#66

lloch, 2001). I també està relacionat amb la màgia, ja que tots tenim en ment el moment en què l’animal surt de dins del barret del mag. Esta escena fou l’elegida per J. Boluda per al cadafal Il· lusions (Raval, 1990) i per X. Herrero en Per art de màgia (R. Argentina, 1997). Com hem comentat amb altres animals, les dites populars han estat focus d’inspiració d’artistes i guionistes, els quals han establert interessants lemes que han definit perfectament les falles. El que no corre vola és un d’ells, el qual va estar elegit per J. Martínez Mollà per a la falla Enríquez de 1966, amb la presència d’un gran corb al coronament dient-nos que hui en dia «el que no corre vola i el que molt corre rebenta, acabant en l’hospital o en les mans d’alguna fera». També trobem Apardalats (R. Cogollos i À. Oliver, Murta-Maravall, 2012), per simbolitzar tot allò que s’hi troba en un estat embadalit o allò de Tindre pardals al cap (V. Cimas i F. Guerrero, Mercat, 2018), falla que literalment presentava un cap ple de pardals i que les seues escenes representaven dites relacionades amb els pardals. És ben sabut per tots el paper dels lloros i les cotorres, amb la seua qualitat per xarrar, aspecte que ha estat extrapolat a la societat. Així és com apareix una cotorra en Sorpreses (P. Roca, J. R. Jiménez, 1986), explicació que ens diu que «a vosaltres, cotorreria, que critiqueu sense parar, molt més us caldria posar-vos a col· labo-

rar». També tenim cotorres a L’arbre de la vida i el corn de l’abundància (P. Company i Ll. Terol, Verge del Carme, 1988) i a La premsa local (X. Herrero, Ferroviària, 1997), cadafal on apareixen dos lloros i un gran voltor «que representa la premsa local, que no tenint espenta, ho sol fer prou mal». Caldria afegir a este seguit de falles, La veu cantant (R. Cogollos i À. Oliver, Murta-Maravall, 2013). Els lloros també solen aparèixer dins d’una escenografia de pirates, atès que estan molt relacionats amb esta temàtica. Bons exemples són Aneuse’n a fer la mà…rrr! (G. Colomina, J. R. Jiménez, 2004) i A la conquesta! (V. Cimas, Espanyoleto, 2014). Amb caràcter de solitari, misteriós i observador es presenta el mussol, característiques inherents que són adaptades en temàtiques falleres de diversa índole. Trobem mussols a Destrucció i progrés (P. Roca, J. R. Jiménez, 1988), on trobem un exemplar humanitzat rodejat de corbs; a De nit tots els gats són Pardos (P. Roca, St. Jordi, 1992), com un observador de la nit que «sap tot el que passa al barri»; en Remeis (X. Herrero, Espanyoleto, 1996) o a La ciutat màgica (X. Herrero, Abú Masaifa, 2000) on ens afegix que «sobrevola el nostre ajuntament, és un pardal interessant i molt intel· ligent». També veiem mussols en La nit (Armengol i Cimas, Mercat, 2006); a Xàtiva, present i futur (P. Roca, R, Argentina, 2006), que ens fa la reflexió de que «com un mussol de la nit, el polític quan té el vot, mentre tots estem al

#67

llit ell s’endú tot el que pot»; a Somnis (E. Cimas i M. Rubio, Passeig Cardenal Serra, 2014) així com a Buscant la sort (P. Roca, Raval, 2012). Sense cap dubte, la presència de figures de voltors i altres aus rapinyades en les falles ha provocat crítiques punyents on s’ha apreciat la sàtira fallera en estat pur, aquella amb component polític i cap els capgrossos atès que portava implícita la facultat del voltor d’alimentar-se de l’animal mort i la seua presència presagia desgràcia. A més a més, estes grans aus, solen volar pegant voltes i de forma lenta sobre la víctima esperant l’ocasió. En este sentit, la critica social i personal es tradueix en accions d’aprofitament del més dèbil amb la utilització de les mateixes armes que els voltors, salvant les distàncies. Un dels primers exemples és el cadafal La inflació (A. Grau, Sant Feliu, 1977), on veiem una au humanitzada amb vestimenta de pirata. També en Pobra taronja (A. Grau, Cid-Trinitat, 1975) i Salvem la nostra terra (M. A. Gozalbes Moracho, Abú Masaifa, 1994) es poden apreciar voltors al voltant dels cabassos de taronges per criticar les accions d’aprofitar-se dels llauradors per part d’intermediaris. A l’Egoisme (Pastor i Almiñana, Verge del Carme, 1981) podem vore la presència de dos pardalots junt el ninot d’un xeic àrab disposats sobre la bola del món, una forma de criticar l’apoderament del món gràcies al petroli. Un voltor sobre una rajola vam contemplar a Les noves lleis (X. Herrero, Murta-Maravall, 2001) per fer una crítica urba-

nística, atès que «un voltor maternal planeja sobre la ciutat, amb llargues i amples ales per aixoplugar l’amistat». A Passarem per la picota (P. Roca, Sant Jordi, 2011) també vam poder vore dos voltors al més alt de la falla per reforçar la figura d’un botxí que «utilitzant la destral, per donar un recital, destrossant el casc antic».

Pobra taronja (A. Grau, Cid-Trinitat, 1975). ARXIU GUILLEM ALBORCH

Interessant és l’expressió Quins pardals!, la qual és usada per referir-se a algunes persones astutes, que actuen en profit propi. Així ho van vore els artistes que van escollir l’expressió com a lema de les seues falles com A. Grau per a la d’Espanyoleto de 1994, i apostar per un gran voltor

#68

sobre la bola del món i dient-nos que «pardals i pardalots, venen a fotre-nos, des dels diners a les dots, molt mal van a fer-nos». També l’utilitza X. Herrero l’any 1995 a Sant Feliu, amb la posada en escena de dos voltors amb barret i jupetí damunt d’un món i amb bosses de diners. I quins pardals! és el lema que utilitza A. Sáez l’any 1973 per a la falla de Sant Jordi, amb la presència d’un voltor, «ben plumat, que està dalt del cadafal, té una missió especial: d’acabar amb la ciutat». En el mateix sentit podem incloure el cadafal Pardalots (X. Herrero, Murta-Maravall, 2007), on cada pardal es disposa en la seua caseta representant cadascun un partit polític. També, estes aus rapinyades tenen presència en les falles ambientades en el far west americà com una figura més de la tematització però, com hem vist, amb una crítica fàcil i punyent alhora. Un clar exemple és S.O.S. (A. Bernat, Selgas – Tovar, 2007). En este sentit, la presència d’aus en els cadafals fallers sol ser habitual i la seua aparició, la majoria de les vegades, sol ser un complement de l’escena, com és el cas de Al sol que més calfa (Armengol i Cimas, Sant Jaume, 2006) i La natura (Armengol i Cimas, Raval, 2007).

Caldos de gallina Cas apart mereixen les aus de corral. Tant el gall com la gallina són uns animals amb moltes connotacions per a les persones d’acord les seues actituds intrínseques. A més a més, el seu consum humà augmenta més les possibilitats a l’hora de conformar una temàtica i un lema al voltant d’estos animals, com per exemple el cadafal Bons i roïns caldos (Sant Jaume, 1984) on B. Javier Íñigo presenta una gallina amb roba interior on se li ixen les mamelles, la mateixa figura que va utilitzar Andrés Martorell per Al pas del temps (Ferroviària, 1980) on «una gallina catxonda, que en arròs està que monda», està asseguda sobre un carruatge i que sembla ser una «amantíssima Fartona de la política “Heraldo”, que sol fabricar bon caldo per al que s’acarona». També es recurrent la dita Pardal que vola, a la cassola, utilitzat per M. Blanco per al lema de la #69

Al pas del temps d’ Andrés Martorell (Ferroviària, 1980). ARXIU GUILLEM ALBORCH

falla de R. Argentina de 1980, amb la presència d’una gallina humanitzada al coronament. La temàtica dels ous i les seues possibles connotacions també és utilitzada per les falles, com és el cas de Paco Roca, qui disposa una gallina sobre un enorme ou, on es grafia com un globus terraqüi, en el cadafal Açò pega un pet (Espanyoleto, 1987). La presència d’animals en els cadafals fallers, com hem comentat anteriorment, es produeix en escenes quotidianes, com són les referents a la cuina i tot allò que comporta el fet de preparar i cuinar els animals com a menjar. Així és que solem trobar gallines i galls amb polits, ànecs o porcs. Clars exemples són Menú per a tots (P. Roca, J. R. Jiménez, 1994), Menús casolans (P. Roca, Benlloch, 1998), La cuina tradicional (J. Benavent, Abú Masaifa, 2002), Menjars ràpids (A. Bernat, Sant Jordi, 2008), Master chof (X. Herrero, Corts valencianes, 2018), La carn (F. Aguilleiro, J. R. Jiménez, 1979) o Peripècies (M. Blanco, Cid-Trinitat, 1974), esta última falla amb la presència al coronament d’una llagosta. La tematització per complet de la falla és una bona opció que facilita la lectura visual del cadafal i s’obri a l’explotació de recursos per conformar una bona crítica. D’acord amb el que estem parlant, hem trobat exemples on apareix tota una família de gallines o l’ambientació d’un corral on, per damunt de tot, sobreïx el pollastre. La falla de V. Cimas, El corral en acció davant la contaminació (J. R. Jiménez, 2012) va presentar un coronament amb tres figures: una gallina, un gall enfadat i un pollet, amb la consideració de què el pollet

és negre, mostrant així un costum de què les gallines es giten amb qualsevol. També P. Roca planteja L’amo del corral (R. Argentina, 2010) com un cadafal temàtic amb un corral ple d’animals i amb forta càrrega satírica que ens diu que «comparant els animals amb el que fan les persones, haurem de trobar normal, comprovar que som iguals, que els nostres parents, les mones». La falla es coronava amb un gall on la crítica ens deia que «ací, a la nostra ciutat, no anava a ser excepció, al poble, que l’ha votat, li agrada un gall ben plomat, presumit i fanfarró». Afegir que les escenes estaven plantejades d’acord a tòpics relacionats amb el corral: el menyspreat galliner, allò de la gallina dels ous d’or o la lluita de galls. Altres exemples són Xàtiva, quin corral (Armengol i Cimas, J. R. Jiménez, 2011) i La gallina diu que no (P. Roca, Sant Feliu, 2013). Referent a les qualitats del gall hem d’afegir el característic cant que fa a trenc d’alba, la qual és mostrada en Despertar (M. Blanco, J. R. Jiménez, 1975), on al caramull de la falla apareix el pollastre que «vol despertar la consciència de persones atrasades, que usen la intel· ligència, i no siguen destarifades». I referint-nos als pollastres, hem de fer referència a la lluita de galls, re-

#70

curs utilitzat en dos falles per A. Grau: Lluita de classes (A. Grau, Molina-Claret, 1979) i Lluita per la vanitat (A. Grau, Mercat, 1984), on s’observa com el gall guanyador s’hi troba disposat damunt de l’altre, ambdós ens volen dir que «realment el que fa camí en aquest món es aquell que va picotejant al seu contrari, el dessagna, erigint-se en guanyador».

Pagar el pato També hem de posar èmfasi amb l’ànec, conegut col· loquialment com pato per l’influencià del castellà, atès que, com la gallina, ha pres bastant presència en els cadafals fallers. Sembla que per la seua forma de caminar vaja com marejat —d’allò de pato marejat— i, a més a més, està considerat com un animal amb poca destresa. Amb este sentit es planteja la falla Quin pato de fira (J. Martínez Mollà, Raval, 1960) on apareix un ànec amb ulleres, càmera de fotos i garrot, atès que «el pato que és un guasó, i no necessita alpiste, s’ha enfilat el bastó i s’ha vestit de turiste», per explicar-nos que la fira és un desastre. També trobem el cadafal Pactes (Espanyoleto, 1979), on Toni Grau disposa al coronament dos ànecs amb la consideració de tindre el cap dels principals polítics del moment: Adolfo Suárez i Felipe Gonzalez, en una època de transició on calia arribar a acords per donar estabilitat política a l’Estat. Similar situació trobem en Llum als pactes (M. A. Gozalbes Moracho, Abú Masaifa, 1997), on els dos ànecs que conformen el coronament «estan un poc marejats respecte del que passa en aquesta ciutat». Al barri del Carme, en 1979, també hi aparegueren una parella d’ànecs vestits en la falla Tele-pato de M. Lleonart. A més a més, no podia ser que els ànecs no tingueren frases fetes per referir-se a situacions habituals. Qui paga el pato ha estat la més utilitzada per reflectir situacions criticables on algú s’endú el càstig que no es mereix. Exemples clars són: Qui paga el pato? (A. Grau, Cid – Trinitat, 1978 i A. Grau, Tetuan – Sant Francesc, 1993) o Els qui paguen el pato (Navarro i Olcina, Benlloch, 1979), un cadafal que, sorprenentment, fa una declaració contra el masclisme en una època on este assumpte no era preocupant. Després de fer-nos considerar que la pata que feia de coronament representava la dona de hui, ens diu que «ja era hora de fer niu damunt vostra gallardia i que vinguera fins el dia de poder ja dominar a la societat “matxista” que tant volia manar». Una altra expressió popular és bufes de pato, lema de la falla que els Germans Navarro van plantar a la plaça de Benlloch l’any 1990, amb la intenció de representar les coses inútils, d’acord amb la definició de l’expressió. Interessant és el joc de paraules utilitzat al lema del cadafal Patades Clàssiques (J. Andreu, Tetuan – Sant Francesc, 1984), en el qual es representa un ànec sobre un planxa antiga i on «trobem un ànec torrat que encara #71

pega patades al foc que l’està abrasant». Cloem amb una falla de Xavi Herrero que representa una escena quotidiana establida vora un riu amb l’aparició d’ànecs i de bernats pescaire —garza real— i que duia per lema Pescant al Canyoles (Molina – Claret, 2016).

Qui paga el pato? d’Antoni Grau (Cid – Trinitat, 1978). ARXIU GUILLEM ALBORCH

Titots i vanitats Per tots és coneguda la relació entre el titot i la vanitat. Este animal ha estat considerat un ésser vanitós en exhibir la seua meravellosa cua. Amb este tòpic s’han plantejat cadafals fallers per representar i criticar la vanitat de les persones i dels dirigents, com ho va fer Manolo Blanco amb La Vanitat (Raval, 1977) amb aquell enorme titot. En la mateixa plaça, molts anys més tard, hi aparegué un altre junt altres animals de cacera i un caçador per conformar el coronament de S’obri la veda (F. Llopis, Raval, 2018). La Vanitat de Manolo Blanco Sancho (Raval, 1977). ARXIU RAFA TORTOSA

#72

Porcades i vidrioles Referir-nos als porcs quan una persona o un lloc s’embruta és cosa habitual. No se sap com però als porcs se’ls ha atribuït estes connotacions de pocs cuidats i bruts, aspectes que han traspassat a la vida humana. Esta interrelació d’atributs ha estat recollida als cadafals fallers. Bon exemple és Tot contaminat (Espanyoleto, 1985), falla que Paco Roca estableix com a coronament un porc humanitzat, vestit i amb barret sobre «un orinal ple de merda» i, tot plegat, per criticar «que la ciutat en què vivim es troba plena de porcades i als autors ens referim al repartir les bufetades. Porcades per tots els llocs, que fan de la vida una mentida, inclús deixant-se els mocs apegats baix de la cadira». Igual d’interessant va semblar el cadafal Porcades (J. R. Espuig, Molina – Claret, 2002), en aparèixer dos porcs humanitzats i advertir-nos que la falla «va de neteja, que massa merda hi ha! Ací a la ciutat de Xàtiva, aneu parant el cabàs!». En un altre sentit trobem l’ús del porc en les vidrioles, les quals adquireixen la forma final en modelar l’argila. Esta icona de l’estalvi la vam vore a Manual de supervivència (A. Bernat, Sant Jaume, 2010), falla que tracta la crisi patida en el món de les falles i ens diu que «un porquet ens han plantat i ja sabem per a què serà. Dinerets hem d’estalviar si la quota volem pagar». Cinc anys després, a la mateixa demarcació, es plantava On estan? (X. Herrero, Sant Jaume, 2015), amb l’aparició d’una altra vidriola en

forma de porc amb la consideració de què esta tenia unes ales, simulant que els diners havien volat de la caixa fort. Finalment, cal nomenar el cadafal La granja xativina (X. Herrero, Ferroviària, 2014), on es planteja una escena quotidiana amb la presència d’animals entre els quals hi apareix un porc —amb monedes que li ixen del llom— al muscle d’un granger.

Porcades de José Ramón Espuig Escrivà ( Molina – Claret, 2002). ARXIU GUILLEM ALBORCH

#73

Ratetes goloses Una persona avariciosa, agarrada o ronyosa es diu que és un rata. També, allò de fer la rata s’entén com furtar en quantitats reduïdes. Estes dos connotacions referents a les rates i per extensió (o confusió) als ratolins són les que trobem identificades als cadafals fallers. Ramon Morell ja ens mostra el cadafal Ratetes goloses (Mercat, 1954) dos rates rossegant un fardell de bitllets i una pipa mentre un home comença a donar escombrades. Altre exemple és la falla Els que mos foten (P. Roca, J. R. Jiménez, 1982) on trobem ratolins sobre un gran formatge —una relació bastant extensa— i una ratera. L’explicació no deixa dubtes d’on vol arribar, atès que «mentre rates “d’etiqueta” el formatge van menjant, veiem que en la ratera s’han quedat enganxats, moltes bones intencions de moltes autoritats, molts projectes fabulosos, per a poder millorar [...]. Vorem que fan els cuiners per arreglar la ciutat? I mentre els gats de dalt en rates es tornaran». Estes rates d’etiqueta són freqüents a les falles, com la rata humanitzada amb americana i llacet, que porta una bossa de diners en la mà, i que va posar A. Grau a Ratolineries (Selgas-Tovar, 1994). Esta humanització de les rates és habitual a l’igual que disposar-la sobre les teulades, un lloc on és comú trobar este animal, bé en solitari o quan és perseguit pel gat, el seu enemic més conegut. D’esta forma trobem figures en Ratonades (B. Garcia, Espanyoleto, 2008), en Rateries (J. R. Es-

puig, Molina - Claret, 1994) i en Fent el rata (J. R. Espuig, Cid - Trinitat, 2001), on el ratolí ens diu que «sóc senyors un ratolí eixit de molt baixa escola, per això no sóc gens fi ni vaig vestit “a la moda”. Però del món em conec tots els racons existents i se les faves que es couen i aquelles que no, també». També a La vida en les teulades (P. Ibáñez, Espanyoleto, 1999), es presenten dos rates perseguides per un gat per damunt de les teulades i també el cas d’Aquest món és una ratera (J. J. Copoví, Ferroviària, 2002). Finalment, fent ressò del cadafal Hamelín, un conte xativí (X. Herrero, Molina - Claret, 2015), on es mostra el conte conegut per tots i és evident l’aparició de ratolins darrere del flautista.

