Aquest llibre ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.
Aquest llibre participa en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info)
Falles de Xàtiva: Festa declarada Bé d’Interès Turístic Autonòmic
La Festa de les Falles ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO 1
L’Eto
núm 1, març de 2019 Dipòsit legal: V-399-2014 Tiratge imprés: 800 exemplars Tiratge electrònic: Il·limitat. https://issuu.com/fallaespanyoleto
Aquesta publicació està editada per l’AC Falla Plaça de l’Espanyoleto, de Xàtiva. Coordinador: Juan Ramón Alcocer Pla.
Aquesta publicació és el suplement cultural del llibre de l’AC Falla de l’Espanyoleto de Xàtiva, de l’any 2019, per la qual cosa es distribueix conjuntament amb aquest.
Col·laboradors: Pere Baenas, Kike Vaquer, Albert Ordiñana, Josep L. Díaz, Juan G. Figueres, Montse Vila, José Mª Lorente, Joan Martí. Coberta: Disseny de Kike Vaquer. Fotografia de Malalt de falles.
L’Associació Cultural Falla Espanyoleto no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament.
Imatges: Pere Baenas, Albert Ordiñana, Kike Vaquer, Juan R. Alcocer, falles.com, Chosovi, Rafa Tortosa, AC Falla El Canet, AC Falla La Via, Falla Plaça Prado, Malalt de falles, Falla Plaça del Pilar.
Queda totalment prohibida la utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència. www.fallaespanyoleto.es espanyoleto@gmail.com Falla Plaça Espanyoleto @FEspanyoleto
Maquetació: Juan Ramón Alcocer Pla. Impressió: Paper plegat s. l.
2
Pere Baenas, 40 anys fent el ninot. 3
Índex E�� ������ �� P��� B����� (6-15) Juan Ramón Alcocer
C�������� � F�� F����� (16-27) Juan Ramón Alcocer
L� ����� ���� ���� ��� (28-39)
Kike Vaquer, Alberto Ordiñana i Juan Ramón Alcocer
L� ������� ����� �� P��� B����� � X�����: 1991,1993 (40-53) Juan Ramón Alcocer
P��� B����� � �’AC F���� E� C����: � �� ������� �’�� ���� ������� ��� �’�� ��������� �� �� ���� ��� ����� (54-63) Juan Gabriel Figueres
P��� B����� � �� ����� P���� P���� �� G����� (64-69) Joan Martí
L�� �������� �� P��� B����� (70-77)
Kike Vaquer, Aberto Ordiñana i Juan Ramón Alcocer
L� ������� ��� �� F������ C�������� A����, ��� ��� ��� ������� (78-85) Juan Ramón Alcocer
L�� ������ ���������� �� P��� B����� � V������� (86-95) Juan Ramón Alcocer
P��� B�����: �’������� �� ���� (96-103) Montse Vila
P������ ������ �’�������� � V������� (104-107) Malalt de Falles
2ª ����� �� B����� � X�����. F���� E���������� 2015-… (108-119) Juan Ramón Alcocer 4
Editorial
P
timents, en definitiva, tota l’estima que Pere té cap al seu treball.
edro Vicente Baenas Garcia, o simplement Pere Baenas; és complex poder plasmar en uns quants fulls d’un llibre el que representa aquest nom. Com tu bé dius, són “30 anys fent falles, 40 fent el ninot”, tota una vida dedicada al món del disseny i la construcció de falles on possiblement n’hi han vivències i anècdotes per poder fer varis llibres, però l’espai i el temps és limitat i amb aquest xicotet homenatge a la teua carrera, hem intentat resumir tots aquests anys amb la màxima admiració al teu treball.
Qui coneix bé a Pere, sap que sempre està envoltat de grans amics i professionals que treballen amb ell, colze a colze; ells també son part important d’aquesta trajectòria i per això, m’agradaria aprofitar aquest breu text per reconèixer tots aquests anys de feina i èxits, perquè tots ells són fonamentals. Aquest llibre també és per a tots ells (Martorell, Moracho, Lafarga, Ximo, Victoria, Guty, Cresen, Agustín, Carmen, Alex, Alejandra, Jesús, Jorge, Ronal, Lázaro i Lázaro fill) i sobretot per a la seua família, els quals saben de l’entrega, esforç i dedicació de Pere pel seu treball, els seus dos fills i la seua dona, podeu estar ben orgullosos de Pere, és una gran persona i sempre serà un dels més grans artistes.
