Les Falles de Xàtiva declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO el 30 de Novembre de 2016 Bé d’Interès Cultural Immaterial Festa d’Interès Turístic Autonòmic 1
Editorial Edita
Redactors
Associació Cultural Falla Plaça de l’Espanyoleto
Roger Cerdà, Jesus González, Xavier Serra (Malalt de Falles), Rafa Tortosa, Enric Vila, Paco Vila, Juan Ramón Alcocer, Kike Vaquer, Joaquin Peris, Jose Luis Lagardera, Jordi Maravilla (Corredor de Falles), Alejandro Lagarda (Un nou parot), Kike Sánchez, Ruben Tello, Gil Manuel Hernández, Hugo Morte, Isabel Marina Sánchez, Alberto Ordiñana, Alicia Moreno, Adriana Pérez, Marta Perales, Andrea Torres, Eva Hernan, Felo Fuentes.
Coordinadors Amparo Vidal Isabel Marina Sánchez Kike Vaquer Sonia Iborra Agueda Martí
Imatges Comissió Falla Plaça Espanyoleto Estudi Fotogràfic Federico
Tirada impresa 600 exemplars
Maquetació
Tirada electrònica
Yogur de Fresa
Il·limitada
Dipòsit Legal V-399-2014
2
Col·labora
CONCURSOS
Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació.
EL PRESENT LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA
La Falla Espanyoleto no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibida l’utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.
CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ.
ESTE LLIBRET PARTICIPA EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES. ( www.lletresfalleres.info)
Falla Plaça Espanyoleto www.fallaespanyoleto.es espanyoleto@gmail.com @FEspanyoleto Falla Plaça Espanyoleto
01001010 01010101 01000001 01001100
01000001 01001110 01010010 01000010 01000101 01010010 01010100 3
01000001 01001111
Proleg E n el llibre trobareu L es livianes i pomposes B ondats que tots desitgeu E ntre maldats perilloses. I sense mostrar carnet E scolliu un testimoni: L i fem cas a l’angelet?, M irem de reull al dimoni?. A gaudir d’aquest llibret L i preguem, lector idoni.
4
T
Aquest any el llibre, igual que el monument, tracten sobre aquest tema, el bé i el mal de les falles, o els diferents punts de vista de cada apartat, no pretenem dictar quina opinió parla del bé i del mal, perquè com hem dit abans, aquest concepte depèn del punt de vista de cadascú, per això, per parlar de falles hem demanat articles a gent fallera amant de les falles, gent no fallera amant de les falles i gent no fallera que no li agraden les falles.
ots, des de menuts hem escoltat allò de que el bé i el mal són conceptes relatius al punt de vista d’on partim, que cada persona te una opinió que és tan vàlida com la de qualsevol altra persona. A nosaltres ens ronda una qüestió, el bé i el mal són simples conceptes o existeixen en realitat?. Els conceptes del bé i el mal és segur que es crearen amb una finalitat clara, la de classificar en dos grups oposats les opinions o accions, però qui dictamina quina acció o opinió pertany a cada grup?.
Es tracta d’enriquir-nos de les diferents concepcions al voltant de la nostra festa fallera, la qual cosa ens ajudarà, de segur, a millorar-la i a valorar-la com cal.
Depenent de cada punt de vista, aquests conceptes poden veure’s de manera diferent, com per exemple per a una cultura molt religiosa, les accions relacionades amb Déu serien les bones i les relacionades amb el dimoni serien les roïns, o per a una societat laica, el bé i el mal anirien més relacionades a l’aspecte humà, sent el bé totes aquelles accions que els beneficien i les roïns les contràries. Dins la societat actual, hi ha gent que creu que una acció bona és únicament aquella que li reporta un benefici a un mateix, independentment dels altres, en canvi d’altres pensen que una acció bona és aquella que perjudica el menys possible al conjunt. Per tant, el bé i el mal són relatius, no existeix una escala mesurable de quan bona és una acció bona o roina, i açò existeix per a tot.
De moment, us convidem a assaborir aquest llibre, ple d’opinions diverses, totes elles dignes de tenir en compte.
A la fi, el bé i el mal simplement es crearen per diferenciar dos grups oposats, i cada cultura ho ha representat d’una manera, àngels i dimonis, blanc i negre, llum i foscor, mar i muntanya, el yin i el yang... a la fi conceptes oposats.
5
Sumari Editorial
002
Pròleg
004
“El bé i el mal”
005
Sumari
006
Saluda de l’Alcalde
009
Saluda del President de JLF
010
Nieves, la nostra Presidenta
014
Andrea, Fallera Major
016
Per a Andrea
018
Sandra, Fallera Major Infanti
020
Per a Sandra
022
Isabel, Fallera del Foc
024
Carolina, Fallera del Foc Infantil
026
Guillem, Vicepresident Infantil
028
Els nous fallers
029
Resum anual
030
El Monument Gran
036
Cens Major
038
El Monument Infantil
040
Per amor a l’art
045
Activitats infantils
049
Cens infantil
051
Programació falles 2017
052
Reconeixements
054
Els nostres autors
058
Un any en imatges
188
Guia comercial
205
Articles 6
Hi ha vida després de les #falles UNESCO per Alberto Ordiñana & José Luis Lagardera Vols ser President de la nostra comissió? per Kike Vaquer
58
Falles i política per Francesc J. Vila
64 74
Entrevista a Gil Manuel Hernández per Alberto Ordiñana
May the Force be with you (o que la força t’acompanye) per Enric Vila Caminant cap a la innovació per Ruben Tello L’àngel caigut per Kike Sánchez
80 86
Rousseau, el mal i les falles per Alejandro Lagarda En Falles, no falles per Hugo Morte Tornar a l’origen per evolucionar per Rafa Tortosa Una festa viva per Isabel M. Sánchez Llums i ombres comunicatives de l’associacionisme xativí per José Luis Lagardera
Un veí del casal per Jano Menvaig Acasa
100
Des de l’altre costat, des del mateix costat per Xavier Serra Dia internacional de la felicitat per J. Peris En record de José Villa, “El Fuster” per Felo Fuentes
106 110
Les Falles i la Política: una llarga i difícil coexistència per Jordi Maravilla
118
El Yin i Yang de ser Fallera Major de Xàtiva per Adriana Pérez
Fallamor….nova paraula per la Wikipedia per Felo Fuentes
96
114
Sentiments trobats per Alicia Moreno
Els tios i ties de Manel per Eva Hernan
90
Impacte econòmic de les falles a Xàtiva per Kike Vaquer & Alberto Ordiñana
Les dones a la falla Espanyoleto per Juan R. Alcocer
124 130 136 144 148 154 160 164 170 174 178
En record de Miguel del Castillo “El imprentero” per Felo Fuentes
7
182
Salutacions 8
É
s un plaer tornar a dirigir-me a vosaltres des d’aquestes pàgines en un any especial, ja que seran les primeres falles després del reconeixement de la nostra festa com a patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Saluda de l alcalde
Aquest fet suposa un reconeixement que comporta una difusió de la festa de les falles a nivell internacional. Si ja eren prou conegudes arreu del món, aquest nou impuls incrementarà la fama i el prestigi de les realitzacions del col·lectiu faller. Com tots sabeu, la ciutat de Xàtiva va ser la segona en plantar falles després del Cap i Casal. Per tant, les nostres falles tenen un valor afegit que les distingeixen de les d’altres poblacions. Aquest fet, sumat a la gran tradició cultural i literària que posseïxen les falles de Xàtiva, ens posiciona com un referent per al món faller.
Roger Cerdà i Boluda Alcalde de Xàtiva President Nat de la Junta Local Fallera de Xàtiva
Hem de saber que tenim a les nostres mans un patrimoni cultural que cal posar en valor i preservar adequadament. Estic segur que la comissió fallera de la plaça Espanyoleto estarà a l’altura d’aquest repte, com ha vingut demostrant al llarg de tants anys. Enhorabona a totes i tots. Vos desitge que passeu unes falles inoblidables, amb harmonia, bona convivència i molta diversió.
9
“Als meus amics de la comissió Espanyoleto”
Saluda del president
P
rimer que res, agrair el fet que em puga dirigir a la vostra comissió, a través d’aquest escrit al vostre llibret, com a president de la Junta Local Fallera. Quan parles de teatre faller, et venen al cap molts moments divertits, grans presentacions, anècdotes puntuals i, com no, la vostra comissió. Una gran amiga del teatre que any rere any no deixa de sorprendre’ns amb les seues obres teatrals, que ja no sols es relacionen amb les presentacions falleres, sinó que també esteu presents al calendari teatral de la ciutat de Xàtiva. Però en l’actualitat, parlar de la vostra comissió és parlar d’una activitat diària frenètica, passes quan passes pel carrer del casal, veus la porta oberta i activitat al mateix, presentacions, cavalcades, futbet faller, ral·li... en definitiva, actes més fallers o menys, més oficials o menys, que li donen valor a la
Jesús González i Sarión President executiu Junta Local Fallera de Xàtiva
10
alt que ja SOM PATRIMONI, som PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT. Tot esforç te la seua recompensa, i el dels fallers de Xàtiva podem dir que ja ha estat recompensat. Ara tan sols es tracta de cuidar i preservar eixe segell de qualitat i continuar fent més gran si cap, la festa per excel·lència dels valencians, ja que ser faller, no es gens fàcil, ser reconeguts patrimoni, tampoc, però transmetre generació per generació, eixa passió tan fallera, tampoc i això sí que es tasca de tots vosaltres.
vostra comissió, ja que fan que la vostra gent tinga cada dia més ganes de continuar gaudint, cada divendres, de les seues horetes al casal. Però el que més em congratula, és la nova vessant cultural que esteu agafant i que ja comença a fer-se un lloc, als llibrets fallers de la ciutat, és per això, que desitge que continueu any rere any fent eixe gran esforç que suposa fer un bon llibret faller, ja que són una de les poques coses que deixen palesa amb el pas del temps. Gràcies a publicacions com les vostres, a representacions teatrals, a les paelles fetes quasi mensualment als peus del casal, gràcies a totes eixes activitats que ja son tradicions per a la vostra comissió, ha estat possible que aquest any les falles hagen estat reconegudes amb un segell, que no fa més que reconèixer un treball de més de 150 anys d’història. Si l’any passat ens congratulàvem de ser Bé d’interès cultural, aquest any podem dir ben
Moltes gràcies.
11
Premis 2016
12
Els p rotagonistes
13
Presidenta de la falla Espanyoleto Nieves Pastor i Vidal
B
Ara ens ha arribat el moment de gaudir de les cercaviles, d’engalanar els carrers amb els monuments i la nostra indumentària tradicional per a que durant aquestos dies tot el món isca al carrer i gaudisca amb tots nosaltres de les falles.
envolguts a tots, enguany fa cinquanta anys que forme part d’aquesta comissió i tinc l’honor de dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres.
En primer lloc, m’agradaria donar l’enhorabona a tots els fallers, ja que el passat 30 de novembre la UNESCO va declarar la nostra festa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Després de tants anys de feina els fallers hem aconseguit la nostra recompensa.
Visquen les falles i visca la Falla Plaça de l’Espanyoleto!
Per tot aquell que no ens conega, la nostra comissió es caracteritza per gent treballadora, durant aquest any hem treballat de valent per a que tot isquera bé, preparant sopars, teatres, xiringuito, cavalcades, presentació…
14
15
Fallera Major Andrea Soler i Gómez
A
quest any sí, aquest any puc dir que tinc la grandíssima sort i privilegi únic, de dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major de la falla Plaça Espanyoleto, per a l’exercici 2017.
D´aquesta manera, i de la meua mà, m’agradaria que junt a mi formareu part d´aquest nou any faller i convidar-vos a que sentiu de ben a prop aquest sentiment, gaudint de la nostra festa, les falles!.
Des dels 7 anys sóc fallera, i des d’aquell temps, les falles sempre han estat marcades per a mi de manera molt especial, augmentant dia a dia eixe sentiment faller, que sols si ets faller o fallera, es pot explicar el que significa.
Espere representar a aquesta comissió com es mereix i de la millor manera possible. Jo us assegure, que posaré tot de la meua part!. Per últim, sols em queda esperar amb ganes, nervis, emoció i moltíssima il·lusió, que arribe el tan esperat mes de març i junt a ell, la setmana fallera.
Ser fallera major és una il·lusió que he tingut de sempre i que tota fallera en algun moment ha somniat i que per fi es compleix, no podent ser en millor comissió que aquesta, la d’Espanyoleto, a la que vaig arribar fa 5 anys i on des del primer dia, vaig sentir el suport i l’acollida de tots els fallers i falleres que formen aquesta gran família.
Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla Plaça Espanyoleto!!!!.
16
17
especials que solament et trobes per casualitats de la vida i, que des d'eixe moment, ja en formen part de la teua donant-li sentit a la paraula amistat. I la nostra casualitat van ser les falles. Què millor moment per a conèixer-nos? Aquesta festa va fer que les nostres vides es trobaren, i fins avuí hem estat gaudint-la juntes. Vivim les falles i també el que no són les falles. Eres una amiga, però una amiga amb majúscules.
Per a Andrea
Aquest any, més que cap altre, serà especial per a tots els fallers i falleres, perquè com que la festa de les falles ha estat proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, aquésta es viurà més intensament arreu del món, raó per la qual no solament gaudirem d'ella els valencians i valencianes. I me'n alegre, Andrea, que aquest any que eres fallera major, et pertoque a tu celebrar aquest esdeveniment.
Laura Revert
R
ecorde el dia que em van proposar escriure’t unes paraules al llibret. No ho vaig dubtar ni un segon... Per descomptat que sí! Anava a formar part d’un record que tota fallera major guarda amb tota la seua estima: el llibret de l’any que va ser un dels millors que recordarà, el llibret on ella (junt a la fallera major infantil) és la protagonista. I tú, Andrea, aquest any, ho eres.
Conec l’amor que li tens a aquesta festa, i també sé (bé, tota la comissió ho sap), les ganes que tenies que et digueren: «aquest any sí, aquest any et toca a tu». Doncs només et diré que sí, ha tardat, però diuen que el que més desitgem sempre tarda a arribar. Així que finalment em queda dir-te que disfrutes de la mà de tots els que et volem, i de segur que tot el demés ixirà perfecte, perquè sent com eres no et fa falta res més. I, no cal que et diga que ja saps que ací estarà la teua comissió recolzant-te en tot!
Probablement, quan lliges aquestes línies, ja hages viscut uns grans moments d’aquest exercici, però sé que et queden uns quants més per gaudir, i sé que, en uns anys, quan tornes a agafar aquest llibret, reviuràs tots i cadascun d'ells, com si fóra ahir, amb tota la il•lusió que solament una fallera major pot entendre.
Gràcies per ser com eres, no canvies mai.
La nostra amistat no ve de molt lluny, però és ben cert que eres una d’eixes personetes
Visca València i visquen les falles!!
18
19
Fallera Major Infantil Sandra Ballester i Pla
S
vosaltres, Nievi i Àlex, que sempre haveu estat al costat meu i per sempre estareu amb mi. Gràcies per tot.
óc Sandra Ballester i Pla, Fallera Major Infantil d’aquesta comissió, la falla Plaça Espanyoleto.
Carolina i Guillem, sou i sereu els meus amics i aquest any estareu més que mai al meu costat i gaudirem junts. Espere fer-ho igual de bé que vosaltres.
A la qual pertany des de que vaig nàixer, orgullosa i satisfeta de tindre una família fallera com la meua. Ma mare, els meus avis, els meus tios i cosins, tots gaudim de la nostra festa. Tots els conegueu perquè lluiten i treballen per aquesta comissió i jo estic contenta de seguir els passos d’ells, i com no, no m’oblide de mon pare i la meua àvia, gràcies família per estar amb mi.
Com diria una bona fallera major en veu alta, per a tots els que vinguen al nostre casal, les portes estaran obertes i gaudirem de la nostra festa, us convide a viure les falles. Tan sols dir que visquen les falles i visca la falla plaça de l’Espanyoleto.
He trobat una nova família que sigueu vosaltres, la falla plaça Espanyoleto, que a partir de hui sempre estareu al meu cor. Puc dir de tu, Andrea, que des del primer moment has estat al meu costat i estaràs per sempre, més que passen els anys i aquest any sempre em farà recordar-te . No em puc oblidar de 20
21
Per a Sandra José Emilio Pla Muela
D
tia Sonia va ser Fallera Major de la nostra falla i posteriorment dama de la Fallera Major de Xàtiva. El tio Jose Emilio, és a dir jo, membre de Junta Local Fallera durant tres anys i desenvolupant qualsevol càrrec de junta que m’han demanat els presidents que hem tingut a la falla. El teu cosí Aarón, president de la falla i acompanyant de la Fallera Major Infantil de Xàtiva. I ara et toca a tu, Sandra, gaudir i representar com cal a la nostra comissió, on vas a tindre el recolzament de tots nosaltres i, com no, de ton pare Jose i ta mare Mª Pilar.
oneta protectora, lluitadora, desenfadada i simpàtica, amb el teu somriure sempre en eixa careta tan bonica, com eres per dins. Xicoteta, però amb una gran personalitat, virtuts que representen el nom de la nostra Fallera Major Infantil, fallera major de la teua falla, la meua falla, falla a la que pertanys des de que vares nàixer. Eres la tercera generació d’una família fallera, generació que comença amb els teus iaios, Pepe i Pilar, que han lluitat molt per aquesta festa i com no per la falla, on sempre han estat i estaran per a tots, i enguany els toca estar amb tu i lluitar amb els teus per a que pugues gaudir cada moment.
Tan sols em queda dir-te que t’estime molt i que estic molt orgullós de que aquest any plantes eixa llavoreta que quedarà gravada per sempre amb tots nosaltres, llavoreta que creix al llarg d’un any, any on eres la nostra Fallera Major Infantil, de la falla del nostre cor, la Falla Plaça Espanyoleto.
Generació que continua amb els teus tios, que han estat molt involucrats en el món faller; ta mare, Pilar, dama de la Fallera Major de Xàtiva, any que la teua 22
23
Fallera del Foc Isabel Marina Sánchez i Tormo
H
i ha una cosa que tinguem tots els fallers en comú, ens fascina recordar anècdotes viscudes anys enrere. Rememorar cada instant viscut, ens plena de sentiments i sensacions, perquè cada any és especial i el recordem amb molta estima i orgull pel treball realitzat. I de tot aquest treball sempre queda el record, i puc dir que és el millor. Cada cop que t’asseies en una taula i ixen els records de les experiències, les anècdotes, les idees que es van donar forma aquell any, és com si tornares a eixe mateix moment, i d’aquesta manera tens la possibilitat de tornar a viure’l tantes vegades com vulgues. Fent que eixos moments duren per sempre. Sent aquesta una sensació meravellosa.
a persona. Comissió per la qual m’he sentit recolzada i la que m’ha regalat tots aquests meravellosos instants que han format l’exercici 2016. De tots els moments que sempre estaran amb mi, recorde cada persona que ha estat al meu costat, fent que tot fos perfecte, cada acte i cada esforç que han fet els fallers perquè les falles 2016 foren com han sigut. Les millors falles que recorde. Només tinc paraules de gratitud cap a una comissió, que, com cada any, ha donat el 100% perquè, quan ens seiem al voltant d’una taula i pensem en les falles 2016, tinguem un fum de records meravellosos. Gracies Falla Espanyoleto per crear els millors records de la meua vida fallera.
Jo ara em considere una fallera rica, rica en records, moments fantàstics que m’ha oferit aquesta festa. I sobretot aquesta comissió. La que m’ha vist créixer com a fallera i com
“ Els moments passen, les emocions es queden“
24
25
Fallera del Foc Infantil Carolina Diego i Soler
H
Desitjar-li a Andrea i a Sandra, que gaudisquen igual o millor com he gaudit jo, al costat d’Isabel, Pere i Guillem. Una forta abraçada. I gaudiu cada moment.
ola a tots. Amics del món faller, no puc descriure aquest any que he passat.
Gràcies a tots per estar aquest any al meu costat.
Ha sigut inoblidable per a mi, tots els moments que he viscut.
Visquen les falles!. No els oblidaré mai. Aquest any no s’ha acabat per a mi, sempre el portaré al meu coret.
Visca Xàtiva!. VISCA LA FALLA PLAÇA DE L’ESPANYOLETO!.
Espere que es torne a repetir aquest any tan meravellós, quan siga major. És una experiència que mai amb paraules es pot descriure. Tan sols una fallera major pot entendre el que dic.
26
27
Vice president Infantil Guillem Alberola Ruíz
E
stic molt content d’haver sigut aquest any el president de la meua comissió junt a Carolina, Isabel i Pere, tres companys que m’han tractat d’allò més bé, preocupant-se a cada moment de com estava. Aquest any ha sigut molt mogudet, amb molts actes als que acudir, però malgrat el cansament i la son he gaudit un muntó. Espere que enguany Andrea i Sandra gaudisquen de l’any igual que jo. Ara només em queda donar les gràcies a tots els que han estat al meu costat i dir que visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla Espanyoleto!.
28
Els nous fallers
29
Resum anual Marta Perales Pastor
C
el dia 22 d’abril la fallera més antiga, Nieves Pastor Vidal presentava la seua candidatura com a presidenta per a aquest exercici. Una setmana més tard ens donava a conèixer a la que seria la seua junta.
omença un nou exercici faller on els canvis van agafats de la mà, moltes anècdotes per això destacarem el més important. El 8 d’abril tenia lloc al nostre casal una reunió extraordinària, en la qual Pere dimitia deixant enrere anys de treball i sacrifici per la nostra volguda comissió, deixant a la comissió amb un bon benefici als pressupostos. Però les bones noticies no van vindre d’una en una, la nostra Fallera Major en companyia de les persones encarregades de dur el llibret arreplegaren eixe dia el premi a la millor maquetació i disseny del llibret faller de Xàtiva.
Aquest mes les germanes Concha i Carmen en companyia dels seus fills Blanca i Miguel es donaven d’alta a la nostra comissió. Ja com de costum el dia 6 de maig Trini ens presentava els pressupostos per aquest any. No vam tindre que esperar molt per conèixer els artistes que donarien forma i color als nostres monuments i com no, repetíem al monument gran amb Pere Baenas i el monument infantil aniria de la mà de Ramon Olivares.
Després de dues setmanes sense que no hi haguera ningú al càrrec de la nostra comissió,
30
El 20 de maig, la nostra presidenta ens donava una de les noticies més importants per als membres de la comissió, teníem Fallera Major i no era altra que, Andrea Soler i Gómez. Aquella nit calia brindar per aquesta meravellosa notícia. Però als nostres fallers no els agrada estar de mans creuades, així que l’activitat no para, i el 4 de juny vam tindre un sopar al nostre casal amb temàtica dels anys 80. Per no perdre el fil del ritme al dia 24 del mateix mes a la nostra plaça vam celebrar la nit del ros, el nostre faller Kike Cerdà ens va amenitzar la nit amb bona música. El dia 1 de juliol la Junta Local Fallera donava a conèixer el quadrant de les seccions per als monuments de cada falla, i és que després de vint i cinc anys, la nostra comissió torna a tindre ambdós monuments en secció especial. A la Fira de Xàtiva, les falles també participaven i és que alguns dels nostres fallers van fer un sainet el dia 19 que va estar d’alló més bé, i la bona sort per a la nostra comissió continuava amb nosaltres, com cada any trèiem el nostre xiringuito a la Fira, inclòs vam tindre Dj dues nits per fer més favorable si cap les nits, i açò va atraure a la joventut, ja que ha sigut l’any que més beneficis ens ha proporcionat el nostre xiringuito. Al mes de setembre, en concret el dia 18, la nostra fallera Vicen Solves ens oferia la segona màster class de cubà a la nostra plaça. De la mà de la tardor van continuar les bones notícies i és que el dia 7 d’octubre coneixíem la que seria la nostra Fallera Major Infantil, no era
31
Al dia següent alguns dels nostres fallers representaven l’obra Empresonats al Gran Teatre de Xàtiva, on vam passar una boníssima estona plena de rialles.
altra que Sandra Ballester i Pla, fallera des de que va nàixer i amb una família més que arrelada a la nostra comissió. Aquest mes van tindre lloc les cavalcades, i la veritat que nosaltres no podem estar més contents i orgullosos del nostre resultat després de tanta feina.
Per finalitzar aquest gran mes, el 31 d’octubre vam celebrar la nit de Halloween al nostre casal, aconseguint donar por a més d’un amb una decoració més que aconseguida.
Durant aquest mes vam tindre diverses altes Sento, Àgueda i Nuria s’incorporaven a la nostra gran família.
El dia 4 de novembre la presidenta ens donava a conèixer qui obtindria la recompensa de la Junta Local Fallera i no és altra ni més ni menys que Imma Diego Ventura, una gran fallera bolcada a la nostra comissió, en la que es pot contar amb ella per tot allò que es necessita.
El dia 28 a la casa de la cultura Nieves Pastor i Pilar Muela arreplegaven el banderí com a campiones del parxís, d’altra banda Miguel Diego i Sonia Lomas obtenien el banderí de la tercera posició al bac.
32
Majors, on presentàvem a Andrea i Sandra com a Falleres Majors per al 2017. I com no als més menuts també els agrada participar per aixó van ballar d’alló més bé al Playback infantil. El 30 de Novembre estàvem d’enhorabona al món de les falles, i és que per fi la UNESCO va declarar les Falles patrimoni cultural immaterial de la humanitat. El mes de desembre el vam començar amb bon peu, tenim nou faller, Diego Perales.
El 18 de novembre els nostres jugadors van debutar al seu primer partit de futbet en el Pavelló de voleibol.
Marta Perales Pastor
Dues setmanes després el 19 de novembre vam celebrar el nomenament de les nostres Falleres
33
Els mo 34
onuments 35
El be i el mal Artista: Pere Baenas
36
37
Cens Major Andrea Soler i Gómez Fallera Major
Isabel Marina Sánchez i Tormo Fallera del Foc
Presidenta
Pastor Vidal, Nieves Falcó Borrás, Alfredo Ricardo
Vice-President 1er
Barberá Micó, Modesto
Vice-President 2on
Vidal Revert, Amparo
Vice-President 3er
Diego Ventura, Inmaculada
Vice-President 4at
Díez Vañó, Felipe
Secretari
Perales Pastor, Marta
Sotsecretari
Picó Canet, Trinitat
Tresorer
Revert Alba, Eva María
Comptador
Tudela Ballester, Vicente
Vice-Comptador
Perigüell Rubio, Jorge
Del. Festejos
Torres Martínez, Ariadna
Del. Infantils
Grau Martínez, Miquel Àngel
Del. Act. Div.