Ratonades de Bernardino Garcia (Espanyoleto, 2008). ARXIU RAFA TORTOSA

#74

Animals de llarga cua En este calaix miscel· lani tenen cabuda totes aquelles falles que han tingut en el seu coronament algun animal grandot de cua llarga, bé estiga extingit o no així com siga real o, en certa mesura, fantàstic. En general, per la seua grandiositat o perillositat, tenen les pretensions d’esglaiar i ser temuts, almenys és com s’han mostrat als cadafals fallers. El dinosaure és un dels animals referits i la seua presència té la intenció, majoritàriament, de rememorar antigues o velles èpoques, com és el cas de El caos del nostre poble (M. Blanco i E. Arnau, Tetuán - Sant Francesc, 1968), Buscant la nova vivenda (J. R. Espuig, Molina - Claret, 1996), Abans i ara (B. J. Íñigo, Tetuán - Sant Francesc, 1999) o Animalades (B. J. Íñigo, Raval, 1992), on en esta darrera falla es presenta com a símbol del poder, ja que «com el dinosaure esglaia al que produix i treballa, és una causa justa que el cremem a la falla». Els dracs són uns animals fantàstics que pel seu colorit i geometria encaixen perfectament en les composicions falleres, sobretot aquelles ambientades en l’edat mitjana o pròximes a la màgia i els encantaments. De fet, el cadafal sota el lema Encantaments (X. Herrero, Selgas – Tovar, 2005) conté en la part més alta del coronament un drac per completar una escena d’un mag medieval, en la qual també hi apareix un mussol. El mateix Xavi Herrero torna a posar un altre com a cos central a Inventant (Ferroviària, 2012) i que reforça la idea d’aconseguir un inventor malvat que és capaç de fer els experiments amb animals més espantosos. I en entorns medievals trobem este animal fantàstic. Exemples clars són En la època medieval… hi ha molt de pardal (J. R. Espuig, Cid – Trinitat, 2016) i Tornejos (P. Roca, Raval, 2017). En este apartat també tenen cabuda tota mena de sargantanes, fardatxos o els anomenats col· loquialment lagartos. Comencem pel memorable fardatxo presentat de forma humanitzada per M. A. Gozalbes Moracho amb el cadafal Xàtiva, descobrim-la (R. Argentina, 1995) amb una intenció clara, atès que «representa aquest animal, allò que sembla ser, tot l’origen del mal, i que s’anomena poder». També és interessant, per la crítica que conté, la falla Lagarto, lagarto (R. Andrés, Jaume I, 1982), ja que el coronament, amb la presència de dos sargantanes humanitzades, és utilitzat per criticar els entrebancs que patiren per part de la JLF i algunes comissions veïnes i poder plantar este primer cadafal de la seua breu història fallera: «Les “lagartijes” s’ajunten esperant a la presa agarrar; igual que altres que tots coneguem, que feren el possible... per què esta falla no es poguera plantar». També trobem sargantanes a Comersialisasions (T. Gozálvez, Cid – Trinitat, 1984), Lagarto, lagarto (P. Company i Ll. Terol, Benlloch, 1987) o Contaminació local (X. Herrero, Espanyoleto, 1995). #75

També trobem cocodrils als cadafals fallers com a H2O (Armegol i Cimas, Mercat, 2011), mamuts en Una falla juràssica (P.Roca, R. Argentina 2014) o una salamandra a Maixàtiva, ciutat a conquerir (V. Cimas i A. Bernat, R. Argentina 2015).

Comersialisasions de T. Gozálvez (Cid – Trinitat). ARXIU RAFA TORTOSA

A cavall! El cavall, al llarg de la història, ha estat un animal molt pròxim i conegut, d’acord amb les seues qualitats de força i resistència així com de velocitat. Ha sigut utilitzat per al desplaçament de les persones i de mercaderies en l’àmbit bèl· lic, comercial i lúdic. En conseqüència, han quedat retingudes en la memòria col· lectiva estampes, situacions i icones que les falles han utilitzat i reflectit en els seus cadafals. Així és que trobem cavalls en ¿A qui pique? (M. Blanco, Enríquez, 1970) on una xica s’hi troba cavalcant un cavall en una posició de relloneig, en una falla on mescla bous amb infidelitat, i també en les falles Per on ens fan passar (P. Roca, Espanyoleto, 1974) i Falles roïns i les hores roïns (M. Blanco, Sant Jordi, 1972), en las quals s’hi troben en posició de ramillet, com si escaparen del centre del cadafal. Al món del cinema, amb les pel· lícules del far west, l’aparició dels cavalls és imprescindible, la qual cosa veiem amb les falles ambientades en este gènere com La reserva índia de Xàtiva (A. Bernat, Raval, 2005) i L’oest a Xàtiva (A. Bernat, Sant Feliu, 2000), on fa crítica de la situació de les falles a la localitat i ens diu que «el sheriff de la Local no està per soltar traques: pensava tindre cavalls i està rodejat d’haques». També va estar significatiu el cap de cavall presentat per M. A. Gosálbez Moracho a la falla Nou espectacle circenc (R. Argentina, 1990), un cavall del circ que feia de peça central.

#76

Nou espectacle circenc de M. A. Gosálbez Moracho (R. Argentina, 1990). ARXIU RAFA TORTOSA

També han hagut referències a la fira bestial de la Fira d’Agost, que P. Climent Mata va voler representar a Tres Coses de Xàtiva (Cid–Trinitat, 1933), en la qual es criticaven les transaccions del bestiar que hi eren, a vegades, poc clares. Així mateix tenim referències en la literatura com Quijotades (M. Blanco, Molina - Claret, 1984), on veiem a Rocinante duent al Quixot així com representant passatges de la història: La lluita per la falla (J. M. Gozalbes Moracho Abú Masaifa, 1986), on veiem dos cavalls arrossegant a un romà sobre una biga o l’escena d’un cavaller medieval: Amors inesperats (X. Herrero, Ferroviària, 2015). Un altre exemple és la representació dels cavalls en l’ús festiu, com la carrera de joies o entrades de bous; un exemple

és Fiestas de verano (A. Díaz, J. R. Jiménez, 1987), on un home a cavall guia els bous. Una de les composicions eqüestres valencianes més conegudes és la gropa, on una parella de valencians va damunt del cavall i que Joaquin Sorolla va immortalitzar en la seua obre pictòrica. A tall de mostra tenim les falles Coses nostres (M. Blanco, Ferroviària, 1977), on ens diu que «sentats dalt del carafal, sobre un roll que és pergamí, un llaurador i xavala portant projectes sense dir, i no d’amor i de besos que seria lo normal, sinó de llargues quimeres a les que ningú fa cas»; Les coses nostres (A. Martorell, Ferroviària, 1981); Campanades (J. M. Gozalbes Moracho Abú Masaifa, 1987) i Tornant a l’estoreta (M. J. Blanco. Benlloch - Alexandre VI, 2010), En la història més pròxima també trobem la presència de cavalls junt els seus amos, estampa que s’ha convertit en una icona i que, al llarg del temps, han arribat fins l’actualitat. És difícil recordar al rei Jaume I El Conqueridor sense el seu cavall, estampa representada en València mora i cristiana (J. R. Espuig, Molina - Claret, 1993) i en Temps de ahir, coses de avui (M. Blanco, Raval, 1981), o la figura del Sant Jordi sobre el seu cavall, representada en 25 anys de falla (P. Roca, Sant Jordi, 2012). #77

No cal deixar l’anàlisi del cavall a les falles sense fer ressò d’exemples on l’aparició d’este animal ha estat condicionada per les seues qualitats. Com dèiem a començament, la seua velocitat i potència ha estat símbol de llibertat com podem presenciar en Llibertat d’expressió (A. Martorell, Ferroviària, 1983), on el cavall trenca unes cadenes i en Aquesta societat on vivim (J. M. Gramaje, Verge del Carme, 2002), on l’animal del coronament porta unes ales per reforçar l’aspecte reivindicatiu de llibertat. La qualitat de rapidesa es aplicada en els cadafals fallers següents: A lo loco, a lo loco (J. Camarasa, Mossén Urios, 1955); Avasallament (A. Grau, R. Argentina, 1969), on els cavalls arrosseguen una carrossa; Hui, qui no corre vola (A. Grau, R. Argentina, 1974) on apareixia un cavall alat i Les presses (A. Grau, Molina - Claret, 1980), on una carreta de morts és arrossegada per dos cavalls.

Agafar el bou El bou, principalment, ha estat trac- Nostra festa local (A. Martorell, Ferrotat en els cadafals fallers des de dos viària, 1984), coronament composat vessants. Una d’elles és l’expressió per un torero i un bou, «que el poagafar el bou, tan utilitzada en els ble representa, a un poble que està tallers fallers quan en els darrers me- més torejat i a voltes fins en ell s’han sos de producció sorgeix el dubte ensenyat, en uns “passes” nous que de si la feina estarà acabada el 15 de el torer... s’inventa» i també Toreros, març. Al llarg de la història fallera de bous i places cobertes (P. Roca, Sant la ciutat hem contemplat multitud Jordi, 2010). d’escenes aparegudes als cadafals que han fet ressò d’este assumpte tan inquietant per als artistes però només ha hagut una falla on ha aparegut un bou al coronament: I que no et pille (La Comissió, Cid–Trinitat, 2013), en la qual l’expressió s’entén a altres assumptes d’índole local i social. L’altra vessant ha estat tot allò relacionat amb el tractament de la festa espanyola de la tauromàquia com a reclam turístic principalment. És el cas de Turisme de garrofer (J. Varela, J. R. Jiménez, 1976); Ja som Europa (M. Blanco, Raval, 1978), on un imponent bou conformava el coronament on «la força del toro Miura, el tintorro i el sol calent, tres Nostra festa local d’Andrés Martorell “souvenirs” que en Espanya brilla, (Ferroviària, 1984). ARXIU RAFA TORTOSA que emborratxa i calfa a la gent»; #78

Seran borregos! No podíem deixar passar els borregos en este llistat d’animals, atès les seues connotacions establertes en el sentit d’aplicar-ho a una persona ignorant o sense criteri propi, que es deixa convéncer o dominar massa fàcilment. Com el cas anterior, hem pogut contemplar moltes escenes que han fet crítica de situacions on ha hagut una suposada ignorància per part d’una persona o un col· lectiu, amb la utilització d’un ampli nombre de borregos. Dos significatius exemples, que venen de la mà d’Antoni Grau, són La roda de la vida (Ferroviària, 1975), cadafal del qual ja hem parlat amb anterioritat, on

a l’escena davantera apareixen un fum de borregos per fer crítica de la situació en què els països europeus estaven submisos al món àrab en matèria del petroli: «Que vol dir tant de borrego, que submisos i callats, van raere del pastor sinse parar de balar?»; l’altre exemple és Com està el món (Espanyoleto, 1982), un cadafal que té com a coronament un àrab sobre un camell i que a l’escena principal apareix una gran quantitat de borregos amb la finalitat de criticar «los españoles de a pie guiados por pastores futbolistas que siempre están pidiendo más sueldos o primas para jugar».

Animals de pel· lícula Amb anterioritat, hem tractat l’aparició de la mona en els cadafals fallers sense estendre’ns en altres primats, com poguera ser el cas del goril· la. Hem considerat reservar un apartat per a una sèrie d’animals sorgits del cinema i de la literatura atès que en la majoria dels exemples han estat tractats des d’esta perspectiva, més com un símbol cinematogràfic que com animal. King Kong ha estat , per excel· lència, el primat més conegut en el món del cinema i així és com ha estat representat per representar el caos circulatori de Xàtiva en Quina morterada (X. Herrero, J. R. Jiménez, 1992); aparèixer en el coronament de Com està el món d’Antoni Grau Cros Pel· lícules de la vida (P. Baenas, Verge (Espanyoleto, 1982). ARXIU RAFA del Carme, 1993), falla amb un guió TORTOSA temàtic basat en el cinema i també en la falla De película (F. Guerrero, Espanyoleto, 2005). Especial men#79

ció és la falla Monotemàtic (Germanes Luna, Molina Claret, 2006) que, fent valer el seu lema, va explotar exitosament tot allò relacionat amb el mono i resta de primats amb una acurada crítica local, falla que tenia per coronament un King Kong, al qual la crítica el relacionava amb Alfonso Rus . Monotemàtic de les Germanes Luna (Molina - Claret, 2006). ARXIU RAFA TORTOSA

Conegut per tots és el lleó de la capçalera de les pel· lícules de la Metro Golden Mayer i el seu característic rugit, el qual el trobem a Comença la sessió (A. Gil, Selgas – Tovar, 2000), falla que tenia com a figura central un lleó rodejat de focus i cintes, per explicar en clau de cinema les actualitats de la societat. També hem vist al rei de la selva en el cadafal Jungla humana (M. Blanco Sancho, Tetuán Sant Francesc, 1997), falla que té com a coronament un lleó, «que de tots els animals és el que mana de tots». També hi havia un lleó amb una granera a la falla Cada u agrana per a ell (A. Grau, R. Argentina, 1985). I és que el rei de la jungla, amb corona inclosa, ha donat molt de joc als artistes fallers per conformar crítiques relacionades amb el poder. D’esta forma A. Bernat elabora Jungla local, ¿Fallera? (A. Bernat, Sant Feliu, 2003), un cadafal ambientat en la jungla amb la presència de molts animals i del qual sobreïx el rei lleó «qui és savi, ha de buscar president, ha de tindre

un infiltrat dins del col· lectiu faller. Qui millor que buscar que un home de confiança, a qui puga coaccionar sense oferir-li resistència». Armengol i Cimas també plantaren A la caça i captura (J. R. Jiménez, 2008), amb la presència en el cadafal de caragols, un goril· la, cocodrils, ossos polars, un tigre i un pollastre agafat del coll per un lleó, el qual simbolitza el poder: «Un pollastre desplomat som la gent de la població i aquest lleó exuberant el dirigent que s’hi troba en acció». Sense eixir del món de les arts, hem de fer referència a una sèrie d’animals sorgits de la literatura dels contes, com és el cas del llop del conte de Caputxeta, temàtica escollida per a la falla Això diu que era (Germans Miñana, Ferroviària, 2006). El llop, junt altres animals del bosc, el trobem a L’arribada del dos mil (A. Bernat, Benlloch, 2000), on l’artista xativí usa el llop com a símbol de temeritat, aquella que es tenia en encetar un nou segle, i mostra «amb

#80

forqueta i ganivet el llop mostra les dents: incisives esmolades veloces el temps tallen, les canines punxegudes el calendari esgarrapen». Cloem este apartat amb la figura de la cigala, aquell personatge de la faula La cigala i la formiga, que després de passar l’estiu cantant, en arribar l’hivern es troba desproveïda d’aliment i va a demanar-li menjar a la seva veïna la formiga. La versió fallera la trobem en Contes i fàbules (Sant Jordi, 1989), on Paco Roca la col· loca com a coronament d’una falla basada en els contes més famosos per repassar l’actualitat xativina d’aquell moment i fer-ne crítica. L’explicació no deixa dubtes, ja que «com la cigala i la formiga d’aquell relat tant famós, en aquesta ciutat antiga un treballa i altre fa el gos, puix treballa a pic i pala el xativí com la formiga, mentre el polític, de cigala, en l’Ajuntament “fa el figa”».

Animals d’aigua Tota una sèrie de peixos, granotes, polps, dofins, balenes... ens hem pogut trobar als cadafals fallers. Cal dir, que la majoria de vegades, la seua presència ha estat per conformar una bona escenografia on els animals han estat el complement perfecte en cadafals de tematització marinera, pirata, de sirenes o per reivindicar accions ecologistes davant la brutícia i destrucció del planeta i, en concret, del fons marí. El primer dels exemples que nomenen comporta esta temàtica reivindicativa i es correspon amb Aigua bruta (B. Román, J. R. Jiménez, 1998), on al coronament apareix un peix humanitzat, «símbol de mars i rius, ens demostra a tots nosaltres, tot el mal que s’ha fet, i ens diu que la mar està feta un desastre».