Entrar a qualsevol taller d’algun artista faller, et fa reviure tots els moments especials que els fallers vivim els dies grans de la festa, aquest treball semi-artesanal causa admiració fins i tot als grans artistes d’altres disciplines, i és que fer amb el seu ingeni i idees tots aquests cadafals és d’admirar. Però entrar al taller de Pere, és un privilegi que tot aquell que ha tingut la sort d’entrar no oblidarà mai, per la seua grandiositat, per les instal·lacions, per les construccions amb la fusta, pels colors, pel personal... qualsevol racó et mostra els seu pensar, els seus sen-
Gràcies Pere, per obrir-nos les teues portes. Gràcies per ser Pere.
Alberto Ordiñana 5
6
Els inicis de Pere Baenas 7
Els inicis de Pere Baenas Juan Ramón Alcocer
P
edro Vicente Baenas García naix un 6 de juliol de 1967 a una de les ciutats on més arrelada està la festa de les Falles: Gandia.
edat de deu anys, sa mare ja el va portar al taller de Vicent Blasco, un artista d’aquell temps, on passava totes les seues vacances escolars.
Allí va ser on va conèixer aquest món de monuments fets amb fusta i cartró, que tant el van captivar des que guarda records a la seua ment. Tal va ser la seua fascinació, que a la lleugera
El taller d’aquest artista es trobava a l’entrada de Gandia, a la vorera de la ctra. CV-60, per Real de Gandia. Hui és un concessionari de cotxes, com es pot apreciar a la fotografia 1.
Foto 1: Lloc on es trobava el taller de Vicent Blasco.
8
En aquest taller va anar desenvolupant la seua creativitat i ingeni, resolent com cal el treball amb volums, mesures i colors. A més, d’anar jugant amb les seues habilitats artístiques, a Vicent Blasco també li deu el seu nom com artista. En realitat, el nom de Pere és Pere Vicent. Així l’anomenaven a casa, al col·legi, amb els amics... Però Vicent Blasco va pensar que era massa llarg i va optar per dir-li “Pere”, i així es va quedar. A l’edat d’onze anys, Pere ja feia falles (infantils, això sí), com podem apreciar a la foto 2. Aquesta falla, que en data de la present publicació compleix quaranta anys, està dedicada a la Constitució Espanyola. En el temps en què la va fer, es va repartir diferent publicitat al·lusiva a la votació que es va fer aquell any referent a l’aprovació de la Constitució, per a que la població, en general, la coneixera i sabera què anava a votar.
Foto 2: Pere davant d’una falla seua, 1978.
Puix tots aquests personatges estaven reflectits en la falla que va crear Pere. Tots els personatges estan fets amb fusta i paper de diari amassat amb cola, revestits d’escaiola. La base estava formada per caixons de taronges units i desprès xapats per damunt.
Eixes publicitats estaven dissenyats a l’estil d’un còmic, en els que apareixien diferents personatges, com un policia municipal, un carter, un jardiner, una estàtua, un xiquet correguent, etc. 9
D’aquesta tenim foto, però en realitat no és la primera que va fer el nostre artista. Acabat el temps de l’escola, Pere s’enfrontà als estudis d’institut, tenint que fer el torn de nocturn, tant en 2n com en 3r de Batxillerat, per poder estar més temps dedicat a fer falles. Pere ja s’atrevia a plantar falles infantils, encara que fora de concurs, com la plantada a la falla Corea, a Gandia (foto 3). En realitat no era la falla infantil de la comissió Corea: era una falla que ell havia desenvolupat a sa casa, i que desprès la van dur allí per cremar-la. Pere estava acostumat a cremar les seues falles en un hort que hi havia davant de sa casa. Però, en aquest cas, la seua creació va ser vista per gent propera a Pere, els quals van pensar que ja estava el suficientment bé com per a exposar-la al públic en general. Per això van decidir portar-la a Corea.