Alberola Gómez, José Manuel
Delegat
Edo Moreno, Jorge
Delegat
Guerrero Almiñana, María Vicenta
Delegat
Mira Fuentes, Ofelia Maria
Bibl. Arxiver 38
Vocals Alberola de la Asuncion, Joaquin Alberola Ruiz, Pau Alcocer Esparza, Ana Álvarez Gallego, José Barberá Molina, José Boils Peropadre, Helio Boluda Pla, Mª José Bru Murillo, Rosa Cardona Ferrero, Jose Filiberto Carralero Plaza, David Cerdá Cabanes, Eva Cerda Samit, Enrique Dauder Vila, Ana Maria de Diego Ferran, Victoria Diego Soler, Enrique Diego Torres, Patricia Diego Ventura, Miquel Dominguez Rivera, J. Francisco Edo Moreno, Carlos Escribano Benlliure, Ignacio Escribano Sinisterra, Carla Esteve Domínguez, Juan Fco. Fenollar Sanchis, Pepa Fernández Guijarro, Àngela Frigols Gómez, Mª Nieves Fuentes Bono, Marta Fuentes Bono, Rafael García Morell, Pedro García Morell, Pilar García Ortolà, María Pilar Garcia Pérez, Sonia Garcia Sancho, Mara Gayà Gómez, Almudena Gil Moncho, Federico Guerrero Nadal, Ismael
Guerrero Picó, Ismael Gutiérrez Arnau, Ricardo Hernan Perez, Eva Iborra Casanova, Alejandro Iborra Colomer, Sonia Lomas Munera, Sonia Marti Muela, Alejandro Martínez Gandia, Mª Julia Martínez Milan, Sonia Mas Such, José Vicente Mira Fuentes, Rodrigo Mira Soriano, Emilio José Molina Soro, Rafael Monroig Cerdá, Ricardo Monroig Revert, Carmen Muela Martínez, Mª Julia Muela Mas, Pilar Murcia Soler, Pablo Navarro Mestre, Vanessa Nuñez Diaz, David Ordiñana Gil, Alberto José Perales Bellver, Juan Carlos Perales Bellver, Rafael Perales Morales, Azucena Perales Morales, José Vicente Perales Pastor, Carmen Perales Quiles, Alba Perales Vidal, Beatriz Perales Vila, José Pla Mejías, Vicent Pla Morata, José Pla Muela, José Emilio Pla Muela, Roberto Pla Pont, Álvaro Pont Cuenca, Nieves Quiles Revert, Eva María Revert Alba, Mª Carmen 39
Revert Torremocha, Laura Ribes Garcia, Jose Antonio Roldán López, Sandra Ruiz Martínez, Rosa Rus Ricart, Bàrbara Salas Fernández, Javier Salas Fernández, José Sanchez Tormo, Isabel Marina Sinisterra Cariñena, Mª Remedios Soler Company, Carolina Soler Gómez, Andrea Soler Rubio, Antonio Solves Monton, Vicenta Taengua Pastor, Carla Tormo Esparza, José Tormo Ferraut, Javier Tormo Pérez, Mercedes Tormo Vázquez, Sergio Torres Blanquer, Sara Torres Martínez, Andrea Vaquer Iborra, Laura Vaquer Llacer, Juan Enrique Ventura Paredes, Sara Vercher Peris, Julia Isabel Vicedo Revert, Cristina Vicedo Sabater, Vicente Vidal Bernabeu, Mª Remedios Vidal Herrero, María Martí Rubio, Agueda Martinez Vidal, Carmen Martinez Vidal, Concha Miñana Gracia, Vicente Solves Monton,Jose Luis Ubalde Ruiz, Nuria Vicedo Revert, Neus
Total: 126 fallers
Amors Artista: Ramรณn Olivares
40
41
Explicacio falla infantil
42
Amor impossible
Aquesta falla representa el més bonic del sentiment, en boca de tots es comenta que l’AMOR és un gran invent.
Però de vegades la vida ens nega gaudir de l’amor, mentre l’ànima encollida es plena de molta tristor.
La boda
Angelets
Així ho veuen aquests nuvis apropant-se les mans estan, ja poden hi haver diluvis que amant-se continuaran.
Els angelets apunten alt, o baix, darrere o al costat. Apunten al sa i al malalt, al rei i també al soldat.
Amor cec
Amor de mare
Al talp, com a alguna persona, els ulls no li són necessaris per sentir l’amor que li dona l’esquirol i altres voluntaris.
Si els tipus d’amors compare un d’ells destaca de la resta: és el que demostra una mare fent-li al seu nadó una festa.
El primer amor
Lluna de mel
El primer amor sempre queda!, pensen aquests caragolets passejant-se per l’albereda, recordant-se de jovenets.
Per fi a soles ens trobem!. Comença la lluna de mel!. Un viatge molt llarg ens farem i creurem trobar-nos al cel.
Amor a l’art
El Cor
Mesclant al llenç tots els colors pinta pel seu amor a l’art. Escultors, escriptors, actors, d’eixe amor també tenen part.
Ell és el símbol conegut per amants o indiferents: el cor, dolent i malcregut ens ajuda a viure contents.
Amor a la natura Un dels amors més important el dediquem a la natura, tenim que continuar lluitant per a que continue pura.
Ací acabem la història pensada i feta amb tot el cor. Preguem guardeu a la memòria falla i versets lloant a l’AMOR.
43
Per amor a l art Andrea Torres
44
A
paisatges, personatges imaginaris, animals... Primer ho feia a llapis i després ho pintava. Quan ho tenia li ho ensenyava al seu iaio, i ell més que satisfet ho guardava en una carpeta especial de color roig, per a inspirar-se quan ho necessitava.
questa història comença a casa de Maria, una nena a qui no li agradava ni les nines, ni les llepolies ni els jocs de cordes, ni cap joc corrent de xiquets. La protagonista de la nostra història era diferent, ja que el que més li agradava en aquest món era dibuixar i pintar. I és que ho feia d’allò més bé. Mireu si era així que Maria ajudava, sempre que podia, al seu iaio Miquel a fer esbossos.
Un dia, la nena es va posar ben malalta, i es va tindre que quedar dies i dies al llit. Com no es podia menejar, Maria estava molt trista ja que no podia fer allò que més li agradava: dibuixar. El iaio, per alegrar a la nena, li va regalar un ninot de falla i li va dir:
Esbossos?. Doncs sí, perquè si no ho sabeu, el iaio Miquel era artista faller, i abans de fer una falla, el iaio tenia que dibuixar allò que després plasmaria en ninots de cartó pedra. La nena era la millor ajudant que el iaio podia tindre. María dibuixava tot el que li venia a la ment:
•
45
Recordes?. Aquest ninot és d’un dibuix que vas fer fa un temps, Maria. Era per a la falla de la plaça, però vull que el tingues tu i així
I no, tranquils que Maria no es despertava, el ninot mentre dibuixava cantava, per a que la nena dormira tranquil·lament: “...Creua el carrer la xicalla, replegant els trastos per a la falla, i manté la tradició, d’esta cançó... hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep...”.
recordes les coses boniques que podem crear junts. No et preocupes, que quan estigues bona en farem més. – va dir el iaio. Però Maria no li va prestar atenció, ella sentia un buit molt gran dintre seu i sols feia que plorar i plorar. El ninot, des de la prestatgeria, observava tos els dies a la nena i pensava, “què podré fer per alegrar-la una miqueta i que no estiga tan trista?”. •
Maria opinava que aquells dibuixos estaven molt, molt bé i que al iaio li podien servir, però que era molt estrany que ningú sabés qui els havia fet. Però aquest joc misteriós li agradava, i li van tornar les ganes de dibuixar.
Doncs està clar, si Maria no pot dibuixar, ho faré jo.- Va pensar el ninot.
I així, poc a poc, Maria es va posar bona del tot. Es va seure a la seua taula i es va posar mans a l’obra. Dibuixava com sempre però millor que mai i al mateix temps cantava “...Creua el carrer la xicalla, replegant els trastos per a la falla, i manté la tradició, d’esta cançó... hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep...”.
Així que, va esperar a la mitja nit, fins que les estreles enviaren la seua pols daurada, perquè es just ací quan ocorren les coses màgiques, i mentre la nena dormia, el ninot va baixar de la prestatgeria. Es va acostar a la taula, va agafar el llapis, i després de pensar una estona va començar a dibuixar. El primer que va fer, és un gat ben bonic i amb molt de pèl de color gris, per a que la nena pogués acaronar. Quan va acabar el va deixar a la taula i el ninot tornà al seu prestatge.
Sense voler, aquella habitació s’havia convertit en un museu, les piles de fulls amb dibuixos eren molt grans. I el ninot, des del seu punt estratègic, es sentia content i feliç per la feina feta; Maria tornava a dibuixar.
A l’endemà, la nena sols feia que preguntar que qui havia fet aquell bonic gat, però ningú ho sabia, llevat del ninot, és clar.
Com eren tants els dibuixos i també era hora d’ajudar al iaio, va tindre que fer una selecció dels que més li agradaven, tant dels que havia fet ella com el ninot. Una vegada seleccionats els més bonics, els va deixar a la carpeta especial de color roig del iaio.
Una nit darrere l’altra, el ninot baixava de la prestatgeria, i dibuixava alguna cosa per a Maria: animals, paisatges, persones... tal i com a la nena li agradava fer. Quan acabava li ho deixava a la taula per a que pogués veure’l. Mireu si el ninot dibuixava a bon ritme, que a l’escriptori de Maria, en un parell de nits, es va formar una bona muntanya de dibuixos.
I sabeu que va passar?. Doncs quan el iaio els va veure, va pensar que eren meravellosos, i amb ells va fer l’esbós de la falla de la plaça.
46
El dia 15 de març aquell esbós es va fer realitat, i la falla de la plaça, va ser la més bonica de tot el poble. El iaio Miquel i Maria no podien estar més contents. Entre els dos havien creat una autèntica “obra d’art”. •
Però, qui m’haurà ajudat amb els dibuixos?.- pensava Maria.
Probablement mai ho sabrà... Amb el temps, Maria va créixer i es va fer una xica major. Sempre havia tingut clar a què es volia dedicar, així que després de viatjar i estudiar molt, es va convertir, en allò que sempre havia desitjat, en artista faller. Un dia, al museu de poble on presentava una exposició en record al seu iaio, es va retrobar amb aquell ninot de falla, regal del iaio i que va tindre durant tant de temps a la seua habitació. Al veure’l va recordar aquella història de menuda, i de seguida va veure com al ninot se li va fer un somriure. En aquell moment, Maria ho va entendre tot “la màgia de les falles, aquella que crea històries reals amb ninots de cartó pedra”, va pensar. I sense voler, ella li va tornar el somriure.
Andrea Torres
47
Activitats Infantils
48
Has entès el que hem llegit? 1. Per què deixa de pintar Maria?
5. Busca aquestes paraules a la “ sopa de lletres”.
a) Deixa d’interessar-li dibuixar i pintar. b) El iaio no necessita més esbossos. c) Li agrada més ballar. d) Maria es posa malalta i passa molts dies al llit sense poder dibuixar.
MÀGIA – NINOT – AMOR – FALLA - ART – ESBÓS
2. Què li regala el iaio a Maria? a) Una nina. b) Un llibre. c) Un ninot de falla. d) Una caixa de colors.
3. Per a què pinta Maria? 6. Amb aquesta última activitat, volem que deixes viatjar la teua imaginació. Per això et proposem que agafes un full blanc, i dibuixes com t’imagines al ninot de falla que ajuda Maria.
a) Per a un concurs de dibuixos fallers. b) Per a ajudar al iaio amb els esbossos de la falla. c) Per a decorar el col·legi. d) Per a regalar a una amiga.
4. Què fa el ninot per a ajudar a Maria?
a) Pinta ell dibuixos sense que Maria ho sàpiga. b) Realitza un conjur per a que Maria es pose bona. c) Realitza l’esbós de la falla. d) Pinta ninots del taller del iaio. 49
Cens Infantil
50
Sandra Ballester i Pla Fallera Major Infantil
Carolina Diego i Soler Fallera del Foc Infantil
Guillem Alberola i Ruíz Vice-president Infantil
Alvarez Hernan, Manel Josep Boils Rus, Enzo Boils Rus, Helio Carralero García, Edurne Carralero García, Leire Diez Garcia, Valeria Dominguez Diego, Ada Edo Brú, Edgar Edo Brú, Lluna Fuentes Vercher, Daniela Gallego Mas, Carmen Garcia Engo, Francesc García Engo, Paula García Navarro, Irene García Navarro, Pedro Grau Gil, Nàdia Grau Gil, Oriol Gregori Grau, Luís Gregori Grau, Zaira Guo, Emma Iborra Diego, Pablo Jimenez Quiles, Lucas Jiménez Quiles, Yaiza Martí Muela, Marta Mas Perales, Andrea Mas Perales, Paula
Molina Gayá, Rafael Moll Zhou, Ainara Moret Roldán, Marcos Moret Roldán, Sara Muñoz Perales, Eva Perales Jover, Diego Perales Quiles, Andreu Perales Roselló, Marc Pla Lomas, Aarón Pla Lomas, Javier Pla Valls, Lucas Pla Valls, Roberto Ribes Roldán, Hugo Ripoll Perigüell, Quim Saez Camacho, Ana Violeta Salas Cerdá, Eric Salas García, Alex Salas García, Gema Sisternes Martínez, Blanca Sisternes Martínez, Miguel Soler Tormo, Abel Tormo Bravo, Blanca Tormo Martinez, Katia
Total: 53 fallers 51
Programacio Falles 2017 GENER
Dium eng e 1 2 11:00h. Ral·li faller Infantil 14:00h. Dinar i imposició de bandes
Dis s a b t e 2 1 22:00h. Presentació de les Falleres Majors d’Espanyoleto al Gran Teatre de Xàtiva.
Dissabte 1 8 22:00h. Sopar temàtic
Dium en ge 2 9 18:00h. Presentació de les Falleres Majors de Xàtiva
Dium eng e 1 9 18:00h. Concert de Pasdobles al Gran Teatre de Xàtiva
FEBRER
Dissabte 2 5
Dium en ge 5
19:00h. Lliurament de premis als ninots i recompenses de la Junta Local Fallera de Xàtiva 20:00h. Crida de les Falleres Majors de Xàtiva 22:00h. Sopar de la Crida
10:00h. Esmorzar 11:00h. Ral·li faller 14:00h. Dinar de cassoles
52
MARÇ
Divend res 1 7 VISITA OFICIAL A LES FALLES 10:00h. Esmorzar al casal 13:00h. Cercavila pel nostre barri 14:00h. Dinar de gaspatxos 17:00h. Visita oficial a les falles de Xàtiva 19:00h. Berenar/Vi d’Honor oferit per la nostra Fallera Major Infantil 22:00h. Sopar de Pa i Porta
Dis s a b t e 4 09:00h. Mascletà Motera EspanyoRiders 22:00h. Sopar temàtic Dium en ge 5 12:00h. Dinar de Germanor Dis s a b t e 1 1
Dissabte 1 8
21:30h. Vi d’honor oferit per la nostra Fallera Major
DIA DE L’OFRENA 10:00h. Esmorzar al casal 13:00h. Cercavila pel nostre barri 14:00h. Dinar de Cassoles 17:30h. Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu 22:00h. Sopar de Pa i Porta
SETMANA FALLERA Dim ecres 1 5 PLANTÀ DEL MONUMENT 22:00h. Sopar de torrada a la Plaça de l’Espanyoleto
Dium eng e 1 9 DIA DE LA CREMÀ 10:00h. Esmorzar al casal 13:00h. Baixada de l’ermita de Sant Josep 15:00h. Dinar faller 18:30h. Xocolatada Cremà del nostre monument infantil Cremà del nostre monument gran
Dij o us 1 6 LLIURAMENT DE PREMIS 10:00h. Esmorzar al casal 13:00h. Cercavila pel nostre barri 14:00h. Dinar de paelles 18:30h. Lliurament de Premis 22:00h. Sopar de Pa i Porta
53
Reconeixements
L
a Junta Local Fallera atorga la Recompensa a un integrant de cadascuna de les comissions falleres, el qual haja destacat per la seua dedicació i treball a favor de la seua comissió. Enguany la recompensa ha sigut per a una persona molt especial. Aquest any, se li ha atorgat a Imma. Sempre amb una gran disposició per ajudar en qualsevol tasca per a la falla. Dona igual que siga estar passant quotes a casa, fer barri, o qualsevol altre acte. Imma és una persona sempre disposada a ajudar en tot el que calga per tal que tot isca perfecte, és d’eixes persones de les què mai sentiràs un no per resposta. Però si alguna cosa hi ha que destacar, és la seua alegria, la seua generositat i el seu gran somriure. Gràcies per ser així.
Imma Diego
Gràcies per la teua dedicació a la comissió any rere any.
Enhorabona! 54
Ignacio Escribano
J
a era hora, amic!. Per fi el nostre faller, Ignacio Escribano i Benlliure, rep la més alta de les distincions falleres que atorga la Junta Central Fallera. Aquesta distinció està reservada tan sols a eixa classe de fallers que han dedicat una gran part del seu temps lliure al món de les Falles. Del teu saber faller ens hem aprofitat tres comissions falleres diferents, i en les tres has deixat el teu segell personal. I sempre al costat, els teus amors, que comparteixen amb tu l’estima per la festa fallera i que així ho demostren any rere any. Afortunadament podem estar contents, a la nostra comissió, de comptar entre nosaltres amb un d’eixos fallers als que resulta difícil ensenyar-li alguna cosa nova al món de les Falles. Et donem les gràcies per formar part d’aquesta comissió. Per tot el que hem dit, i per tot allò que se’ns ha quedat per dir-te, volem mostrar-te la nostra més sincera enhorabona per haver aconseguit, per fi, el Bunyol d’Or amb Fulles de Llaurer i Brillants.
Bunyol d’Or amb Fulles de Llaurer i Brillants
55
Els nostr 56
es autors 57
Hi ha vida desp res de les fallesUNESCO Alberto Ordiñana & José Luis Lagardera
58
S
la Universitat de València, la Junta Central Fallera, el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, l’Associació d’Estudis Fallers, el Museu Valencià d’Etnologia i el de la Festa i altres universitats com la Politècnica de València o la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Va ser en aquestes jornades quan diversos especialistes i experts en festes i patrimoni van reflexionar conjuntament sobre l’estatut patrimonial de les Falles, i la manera en que es podia difondre, de forma rigorosa i planificada, la seua candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
egur que a molts de vosaltres el nom d’Adís Abeba no us deia res. Però tot va canviar el passat 30 de novembre de 2016. Des d’aleshores i per sempre el món faller recordarà que en aquesta data, a la capital d’Etiòpia, les Falles foren declarades pel Comité Intergovernamental de l’UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la més alta de les distincions que pot obtenir una festa. Però... i ara què? Des de la Junta Local Fallera, volem explicar amb tota mena de detall tot el procés i el que significa aquesta distinció.
La tasca va estar complicada, i mentre es recopilava tota la informació necessària per a l’expedient de la candidatura, al mateix temps, es van anar compilant propostes de representants de diversos col·lectius implicats en la festa. A partir d’aquestes recopilacions, les Juntes Locals amb més de cent anys d’història, com és el cas de Xàtiva, ens reunirem per ser incloses en la declaració com a ciutats on les falles han estat presents al llarg de la història, sent aquestes en 1865 en el nostre cas, en 1876 a Gandia i Sueca, en 1889 a Alzira i en 1900 a Torrent. Abans, però, de ser inclosos, era requisit necessari tindre la distinció que atorga la Generalitat Valenciana com a BIC (Bé d’Interés Cultural Immaterial), una fita que s’assolí el 23 de març de 2015, quan el DOCV va publicar el següent expedient:
Els inicis Aquesta idea per presentar les Falles com a candidates a Patrimoni de la Humanitat va esdevindre fruit d’unes jornades sobre el futur de la professió d’artista faller, que van tindre lloc a la Universitat de València al novembre del 2010. D’aquella reunió és d’on va sorgir la voluntat de la comunitat fallera per tal de dotar a la festa de les Falles d’una protecció singular que derivés en una major visibilitat a nivell internacional. Ja en desembre de 2011 es van organitzar unes Jornades especials sobre la candidatura de l’Espai Cultural de la Festa de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les Jornades “Les Falles, a La Nau” van ser anomenades com “Les Falles, un Patrimoni col·lectiu”, i en la seua organització van participar organismes de renom com
El 23 de març de 2015, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa un expedient per a declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.
59
(l’Argentina). És a dir, als llocs on s’ha assentat una ampla comunitat de valencians amb capacitat per a reunir-se i socialitzar-se, es reprodueix la festa de les Falles. Este és un indicador que la festa de les Falles constitueix un dels marcadors identitaris més importants dels valencians i una forma de cohesió social i de reproducció simbòlica com a grup, permetent-los mantindre els llaços amb la seua cultura d’origen i ajudant-los a reforçar la cohesió social en la seua nova destinació.”
Però, com explicaren que són les falles? L’explicació que realitzaren els experts devia ser el més completa possible per definir en menys de 250 paraules (el que equival a deu piulades en twitter) el que són les falles, explicat per a algú que mai ha sentit parlar de les mateixes: “La festa de les Falles valencianes constitueix un conjunt de pràctiques, rituals, expressions coneixements i tècniques que giren al voltant de l’elaboració i destrucció per mitjà de l’ús del foc d’un element protagonista: la falla.
Des d’aquest moment, les falles de Xàtiva junt amb la resta de poblacions amb més de cent anys d’història fallera formàrem part activa del procés. Prova d’allò fou la definició de la localització de les falles que realitzaren a l’expedient: “La festa de les Falles naix a València (s. XVIII). A mitat del XIX es comencen a celebrar les Falles a Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira i Torrent. Actualment, en 160 municipis valencians se celebren les festes de les Falles gràcies a unes 800 comissions falleres que hi participen reunint activament 200.000 fallers i falleres.”
La comissió fallera de cada barri realitza una falla, element simbòlic al voltant del qual es desenvolupa tot el cicle ritual. Actualment constitueix una escultura de caràcter efímer que es construeix durant mesos pels artistes i artesans fallers (pintors, escultors i fusters) per a ser cremat com a foguera el dia de Sant Josep.
“La festa de les Falles també se celebra en altres municipis fora de la Comunitat valenciana (Barcelona o Mallorca) així com en altres països
Les falles han anat evolucionant al llarg del temps tant en els temes com en els materials i procediments per a elaborar-les. Actualment tenen una estructura
60
interna de fusta que es va recobrint de cartó, tela o nous materials, i narra un tema satíric i crític a través dels ninots situats al voltant d’esta. La falla té el seu principi i final amb els actes rituals del muntatge al carrer (plantà) en què participen els artesans i els fallers i falleres, i dies després amb la seu crema (cremà) on participa tota la ciutadania, destacant la participació infantil en este cicle ritual.
festius s’han transmés i salvaguardat un conjunt de pràctiques culturals amb què s’identifiquen la major part dels valencians. “
Els distints elements de les falles A l’expedient, s’assenyalen diferents àmbits en els que les Falles s’inclouen com a element cultural: expressions i tradicions orals, incloent-hi el llenguatge com un vehicle del patrimoni cultural immaterial; arts de l’espectacle; pràctiques socials, rituals i actes festius; tècniques artesanals tradicionals i xarxa de sociabilitat... De totes les opcions, l’única en que no es contempla la festa fallera és la dels “coneixements i pràctiques relacionades amb la naturalesa i l’univers”.
Del 14 al 19 de març, al voltant de la falla, grups de ciutadans de diferents municipis organitzats en comissions falleres generen una variada seqüencia ritual: cercaviles amb bandes de música o música tradicional, ofrena de flors a la patrona, trobades on es cuina i comparteixen aliments com ara la paella. Destaca la indumentària i les pràctiques pirotècniques autòctones. Gràcies a la continuïtat d’estos rituals
61
i dolçaina, constitueixen un dels eixos fonamentals de les festes populars, i de la festa fallera en particular. A més a més, la nostra festivitat contribueix a la creació de partitures originals, en forma de pasdobles, algunes de les quals han arribat a constituir-se himnes oficials de la festa. Arts plàstiques: Els artistes fallers són els artífexs dels monuments que es planten a les localitats valencianes. Són els creadors de les falles, que naixen a partir de la combinació d’arts com la pintura, l’escultura o l’arquitectura, erigint-se en els artesans que fan possible l’element al voltant del qual gira la festa. Artesanies: Hi ha oficis artesans autòctons que continuen existint, en gran part, gràcies a les falles. La majoria de tècniques i coneixements d’aquests oficis es transmeten oralment entre generacions, seguint les pràctiques gremials d’ensenyament de mestres a aprenents: orfebres, teixidors, ventallers, indumentaristes ciselladors, joiers...
A més a més, aquesta distinció, ajudarà a protegir alguns elements únics, autòctons i originals que són l’essència de la festa, i que estan explicats a la pàgina de Junta Central:
Indumentària: A les falles es rememora la vestimenta que lluïen els valencians i les valencianes als segles XVIII i XIX, fonamentalment. Amb tot, les falles van potenciar la recuperació d’alguns elements tèxtils, complements i una gran diversitat en formes i colors. Són vestimentes que recorden la manera de vestir que anava des de l’àmbit agrari al de la noblesa local.
Pirotècnia: Un dels elements bàsics de la festa, amb origen en temps musulmans en el territori valencià, on es van col·locar les bases. Des de l’expedient s’assegura que els professionals pirotècnics “són una barreja d’alquimistes i científics que experimenten la màgia del foc i del soroll”. Les Falles som pólvora. Música: Les Falles tenim banda sonora. La tradició musical valenciana, a partir de les societats musicals i els grups de tabal
Literatura festiva: La nostra festa genera una rica cultura literària que va des del teatre a la
62
un gran nombre de qüestions que formen part de la festa i que tenen com a objectiu el seu necessari perllongament.
narrativa passant per la poesia o l’oratòria, i que connecta la literatura popular amb la tradicional. Hui en dia podem llegir al peu de cada ninot els versos satírics que fan referència a la crítica del tema central de la falla, i a més a més es realitza una investigació històrica de la festa a través dels llibrets de falla i de les publicacions en premsa, tots ells a través d’una llengua vehicular pròpia: el valencià.
L’única obligació que ens imposen és la de mantindre viva la festa i no canviar l’essència del que som. La inclusió com a Patrimoni Immaterial tan sols és el punt de partida. Recordar el que vam ser i continuar la tasca en el present per a que els que vénen puguen mantenir encesa la flama.
I ara... què?
Hi ha vida després de les #fallesUNESCO. Ara no som un poble millor, sinó un poble. En majúscules. Cohesionat i amb una identitat comuna, que a partir d’aquest moment, amb el caliu del reconeixement internacional que ha assolit la nostra festa, és el moment de preservar.
Les Falles hem entrat en un selecte grup. Però ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO no suposa directament una aportació econòmica. Formar part d’aquest llistat no vol dir formar part d’una línia de subvencions per part d’aquest organisme. Ser Patrimoni vol dir: reconeixement. Un reconeixement en el que es veuen involucrades
Alberto Ordiñana & José Luis Lagardera
63
Vols ser P resident de la nostra comissio Kike Vaquer
64
Un divendres en el casal d’una falla qualsevol, en una reunió de finalització d’exercici
Un dia qualsevol de la setmana següent abans del divendres
- Xeeee!!! - Serà cabró!!! -Serà safanòria!!! - Acaba de dimitir Albert de President de la falla i la seua Junta i m’acaba de dir que no vol tornar a presentar-se!!! La mare que l’ha parit!!! Ens costarà tornar a convidarlo a uns cubates i bufar-lo, a veure si el convencem perquè es torne a presentar al càrrec. - Xeeee!!! Si només ha sigut president dos anys!!! - Hem tingut molt bon ambient a la falla, la gent a col·laborat molt, ha tingut una bona Junta que l’ha ajudat, hem aconseguit més premis que mai…. No sé què li ha pogut passar pel cap. - És clar, va dir que sols estaria dos anys, però això es diu sempre….. Jo he conegut presidents que han estat més de vint anys en el càrrec, i mentre ho faça bé i la gent vullga que estiga, no entenc per què no vol continuar... - Sí, ja m´ha dit Vicent que és la será dona qui no el deixa, que ja està farta de reunions, que té dos xiquets i que la falla li menja moltes hores de família…. Però açò no pot ser….. - Xeeee!!! - Quin trauma!!!! - Serà cap de suro!!!!!! - Va, tenim una setmana per a veure si el bufem, si el subornem, si el portem de putes o fem alguna cosa, però aquest tio s’ha de tornar a presentar…
- Com has quedat en Albert? - Has parlat amb ell? - Què no? - Xeeee!!!! - Vicent!!!! - Però m´havies dit que això estava fet!!! - Què el dissabte per la nit havies quedat en ell per a sopar i que parlaries amb ell? - Quèèèèèè? - Què com estava la seua dona no li has pogut dir res? - Ara el cap de suro eres tu!!! - Almenys aquesta nit és la reunió i abans parlarem amb ell. No ens donarà temps a bufar-lo però…
El divendres següent en el casal d’una falla qualsevol, en la segona reunió per a triar nou president. - Xeeeee!!!! - Que no puja a la reunió!!!! - Com que no puja? - Me cague en tot!!!! - Però si la reunió comença ara!!! - Xeeeee!!! - Que poca quantitat de gent ha pujat a la reunió per a triar al president!!! - Quants serem, Vicent? 20 o 30, no? - Però si en som quasi 200!!! - Poca gent!!!! - Hi ha hagut espantà!!! - Si ja m´ho havien dit….