Aigua bruta de Bernat Román (J. R. Jiménez, 1998). ARXIU RAFA TORTOSA

Altres exemples que han utilitzat animals marins en l’escenografia i composició de la falla han estat Quin aúia cau (J. Martínez Mollà, Tetuán St. Francesc, 1961); La mar…salada (J. #81

R. Espuig, Molina - Claret, 1995); Xàtiva a la deriva (A. Bernat, Abú Masaifa, 2006); Tocant fons (P. Roca, Sant Jordi, 1996); Salve’s qui puga (P. Roca, Sant Jordi, 2013); Baix la mar (R. Cogollos, Murta – Maravall, 2014) o A fer la… la mar (J. R. Espuig, Cid – Trinitat, 2017), cadafals on apareixen peixos junt mariners, sirenes, corals i ones. Veiem dofins a Amb l’aigua al coll (P. Company i Ll. Terol, Sant Jordi, 1988) i en Me cague en la mar salà (B. Garcia, Espanyoleto, 2010), falles que utilitzen per als seus lemes dites relacionades amb l’aigua o la mar, mentre que veiem balenes en A fer la marrrr! (J. Sanchis, Sant Jaume, 2009) i La mar salada (A. Almiñana, Verge del Carme, 2016). En dits ambients aquàtics també hem presenciat granotes, com és el cas de Cova negra (J. Garcia Tortosa Vèrnia, La Bassa, 1936) i La font de la vida (E. Cimas, Mercat, 2013), inclús polps a les falles d’Antoni Grau en R. Argentina: Tot lo que devia anar a la lluna (1970) i Lluita pel nivell de vida (1966). Més interessant, des del punt de vista de la crítica, són les falles on es juga amb dites referides als animals i en este cas dels peixos, amb la que diu que el peix gran es menja el xicotet, de gran utilitat en moltes situacions quotidianes. Este recurs el trobem en Quiniela fallera (R. Morell, Mercat, 1955) i El peix gran es menja al menut (Á. Azpeitia, Espanyoleto, 1967), falla on al coronament trobem un peix espasa menjant-se un menut.

La colmena i les abelles Encara que al llarg de la història fallera de la ciutat han hagut pocs cadafals amb la presència d’abelles, cal ressaltar les connotacions que han existit al voltant d’este insecte, sobretot amb la colmena, el seu habitatge que és relacionat amb el de les persones, generalment quan viu molta gent apinyada. Tres casos hem destacat: Busque pis (La Comissió, Abú Masaifa, 2005), on apareixen abelles junt una colmena; Mel per porga (P. Roca, Sant Jaume, 1975), on l’artista fa ús d’una dita per al lema i De pel· lícula (J. J. Copoví, Ferroviària, 2003), on apareixen dos abelles damunt d’una càmera cinematogràfica.

Busque pis de La Comissió (Abú Masaifa, 2005). ARXIU RAFA TORTOSA

#82

Més animalades! En este darrer apartat farem ressò de distints animals que han aparegut als cadafals fallers en menor quantitat o que la seua presència ha estat, diguem-ne, secundària. El primer que cal ressaltar és Fauna Urbana (J. M. Gozalbes Moracho, Abú Masaifa, 1992), falla on apareix una girafa al coronament i que en clau animal tracta temes d’actualitat. Un esquirol trobem a Bufonades (M. Blanco, Tetuán - Sant Francesc, 2001) mentre que hipopòtams humanitzats trobem en Turisme en masa (M. Blanco, Tetuán - Sant Francesc, 1972) i Canvi climàtic (F. Llopis, Selgas – Tovar, 2012). L’os panda és un animal pròxim a la cultura xinesa i és així com el veiem a Coses xines (E. Cimas, Passeig C. Serra, 2015) i Xàtiva Oriental (E. Fuster, Benlloch - Alexandre VI, 2008), on un os panda «s’ha amagat prop del Bellveret per esmorzar i des d’eixe lloc pot comprovar un camí mal asfaltat». També trobem un os panda en Canvi faller (M. Blanco, Sant Jordi, 2009) però com a coronament d’una falla de crítica mediambiental. També trobem tigres a Progrés que no és progrés (E. Guillem, Verge del Carme, 1976), dins d’una temàtica hindú i a A qui cal domar? (M. Blanco Climent, Benlloch - Alexandre VI, 2006), amb ambientació circense junt uns domadors que «sembla mentida però és cert, és més fàcil domar una bèstia que un món perdut com aquest». Com a escena nadalenca trobem rens arrossegant el trineu del Pare Noel al cadafal Papa Noel City (Ingeni i Gràcia, Passeig C. Serra, 2011), ja que «sobre aquest bonic trineu cavalca el Pare Noel, anunciant bons regals si allà pel maig el voteu». A La caça (G. Cortell, Molina - Claret, 1981) trobem una serp i vam poder vore vaques a Educació? (J. Benavent , Abú Masaifa, 2009) i Vaques flaques (A. Grau, Benlloch - Alexandre VI, 1977), cadafal que usa la coneguda expressió. Cloem amb les rates penades, que són molt pròximes a nosaltres per aquelles llegendes i històries de Jaume I, i que ha esdevingut en símbol valencià i expressió de valenciania, com és el cas d’El refraner valencià (J. Samaniego, Sant Jaume, 1948), rata penada que veiem sobre un gran llibre. També les veiem en falles ambientades en la nit o temàtiques pròximes a la por i temeràries. Exemples clars són La nit (P. Roca, J. R. Jiménez, 1990), Bruixeries diabòliques (B. Román, J. R. Jiménez, 1993) o l’Infern Xativí (J. Cortell ,Sant Feliu, 2008). #83

A qui cal domar? de M. Blanco Climent (Benlloch - Alexandre VI, 2006). ARXIU RAFA TORTOSA

Coda Com hem pogut comprovar, la relació a correcuita dels cadafals que contenen animals en el seu coronament ha estat llarga i extensa. Són una gran quantitat de falles que han elegit els animals per a la seua temàtica, per assolir un lema d’acord una dita o expressió popular amb la finalitat de desenvolupar una idea, o com a un component escenogràfic per completar la composició final del cadafal. Cal remarcar que han estat analitzades un total de 225 falles, el que suposa un 23% de les falles grans plantades a la ciutat, és a dir, que un de cada quatre cadafals conté animals; i això sense entrar analitzar cadascuna de les escenes que hi han format part en la resta de falles. L’ús dels animals per a conformar projectes per part dels artistes fallers, des d’un aspecte artístic, té la consideració en les seus qualitats inherents en quant a les formes i el colorit que ajuda a fer composicions estètiques agradables i cridaneres. Quant a l’aspecte crític, com hem pogut observar, les connotacions dels animals assolides en la societat mitjançant dites i expressions populars inclús tòpics i actituds dels propis animals, han donat joc a projectar cadafals amb temàtiques i crítiques excel· lents, inclús amb l’opció d’estar tematitzades completament amb l´ús, no només al coronament, sinó també a les escenes que el voregen. Cloem amb una dissertació apareguda en l’explicació de la falla Jungla humana (M. Blanco Sancho, Tetuán - Sant Francesc, 1997), on Ismael Martí Gironés (Gimais) ens reforça la idea que teníem al començament de l’estudi sobre la relació entre els animals i les persones, i ens indica en el verset que «la diferència entre animals i els animals de raó està que entre els primers n’hi ha més educació».

#84

BIBLIOGRAFIA Llibrets de falla de les següents comissions falleres de Xàtiva: — Abú Masaifa 1986, 1987, 1992, 1997, 2000 i 2006. — Benlloch – Alexandre VI 1979, 1984, 2000, 2001, 2006, 2008, 2010 i 2014. — Cid – Trinitat 1984 i 2001. — Enríquez 1966, 1968 i 1971. — Espanyoleto 1971, 1982, 1985, 1994 i 1999. — Ferroviària 1975, 1977, 1980, 1981, 1984, 1997, 2000, 2010 i 2012. — Jaume I 1982. — J. R. Jiménez 1974, 1975, 1976, 1979, 1982, 1986, 1987, 1988, 1990, 1993, 1994, 1998, 2008, 2011 i 2012. — Mercat 1984, 1985, 2011 i 2018. — Molina – Claret 1982, 1984, 2006 i 2007. — Murta – Maravall 2001. — Passeig Cardenal Serra 2010. — Raval 1978, 1980, 1992 i 1999. — República Argentina 1976, 1982, 1990, 1995, 1997, 2006, 2010, 2011, 1012, 2014 i 2015. — Sant Feliu 2000 i 2003. — Sant Jaume 1984, 2009 i 2010. — Sant Jordi 1973, 1989, 1992 i 2011. — Selgas – Tovar 1985 i 2000. — Tetuán – Sant Francesc 1984, 1997 i 1999. — Verge del Carme 1962 i 2000.

#85

Jo sería millor Fallera Major que aquestes amb el cap amagat!

#86

QUINA ANIMALÀ !

ELS ANIMALS A LA NOSTRA VIDA

OPINIÓ/ MIRIAM M.M.

a importància dels animals a la nostra vida.

Tenen molta més importància de la que moltes vegades per vagància o ignorància els donem. Les abelles, per exemple, molesten prou tot i això incomoden. Però com nosaltres som més grans i tenim totes les de guanyar per això ens atrevim i ens acostem contra elles en una simple raqueta atrapa insectes i les pobres queden fulminades. El que no sabem, o no volem saber és que en aquest precís moment és que sense elles, mai seríem res, tant que deixaríem d’existir. I ací senyors/es és on haguem de parar-nos a pensar en la pròxima vegada que a un indefens animal volem matar, pel fet de simplement estar. Que curiosa és la vida de l’animal i del nostre entorn, al cap i a la fi l’entorn de ser humà i el seu comportament és molt meravellós, a l’igual de meravellós que és passar per la Font del Lleó i per l´albereda i veure els fallers el dia del lliurament de premis i sentir l’orgull de pertànyer

#87

#88

a la FESTA MÉS BONICA DEL MÓN. Recordar aquest moment em trasllada a l’escena de quan Mufasa presenta a Simba a la resta del ramat i dels animals. No obstant això les falles tenen actes que tenen moltes similituds amb animals, com ocorren el dia del recorregut que semblen CABRES, que bonic és veure el ramat seguint el seu pastor, com els fallers al recorregut fent les cabres però sempre seguint al seu banderí i prosseguits per la nostra fallera major. Per altra banda moltes vegades hi han actituds molt paregudes als porcs i porques siguem o ens hauríem de sentir per com deixem els carrers després d´aquestes magnífiques festes que hem gaudit, així que de hui endavant pensa bé on tires el fem i quin ús fem d’ell, gaudir no és contrari a ser net. Tot i això els fallers i falleres envaeixen els carrers a la setmana fallera com si fóra una estampida animal, però caldria anar molt en compte quan anem pels carrers amb aquestes boniques criatures bicolors, que sí que per a nosaltres estan molt lluny i que a penes coneguem però les tinguem molt presents per quan travessem els carrers perquè sempre

els utilitzem. Doncs podem dir que els animals i les falles tenen moltes coses en comú. Tot dona molta rellevància a la teoria de Darwin, les similituds i comportament que compartim amb els animals. No obstant això, no podem no nomenar la cosa bonica que és una FALLERA i un FALLER quan desfilen i és que la nostra terra té moltes coses boniques com és la nostra indumentària valenciana. La setmana fallera són dies de sol i pólvora i de veure a la dona i a l’home vestits de valencià amb els monyos i les pintes, sempre amb la mantilla i les seues manteletes, els vestits que són tan especials i sempre engalanats amb arracades que fan brillar junt amb un ram de flors donant més color si cal als carrers, això sí, sense parar-nos a pensar en tot el que hi ha baix de la falda. És veritat que la dona per anar vestida de fallera porta moltes coses i és que va més carregada que una burra, i tot i això elles continuen somrient perquè al cor du la flama d’unes falles ardents.

#89

puc anar menjant arbres de l’albereda? aixi almenys deixaran de caure...

#90

QUINA ANIMALÀ !

aiXÀTIVA, una animalada de ciutat

OPINIÓ / JOSE LUIS LAGARDERA Periodista i Faller

àtiva és una animalada. Ja no és sols que tinga el patrimoni més important del territori valencià –sols superada per València- i que històricament haja estat la segona ciutat més important del Regne de València. És que la seua gent fa autèntiques animalades en els seus àmbits. Voleu que recopilem alguns exemples? No cal que vos recorde que des de sempre, a la nostra estimada ciutat, hem tingut espills en els quals mirar-nos. És mundialment conegut l’art de la persona que dóna nom a la vostra comissió: Josep de Ribera, l’Espanyoleto. Però entre molts altres també hem de destacar altres veïns il· lustres com els papes Aleixandre VIé i Calixte III, el metge Lluís Alcanyís, l’impressor i autor del primer llibret faller de Xàtiva Blai Bellver, els cosmògrafs José Chaix i Diego Ramírez de Arellano, l’acadèmic Maravall, els germans Villanueva... i així un llarg etcètera que no em pararé a exposar en aquestes línies. Perquè a més d’aquests xativins il· lustres, cal destacar a altres que també vénen xafant fort en l’actualitat i que estan deixant o han deixat la seua petjada. Com no podia ser d’altra manera, m’agradaria començar parlant d’aquells vinculats al món de les falles. Els artistes fallers fan autèntiques animalades als seus tallers; obres efímeres que acaben veient la llum als carrers durant la setmana fallera. A Xàtiva hem tingut grans artistes al llarg de les darreres dècades i és de justícia recordar-los. #91

Dignes de menció són les falles de Pepe Martínez Mollà, artista aclamat pel món faller ja que va ser capaç de plantar fins a 62 falles a la ciutat de València, 22 d’elles a la secció especial –aconseguint tres primers premis, un per a la falla Bailén Xàtiva en 1973 i dos consecutius a la falla del Pilar en 1977 i 1978- i 6 falles per a la plaça de l’Ajuntament: “Tirant lo Blanch” (1990), El David de Miguel Ángel per a “En la terreta de l’art” (1991), “Carmen” (1992), “La montaña de la Cultura” (1993), “50 aniversari” (1994) i “Cultura 98” amb la Victoria de Samotracia (1998). Fins i tot el seu art va traspassar les nostres fronteres i va arribar al Japó i als Estats Units, on també va plantar falles. Va introduir la reproducció de figures en polièster i va aconseguir també dos ninots indultats.

Primer premi d’especial de València en 1973 obra de Pepe Martínez Mollà per a la falla Bailén - Xàtiva

Però Pepe Martínez Mollà no és l’únic xativí que ha plantat a la secció especial de València. També tenen eixe reconeixement l’artista Manolo Blanco a Sueca Literato Azorín i Xavier Herrero per a Mercat Central, mentre que Manolo Blanco Jr. ho va fer a les falles infantils. Cal destacar també la figura d’Antonio Grau, qui ens va deixar en 2020 i que, tot i no plantar mai a València, ha estat un dels artistes més destacats de la història de les falles de Xàtiva; així com també a Paco Roca, Xavi Ureña i tots els artistes que fan autèntiques meravelles any rere any. I continuant amb l’art, a més de l’Espanyoleto cal nomenar a molts altres destacats pintors que ha deixat la nostra ciutat: José Carchano, Joaquín Tudela, Francisco Climent Mata (altre nom directament relacionat amb el món de les falles), Rafael Perales, Francisco Bolinches, Rafael García, Carmen Mollá, José Pellicer, Juan Francés, Roberto Martínez “Leña”... tots ells ens han deixat però el seu testimoni l’han agafat persones com Pepe Castells, Paco Roca o Miguel Soro entre molts altres, als que és fàcil veure el cap de setmana esmorzant al bar Moncho per a agafar forces de cara a una jornada en la que immortalitzar algun espai de la nostra ciutat. En el món de la il· lustració són molts els noms que vénen pegant fort en els darrers anys, reconeguts tant a nivell local com autonòmic, nacional i inclús internacional. És el cas de gent com Cesc Roca, Patri Bolinches (laBoli), Alfredo Pardo, Desi Pérez, Rafa Morata, José Luis Mollà o J. Daniel Sanz, aquest últim amb autèntiques animalades realitzades amb la

#92

fusta i dignes de col· leccionista.

Creació en fusta de J. Daniel Sanz per al 20 aniversari del Gran Teatre de Xàtiva - Foto Estudio Federico

I si parlem del món de la música? Tenim a gent que mireu si ha corregut terres que ha obtingut reconeixements com ara la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana o la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura. Parle, com no, del gran Pep Gimeno Botifarra, qui no sols és tot un referent de la cultura popular valenciana, sinó que és una bellíssima persona. Però no sols tenim a Pep com a abanderat de la música xativina. Altre cantautor il· lustre xativí és Ramón Pelegero, més conegut pel seu nom artístic, “Raimon”, qui es va convertir en tot un estendard del moviment artístic de la “Nova cançó” amb temes com “Al vent”, i que ha actuat a molts altres països. Raimon és, des de 2015, fill predilecte de Xàtiva. I no ens podem oblidar de Feliu Ventura, altre dels noms propis actuals de la música en valencià, també de Xàtiva, i qui sempre recorda amb orgull allà on va quines són les seues arrels. Però al món de l’esport també tenim a persones que destaquen i que vénen xafant fort. És el cas de Rubén García, jugador de futbol que actualment milita al C.A. Osasuna de 1ª Divisió, un jove xativí que ha sigut capaç

d’arribar a l’elit de l’esport de masses per excel· lència. Tampoc podem deixar de parlar del paper d’altres persones com Maria Ureña, atleta que recentment ha fitxat pel conegut club d’atletisme Cárnicas Serrano, i qui ha arribat a disputar el campionat d’Espanya absolut de 5.000 i de 10.000 metres. I parlant d’atletes, tampoc em puc oblidar d’altre nom propi dels darrers lustres, com és Octavio Pérez, qui ha arreplegat un bon grapat de medalles als campionats màster tant a nivell nacional com internacional. Però no sols hem de centrar-nos en noms propis. A Xàtiva som especials per altres fets destacats com ara tindre el Betlem a mida real més gran de tot el país, que es pot contemplar a l’Albereda durant ens Nadals; un Castell que corona la ciutat i que visiten cada any desenes de milers de turistes nacionals i internacionals per la seua bellesa i conservació; una Basílica com la Seu que res ha d’envejar-li a la Catedral de València; o la Fira més antiga de tot el País Valencià (des de 1250 per privilegi de Jaume I). També podria parlar-vos d’altres animalades com una Plaça de Bous en desús que ben bé podria ser un decorat d’una pel· lícula sobre invasions alienígenes, edificis amb sobrecostos infinits als que la gent va diàriament a practicar l’esport o platges que es projectaren però que mai van arribar a consumar-se. Però això són altre tipus d’animalades que donen per a altre llibre. Un altra vegada serà.