Foto 3: Falla Infantil de Corea (a Gandia). 1982.
De l’any 1987 és la falla que queda replegada a la foto 4, la qual versava al voltant del pas del temps.
Eixe any, la comissió Corea va cremar tres falles: les seues major i infantil, i la de Pere. 10
Foto 4: Falla infantil. Gandia. 1987.
11
No obstant això, Pere continuava amb el cuquet de fer falles... així que es va disposar a fer una falla en Ceuta! El tinent responsable de Pere, Miguel Ramón Vargas Manchuca i Villanueva, es va fixar en que Pere pintava quadres al quarter. Li va preguntar si es dedicava a pintar i Pere li va contestar que el que es dedicava era a fer falles. En eixe moment el tinent li va proposar fer una falla per al dia de la patrona, contestant-li Pere afirmativament, però amb la condició que li deixara tornar a Gandia per aconseguir els elements necessaris. En el present encara continua el contacte entre Pere i el seu mando, que actualment té el grau de tinent coronel, destinat a Canàries.
Aquesta és la primera falla infantil que ha fet per presentar a competició. Més avant en farà altres, com les de la falla Verge del Carme a Xàtiva, però per compromís: Pere mai ha segut un artista de falles infantils. Anava fent-la a la cotxera de sa casa, a poc a poc, durant dos anys. Li la van veure i el van convèncer per presentar-la a concurs. Té detalls de molt de treball, com la quadriga de cavalls que està al damunt, o el vaixell (tot de fusta i fet a mà). El rellotge estava fet de troços d’adornaments que Pere anava acoblant. La base redona semblava marbre, feta tota en vareta. Fins i tot, els cartells estaven fets a mà.
Desprès dels permisos corresponents Pere, junt als seus companys, va ser capaç de plantar un cadafal dedicat a la patrona d’Intendència, Santa Teresa, que es va cremar el dia 15 d’octubre de 1987. A la foto 5 veïem Pere, intentant concentrar-se en la seua obra artística.
Quan la veu, Pere recorda la quantitat de feina que tenia darrere cada peça de la falleta. Pel que fa al concurs, aquesta falleta va quedar al segon lloc d’especial. El temps anava passant, i Pere tenia que incorporar-se al servei militar. Li va tocar fer la “mili” en Ceuta.
A la foto 6, Pere apareix amb un company de milícia: Riquelme, d’Elda. 12
Foto 5: Pere, preparant la Falla a Ceuta. 1987.
13
Foto 6: Falla plantada a Ceuta. 1987.
14
El fet que Pere dominara les diferents habilitats necessàries per poder plantar una falla sense necessitat d’altres persones li va ajudar a prendre la decisió d’abandonar la societat i establir-se per ell mateix.
Acabat el servei militar, Pere tenia clar a què volia dedicar-se. Però es inicis són durs i tocava començar el seu treball associat a altres artistes fallers. Al 1989 fa societat amb Sanchis i Miñana. La història d’aquesta societat comença en altra anterior: la de Vicent Blasco (on va començar Pere) i Añón. Un era fuster i l’altre pintor. Quan van desfer la societat, Pere es va quedar en Blasco i Sanchis se’n va anar en Añón.
I així ho va fer. Començà a plantar cadafals en solitari, establint el seu taller a Ròtova, població propera a Gandia. Compartia nau amb una persona, la qual tenia l’ofici de polvoritzador, amb el seu tractor i la màquina polvoritzadora, elements que moltes vegades tenien autèntics problemes per poder accedir a la nau, ja que estava plena de ninots i figures falleres.
Quan Pere ja comença a treballar per ell mateix, s’estableixen Pere, Sanchis i Miñana. Compraren els motles a Añón i llogaren la nau on aquest artista treballava, que estava a Palma de Gandia. A l’actualitat aquests dos artistes treballen en Miramar, cadascun pel seu costat.
A l’any 1993, Pere canvia d’ubicació i s’instal·la, ja definitivament, a Daimús. Des d’ací eixiran els monuments que faran de Pere, un dels artistes més guardonat de la història de les Falles.