65
- Hi ha gent que no puja a aquestes reunions per tal de no ser triat… - Merda!!! - Tots els anys igual!!!! - Estic dels nervis!!! - Convoca als que tu ja saps per veure què fem!!! - Vicent, hem de convocar una reunió d’emergència per a veure què fem, açò no pot estar passant… - El dilluns a casa de Miquel per decidir què collons fem !!! - Divendres que ve ha d’haver president o presidenta...
cosa, crec que seria una bona opció, però no sé si voldrà, si la dona el deixarà, no se… - Val, Andrea, la tresorera…. es deveres, té experiència, ha estat molts anys en la Junta… - Jo? - Sí home!!!! - La meua dona no em deixa!!! - Mira!!! - Això em faltava!!! - I vosaltres, què? - Cabrons!!! - No es rieu!!! - Vaaaa!!!! - No tornareu a fer-se cap cassalla mentres estem de reunió!!! - Mamons!!! - Em sembla be!!! - Esperarem a veure si puja més gent a la reunió perquè en aquesta, segons posa en els estatuts hi haurà que votar a algú dels que estiguen presents, i si al final diu que sí, ja el tenim!!! - Sinó hi haurà que parlar amb els que hem comentat per a bufar-los o jo què sé!!! - No, a les putes sols homens!!! - A Andrea no crec que li semble be!!! - No, vosaltres si pujeu, pagueu-s’ho de la vostra butxaca!!!
El dilluns següent, en la casa d’un Miquel qualsevol, en la reunió del “lobby” de la falla - Be, estem ací els quatre per decidir què fem…. - Açò ja ho hem fet més d’una vegada!!! - Ja sabeu de què va…. - L’última vegada haguérem de repartir-mos el càrrec de president durant uns anys!!! - Si no voleu que torne a passar, hi ha que menejar-se…. - Comencem….. - La dona d’Albert no li deixa repetir i s’està escaquejant!!! - No crec que bufant-lo puguem fer que es presente…. - Pensem en possibles candidats… - Qui cregueu que estaria disposat? - Val, Albert descartat!!!, Tonin ja ha sigut però ara té més temps que abans i Pepet… - Santi ara ja és de la Junta i sap de què va la 66
al càrrec de president, hi ha una persona disposta? - Xeeeee!!! - Mireu qui ha eixit!!! - La Mare de Déu!!! - No m´ho esperava!!! - Què passa, no t’agrada aquesta persona? - Doncs haver-te presentat tu!!! - Vicent, crec que si vols anar de putes, hauràs d’anar a soles…..
El divendres següent al casal d’una falla qualsevol, en la tercera reunió per a triar nou President - Xeeee!!! - Açò no va gens be!!! - Cada vegada puja menys quantitat de gent a la reunió de la falla!!! - Si açò continua així, sols romandrà Santi en la reunió i perquè és el SecretariPresident en funcions, que sinó….. - Han fet boletes i dels que han eixit triats, ningú ha volgut!!! - La mare que ho ha fet tot!!! - Sembla que tindrem una junta gestora!!! - Tampoc estaria mal…. - Si la falla va a soles….. - No crec que hi haja cap problema si la gent de l’exercici passat torna a repetir….. - Com? - Que es convocarà reunió extraordinària per veure si puja més gent!!! - L’última oportunitat!!! - Sí, ja ho sé!!! - Sé que t’ofereixes a acompanyar al candidat a les putes, però encara no…. - Tranquil, Vicent!!!
Supose que a més d’una comissió li ha passat una situació com aquesta, el que ens fa reflexionar sobre el problema que tenen algunes comissions per tindre president/a o junta gestora…. Per poder estudiar un poc aquestes situacions que tots el anys, i que m’agradaria insistir, de ben segur li passa o li ha passat a alguna comissió, hem realitzat una enquesta que s’ha difòs a través de missatges de whatsapp, en paper i per les xarxes socials per a que, de forma anònima, contesten i pugam traure algunes conclusions que a continuació comentarem. Voldria agraïr en primer lloc a la gent que ha participat en l’enquesta, ja que han participat un total de 192 persones, sent 63 de la nostra comissió. Primer la vaig entregar en mà i després vaig traslladar els resultats a un formulari per tal que es puguera comparar amb altres comissions, tant d’aquesta ciutat com d’altres.
El divendres següent al casal d’una falla qualsevol, en la tercera reunió per a triar nou president - Xeeeeee!!!! - Hui sí que ha pujat més gent a la falla!!! - Ja era hora!!! - Vicent, saps que m’han dit que en aquesta reunió, si no es presenta ningú per
I el resultats han estat els següents: 67
68
69
70
Conclusions
unes quantes reflexions, amb les quals intente resumir el que pensa (segons el què han
Abans de començar, cadascú pot traure les
contestat) una gran part de la nostra comissió i
seues pròpies conclusions sobre els resultats
el què pensen els fallers/es d’altres comissions,
que s’han obtingut, li semblaran correctes
tant de Xàtiva com d’altres poblacions, en
o no, però els números, números són (si la
el moment en que finalitza l’exercici i hi ha
suma dels percentatges no és el total del
que votar per triar president/a. I sí, ja ho sé,
100% és perquè hi ha respostes que no s’han
hi haurà gent que no compartirà les meues
contestat), podran dir que no ha participat
conclusions, però bé, algú tenia que escriure
prou gent per a traure una conclusió vàlida,
l’article i he tingut que ser jo….
però, si no m’enganye, crec que és la primera enquesta que es fà al món faller per a tractar
Per començar, tenim un percentatge molt
aquest tema. M’agradaria insistir en que no sé
baix (33’33%) de fallers/es disposats/des a ser
si tindran validessa les dades, però de segur
president/a de la nostra comissió, front a un
que ens poden donar una idea sobre el que 192
65’89% que han afirmat els fallers d’altres
fallers/es pensen respecte d’això, i després
falles. A la pregunta de quina és la raó per la
de veure els resultats m’agradaria compartir
que no es presenta a president/a, un 49’20% 71
(quasi la meitat dels enquestats de la nostra
En l’apartat del temps que hauria d’estar un
comissió) ha contestat que «perquè no té
president/a al càrrec de la seua comissió, hi ha
temps», front a un 13’95% dels fallers d’altres
unanimitat al respecte, ja que guanya els dos
falles, sent sols un 19’05% per motius laborals,
anys (44% de mitjana), seguit pel 23% més
mentre que la resta ha contestat que eixe motiu
o menys de fallers/es que pensen que hauria
per a ells és el més important (30’23%). Més
d’estar de forma indefinida fins que es cansara
d’un 20% de la nostra comissió no es sent
o la falla diguera prou.
capacitat per a dirigir a tanta gent, la qual cosa ens diferència respecte als demés, ja que aquest
Respecte a la pregunta de per què un
motiu sols representa un 9’30%.
president/a deixa el càrrec, crec que també hi ha unanimitat en contestar que ho fan per
I el més preocupant per a mi, com a faller, és
donar pas a nova gent (un 35% aprox.) de
que quasi un 10% dels fallers considera que
la mateixa forma que ho deixen per falta de
no tindria el suport dels fallers/es de la nostra
motivació en un quasi el 25% aproximadament.
comissió, raó que, dins del mal, la resta té més problemes que nosaltres, ja que el percentatge
Quasi un 27% de la nostra comissió pensa
és superior (un 13’18%).
que la gent no va a les reunions per a triar 72
president/a per tal de no ser triat (el que suposa que quasi 1 de cada 4 fallers/es pensen això), sent aquest percentatge superior als 20’93% de les altres falles. No crec que siga necessari comentar que més del 90% dels enquestats reproven eixa actitud.
la resposta és la més correcta, perquè pense que una comissió no es mereix tindre un president/a que no es preocupe pel futur de la comissió; i si no va a eixes reunions (cadascú tindrà, per supost, els seus motius), no li dóna la importància que es mereix, ni crec que l’importe el què puga eixir, i menys encara protestar per qui ha eixit o el què ha eixit, com he intentat contar a la introducció d’aquest article. Per finalitzar amb, us anime a que intenteu traure més conclusions, que penseu si aquestes dades poden ser semblants en les vostres comissions, i que intentem entre tots que eixe percentatge de fallers/es que es volen presentar puje fins el 100%.
Una dada IMPORTANT, més d’un 80% dels enquestats pensen que no s’ha de presentar NINGÚ a president/a serse cap projecte, coincidint també les respostes dels fallers/es de la nostra comissió amb la resta. De fet, en la següent pregunta, més del 50% de la gent creu que és MÉS IMPORTANT votar el seu projecte que al president/a. Els fallers i falleres prefereixen tindre un president/a (per damunt del 50% de les respostes) que junta gestora, si bé aquesta última figura té un percentatge prou elevat (a la nostra comissió quasi un 16% front al 10’85% de la resta de comissions), i sempre tenint present que hi ha gent a la què no l’importa una figura o una altra, i que suposa un 35% de mitjana. En resum, encara que la gent prefereix la figura del president, la figura de la junta gestora tindria quasi el 50% del suport dels fallers/es.
Kike Vaquer
Per cert, mirant les respostes de l’ultima pregunta, la gent que no vol ser president/a ho té clar, no assisteix a eixes reunions, ja que a la majoria (un 75%) no li sembla correcte que es propose com a president/a a un faller/a que no estiga present a la reunió. Açò últim, ho pose com una reflexió per a aquells que no volen presentar-se, i, per a mi, 73
May the Force be with you o que la forca t acompanye Enric Vila
74
A
quest debat que inicie dels actes de l’anuari faller caldria d’un major aprofundiment i estudi per part del col·lectiu faller, però servisca aquesta per a posar un primer pas mentre em pense pensant.
és la Recorreguda, que més amplament ens ocuparem després. Un altre acte ressenyable, podria ser les recents edicions del Ralli i Playback infantil, on es dóna un espai als més menuts que era absolutament necessari.
La meua visió segurament serà molt subjectiva i no he tingut en ponderació algunes coses que, tal vegada, sí que caldria, si més no, és més fruit de l’edat que de la meua condició de faller de ja fa un bon grapat d’anys.
Molt ressenyable el concert de pasdoble del darrer any i la magnífica iniciativa del concurs de composició de pasdobles fallers d´aquest any. Sols demanar que aquesta música no es quede sols a l’escenari del Gran Teatre, sinó que també puga escoltar-se pel carrer per les distintes societats musicals que participen en les comissions falleres. També cal ressenyar el nou format del dinar de germanor, acte molt més aprofitat que l’anterior format de sopar de germanor. De segur em deixe al tinter algun altre que caldria la seua ressenya, si més no, al món de les falles el tema lloances no és moneda comuna; per això, per a estos actes, felicitacions i palmades.
Primer començarem per les lloances, perquè també hi ha i cal remarcar-les. Sens dubte l’acte que crec que identifica i singularitza les falles de Xàtiva és la Romeria de la baixada de Sant Josep, sols aquest acte, per si sols, es mereixeria la condició de BIC. Sols incidir que, si les desfilades de les distintes comissions no foren tan uniformes com la majoria de les actuals, l’acte lluiria molt més. L’entrega de premis també és ressenyable l’acte mateix, eixa aglomeració nombrosíssima de persones amb la seua xaranga, un «caos» que marca l’inici de la setmana fallera, tal vegada siga única al País Valencià, si més, no tan ressenyable és l’actuació dels participants, sempre el factor humà i sobretot faller pot fer malbé un acte ben concebut. Aquest sembla siga el coet d’eixida d’una setmana d’ebrietat, i moltes vegades (quasi sempre) on el que caldria fóra felicitacions als guanyadors es converteix en lluites literals i fecals i situacions altament desagradables que després tenen el seu reflex al primer acte de desfilada, com
THE DARK SIDE I passem a la part obscura del programa faller, al meu entendre i sent sabedor, per haver-ho comprovat in situ, que canviar qualsevol cosa al món faller suposa un esforç descomunal, tal vegada pel que el món «fallero» és així, però no cal resignar-se, i encara que siga des d’articles com aquest, almenys, donar el tro d’avís. Al calendari prefalles tenim algunes coses a comentar. Per cronologia arriben les cavalcades,
75
és el cas que voldria participar en el concurs de carrosses amb representants de la falla, o desfilar de manera grollera, amb unes disfresses sense cap ni peus ni cap crítica?. Sense comptar amb el poc respecte que es té pel públic assistent, que tornant a repetir, poques vegades se’l té en compte. Bé, doncs, deixant de banda la participació, l’acte es fa etern, i en general no és de massa bona qualitat, per dir-ho suaument, és cert, que algunes desfilades paguen la pena, però aquestes es fan d’esperar i, si per la poca qualitat de les primeres, provoca poc públic, la demora i les altes hores en l’eixida de les candidates al triomf, si se’m permet dir-ho així (encara que al primer terç sempre hi ha alguna comissió ressenyable que ha fet bona feina) continua afavorint el poc públic que assisteix, fent que la desgana envaïsca l’esperit dels darrers participants, doncs el seu moment d’eixida no arriba mai. A més a més, moltes vegades es perd la finalitat de l’acte, el qual caldria fóra una desfilada de disfresses on en el seu conjunt vulguen satiritzar la societat estant, amb gràcia i crítica, notant en excés que no es té la suficient pedagogia amb els que està veient-ho, la majoria de vegades, si no estàs prop de la tribuna per escoltar la crítica, quan passen per davant et preguntes què «cony volen dir»?.
i aprofite aquest púlpit per a fer públic el meu desacord més absolut de la data d’aquestes, setembre alguns anys, octubre enguany, doncs les percep fóra de context, preferint-les al mes de febrer. Ja no vull remuntar-me al seu origen, que era dur el ninot a l’exposició a un mes vista de les falles, però sí que m’agrada que estiguen més damunt de falles, sent anunci immediat del mes faller per excel·lència com és març, i l’explicació que en eixes dates està molt saturat el calendari no em satisfà en absolut doncs s’han programat actes pel buit que deixaven les cavalcades, com poden ser el Ralli Infantil, el concert de pasdobles o oficialitzar un acte com l’entrega d’ous a Santa Clara juntament amb la Visita a l’Asil, que es feia a la Setmana Fallera, és més, i si de saturació parlem, tal vegada hi ha excés d’actes, alguns d’ells totalment prescindibles, i tampoc em serveix de motiu la inestabilitat de l’oratge, doncs no crec que octubre, meteorològicament parlant, siga menys estable que febrer. Per tant és un tema de voluntat de programar. En referència a la cavalcada infantil, per la seua idiosincràsia sempre és agradable per al públic assistent, que crec que és el gran oblidat en la majoria d’actes fallers, tant pel seu tema com pel gran treball que en general s’efectua al cau de cada comissió. Ara bé, la cavalcada gran sí és digna d’estudi. Una de les poques coses positives, que no és d’obligada participació, segons les bases publicades, encara que per a les falles ho semble, doncs amb l’excusa que hi ha fallera major cal traurela amb la carrossa per honorar-la. Què és més «honorable», ¿desfilar sols la carrossa, si
En el cas que a Xàtiva hi haguera 21-22 comissions, continuaria fent-se de la mateixa manera?. Tal vegada, caldria guanyar-se el dret a eixir?. Reduïm a 10 els participants?. Com fer-ho?. A altres ciutats falleres com es fa?. Existeix tal acte?. Fem desfilada de les 10 millors per la nit i la restant pel matí,
76
77
autobusos, que la seua participació era ja la burla grollera de la norma, per ajuntar a un grapat d’ebris elements disfressats de mòmies amb dos rolls de paper del florí. S’intentà ja fa vora deu anys recuperar el «Tren faller», on després d’un esmorzar comunal faller a Alboi, es baixava en tren a Xàtiva per fer les distintes proves. No fou un èxit rotund, però sí un esforç lloable i, sobretot, millorable.
i que aquestes es guanyen el dret d’eixir a la nit?. Es convertiria la desfilada al matí en una grolleria?. Segurament. Complicat, cert. Per a estudiar?. Indiscutiblement. Altre acte al qual li cal una revisió seria el Ralli Faller, que com també la cavalcada, ha perdut per complet el seu perquè, llevat d’honradíssimes excepcions, com en totes les coses. Cal tal desbandada de vehicles de motor, que pràcticament paralitzen, millor dit, dificulten, el trànsit a Xàtiva a canvi de l’espectacle que es dóna?. Seria solució limitar el nombre de cotxes per falla i així conjuminar esforços?. Fer sols un cotxe competitiu per comissió?. Fer un circuit tancat?. Permetre la utilització de vehicles sense motor?. Sense entrar ja a valorar l’actitud dels participants, que com en moltes ocasions no és la més desitjable. Cert que alguna cosa s’ha intentat, eliminant els vehicles de gran tonatge i
I ja a la setmana fallera, especialment ens trobem un acte al qual caldria encarar de manera seriosa, com és la Recorreguda de Falles. A banda de la desfilada de disfresses que suposa, permeteu-me l’exageració, on es troben casos flagrants de nul respecte per la indumentària valenciana, la desfilada en si mateixa manca de cap i peus, i ací sí, es paralitza literalment el trànsit de la ciutat per una desfilada desficaciada i tal com he ressenyat abans, sent el públic el 78
De la resta d’actes, són millorables, evidentment, però també poden malvar-se i, per això, no vull ni nomenar-los, per no donar idees.
gran damnificat, doncs, considere una falta de respecte l’actitud de molts dels desfilants, i més si s’aprofita per a llençar al pas de l’executiva estant la més genuïna de les mostres porcines, com fou el propi careto, convertint en surrealisme màgic un acte mancat de qualsevol atractiu i finalitat, i a més a més, etern, degut al llarguíssim itinerari i els retards intencionats dels participants, ja que són pocs els fallers que aprofiten per «visitar» i contemplar els distints monuments de la ciutat i sense comptar els que tenen llacunes importants de memòria del trànsit efectuat. Sóc conscient i sabedor per experiència que és un acte ingovernable, per això és necessari reformular-lo, suprimir-lo, substituir-lo?. Liberalitzar-lo, fent una cosa, i tirant-la molt llarga, semblant al que fan a Alzira?. Seria una opció, perquè no. Cadascú que visitara les falles que volguera, respectant els carrers de Xàtiva, convertint-lo en un dia d’esbarjo i germanor entre les comissions.
La tasca a fer, si es vol, és magna, mastodòntica, però també ho són les Falles, i tal vegada més d’una vegada òmpliga la portada del periòdic alguna imatge que mostre la disbauxa d’algunes actituds i es pregunte en veu alta: segur que açò és mereixedor de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat?. Esperem que la tendència siga la voluntat i el canvi, i aquesta declaració per part de la UNESCO servisca com un compromís per a cuidar totes aquestes coses i difondre tot el positiu que té el món de les Falles, que és a muntó.
Enric Vila
79
Caminant cap a la innovacio Ruben Tello
80
E
el premi. Doncs, elaborem una falla que seguisca els paràmetres de la que ha guanyat este concurs i d’aquesta manera aspirarem a obtenir el primer premi.
l concepte falla innovadora és complex i en alguns aspectes contradictori. Amb esta etiqueta s’engloben cadafals d’influències diverses que tenen en comú la intenció de pretendre transformar la inèrcia que han assolit els monuments fallers durant les darreres dècades.
I és que els premis, d’innovació o no, són un perill ja que l’èxit marca, per desgràcia, el gust de la gent, i a la vegada ens porta a la involució i l’estatisme.
El fet de denominar estos cadafals amb el terme d’innovadors i no amb altres, igual o més discutibles, com, per exemple falles modernistes o falles experimentals es deu, essencialment, a la creació, i posterior consolidació als darrers anys, dels premis d’innovació que la Junta Central Fallera atorga al cadafal que jutja més trencador. Ara bé, este premi ens ha dut dos problemes.
El segon problema és l’expansió d’una etiqueta, la de falles innovadores, que en molts casos no s’ajusta del tot a la proposta que ens ha plantat l’artista. Els fallers són molt donats a copiar les etiquetes de l’art com si els monuments fallers algun cop s’hagueren inserit com una disciplina artística més dins de l’expressió del moviment artístic en voga. D’aquesta manera amb una innocent ignorància diem que una falla és clàssica i resulta que aquesta ni porta columnes dòriques, ni jòniques, ni corínties i ni de lluny fa referència a cap tema mitològic o denominem com a barroc un cadafal per destacar pel seu detallisme o, fins i tot, el que és pitjor igualem les falles clàssiques i les falles barroques.
El primer la marginació d’este tipus de falles. El taló d’Aquil·les d’aquells artistes i comissions que han decidit apostar per anar més enllà d’allò convencional sempre ha estat la no obtenció de premi o, en els millors del casos, arreplegar un dels palets més baixets. Per tant, l’existència d’este premi crea l’excusa perfecta per deixar fora del circuit més prestigiós, el dels premis a les millors falles, estes falles i crea, per tant, una categoria del tot marginal, on, com una mena d’almoina, s’atorga palet a algunes falles que han apostat pel canvi.
I pel que fa als cadafals innovadors (per no embolicar la troca empraré este terme encara que no el trobe adequat) la nostra ignorància encara va a més i ens atrevim a confondre, per exemple, modern amb modernisme i assegurar amb convicció que una falla és modernista perquè se n’ix del que estem acostumats a veure, sense caure que el modernisme és un moviment
Són, doncs, uns premis falsos, més bé un càstig, que el que fan és perpetuar l’èxit de les falles convencionals i alhora poden crear la convencionalitat dins la innovació, es a dir: Què és allò més innovador? El que guanya
81
que nasqué a Catalunya fa poc més d’un segle, que un cop triomfà allà s’expandí amb timidesa a València i que pel que fa a l’arquitectura, per posar un exemple, ens deixà, entre d’altres, edificis com el Mercat de Colom, l’Estació del Nord o el Mercat Central. Es semblen estes falles de caire innovador a qualsevol d’estos edificis?. Fins i tot un element que els caracteritza, com és el trencadís, el trobem a moltes falles de les que considerem...barroques.
D’aquí naix l’enfrontament entre el jove artista i la societat burgesa capitalista que li resulta tan poc agradable. Davant este conflicte amb la societat hi ha tres postures que deriven en tres tendències artístiques. En primer lloc la tendència esteticista, en un segon la tendència regeneracionista i per últim la tendència naturalista. Estes tres tendències podrien ser les utilitzades per alguns artistes fallers que intenten trencar amb els canons fallers establerts. Són els tres camins que ens podrien, perfectament, apropar cap a la cacarejada innovació:
Però, ara bé, pot ser siga el Modernisme qui ens done la clau per arreglar este calaix de sastre que és la innovació, qui ens ajude, no a etiquetar, perquè cauria en l’error que critique, sinó més bé a fer un classificació dels camins que ens porten cap a estes falles, a encabir-les dins de diferents tendències que derivem de la manera de com un artista vol apropar-se a la transgressió.
Falles de tendència esteticista: Dins d’aquest grup englobaren els cadafals que es presenten com a refugi i esperança dels esperits sensibles, ofesos per una societat fallera insensible a la bellesa i materialista. Contemplar estes falles suposa l’evasió i els seus artistes els considerem una mena de sacerdots de la religió de l’art faller.
El Modernisme, més que un moviment artístic que pretenia trencar amb el passat, fou un procés global de renovació d’una cultura en tots els seus vessants. Els modernistes eren, majoritàriament, joves fills de la burgesia industrial i comercial catalana, que, una volta acabada l’etapa d’acumulació de capital després del triomf de la revolució industrial, produeix la primera fornada d’intel·lectuals i artistes i comença a consumir. Estos joves havien triat l’art com a ocupació.
Una de les proclames dels seguidors de les falles d’aquest bloc és, davant el rebuig que reben estes falles per la gran massa i pel sector oficial de la Festa Fallera, el reconeixement social de la tasca de l’artista, de la defensa de la seua activitat creadora.
Els casos de Joan Maragall o Santiago Rusiñol són paradigmàtics. Però mentre els joves veien l’art com una ocupació professional, per a la burgesia, només era lleure i diversió, perquè el fill havia, temps a venir, de fer-se càrrec del seu lloc dins l’empresa familiar.
L’artista, doncs, produeix el més noble producte de tots: el producte artístic, de valor incalculable, infinit. El producte artístic es veu com un producte de primera necessitat. La societat fallera, 82
normalment, bruta i capitalista, no reconeix el treball d’este tipus d’artistes, però, estos artistes, realment, s’han convertit en sacerdots que poden convertir el món faller, mercantil i fenici, en un món cultivat i sensible. Des d’este punt de vista, l’artista no és un paràsit, és el guia espiritual que ens condueix a la veritat absoluta: l’art.
de l’ànima valenciana, per trobar l’autèntic caràcter, és a dir, s’acostaran a l’estètica més o menys convencional i establerta. No obstant, la visió estètica tradicional no serà ara idíl·lica o folklòrica sinó amb força crítica i amb pretensions d’universalitat. És a dir, intentaran revifar la immobilista societat fallera a partir de la introducció d’un guió reivindicatiu i de denúncia amagats sota una fina capa d’amabilitat. Esta pràctica va ser la utilitzada al llarg dels anys setanta pels grups teatrals valencians pertanyents al moviment del teatre valencià independent. Estes companyies intentaven revifar el món teatral valencià a partir d’un gènere teatral tan acceptat socialment, però prestigiat culturalment, com era el sainet. Un altre, este del món de la música, fou el grup musical Els Pavesos que ho intentà arran la música popular valenciana.
Dins d’aquesta tendència, doncs, podríem encabir, entre d’altres, les propostes que signava Ricard Rubert, Lluís Santés o més recentment Rafael Ferrando i Federico Felici.
Falles de tendència regeneracionista: Els artistes d’este tipus de falles parteixen de la idea de la mobilització, és a dir, pensen que cal la participació de l’intel·lectual per a contribuir al desvetllament ideològic necessari per a la renovació de la societat fallera. L’artista no s’ha d’aïllar sinó que ha de lluitar des de dins com a guia i revulsiu de l’estat de les coses. Esta tendència és secundada, en general, per aquells que simpatitzen amb moviments polítics d’esquerra: les propostes d’Arrancapins o les de García Nadal són un parell d’exemples.
Al món de les falles hi ha diversos exemples, des de les propostes de Miguel Delegido a les falles de Josep Ballester passant pels darrers cadafals de Vicent Almela, s’intenta fer arribar quelcom nou partir d’una estètica ja coneguda i de fàcil assimilació per a l’espectador Un cop expressats els tres diferents camins que ens porten cap a la innovació, tan sols ens queda preguntar-nos quin dels tres és el més adequat per dur avant tal empresa.