#93

SI EM MENGE A JESÚS...A QUI FIQUE DESPRéS? CALDRÀ PENSAR EN UN REGIDOR...LA JLF SEMPRE A COPiaT A VALÈNCIA

#94

QUINA ANIMALÀ !

la universitat en temps de covid-19

OPINIÓ / CRISTINA VICEDO Fallera

iuen que la universitat és la millor època de la teua vida: estudies allò que has triat, coneixes gent nova amb qui formes un nou grup d’amics, surts de festa, viatges i per primera volta experimentes allò que és ser un poc independent, i dic un poc perquè a molts ens paguen els estudis. Tot açò era la realitat dels universitaris fins que va aplegar la Covid.

Març de 2020. Recorde com l’entreteniment durant les classes més tedioses consistia a consultar les xifres de contagis de la Covid a Espanya i, una vegada es van cancel· lar les classes a Madrid, tractar d’endevinar quin dia ens cancel· larien les classes a nosaltres. El 12 de març ens avisaven que es cancel· laven les classes a partir del dia 16, una setmana abans de quan tots crèiem. El nostre primer pensament va ser: dos setmanes per a descansar o posar-nos al dia. Entre eixa nit i el dia següent alguns mestres es van posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos el pla de treball per a les properes dues setmanes. A tot açò es va sumar l’anunci de l’estat d’alarma, cosa que ens va fer sospitar que allò anava per llarg. Les primeres setmanes van ser un caos absolut, cap dels mestres estava preparat per al que se’ls va vindre damunt. #95

Uns quants van decidir que continuaven donant temari, això si enviaven un correu amb la teoria corresponent i fins ací el seu treball per al dia; altres ni això, avançaven els dies i no sabíem res de la seua assignatura ni dels parcials que es suposava que havíem de fer durant eixes dues setmanes. Cal tenir en compte que durant aquestes setmanes el nostre benvolgut ministre d’universitats encara no havia donat senyals de vida i les universitats es trobaven immerses en un salve’s qui puga: treballant en diversos escenaris i sense poder donar respostes als dubtes que plantejàvem els alumnes. I quan per fi va aparèixer en una roda de premsa va ser per a dir que cada universitat s’organitzara de forma independent. Molt útil la seua tasca. La resta de les poques declaracions que va fer durant l’estat d’alarma van ser de la mateixa utilitat, però cobrant el seu sou. Les dues setmanes es van allargar en dues més i per tant es van ajuntar amb les vacances de Pasqua. En acabar les vacances i davant la certesa de que no s’anava a tornar a la modalitat presencial durant el que restava de curs, tots els mestres van començar a “donar classes”. Alguns continuaren amb la mecànica d’enviar un correu a la setmana o al dia en el qual ens deien quina era la teoria corresponent i donaven alguns dels problemes solucionats. Per altra banda, he de remarcar que altres tractaren de simular la docència pre-

sencial amb els mitjans dels que disposaven a casa: gravaven vídeos explicant el temari, feien tutories amb nosaltres i ens preguntàvem con duien tota aquesta situació. El problema va arribar amb els exàmens. Des de la universitat recomanaren augmentar el pes de l’avaluació contínua (beneït pla Bolonya) o el que es tradueix, augmentar el pes dels parcials, els quals no s’havien fet, doncs estaven programats per a finals de març. Així al més de maig se’ns van succeir els parcials, els lliuraments de treballs i els finals. Per sort, alguns mestres comprensius decidiren eliminar els parcials o donar facilitats per a poder aprovar l’assignatura, però fins i tot amb açò, la sensació de no poder aplegar a tot era una sensació que molts compartíem. Imagineu com era la sobrecàrrega de feina que teníem, que entre nosaltres féiem broma dient que passaríem directament del confinament a la nova normalitat, atès que no anàvem a eixir al carrer fins acabar els exàmens finals. Una altre factor que es va sumar va ser el format dels exàmens (tenint en compte que la major preocupació era que els alumnes no copiaren); molts eren tipus test amb preguntes llargues i només un minut per respondre la pregunta, temps en el qual havies de llegir i pensar la resposta, ja que l’opció de tornar enrere estava desactivada. Altres consistien en diversos exercicis, per als quals el temps era prou just o fins i tot insuficient, i en aquest temps havies de contestar,

#96

escanejar l’exercici i pujar-lo a la plataforma virtual. Tot molt relaxant. Va aplegar setembre i amb ell el nou curs. Com la Covid encara estava present, la distància de seguretat, les mascaretes, l’aforament de les aules i la retransmissió de les classes es convertiren en una realitat. Beneficis d’estudiar en la facultat més vella de la meua universitat: no hi havia aules suficients per a tots els i les alumnes i en moltes assignatures els matriculats superaven l’aforament de les assignades. La solució per part dels professors? Anem a alternar-nos els dies que vingueu a classe. No vaig tindre cap problema en açò, al cap i a la fi en tres setmanes com a molt l’aforament deixaria de ser un problema. Més problema vaig tindre amb el que passaria si ens confinaven o érem persones de risc. Des de la universitat se’ns va garantir que els mestres estaven obligats a retransmetre les classes i a avaluar-nos des de casa o quan tinguérem l’alta. Aquesta era la teoria. En la pràctica alguns mestres no estaven ni estan disposats a retransmetre les classes, fins i tot quan tenen algun alumne confinat. Amb uns bons apunts no retransmetre les classes podria arribar a entendre’s, el que no s’arriba a entendre és fer anar a un alumne de risc a la facultat per tal de fer un examen, encara que fora només amb el professor de l’assignatura o no repetir un parcial a un alumne que ha estat confinat.

És comprensible que durant l’estat d’alarma es va fer allò es va poder, que molts dels professors són majors i es van haver d’adaptar a noves formes d’ensenyar en molt poc de temps i ho van fer el millor que van poder, però amb tot l’estiu per davant es podia haver preparat una millor tornada a les aules. Aquesta ha sigut la meua experiència a la universitat de Cantàbria, en la que he tingut la sort de tindre la possibilitat d’assistir a totes les meues classes de forma presencial, no com alguns dels meus amics que estudien a altres universitats d’Espanya, en les que acudeixen a classes de forma presencial només quatre dies al mes. I per a mes inri, açò ho saberen en setembre, quan molts ja tenien llogat un pis a València i és una despesa que es podien haver estalviat. Això si, els exàmens presencials, no siga cosa que els alumnes copien als exàmens després d’haver tingut classes amb millor qualitat que si foren presencials. I ara el ministre ens diu que l’any que ve les classes seran presencials. Jo pensava que açò es donava per descomptat i més atenent al fet que durant la segona ona es van mantenir les classes presencials, i durant la tercera els alumnes vam estar assistint a la universitat a fer exàmens i on es produïen aglomeracions de gent a les entrades de les aules i que a setembre s’assolirà la immunitat de ramat.

#97

#98

A tot el desastre que van ser les classes durant la quarantena, i al mig desastre que han estat les classes aquest curs, s’ha d’afegir el fet que les opcions d’oci s’han vist minvades de forma considerable, i no em referísc només a no poder sortir de festa; és que amb les restriccions dels grups de gent i el toc de queda, les quedades amb amics es resumien en estar pendent de quants n’érem i de l’hora sense poder arribar a desconnectar del tot, sempre hi havia alguna cosa de la qual estar pendent. Parlant amb altres universitaris del meu entorn, em dona la sensació que tots estem prou cremats d’aquest curs i només volem que acabe i tornar a tenir un curs amb condicions normals, encara que per a molts aquest és el seu últim curs, i com és el cas de la UC, no gaudiran de la graduació que estan esperant des que van començar la carrera. Sé que he deixat coses sense nomenar. Podria haver parlat de l’experiència de fer un Erasmus o un Sicue durant la Covid. Al cap i a la fi molts

alumnes van veure com el seu intercanvi acabà molt abans del que esperaven per la suspensió de les classes a la seua universitat de destí i van haver de tornar a casa; i d’altres que han decidit anar-se sense saber si estarien al seu destí un mes o tot el curs. La veritat és que hi ha moltes experiències universitàries que han canviat des que es va començar a parlar de la Covid, però jo he volgut parlar des de la meua experiència, d’allò que he vist a la meua facultat i de com m’he sentit durant aquests mesos (estressada la major part del temps, per a què mentir), i tot degut al desconeixement sobre què anava a passar. Sols desitge que el pròxim curs siga normal i que els i les alumnes que enguany han començat la universitat puguen descobrir perquè diuen que serà la millor època de la seua vida. Així que cuideu-se molt i vacuneu-se per a que tot torne a la normalitat el més prompte possible.

#99

després del ral·ly i la recorreguda, ara tocarà llevar germanor? o l’ofrena?

#100

QUINA ANIMALÀ !

EL RESSORGIR DE LES CENDRES

OPINIÓ / LAURA MARTÍ SANZ Fallera

ot va començar el 10 de març del 2020. Una data, sens dubte, marcada per a la història del món faller, del món sencer. Els indumentaristes, donant els últims repunts a tan sols uns dies de la setmana gran. Per experiència pròpia, és una setmana de nervis, de perfilar cada detall dels vestits que lluïm, en definitiva, d’estrès; però ens agrada, i més quan veiem el reflex d’un treball dur lluint pels nostres carrers, homes i dones amb somriure inesborrable en la cara, un somriure que es contagia. Doncs, bé, aquell 10 de març, aquells somriures, aquells nervis, aquell estrès va desaparèixer de sobte, per primera vegada en la història, les falles s’emplaçaven fins “a saber quan”. Eixe “a saber quan” ens va costar car a tots, ja que mesos desprès les falles es suspenien deixant els nostres cors parcialment trencats per sempre. Dic parcialment perquè al final, el primer és la salut, i les coses no estan per a jugar. Recorde que aquell dia venia d’un acte de la Junta Local, i en acabar em vaig anar directa al taller de ma mare per ajudar en el que poguera. La notícia de l’ajornament de les falles va caure com un pitxer d’aigua gelada. Però teníem que acatar el que vinguera, no era una decisió nostra. Per sort o per desgràcia, a Xàtiva encara no havíem tret al carrer

#101

els monuments. Als pocs dies ens van tancar tots a casa amb una gran incertesa de que passaria. Els dies, els mesos passaven i la magnitud de la pandèmia era major. Amb els negocis tancats, les persones no tenien ingressos i la gent no sabia com fer front a les pèrdues; tampoc sabien com podrien seguir endavant. Un dels sectors més afectats, si no el que més, a banda del sector pirotècnic, és el sector de la indumentària valenciana, no sols pels indumentaristes, sinó per tot el que hi ha darrere, les fàbriques de teles, els orfebres, els fabricants de calcetins, de sabates, de cancans… A maig, quan va començar la desescalada, vam rebre un altre colp, la suspensió definitiva de les falles fins 2021. El temps passava sense notícies i la situació era desesperant, ja que continuaven pagant tots els rebuts que els venien i la quota d’autònoms, sense tenir cap ingrés. A octubre, Tere, ma mare, la propietària d’Ambient Faller, va decidir parlar amb Merce, propietària de Segle XVIII, per a trobar solucions a la situació que ja començava a ser frustrant. Van parlar de reunir els indumentaristes que faltaven, Vicent Blasco, Pepi Albert, Inma Saurina i L’andana. Tots van accedir i van prendre la decisió de parlar amb la regidora de falles, Maria Beltran i amb el president de la Junta, Jesús, per veure si es

podien fer coses, dins de les mesures de seguretat, per tal de reactivar l’economia de la indumentària, incloent no sols als indumentaristes, sinó també a tot el sector que està involucrat. Originàriament eren 6 indumentaristes i la botiga Art i monyo, ja que també s’ha vist afectada. Arran d’aquesta reunió, els indumentaristes van començar a reunir-se amb freqüència per trobar idees, i inclòs crear alguna cosa per a la campanya de Nadal, en poques paraules, per reinventar-se i poder seguir avant amb la trista situació que estàvem, i encara estem vivint. Va sorgir la idea de fer boles i àngels per a l’arbre de Nadal, amb retalls que tenien guardats. Una cosa original i única. Després de tenir la idea i algunes mostres, van parlar amb la regidoria i els van ajudar en tot moment i desinteressadament, col· laborant amb la publicitat, i amb rodes de premsa per promocionar la campanya. D’aquesta campanya va sorgir l’Associació d’Indumentaristes de Xàtiva. El xicotet grup d’indumentaristes, va decidir que part de la recaptació la destinarien per a l’AECC. La campanya de boles i àngels va tindre una gran acollida i un gran èxit. Al mes de maig es va donar a l’AECC part de la recaptació per seguir lluitant. Quan va passar Nadal, quedaren 6 indumentaristes al grup. Van continuar reunint-se per a pensar més

#102

idees de cara al futur. A finals de gener va sortir la noticia de que a març del 2021 tampoc plantarien falles, un altre colp i un altra vegada els dubtes de com seguir endavant. Ja eren dos anys sense feina, dos anys sense cap ingrés, dos anys sense poder treballar. La idea que va sorgir va ser la de confecció de bosses, seguint amb la mecànica d’aprofitar els retalls. Arran d’aquesta idea va sorgir la marca Indumenta’t. Van veure un poc de llum amb la realització de l’ofrena el dia 19 de març, però actualment, l’única font d’ingressos que tenen els indumentaristes és aquesta, la confecció de bosses úniques i de diferents formes. És una forma de continuar amb la seva passió, com és confeccionar i cosir, i de guanyar-se la vida. L’única esperança real que es queda i l’única salvació, és que es puguen realitzar les falles a setembre, a octubre o quan es propose, i que l’economia torne a rodar, perquè si no, malauradament, hauran de tancar els seus negocis. Ara més que mai, #salvemlaindumentaria

#103

al final han fet alguna cosa al museu? sembla que sols han canviat piso i llevat una paret.

clar, animal! abans les parets eren blanc-brut amb marró i ara és amb gris. així caben més ninots!

#104

QUINA ANIMALÀ !

L’HOME I LA FALLA SAINET / VICENT PLA Faller

VEU EN OFF (acompanyada amb Video) Coloms, oronetes, fardatxos, rates penades, mosquits..... Es preguntaran els amics de la fauna ibèrica, que a on es pot trobar hui, a Espanya, semblant paradís zoològic. En molts pocs llocs. En uns pocs parcs naturals, com aquest de la Plaça de l’Espanyoleto, a la ciutat de Xàtiva, on ens trobem ara. Estem fent la presentació en aquesta detinguda monografia, d’un dels capítols que dediquem al Homo fallerensis. Precisament al capítol que es dedica a les seues activitats com a depredador. Parlarem també de les seues varietats evolutives, de tots conegudes: Homo torrentensis, Homo saragüellus i Homo puntellensis, els actuals descendents del ja extingit Homo panderolus. I de la femella de l’espècie, tan important o més que el mascle, la Féminam fallerensis, amb les seues varietats, Féminam Farolus, Féminam laborum i Féminam seculorum, comunament coneguda com “del segle”. Els naturalistes, els ecòlegs i, sobre tot, els psicòlegs, coincideixen en destacar la seua característica més especial i que fa que la zoologia li dedique un capítol en exclusiva. Parlem, com no, de la capacitat d’aquesta espècie... de patir..., de gaudir..., de voler..., d’odiar..., en definitiva... de la seua capacitat de ma#105

nifestar sentiments. Sentiments que fan que l’Homo i la Féminam fallerensis, mantinguen una forma de vida digna d’estudi. Es reuneixen en grans manades que ells coneixen com a comissions. Manades que comparteixen el mateix cau... i al que anomenen casal. I una particularitat exclusiva de la família fallerensis és que la tasca del mascle alfa, anomenat president, pot també estar ocupada per una femella de l’espècie, a la que s’anomenarà presidenta i en altres ocasions, per un grup composat per diversos membres de la manada sense distinció de sexe, grup que es coneix pel nom de junta gestora. Però abans de presentar a aquest magnífic depredador, convé definir una faceta molt poc coneguda de les seues característiques ecològiques, em referisc a la gran diferència entre el mascle i la femella de l’espècie a l’hora d’experimentar els referits sentiments. Anem a comprovar-ho ara. I per això el millor és estudiar-los al seu habitat natural, al voltant d’un costosíssim i artístic cúmul de fusta i cartró que ubiquen cada 15 de Març al centre del seu territori. La falla, així coneguda, serà arrasada pel foc en un rictus que marcarà la fi de la seua temporada de caça. Venim de l’ofrena, alguns fallers ressagats es queden xerrant al peu de la falla. Són dos grups, un de xics i l’altre de xiques. Amb les llums jugarem a que estan en dos espais diferents, mantenint diferents... o les mateixes converses. Grup de Xiques (Pilar, Rosa i Lola) Pi- Com passen els dies! Què barbaritat! Despús-ahir estàvem ací celebrant els premis i ja s’ha acabat l’ofrena. Ro- És veritat, però què alegria veure a tota la falla contenta. Sempre m’ha fet por el dia dels premis. Deuria de ser sempre com el d’enguany. Lo- Seria molt avorrit. Ro- Calla! Tu saps que be. La plorera que agafàrem. Això és diu començar bé i fa que l’ambient siga millor els dies de falles. Pi- Això no te res a veure. El bon ambient es genera al llarg de tot l’any, no tan sols els dia del premis. I no sé perquè et te que fer por. Lo- Perquè si no, seria molt avorrit. Ro- Ai! Lola! Per a tu tot és avorrit! #106

Lo- Que va! He dit que seria, però tu et passes el dia amb por i jo m’ho passe molt bé veient les cares de tots quan ens assabentem de cada premi. Pi- Mira que eres! Lo- Hi ha qui treballa més per una cavalcada o pel llibret i espera amb més ànsia el premi. I si no li agrada, la cara és de foto. Pi- Tens raó. Però el resultat ha sigut magnífic i tota la falla contenta. Ro- A mi m’haguera agradat que ens donaren millor premi en la presentació. Lo- Què et deia jo? Pi- De totes formes ha segut una... Grup de Xics (Pere, Joan i Ximo) Pe- Merda!... Ja se m’ha tornat a soltar la faixa. Quina ofrena que m’ha donat. Jo- Estàs fava! Abans d’eixir ves a que te la fique Vicent i veuràs com no es mou. Pe- Vols dir? Xi- Cert! Home, no pots respirar molt bé, però no es mou, no. Jo- No has vist que tenia cua? Pe- Ah! Era això? Jo creia que estàveu xerrant dels premis. Jo- Enguany ens hem eixit, eh? Xi- Sí, ens hem eixit, però jo vaig tenir prou veient a les xiques plorant d’alegria. Quasi plore jo també. Pe- La veritat és que les emocions d’eixe dia són especials. VEU EN OFF (acompanyada amb Video) És molt coneguda la tendència a la competició d’aquesta espècie, que produeix uns comportaments estranys i del tot irregulars. Ja que no busquen ni l’augment del territori de influència de la manada, ni la lluita per les femelles, sinó l’obtenció d’un drapet adherit a una espècie d’estaca.