Prompte, Pere es va adonar que el seu desig era dedicar-se a fer cadafals grans, que foren capaços de competir a les més altes esferes, mentre que els seus socis tenien altres objectius en la seua feina.
15
16
Comenรงant a fer falles 17
Començant a fer falles Juan Ramón Alcocer
A
Eixe any Pere encara no podia encarregar-se de dur endavant un cadafal propi, perquè es trobava a Ceuta complint el servei militar.
l’anterior article¹ ens hem centrat en el desenvolupament de Pere Baenas com a persona, des de la seua infantessa fins al moment en què decididament pren la determinació de dedicar la seua vida a ser artista faller. En aquest article farem un exhaustiu recorregut per les seues creacions més representatives, realitzades en els seus primers anys de professió.
No obstant això, aprofitava els permisos de què disposava per visitar el taller on s’havia criat com artista: el de José Sanchis. Es va implicar en la realització de la falla que aquest artista tenia encomanda aquell any, sobretot en el tema de la pintura i del muntatge.
Arribats a aquest punt, cal comentar que no farem menció de totes i cadascuna de les falles plantades², sinó dels cadafals que, per diversos motius, provoquen en l’artista una especial sensació de tendresa i nostàlgia. Deixarem arrere les dues falles infantils que Pere va realitzar abans d’anar-se’n al servei militar (falla infantil de Corea al 1982 i la falla infantil de Mercat al 1987, ambdues a Gandia) i començarem el nostre recorregut al 1988.
El cadafal va ser un encàrrec de la Falla Vilanova de Gandia i tenia com a lema Gandia s’engrunsa. Aquesta falla va guanyar el primer premi de la segona secció. A la foto podem veure a Pere, encimbellat a la grua i ajudant en les labors de muntatge.
1. Vegeu l’article “Els inicis de Pere Baenas”, en aquest mateix llibre. 2. Vegeu l’article “Les falles de Pere Baenas”, en aquest mateix llibre.
18
guanyar el primer premi de primera secció, així com el d’enginy i gràcia; la infantil va ser per a la Falla Carrer Major i Passeig de Gandia. Però aquesta societat va acabar prompte. Al 1990 comença a plantar cadafals en solitari, establint el seu taller a Ròtova, població propera a Gandia. En aquesta nau neixen les seues primeres quatre falles amb segell únic. Un cadafal se’n va a la Falla La Font, de Pego. Les altres viatgen a Gandia. A aquest any pertany un dels cadafals que, en forma de fotografia, presideix el despatx de Pere: el plantat en la Falla Plaça del Mercat de Gandia.
1988. Falla de José Sanchis.
A l’any següent, acabat ja el servei militar, Pere comença a muntar ja les seues pròpies falles, encara que en societat amb Sanchis i Miñana. D’aquesta unió eixiren dos cadafals grans i un infantil. Un dels cadafals gran se’n va anar a la Falla L’Estació, d’Oliva; l’altre va ser plantat a la Falla Sagrada Família-Corea, que va
1990. Falla del Mercat. Gandia
19
El peculiar lema de la falla era El campanar, per no vore “l’empastrà”, en un coet, a la lluna que se’n va. Poques vegades ens trobem amb lemes amb tanta extensió com aquest. A la fi, la falla va obtenir el primer premi de primera secció, així com el d’enginy i gràcia (com l’any anterior). Al mateix any pertany la falla que munta per a la comissió de Sant Josep-Raval, la qual duia com a lema Els vicis i que va competir en segona secció.
Al següent any, el 1991, Pere continua plantant a Gandia. Però, en aquesta ocasió, una de les seues obres viatjaria a Xàtiva, a la Falla Verge del Carme d’aquesta ciutat. A Gandia, repeteix experiència amb les dues comissions del passat any i, curiosament, obté el mateix premi.
1990. Falla Sant Josep-Raval. Gandia
1991. Falla Luís Belda. Gandia
No obstant això, amb una nova falla, la de Luís Belda, aconsegueix un tercer premi d’especial. Aquesta falla contenia una espectacular escalinata, la construcció de la qual es pot apreciar en la foto.