Falles de tendència naturalista: Este bloc de cadafals es caracteritza per un acostament de l’artista faller al poble, este fet desemboca una espècie de contradicció: estos artistes intenten renovar però pouen les aigües
De manera difícil a la història de l’art ens podem trobar amb un moviment artístic que haja trencat amb l’anterior d’una forma radical i violenta sinó que s’han succeït, un darrere de l’altre, 83
últims anys han estat comissions de seccions baixes les que han apostat per esta fórmula, potser, sense creure’s el que han plantat a la seua demarcació, amb la intenció d’eixir de l’anonimat i de convertir-se en meca d’un públic que representa una immensa minoria.
com una harmònica successió d’isoglosses. Les avantguardes que triomfaren a principis del segle XX, per posar un exemple, no haurien pogut abastar este triomf envers el realisme imperant del XIX si no hagueren continuat el camí iniciat dècades abans per moviments com el simbolisme o l’impressionisme. Les avantguardes, continuant amb el mateix exemple, mai hagueren arribat al nostre territori cultural, encara que ho feren de forma sensible, sense l’existència prèvia del modernisme.
Els monuments milionaris de la secció especial, tot i que des de l’aparició de Nou Campanar no lluiten, aferrissadament, pel primer premi, no deixen de plantar any rere d’any el mateix tipus de falla ignorant altres possibilitats estètiques. Fins i tot les comissions falleres que participen amb els pressupost més baixos d’esta secció, demarcacions que malgrat competir a la màxima categoria no atrauen en massa a un públic que prefereix no perdre el temps i
El triomf del canvi estètic als cadafals, no obstant, s’ha de reconèixer que es veu lluny. Hem de tenir en compte que any darrere any són menys les propostes de tarannà innovador que veiem plantades al carrer. Als
84
Ara bé, cal tenir en compte que un cop açò es donara, si és que es dona, estes falles deixarien d’esser innovadores i es convertirien en convencionals. La innovació no ha d’aturar-se, ha de convertir-se en continua evolució.
rendeix visita a les més mastodòntiques i a les de tota la vida, no aposten per esta fórmula que atrauria, sens dubte, a esta immensa minoria que em referia adés. Sembla més fàcil que abans de caure en la temptació de transgredir plantaran cadafals que representen mascostes, logotips o altres trets relacionats amb les cases comercials que les patrocinen.
Ruben Tello
Per tant el camí cap a un canvi d’estètica al món de les Falles tan sols pot iniciar-se amb la tendència naturalista, cal convèncer al públic emprant allò que li agrada, allò que entén, del fet que altres fórmules són possibles. Una vegada assolit este objectiu, es pot virar amb èxit cap a les altres dos tendències. Es pot, perquè no, aplegar al triomf de la innovació.
85
Langel caigut Kike Sรกnchez
86
H
hi ha que oblidar que és un professional que es guanya la vida fent falles-, i la comissió es sent il·lusionada amb el nou projecte.
as de triar. Decideix-te. Ràpid. Sospesa, valora, jutja i tria.
En aquesta primera fase, en ocasions, l’artista pot aportar un plus voluntari al monument, o, com solem dir, s’estira un poquet. És lògic, s’ha de retenir al nou client, i si és la primera vegada que planta a la ciutat, fer-ho bé pot significar futurs clients i obrir-se mercat a una nova plaça. Si s’estira un poc és en realitat per un interés a mig termini, no perquè la comissió li caiga millor o la fallera major siga més guapa.
Ja està. Està fet. En uns minuts deuràs prendre altra decisió, i després altra, i altra... És una constant a les nostres vides. O una cosa, o l’altra. No es pot tenir tot, xaval. No pots jugar amb dues baralles. Si estàs amb nosaltres estàs contra ells, t’agrade o no, ja no hi ha terme mig. La dualitat ens rodeja, forma part de nosaltres, de la nostra natura. Religió, cinema, literatura. Tothom ha explorat la dualitat del ser, així que deixarem per a uns altres l’anàlisi del bé i del mal, de la psicologia dels superherois, el costat fosc de la força y la lletjor de Mr. Hyde. Ací hem vingut a parlar de falles, que, per descomptat, tampoc escapen al dualisme.
En general, si és un bon professional, la comissió acabarà contenta el primer any, i, per tant, no hi haurà motiu per a no repetir l’any següent. Però el segon any és diferent. La il·lusió per la novetat disminuïx i l’artista no es veu obligat a donar més del que se li contracta. I apareix un nou factor de pressió: els premis. Ací topem amb pedra dura. Si el primer any ha sigut exitós, la comissió voldrà més caldo. Si no ha sigut així, pitjor; enguany s’ha de guanyar sí o sí.
Moltes coses canvien al llarg del temps dins d’una comissió, i una d’elles és la relació amb l’artista que planta el monument. És una relació complexa, on es barreja la relació comercial d’un contracte per un servei amb la il·lusió i l’esforç d’una comissió que deposita la seua confiança en l’artista.
A partir d’ací els camins de la relació es multipliquen, però, triem quin triem, sols hi ha un destí, un final inevitable. “L’any que ve canviem d’artista”. Sempre s’arriba. Es pot tardar dos anys o deu, però s’arriba.
Com tota relació, té un començament, i l’ideal és (i no sempre ho és) que la comissió decidisca contractar el monument amb un artista i el seu taller perquè han presentat un projecte que agrada i es confia en el seu saber fer i la seua professionalitat. En aquests moments la relació sol ser perfecta. L’artista té un nou client -no
«Que buida està la falla per baix enguany, no?» «Per què no la pinta amb colors més alegres?» «Què ha comprat, un tràiler de pintura violeta?» «La de fa dos anys era més alta i ens va costar menys diners» «Li falta un poc de lija, no?»
87
il·lusió, i sense aquesta no hi ha res. Necessitem coses noves, cares noves, canviar d’artista fins i tot amb primers premis sota el braç. I és que, per molt que ens agrade la paella, si la menges tots els dies acabes avorrint-la.
Quan estes frases apareixen és el fi. La relació que va començar tan bé, s’acaba, i a l’artista, tan lloat i estimat, el baixem a calbots del pedestal on l’havíem col·locat. Aquesta pèrdua de confiança i gust pel treball d’un artista, és objectiva?. Realment la falla és de pitjor qualitat o no es planta el que es contracta? Normalment no es així. Els artistes, els de veritat, són cada vegada més professionals i els monuments que planten corresponen quasi sempre a allò que es projecta i contracta. La dura realitat és que els pressupostos actuals són molt ajustats, i amb els anys romanen congelats. Amb açò és difícil que una comissió puga mantenir la il·lusió en un artista molts anys, ja que volem falles que no podem pagar. Però les falles són
I ja està. El que era bo, ja no ho és. La roda ha girat i la moneda cau per l’altra cara. Encara que la relació de les comissions amb els artistes no es pot veure com una moneda de dues cares, sinó com un camí, sense retorn, amb un final inevitable. Ara toca, de nou, tornar a triar.
Kike Sánchez
88
89
Rousseau el mal i les falles Alejandro Lagarda Associació d’Estudis Fallers i webmaster d’Un Nou Parot
90
M
aconsegueixen una plena llibertat en estar envoltades d’un entramat associatiu, social i festiu dominant i del que no podem escapar.
algrat els seus orígens incerts quant a la seua configuració formal i ritual per l’existència d’unes llacunes documentals de moment insalvables, el caràcter popular que marca l’aparició de la festa de les falles és innegable. Un poder subversiu i crític -també reprimit per la censura- poc preocupat per la perfecció formal i en relació a altres manifestacions festives i/o objectuals que van servir de base per al desenvolupament del posterior ninot, des del carnestoltes als ninots de tir.
Però, és realment possible desfer l’actual situació de les Falles per a molts allunyades del seu sentit últim associat a l’ideal romàntic d’art popular, lliure i subversiu?. O millor, de veritat volem tornar-hi?. Les possibilitats són escasses, precisament per les arrels profundes que la manera d’entendre la festa posseeix en l’actualitat. El que no significa, en cap moment, deixar d’intentar canviar allò que sobra o que, si es volguera veure de veritat, no fa més que entorpir la festa. En termes rousseaunians, es tractaria d’aplicar “el remei en el mal”. Una situació complexa de la festa que, en molts aspectes, se n’ha anat de la mà i que no és possible subvertir. Es tractaria, en tot cas, d’un procés de depuració de tot allò que no ha sigut producte de l’evolució natural de les falles i que ha vingut per una imposició. Que als nostres dies l’artista faller siga un professional és un fet connatural a l’expansió d’una festa que demanda un major nivell d’exigència i d’espectacle. Que existisquen les falleres majors de València o que estes reben els honors de l’exèrcit, sobra.
D’altra banda, s’ha afirmat amb insistència que la progressiva domesticació a tots els nivells de la festa per part de les autoritats i d’altres ens culturals –especialment a partir del franquisme i el seu particular decret de nova planta faller amb la Junta Central Fallera- ha fet perdre no únicament el seu potencial crític, adaptat a altres demandes i necessitats dels artistes, sinó també el seu caràcter popular quant a la manera de celebrar. Tot en les falles, a partir de la imposició dels premis i del control autoritari en la transició del segle XIX al XX, ha passat a ser una realitat reglamentada, institucional i moltes vegades uniforme, no en intencions o capacitats, però sí en desenvolupament. Uns “costums” que ni tan sols la voluntat de canvi dels últims temps poden dissoldre. Qualsevol cosa a les Falles, si té una antiguitat de 5 anys, sembla ser tradició obligatòria. Fins i tot les alternatives que han tractat de reprendre l’espontaneïtat i el contingut crític en sentit estricte, no
Cal assumir que tot evoluciona i, encara que considere benvinguts els intents de recuperar en part el caràcter espontani en la configuració de l’obra plantada, no poden anar més enllà d’un simple acte de protesta o de nostàlgia, considerant, d’altra banda, el perill associat
91
falles són una indústria més sense pensar en el seu caràcter distintiu. Per a molts són un actiu en una economia local, l’impacte del qual no és clar i que ha deixat en un segon pla la potència cultural i creativa en benefici dels valors comercials. Eixe teixit de producció sembla tenir molt poc en compte que el que es porta a terme és una oportunitat artística i no qualsevol altre producte creat en sèrie. I en este aspecte té molta responsabilitat el mecenes i la piconadora de la globalització que ha abandonat l’interès per posar el dit en la nafra –amb nous valors artístics i no amb un vell parot de palla- per una crítica més innòcua. En este cas, l’oportunitat artística és freqüentment desaprofitada amb una innombrable sèrie de falles encebades amb un dubtós concepte de “bonicor” que ha allunyat la crítica dura o l’educació en valors que, i més en els temps que corren, són necessàries. En este sentit, n’hi ha prou amb repassar el
al fet que les manifestacions alternatives o radicals acaben convertint-se en marca. I la raó és senzilla: l’actual entramat artesanalartístic-industrial-comercial que suposa la creació de falles dóna molt de treball. El que sí podem assumir és que les Falles siguen més participatives amb un veïnat que les va veure nàixer però al que ara se li dóna l’esquena. Els carrers, amb les seues antiestètiques i molestes carpes i tanques, s’han convertit en vedat privat per a l’esbarjo de moltes comissions falleres, que són vistes per molts veïns com una invasió de l’espai urbà que és de tots. L’obertura de portes, la fi de l’exclusivisme i una relació integradora i sostenible amb els barris, és necessària. Que tota la ciutat senta que la festa és seua. Sobre el contingut i l’estètica de les falla, un dels principals problemes ha vingut -al marge dels destrets econòmics- en assumir que les 92
És lògic. Es manté el treball dels artistes amb certa seguretat –malgrat del maltractament que pateixen- i es domina el mecanisme d’un suposat èxit.
poc nombre d’escenes o ninots polèmics o censurats des de la transició. L’autocensura entre els artistes és un secret a veus. El fet d’intentar quedar bé amb tots, un dels principals problemes. I les bondats “alimentoses” associades als premis, el principal jou.
Evidentment, ningú va a renunciar a la quota de pantalla lligada al nostre concepte de “melic del món” i a uns egos exacerbats que en lloc de gaudir de la festa només han vist la culpa en qualsevol altre lloc. No obstant açò, lliurar-se del jou dels premis eliminaria, d’una banda, la “carlota” que les institucions empren amb les comissions. Castigar i premiar els comportaments a través del palet ha condicionat en gran manera el contingut i la forma de les Falles. Ha silenciat molta voluntat crítica. Sense el sistema de càstigpremi la llibertat artística seria possible. I les falles no desapareixerien, la necessitat festiva i anual les faria necessàries i, encara que sona utòpic, facilitaria una altra concepció més
Se sol dir amb rotunditat que la desaparició dels premis faria desaparèixer el motor de la competició i, per tant, la voluntat de millorar any rere any i voler fer falles millors. Però la realitat ens demostra, precisament, que la permanència dels premis ha aconseguit tot el contrari: una competència –amb la seua conseqüent frustració- que no ha fet més que perpetuar quasi amb exclusivitat un model de falla, una manera d’entendre l’obra i uns condicionants estètics i de continguts que no pretenen anar més enllà de respectar un statu quo garantint així l’estabilitat del sistema. 93
beneficiosa i veritablement agermanada, més preocupada perquè el col·lectiu puga gaudir i respectar i no per la batalla. Únicament els artistes –pocs, perquè no se’ls ha deixat en la majoria de les ocasions- que han viscut al marge dels premis han creat en llibertat. Que uns altres no ho facen, perquè la seua vida i sou depèn d’açò, és comprensible i respectable. Al cap i a la fi, eixa falta de llibertat no és culpa de l’artista, sinó d’un microcosmos faller que ho condiciona i que, en moltes ocasions, resulta esgotador.
Alejandro Lagarda
94
95
En Falles no falles Hugo Morte Faller de “El Mocador� de Sagunt
96
L
ho és. Més bé, m’agradaria compartir amb tots vosaltres una gran i profitosa experiència.
a festa de les Falles de València han estat declarades, el 30 de novembre de 2016, com Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. A més, aquesta declaració no només es focalitza en València ciutat, sinó que inclou totes les poblacions que planten monuments fallers.
Any 2015. A la comissió Mocador sempre hem tingut un pressupost modest, quasi de subsistència i que any rere any ens esforcem per millorar-ho. Els nostres cadafals són propostes poc atractives per a molts perquè no fem les obres mastodòntiques que agrada a la majoria de la gent. L’any passat, per un cúmul de circumstàncies, apostàrem per una artista amb un perfil diferent, amb propostes prou marcades i definides, molt estudiades i acurades. Es tracta d’Anna Ruiz, actual artista encarregada del monument infantil de l’Ajuntament de València. El monument anomenat «Parlant Flors» fou una escultura totalment de fusta què es va plantar i cremàrem, com qualsevol altre monument faller. Fou un homenatge a la poesia.
Els punts que s’han valorat són la continuïtat d’oficis tradicionals lligats a la festa, com la dels artistes fallers o el treball de la indumentària tradicional amb la seda, la pirotècnia, la música popular, la literatura fallera, la sàtira i el teixit associatiu, que assegura la seua transmissió intergeneracional. Tot açò constitueix el denominat «Espai Cultural de la Festa de les Falles Valencianes». Si llegim la llista representativa del patrimoni immaterial de la humanitat, en l’apartat primer, on s’identifica i es defineix l’element, literalment es diu: «La festa de les Falles Valencianes constitueix un conjunt de pràctiques, rituals, expressions, coneixements i tècniques que giren al voltant de l’elaboració i destrucció mitjançant el foc d’un element protagonista: LA FALLA». Més endavant diu: «Les Falles han evolucionat, tant en temes com en materials i procediments per a elaborar-les. Actualment tenen una estructura interna de fusta que es va cobrint de cartró, tela, o nous materials, i narra un tema satíric i crític per mig dels ninots situats al voltant de la mateixa».
Sabeu quin va ser el resultat més negatiu?. Doncs que no va deixar indiferent ningú. Vam ser molt criticats, per descomptat, destructivament; ens trencaren la falla i alguns fallers es mostraren molt contraris a la proposta. Poca gent, de dins i de fora, va entendre el cadafal. Els típics comentaris: «això no és una falla», «pocavergonyes», «tallar el carrer per plantar això», en fi... parlaren, i molt. Ara bé, en El Mocador som de lectures positives i afortunadament sabem utilitzar intel·ligentment la situació per aprendre.
Aleshores, ja ens ha quedat clara la definició de falla, i, per tant, que l’evolució d’aquesta està protegida, com no podria ser d’altra manera. Per tant, la meua conclusió és que no hem de començar el debat sobre el què és una falla o no
Sabeu quines van ser les situacions més divertides i positives?. Doncs que totes les nits,
97
no..., era... però no...», ni lema, ni ninots, ni res. Bé, així som: per a criticar, els primers, però, i per fer autocrítica?. Feu la prova i veureu qui s’acorda del tema, de la crítica, de qualsevol escena, del cos central...
després de les cercaviles i sopars, moltíssima gent de la comissió anava a la falla a fer festa, parlàvem, ens criticàvem a nosaltres mateixos, rèiem, i, al cap i a la fi, al voltant del monument, es desenvolupava i respirava socialització, equip... falla.
De tot açò la premsa es va fer ressò i molts mitjans publicaren els nostres cadafals. Principalment perquè férem un cop d’ull a la sostenibilitat i l’artista va utilitzar materials sostenibles (he de recordar que ens donaren el primer premi a la falla més sostenible de Sagunt).
Fou l’any que més parlaren de El Mocador, mai n’havien parlat tant. Érem el motiu de conversa i debat. Monuments amb un pressupost molt més alt ni en parlaven ni foren visitats. L’objectiu s’estava complint, aconseguírem provocar i no deixar indiferents, com sempre passa amb la gran majoria dels cadafals. Ara bé, us faig una pregunta, amables lectors: fes memòria, te’n recordes de la teua falla de l’any passat?. La majoria de vosaltres direu, «uf
Un altre motiu que ens va alegrar, i molt, fou un reconeixement absolut de la comunitat artística, que va aplaudir aquesta proposta d’Anna Ruiz, tan innovadora, conceptual i sostenible.
98
Vull concloure amb la reflexió següent: vam fer els deures, no deixàrem indiferent ningú, els motius positius superaren la resta, i, per damunt de tot, estem molt orgullosos de fer FALLA d’una altra manera diferent.
Hugo Morte
99
Tornar a l origen per evolucionar Rafa Tortosa García Director d’El Verí del Foc
100
A
Amb el temps, les falles han arribat en esta consideració. La crítica sempre ha estat present als seus ninots i entaulats, però ha deixat de ser la part principal.
llò que distingeix una falla d’una obra artística amb caràcter efímer és el seu vessant crític. Estem cansats d’escoltar la relació falla i sàtira fins límits insospitats. Traiem pit de les enginyoses i gracioses que són les nostres falles i també ho fem de la crítica satírica que envolten els caricaturescos ninots. Pot semblar que la teoria ens la sabem perfectament, però la pràctica?
Des de qualsevol percepció dels actors que hi prenen part a les falles açò és un fet establert en la festa —sempre parlant d’una forma generalitzada doncs som conscients que hi ha moltes excepcions—. La majoria dels artistes fallers primen el valor artístic, que en certa lògica és evident, però obliden per complet la part crítica, la satírica, inclús el mínim que puga conformar una escena graciosa amb un cert humor. Les falleres i els fallers consideren que el premi és l’objectiu principal, el premi de la falla ho és tot i, en conseqüència, els dóna igual el tractament crític del cadafal. I el col·lectiu faller, considerat com jutge i part, el que s’imposa les regles del joc, no és capaç de valorar la part de la crítica fallera i més, com que hem esmentat, com una raó de ser de la festa fallera.
Les falles, en el seu origen, eren crítica, esta era la part principal. Res importava l’acabat artístic de la “foguera monumental”. Res importava si els ninots estaven ben escatats o si les pinzellades estaven encertades. La intenció satírica era el que comptava. La interactuació dels pocs ninots d’una única escena amb l’assumpte més comentat de la barriada, el veí i les seues “interessants” relacions, el polític desvergonyit o qualsevol acte digne de ser criticat n’era allò que s’exposava a la falla. En el pas dels anys, aquell enginy anava farcint-se d’art, i tot gràcies als premis. Encetat el segle xx, apareix la falla artística on la crítica, la sàtira, l’aspecte humorístic, el sarcasme ben cuidat i altres consideracions gracioses que s’enginyen per denunciar el fet del barri o l’aspecte de la societat, assumeixen un segon esglaó en les preferències a l’obrar el cadafal faller.
I és que si analitzem els premis reservats per als cadafals fallers de Xàtiva —valdria per a qualsevol població on es planten falles organitzades—, veiem com destaca el premi de la falla i després apareixen una sèrie de premis que valoren la crítica: enginy i gràcia, millor crítica local, millor crítica fallera i millor escena de monument amés d’altres atorgats puntualment. La resolució d’este anàlisi ens constata allò dit anteriorment: hi ha un premi que valora la part artística de la falla i la resta de premis, que en qualsevol cas són considerats com menors, han estat creats per suplir allò que el primer no considera.
Este canvi en la concepció de les falles va generar l’aparició de professionals relacionats amb les belles arts, embrió dels artesans i artistes fallers. Fallers i artistes crearen un nou format de falla on predominava la part artística amb més volums, composicions i estètiques harmonioses i ninots amb acabats exquisits.
101
Tothom ha vist falles de pirates, sobre la mar, les quatre estacions, xinesos, bruixes, cuiners, indis i vaquers, romans, dimonis, el circ... Són temes de sobra coneguts per tots, on els artistes han acudit a una determinada civilització o cultura, a un gènere del cine o de la literatura inclús a una situació peculiar i històrica de sobra coneguda. L’elecció d’una temàtica ha condicionat directament el lema de la falla, i este ha justificat el coronament i la peça central del cadafal a més dels contracoronaments, en cas d’existir. El pas entre este cos principal i les escenes, en moltíssims casos, ha provocat una discontinuïtat. I és que sempre s’acompleix el mateix criteri jeràrquic de la disposició temàtica dels cadafals fallers: el coronament ens introdueix el tema, que sol tindre un caràcter seriós, elegant i refinat encara que a vegades recorre a la utilització de la caricatura. I per altra part, a les escenes és on apareix la part més grotesca de la falla i que, com comentem, no sol haver-hi relació temàtica amb el lema proposat.
I així ho demostren les vigents bases de la competició dels cadafals fallers de Xàtiva, les quals no contemplen, en cap dels seus apartats, valorar la part satírica, d’enginy i de gràcia dels monuments fallers. Acabat, modelat, pintura, risc i monumentalitat són els apartats a valorar pel jurat i que van estar establerts des de principis dels huitanta amb la celebració del III Congrés Faller. Des de fa temps, quan es concep la falla, allò que primer es pensa és en la part gràfica, aquella que donarà forma i volum. L’artista pensa en una creació proporcionada, en elements i figures que lluisquen gràcies als seus trets i corbes, i en un darrer moment s’afegeix —podríem dir, s’acobla— la crítica.
Evolucionar També és cert que en moltes composicions falleres es busca un tema que li done un fil conductor i es puga desenvolupar una escenografia uniformada. Estes falles tematizades han estat les que millor han funcionat, ja no només parlant de premis sinó de presència visual. Esta tipologia presencial també ha gaudit d’una major conjunció amb la crítica, doncs s’ha sabut explotar una temàtica (passatges, costums, construccions, etc.) i aplicar-la a una realitat actual amb els assumptes a exposar. Este pas és un dels més complicats dels artistes, guionistes i crítics però també és el més divertit atès que s’enllacen persones amb personatges i situacions amb imaginaris.
Com bé diu Alejando Lagarda, i respecte a allò comentat, ens diu que «l’originalitat del tema no ho és tot. El talent es demostra a través de com un tema, mil vegades vist, adquireix un nou sentit. A través de la seua caracterització i a través dels nivells de lectura que es poden establir a partir d’eixa immediatesa pel reconeixement del tema. Moltes vegades les falles es queden en la caracterització externa del tema perquè el remat siga més o menys vistós. No s’empren les possibilitats i la profunditat de l’argument per al seu desglossament en les escenes» (Lagarda, 2015b).
102
Tornar a l’origen
Algunes d’estes temàtiques, per una repetició constant, estan completament exhaurides. Resseguint a Lagarda (2015b), ens comenta que assistim a un procés d’endogàmia temàtica en les falles i el «problema no és tant que es repetisquen temes. De fet, grans artistes i creatius han emprat temes molt vistos en falles però han sabut donar-li un segell personal i diferenciador, que han convertit eixes falles en veritables icones, no pel tema però si pel seu tractament. Al cap i a la fi, en altres disciplines com la pintura o la literatura també existeixen els gèneres sobre la base de la temàtica o del discurs. I açò no els resta valor artístic».
Als ulls de tots està la mancança econòmica dels cadafals fallers, patida principalment en la part artística—en relació al volum i a la quantitat de figures, i que repercuteix directament sobre composició—. A esta s’uneix també una mancança de la vessant critica de les falles. Esta és la realitat actual. Llevat d’unes quantes falles, a tot a estirar la meitat de les dènou existents, estes plantegen una bona i acurada crítica atès que a la resta és latent una discontinuïtat entre el treball artístic de l’artista i allò que el poeta o guionista vol fer patent de forma crítica. Doncs es valora la part artística i s’acobla la crítica en un darrer moment, com comentàvem a l’inici. Açò els ocorre a quasi tots els artistes fallers, siguen forans —el desconeixement de la crítica local els podria exculpar— o casolans, exceptuant-ne alguns d’ells. Cal afegir la poca implicació —i podríem afegir poc o gens interès— dels components de les comissions falleres en la tasca de pensament i confecció de la crítica junt l’artista faller. Es pensa que la crítica només són els versets plasmats en els cartells explicatius, però no és així. La crítica és la l’elecció de temes d’actualitat; una interactuació entre els ninots o un diàleg entre ells; una bona escultura per tal d’identificar un personatge, bé siga pels seus trets característics o per l’exageració de moviments de sobra coneguts; una bona elecció de colors per destacar el tema o l’elecció d’una simple escenografia que ajude a reconèixer la crítica.
Aleshores, es necessita d’una evolució i una actualització de les temàtiques. Cal recercar nous temes sorgits d’una simple parida, d’un fet esdevingut de sobra conegut, una cançó, una pel·lícula, recorrent a l’imaginari valencià... o seguir les tematitzacions habituals però realitzant un tractament ben estudiat, no només quedant-se amb un coronament artístic sinó desenvolupant la temàtica a les escenes relacionant aspectes del tema escollit amb la realitat. Hem de fer com el teatre actual, que tracta temes de sobra coneguts però readapta el vestuari —en este cas dels ninots— i conforma una escenografia d’acord als temps que ens movem. Dins de l’elecció de temàtiques i crítiques, caldrà tenir en compte el tractament de temes transversals de la societat, doncs les falles, per la seua desimboltura festiva i el seu associacionisme, són un format que poden ajudar a generar valors en una societat desmotivada i, pot ser, maleducada.