#107

Xi- Sí, son moltes emocions i això fa que, de vegades, ens ho agafem massa fort. Jo- Què vols dir? Xi- Ja sabeu que jo no crec en els premis. Pe- Ja! Ja ho sabem. Però saps que són necessaris. El que fan és augmentar les ganes de superar-se i que cada any siga millor que l’anterior. Jo- Te raó. Xi- I realment ho son? Realment aquest any serà millor que l’anterior? O millor que el 2002? O el 1980?... Cada any és diferent. Cada any te la seua pròpia personalitat. Cada any és el millor. Jo- Te raó. Pe- Sí però no deixa de ser un al· licient per a treballar tot l’any amb l’objectiu d’aconseguir un bon resultat. Jo- Te raó. Xi- I per tenir més banderins serà millor l’any? Pe- No, però tu saps que hi ha molta gent que tan sols es mou pel banderí. Jo- Te raó. Xi- Li has preguntat a les dones de la falla que han sigut falleres majors, quin ha sigut el millor any de tots? Jo- És que totes les dones són... Grup de Xiques (Pilar, Rosa i Lola) Pi- Guapes! No va sent hora que ens anem a canviar-nos i a pel sopar? Lo- L’avorrida no era jo? Ro- Espera un poquet, dona. Un any que acabem prompte l’ofrena i tenim temps de fer una xerradeta... Pi- Però que no vos fan mal les sabates? Lo- I tant. Però val la pena. Aquestes xerradetes no tenen preu. Pi- Be. I de què vols que xerrem ara? Ro- De què te que ser? Lo- D’homes! #108

Pi- D’homes? Ai! Per favor! Lo- Avorrida. Pi- Val parlem! Mira... els homes són uns... Grup de Xics (Pere, Joan i Ximo) Pe- Animals! No parleu així. Xi- Per què? Si no ens sent ningú. Pe- Sí. Però hi han temes... Jo- Deixa’l, deixa’l que continue. VEU EN OFF (acompanyada amb Video) Un programa en exclusiva mereixeria el tema de l’emparellament, del “corteig” entre els mascles i femelles d’aquesta meravellosa espècie. El més curiós és que, encara que podem dir que l’època de cel, tant en els mascles com en les femelles, s’estén al llarg de tota la temporada, pren una desmesurada importància durant cinc dies a l’any. Xi- Anem a veure. Està clar que sempre que parlem de les dones se’ns ens va un poc la ma. Però està clar que no sabem parlar d’un altra cosa. Pe- Perquè dius això? Xi- Perquè si parlem de política o de futbol mai no ens fiquem d’acord, però si parlem de dones... Jo- Te raó. Xi- A tu com t’agraden, rosses o morenes? Jo- Sí, sí, sí, sí... Xi- Veus? Pe- Sí però és que acabem passant-nos. I això és el que ens diferencia de les dones. Jo- Ara... te raó. Xi- Joan, no pares de intervindre que la teua opinió és sempre molt important. Jo- Gràcies. Pe- Les dones parlen més de sentiments. Per exemple: Elles parlen d’amor i nosaltres de...

#109

Grup de Xiques (Pilar, Rosa i Lola) Lo- Sexe: Home. Edat: 26 anys Estat civil: Solter. D’on t’has tret açò? Ro- Què fas mirant el teu perfil de faceboock? Pi- Xica! No sabia res! Lo- Doncs diràs que no se li nota! Pi- Res. Ignorància total. Què calladet que t’ho tenies! Lo- Botgeta la tenim. Però que no t’has adonat de les “miradetes”? No t’has adonat que no es perd ni una reunió? Pi- Ara que ho dius, sí que em cridava l’atenció que vinguera tots els divendres. Ro- Calleu! A veure si ens sent algú. Pi- Però, conta, conta. Ro- És que... no sé que dir-te. Lo- Conta-li lo de l’altre dia. Pi- Va. Ro- Res... que estiguérem xerrant i... és més mono!!! És... és... Grup de Xics (Pere, Joan i Ximo) Xi- Fava, fava perdut! Però com no li tires els trastos? Jo- Què vergonya! Xi- Però, serà possible? Però si està molt... Pe- Ie!! Espai amb el que vas a dir! Jo- Tranquiiiils! Xi- Ai mare meua! Si que estàs pillat, sí. Que calladet t’ho tenies. Pe- És que no sé que em passa quan m’acoste a ella. Em quede... Xi- Fava perdut. Pe- Sí. Se m’enganxen les paraules i... Jo- No et preocupes. Si li agrades tu a ella, ho tens tot fet. Xi- Sí, però si no s’espavila... ella creurà que està fava de veritat i vindrà un altre i... Jo- Tens raó. #110

Xi- Comença la cacera. Pe- Què dius? Xi- Pere. Els amics per a què estan? Pe- Que por em fas! Tu no tens que fer res! Jo- Pere. És que Ximo te raó. Si no t’espaviles... Xi- I des de quan te ve açò? Per que els dos sou fallers de tota la vida i ningú diria que... Pe- ... Des del dia de la cremà de l’any passat... quan la vaig veure plorant... jo estava al seu costat i ella... es va arrimar i... jo la vaig abraçar consolant-la i... vaig notar una cosa... un... jo que sé... com si fora... Grup de Xiques (Pilar, Rosa i Lola) Pi- La nit de la plantà. Eixa nit si que vaig notar alguna cosa. Ara que ho digueu... ficant floretes junts per a la decoració..., ara et porte arena..., tallem junts la gespa... Lo- El que no m’entra a mi al cap és que si ella està boja per ell i ell està boig per ella... que fan que no...? Ro- Ai, Lola! No és tan fàcil. Tenim que conèixer-nos, anar poc a poc. Pi- Conèixer-vos. Però si eixiu junts a les cavalcades des que anàveu en la cistelleta de bebè! Si els vostres pares són íntims, si heu eixit de viatge junts, si passeu junts tots els cap de setmana! Lo- És de veres. Com ho dissimuleu davant els papis? Ro- Per favor, no em digueu que s’hauran adonat! Lo- Home! Si no estan faves. Però si quan es mireu sonen campanetes i cauen estrelletes del cel! A mi em tenen avorrida. Pi- Tens que decidir-te ja! Ro- Sí clar, ara vaig després de sopar i li dic que... Grup de Xics (Pere, Joan i Ximo) Xi- O t’espaviles o tu t’ho perds. Xaval! Açò és com començar a preparar una presentació. Pe- Què vols dir? Jo- Pere... Ximo te raó. #111

Xi- Doncs que primer et reuneixes amb els teus col· laboradors, partim d’una idea – eixa la tens ja molt clara -, i escrius un guió. Després la tires endavant. Pe- No sé a on vols anar a parar. Xi- Els col· laboradors, lògicament, som nosaltres, després muntes el decorat, assages fins que et sàpigues el guió de memòria i el dia de l’estrena, la fiques en escena. Jo- Pere. Fes cas de Ximo, que te... molta raó. Xi- Gràcies Joan. Tu no deixes d’aportar. Pe- Però jo no soc bon actor. Em ficaré molt nerviós..., tartamudejaré... i...és... que hi ha un altre... que... Jo- Un altre? Que què? Xi- Joan, vol dir que tenim un altre impediment. Jo- Quin? Xi- Doncs que ara tenim que lluitar amb més gent per aconseguir el banderí. Pe- Home! Com la pots comparar amb un banderí? Jo- A més. No eres tu el que no creia en els premis? Xi- Per aquest premi si que hi ha que lluitar amb totes les forces. No? Jo- M’ha perdut. Xi- Ja ho sé. Jo- Explicat. Xi- Primer que res... Qui és? Pe- És d’un altra falla. No el coneixes. Xi- No deia jo. A lluitar pel banderí. Doncs no més ens queda que aplicar la norma de que qui dispara primer, dispara dues vegades. Ha de ser aquesta nit. Pe- Ni pensar-ho. I la reunió? I el guió? I el quadre plàstic?... Jo- Improvisa. Xi- Ves per on! No creia que diries alguna cosa amb trellat. Te raó Joan, improvisa. Pe- Si els nervis no em deixen actuar amb el guió després, com vols que improvise?

#112

VEU EN OFF (acompanyada amb Video) Eixos cinc dies són exactament els compresos entre el 15 i el 19 de Març. Els més prestigiosos zoòlegs continuen estudiant perquè la immediata arribada de la primavera, al igual que la ingesta massiva de certs líquids fermentats, d’ací la seua classificació de mamífers, embriaga els cossos dels fallerensis duent-los a un comportament fora de tota lògica i que envalenteix, sobre tot al mascle, per tal de començar el “corteig”. Xi- Aquesta nit, quan portes tres cubates, veuràs com eres capaç. Pe- Vols dir? Xi- Clar que sí, home. O que vols? Que vinga eixe altre i se l’enduga? Jo- Xe! Tu! A on se la te que endur? Xi- A menjar-se una bona... Grup de Xiques (Pilar, Rosa i Lola) Lo- Paella.. o cassola? Que hi ha per a demà? VEU EN OFF (acompanyada amb Video) Cassola i Paella, aliments basics dels fallerensis, que, encara que també es nodreix d’altres productes del seu entorn, són la seua base alimentària i al voltant de les quals es desenvolupa tot un rictus ancestral, tant en la preparació com en el repartiment del propi aliment. En primer lloc, es reparteix equitativament a les cries ja desmamades de fallerensis, sent els membres adults el últims en menjar. Aquest temps d’espera, és utilitzat per ingerir una d’eixes substàncies desconegudes acompanyades de fruits secs i un determinat tubèrcul fregit. Ro- Paella. Pi- Mira. Un bon moment per a llançar-te. Mentre preparen les paelles, cerveseta..., quatre papes, un cacau, un altra cerveseta... i a la tercera... te’n vas cara a ell i li ho amolles. Ro- Jo? Lo- Clar. Perquè si tens que esperar a que es llance ell... Perquè és un poc “paraet”, no? #113

Ro- És que crec que li agrada un altra. Pi- Ui! Qui? Més bonica que tu, impossible. Ro- Gracies. Lo- Qui és? Té igual. Qui siga. A lluitar. Tens que traure les ungles i ser la primera en atacar. Pi- Clar dona. És de la falla? Ro- No. És... Lo- Té igual. D’on siga. Qui dispara primer, dispara dues vegades. Així és que de hui no passa. Ro- Hui? Lo- Sí hui. Ara mateix. Vols que et prepare la cita? Ro- No. Lola, per favor. Pi- O ara o... Grup de Xics (Pere, Joan i Ximo) Xi- Mai. Mai penses que esperar és el millor. Les oportunitats no es poden deixar passar. Igual no tens altra ocasió. Així és que no ho deixes. Ara és el moment. Pe- Ara? Jo- Ximo te raó. O ara o... Grup de Xiques (Pilar, Rosa i Lola) Pi- Mai. Mai no pots deixar passar el moment. Lo- A més. No vols l’any que ve presentar-te per a Fallera Major? Ro- Ja ho sabeu. Lo- I no em vas dir que t’agradaria que ell fora el teu mantenidor? Ro- Clar. Pi- Doncs ara o... Grup de Xics (Pere, Joan i Ximo) Xi- Mai. Mai tindràs una ocasió millor. Mira a on està. Si està esperant-te. Va anem. (Acostant-se) Hola xiques! #114

Tots Pi- Hola! Jo- Hola! Precisament estàvem parlant de... Pe- Calla! Xi- Ara tens vergonya? Lo- Mira un altre vergonyós. Xi- Ah sí? I qui és l’altre? Pi- L’altra. Ro- Calla! Lo- Anem a veure. Anem a llevar-nos les caretes. Ro- Per favor! Què vergonya! Xi- Va! Els peguem una empenteta? Pe- Jo me’n vaig! Xi i Jo- Tu et quedes. Xi- Anem a veure. Ací, m’han dit que hi ha una xica que vol... Pi- Presentar-se per a fallera major. Lo- I a mi m’han dit que hi ha un xic que li agrada molt... Jo- La presentació. Pe- Vas a presentar-te per a Fallera Major? Ro- Volia dir-t’ho. Però... Lo- Però tenia vergonyeta. Ro- Lola! Si em trien, tu... Pi- Va! Filla! “Agusaes vida” Xi- Si et trien, ell... què? Lo- I a nosaltres que ens importa? Voleu deixar-los assoles! Jo- Ximo. Lola te raó. Pi- Efectivament. Deixem-los assoles a veure si d’una vegada... Lo- Anem-nos-en. Que encara tenim que agafar el sopar i tornar. Xi- Va! Anem Joan. Se’n vingueu? #115

Pi- Sí. Va. Ens veiem. (A Rosa) Aprofita. Xi- Aprofita. O ara o mai. Va, que ho tens fet. Jo- Be! Adéu. Tots- Adéu. (Se’n van) Pe- Què anaves a preguntar-me? Ro- No, que si em trien Fallera Major..., en la presentació..., tu series el meu mantenidor? Pe- Clar, lo que em demanes. De mantenidor, de presentador i d’acomodador faig jo en la teua presentació. I per suposat que van a triar-te. Ja ho comenten tots.... Ro- Però si jo no he dit res. Pe- Tu no has dit res. I ningú sap res. El que passa és que crec que tota la falla ho desitja. A mi... m’agradaria molt. Ro- Per què? Pe- Perquè... eres... estimada per tots i tots saben que a tu t’agradaria... Ro- Gràcies. Pe- Però deixa ara la presentació. Jo crec que deuríem de parlar abans d’un altra cosa, no? Ro- Sí. Pe- M’han dit... que t’agrada... un xic... Ro- ... Sí. I a mi m’han dit... que a tu... t’agrada una xica... Pe- Sí, sí. I tu creus que si ella ho sabera, jo podria...? Ro- Clar que sí. No més tindries que dir-li-ho. Qui et pot dir a tu que no? Pe- Eixe és el problema. Que no m’atreveix. Ro- El mateix em passa a mi. Pe- No digues tonteries. Fava perdut estaria el que li agradara un altra. Ro- Com tu. No? Pe- Eh? Què vols dir? Entra pel lateral Joan, el despistat. Se’n havia anat amb tots, quan tots sabem que ell viu en l’altre sentit. Rosa i Pere es queden tallats mentre passa Joan el miren sense dir-li res. #116

Jo- Je, je... és que, jo visc per allà, je je. Desapareix. Pe- La mare que la... (Per a ell) Què m’havies preguntat? Ro- Jo? Res. Pe- Sí, m’has dit fava. Per què? Ro- No. Tu sol t’ho dius tot. Pe- Però si... anem a veure. Recapitulem. A tu t’agrada un... Ro- Sí. M’agrada un que està fava, segons tu, perquè li agrada un altra. Pe- Que li agrada un altra? Ro- Sí Pe- Què bé! Ro- Com que què be? Pe- Clar, perquè així... tinc el camí lliure... Ro- Eh?... Aleshores, tu... Pe- Sí. Ro- Però si jo... Pe- Sí? Desprs d’un silenci incòmode... (Pico) Quan apaguem les llums, Pere la besa, s’agafen de les mans i fan mutis quan entra el vídeo. Mutis VEU EN OFF (acompanyada amb Video) Com si d’un rusc es tractara, una vegada a l’any, la manada tria dues femelles, una adulta i una cria, per tal de que ocupen el lloc de reines. Un ritual que té el seu punt àlgid en un acte social en el que són presentades a la resta de l’espècie. Presentació de les Falleres Majors de la comissió, així es nomena l’acte en el que es converteixen en allò més desitjat per les femelles de l’espècie. Per a això us citem per al proper capítol de la nostra sèrie en el que acompanyarem als nostres protagonistes, als fallerensis de la Plaça de l’Espanyoleto, en la Presentació de les seues Falleres Majors.

Aci ja no em pillarà jesús no? passe de ser secretaria un any més!