20
El lema de la Falla del Mercat es deia Les injustícies. Aquesta va ser la que va guanyar, de nou, el primer premi de la primera secció a més del premi de l’enginy i gràcia. La creació realitzada per a la Falla Sant Josep-Raval portava com a lema El turisme.
Tres anys guanyant el primer premi d’especial ja no podia ser obra de la casualitat. Alguna cosa tenia el treball de l’artista que el feia despuntar des de, pràcticament, els seus inicis com a artista en solitari. L’experiència en primera secció havia estat satisfactòria i ja havia arribat el moment de donar el pas a introduir-se en la més alta de les seccions falleres: la d’especial. Però, per poder donar aquest pas endavant, Pere necessitava d’una comissió que confiara en la seua capacitat per poder enfrontar-se a aquest repte. I així va ser com, a l’any 1992, Pere és contractat per la Falla Passeig Luís Belda de Gandia i realitza un cadafal imponent que duia com a lema Perreries. Era l’únic monument que plantava aquell any a Gandia (la resta viatjaren més enllà) i Pere era conscient que estava en un moment que podia significar molt per al seu futur com a artista faller. El treball va ser llarg i dificultós (la nau de Ròtova se li quedà xicoteta) però, a la fi, tanta feina va obtenir la millor de les recompenses: el cadafal va obtenir el primer premi d’especial.
1991. Falla Mercat. Gandia
21
1992. Falla Luis Belda. Gandia Taller de Pere a Daimús
El canvi d’ubicació li permet acceptar més contractacions i, així, passa de fer-ne quatre a poder realitzar sis monuments. De nou, amplia el nombre de poblacions on planta els seus monuments. D’aquest any podem remarcar el primer premi obtingut amb la Falla L’Estació d’Oliva i el segon premi de secció especial amb la Falla Carrer Major i Passeig de Gandia, més coneguda com “la del canó” i que duia per lema Pirateries.
Decididament, la nau de Ròtova on treballava fins ara Pere s’havia quedat obsoleta. Els monuments, a poc a poc, anaven millorant en voluminositat, al temps que augmentava el nombre de comissions que volien confiar els seus monuments a aquest artista. Pere va trobar l’oportunitat d’instal·lar-se a Daimús, una població vorera a la de Gandia. Aquest canvi es verifica a l’any 1993. 22
1995. Plantà a la porta del taller de Pere.
1993. Falla Carrer Major i Passeig. Gandia
A l’any 1995, en què es va casar Pere, plantà el seu primer cadafal de la comissió Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet. L’alçària del monument va obligar al seu creador a muntar-la fora de la nau, per tal de provar l’encaixament de les peces i l’orientació de les mateixes. Aquest fet va suposar un rebombori dels veïns de Daimús, que no volien perdre’s una plantà exòtica fora de l’època normal.
1995. Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet. Gandia
23
de cine per a escriure les seues obres. Del tinter eixia un mag que representava la inspiració “màgica” que necessitaven els guionistes. Contenia al·lusions a diferents pel·lícules famoses, i al cinema en general. Com l’any anterior, la falla també disposava d’un espectacle de llum i so. A més a més, Pere també la va dotar d’un passadís interior on podia accedir la gent, anomenat “el passatge del terror”. Dintre d’aquest passadís el visitant es trobava a Frankenstein i al seu creador: era una verdadera escena completa i ambientada amb tot un luxe de detalls: estanteries, llibres, detalls a les taules, parets que ajudaven a donar un aspecte tenebrós al lloc...