103
El nivell poc crític o de baixa qualitat dels cadafals fallers, amb l’anomenada falla blanca1, es podria corregir i millorar amb la implicació dels membres de les comissions falleres en la confecció del guió i la crítica dels cadafals des del primer moment en què es contracta a l’artista faller, el qual vorà en bons ulls este tipus d’ajud. No es tracta en suplantar la funció de l’artista sinó el suggeriment i plantejament de temes susceptibles de ser tractats, la proposta de noves temàtiques o la modificació d’aspectes dels ninots i de les escenes. Per exemple, afegir un simple cartell o canviar l’objecte que suporta la mà d’un ninot pot canviar el sentit de la crítica. Per a moltes comissions falleres de Xàtiva no es suposaria cap de mal de cap, doncs ja demostren el seu enginy a les cavalcades del ninot, conformant temàtiques i crítiques de la desfilada. Només caldria traslladar els grups escènics a escenes, tot sota la direcció artística de l’artesà contractat.
èpoques daurades de la falla Molina–Claret (1999-2006) on els components fallers, Guillem Alborch i Ximo Roca, participaren en la confecció de la part crítica del monument aconseguint primers premis d’enginy i gràcia i de crítica local. També, a les darreres falles de Benlloch, s’ha vist la participació de gent de la comissió, com Javi Lara, implicant-se en la definició de les escenes i idees realitzades per Manuel J. Blanco. I com no, les darreres falles plantades a la demarcació de J. R. Jiménez. Els premis fallers de crítica ho avalen: diversos premis d’enginy i gràcia, de millor escena monument o de millor critica local.
A més a més, tenim clars exemples de què este duet funciona. Recordem una de les
Tot este acostament dels membres d’una comissió cap al seu cadafal faller, preocupats per l’elaboració de la seua crítica, fa que es fomente la participació. Com be diu, una vegada més, Alejandro Lagarda (2015a), «participar és conèixer, i conèixer és respectar».
Esta idea d’apropament de les falleres i els fallers vers el seu cadafal faller, és com una manera de tornar a l’origen, on els veïns —ara conformats en comissions falleres—, eren els que ideaven la falla i on el sentit de les falles, el crític i satíric, tornaria.
1. Gil –Manuel Hernàndez (2016) la defineix com «una falla que ha renunciat voluntàriament a qualsevol classe de crítica o intenció satírica. En realitat, pot arribar a utilitzar un to apologètic o laudatori posat al servei de l’exaltació d’elements identitaris o de personatges cèlebres a qui homenatjar. Com a màxim aspira a utilitzar un humor blanc i inofensiu, exempt de qualsevol connotació impugnadora o incòmoda, mostrant-se amable amb el poder, o subratllant l’estètica per l’estètica, alhora que es recrea en formes amables que desperten l’admiració popular per un preciosisme innocu o dolç, especialment si este rep el favor dels jurats qualificadors en els premis de falles».
A més a més, esta implicació sobre el cadafal faller podria anar més enllà amb la realització d’activitats complementàries. Resulta imprescindible que el llibre parle de la mateixa temàtica, doncs la publicació és una extensió del cadafal, amb el tractament d’esta temàtica amb l’ús d’altres recursos literaris i gràfics. I si es vol anar més enllà, es pot arribar a pensar en
104
una falla espectacle2, com allò que sempre han proposat a la falla Na Jordana de València.
Bibliografia Esbrí, I. (2015): “Na Jordana encén la falla espectacle”, Na Jordana 2015, AC Fallera Na Jordana, València, pp. 52-64.
A tall de conclusió
Hernàndez Martí, G. M. (2016): “La sàtira fallera: tots els colors de les falles”. http:// premsatiricaiculturapv.com/gil-manuelhernandez-i-marti-la-satira-fallera-tots-elscolors-de-les-falles/ [Última consulta: 8 de desembre de 2016]
Com indiquem al títol de l’article, retornar a l’origen de les falles significa participar en la creació del cadafal faller, ser actiu en l’elaboració de la crítica i ajudar a l’entusiasta artista faller. Este retorn no significa involució sinó tot el contrari. Ens farà evolucionar amb l’aportació de noves idees i temàtiques, o almenys, actualitzarem les ja familiars i de sobra conegudes.
Lagarda Pérez, A. (2015a): “La falla més falla”. http://unnouparot.hol.es/2015/04/la-fallames-falla/ [Última consulta: 10 de gener de 2016]
En tot moment cal considerar el fi de la falla, que no és més que el transmetre una crítica de forma satírica, bé siga política, social, econòmica o veïnal, entre d’altres. No podem valorar artísticament un cadafal sense tindre en compte els valors satírics que ens puga transmetre la pròpia morfologia i composició, el modelat i la pintura. No podem renunciar en cap moment a l’origen veïnal de les falles amb la seua mordaç crítica, i que al llarg de la història de les falles les autoritzats, la burgesia i els propis premis les han encaminat cap a una composició artística, substituint la sàtira per un humor i una gràcia, que a vegades, ens costa de trobar.
Lagarda Pérez, A. (2015b): “Falles, llocs comuns i endogàmia temàtica”. https://unnouparot. com/2015/10/24/falles-llocs-comuns-iendogamia-tematica/ [Última consulta: 10 de gener de 2016]
Rafa Tortosa García
2. Per a un major coneixement d’este tipus de projecte podeu consultar el treball d’Ivan Esbrí (2015).
105
Una festa viva Isabel M. Sรกnchez
106
L
tirarem coets i sentirem mascletades. Tot això no canviarà, són els pilars que sostenen la nostra festa. Però la forma de dur a terme les tradicions ha d’anar d’acord a la societat en què vivim. Les falles ja no són només una quadrilla d’amics, sempre xics, que es reuneixen al casal els divendres. Les comissions estan formades per homes i dones, xiquets i xiquetes en igualtat de condicions, on tots, independentment del sexe, contribueixen de la mateixa manera. Açò que ara ens sembla del més normal, abans era una bogeria. Aquests tipus de canvis són el reflex de la societat en la qual visquem. Les falles han de caminar al mateix pas que ho fem nosaltres.
es falles, una festa que ve de tradició, i, alhora, està viva. Les falles barregen dues parts molt importants de la nostra identitat. Són un reflexe del passat, del què érem. Són un emblema dels valencians, de les nostres tradicions i de la cultura que ens envolta. Són un símbol dels nostres avantpassats. Però les falles no viuen en el passat, viuen en el present. Per tant, han d’avançar de la mateixa manera que avança la societat en què vivim. Per descomptat, muntarem un monument al carrer per cremar-lo el dia 19 de març; desfilarem amb la nostra indumentària darrere dels nostres estendards; oferirem les flors a la Verge i traurem en processó a Sant Josep;
I així és. Les xarxes socials són un clar exemple
107
108
de que les falles s’emmotlen als recursos actuals. I així ha de ser. Anys enrere els esdeveniments es comunicaven mitjançant carta postal. Quan arribava una carta a casa amb el segell de la falla, significava que alguna cosa important s’acostava. I açò, que fa uns pocs anys era l’habitual, s’ha convertit en prehistòric. Els fallers fem ús d’internet amb els nostres smartphones com una ferramenta més. Les xarxes socials s’han convertit en les nostres aliades per informar-nos, pràcticament en l’acte, de totes les novetats.
s’ha convertit en un llast del passat, ens mostra que encara hi ha molt de treball per fer. Hem d’aprendre a mirar cap endavant i veure noves possibilitats per millorar la nostra festa. Perquè els canvis, si es fan, són per anar sempre a millor, o això s’intenta. I és clar que les falles tenen dues cares: la més tradicional, la que conserva l’essència del què érem i els nostres avantpassats; i l’actual, mitjançant la qual intentem que la festa cada vegada siga més gran amb els recursos que ens ofereix la societat on vivim.
Ha canviat la forma de comunicar-nos, però hi ha coses que, no se sap ben bé per què, costen més de modificar. Hi ha símbols que en un moment donat potser tindrien el seu sentit, però en la actualitat son prescindibles. Als orígens, hi havia diferents càrrecs representatius, però, de la mateixa manera que en l’actualitat, l’únic que tenia força era el de fallera major. Però també hi havia fallera del foc, regina de la simpatia, regina de la flor.. càrrecs, la majoria dels quals, perderen sentit molt ràpidament, encara que un d’ells avui en dia perdura a algunes de les comissions de la ciutat. No se ben bé per què, el càrrec de fallera del foc no va morir al mateix temps que ho feren el de la regina de la simpatia o de la flor, ja que als seus orígens la dona que ostentava aquest privilegi no cremava la falla. Bé, als orígens de tot, la fallera major tampoc la cremava (d’això ja en parlarem amb més profunditat), així que el càrrec de fallera del foc es va mantindre, es va convertir en el consol de la què deixava el càrrec de fallera major. Aquest càrrec, però,
Perquè la festa de les falles està viva.
Isabel M. Sánchez
109
JosĂŠ Luis Lagardera Ventura Periodista i faller
110
A
I si en realitat sou conscients de que estan ahi, haurà estat gràcies al boca-orella o a que us ho ha contat algun membre d’aquestes organitzacions. Hui en dia, saber comunicar ho és tot. I respecte a aquest punt tenim exemples en els que podem fixar-nos i altres que deurien posar-se mans en l’obra per tal de millorar el seu posicionament social.
Xàtiva som polifacètics. O com altres dirien... Ho volem tot! Aquesta ciutat pot presumir de tindre un fum d’associacions, que toquen tots els àmbits del nostre dia a dia. El ventall de possibilitats és gran. Encara hui, malgrat la crisi que hem hagut de suportar en els últims anys, moltes xativines i molts xativins han subsistit per poder seguir formant part d’una comissió fallera, d’una comissió de festes o d’una confraria, d’una associació comercial...
Si ens fixem en l’apartat empresarial, a la nostra ciutat tenim dues associacions: Adexa i Xacex, que s’encarreguen de realitzar activitats comercials al llarg de tot l’any, com per exemple la Fira outlet, concursos d’escaparatisme o d’arròs al forn, cursos enfocats en diferents vessants com la gestió d’al·lèrgens i intolerants, la manipulació d’aliments o els avantatges del vídeo en l’estratègia de les xarxes socials, jornades sobre solucions pràctiques al tancament comptable i fiscal... Sens dubte, són l’exemple perfecte de com s’ha de comunicar una associació. Ambdues tenen una pàgina web que actualitzen assíduament, i estan molt presents en les xarxes socials. Sense anar més lluny, Adexa compta amb vora 3.000 ‘m’agrades’ a Facebook, mentre que Xacex també en té uns 1.500. Són molt bones xifres tractant-se d’organitzacions locals. A través d’aquestes plataformes, promocionen les seues activitats i tenen un contacte directe amb els usuaris, per tal de resoldre dubtes o de mantenir una conversa. D’altra banda, és ben cert que seria una bogeria que aquestes associacions no destacaren en aquest aspecte. Si no ho fan aquelles que es dediquen al comerç... quines han de fer-ho?
Si entrem a la pàgina web de l’Ajuntament de Xàtiva podem descobrir, amb sorpresa, que a una ciutat com la nostra, que no arriba als trenta mil habitants, existeixen més de dues-centes associacions. El que vindria a ser, més o menys, una associació per cada 150 habitants. Però no s’esglaieu amb aquesta dada, moltes d’elles responen a un patró comú: comissions falleres, associacions de veïns, equips esportius, AMPA dels distints col·legis, associacions comercials, culturals o relacionades amb l’àmbit sanitari o de malalties, confraries de Setmana Santa... A Xàtiva tenim un fum d’alternatives, però... sabem comunicar-les bé? N’estic segur de que molts de vosaltres no sabíeu que a la nostra ciutat hi ha una associació de recolzament a la lactància materna (Amamanta), o un club de patinatge o de scalextric, o una associació de la que formen part els tallers de reparacions de vehicles, o de boixets, o d’immigrants búlgars, o de maquetistes o de sords a la Costera...
111
aconsegueixen molts èxits, però estaria molt bé que es comunicaren molt millor per tal de sentir-nos plenament orgullosos d’ells.
Potser molta gent no ho sap de bestreta, però els equips esportius també estan constituïts com a associacions, per tal de beneficiar-se d’ajudes i subvencions municipals i poder seguir així desenvolupant la seua activitat. A Xàtiva, a més, podem gaudir d’una gran diversitat en aquest aspecte però, com en tot, hi ha esports que saben aplegar als ciutadans i d’altres que romanen en l’anonimat. Evidentment, hi ha que tindre clar que els esports majoritaris tenen el recolzament social, i això, per començar, ja és molt. Posem alguns exemples. A la nostra ciutat, des de sempre, ha tingut molta importància el voleibol, i això es tradueix en un gran seguiment per part de xativins i xativines. Les dades diuen que vora un miler de persones segueixen els seus passos a Facebook, i a twitter tenen més de 1.200 seguidors. D’altra banda el Nou Bàsquet Xàtiva presumeix de més de 670 seguidors a Facebook i uns 750 a twitter. També tenen certa notorietat en la nostra ciutat l’handbol (825) i el bàdminton (200), i com no l’atletisme (uns 1.250 m’agrades) i la gimnàstica rítmica, que també ens han donat moltes alegries. Altres, estan fent ingents esforços per fer-se veure. És el cas de l’esgrima, que malgrat que no té eixa presència que sí tenen altres esports a les xarxes, ha tractat de donar a conèixer aquesta modalitat amb exhibicions en les dues darreres Fires d’Agost i altres activitats esportives que es celebren a l’Albereda al llarg de l’any, destacant l’esforç del seu professor i tirador John Jakelsky. Tenis de taula, natació... és tan gran la llista que cal fer un esforç per tal d’aparèixer als dispositius electrònics de la gent. Perquè els nostres esportistes
Altre tema són les confraries de la ciutat. La Setmana Santa xativina, d’Interès Turístic Autonòmic, té una gran tradició, però rarament coneixem les associacions que les composen a través de les xarxes. Moltes sí tenen pàgines a la xarxa social Facebook, però la veritat es que aquestes estan inactives des de fa temps. És el cas, per exemple, de l’Ecce Homo, que no publica des de l’any 2013, o de la Camilla i el Cachorro, que sols compten amb grups públics de “amics de...”, en els que sols se n’adonen del que es cou els membres d’aquest. La diferència la posa la Confraria del Sant Sepulcre, que compta amb més de 1.000 amics a Facebook i realitza actualitzacions de forma continuada. A més a més, és cert que la Germandat de Confraries disposa d’un blog comú, en el que es col·loquen les notícies més importants i també la informació més rellevant, com el calendari d’actes. Molt diferent és el cas de les Falles de Xàtiva. Per fi, fa ja quasi un parell d’anys, vam aconseguir que totes les comissions de la ciutat s’obriren un compte de twitter, per mantindre informats a tots els fallers i al mateix temps, a la resta de ciutadans de tot el que passava al voltant d’aquestes. No obstant, però, és cert que algunes falles fa temps que no publiquen res, pel que s’han quedat en un cert estat d’abandonament. Passa, per exemple, amb la Falla Verge del Carme (des de desembre de 2013), Sant Jaume (juliol de 2016) o Corts
112
aquestes. És el cas de les accions que realitzen, per exemple, a la protectora d’animals, o a Gent de la Consolació, o a l’Associació de Lluita contra el Càncer. I està molt bé que siga així, perquè no som conscients de la important tasca que desenvolupen en nom d’una causa tan noble com els animals desprotegits, les persones que ho passen mal, o les que pateixen aquesta maleïda malaltia.
Valencianes (última piulada pròpia també en juliol del passat any). Des d’ací anime a aquestes (i a la resta de falles) a no deixar de la mà aquesta eina tan potent de comunicació de tota la tasca que fan al llarg de l’any, que no és poca. El contrapunt el posen altres comissions com aquesta, la Falla Espanyoleto, o Sant Jordi, o Joan Ramon Jiménez, que sí tenen una activitat constant per tal de fer arribar a tothom el seu treball. I per descomptat, no puc deixar de parlar del compte de la Junta Local Fallera, que al remat representa a totes les falles de la ciutat. Un aparador que ja compta amb més de 1.500 seguidors en el que es donen a conèixer totes les activitats que es realitzen en nom d’aquest col·lectiu, i que també serveix d’altaveu per a les distintes comissions de la ciutat. No obstant, però, les xarxes socials i les pàgines web no són les úniques ferramentes que poden emprar les associacions xativines per a donar-se a conèixer. Comptem també amb el paper que representa la premsa de Xàtiva, on sovint apareixen notícies d’interès sobre
En resum, a Xàtiva tenim un gran nombre d’associacions, el que destaca la importància de la nostra ciutat, però moltes d’elles és com si no estigueren. I és cert que algunes es resolen bé i prefereixen viure a les ombres de l’anonimat, però aquelles que de veritat s’han constituït per alguna finalitat concreta, i que necessiten el recolzament de la gent, han d’aprendre a ferse veure. Perquè una associació invisible, per necessària que siga, no existeix.
José Luis Lagardera Ventura
113
Impacte economic de les falles de Xativa Kike Vaquer & Alberto OrdiĂąana
114
L
es falles són a Xàtiva des de fa més de 150 anys, i la repercussió de la festa fallera es veu pertot arreu quan arriba la setmana fallera, amb gent vestida amb la indumentària tradicional, soroll, música, olor a pólvora, monuments al carrer, etc… El que no es veu es tota la feina que, desinteressadament i sense cap ànim de lucre, es fa al llarg de tot l’any i que té com a colofó l’esmentada setmana de falles.
la nostra ciutat si no existiren les falles? Ens hem fet aquesta reflexió, raó pero la qual hem buscat informació, i, curiosament, a hores d’ara, no hem trobat res.
A més de la vessant social i cultural de la festa, les falles repercutixen tan directa com indirectament en l’economia de la nostra ciutat.
Volem fer constar que les dades que a continuació es mostren s’han obtingut segons les consultes realitzades a comissions falleres, Junta Local Fallera, a fallers, a falleres i a diverses fonts que ens han pogut aportar informació al respecte per tal d’aconseguir uns
Per aquest motiu, donat que no hi ha dades al respecte, hem considerat que seria interessant, tant per al col·lectiu faller com per a la societat xativina, fer el primer estudi de l’impacte econòmic de les falles a Xàtiva.
Quants diners mou el col·lectiu faller? De quina manera, econòmicament parlant, ho notaria
115
Impacte econòmic de les falles a Xà tiva
116
resultats que siguen el més aproximat possible a la realitat.
les que inclouen els monuments, la música, la pirotècnia, etc…
Primerament, d’acord amb les últimes dades recollides al cens de la Junta Local Fallera, el cens faller a la nostra ciutat està constituït per 2.497 fallers i falleres, dels quals 1.640 són adults i 857 xiquets i xiquetes, repartits en 19 comissions falleres, el que suposa quasi un 10% de la població total de Xàtiva. El nombre de fallers i falleres ha augmentat als darrers anys de forma constant.
Cal tindre en compte la partida dels ingressos que obté el sector de l’hostaleria, atés que aquestos ingressos augmenten durant la setmana fallera per l’arribada de turisme, i, a més, pels xativíns, fallers i no fallers, que gasten en restaurants, cafeteries, i demés locals d’aquest sector durant la setmana fallera. Caldria considerar unes dades que no apareixen en la taula abans detallada. Es tracta de la gent que viu d’aquesta festa: indumentaristes, coeters, artistes fallers, músics, fotògrafs, floristes, mitjans de comunicació, gent que es contracta al sector de l’hostaleria en la setmana de falles, etc…, llocs de treball que existixen gràcies a les falles.
Els resultats obtinguts són els que es mostren a la taula de la pàgina anterior. Aquesta quantitat total es suportada principalment d’una forma directa pels fallers i falleres, aportant les quotes a les seues comissions, que, segons els nostres càlculs, comptant adults i infantils, suposa una quantitat superior als 800.000,00 €. D’altra banda, les comissions tenen altres formes d’obtindre ingressos, com, per eixemple, xiringuitos instal·lats a la Fira d’Agost, loteries, rifes, publicitats, cavalcades, premis obtinguts, subvencions, etc…
Bibliografia Barber Peiró, J. Impacte econòmic de les Falles d’Alzira. Junta Local Fallera d’Alzira. 2015. Censos fallers. Junta Local Fallera de Xàtiva. 2016. Interagrupació de les Falles de València. Estudio del impacto económico y social de las Fallas en la ciudad de Valencia. 2008. Memòria econòmica anual. Junta Local Fallera de Xàtiva. 2016.
La indumentària fallera representa una despesa important per als fallers i falleres, la qual, addicionada a les despeses de les falleres majors de les comissions, falleres majors de Xàtiva, acompanyants i dames d’aquestes, la quantitat ascendeix a més de 560.000,00 euros.
Kike Vaquer & Alberto Odiñana
En la taula exposada, s’observa que les partides més importants de les depeses, a banda de la indumentària esmentada anteriorment, són
117
Jordi Maravilla Administrador del Blog Corredor de Falles
118
E
els seus poders. Quan el nostre dret a fer el que satisfaça els nostres desitjos és elevat a categoria d`autoritat central, aleshores es donen les condicions de la supervivència i felicitat. Hobbes ho anomena Contracte Social, pel qual l’estat de naturalesa es transforma en societat civil. El primer document conservat que parla de falles és una prohibició per part del poder el 1740, una dinàmica aquesta que continuaria fins pràcticament el segle XX, acompanyada d’una estricta censura que començava a demanar prèviament els esbossos per autoritzar o no la falla.
s diu que un Estat ha estat constituït quan una multitud d’homes convenen i pacten, un amb cadascun, que a un home o assemblea d’homes se’ls atorgarà, per majoria, el dret de ser el seu representant. Cadascun d’ells ho fa per viure plàcidament i ser protegits contra altres homes. Leviatan, Cap.XVIII. Thomas Hobbes, fou el primer filòsof que aplicà els supòsits bàsics de la ciència del segle XVII al comportament humà. La seua filosofia moral estava directament relacionada amb la seua teoria psicològica, amb una concepció mecanicista de la motivació humana, afirmant que els fenòmens mentals no són més que moviments fisiològics. Per ell, les accions voluntàries serien una varietat d’emocions animals anomenades esforços o predisposició. Els desitjos s’iniciarien mecànicament per estímuls sensorials, augmentats per l’acció de la imaginació i la memòria a l’igual de les aversions.
La política evolucionava, les falles també. La burgesia aconseguia imposar el seu desig, assentant el liberalisme econòmic i polític al llarg del s.XIX, però ensopegava amb pràctiques populars com les falles que no combregaven amb els objectius d`eixes noves autoritats, com tampoc ho feien amb les anteriors. Malgrat la profunda aversió que els produiria la sàtira fallera, miraren de reorientar la seua política envers elles, passant de la tàcita prohibició a una més versàtil política de pal i safanòria, fent un gir ja al segle XX, amb la concessió dels premis, tant als cadafals com als llibrets, en un intent de dirigir o redefinir un festeig molest en una festa més culta i burgesa, o siga, com ells.
Avaluar objectes o accions com a bons o roïns, no dependria sinó dels desitjos o aversions de cadascú, per tant els valors serien transitoris, perquè el desig per un objecte pot canviar a indiferència o fins i tot aversió. L’altra característica de la teoria psicològica de Hobbes és que la naturalesa humana es egoista, per a l’home el poder és un mitjà per arribar a l’objecte de desig, afirmant que en un estat natural, els individus són aproximadament iguals en els seus poders físics i mentals.
El procés començà a València entre 1900 i 1927, on començaren a assajar els nous mecanismes de control social d’una celebració que no parava de créixer, principalment perquè servia de consens entre els defensors del Carnestoltes pagà, o la Setmana Santa i el Corpus de tarannà religiós. La pretesa espontaneïtat de les falles
També pensava que la raó apuntava a la cooperació col·lectiva voluntària com a forma més efectiva que els individus utilitzaren
119
es convertia ja aleshores en mite, en el qual en uns suposats e idíl·lics orígens de plena llibertat, els primers fallers plantaven lo que els donava la gana, on els donava la gana. Probablement aquells pioners o pioneres, eren socialment o, millor dit, estamentalment irrellevants i per tant inofensius, tot i resultar molestos al poder.
dels estaments públics per part d’una festa que a València ja havia arribat a la consideració de festa major de la ciutat a finals dels anys 20. El període comprés entre 1939 i 1975 fou el de la redefinició del Comitè Central Faller en Junta Central Fallera, fent-la encara més intervencionista, mentre que es multiplicaven per tot arreu noves juntes locals, com Alzira, Sagunt, Torrent i un llarguíssim etc. Amb la transició, vista des de l’actualitat, s’originaren molts canvis que si be no donaven resultats immediats ni a mitjà termini, si ho feren en dates recents. Les falles, sobretot a València, foren escenari de lluites partidistes molt intenses en un moment de forta desagregació social, i en el que gràcies a eixa polarització política, alguns fallers pujaren en la política i viceversa. Era una nova dinàmica; en menys de cent anys s’havia passat de la prohibició total a la permissivitat controlada, i ara a la promoció per a guanys personals, és a dir, de l’aversió al desig per tal d’aconseguir el poder.
Al llarg del s.XVIII i el XIX amb l’augment i persistència dels emplaçaments fallers, més el de la literatura fallera, unit al descens del analfabetisme, mutaren aquells inofensius i arcaics fallers en un subjecte cada vegada més pertorbador per als dirigents polítics, sobretot a l’últim terç del s.XIX. La instauració del Sufragi Universal i l’extensió geogràfica de les falles fora de València, per Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira o Torrent, començaven a alterar la pau, aconseguida pel recent Contracte Social, que suposava el Sistema Polític de la Restauració. No obstant, llevat del famós cas de la falla de la Creu del Matrimoni de Bellver a Xàtiva i algun díscol més, no sembla que el poder polític tinguera massa maldecaps en aquesta primera etapa fallera comarcal. El primer assaig efectiu del que ja s’estava fent a València des del 1901, vingué als anys 30 i foren de nou les poblacions que ja havien plantat abans com Gandia o Xàtiva amb les primeres juntes locals, però sobretot Borriana, les primeres poblacions on es va practicar l’intent d’inclusió d’un col·lectiu fins aleshores un tant àcrata, on des del principi l’Ajuntament organitzà directament la festa. Passada la guerra civil espanyola, la postguerra suposà un graó més en el control
Sovint s’ha acusat a les falles d’immobilistes front al dinamisme de la societat en general, però s’ha advertit que han anat parelles als esdeveniments polítics, encara que controlada per aquells últims fins a cert punt. Si en el franquisme la festa no va patir grans canvis o van ser molt graduals, amb la transició el ritme s’accelerà considerablement i tornà a un ritme més lent amb la consolidació de la liberal-democràcia. Sempre que la situació econòmica ha sigut benigna, s’ha caracteritzat per l’estabilitat i una menor rapidesa, mentre que la creativitat ha aflorat quan les coses han anat empitjorant en la vidriola, factors absolutament universals a la història mundial. 120
Han ocorregut nous fenòmens, com l’intent
La majoria de Juntes Locals Falleres han
de creació d’una Federació de Falles de la
desenvolupat un model híbrid, en el que
Comunitat Valenciana als anys 90, impulsada
malgrat la dependència econòmica real dels
per Juntes com les d’Alzira, Gandia, Cullera,
respectius consistoris locals, gaudeixen d`una
Carcaixent..., i que es va quedar en no res
certa llibertat administrativa. Existeixen
a l’inici del nou mil·lenni, però de l’arbre
múltiples variants, des de la peculiar situació
d’aquell ambiciós i potser utòpic projecte,
bipolar de Borriana amb dos organismes
caigueren llavors que germinaren noves
autònoms, d`una banda la Junta Local Fallera
estructures, més reduïdes però igualment
i d’altra la Federació de Falles, passant per
innovadores, com la Federació de Falles de
situacions com les de Xàtiva o Alzira, on
Gandia, el primer cas d’una Junta Local Fallera
una assemblea de presidents trien el nou
independent del poder polític o pràcticament
president -a Gandia per exemple ho fan des
-ja que per llei reben subvencions, i han de
de fa molt poc per sufragi universal faller- el
demanar permisos per a plantar falla, fer actes
qual tria el seu equip, a Torrent el president
als carrers, etc...- però han consolidat una
és triat per l’Alcaldia i els fallers ho fan amb
estructura molt al marge de la política local,
el vicepresident i altres càrrecs com en una
almenys molt més que la resta.
llista electoral,... 121
raó, allà pels finals dels 80 el president era el regidor de festes.