#118

QUINA ANIMALÀ !

càrrec en temps de pandèmia OPINIÓ / PILAR ÀVALOS Fallera

indre un càrrec executiu en circumstàncies normals, a vegades pot resultar complicat, però sobretot, de molt d’esforç i treball incansable. Tindre-ho en temps de pandèmia, no ho sabíem, ja que mai ho havíem viscut, fins ara, que ja podem saber-ho. A tot el que comporta en temps normals, has d’afegir el factor de motivar a la gent perquè no s’esborre en aquests temps, animar als fallers a fer coses virtualment, que no és gens fàcil, ja que no els veus les cares per a saber si estan animats o no, igual no et responen i altres passen de fer coses. Cosa que poden acabar com baixes en la comissió. Als fallers ens encanta anar al casal, esperem ansiosos que arribe el divendres a la nit, per a sopar mentre ens comptem les nostres batalletes, el que hem fet durant la setmana, arreglar el món, o fer-nos les nostres xafarderies. Després de sopar, el cafè, i si hi ha sort i no tenim reunió, jugar la nostra partida de cartes, dominó o parxís, mentre ens vegem les cares amb rialles i ens fem el nostre cubata. Si hi ha reunió, això s’haurà de proposar per a quan finalitze. Arriba

#119

COVID,

una

les

conseqüències que ha tingut, ha sigut tancar els casals durant tant de temps, una eternitat per a tots. No podem fer les reunions en el casal, però no obstant això, hem de fer-les, perquè hi ha temes que hem de tractar. Per als que formem la junta executiva, especialment el president i els seus vicepresidents, s’augmenta aquest treball perquè pràcticament t’has de reunir virtualment tots els dies per a detallar els punts, desprès crear una altra reunió amb la resta de la junta executiva, i ja posteriorment, transmetre’ls a la reunió general per a tota la comissió. Sembla fàcil, però no ho és. A la reunió executiva i general anuncies el dia, hora i enllaç per a entrar en la reunió. Però amb el president i vicepresidents, has d’intentar acordar una hora perquè tots o la majoria puguen, ja que al ser pocs, si no estem tots, malament, cosa que a vegades, és missió impossible. Uns poden a la nit després de sopar, uns altres no perquè s’adormiran que matinen l’endemà....i després estava jo, pels motius anteriors no eren, perquè estava de baixa per maternitat, però tenia un nadó de 2 mesos, a qui li donava lactància materna, i mai sabia com podia estar, si despert o dormint, relaxat o plorant, prenent el pit o amb ganes que li feren festes. Però com vicepresidenta, no podia faltar a les reunions virtuals, així que el meu fill acabà sent el vicepresident

júnior, perquè pràcticament va estar en totes les reunions al peu del canó, algunes prenent el pit però assabentant-se de tot. Després de tantes reunions preparant els punts, toca exposarli-ho a la junta executiva, amb els mateixos patiments de si podré estar plenament en la reunió, i participar en tots els punts, o per contra, m’hauria d’absentar per a atendre el meu fill en cas de necessitar-me. Quan se citava la reunió per a la reunió general, era una cosa que m’il· lusionava, perquè anava a veure a la meua família fallera, si el xiquet coincidia que estava despert, feliç perquè podria veure a la que és la seua família fallera encara que acabara adormidet als braços (algunes s’allargaven més de 3 hores incloent la post reunió, on ens quedàvem de tertúlia) però Unai, pot dir, que estava present en la reunió com un bon faller. Les primeres vegades no són gens fàcils, i molt menys per a les persones que no gasten algunes aplicacions. Perquè la gent sabera com s’havien de connectar, a vegades era missió impossible. Després ho intentaven però no podien entrar o no els anava alguna cosa, ja fora la imatge, el so o que no ens escoltaven, ens tocava mitjançant la telefonada estar explicant com havien de fer-ho, a vegades, desistien perquè no hi havia manera. Arriba el moment de començar la reunió. Tots parlant i explicant-nos

#120

les coses prèviament a la reunió com si estiguérem en un galliner, fins que el president ens silencia a tots i comença la reunió. El que té de bo les reunions virtuals, és que pots callar a la gent amb un moviment de dit, cosa que en el casal, et costa pegar més d’un xiscle perquè no et fan cas quan pregues silenci. Alces el braç o si no et vols cansar, dones una palmada amb el símbol de la mà i ja et donaran la paraula, mentre guardes el teu torn en silenci (o la resta no t’escolta perquè estàs silenciat) i quan exposes la teua idea o pregunta (sempre que el president sàpiga llevar-te el mute) saps que no seràs interromput, que no et repicaran a meitat sense saber la conclusió de la teua explicació, un gran gust eixa tranquil· litat de poder formular tot a la primera.

interrupcions, la meua rutina d’anar els divendres al cassal, perquè ser faller no sols és anar a la comissió a estar amb els amics de la falla. Malgrat que no tingues un vincle estret amb la resta de fallers, són part de la teua vida, són la teua família fallera i aporten eixa felicitat cada volta que entres per la porta del cassal. És una unió que si el foc purificador que crema els monuments, any darrere d’any no pot, la pandèmia de la covid tampoc podrà amb ella, perquè és el que ens dona vida als fallers i ens fa desconnectar de les nostres preocupacions. Espere amb ànsia, tornar a viure-ho tot i que aquest succés, sols ens ha fet d’assabentarnos, l’important que és per als fallers la nostra rutina fallera i la valorem més, igual fa que els fallers que sols venien la setmana gran, baixen més vegades durant la resta de l’any al cassal, la que és la seua casa.

A vegades ens agradaria que presencialment fora així de fàcil, tan civilitzat. Espere que això ens haja servit per a aprendre i portar-ho quan estiguem reunits uns enfront dels altres. Però siguem sincers, com bons fallers ens agrada l’escàndol i ens sentiríem que no estem a la nostra essència el fet d’estar parlant rodejats de silenci, és com si no estiguérem a la nostra casa fallera, , i aquesta pandèmia ens ho ha fet saber. Siga com siga, trobe a faltar estar entre la meua gent, amb els seus escàndols, el seu aldarull i les seues #121

que podriem fer nou enguany? I si les fmx fiquen les bandes a totes les ffmm?

#122

QUINA ANIMALÀ !

SOMNIS TRUNCATS

OPINIÓ / PILAR ÀVALOS Fallera

uan una dona fallera es queda embarassada, arriben molts somnis, nervis i il· lusions al teu cap.

En el meu cas, era la primera vegada que anava a ser mare, i des del principi, vaig començar a visualitzar un dels meus somnis: desfilar junt el meu fill vestits amb la indumentària valenciana! Recorde, que fins i tot, alguna vegada em vaig despertar amb els ulls mullats perquè m’havia emocionat. Fins i tot, amb el seu pare, teníem les nostres “baralletes” perquè volia traure’l ell amb l’excusa que a mi, igual no em vindria bé el vestit, o en cas de vindre’m bé, jo hauria d’anar darrere en companyia dels vicepresidents.... però no, perquè al primer ja faria jo perquè em vinguera bé, i al segon, renunciava si feia falta perquè el meu major desig era desfilar amb el nostre fill el dia de l’Ofrena i en la baixada de Sant Josep, encara que sols fora una estona, m’aborronava només de dir-li-ho! Van passar els mesos, anava als actes perquè el meu fill sentira el que viuria, per a transmetre-li el meu sentiment i fora un faller de sang. Cada vegada veia el meu somni més a prop, i per fi,

#123

un 15 de gener, va nàixer l’amor de la meua vida a la 13:35h, i al voltant de les 15:30h, ja tenia posat el mocador de la falla per a anunciar a la nostra comissió, que ja havia arribat per a gaudir-ho tot en primera persona, no sent la panxa una barrera d’impediment per a viure-ho i ja era un selguer al 100%.

estar a casa. I si, Unai es va vestir de faller en la setmana gran de les falles 2020 amb les seues respectives fotos, i només em quedava l’esperança d’acabar el somni en els pròxims mesos, vestir-me al costat d’ell de fallera i poder desfilar portant-lo a braços tota l’orgullosa que pot portar una mare al seu fill nounat.

Des de l’1 de març, va veure per la televisió les mascletades de València, va acudir a tots els actes, va viure ben despert i atent, la seua primera cridà, les últimes proves del seu vestit de saragüell, tot estava a punt....

Van passar els mesos i la COVID no se n’anava.... El temps corria en contra meua, ja que mes que passava, tenia menys possibilitat de poder-lo portar a braços, i encara que també fora bonic portar-ho de la maneta, pensava que per a això tenia els futurs anys, i que de nadó, era aquest any o ja mai.

Però l’11 de març, tot es va truncar per la COVID... Tots els meus somnis es van trencar, vaig plorar, i vaig plorar molt, però no per mi, sinó pel meu fill Unai, perquè no anava a viure les seues primeres falles, perquè anaven a ser les més tristes del món per a tot el col· lectiu faller, perquè tot el que havia somiat i contat a través de la panxa, no anava a poder-li’l fer realitat, i encara que fora per casos externs a mi, em feia mal en l’ànima no poder complir la meua paraula, sentia que l’estava fallant…. Després veient tota la magnitud que era i al principi desconeixíem, intente explicar-li i al mateix temps, auto convèncer-me, que havia sigut el millor.... Però aquesta espineta havia d’alleujar-la d’alguna manera, i el meu Unai no s’anava a quedar sense vestir-se de faller en la nostra setmana gran, encara que fora per a

Però no, desgraciadament acabe el 2020 sense falles gràcies a la nostra enemiga, la COVID. Un desig per al 2021? Ho tenia claríssim: vestir-me de fallera amb Unai, em donava igual amb mascareta, però tindre tots els fallers els nostres actes encara que anàrem amb restriccions. Mig desig se’m va complir el 19 de març de 2021. Eixia de treballar 12 hores de nit, arribava a ma casa a les 9h i a les 9:30h ja estava en la perruqueria, però ni cansament ni somni, ni res, tenia molta il· lusió de vestir-me de fallera i fer-li l’ofrena a la Mare de Déu de la Seu representant a la meua comissió, la falla Selgas Tovar, però el que em donava tota

#124

aquella força i energia, era que per fi, anava a poder-me fer una foto amb el meu fill vestits els dos de fallers, una emoció indescriptible, encara que sols fora per a una foto a casa! Ara em queda llevar-me eixa espineta de desfilar amb ell, espere que d’enguany no passe, ja no serà al bracet de nadó, serà de la maneta, però bo, continuarà sent molt especial per complir el meu major somni i orgullosa d’ell, i per favor, que ningú estiga prop de mi en desfilar... El toll de bava que m’anirà caient pot ser tan gran, que hi haurà perill d’esvarar-se!

#125

És precís portar representant a la crida?, no trobe ningú... però apunta’n 4 per anar a València, en xaranga clar!

bé va! Esta setmana sopem en el meu casal, però compreu la picadeta

Si no aprove el curs de pirotècnia ara en maig... Puc recuperar-lo en setembre?

#126

QUINA ANIMALÀ !

ANIMALADES FALLERES INVESTIGACIÓ / ANTONIO GONZÁLEZ Faller falla Sant Isidre , València.

l món de les falles no entén pràcticament de límits, com be han demostrat els artistes fallers al llarg de la història de la nostra festa. Des que es començaren a replegar els trastos per a la falla fins a l’actualitat, s’han plantat milers de falles al llarg de la nostra Comunitat i moltes d’elles han passat a la història per diversos motius (pressupostos, innovació, volum,…). L’argot popular sol referir-se a elles com ‘animalades’ en totes les seues accepcions, una al· lusió difícil de definir però que és identificada a la primera. En ecas de tindre dubtes, la millor prova per a identificar una falla d’aquest tipus és acostar-se a les persones que estan al voltant d’ella i escoltar les seues converses; si s’escolta “quina barbaritat!”, “com és possible?” o la molt més explícita “però quina animalà de falla”, estem davant una d’elles. A continuació farem un recorregut per les millors i majors ‘animalades’ de la nostra festa. Com sempre en aquests casos, no estan totes les que són, però són totes les que estan. Regino Mas, el major animal: Començar aquest repàs sense nomenar l’artista més rellevant de la història fallera seria un sacrilegi. Un home sense el qual la nostra festa seria probablement molt diferent a la que coneixem. Estem parlant d’una persona que va promoure

#127

la creació del Gremi d’Artistes Fallers, l’Exposició del Ninot, la Ciutat Fallera i el Museu Faller. Per si no fos prou, a més de tindre una obra extensa (més de 70 falles), la qualitat de les seues creacions va ser innegable, avalada per la gran quantitat de premis que va rebre al llarg de la seua carrera, dels quals destaquen els 13 primers premis en categoria especial. A més, va ser el pioner al costat de Carlos Cortina, autor de la mítica ‘De València a Nova York a les ales d’un parot’, a fer falles de composició piramidal (amb diverses bases i una figura central amb més altura). Si calguera triar una obra mestra de Regino, possiblement la més emblemàtica és la seua última falla plantada en la secció especial, ‘Sobre rodes’, per a la falla Convent Jerusalem en 1958. Va ser la primera vegada que es feia un ramat de tal complexitat: una carrossa amb volutes d’escaiola i plantada a una altura considerable, la realització de la qual va suposar moltes jornades de treball. Però encara hi ha més, no sols es va dedicar a mostrar el seu art en la nostra festa, sinó que va col· laborar com a escenògraf en produccions cinematogràfiques com 55 dies a Pequín (1963) o La caiguda de l’Imperi Romà (1964), i va donar vida a titelles com la gosseta Marilín, molt popular entre els xiquets espanyols de l’època. Per tot això i molt més, estarem d’acord que la major animalada que ens ha pogut donar la nostra festa, ha sigut ell: don Regino Mas Marí.

Sobre rodes’ de Regino Mas, per a la falla Convent Jerusalem. 1958 (Foto: Las Provincias)

Na Jordana, acariciant els ninots des del balcó: Aquesta comissió emblemàtica del Carmen és una de les de més solera de la nostra festa i una de les que més espectadors atrau any rere any, malgrat portar molts anys sense poder competir per a entrar al podi de la secció especial de València. Al segle passat, Na Jordana aspirava cada any a guanyar el primer premi plantant als seus carrers els treballs dels millors artistes de la nostra festa. Molts d’ells van haver de fer autèntiques obres d’enginyeria per a plantar en l’antic emplaçament, situat en el mateix carrer que li dona nom a la comissió. Era tal el volum dels monuments en comparació amb les dimensions del carrer que des dels balcons més pròxims pràcticament es podia tocar el remat (com en la històrica ‘Naufraguen les tradicions’ de Julián Puche de 1975 o ‘Les Batalles’ de Vicente Agulleiro, en 1980) i per a poder veure la falla el públic havia d’anar en fila d’un, provocant llargues cues. L’any 1982 es va plantar per darrera vegada en aquest emplaçament, atès que en la cremà de la falla de Manuel Martín

#128

‘Els pecats capitals’, el remat principal va caure sobre un comerç, el que va airejar als veïns, els quals van motivar el canvi d’ubicació a la plaça de Portal Nou a l’any següent. situ) i que va rematar amb un estil trencador i una altura considerable. La seua altra falla memorable la plantaria l’any següent, el remat de la qual era un coet tibat amb cables que no tocava el sòl. Malgrat tot, va ser un artista incomprès a la seua època i va provocar grans controvèrsies entre el públic que anava a veure les seues obres, pel trencador de les seues propostes, enmig d’un sector generalment molt conservador que preferia l’estil barroc imperant.

Falla Na Jordana 1982. ‘Els pecats capitals’ de Manuel Martín Lopez. 1er premi secció especial. (Foto: Vive las fallas)

El boig camina solt: Per la plaça de l’Ajuntament de València han anat desfilant els millors artistes de cada època i és clar, s’han plantat veritables animalades. Aquells que van viure als anys 60 recorden sens dubte les falles de Ricardo Rubert, considerat precursor de les falles experimentals i tot un avançat a la seua època. Sempre intentant presentar propostes diferents i provant nous materials i textures, el sobrenomenat com “El boig” va plantar falles tan icòniques com ‘Nou cavall de Troia’ en 1963, dins de la qual va habilitar un bar que generava cues interminables per tal d’entrar (la mateixa Marlene Dietrich va poder comprovar-ho in

Falla plaça de l’Ajuntament de València 1963, ‘ Nou caball de Troia’ de Ricardo Rubert (Foto: Distrito fallas)

No li digues risc, dis-li Pepet: Si es fes una macroenquesta entre els entesos de les falles i es preguntara qui és l’artista que ha destacat pel risc de les seues rematades impossibles, possiblement tots contestarien per unanimitat Pepet.

#129

L’artista més important de Borriana va plantar durant dècades falles a la seua ciutat natal, a València o a Benicarló, i sempre va demostrar la seua habilitat en tots els apartats (pintura, modelatge, sàtira,…). Brillava en els treballs de fusteria, desafiant habitualment les lleis de la gravetat als seus remats, que suportaven tones de pes amb un únic punt de suport. Una de les seues falles més recordades és ‘Homenatge a Joaquín Sorolla’ per a la plaça de l’Ajuntament de València, l’any 1995. L’enorme bust del pintor valencià coronat per les protagonistes del seu quadre ‘Passeig per la mar’, va provocar que la mateixa alcaldessa de València, Rita Barberà, proposara a l’artista incloure un segon punt de suport una vegada plantada la falla. Pepet va haver d’improvisar amb un ninot d’un dinosaure que poc tenia a veure amb el conjunt del remat perquè l’alcaldessa es quedés més tranquil· la. Un altre dels seus projectes més recordats ho realitzaria en el mateix emplaçament a l’any següent. ‘De València i dolces’ tenia com a remat un grup de fallers damunt d’un cavall, tot sostingut per les potes posteriors de l’animal quedant al descobert les parts nobles d’aquest, que es van tapar dissimuladament amb una grua en la visita que van realitzar SS. MM. Na Sofia i En. Joan Carles. Molts estan d’acord que la seua falla més arriscada no la va plantar en el cap i casal sinó a Benicarló, en 2008. En ella, un picador muntat en el seu cavall està sent envestit per un bou que descansa sobre les seues dues potes posteriors recolzades en un edifici. Tot un exercici d’arquitectura que mostra el virtuosisme del mestre de Borriana i que explica molt be perquè serà recordat en la història de la nostra festa.

Falla plaça de l’Ajuntament de València ‘Homenatge a Joaquín Sorolla’ any 1995. Artista Pepet (Font: Facebook del propi artista)

#130

Un parc temàtic a València? No… tres!: La falla Convent de Jerusalem – Matemàtic Marzal portava des de 1979 sense guanyar el màxim guardó i en 1992 ho va apostar tot amb Agustín Villanueva, que acumulava dues victòries en Na Jordana (‘La comoditat Valenciana’ en 1988 i ‘Ja som europeus’ en 1990). L’artista manxec va plantejar una espècie de parc temàtic de gran volum en el qual, per primera vegada, era necessari entrar per a poder veure la falla, ja que moltes de les escenes estaven situades cap a dins del rode. A més, la falla anava acompanyada de llums i so que augmentaven, més si cap, l’experiència de la visita. Aquesta proposta no va arribar a convèncer a molts dels espectadors, que no entenien el fet d’haver de passar per taquilla per tal de gaudir de l’obra; i tampoc va convèncer del tot el jurat -ja que va obtindre un tercer premi-. No obstant això, l’any següent va repetir la mateixa aposta de crear un falla de gran volum amb ‘Mantis Viajera’, que si que va aconseguir el primer premi, coincidint casualment amb el centenari de la comissió. Al cap d’un any de descans, Villanueva va tornar en 1995 amb un tercer parc temàtic aprofitant la febre dels dinosaures provocat per Jurassic Park, amb la falla ‘Retrobaments en Convent, el Bessó Blau’; encara que no va poder repetir l’èxit de 1993, va tornar a aconseguir un tercer premi. Aquestes tres experiències van ser impactants per a l’època i van significar, sens dubte, una font d’ingressos molt important per a la comissió.