A la fi, l’experiència va estar molt positiva per aquesta comissió perquè va obtenir el primer premi de secció especial. Era una falla innovadora, arriscada i amb grans pretensions, de la qual Pere es sent molt satisfet. Va ser la primera falla en què els espectadors podien visitar-la per dintre. Tothom podia accedir a una recinte interior que semblava una cova, tota enlluernada, i decorada amb un fons marí. Fins i tot, formava part de la decoració interna una impressionant estalactita. Tot aquest recinte estava revestit amb pedra de cartó. S’entrava per una part del monument i s’eixia per altra diferent. Segons Pere, aquestes van ser “les primeres falles animades de Gandia”. Per les nits, la comissió havia organitzat un espectacle de llums i de so al voltant del cadafal, de manera que els canvis de colors i de llums feia que l’espectador visquera la impressió que la falla havia canviat de color en un tres i no res. Al següent exercici faller arribem a una altra falla emblemàtica per a Pere: Alu-cine. De nou, la Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet obté el primer premi d’especial amb una obra de Pere. El cadafal estava dedicat al cine. Hi havia un tinter, que simbolitzava els que utilitzaven els guionistes 24
Però també era temps d’eleccions generals i, per tant, els polítics més importants del moment no podien hi faltar. Com anècdota contarem que les eleccions van ser molt properes als dies de falles. Per tant, Pere no va saber on col·locar en el pòdium a cadascun dels polítics fins a última hora. Coneguts els resultats de les eleccions, va posar a cadascun d’ells en el seu lloc del pòdium.
1996. Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet. Gandia
Al 1997, la comissió de Lluís Belda (Gandia) li encomana novament el monument gran. Era una aposta prometedora per aconseguir tornar a guanyar la secció especial. Amb eixa idea, Pere dissenya Alusine II, el retorn. Quan la idea va tornant-se realitat, les peces centrals excedien les dimensions de la nau, la qual cosa va provocar que tornara a plantar una falla a la porta del taller fora del temps habitual. Era l’única manera de veure com es tenien que col·locar el cavalls per a que estigueren enfrontats l’un
Aquest monument va ser un dels primers que va ser pintat amb pintura plàstica. Les anteriors es pintaven normalment a l’oli. 25
a l’altre. Els genets eren José Mª Aznar i Felipe González. Baix d’ells, Pere va idear un rellotge a partir d’un motle d’un perol, al qual li va afegir un conjunt d’adornaments provenints del tinter de Monterrubio. Una curiositat d’aquest rellotge és que verdaderament funcionava com a tal. El visitant podia passar per davall del cadafal. Una de les escenes estava composada per una carretera on circulaven tres cotxes. Altra curiositat d’aquesta falla és que aquests cotxes estaven extrets d’un vehicle de veritat, en concret d’un dels anomenats “Mini”. A partir del cotxe real va fer un motle amb polièster. Desprès de tota la feina feta, la recompensa d’un segon premi d’especial va resultar decebedor.
1997. Falla Luis Belda. Gandia
26
Per finalitzar aquest recorregut farem especial menció a una de les falles que planta a l’any 2000 la Falla Sueca-Literato Azorín. És la primera que planta a la ciutat de València i també és en aquest any quan comença a introduir com a material de faena el suro. La primera peça de suro que es fa en aquest taller correspon a la cara del capità Smith. A aquesta falla també pertany el ninot que caracteritzava a Walt Disney i que, a hores d’ara, encara podem gaudir d’ell si visitem el Museu de l’Artista Faller.
Totes les figures que contenia es van dissenyar a partir del programa informàtic més utilitzat en aquest temps: el llibre. Formava part del cadafal una reproducció del vaixell del capità Garfi, que feia 9 metres d’ample. El seu esquelet estava fet amb fusta, les costelles de xapa i el revestiment de suro. 27
28
La tasca feta fins ara 29
La tasca feta fins ara
Kike Vaquer, Alberto Ordiñana i Juan Ramón Alcocer
A
dades actuals però no tots els estaments fallers cuiden d’emplenar-les amb dades històriques. Així encetàvem un camí per pàgines web de comissions i juntes locals, per altres dedicades de manera especialitzada a la festa fallera, per les xarxes socials de les comissions, i per les notícies que anaven apareixent en la premsa respecte de les falles. Amb la replegada de dades i desprès de la seua verificació, hem anat emplenant una tabla que, encara així, conté molts buits al seu si. Part de la informació que hem buscat no l’hem pogut trobar pels nostres medis. Per això demanem al lector/a que, si coneix qualsevol de les dades que apareixen en blanc a la tabla, ens ho faça arribar al correu corporatiu de la nostra comissió (espanyoleto@gmail.com), per tal d’incorporar-la a la tabla. La nostra voluntat és continuar emplenant les dades inexistents, tot i això, desprès de la seua publicació en paper. Aquest llibre es podrà consultar a la web i, a la versió del llibre que estiga digitalitzat, s’inclouran les noves dades. Comptem amb la vostra participació!