Ja hem vist breument quines han sigut, a grans trets, les relacions entre política i falles, una coexistència difícil (i fins i tot conflictiva en moltes ocasions), però cap on s’encaminen ambdues. En primer lloc hem de situar-nos en la situació present, un context de forta crisi, de la qual, com ens ha ensenyat la història, s’entra d’una forma i se’n ix d’una altra. Evidentment les falles formen part d’eixe conjunt social, i ja no tindran el mateix govern ni la mateixa relació amb la política. A curt termini, no sembla que es torne a models anteriors ni d’anarquia total com abans del s. XX, però tampoc sembla que l’estructura actual tinga més recorregut.
Els dirigents polítics erigits en representants d’eixe antic estat natural que anomenava Hobbes, toleraven la festa, però exercien una total tutela. Aquesta trajectòria finalitzà l’any passat, quan es va votar en un plenari per unanimitat, a proposta de l’equip de govern, que els fallers triaren el seu president. Per què aquest canvi? Per què als anys 80, amb el mateix partit polític en el poder, no es volia soltar el mos i ara sí? L’única resposta que se’m ve al cap és que abans, els poders polítics locals podien assumir la gestió d’unes àrees que ara els resulten feixugues i, per tant, tracten de descentralitzar la gestió de serveis públics que no són prioritaris, com una festa, en comparació a altres com la sanitat, la educació o la seguretat. No ha sigut la insistència dels fallers, sinó l’evolució econòmica la que ha propiciat el canvi. I em deixava les postres per al final: Junta Central Fallera de València. Quina serà la seua evolució? Pot continuar amb la seua política imperial? Podrà assumir l’Ajuntament de València la seua gestió en el futur? Com tothom sap, la presidència de Junta Central Fallera és ocupada pel regidor de festes de torn, el qual, si bé ha de ser faller, forma part d’una llista electoral i per tant no es votat pels fallers i falleres. L’actual president ha promés que es canviaria el sistema en el futur, però de moment quasi a mitja legislatura tot continua igual.
El cas d`Algemesí com a paradigma de la possible evolució. Algemesí, més coneguda per la seua festa de la Mare de Deu de la Salut, Patrimoni de la Humanitat des del 2011, o per la Setmana de Bous, constituïda com un dels màxims referents en quant a ramaderies a nivell estatal, té en les falles una festa important -fins i tot amb importants artistes- però òbviament en un segon plànol. Cal remuntar-se al 30 de març de 1944 quan l’ajuntament decidí no concedir el dret de plantar de nou falla a una renascuda Falla de la Plaça del Mercat, per entendre la situació d’eixe moment. Cal dir-ho sense filtres, la política pesava aleshores molt més que ara, i durant quasi trenta anys no hi hagueren més noticies fins que s’autoritzà la plantà de la Falla Plaça del Cabdill de 1974. Dos o tres anys després, es fundava la primera Junta Local Fallera d`Algemesí. Desconec si en els seus inicis fou així, però, des de que tinc ús de
Noranta mil o cent-mil fallers i falleres -comptant els infantils- són, o poden ser, molts
122
no el coneguem ni tu ni jo, estimat lector, i com deia José Mª Garcia en el seu programa radiofònic esportiu, qui tot ho decidirà serà:
vots, en una ciutat d`uns vuit-cents mil habitants. Per tant la política ho tindria claríssim en seguir amb el mateix model. Ara bé, podrà seguir fentho amb un endeutament creixent? Tot indica que, en primer lloc, Junta Central Fallera hauria de replegar els seus marines de les seues bases més allunyades si l’Ajuntament decidira retallar-li pressupost. Ara mateix l’atur està en un 17% a la ciutat de València, exactament igual que quan entrà el nou govern municipal. Si continua així la situació, són faves comptades.
El tiempo, ese juez implacable que da y quita razones. Y pone a cada uno en su lugar
Bibliografia SARAVIA, GREGORIO. Thomas Hobbes y la filosofía política contemporánea. Carl Schmitt, Leo Strauss y Norberto Bobbio. Editorial Dykinson. Madrid, 2011.
El que no sembla tant clar és que els polítics del Cap i Casal i altres ciutats falleres importants com Alzira o Sagunt vullguen deixar de gestionar un àrea que els dona molt de prestigi social i sobretot és garant d’una Pax Social que polítics d’altres latituds desitjarien en contextos tan tensos com els actuals, perquè no oblidem que l’enginyeria social ja la van inventar els romans, amb allò del Panem et Circenses i el romà que viu feliç, tributa feliç i no critica. El desig o l’aversió de la teoria psicològica de Hobbes són motors sí, però condicionats per una base econòmica.
HOBBES, THOMAS. Leviatán o la materia, forma y poder de un estado eclesiástico y civil. Alianza Editorial. Madrid, 2009.
Jordi Maravilla Herraiz
El futur de la coexistència entre les falles i la política sembla que estarà més condicionada que mai pel factor econòmic, que probablement decantarà la balança cap a una major independència fallera o una continuació de la situació actual. Vist des de la perspectiva actual, veig molt complicat un retorn a situacions on els poders públics s`ocupaven de tot, i no és un desig personal, sinó una hipòtesi fonamentada en l’observació dels fets esdevinguts al llarg del temps. El futur
123
Francesc J. Vila
124
Q
ideològicament parlant. I una pensada ràpida i no molt meditada ens pot portar a visualitzar les llistes electorals i trobar-ne membres del col·lectiu faller, com no podria ser d’altra manera –no sé si amb la mateixa representació de les forces polítiques del consistori al món faller, encara que pense que no–. I no sols a les darreres eleccions municipals. Algunes comissions sí que han suposat un nutrient prou significatiu d’alguna llista. A la vostra comissió en sou conscients, i no en una única llista electoral.
uasi res diu el titolet, i no per l’originalitat del mateix. Ací ho tens, apanya-te-les. Per on tirar? Si qualsevol paper escrit és córrer un risc, quan et referixes a les falles i als fallers dins d’un àmbit faller, i si no es fa amb un ànim laudatori, suposa un exercici d’alt risc i si, a més... No crec que calga continuar. I tot això encara que sols es pretenga deixar escrites algunes reflexions. Idees subjectives i discutibles, ben cert; encara que, més que exposar la pròpia opinió, l’objectiu siga iniciar un debat, una reflexió, que lògicament ha de ser col·lectiva. Tant si fa. Bé, ara ja està. Anem per feina.
La presència de la crítica política als monuments. N’hi ha, clar. Més d’un treball se n’ha fet amb un estudi detallat de les diferents èpoques i com ha anat evolucionant aquesta crítica. Un aspecte que, cal dir, ens servix al mateix temps de testimoni d’època, una manera de plasmar la realitat de cada moment. Crec que ningú discutix que les falles beuen de la política i l’utilitzen en els seus monuments. Qui no ha sentit parlat dels ninots dels polítics? Ninots de cartó pedra, ací. Altra qüestió és si es tracta d’una crítica sense crítica.
Falles i política, tal vegada siguen dos conceptes que han estat connotats, amb raó o sense, molt negativament. No crec que una reflexió de caràcter lingüístic siga l’esperada des de la comissió del llibre. La política municipal vers la festa fallera. L’opinió dels distints partits polítics la podem conèixer en altres fòrums. A més, no he repassat, per què ens hem d’enganyar?, la presència als diferents programes electorals de llurs propostes sobre la festa. Fins i tot, desconec si n’existia cap, de proposta; alguna referència segurament hi hauria, és una bona borsa de vots. Bé, continuem endavant.
La influència del poder, municipal en aquest cas, en el desenvolupament de la festa o, en concret, l’orientació sobre els dirigents fallers des de la màxima institució local. Podria ser aquest l’aspecte desitjat? Al Cap i casal és evident d’acord amb tota una tirallonga d’articles on podem trobar la denúncia de la instrumentalització de les falles. I això no és cosa d’ara. Segons Gil-Manuel Hernández, en un article que podríem considerar de la nova fornada, després d’assenyalar una retafila bastant llarga de fets, indica que «els
La participació de fallers en organitzacions polítiques. Tampoc he realitzat una anàlisi sociològica ni un estudi estadístic però a un col·lectiu que suposa, aproximadament, el 10 % del total de la població xativina, de tot hi haurà,
125
exemples es poden multiplicar ad infinitum»1. Fuster, quaranta anys fa d’això, ja afirmava: «Em basta la constatació d’aquesta obvietat [referint-se als mítings dels successius alcaldes a l’acte de la crida –i això que no aplegà a conéixer-ne cap de Rita, qui no sols va fer el caloret] per a refermar-me en el meu argument: la politització de les falles des de les coves de l’Ajuntament»2. A Xàtiva no és tan evident, «en els pobles és una altra cosa», tornant al Fuster citat, o que hom no és suficientment observador o, per acabar amb el pobre Fuster, els de base «a penes s’han adonat del parany
en què han caigut». Crec que dependrà molt del tarannà de l’equip de govern, de les dues institucions. Supose que si un dirigent al mateix temps és treballador de l’Ajuntament, tal vegada no caldrà que li digueren allò de «No cal que et diga res, no?» però sí que podria estar, de manera conscient o inconscient, sobre la ment dels dirigents. Però d’allò de l’autocensura de l’ésser humà o com vulga anomenar-se aquest tipus d’actuacions podrien donar per tota una tesi doctoral. Sí que s’és conscient que se’ls ha fet aplegar, en temps allunyats de l’actualitat, davant de la magnitud de la programació que s’estava enllestint per part de l’ens organitzador, que estava molesta la Casa gran. No obstant açò, i si la memòria no em traïx, alguna foto recorde davant de les
1. «Falles apolítiques?», Levante, 6 de març de 2012 2. «Política i falles», Tele/eXprés, 26 de març de 1976 [en traducció d’Emili Navalón].
126
afirmà al seu llibre Política: «l’home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident». Així que, quan més d’una vegada proclamen sense complexos que les falles «no entienden de política» estan fent una declaració política. A més, d’acord amb Ferran Garcia3, no estaria de més recordar que algunes de les tradicions falleres de tota la vida (ofrena de flors, premis de falles, romeria..., per citar-ne tan sols unes poques) van nàixer no fa massa temps, i algunes en un context polític i social molt determinat, a fi, precisament, d’introduir canvis en un model de festa que no era del gust del poder polític del moment». Eixe context del qual es parla és el de la dictadura franquista... i els actes podrien ser perfectament els del programa de l’exercici actual.
obres de l’actual Gran Teatre. Poca cosa més. Que la dependència econòmica estreta molt els llaços?, es podria al·legar de manera clara. Bé, la solució també estaria igual de clara: que la pressió no fora tanta amb la recerca d’una certa independència econòmica, és a dir, que un percentatge significatiu del pressupost de la JLF no depenguera directament del consistori, com ja ha passat. Allò dels recursos propis, ja sabeu. Però, què us he de dir que no conegueu? Així que sols ens queda parlar de falles i política, però en sentit ampli, o estricte, segons es vulga. «La política (del grec πολιτική ‘política’, i aquest de πόλις ‘ciutat’) és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat», és allò que ens diu la santificada Viquipèdia. Si volem una font més, diem-ne, tradicional –com que estem parlant de falles, per aquells que no veuen entrada de la modernitat a les arrels–, el diccionari en paper de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua, a la seua 3a accepció, ens diu: «Manera d’actuar en un assumpte». També ens servix. Allò clar és que, com que la paraula prové del grec πόλις –polis, ciutat–, la política és, etimològicament parlant, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seues preocupacions, en aquest cas, tot el que fa referència al col·lectiu faller i la festa fallera, a la manera d’entendre-la. Per tant, no es pot deixar d’afirmar que les falles són, i han de ser, intensament polítiques. Com qualsevol activitat humana, clar que sí. Ja Aristòtil – sempre queda bé la citació d’un filòsof, encara que segurament ho diguera en altre context–
No caldrà recordar que la festa fallera naix històricament com a manifestació de crítica política de les classes populars; com un contrapés de la política sempre ha estat la sàtira política. I així ha de ser. De fet, les falles no necessiten menys política sinó que, com afirma Jesús Pérez Llorca, president de l’ADEF, «[les falles] poden ser una bona eina política perquè són part de la societat civil, poden ser interlocutores i articuladores de societats, però de baix cap a dalt, que és la política bona. El problema és quan passa a l’inrevés, quan s’utilitza eixa xarxa per estendre consignes i convertir al faller en una espècie de peó del joc polític. I això en molts moments, per 3. «Falles políticament correctes», REF, núm. 5, 2000, p. 13.
127
128
falta d’una cultura democràtica, ha passat, i les falles de vegades s’han deixat utilitzar»4. Que eixe siga l’objectiu dels membres del col·lectiu faller, no caure en la politització ni en la instrumentalització de la festa, sinó que les falles continuen sent part exclusivament de la societat civil valenciana. Politització de la protesta veïnal, contra la veïna? No ho sé, el que sí que està clar és que la relació amb el veïnat també és una manera de fer política. La política ho és tot, una manera de fer les coses, com ja hem dit.
la Humanitat –una declaració política?- caldria no oblidar que una de les coses que obliga aquest nomenament és conservar els trets propis, identitaris: difusió d’una cultura... Això s’anomena política cultural, no?
Francesc J. Vila
En fi, ara que ja són Patrimoni Immaterial de
4. Estret d’una entrevista de Verónica March al llibre de 2015 de la falla Plaça Cervantes de Paiporta.
129
Entrevista a Gil Manuel Gil Manuel HernĂĄndez Alberto OrdiĂąana
130
P
procés s’han sentit moltíssims arguments a favor i en contra de la declaració de les falles com Patrimoni Immaterial per la UNESCO, per això ens agradaria mostrar “la veritat” o al menys poder parlar en un dels iniciadors d’aquest reconeixement.
er a qui no conega a Gil-Manuel Hernández, podem dir que és un dels més grans especialistes respecte a les festes tradicionals valencianes. Doctor en Geografia i Història per la Universitat de València amb la tesi doctoral dedicada a les Falles anomenada Las fiestas de Valencia bajo el franquismo (1939-1975) de 1993. En l’actualitat és el director dels Museus de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, on entre d’altres és el coordinador i director del Museu Faller de València (Monteolivete), del Museu del Corpus i del Museu de la Setmana Santa Marinera. A més a més és autor i coordinador de nombrosos llibres i articles al voltant de les festes valencianes, a més d’haver sigut president de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) durant 10 anys, on continua com a membre actiu.
1. Comencem per l’inici, com sorgeix la idea de presentar les Falles a Patrimoni Immaterial per la UNESCO?. Per què era necessària aquesta distinció si els fallers ja sabíem que teníem la millor festa del món? Lo segon és més un sentiment que un reconeixement institucional objectiu, qualsevol fester d’una festa singular la sent com la “millor del món”, però calia la distinció perquè prové de la màxima institució en matèria cultural del món, la UNESCO, i ella mitjançant els seus protocols i requisits certifica públicament l’excel·lència d’un be cultural, en este cas les Falles. La idea del projecte en ferm apareix arran de les Converses Les Falles a La Nau de 2008, que parlaven de l’economia de la festa, i en els precs i qüestions es planteja el tema, una idea que ja estava en el cap de l’Associació d’Estudis Fallers des de feia anys. Junta Central Fallera i l’Ajuntament arrepleguen la proposta que apareix a les Converses i ja es posa tot en marxa. Sembla que anteriorment des de JCF havia hagut algun intent, on ja estava Jorge Guarro, però no acaba de consolidar-se.
Però a banda d’aquest llarg currículum, hem pensat en Gil-Manuel per preguntar-li al voltant de la recent declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial, per la seua implicació en la redacció inicial de l’expedient que es presentaria a la UNESCO junt a Josep Lluís Marín, Javier Mozas, José Martínez Tormo i Jorge Guarro. Bon dia Gil Manuel, en primer lloc donarte les gràcies per accedir a realitzar aquesta entrevista. Imagine que després de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial per la UNESCO no hi haurà dia que no et pregunten per aquesta fita històrica per a la nostra festa, i nosaltres, no podíem deixar passar l’oportunitat de parlar amb tu d’aquest segell de qualitat que acabem de rebre. Durant tot el
2. Segons hem sentit, naix de la inquietud de 4 o 5 persones, i en aquell moment quan ja està més que decidit anar a per aquest segell, quins són els primers passos que feu?
131
Formar una comissió, que presideix en la primera
Protegeix valors i bones pràctiques: la transmissió intergeneracional de la tradició, la sociabilitat festiva, els sabers artesanals lligats a la festa, l’art efímer, la comensalitat pública, la sàtira fallera, la pirotècnia popular i la implicació de la falla amb el barri, que siga una festa pública, oberta i inclusiva, i protegeix molt especialment els museus fallers, on es guardem els testimonis materials més importants de la festa fallera.
reunió Félix Crespo, sent ja després el coordinador Jorge Guarro. Es forma una comissió extensa amb gent de JCF, de l’ADEF tot i que a títol personal, UVEG I UPV, però alhora de redactar l’informe de la candidatura quedem Jorge Guarro, Pepe Martínez Tormo, Josep Lluís Marin, Javier Mozas i jo, de manera que entre maig i agost de 2011 redactem l’informe que hauria d’anar a la UNESCO, previ filtres professionals de Generalitat i Ministeri de Cultura.
4. S’ha dit que ser Patrimoni de la Humanitat, és com un segell de qualitat, però a què es refereix aquesta afirmació?
3. Es parla sempre que aquesta distinció protegirà les Falles front als canvis. Però, exactament, què pretén protegir?. O
Ho és perquè implica el màxim reconeixement a l’excel·lència cultural de la cultura popular, certifica la qualitat integral d’eixe be cultural, la considera entre els béns elegits per representar el millor dels valors humans, per això és tant important. 5. Aleshores, qualsevol intent de modificar el dia de la cremà (actualment la nit del dia de Sant Josep el 19 de Març) a un dilluns o diumenge, com va comentar algun polític, seria possible després de ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO?.
què pot protegir i què no?. Què és ser patrimoni?
Seria perfectament possible ja que la UNESCO reconeix que poden haver canvis sempre i quan la comunitat festiva estiga d’acord, entén el patrimoni cultural com alguna cosa viva, dinàmica, flexible i adaptable. Allò que no es pot canviar és l’essència del be reconegut, en este cas la falla, i el fet en que es creme per la comunitat festiva en un ritual públic.
132
6. I què em dius de la figura de les Falleres Majors?, perquè tinc entès que no estan incloses als aspectes “únics” a protegir d’aquesta festa. Això, per què?. No és l’element més distintiu, com passa també amb l’Ofrena, és un element més, valuós en la mesura que és el resultat d’una evolució festiva que la comunitat fallera ha adoptat i fins i tot recolza fervorosament, i en eixe sentit mereix reconeixement i protecció, deixant clar que no es tracta dels pilars de la festa. 7. Val, però i què hi ha dels materials amb el què actualment realitzem els monuments?. La UNESCO es clavarà o intentarà que tornem al cartó o qualsevol material menys contaminant o amb menors emissions de CO2?. Hi ha algun estudi al respecte?. No hi ha estudis perquè no s’han fet, ara hi ha la intenció de fer-los, dins el Pla Estratègic de les Falles que s’està preparant des de la Conselleria de Medi Ambient, la Diputació de València i la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València. Esperem que eixe estudi deixe clar com estan les coses i es puguen adoptar mesures per fer unes Falles molt més sostenibles.
aportar a la festa de les Falles de Xàtiva aquest reconeixement?. Moltíssim, pensem per exemple en Blai Bellver i la seua aportació als llibrets de falla, a banda de la pròpia trajectòria històrica de les Falles de Xàtiva i la fenomenal aportació de la major part de les seues comissions a la dignificació i reconeixement dels llibrets de falla contemporanis. Per no parlar del seu Museu Faller, que està dins de la Xarxa Valenciana
8. L’expedient presentat parla de totes les poblacions on es planten falles, però nombra concretament aquelles poblacions amb mes de 100 anys d’història fallera, les quals junt a València van rebre al 2015 la distinció de Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC), una d’aquestes Xàtiva, amb més de 150 anys. Què creus que pot
de Museus Fallers que entre tots els museus fallers actius hem creat per destacar esta peculiar institució de la cultura fallera. 9. Hi ha persones que no veuen amb bons ulls aquesta declaració, pensen que pot convertir-se en un “arma de doble filo”, 133
més lluny i estiguen units. Sols els pas del temps demostrarà que este reconeixement ha marcat un abans i un després per a la festa fallera.
al·legant que pot convertir-se en una festa purament turística, encarada 100% a fer que els turistes aporten economia a les poblacions, perdent coses tan nostres com la crítica, la utilització del valencià i fins i tot els aspectes religiosos. Creus que deguem estar alerta per que no passe açò?.
10. A València, es subvenciona els monuments amb el 25% del seu cost, a l’igual que des de l’any passat les bandes de música, però no ocorre el mateix a la resta de municipis. Creus que aquestes subvencions són necessàries per millorar?.
Sempre cal una alerta serena i profilàctica en estos temes, doncs sempre hi ha riscos de massificació, adulteració o de caure en la superficialitat. Però això ja està passant i el reconeixement de la UNESCO pot servir, si es fan les coses be, per revertir eixa situació, per evitar que la cultura popular fallera es degrade, per fer més visibles les bones pràctiques culturals, però també és precís que els fallers veuen més enllà del curt termini, que miren
Si es fa be sí, si no es fa be pot ser una eina de clientelisme polític, de fomentar el panxacontentisme, quan no la picaresca, que fa que es pervertisca la funció original de la subvenció, que és protegir i millorar el cadafal faller i de pas el treball dels artistes fallers.
134
11. Recentment heu creat la Xarxa de museus, on està inclosa Xàtiva. Quina és la funció d’aquest tipus de museus, sobretot cara a la designació de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat?.
En negatiu no veig res, en positiu que tot està per fer i tenim una oportunitat única per rellançar la nostra autoestima col·lectiva com a valencians fent de la festa fallera un patrimoni comú, que tothom puga sentir com realment seu.
Són una museus únics i singulars, que necessiten més dotació, més personal, més professionalització i més visibilitat i recolzament institucional. Són la joia de la corona del patrimoni cultural faller i la inversió que es faça en ells serà el termòmetre de l’interès institucional en una festa fallera ja patrimoni de tots i totes.
Alberto Ordiñana
12. Pensem que existeix una autoexigència per mantenir aquest segell i sobretot millorar les falles. Quins aspectes creus que deuríem millorar?. L’autoexigència és essencial, ací no caben ni els victimismes localistes, ni els greuges comparatius ni les capelletes. Cal remar tots a una. Els aspectes a millorar: la col·laboració entre ciutats falleres, el recolzament institucional, la protecció dels museus fallers, el foment de la qualitat dels cadafals, la regeneració de la Ciutat de l’Artista Faller i el foment de la professió d’artista faller en condicions de dignitat, així com una bona tasca de difusió i promoció exteriors. 13. Per finalitzar, ens agradaria que férem balanç del que pot suposar per a les Falles, tant en positiu com en negatiu, el fet d’haver aconseguit per fi aquest reconeixement.
135
Les dones a la falla Espanyoleto Juan R. Alcocer
136
D
situació incòmoda que a tothom ens va resultar divertida... A tothom, menys a l’afectat!.
ones. Què gran paraula s’amaga darrere d’aquestes cinc lletres. Les mateixes que van donar nom a una obra teatral escrita i dirigida per Vicent Pla(3), un dels fallers que enalteixen la comissió de l’Espanyoleto, i que es va presentar a una de les Mostres de Teatre organitzades per la JLF.
Per això em crida molt l’atenció el fet que ja porte alguns anys llegint comentaris que, al meu parer, no deixen en massa bon lloc a les dones de la Comissió. Dic “a les dones” perquè, si jo fora dona i pensara que la meua falla em discrimina pel meu sexe, l’abandonaria de seguida. Però, el ben cert és que les dones de la falla continuen formant part d’ella, i treballant per a que tot ixca endavant. Per provar-ho, podria vindre bé fer un recorregut durant els anys anteriors, per veure si les falleres han participat del treball conjunt d’aquesta Comissió. A tal efecte, i amb l’inestimable col·laboració de Felipe Díez, el secretari, hem pogut dissenyar la gràfica que adjuntem a aquest article i hem anomenat “Evolució dels integrants de juntes directives de la Comissió, per raó de sexe” (Gràfica 1).
Com grans van ser les dues “Festes de les dones”, que els homes de la mateixa falla vam muntar, amb molta dedicació i estima, a les nostres falleres. Tots els homes, sense importar si un estava casat, solter, o tot el contrari, vam fer tot allò possible per oferir dues vetlades simpàtiques a les falleres, sense tenir en compte la situació civil d’elles. Com a resposta, elles també van dedicar una festa particular a ells. S’ho van treballar i la veritat és que els va eixir una nit redona. Tothom guarda un bon record d’aquestes festes, si tenim que fer cas dels comentaris posteriors, fets tant per homes com per dones.
A l’eix horitzontal hem col·locat l’any que hem indagat; al vertical es situa el nombre de components que ha tingut la junta directiva de la Comissió, cadascun dels anys, dividits per raó de sexe. A la base de cada any, es presenten les dades corresponents, tant d’homes com de dones, per cadascun dels anys. Per exemple, a l’any 2000 la junta directiva estava composada per 20 homes i 3 dones.
A les festes anteriors hi hauria que afegir-ne altres, amb temàtiques molt diferents: festa de l’aigua, eivissenca, dels enamorats, del pijama.... En cap d’aquestes festes mai s’ha donat una situació de menyspreu per cap faller/a, ni per raó de sexe ni per qualsevol altra diferència interpersonal. A força de ser sincer, tan sols trobe una vegada en què vam deixar en evidència a un faller: quan la festa requeria vindre disfressat, i Jorge Perigüell va ser l’únic que ho va complir, provocant així una
D’aquesta manera, se’ns mostra dues línies. Una, la trabada per quadres, correspon al nombre de dones; l’altra, trabada amb rombes, correspon al nombre d’homes.
137
una sola i, per això hem decidit començar a fer la comparativa a partir del 1985.
Tenim dades anteriors a l’exercici 1985, però hem preferit obviar-los perquè, en aquell temps, hi havia diferència entre la comissió masculina i la femenina. Al moment de fer el cens oficial de la Falla, hi havia dues comissions a la mateixa Falla. Les dones s’inscrivien a la “Comissió Femenina” i els homes a la “Comissió Masculina”.
A l’any 1986 apareix el càrrec de “Delegada de la Femenina”, ostentat per Maribel Aparicio, la qual es va especialitzar en aquest càrrec, al llarg dels propers anys. Per als fallers i falleres de la Falla, nomenar a Maribel Aparicio era sinònim d’inesgotable delegada de la femenina, en la que cada dimarts (dia de reunió de la comissió femenina) donava mostra de bon talant i de millor caràcter davant de totes elles.