Falla Convent de Jerusalem – Matemàtic Marzal 1993, ‘Mantis Viajera’ artista Agustín Villanueva. (Foto: Cendra digital)

La falla infantil indultada: Que major animalada pot haver-hi en la història de les falles, que indultar una falla sencera? Perquè això és el que va ocórrer l’any 2002 amb la falla infantil de Duc de Gaeta – Pobla de Farnals, obra de Miguel Santaeulalia Serrán. En aquest projecte no sols va participar el fill del mític Miguel Santaeulalia, l’esbós el va realitzar un Ramón Plà que començava a mostrar les seues qualitats dissenyant, a més, en l’elaboració de la falla, van participar diversos artistes fallers que, al seu torn, també treballaven per a la prestigiosa signatura Lladró (de fet, la falla es va poder visitar prèviament en la seua seu de Tavernes Blanques abans de plantar-se en la demarcació de Camins al Grau). El resultat va ser una falla infantil impecable, amb valor escultòric poc abans vist fins hui i que, per

#131

descomptat, es va emportar el primer premi de la secció especial. Però va ser tal l’èxit i l’impacte de l’obra, que la comissió va decidir hores abans de la cremà indultar la falla per ser “irrepetible i històrica”, provocant un al· luvió de crítiques per part del món faller, que va catalogar la decisió d’arrogant i de perjudicial per a la naturalesa de la festa. Tal va ser la pressió que la comissió es va veure obligada a fer marxa enrere i a cremar la falla dies després a pesar que el seu president, Marcos Soriano, va reconèixer que la Diputació de València estava interessada a quedar-se-la. Falla infantil Duc de Gaeta – Pobla de Farnals, de Miguel Santaeulalia Serrán. Primer premi secció especial de València 2002 (Foto: Cendra digital)

Armiñana, el mecenes de les falles: A ningú en l’actualitat se li escapa el mèrit de Juan Armiñana com a figura que va revolucionar el món faller al començament dels anys 2000. Des de la seua època en la falla Cuba-Buenos Aires fins a la seua gloriosa època en Nou Campanar, el promotor immobiliari va provocar que les falles augmentaren molt considerablement el seu pressupost -i de manera proporcional el seu volum- any rere any. Tots els que vivim aquella època tenim la sensació que tardarem moltíssims anys a tornar a gaudir de la grandiositat d’aquelles falles, i fins i tot pot ser que no la vegem més. En la seua primera etapa en la comissió de Russafa, que va durar dos anys, no va aconseguir guanyar el primer premi de la secció especial malgrat el seu afany i esforç. En la seua primera proposta va signar el major pressupost de l’època amb l’artista Juan Carlos Molés -32 milions de les antigues pessetes-, va contractar per primera vegada un guionista de renom per a fer les escenes de les bases -l’humorista Moncho Borrajo- i fins i tot va canviar l’emplaçament de la falla perquè no cabia en l’encreuament habitual. Tot es va torçar quan part del remat es va ensorrar en plena plantà i, malgrat intentar arreglar els desperfectes ocasionats, la falla es va emportar el nové premi de la secció especial. A l’any següent, Armiñana va tornar a la càrrega contractant en aquesta ocasió a Alberto Rajadell i una altra vegada va apostar fort per a poder obtindre l’anhelat guardó, tant que va aconseguir derruir una finca antiga perquè la falla pogués cabre a la seua nova ubicació. Al jurat no li va entusiasmar la proposta, va donar a la comissió un quart premi i va posar per davant el sorprenent debut de Paco López en Convent,’ la Pinotxada universal’ de Na Jordana i a un prometedor Pere Baenas a Sueca. El promotor es va anar de la #132

comissió ‘russafenya’ i va posar el seu objectiu en un barri de Campanar completament nou que albergava les seues oficines i on no existia comissió fallera. Amb Pediatre Jorge Comín – Sierra Calderona si que escriuria amb lletres d’or la història de la festa en aconseguir 7 primers premis tant en la secció especial major com en la infantil, de la mà dels millors artistes del moment i tot en un període rècord: 10 anys. Romandran al record falles tan mítiques com ‘El desafiament’ de Pedro Santaeulalia en 2007, considerada per molts com la millor falla de la història, o ‘Aquesta falla té molta...tela’, de Julio Monterrubio, la

més cara registrada fins el moment i amb unes dades sorprenents. L’artista madrileny va reformar el seu taller per poder augmentar la seua altura i que hi cupessin els remats i va emprar dos anys en l’elaboració de la falla per aconseguir fer les figures sense juntes. En l’actualitat, Juan Armiñana pertany a la comissió d’Arquebisbe Olaechea – Sant Marcelino, i Espartero- Ramón i Cajal i es manté en un discret segon pla, encara que als últims anys la falla gran està lluitant pel primer premi en Sant Marcelino de la secció 1A, de la mà dels deixebles de Julio Monterrubio, Salva Bañuls i Néstor Ruíz, i en Espartero en la secció especial infantil. Falla Nou Campanar, ‘El desafiament’ de Pedro Santaeulalia . 1er premi secció especial 2007 (foto: Cendra digital)

Aquests són uns exemples molt clars, de les ‘animalades’ falleres que hem pogut viure al llarg de tots aquests anys. Unes ‘animalades’ que, d’altra banda, corren cert risc d’extingir-se per la crítica situació que viuen les comissions falleres i, sobretot, els artistes fallers. Una professió que ja venia denunciant, fins i tot abans de la pandèmia, que el seu sector necessita molt més suport del col· lectiu i de les institucions, sector que veu com any rere any no para de tancar tallers, la qual cosa provoca l’èxode de talents inqüestionables a altres àmbits amb més present i, per damunt de tot, més futur. Però també és el moment que les comissions fem costat als nostres artistes, els cuidem al màxim i tractem de fer un esforç perquè els nostres pressupostos no minven la partida del monument, per nosaltres mateixos, pels nostres artistes i per les ‘animalades’ que, estic segur, ens queden per viure junts. #133

Sempre igual! El jurat ja sabia abans de vindre qui havia de guanyar a les 15:00 ja m’han cridat a mi dient-me els premis del ninot!

mira! ja tinc clar qui guanya la millor falla enguany!

Em caguen tot! després de ficar dines al ninot, quedem segons...

#134

QUINA ANIMALÀ !

MIRA QUE ERES BURRA

“

OPINIÓ / OFELIA MIRA Fallera

Merda, merda, merda”. Em sona l’alarma del mòbil i note com si tot el pes del món caiguera sobre el meu cap. “És que no pot ser, sempre igual”. L’apague. No puc. “Si li dius a la mama que no vas a vestir-te es ficarà com un bou, així que si pots, si vols arribar als 25 ves, fes-te un cafè i a la perruqueria”. -En el Bioparc fa menys olor que en esta lleonera- diu ma mare quan entra a l’habitació- La senyoreta ja ha decidit quin va a ficar-se hui? -Mama - inspira, respira, inspira, respiraEl negre mama, amb les pintes de plata. Perfis. -El negre?!- es duu la mà al cap- Que tinc que planxar la camisa, Ofèlia es que açò m’ho podries haver dit ahir per la vesprada i jo hui ja ho tinc tot preparat.

Sí que fa olor a zoològic. Clar, si beus com peix i fas la mona tota la nit no pots esperar alçar-te fent olor a roses. Com puc, baixe del llit i em clave a la dutxa. “Ui que bé” pense mentres l’aigua em corre per l’esquena. Em seque, i ja note l’olor a cafè venint de la cuina. Em tremola la panxa, i no sé si és perquè em menjaria un bou o que les restes de l’aigua amb misteri d’anit encara fan efecte. Clinc, sona el meu mòbil. “Bo, tinc confiança en María. MARÍA! Que faig tard!” #135

-Ofelia el cafè!- isc del bany ficant-me la camisa, coll ample que després me l’he de llevar per a vestir-meSempre tard, sempre amb l’aigua al coll, és que eres filla de ton pare.- em mira- i quan acabes ves a rentar-te les dents.

Agafa el calcetins de la teua habitació i vine que vull acabar de mirar-te una cosa- duu les ulleres de vista a la punta del nas, i les mans li van més ràpides que tots els guepards del món. Una mare amb pressa, això sí que és velocitat.

Ràpida com la llum vaig a la perruqueria, xerrades amb les altres dones que estan amb mi al saló. “Ui, quines pintes més mones xica”, “Ahir per la nit vaig veure a no sé qui en no sé qui” “Calla, és que en la joventut”. M’agraden les xerrades de perruqueria. M’agrada el sentiment de tribu, més que de tribu, de manada. Totes anem juntes al mateix lloc, i entre nosaltres ens cuidem, les més majors ens ensenyen, i les més joves seiem i aprenem. Trucs de com disminuir el dolor dels rodets dels costats, d’on anar a trobar els “xollos” ara quan passen falles, i secrets que no eixiran mai d’aquelles quatre parets.

Agafe els calcetins i torne a la planxa, ja tinc la camisa a punt per ficar-mela i ma mare no em deixa parpellejar dos voltes. Ja la tinc. M’agrada l’olor de net del suavitzant de la roba, però encara està calenta, i fa massa calor.

Quan torne a casa, una jungla completament diferent m’espera al obrir la porta. Els meus animals, els de quatre potes, arriben a la porta i em miren. Que pensaran d’aquesta bogeria?, els sorolls, els olors, i tot el relacionat amb aquestos dies. Moc, el gat, dorm damunt de les meues faldes, i Punxa, la gossa, lladra cada volta que sent un soroll estrany. Lladra sense parar, i no és l’ideal per al dolor de cap que tinc ara mateixa.

Ah, la manada de la família. I diuen que els éssers humans som els més evolucionats de tota la cadena tròfica. Sols fa falta encendre La Dos, i ja sabem que no. Un documental de micos en la televisió i ho podem entendre tot. Les mares, protectores fins i tot quan els fills i les filles són ben grans, i el matriarcat que marca les decisions de criança, neteja i salut. “Sí que ens pareguem”; pense mentre ma mare, amb un moviment ràpid de mà em fa assentar-me en una cadira.

-Ofe!- sent cridar a ma mare, i també sent la planxa- Mira que el negre!

-Mama, que encara no vaig a vestirme!- li dic traient els braços per les mànigues. -Que no!- bufa, i em clava els ulls, com si fos una lleona a punt d’atacarAnem a vestir-te ara que ta tia Desi va a vindre en vint minuts a ajudarme amb les sinagües que ja saps que aixina tardem menys i te veu lo guapa que vas.

#136

Sona el timbre. La segona mare, la vice-matriarca de la manada. La porta de casa està oberta i sent les petjades frenètiques. -Marta! Ja estic ací- dos besos que tronen per tota l’habitació- El negre! El preferit de la tia! Que estàs més guapa que un sol! Quatre mans comencen a tocar-me, “mare meua, ni un polp té més radi d’actuació amb els vuit tentacles que estes dos”. Una sinagüa, dos i tres. “A que li paren bé?” “Ai si, és que la falda es monísima Marta”. Sorolls incomprensibles, grunyits que sols elles entenen, mirades, i bufits que formen part del seu vocabulari personal. Si som animals, milers d’anys explorant el llenguatge, com s’ha format, com ha canviat i evolucionat fins arribar a aquestes pàgines i ens conformem en la part animal que pareix que ens regeix aquestos dies.

por”, no he de donar sensació de por. No si vull eixir sencera al carrer. Ma tia, s’aparta a poc a poc de ma mare. No té por, però sap què pot arribar a passar. Respira fons, em mira als ulls, i note just en eixe moment com qualsevol espurna d’aquells avantpassats que deixaven als cadells més dèbils a la seua fortuna, i no tenien miraments a l’hora de barallar-se entre ells, desapareix. L’humà contra l’animal. -Ves i fes pipí- torna a respirar- i ja que estàs, fica’t colònia que en la calor que fa hui faràs olor a granja quan acabes. Pels pèls. Com quan el cocodril no es queda amb la zebra, o la mosca es salva per unes dècimes de segon de la llengua de la granota. Pels pèls no sóc eixa zebra o eixa mosca. Que bé que a la fi del dia no som tan animals com pareguem.

-Mama- no puc dir el que sent, van a matar-me- mama. -Que vols nena?- torna a bufar- Ja queda res, i mira- m’ensenya el mòbil- ens dona temps a fer-te unes fotos per a la iaia. -Mama- respire- tinc pipi. Silenci. Note com el pèls de la nuca de ma mare creixen amb la seua crispació. Pareix una gata abans d’atacar. “No respires, sabrà què tens #137

ja tindrà la junta pensada el pròxim president?... A mi no m’han cridat!

#138

QUINA ANIMALÀ !

MARIBEL BELTRAN, artista entre artistes INVESTIGACIÓ/ JUAN RAMÓN ALCOCER Faller i membre de l’Associació d’Estudis Fallers de Xàtiva

ent un repàs entre el conjunt d’artistes fallers que han plantat els seus monuments a la nostra Ciutat, ens adonem que en són molt poques les dones que formen part d’aquesta llista. D’entre elles podem trobar a Maribel Beltrán Llorens, la qual no ha estat la primera dona en crear un cadafal que adornara els nostres carrers, però si la més prolífica entre les dones artistes. Des de ben petita, Maribel gaudia realitzant diferents tipus de manualitats, mitjançant les quals demostrava ja les seues capacitats artístiques. De fet, una de les tasques que més li agradava consistia en modelar figures amb argila, que desprès deixava aixecar al sol, per a poder pintar-les posteriorment. Amb aquesta afició, era normal que Maribel es quedara fascinada davant un monument faller, pensant en la feina que cada figura portava darrere. Encara així, mai se li havia passat pel cap la possibilitat de fer, algun dia, un monument faller. Van passar els anys i la fi dels estudis la van espentar a buscar treball. Per sort, ben a prop de la seua família tenia un artista faller. El que, en aquella època, era el nuvi de la seua germana, la va animar a incorporar-se com a treballadora al seu taller. Petició que Maribel va

#139

acceptar i que, consegüentment, va acabar endinsant-la en el món dels monuments fallers. A poc a poc, el seu treball diari anava proporcionant-li l’experiència necessària com per a poder conéixer tot allò necessari per poder arribar a plantar una falla pròpia. Arribat aquest moment, tan sols feia falta que la gent que l’envoltava creguera amb les seus capacitats i l’espentara a enfrontar-se a l’aventura de crear una falla pròpia a partir de les seues mans. Maribel va reprendre el seu vol com artista en l’exercici faller del 1988. El taller del cunyat li proporcionava un lloc per a poder treballar el seu propi projecte. Aquest any va signar el seu primer monument infantil. De fet, tots els cadafals signats per Maribel es corresponen a la categoria d’Infantil. Mai va donar el pas d’intentar llançar-se a construir un monument gran. La Falla de la Plaça de Sant Jordi va ser la primera comissió que va confiar en el treball de Maribel, contractant-li el monument infantil d’aquell any, anomenat Cuidem la natura. Per la seua part, Maribel arrebossava il· lusió per realitzar un projecte com aquest, per primera vegada en la seua vida. La il· lusió es va transformar en una falla menudeta, les peces centrals de la qual estaven conformades per un mussol damunt d’un bolet. Tal era l’orgull que l’artista sentia per la seua obra, que va intentar que tothom s’arrimara a veure-la: amics, familiars, coneguts... El resultat d’aquesta primera obra va ser l’obtenció del 8é premi (segon premi de la segona secció).

Foto: Cuidem la natura. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1988

A aquest primer monument infantil li continuaren d’altres, els quals hem recollit en una tabla (Tabla 1) per tal que el lector puga veure, d’una ullada, l’evolució artística de Maribel. Respecte de la comissió que li va obrir les portes com a artista, Maribel no té més que paraules d’agraïment. El fet que una comissió com la de Sant Jordi, confie la realització de la seua falla infantil a una artista que comença, donant-li l’oportunitat d’expressar el seu art, parla molt bé d’aquesta comissió i dels seus integrants. Fruit d’aquesta bona relació va sorgir la segona de les falles plantades per Maribel, també a la Plaça de la Galera. Duia per nom Els jocs. Els

#140

reis de la baralla conformaven el remat del cadafal; al seu voltant trobaríem representats els jocs populars, el parxís, el dòmino, les fustes de construcció, i altres jocs de l’època. Cridava l’atenció el colorit divers que la decorava. Desprès de prestar els seus serveis en la Falla de Sant Jordi durant dos

exercicis seguits, al 1990 Maribel canvia de comissió i és contractada per una de les comissions falleres que, al llarg de la seua existència, ha tingut períodes on s’ha destacat per presentar a la ciutadania xativenca vertaderes obres d’art infantils: la Falla Juan Ramón Jiménez. Aquest exercici, la falla competiria en primera secció. La falla resultant estava dedicada a la música, amb un lema que la definia: Simfonia primaveral. El resultat va estar positiu. Pel que fa al monument infantil, Maribel anava millorant a poc a poc la seua recompensa en forma de premi (2n premi de la 1ª secció). Però, el que més crida l’atenció, quant a premis, és que per primera vegada, Maribel obté un segon premi de primera secció amb el ninot que es va presentar a l’exposició.

Foto: Els jocs. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1989

#141

Veritablement, aquest fet no passa desapercebut dintre de l’entorn faller d’eixe temps, en què una dona amb molta tradició artística a la seua motxilla, no sols feia cadafals dignes sinó que també presentava ninots d’una molt bona qualitat.