Aquesta diferència per raó de sexe va estar vigent fins l’exercici 1984. A les fotos 1 i 2 que acompanyen aquest text, podreu trobar els darrers censos diferenciats per sexe, corresponents als exercicis 1984 i 1985. Comprovareu que al 1984 existeix la diferència entre “Comissió de Falla” i “Secció Femenina de la Falla”. A partir d’aquest any s’unifiquen les dues comissions en
Però tornem a la gràfica. Si ens fixem al període de temps que comprèn (1985-2016), veurem que el nombre de components per raó de sexe ha tingut una evolució diferenciada pel que fa
138
Foto 1. Cens de la Falla Espanyoleto/1984
homes: el vertaderament important no és el sexe de qualsevol membre de la junta, sinó la seua capacitat de gestionar convenientment el càrrec que ocupe. Per cert, aquest any és el segon que la Comissió està encapçalada per una presidenta. És possible que algú puga pensar que no es sap valorar el treball de les dones al sí d’aquesta Comissió. I és cert. No es valora a les persones de la falla per la seua condició sexual. El que, en veritat interessa, és el treball que cadascú vullga i puga desenvolupar dintre de la Falla, en qualsevol de les activitats que es porten endavant.
al homes respecte de les dones, jo diria que inversa: mentre que el nombre d’homes ha anat minorant al llarg dels anys, el nombre de dones ha anat augmentant paulatinament, fins arribar a un fet significatiu que es dona a l’exercici actual 2017. En aquest any, el nombre de dones supera per primera vegada a la dels homes. Com podem observar a partir de la gràfica, encara que en menor proporció que els homes, les dones han anat adquirint poc a poc major rellevància dintre de les juntes directives de la Comissió. Pot ser arribe el dia en què la totalitat de la junta directiva estiga composada per dones.
Al llarg dels exercicis anteriors, ens hem trobat amb algun que altre faller, amb càrrec, que no ha complit amb les expectatives que s’havien dipositat en ell. De la mateixa manera, alguna que
Per a mi, una junta feta només per dones és igual de vàlida que altra junta feta només per
139
Foto 2. Cens de la Falla Espanyoleto/1985
amb les seues justificacions.
altra fallera tampoc ha respost com s’esperava respecte del càrrec que ocupava. Tant els xics com les xiques han estat valorats, no pel seu sexe, sinó per l’eficiència de la llavor realitzada.
No només dintre d’aquesta Comissió el conjunt de les dones ha treballat com cal, sinó que també han exportat el seu saber fora d’ella. Per exemple, de les seues files han eixit excel·lents falleres majors i infantils de Xàtiva (per cert, totes dones) i bons integrants de diferents juntes locals de Xàtiva (per cert, no tots homes).
Potser que algú/na es refugíe en l’excusa del sexe per a intentar dissimular la vertadera raó del seu fracàs, que no és altre que una mala gestió de la seua feina. Allò que es diu “tirar-li la culpa als altres”: la culpa de la mala gestió la tenen els demés, i no jo. El sexe pareix una excusa perfecta per utilitzar-la.
Aquesta és una de les comissions que compta amb una fallera que ha format part de la JLF de Xàtiva. Però no qualsevol.
De tota manera, continue pensant que la totalitat de les persones que han treballat per la Falla, ho han fet posant la seua ànima i empeny per intentar que tot eixira be. Enllà cadascú
A l’article signat per Joan Quilis i publicat al 2016(4), es recull que la inclusió de la dona en la Junta Local Fallera de Xàtiva va ser durant la
140
Foto 3. Portada del Llibre de la JLF de l’any 1991
Foto 4. Relació de membres JLF 1991
d’eixe any. Amb aquest supòsit ens hem dedicat a indagar respecte del llibre anomenat “Xàtiva en Falles 1991”, editat per la JLF de Xàtiva(2). A la foto 3 podeu observar la portada d’aquest llibre, que de segur us refresca la memòria.
presidència de Joaquim Sánchez. Sustenta aquesta afirmació en un llibre escrit pel mateix Joaquim(5). Ja ho deien els nostres avantpassats: “l’aigua fresca és la que traus directament del pou”. En canvi, el mateix any i al mateix fanzine (El verí del foc) es publica altre article, aquesta vegada signat per Castelló i Tortosa(1), els quals afirmen que la primera dona en formar part de la JLF de Xàtiva va ser Pilar Esparza.
A la foto 4, extret del mateix llibre(2), trobem la relació de components de la Junta Local Fallera d’aquell any. Efectivament, aquell any va ser el primer en què una dona va formar part de la nostra JLF. Aquesta va ser Pilar Esparza Cantó, una fallera que provenia de la Falla Espanyoleto. També és cert, com es diu a l’article signat per aquests dos escriptors, que el seu càrrec, dintre de la JLF va ser el de secretària. Al mateix llibre(2) se’ns presenta el programa d’actes de la JLF. Com es pot
Doncs, què fem?: puix anar a beure directament l’aigua del pou!. Al moment de tancar aquest article no he localitzat el cens de la JLF corresponent a l’any 1991. Al món de les falles és sabut que, a falta de cens, bo és buscar la informació adient mitjançant el llibre explicatiu
141
Foto 5. Programa de Festejos 1991
142
Foto 6. Banda de Pilar Esparza, cedida al Museu Faller
Bibliografia
observar a la foto 5, a la fi del programa de festejos es recull la signatura tant del president de la JLF d’aquell moment (Tomás Vinaches) com de la secretària d’aquell exercici.
(1) CASTELLÓ LLI, J. , TORTOSA GARCÍA, R. Les dones al “poder” de les falles. Mapa actual. El verí del foc, núm.10. Falla Juan Ramón Jiménez. Març 2016. (2) JLF XÀTIVA. Xàtiva en Falles. Junta Local Fallera de Xàtiva. 1991. (3) PLA MEJÍAS, V. Dones. En premsa. (4) QUILIS RÓDENAS, J. Passat i present de les dones a les falles de Xàtiva. El verí del foc, núm.10. Falla Juan Ramón Jiménez. Març 2016. (5) SÁNCHEZ PÉREZ, J. Quadern de falles, 1865-2014. Junta Local Fallera de Xàtiva. 2015
Un altre pou d’on podem beure és el propi Museu Faller de Xàtiva. En tot el que ens ha costat tenir museu i ara que ja el tenim, no l’aprofitem com cal. A una de les urnes del museu es troba dipositada la primera banda de JLF, propietat de Pilar Esparza, i que va cedir al museu quan aquest va obrir les seues portes. A la foto 6 us mostrem aquesta banda. El fet que una dona formara part de la JLF per primera vegada va portar una sèrie de canvis i d’innovacions al seu sí, que donarien per fer un altre article: disseny i color de la banda, lloc de desfilada, acte d’ofrena de flors.... Coses que, avui en dia, ja no suposen cap problema i es troben perfectament assimilades, però que en aquell temps va costar introduir.
Juan R.Alcocer
143
Sentiments trobats Alicia Moreno Fallera Major de València 2016
144
stic segura que quasi tots -per no dir tots- els fallers haureu experimentat la mateixa sensació agra dolça que envaeix el cor quan les flames comencen a consumir el resultat del treball de tot un any per donar pas al següent exercici. Una mescla de sentiments s’apoderen de nosaltres: tristor perquè les nostres volgudes falles arriben al seu final un any més, orgull pel treball ben fet, calma perquè arriba el moment del descans després de la setmana més intensa de l’any, felicitat per contribuir a que una festa tan gran ho siga encara més....
E
valenciana i fallera podria somniar. I tan intenses sensacions experimentes que resulta quasi impossible explicar-ho de viva veu o plasmar-ho en paraules.
Eixa mescla de sentiments es fa més intensa si cap quan tens l’honor de viure la festa des del lloc més privilegiat que mai una dona
Dedicar un any de la teua vida a representar a la teua ciutat i la teua festa per tot arreu és un regal que s’ha d’aprofitar al màxim ja que eixe
Com a Fallera Major de València, he tingut l’immens privilegi de viure les falles des d’un prisma completament diferent, he pogut participar d’infinitat d’actes, celebracions i festes a les que mai hauria imaginat poder ferho, he gaudit de la companyia de moltíssima gent que m’ha enriquit com a persona... En definitiva, he sigut la dona més feliç del món.
145
la traca correguda a la mà, just abans de fer-ho, a la meua ment es projectaren les imatges de tot el que havia viscut al llarg d’aquells cinc intensos mesos, fent-me reviure totes i cadascuna de les sensacions experimentades. I, quan vaig donar pas a que el foc convertira en cendra aquella meravellosa falla, aquells sentiments dels que parlava a l’inici s’apoderaren de mi i el meu cor bategà al mateix ritme que el de tots els fallers de València.
tren de segur mai més tornarà a passar. Has de pujar-te a ell i pràcticament no parpellejar per poder quedar-te amb tots els detalls que el paisatge t’ofereix, gravar-los a la teua memòria i gaudir-ho al màxim, exprimint cada segon del recorregut. Per poder fer-ho, has de dedicar-te en cos i ànima al càrrec que la teua ciutat t’encomana, amb tots els aspectes que aquest suposa: poques hores de son, nervis, fer malabarismes amb les agulles del rellotge, assumir una gran responsabilitat, però també orgull, felicitat, agraïment i somnis complits.
I és que les falles són la nostra forma de vida però, què és la vida sinó una successió de sentiments trobats?.
Així que, quan arribà la màgica nit del 19 de Març, amb la metxa amb la que encendria
Alicia Moreno
146
147
El Yin i Yang de ser Fallera Major de Xativa Adriana PĂŠrez Fallera Major de XĂ tiva de 2016
148
R
com Falleres Majors i representants de les festes de tots els pobles del voltant, entrevistes de ràdios, televisions locals o inclús per a televisions sud-americanes com vam fer a Fitur.
ecorde com si fora ahir la famosa cridada de telèfon. Els nervis que tots el que m’acompanyavem teníem i que conteníem sense saber com. Va ser un 27 de juliol de 2015 a l’1 del migdia, i des d’aquell moment, reconec, que em va canviar la vida pel que representava el càrrec.
Però com en tot, podríem dir, que aquest somni té una “cara A” que tota la gent veu i on es mostra lo millor de cadascun, i una “cara B”, que tant sols els que viuen més a prop coneixen de primera mà, i és la que fa que la “part A”, la part visible estiga a la perfecció. Aquesta “cara B” és la part que m’agradaria transmetre, i que bé saben els meus amics, familiars i els meus companys de treball.
El moment en si de la crida telefònica, és una explosió de sentiments que afloren per tots el moments previs viscuts. Alegria, il·lusió, passió, més nervis…una barreja en si, que en un primer moment no saps ni com reaccionar. Passades les primeres hores, i arribada ja la vesprada, pareix que tot estiga ja en calma, però no, açò tan sols és el principi de tot un any per davant, i reconec, que els sentiments de dubte comencen a envair-te. Dubtes que es presenten en tots els camps possibles, des de l’actitud, indumentària, actes, relacions amb la resta del col·lectiu faller fins a com afrontaràs la teua vida en tots els aspectes i la compaginaràs amb la resta.
Primer que res la família, des del primer moment, es van mostrar il·lusionats com jo, acompanyant-me a cadascun dels actes, i acoblant-se a les circumstàncies, ja que feien els canvis necessaris per a que puguera acudir a qualsevol dinar familiar si em coincidia amb algun acte, que veient l’agenda, resultava molt difícil posar una data per ajuntar-nos. Pel que fa al dia a dia, visc i treballe a València, i feia sempre 2 viatges mínim a Xàtiva totes les setmanes per acudir als diferents actes. Però no sempre feia jo els viatges, ja que, comptava amb l’ajuda incondicional de ma mare i ma tia que, fins i tot, venien a per mi a València per arreplegar-me, tot per tal de que poguera recuperar hores de son i poder descansar, ja que la mitja d’hores dormides setmanals serien d’unes 5. A més a més, en els dies que baixava a Xàtiva, encara que ma mare i ma tia es desvivien per mi i feien de tot el que estigués a la seua mà, també havia de comptar amb el
En aquesta aventura per a uns, somni per a mi en particular, es necessari comptar amb el suport de totes les persones que estan al teu voltant, familiars, amics, la teua parella i fins i tot, amb el treball. Personalment, he de dir que no m’ha faltat cap d’aquestes persones, ja que sense la seua comprensió i ajuda, el meu any com a Fallera Major de Xàtiva no haguera sigut possible. És un any màgic és cert, tot el que es diu del càrrec es queda curt, és molt més. Viatges per tot arreu, actes de tot tipus, conèixer gent des de l’Alcalde de València o el President de Diputació
149
conversa mínima de com ha anat el dia. Durant l’any, encara que vivíem junts, moltes setmanes tant sols ens veiem dos o tres dies per a sopar, ja que la resta, sempre estava a Xàtiva, i algun cap de setmana que em podia veure, era perquè ell també havia d’acudir a l’acte en qüestió.
temps necessari per poder preparar tot, anar a l’indumentarista, perruqueria, maquilladora i fer compres vàries, tot això, tenint en compte, el meu horari i l’agenda d’actes. Estava de dijous fins diumenge i sempre tenia 3 o 4 actes mínim, per lo que la “locura” en ma casa era més que evident durant tot l’any, o com un cap de setmana de Febrer que tindríem en 3 dies, les dansades de Murta, l’ofrena d’ous a Santa Clara, vàries presentacions de llibrets a Xàtiva, les Galanies de les Festeres de Castelló, presentació de la Falla Nova d’Orriols de València i la convivència del G6 a Torrent.
Pel que fa els amics, al principi alguns d’ells no pensaven el que comportava el càrrec en si, però aviat canviaren d’idea, i alguns d’ells venien inclús a ma casa abans de anar-me’n o mentre estaven fent-me el pentinat o vestintme per poder veure’m o voler donar-me algun detall que havien tingut en mi. Altres, sempre em deien que gaudira al màxim, i que quan acabara el meu any, quedaríem i recuperaríem tot el temps i les quedades pendents.
En relació a la meua parella, els dos comptem amb horaris de treball diferents que tan sols fa que ens veiem a hora de sopar i poder tindre una
150
151
No obstant, ha valgut la pena els sacrificis que tots hem dut a terme, per això, en acabar l’any, l’única paraula que podia dir és GRÀCIES a tots ells, per ser partícips i ajudar-me a complir el meu somni i poder representar a les falles de Xàtiva per tot arreu, per això, per les falles, tots els sacrificis resulten insignificants pel resultat que s’obté.
I finalment respecte al treball, abans de presentar la meua candidatura, vaig tenir que consultar la disponibilitat de poder agafar-me la setmana fallera de vacances, renunciant als dies de Nadal. Per tant, els únics dies de “descans” que vaig poder tindre des de novembre fins a març va ser la setmana de falles. Per tant, durant tot l’any, encara que anaves arrastrant el cansament i les hores de son, a la meua feina havia de complir, tenint en compte l’agilitat mental que havia de tindre en molts moments, reconec, que no sempre va ser fàcil, ja que la feina no es feia soles i inclús, molts dies, havia de portar-la a casa per poder acabar-la.
Adriana Pérez
152
153
Els tios i ties de Manel Eva Hernan
154
T
Espanyoleto (també diré que no tot es un món de floretes, pau i alegria, i que moltes coses que es fan en aquesta comissió les veig antigues!!!). Al principi em trobava estranya, cohibida, i no volia dir moltes coses a les reunions perquè pensava que l’opinió de la nova podia molestar a més d’un faller o fallera. Però al poc del temps vaig canviar el xip, sobretot per les paraules d’un gran amic, “no tingues por a opinar, ací eres igual de fallera tu com un que porte 50 anys”. També el fet que la família Espanyoleto em donara la benvinguda va fer que canviara molt la meua actitud. Una benvinguda marcada per un somriure, una besada tots els divendres en entrar al casal, conversacions de tot tipus, una abraçada, un prima que tal?.....estimada així en sentia.
ot va començar un 29 de Febrer a les 23:30h, sí sí, has llegit bé: un 29 de Febrer, dia del naixement de Manel, un mini roget quan va nàixer i ara en uns ulls tan grans com els de sa mare!!!, sempre hi ha que agranar cap a casa!!!. Al dia següent del seu naixement els telèfons no paraven de sonar, els WhatsApps i visites eren constants. Cal destacar el grup de WhatsApp de la Falla Espanyoleto: “felicitats, besadetes, cuida de la mami i el xic, com ha anat tot? estàs de conya, no?... un 29 de Febrer?... no hi havia un altre dia?... gaudeix de cada moment amb ell”. Frases com aquestes podies llegir al telèfon. Abans de continuar en el vertader motiu que aquest any ha fet que col·laborara al llibret, faré un incís per a contar com va començar la meua aventura en la Falla Espanyoleto.
Eixa és la vertadera Falla Espanyoleto de portes cap a dins. UNA GRAN FAMÍLIA. Encara que com en totes les famílies sempre hi ha algun moment de tensió per dir-ho d’alguna manera!!!!. Una gran família que es preocupa per tu i els teus, que et felicita, que t’acompanya en el sentiment, i et dona ànims en els mals moments (per això serveix el WhatsApp, no sols per a comunicar dies i horaris d’actes de Falla i que en la meua opinió aquest any ho he trobat a faltar, “puja a les reunions si vols saber alguna cosa”, “no pugeu perquè no voleu”... ho deixe caure).
Fa sis anys vaig conèixer a un roig que té la culpa de tot, el meu roget. El primer any de viure junts, cadascú estava en la seua Falla, però en acabar les falles sabíem que un dels dos deuria de canviar de comissió, en aquest cas vaig ser jo qui es va decidir canviar-se. Vint-i-cinc anys de Murta, una comissió que no oblidaré mai i que més d’una volta encara quan es debat alguna cosa a la falla encara dic “nosaltres no ho fèiem així” referint-me a la meua estimada Murta. Al principi tenia molts dubtes perquè sempre hi havia tingut una visió errònia d’Espanyoleto, Falla arcaica, conservadora i poc al canvi. Però és una visió de portes cap a fora i que realment la gent quan diu açò no coneix a la vertadera Falla
Bé, tornant al vertader motiu d’aquest article, començaré citant que als 6 dies de vida de Manel el vaig presentar a la comissió, no anàrem al dinar de Germanor, però passàrem per a donar les gràcies per totes les mostres d’estima que
155
El dia 16 van començar les Falles, allà que vaig anar en el carro al casal a esmorzar com tots el anys anteriors. En la cercavila recordaré a Amparito: “porta, jo el duré”, recorde el seu comentari quan passàrem pel carrer empedrat: “aquest carro portarà suspensió, veritat?, perquè crec que me’l carregaré!!!!”. Aii Ampi, fins que el xiquet no va tindre 6 mesos no te vas atrevir a agafar-lo en braç, això sí, quan el vas agafar per primera vegada el feies volar...la campaneta que li fa molta rialla....
vam rebre per part de tots. Aquell dia encara se me va escapar una llagrimeta, te’n recordes Rosa Bru?. Quina abraçada i quines besades i les paraules que mai oblidaré, “ja està ací, Eva, ja el tens ací”, perquè Manel és un fill molt desitjat després de la pèrdua que vam tenir. El dia 12 de Març el recordaré en molta alegria i il·lusió perquè teníem moltes ganes d’acompanyar-te, Isa, en una nit tan especial per a tu. I allí que van estar. I també diré en molta vergonya, degut a que en meitat del sopar em tindria que baixar el vestit (encara recorde estar provant-me vestits, que no es fàcil buscar un que siga elegant i fàcil de llevar per a donar pit) i donar-li de menjar a Manel.
D’aci a la mascletà, sempre acompanyada per uns o per altres, què arropida em sentia sempre, i Manel quetet en el carro i sense despertar-se. A l’hora de dinar i al llarg de tota la vesprada el meu roget i jo anàvem rellevant-nos per estar amb Manel, això si al lliurament de premis va ser el meu moment. Recordaré sempre el Primer Premi de Presentació, els plors de Marivi, Rosa, Mari Pont, Ampi, Ofèlia (i a Òscar perquè no el vaig veure) companyeres de dos mesos d’assajos i organització de presentació. Sols recorde les abraçades, rialles, plors de totes i jo dient aquest premi també es del meu Manel, ell estava a la meua panxeta.
Però tot va ser molt natural i això que enfront meua tenia a tots els homes (Helio, Sergi, Javi Salas, Javi Tormo). Mamella fora i a donarli el pit al meu fill. Tot eren gestos d’estima, paraules com: “Serà bonico això!!!, i alguna que altra animalada com: “Algú vol llet per al tallat?”. En cap moment cap gest despectiu, ni desagradable, ni em vaig sentir molesta, ho dic perquè algun comentari he escoltat sobre la lactància materna i que no ha sigut el meu cas. A Manel li he donat pit fins en un provador de roba, al carrer, al Casal... en mil llocs i mai he escoltat res despectiu, al contrari sempre han sigut molt amables amb mi i la gent em mirava amb un somriure en la boca.
El dia 17 el recordaré per la visita a les Falles, una visita diferent. El tio Miquel i la tia Pepa van estar en tot moment al meu costat. Visitàrem falles, van veure passar a les comissions i quan li tocava berenar a Manel allà que anàrem al mercat. Gràcies per una vesprada tan meravellosa. “On vas tu en Manel anem nosaltres, Eva”.
A partir d’eixa nit Manel ens va acompanyar a tots els llocs, i en una família tan gran com la que tinc en el món de les falles pots anar a qualsevol acte.
156
Dia 18, dos esdeveniments importants, arribar al casal i la tia Marta i Ofèlia ja estaven allí per a cuidar de Manel, “porta, nosaltres el cuidarem, ves i pentinat tranquil·la” i així va ser, i què dir del moment tio Ignasi llegint el periòdic i al costat el carro, ahhhh i “que no el toque ningú”, deia. L’hora del dinar, tio Vicent i Juanra fent fotos a tota hora, Manel ací, Manel allà, en Mari (Mari, el diré que el primer que va conèixer Manel i el va tindre al braç no vas ser tu, sinó el teu fill Álvaro jjjj) en Mª Fri, Pilar Esparza, anava de braç en braç i ell despert, sense remugar i alguna vegada que altra en un mini somriure. El cafè, quin cafè em donàreu, Manel es va dormir i al braç de Sonia Lomas, i en quines cançons?: en les de missa, sí sí, has llegit bé en les de missa. Comença Sonia però és que en taula a poc a poc s’anaren acoblant la gent a cantar, això pareixia el cor de l’església. Jo no més feia que dir, “feu el favor que som ateus, i no creients, ja us val, pareu”, i tot en moltes riallades per mig. I qui anava a dir-me a mi el que passaria per la vesprada, ni m’ho pensava. Li dic “Jose, en faria il·lusió portar a Manel al braç des de que entrem a la plaça fins que eixim de l’església”. I, la veritat, no ho oblidaré mai, però mai mai. Per dos fets emocionants i plens d’alegria. El primer va ser que, en 18 dies que tenia a Manel, vaig poder eixir vestida de fallera en el meu home i el meu xiquet. L’altre fet que més d’un encara esta rientse. Qui anava a dir-me a mi que anaven a beneir al meu fill, que me l’agafaria en braç el senyor Abad (foto inclosa) i que al sermó mencionarien el fet que un nen de 18 dies havia eixit a l’ofrena?. Encara que us diré que el senyor Abad va dir un nen de 4 dies. Podria haver pensat que si haguera
157
Al llarg de les Falles, un altre fet que sempre menciona Jose és el fet que Carlos Vaquer, un nen de set anys, sempre que entrem al Casal va al carro, s’arrima a Manel i li toca la cara o vol besar-lo. És flipant com un nen tan xicotiu diu “aneu espai que entra Manel”, o com pregunta com està o com el saluda. Com diuen els seus pares, li agraden molt els xiquets i és cert. Els xiquets tenen alguna cosa especial que quan es veuen es somriuen. I Lluna, la meua artista, com agafava a Manel i miraven a la càmera per a la foto, espectacular.. que rebonica és. Màgia, això és el que tenen els xiquets entre ells. De la jovenalla destacar que sempre dinava amb ells, i sempre “Eva, vols aigua?”, o jo els demanava alguna cosa i ells me la portaven... Recorde a Enrique i a Pau quan els vaig demanar un plat de papes i me portaren la borsa, “així també mengem nosaltres fins que vinga el dinar”.
sigut de 4 dies jo encara estaria repuntada i ni de conya haguera pogut eixir.
Mai oblidaré les Falles del 2015-16, sempre seran recordades per mi en molta estima. I amb aquest article voldria donar les gràcies a tots els membres d’aquesta comissió, a cadascú d’ells, per cuidar del meu fill, de mi, del meu home. I sé que m’he deixat a molta gent per mencionar, no m’ho tingau en compte. Sols dir Gràcies. I aquesta, per a mi, és la vertadera ànima de la Falla Espanyoleto, UNA GRAN FAMÍLIA. Els tios i ties de Manel.
Dia 19, Sant Josep, ací ja no vaig poder eixir, massa feina i també pensava que en qualsevol moment Manel em podria demanar pit i jo, tota vestida, noooo... Ja vaig tindre sort a l’ofrena que va ser acabar i començar a plorar, en la vida havia caminat tan apresa, i en tacons, per arribar a casa. Això si, reportatge que vaig tindre amb son pare i les ties i tios a Sant Josep.
Eva Hernan
La cremà ja no arribàrem, no per res, perquè ens adormírem els 3, un en cada butaca i Manel al seu bressol.
158
159
Fallamor nova paraula per la Wikipedia Felo Fuentes
160
L
Aquests desitjos es poden emmarcar en la més apassionada i malaltissa simbiosis amb una festa, com és la festa de les Falles.
’amor és un simple, però intens i inmens sentiment que s’amplifica i plasma artisticament en la festa fallera, beguent de tots els actes que es celebren per exalçar-la.
En totes les comissions falleres es couen faves, és a dir, han hagut històries d’Amor per plenar toms i toms de literatura. Molts matrimonis huí en dia amb fills, començaren la seua història en un casal faller. Allí es van conéixer , es van enamorar i finalment es casaren.
Amar a una festa, es despullar la teua ànima i lliurar-la a la celebració. Prioritzar-la per damunt de totes les coses i viure el món faller amb intensitat i desig. Possiblement aquesta descripció o declaració d’intencions, pot ser extremista i que fregue molt a prop la pura exageració. Però moltes parelles, per amor a aquesta festa, están decidint-se a celebrar els seus enllaços, del tot fallers, al vestir-se ell de torrentí o de saragüell, i ella del segle XVIII, per la cerimònia nupcial.
Quan teniem el casal en l’antiga fàbrica de midó, enfront l’estanc de Pepe Tormo, allí en aquell meravellós i entranyable casalot hui reconvertit en edifici de vivendes, en el seu soterrani teniem una xicoteta discoteca. Decorada amb pintures i retrats Hippys que va realitzar Pepe Cerdà, estava acondionada amb uns seients rectangulars pegats a la pared i entapissats amb folre i tous amb escuma. La llum era psicodèlica i al centre hi havia un pilar de ferro que aguantava el vell sostre perquè no s’enfonsés. Amb música de Soul, Rytman Blues i sobretot Santana i les seues sensuals músiques de guitarra, més d’un (que jo ho se), es posava les botes totes les nits de Falles. Allí es cuinava l’Amor, a foc lent, molt lent, però amb molt de condiment. Veritats inconfessables, enganys amagats, i moltíssim calor en ple mes de març. Si aquelles parets hagueren parlat, la quantitat d’amor i desdeny que haguessin escampat.