Foto:Simfonia primaveral. Falla Juan Ramón Jiménez. Cedida per Maribel Beltrán. 1990

Consistia en un arlequí tocant el violí. El premi va constituir una sorpresa per a l’artista, que no s’esperava rebre aquesta distinció.

Foto: Arlequí tocant el violí. Cedida per Maribel Beltrán. 1990

Ara, vist des de la distància, i coneixent la seua evolució artística, el fet de guanyar premis amb els seus ninots no és sorprenent. De sempre, el treball de Maribel s’ha caracteritzat per un gust impecable per l’acabament perfecte, tal pel que fa al moldejament com a la pintura. Presta a cada ninot i a cada peça del seu cadafal, el màxim de temps possible, per a aconseguir la màxima qualitat possible. Però on la qualitat es fa vertaderament visible és en la pintura. En aquesta faceta, Maribel posa a prova diàriament la seua paciència i el seu gust per tal d’extraure la millor expressió, o la millor combinació de colors, o l’acabament del més xicotet dels detalls que adornen una figura. La comissió de Sant Jaume es converteix en la tercera falla en la que Maribel presenta alguna de les seues obres. En aquest cas, la falla consistia en un caragol marí gran, del qual eixien unes ones marines. Damunt de les ones, ressorgia un vaixell pirata. Desprès de passar un any junt als fallers de la Falla de Sant Jaume, Maribel torna de nou a la comissió de Sant Jordi, en la que va néixer com a artista. Allí planta els seus monuments infantils, els quals anaven guanyant en prestigi, fins el punt que a l’any 1993 aconsegueix un pri-

#142

Foto: Històries del mar. Falla Sant Jaume. Cedida per Maribel Beltrán. 1991

Foto: Salvem els animals. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1992

mer premi de secció, amb la falla que portava com a lema Les quatre estacions. El remat estava format per quatre caps, cadascun d’ells representant una estació meteorològica. Al voltant trobàvem una escena que feia referència a cadascuna de dites estacions. Veritablement, rebre un premi sempre comporta una dosi important d’alegria perquè, d’alguna manera, es reconeix la tasca desenvolupada durant tot l’any. Encara així, la satisfacció més gran que rebia Maribel era que els integrants de la comissió li transmeteren la seua satisfacció pel cadafal muntat.

Foto: Les quatre estacions. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1993

#143

Estava preparada per a donar un pas endavant i intentar lluitar per a aconseguir nous reptes en la seua carrera artística. Tan sols faltava que alguna comissió li donara l’oportunitat. I eixa falla va ser la de Juan Ramón Jiménez, que a l’any 1994 s’havia plantejat disposar d’un cadafal infantil que puguera optar a un molt bon premi. La unió falla-artista va ser perfecta: es va aconseguir el primer premi de la secció especial amb la falla que portava com a lema Jugant a indios. Però ahí no van quedar les sorpreses d’aquell any. A més a més, Maribel va aconseguir un fet que mai abans havia aconseguit una dona artista a la nostra població: el ninot presentat a l’exposició d’aquell any també va rebre la millor de les distincions, amb un primer premi de secció especial, i atorgant-li el títol de Millor Ninot Infantil de Xàtiva.

Foto: Jugant a indios. Falla Juan Ramón Jiménez. 1994. Cedida per www.estudisfallersxativa.es

Va ser una sorpresa per a l’artista. En realitat, s’havia aconseguit guanyar amb el pressupost més baix de la secció especial. Desprès de la sorpresa els va inundar la felicitat, tan a ella com als integrants de la comissió, els quals la van portar als muscles mentre posaven els banderins en la falla. Sense dubte, un moment molt emocionant. L’any següent, 1995, Maribel no va canviar de comissió: va continuar el seu treball a la Falla Juan Ramón Jiménez, encara que aquesta vegada ja no es lluitava en secció especial. Com a resultat, Maribel va ser capaç de guanyar el primer premi de la primera secció. El cadafal duia per lema Coxinadetes. Segons la pròpia artista, era molt graciosa, representava totes les llepolies que els agraden als xiquets. Aquesta #144

Foto: Millor Ninot Infantil de Xàtiva 1994. Cedida per Maribel Beltrán.

falla es prestava a fer detalls, com ara xupa-xups, piruletes, caramels, unes abelletes voleiant pels pastissos... Maribel comenta haver gaudit realitzant tots aquests detalls. De sobte, la producció d’aquesta artista pateix un ajornament que s’allargaria en el temps, fins arribar l’any 2014: Aquest va ser l’any més productiu de Maribel, en què es va atrevir a realitzar-ne tres monuments en el mateix any. Les comissions que van poder gaudir d’ells van ser Abú Massaifa, l’Espanyoleto i Selgas-Tovar, en primera, segona i tercera secció, respectivament. Abú Massaifa i Espanyoleto aconseguiren el primer premi de les seues seccions. Selgas-Tovar es va tenir que conformar amb un tercer premi. Altra particularitat d’aquest any es centra en que Maribel va obtenir premi en els tres ninots que es van presentar a l’exposició. Aquest fet dona idea de que, encara que havia passat molt de temps des de l’ultima vegada que Maribel havia plantat monuments, no havia perdut ni la mà ni el gust a l’hora de crear un treball digne i de qualitat. Aquest va ser l’últim exercici en què

Foto: Coxinadetes. Falla Juan Ramón Jiménez, 1995. Foto cedida per Maribel Beltrán.

Foto: Atenció! Senyals!. Falla Espanyoleto, 2014. Cedida per la comissió.

vam poder gaudir de cadafals creats amb les mans de Maribel. No obstant això, ens consta que continua lligada al treball creatiu faller, col· laborant en el taller d’altre gran artista faller xativí: Ramon Olivares Garrigós.

Volem agrair la col· laboració de Maribel Beltrán, que ens ha ajudat a completar aquest repàs per la seua obra artística, tant amb els seus comentaris, com en l’aportació de diferents fotografies.

#145

#146

ROBERTO PLA

RECORDS/ FELO FUENTES Faller

de Gener de 2022. Adéu amic, adéu germà, adéu faller. Te’n vas i t’emportes l’alegria. Ens furtes la broma i ens esborres el somriure.

Tot t’ho emportes, perquè allà on vas, són els teus signes de presentació. Però no vull plorar més, no!....vull riure’m, riurem en recordar-te, riure’m en sentir els teus acudits, les teues gracioses converses, les bromes continuades. Vull riure’m quan tanque els ulls i et veig, sempre rient-te, sempre content. Perquè tu, Robert, sempre tenies un somriure per a la situació més tensa i difícil. A qualsevol que se t’acostés li contagiaves la rialla, fent-la pandèmia en la Falla. I te’n vas, ens deixes orfes de festa i soroll, de tot allò que envolta un record per emmarcar. I per què?, Quina pressa tenies???....Ací ens feies falta, a tots, a Amparo, als teus fills, als teus pares, als teus germans, amics, fallers i milers i milers de persones que t’estimen. No és just!...NO ÉS JUST!!!!!!.......no hi ha explicació racional al teu adéu. Ja no seran les mateixes falles, perquè es queden buides de la teua essència. Ja no gaudirem de les teues bogeries, les teues ocurrències, ni les teues ganes d’agradar. Però una cosa et prometo. Et dedicaré un somriure quan et recorde, quan pense amb tu, amb ROBERT, el meu amic, el meu germà,...un gran FALLER. SEMPRE DINS DEL MEU COR..mai t’oblidaré... MAI. #147

PERE GARCIA MORELL: Pasqua de 1989, 8 amics es compraven una tenda de campanya i acampaven en un marge en la quintana, dalt d’on estava la acampada gran de la penya, quan es podia acampar per qualsevol lloc. Roberto era un d’eixos 8 amics al que començà a obrir-se la adolescència i tot el que això suposava: moto, llibertat, disco, “tontejar” en xiques… Després d’uns anys encara que jo tenia familia en la falla i Vane també, ens vam apuntar de la seua mà, com a amics que erem, i el primer any ja em va clavar en l’obreta de la presentació de la falla. Ara pareix mentira que de la nit al matí tot açò haja acabat. No podia creure-ho quan m’ho han dit este matí, i encara no ho assimile, però tots els moments que hem viscut no es poden esborrar, amunt Rober per sempre!!!

#148

#149

#150

MARIA VIDAL, “LA SENYO MARIA”

RECORDS/ FELO FUENTES Faller

aria, ja estas pelant la faba?. Eixa era la frase que sempre li soltava quan preparava les verdures per a fer les paelles de la falla. Sempre li treia un somriure. Perquè Maria i jo, de sempre, vam tenir molt bona entesa. Maria tenia 2 filles, Nievi i Ceci, pero quan eixia de sa casa i entrava per la porta del casal, se li muntiplicava per 10 eixa quantitat, ja que Maria era molt madrassa i molts la consideràvem com la nostra segona mare en la comissió. Ens cuidava i patia per tots, i ens empapussava com als pardalets per a que no ens faltés res. Baix la seua ala, ens sentíem encoixinats i protegits quan érem cagons. Ens va veure créixer, madurar, i fer-nos majors, però per a ella sempre érem els xiquets i xiquetes de la seua falla. Sempre s’acordava de les entremaliadures que fèiem, de les situacions gracioses que vivírem, i gaudíem sentint aquells records de la infància que tant tenia present. Era la mare de tots, del menuts i dels majors, gaudint de totes les companyies que l’envoltaven. Per això es va guanyar el títol de «La Senyo Maria» com l’anomenaven la majoria dels fallers. Maria era la matriarca d’una gran família fallera. Vicent, el seu marit, fundador i pal important en la forja d’aquesta comissió, va tenir la gran sort de compartir la seua vida amb una

#151

dona enamorada d’ell, i d’aquesta festa. Perquè el casal, en festes, era la seua segona casa. No li dolien prendes en arromangarse i posar-se a governar, en la setmana fallera, la intendència del casal. Sempre predisposta a ajudar a que quan arribaren festes, tots els fallers tinguérem el plat ple i que no ens faltara res. Igual que quan es treia el xiringuito, abans barracó de Fira, Maria sempre era la primera en estar darrere la cuina, fent els gisopos. Sempre recorde aquells bunyols a poqueta nit, la xocolata o la nocilla per a mullar, les gustoses paelles preparades amb tot el condiment natural i valenciá, com es feien abans. Les postres que pujava al casal, com els «palos catalans» que ella elaborava. Molts trobem a faltar aquells anys en que la nostra societat fallera, era una gran família. Tots cuidàvem d’uns i altres, la «Senyo Maria», de TOTS. En l’any 1975, un any molt mogut per l’actualitat del pais, on el dictador Franco estava arrosegant una llarga malaltia que li portaria a la caixa al finalitzar l’any; on els terroristes d’ETA i el FRAP no paraven d’atemptar contra el règim del generalísimo, en ixe any tant convuls, Maria i el seu marit Vicent, que era en aquella època el delegat de JLF de la comissió, havien de dur els llibrets de la falla a València per a lliurar-los en la JCF, i en un descans del camí, a la façana de l’Ajuntament de València, van deixar la borsa d’esport on portaven els llibrets en una repisa de les finestres de la Casa Consistorial.

Es va armar la de Déu!!. Davant la por i la tensió, com he dit, de l’ España descrita, la gent creia que havien posat una bomba. Fins que la cosa es va solventar, quan Vicent va donar explicacions a la Guàrdia Urbana del Cap i Casal. Per a mi, Maria era una dona adelantda al seu temps. Ella preferia la companyia de la juventut, perque absorbia el dinamisme i sinceritat de la xicalla. Recorde les llarges tertúlies en les nits del casal on parlàvem de les tafaneries de la gent, fent-li un traje a més d’un. Les ocurrències i rialles que eixien d’aquelles converses, ens feien passar vetllades molt bones. Si tanque els ulls i pense amb Maria, l’imatge que me vé d’aquells anys de bonança fallera, és Maria servint plats de paella per a tots els fallers. Passats els anys s’entén que les persones majors perden energia i ilusió per les coses, però Maria era tot el contrari. Llàstima que per l’estat delicat en els darrers anys del seu marit, Maria va haver de dosificar el contacte amb la falla, però la seua presència en la setmana fallera sempre va ser una constant. Ens donava alegria veurela asseguda al casal, observant el tràfec de la comisió. Sempre tènia gent que li deia, que la saludava, que compartia amb ella una estona de tertúlia. Perquè Maria era una bona conversadora i per damunt de tot una hemeroteca fallera. Li agradaven molt les nostres presentacions, de les que gaudia amb els aproposits i la desfilada de les falleres pel pati de butaques. Les cavalcades del ninot eren per a ella

#152

una predilecció, ja que el seu marit Vicent va ser un dels precursors i creadors de les crítiques de les primeres cavalcades de la falla, aquelles en les que participàvem tots i érem valents i originals, sent les més esperades per a la gent de Xàtiva. No faltava mai a la corba del dia 19. Eixa sentada en cadires de la falla a l’inici del carrer Pintor Jacomart, per aplaudir i veure baixar a les comissions des de Sant Josep, que a més d’un li queia alguna llagrimeta quan començava a desfilar, en perfecte ordre, la nostra comissió, tocant la banda de música «València». Tampoc faltava d’espectadora al recorregut de l’ofrena, per ser un dia molt bonic per a ella. Sempre te la trobaves en diferents llocs del recorregut, gaudint de veure’ns desfilar. Maria no era fallera de vestir-se de valenciana, però un any va fer una excepció. En 1986 la comissió va ser recompensada per la Junta Central Fallera amb 13 bunyols d’argent per a 2 fallers i 11 falleres de la comissió. Entre eixes falleres estava Maria Martínez, i la resta van ser: Maria Vidal, Mercedes Pérez, Pilar Muela, Carmen Rosa, Consuelo Tormo, Lola Peris, Tere Martínez, Marta Fuentes, Julia Martínez, Nieves Barberá, Juan Carlos Tormo i Juanvi Serra. Doncs eixe any, havien d’anar al vell Teatre i recollirr el guardó. Així que es van animar ella, Pilar, Mercedes, Tere i Julia, i es vestiren de valencianes. Va ser un fet molt entranyable,

perquè ningú s’ho esperava. Van seure en la famosa roda del balcó de l’amfiteatre i penjaren els seus mantons de manila de la barana. Va ser un moment que tots recordaran en el temps. Maria va ser de les pioneres de la Secció Femenina de la falla, que a l’any 1980 es va engrandir, ja que es va aprovar en una reunió de junta la incorporació de ple dret, que no de fet, de totes les dones casades amb fallers de la comissió, sent Carmen Pla la presidenta, que en reunió de dimarts, parlaven de les inquietuts de les dones espanyoletines. I va arribar eixe 30 d’abril del 2020, una data d’un adéu, una data en la que passàrem del color al blanc i negre en la falla. Maria ens va dir adéu. Una despedida injusta, primer per la incalculable pérdua d’un ésser humà irrepetible com era ella. Una dona que es portava en el seu viatge final tots els cors de les persones que la volíem i que patírem, vegent com la maleïda malaltia li borrava el somriure, la seua absència. I la segona, el moment pandèmic que passàvem, no deixant-nos acompanyar-la en el seu últim ball. Perquè de no ser així, Maria hauria tingut un adéu com es mereixia, un adéu molt faller. Avuí, tant sols ens queda el seu record, les seues vivències en la nostra festa, i tantes i tantes ensenyant-se que ens va trasmitir en tants anys de convivència fallera. La història de la falla Espanyoleto no s’entendria sense persones com la Senyo Maria, un valor, sempre, per a la nostra Comissió.

#153

#154

PEPE GUTIERREZ RECORDS/ FELO FUENTES Faller

ls que hem compartit decennis fallers amb Pepe Gutiérrez, sabem el gran buit que ens deixa la seua pèrduda. Amb ell, es va tancant un cicle de fallers de garra que van marcar una època espectacular en la història de la nostra falla. Si haguérem de definir amb un adjectiu el bagatge de Pepe en el seu pas per la comissió, seria el de PRESTIGI. Perquè Pepe Gutiérrez posava sempre en valor, la tenacitat de la seua falla. Tots el volíem a prop, perquè amb la seua presència ens sentíem protegits, defensats i sobretot, orgullosos de tenir-lo en les nostres files. Perquè homes com Pepe Gutiérrez, que amb el seu do de gents, el seu carisma i empatia amb tothom, sabia traure’t un somriure en els pitjors moments, sota aqueix paraigua de serietat.

Un orador de fàcil paraula que va saber, a nivell professional i polític, gaudir d’un gran prestigi ciutadà. Però igual era per a la broma i la festa. Pepe sempre va fer cercle, i les seues tertúlies en el joc del dominó i les cartes eren motiu de nits per a emmarcar. I un 4 d’agost de 2021, sense esperar-se a la seua fira volguda, ens deixa i se’n va a complaure altres menesters, en altres dimensions, on l’esperen amb els braços oberts al saber que arriba un dels GRANS. Adéu Pepe, adéu al senyoriu, adéu al prestigi… però sobretot, adéu a un pare, a un amic i a un gran FALLER. Espanyoleto sempre amb tu… i tu, sempre amb nosaltres. Bon viatge.

Perquè ell era aqueixa definició subtil de “ironia metafòrica” vestida de gentelman, amb una lucidesa de verb, que transformava situacions tibants en agradables. Era el perfecte amfitrió, seductor, amable, exquisidament educat i correcte, que el convertia en tot un cavaller. #155

#156

#157

#158

#159

#160

#161

#162

#163

#164

#165

Guia Comercial Ara més que mai, volem agrair a totes les empreses col·laboradores tota l’ajuda rebuda des del naixement d’aquesta falla. Sense la vostra ajuda, aquest llibret i altres accions no serien possibles. Moltes gràcies!

#166

Que bons amics tenim!

#167

#168

#169

#170

#171

#172

#173

#174

#175

#176

#177

#178

#179

#180

#181

#182

#183

#184

#185

#186

#187

#188

#189

#190

#191

#192

#193

#194

#195

#196

#197

#198

#199

#200

lades