Però també per altra banda, no exagere si vos dic que tots els anys, en València es solen soterrar moltes persones amb els vestits regionals, siguent aquest desig l’última voluntat. Fallers i falleres de soca-rel, que estimen i volen a aquesta festa fins l’extrem de passar el pont de l’eternitat abillats de valencians. Però no sols açò és el més extrem. Un pas més enllà és el que estan fent, molt recentment, alguns fallers que una volta morts, havien demanat prèviament que les seues cendres siguen col. locades en una carcassa pirotècnica i la facen explorar en el cel de la seua terra com colofó d’un final terrestre i faller processant Amor etern a la Falla. Altres desitgen l’alternativa de barrejar-les amb la foguera del monument la nit del 19 de març.
I és en aquells llocs, en aquestos moments on es forgen futures relacions, passions incontrolades, despits amorosos, i sobretot, també es fa FALLA.
161
passar son i cansament per poder assaborir les mels de la Festa. Això és estimar la Falla, encara amb inconvenients.
Perquè si recordem les nostres passions d’Amor en el casal, els nostres lios, o relliscades falleres, sempre tindrem a relacionar l’Amor de mos sense fre ni embuts, amb el picant i passional ambient nocturn en el casal.
L’Amor a aquesta festa creua fronteres, no sols de la nostra regió, sinó del nostre pais i inclús travessa el “toll” i aplega a diferents continents, on viuen exfallers, que per decisions en la vida, els porten a emigrar lluny del “Cap i Casal” enyorant cada 19 de març alenada de pólvora o un soroll de masclet. Allà on es troben continuen amant la música valenciana, el pasdoble, l’ofrena, la nit de la cremà, plenant-los de nostàlgia depriment. Però aquest amor és tan fort, que molts expandisen la nostra festa allà on viuen, implantant les falles a localitats d’allò més llunyanes i pintoresques.
També està l’altra cara de la moneda. La separació, la ruptura d’aquest Amor en el marc de la Falla. Aquestos desenganys amorosos pastura de la convivència en la comunitat, en el frec, en el somriure sospitós, en la mirada luxuriosa, en tots aquests matisos que la parella no passa per alt. També l’Amor a la Falla provoca la intolerància a la convivència en el matrimoni. Molts dediquen més temps a l’activitat fallera què a la marital, desatenent les seues responsabilitats familiars, per volcar tota la seua energia en la bona bonança i gestió de la festa. Això desplaça en desídia l’escala de l’Amor, de la parella a la Falla.
Hi ha casos realment incomprenssibles, o per contra, meravellosos, al contemplar el fervent Amor que es té a un escut. Per a molts, és un estil de vida al pertanyer a una Falla, sentir els seus colors, vibrar amb els seus èxits i plorar amb les seues penes.
Altra senyal de l’Amor a la festa Fallera són els sacrificis personals. Hi ha fallers que inclús passant penúries económiques, abans es lleven de menjar que es borren de la Comissió. Inclús faltant el treball i amb pocs ingresos, fan malabars per afrontar les quotes mensuals que soporta un faller. O aquells que després de tot l’any treballant, sacrifiquen un gran porcentatge per treballar per la seua falla, en el xiringuito de Fira, amb el seu muntatge, desmuntatge, i el seu treball en el servici. També hi ha qui es reserva part de les seues vacances per la semana Fallera, però hi ha altres que treballen la setmana i tenen que
En molts actes fallers es contemplen els hooligans de la festa. Joves que s’esgargamellen cridant els seus himnes i missives falleres. Fallers que apleguen a l’èxtasi extrems de levitar per damunt dels seus companys de mocador, en moment de bojeria i diversió…. (alguna que altra cassalleta ajuda)… i que a voltes tota esta compressió d’adrenalina esclata en conats molt esporàdics de violencia gratuïta, en la que defensen l’honor i la veritat de la seua falla contra la resta del món.
162
les Falles venidores, en els seus actes, en la música, en les berbenes, en la Festa. Per això, jo els dic a tots els descerebrats que sense conèixer les nostres festes ens critiquen per cremar els nostres monuments tan bonics i cars, als descamisats que per 5 dies a l’any ens denuncien per gausir de la festa amb les nostres mascletades, despertaes i berbenes, i a aquests desinformats que ens atribueixen que la nostra festa no és oberta a la societat sense saber que tots els actes fallers es realitzen al carrer, a tots ells sols els desitge…Amor.
Tota aquesta comunió d’alegria i plors és la que es contempla en l’entrega de premis o en la propia Crida, en el recorregut de Falles, i també en els actes de Presentació, en les seues diferents parts, tenint com a colofó, la llagrima col.lectiva de l’Himne Regional. Això és Amor. Però és posible que l’expressió amorosa més cenyida a la veritat i realitat del momento, siga el inconsolable plor de la Fallera en la cremà del monument. Això si què és AMOR DEL BO. Tot aço que vos he contat, són accions de l’Amor a la festa, a les falles. Però quan aplega el 20 de març i al aixecar-se del llit, d’aquest repòs del guerrer, comences a albirar un dia gris, encara el sol il.lumine la vida, per a tu, hi ha foscor. Tot ha desaparegut, es torna a la realitat, però el teu Amor a la festa li fa “ressorgir com Ave Fénix” i començes a pensar en
Que comencen a conèixer i a amar aquesta festa, que per alguna cosa ens han reconegut com PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT.
Felo Fuentes
163
Jano Menvaig Acasa
164
L
a feina havia fet que tot allò que m’importava es traslladara a una ciutat mitjana de la costa. El pis, llogat, albergava una família que volia adaptar-se plenament a un nou entorn. Tot pareixia que anava eixint, d’acord a allò desitjat. El problema apareixia normalment els divendres. Si, per alguna raó, tardava en aparcar el cotxe al carrer, allò més normal era que em quedara sense lloc d’aparcament prop de casa. I és que eixe dia es reunia un grup de persones en un dels baixos comercials del meu carrer: el “cau faller” li deien.
Dissabte, temps de baixar a comprar els xurros calentets!. Al carrer hi ha un bar especialitzat al qual arribe entre algun got de plàstic, un líquid apegalós a la sola de la sabata i un fum de burilles. Però no passa res: els xurrets ho curen tot. Normalment el cap de setmana continua sense novetat, a excepció d’aquells dissabtes per la nit o diumenges a migdia en què els fallers celebren alguna cosa... Com pot hi haver tantes coses que celebrar?: que si un soparet d’entrepà, que si una paelleta, que si cadascú porte el seu dinar, i així hi ha tantes modalitats com celebracions al llarg de l’any.
Tampoc era un gran problema quedar-se sense aparcament. El més important per a mi era que la vesprada del divendres marcava la fi de la setmana laboral, el temps de gaudir de la família!.
Però no tot és roí: els dies en què hi havia acte oficial, els fallers es reunien al cau i eixien tots junts, amb banda de música. De vegades, disfressats al vestit regional, i altres amb disfresses de festa. Sempre m’ha alegrat sentir música al carrer. El problema venia perquè, abans de començar la desfilada, un puro afegit als llavis d’un faller s’encarregava d’encendre una d’eixes traques llargues. De seguida, a casa s’ajuntaven els plors d’una filla amb els gemecs de la gossa que eixien de sota una taula.
El soparet a casa precedia al somni de la meua filla, últim obstacle per poder estirar-me al sofà. Aquest temps venia a coincidir amb el moment en què els fallers acaben de sopar i eixien a fumar al carrer. Maleïda llei antitabac, que els trau del cau per prendre el carrer, amb les seues rialles i crits. I entre rialla i crit, la xiqueta que no s’adorm, i jo sense sofà, i la meua dona demanant pau... Menys mal que la gossa no diu res!.
Tot augmentava els dies de Falles, des d’abans de la plantà fins passada la cremà. Bé, són uns dies concrets i tampoc és per a tant. D’eixe temps odiava el fet que el so atronador d’un petard solt em sacsejara el cor, i m’obligara a investigar quina taula havia preferit la gossa per amagar-se. Unes tanques tallaven el carrer eixos dies. Segons els fallers eren automàtiques: de seguida que un veí volguera accedir als aparcaments privats, ells s’encarregarien d’obrir-les i tancar-les. Cap
De repent, la calma torna al carrer: comença la reunió i, amb ella, el temps de gaudi general. Quan els ulls comencen a ser vençuts per la llei de la gravetat, de nou el carrer es plena de rialles i crits. La reunió ha finalitzat i, amb ella, la gravetat als meus ulls.
165
any els fallers han estat capaços d’ajustar completament el mecanisme d’automatització del sistema. A la fi, són quatre dies... però malament comptats!. Així passaven els anys, fins que una telefonada del cap de zona em comunicava un canvi de destinació. Ara que ja ens havíem establit arribava el temps de començar de nou. No sé si com a resposta a les meues exigències, o per la senzilla raó de desfer-se d’ell, l’empresa em va proporcionar un pis moblat, amb aparcament propi i amb una quantitat irrisòria de lloguer. Allà que se’n anem a veure’l i, en girar el cantó, a tots ens crida l’atenció un cartell en un dels baixos: “Casal Faller”. Artemina (la meua dona) i jo vam creuar els nostres ulls i vam coincidir en els nostres pensaments, sense emetre cap paraula. Però ja estàvem acostumats i, de segur, no podia ser pitjor d’allò que ja havien viscut. La meua filla va començar al nou col·legi i, a la setmana ja va portar a casa a dos companyes que, a la vegada eren del barri. Començaren a calfar-li el cap i, al poc de temps, ella feia el mateix amb nosaltres: que si la falla està al costat de casa, que si les meues amigues s’ho passen molt bé, que fan activitats al casal... La meua filla havia sucumbit al poder faller, eixe que no la deixava dormir de xicoteta, i que de segur a partir d’ara continuaria llevant-li el son, però d’altra manera. Tal havia estat el poder de convicció, que em tocava baixar per ella al casal, una vegada passat el temps estipulat per al seu esplai. La veritat és que tothom es mostrava molt simpàtic en eixe
166
edició del llibre anual, i d’altres coses més. Si volem deixar el nostre particular segell en aquestes activitats, hi ha que dedicar hores de treball i esforç per aconseguir-ho. Com que cadascú té les seues dedicacions diàries, el temps a invertir a la falla ha d’eixir del temps d’oci, com dissabtes i/o diumenges. Ara m’explique que eixos dinars o sopars fets, de vegada en quan, al casal al cap de setmana, no sempre es feien per “celebrar” alguna cosa, sinó per preparar qualsevol dels actes que estiguera a prop.
casal. Et donaven conversa, cervesa, olives i papes, mentre la xiqueta intentava entaular una negociació del temps de retirada. Em van convidar a una de les reunions de divendres, a la que vaig accedir amb l’excusa de què em vindria bé saber quins i com eren les persones a les que deixava la meua filla un temps. I el poder faller es va apoderar de mi. Què desastre!. Vaig començar a veure allò important que és reunir-se amb una colla d’amics un divendres per la nit, sopar i consensuar què activitats anàvem a organitzar, què coses feien falta, com van a distribuir-se les despeses de la comissió, i tantes altres coses que ens obligaven a fer una reunió setmanal. De sobte, el meu problema dels divendres havia desaparegut: tenia aparcament, la meua filla no es queixava... i Artemina gaudia del comandament de la televisió, apoderada d’un sofà sense elements molests.
Van arribar els primers actes fallers i, amb ells, un altre canvi al meu pensament. Quan veia amb quina estima els meus companys i companyes parlaven dels seus vestits, o quan veia que cuidaven fins l’últim detall de la seua vestimenta, em vaig adonar que veritablement no van “disfressats” amb un determinat tipus de vestit, sinó que eixe vestit és el que els dona la identitat de formar part d’una comunitat amb una cultura i uns costums propis, i dels quals es senten partícips i orgullosos. A mi em va costar més temps vestir-me de faller.
Eixia amb els fumadors al carrer, abans de la reunió, i la veritat és que es parlava normalment, amb converses quotidianes i amb to cordial. En cap moment em donava la impressió de fer alguna cosa fora d’allò comú. També és cert que, a la nit, el nivell general de decibels baixa al carrer i, quan aquest augmenta, es nota molt més que si fora a migdia. De tota manera, preferia tornar de nou a l’interior del casal el més prompte possible a gaudir dels meus amics i a parlar de les coses a fer.
Comença l’acte, la banda es prepara, i curiosament un puro afegit als llavis d’un faller encén la metxa del soroll intens. Què delícia: l’olor a pólvora, el ritme intermitent dels petards, la meua filla preparada per eixir... I la gossa?. Alguna cosa tenia que fer amb la gossa. Li vaig posar el mocador identificatiu de la comissió i vam passejar en març pels carrers del voltant. Sempre ha estat una gossa tranquil·la i assossegada. A més, l’edat
Coses que anaven amuntonant-se al llarg dels mesos: els mig any fallers, mostra de cançons infantils, competicions “sanes” amb altres comissions, nomenament, presentació, ral·li,
167
168
comissió, la meua filla serà aquest any la fallera major, Artemina a la fi s’ha apuntat a la falla, i la meua gossa ens veurà a tots des del cel. Durant aquests anys he arribat a comprendre, a respectar i a voler el món de les falles. És cert que, com a qualsevol entitat formada per persones, és imperfecta i que, per tant, queda molta feina que fer per anar millorant-la i per adequar-la al màxim a l’entorn que la rodeja. Cal lluitar per aconseguir-ho.
l’havia fet encara més adaptable al seu entorn. Prompte ens vam topar amb el tro individual i no esperat, al que va continuar altre un poc més tard, i altre i altres. A mesura que els petards es repetien la gossa va ser capaç d’aguantar el seu soroll imprudent i continuar caminant. Pensava que el miracle s’havia produït però, a l’arribar a casa, un petard inesperat va fer que tornara a buscar una taula on amagar-se. Hi havia que tornar a intentar-ho. Tampoc a aquesta comissió funciona massa bé l’automatització de les tanques que impedeixen el trànsit pel carrer. El mecanisme deu ser el mateix que el de la falla on vivia abans.
Jano Menvaig Acasa
Avui comence a gaudir d’algun trienni a la
169
Des de l altre costat des del mateix costat Xavier Serra Escrich Creador de Malalt de Falles
170
S
empre m’ho pregunten: com et poden agradar tant les falles i no ser faller? Sempre done la mateixa resposta: ser faller i viure la festa intensament com la visc és realment complicat, per no dir quasi impossible.
d’estar tancat al teu casal preparant activitats ni res semblant. No tens l’obligació d’anar als actes de la teua comissió (encara que, finalment, un servidor va a molts més i de moltes més comissions).
No, no sóc faller. Sí, m’agraden les falles. A primera vista es podria veure com una incoherència, però res més lluny de la realitat. És el més coherent.
Eixa llibertat et permet que, quan arriba la setmana fallera i sobretot els dies previs, els dies de la plantà, pugues recórrer els carrers de València (en el meu cas) i gaudir de tots els monuments que les cames i el cos puguen resistir.
Viure les falles sense formar part d’una comissió té els seus avantatges, encara que també té algun inconvenient.
També hi ha altres aspectes menys evidents. El fet de no pertànyer a una comissió et permet obtindre una visió més global de la festa, més de conjunt, lluny de apassionaments per un escut o pel color d’un folro polar. Agafar
El principal aspecte positiu, sens dubte, és la llibertat de moviment que et dóna no haver
171
172
menys els que pensen que sap més qui abona una mensualitat…
distància sempre ajuda a tindre una perspectiva més clara de les falles, en aquest cas. No tindre uns colors que «defendre», fa que tingues amics en quasi tots els llocs on vas. Mai m’han tancat les portes d’un cau faller i he descobert les mil realitats de la festa fallera que molts creuen monolítica i estàtica.
Al final de la correguda, avantatges i inconvenients inclosos, viure les falles des de l’altre costat també és viure-les des del mateix costat. Dins o fora, la passió per la festa ens uneix.
Ara bé, no tot és de color de rosa, faltaria més. Si t’apassiona la festa, com és el cas, i treballes per millorar-la, per canviar-la i et posiciones, també et trobes amb qui nega la validesa de la teua opinió, justament per no pertànyer a cap col·lectiu. Sembla que no ser faller t’inhabilita per conéixer i parlar, quan és precisament tot el contrari; no ser afiliat et fa descobrir més realitats. Afortunadament, cada vegada són
Xavier Serra Escrich
173
Dia internacional de la felicitat J. Peris
174
M
borratxos pels carrers sense canviar el seu trajecte per més que es puguen trobar amb qui es puguen trobar. I tot de la forma més anàrquica possible, sense cap control. Són les mateixes comissions falleres les que decideixen quin carrer s’ha de tallar, arbitràriament, sense cap impediment per part de les autoritats. Les comissions són la llei; al més pur estil The Purge.
olts valencians sabem que si l’ONU va proclamar el 20 de març com a dia Internacional de la Felicitat ho va fer per eixa sensació de benestar, pau i tranquil·litat que ens envaeix cada 20 de març, una vegada les falles abandonen les nostres vides fins l’any següent. I per què? Doncs perquè els considerats «no fallers» no volem les falles i això és, simplement, perquè no es fan de voler.
A més, no cal oblidar la imatge sectària i elitista que les falles projecten envers els «no fallers». Les falles no són una festa oberta; més be tot el contrari: una festa organitzada per casals i carpes, on gairebé és impossible que qualsevol «no faller» es puga sentir identificat amb falles i fallers.
Només els «no fallers» sabem què hem de suportar quan arriba el mes de març: el tall dels carrers al trànsit fins a impossibilitar el transport tant privat com públic, el soroll continu dels petards, les “despertaes” en dies festius i el fet de patir manades de
175
176
valenciana, amb símptomes tan evidents com ho demostra el fet que els xurros vagen substituint amb pas ferm als tradicionals bunyols, o el tweet del líder de Ciudadanos del passat 15 de desembre, conseqüència d’una irremissible «madrilenyització» de la festa.
Després surt la qüestió econòmica: no crec que hi haja cap «no faller» que puga entendre la quantitat de subvencions que rep aquesta festa, esdevinguda a un poder etern, perquè governe qui governe en qualsevol de les ciutats i pobles on patim el martiri de les falles, o en la pròpia Diputació de València, aquesta festa sempre gaudirà d’un fort nodriment, el qual contribueix a la seua politització cada vegada més accentuada. No exagere si afirme que les falles es troben força consolidades, gaudeixen de millor salut i se´ls preveu un futur molt més esplendorós que a l’Església o al València Club de Futbol, les dues institucions que, juntament amb la festa fallera, configuren la Santíssima Trinitat d’aquesta mena «d’idiosincràsia valenciana». Milers d’euros cada vegada més identificats amb la bona vida i amb monuments menys elaborats; barbaritats de diners respecte als quals no s’han amagat els polítics valencians en afirmar, il·lusionats, que seran encara més, amb l’excusa de la declaració de les falles com Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el passat 30 de novembre.
En conclusió, aquells que no ens sentim identificats amb les falles hem d’afirmar que sense elles no seriem, d’entre tots els habitants de la Terra, qui millor comprenem que el dia 20 de març haja estat instituït el Dia Internacional de la Felicitat.
J. Peris
I què dir dels rancis discursos que s’escolten als actes fallers i als ajuntaments? Discursos que ens transporten als articles dels cronistes locals dels llibrets de festes de qualsevol municipi realçant la figular de la regina de les festes patronals amb els tòpics més puerils i antiquats. Veritablement, quan els «no fallers» reflexionem sobre el sentit de la festa fallera, tenim greus problemes per trobar una explicació racional a una institució cada vegada més polititzada i allunyada de la tradició
177
En record de Jose Villa El Fuster Felo Fuentes
178
S
nosaltres, donat que durant tot l’any, després d’acabar de treballar els falleros en els seus propis oficis, agafavem els entrepans i ens anavem a “fer falla”. I uns dels protagonistas d’aquells treballs era Villa, donat que ell era Fuster i es dedicava a capitanejar tot el treball de fusta que portaven els monuments. Recorde que la falla de l’any 77, va ser la que més va costar de realizar per la feina de fusta que portava la peça principal, que era una botija, al qual se li va haver de fer tota la lloma redona amb un armadura completa de varetes xicotetes de fusta per donar-li forma redona. Villa va fer un treball de “xinos”.
obre el mes d’Octubre del 2016, ens van vindre la noticia de que Villa havia mort. Pocs sabien de que estava malalt o pocs l’havien vist els últims mesos o anys, atès que Villa no era molt d’exposar-se o passejar per la ciutat. José Villa Tormo, però tots li deien a la falla, Villa. A mitjans dels 70, es va apuntar a la comissió perquè pertanyien molts dels seus veïns i amics del carrer Blanc, encara que en aquella época ell vivia a la plaça Sant Jaume, però es va alistar en l’Espanyoleto.
Villa tenia el taller en el carreró Napinyola i des d’allí ens subministràvem de llistons, tatxes, planxes, aglomerat, fustes, etc.
Des de l’any 74 al 78 la falla va fer els seus propis monuments. Van ser anys de molta pinya entre
179
Jose Villa 1978
180
Durant aquells inoblidables anys, Villa va ser un faller relevant en la Comissió per la seua experiencia en l’art de la fusta. Gràcies a tots, però especialmente a ell es van poder fer les tasques d’armadura dels monuments i els seus embalatges. No va ser un faller de vestir-se i participar en la festa. Villa era més festero que faller. Sempre se’l recordarà pel seu caràcter malmesclador i sorneguer que desprenia en les reunions, on encendia i caldejava l’ambient amb les seues frases lapidàries. Era parlar Villa, i tots posar-se a discutir. Villa em deia que ho feia per divertir-se. Així era ell, un “punxa”, que li agradava remenar el galliner. Va ser sempre vocal en la Comissió, excepte en l’any 77 que va ser Delegat de Festejos i en l’any 82 que va aplegar a ser Vicepresident 3r de la Falla. Villa on més gaudia era en les cavalcades, on es disfressava de dona i feia del persontage un art. També va participar en un sainet en la presentación conjunta de la Falla Espanyoleto i República Argentina, en l’any 80, que s’anomenava “L’ou miraculos”, una peça teatral que encara es recorda per la gran comicitat de l’obra i l’originalitat dels actors que la majoria eren homens que interpretaven a dones, algo poc vist i xocant en aquella època.
que es va fer amb Villa, la vaig fer jo l’any 2000, quan vaig ser President de la comissió, vaig aconseguir fer-lo Fallero d’Honor però sols aquell any. Villa va ser un faller amb un caràcteristica especial a la Comissió. Amb la seua tenacitat i esforç,va ajudar en uns anys de pura necessitat. Va saber divertir-se i divertir, però sobretot va portar en el seu record la nostra falla, la seua Falla Espanyoleto.
A finals dels 80, Villa es va donar de baixa de la comissió. Si que es ben cert que es va pedre el contacte amb ell, i molt esporàdicament passava per la demarcació de la Falla. Ni en el 25é, ni en aquest recient 50é Aniversari, l’hem pogut recuperar com a faller. L’última gestió
Un abraç Villa i gràcies por tot.
Felo Fuentes
181
En record de Miguel del Castillo El imp rentero Felo Fuentes
182
V
el temps i penses en invocar a l’ésser suprem de la reminiscencia, perquè et porte al passat i revisques amb ell, la màgia de la Festa Fallera.
an passant els anys i com deia Julio Iglesias en una cançó:”….las cosas quedan, la gente se va, la vida sigue igual”. I aixó es el que va succeint com algo inexorable.
En gener de 2016 ens va deixar MIGUEL DEL CASTILLO MACHADO, “ El Imprentero”, com molts li deien pel seu ofici. Castillo també era el referent amb el qual el nomenaven. Jo vaig compartir molts moments especials amb Miguel del Castillo, i si algo recorde amb els ulls tancats al recordar-lo, és el seu etern somriure i la imatge de “bonachón” que el caracteritzava.
Quan un complix 50 anys i comença a contemplar la quantitat de gent coneguda que es baixa del tren de la vida, comença a sentir una soletat naixent. Experimenta que el temps corre en contra del record i l’enyorança envaeix amb llagrimes els moments viscuts i molt presents en els records més emotius i divertits.
Castillo es va apuntar a la comissió en la década dels 70. Per aquell temps tenia societat amb Vicente Tormo, que també era fallero de l’Espanyoleto. Aquesta societat es va trencar i cada
I quan el plasma d’una esquela t’informa del viatge sense retorn d’un company, d’un amic, d’un familiar, o en aquest cas, d’un faller, et pares en
Miguel del Castillo 2010
183
Miguel del Castillo 1993 Bar Los Bestias
en exclusiva , l’unica propaganda, “Tormo Barbera”. Per aquest llibret, la Falla va guanyar l’únic estendard que té a les seues vitrines de 1r premi de Llibret Faller Xàtiva.
un d’ells es va muntar la seua propia imprenta.. Vicente Tormo es va apuntar a la Falla República Argentina i Castillo va seguir en Espanyoleto. Miguel tenia un caràcter molt obert, trempat i molt fester. En la década dels 80 va ser la seua major activitat com a faller. Des del 85 fins el 90 va ser delegat del Llibret, atès que la falla se l’encarregava tots els anys. Imprenta Castor,que estava ubicada en la localitat de Canals, on anavem a maquetar i confeccionar els llibrets de la Falla. En el 25 aniversari de la comissió, Juan Tormo, president de la Falla, li va encarregar al seu gran amic Castillo la confecció en exclusiva del llibret de l’aniversari, costant la fredolina de 1.000.000 ptes (6000€) d’aquell llavors. Import pagat per Tormo al publicar en la contraportada i
Miguel era també de fácil enuig, sobretot en el seu treball, atés que en la maquetació dels llibrets sempre faltaven coses o havien errors d’escriptura o col.locació, per desídia fallera. Miguel era molt professional, i el món faller molt deixat en aquells anys. A banda, tots els anys se li intentaba ajustar a la baixa els pressupostos, però l’alçava la qualitat, i això era antagònic. Però Castillo sempre feia el esforç i posava de la seua part per a que la Falla isquera guanyant. Així era
184
Miguel, un bon home amb el que podies contar en tot el que estiguera a les seues mans. En les falles de l’ any 1993 ens va arreplegar amb el camió del “Canari”, la gespa per a la decoració del monument i vam parar per dinar, com era típic, en el bar de “Los Bestias”, en el carrer Illes Canaries. Allí la vam liar. Pepe Plà i Castillo van disfrutar com xiquets amb les bromes que es realitzaven en aquell conegut i hui desaparegut local. Miguel es va donar de baixa de la falla a finals de la dècada dels 90, però sempre va estar al corrent de la Comissió de la que havia format durant tants anys. Seguia mantinguent el contacte amb els seus amics fallers. Durant la semana de falles, sempre venia un dia al esmorzar al casal. De fet en els últims anys solia juntar-se en Fira amb els mes pròxims amics de l’Espanyoleto, Pepe Plà, Paco Guerrero, Vicente Maset, Pepe Tormo, Ricardo Fabra i Alejandro Muela, i se n’anaven a esmorzar al xiringuito, el típic ou fregit amb sardina i pimentó, després als bous i al eixir, una partideta al Bingo.
Miguel del Castillo
Així era Miguel, senzill, agradable, cordial, amic dels seus amics i una persona important que amb el seu esforç va ajudar a forjar l’història de la Falla Espanyoleto. Un abraç Miguel allà on estigues.
Felo Fuentes
185
Un any 186
en imatges 187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
Guia Comercial Volem donar les gràcies a tots els comerços i firmes comercials per fer possible un any més l’edició d’aquest llibret i aprofitar aquest espai per desitjar-los unes bones Falles a tots. 204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
UN COL·LABORADOR
238
239
240