continuació us presentem una extensa tabla on es recullen una gran quantitat dels monuments ideats per Pere Baenas, al llarg de la seua vida com artista faller, des dels inicis fins a l’exercici 2018. Darrere d’aquesta tabla hi ha un llarg camí d’investigació que hem anat desenvolupant, a poc a poc, fins arribar a tenir les dades presentades. Per arribar ací, hem comptat amb la inestimable col·laboració de l’artista implicat, amb el qual hem compartit xerrades animades, esmorzars complets i diversa documentació sensiblement important. Posteriorment, hem anat completant la tabla amb dades provinents d’una llarga llista de llibres fallers editats tant per diverses juntes locals falleres com per diferents comissions falleres implicades. Vençuda aquesta etapa, ens hem centrat en la informació que hem anat recopilant a partir d’internet. En aquest punt hem de significar que, a hores d’ara, encara queda molta informació per emplenar en eixes pàgines web que cada comissió fallera o junta local té: en elles posem 30
Relació de Falles plantades per Pere Baenas Any
Lema
Premi
Tipus
1978
La Constitució
Fora de concurs
Infantil
1982
Gandia, any 3000
Fora de concurs
Infantil
Sagrada Família-Corea
Gandia
1987
Sense lema
Fora de concurs
Gran
Falla en honor a la patrona del Cos d’Intendència de l’Agrupació Logística
Ceuta
1987
Sense lema
2n premi
Infantil
Plaça del Mercat
Gandia
1989
3r premi secció especial La conquesta del Rei Jaume no em deixa content… (Cregaume)
Infantil
Passeig Lluís Belda
Gandia
1989
1r premi secció primera
Infantil
Corea
Gandia
1r premi secció primera
Gran
Corea
Gandia
Infantil
Beniopa
Gandia
Gran
Beniopa
Gandia
1989
Infantil
Estació
Oliva
1989
Gran
Estació
Oliva
1989
Gandia, qué t’han fet!
1989 1989
A Beniopa la fan passar pel tub, I la chuplen com si fora un chupa-chup
Comissió
Ciutat Gandia
1990
Nit de contes de l’hivern 3r premi secció primera
Infantil
El Mercat
Gandia
1990
El campanar, per no 1r premi secció primera vore “l’empastrà”, en un coet, a la lluna se’n va
Gran
El Mercat
Gandia
1990
Els vicis
Gran
Sant Josep “Raval”
Gandia
1990
El major espectàcul del mon
Infantil
Beniopa
Gandia
1990
L’animal que està en l’arena demana una gran faena
Gran
Beniopa
Gandia
Gran
La Font
Pego
Fora de concurs
Gran
Falla Municipal
Cocentaina
3r premi secció especial
Gran
Passeig Lluís Belda
Gandia
4t premi secció segona
1990 1991 1991
El 92 perdut
31
Any
Lema
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
1991
La Fantasia
Secció primera
Infantil
Plaça del Mercat
Gandia
1991
Les insjustícies
3r premi secció primera
Gran
Plaça del Mercat
Gandia
1991
El turisme
Secció segona
Gran
Sant Josep “Raval”
Gandia
1991
El Circo
5é premi secció tercera
Infantil
Verge del Carme
Xàtiva
1991
Si els burros volaren
1r premi secció segona
Gran
Verge del Carme
Xàtiva
1992
Perreries
1r premi secció especial
Gran
Passeig Lluís Belda
Gandia
Infantil
El Canet
Cullera
Gran
El Canet
Cullera
1992
Gran
Portal de Valldigna
Tavernes
1992
Gran
Tulell Avinguda
Alzira
1992 1992
Injustícies i bufonades
6é premi
1993
I diuen que els burros volen
3r premi secció segona
Gran
Vila-Nova
Gandia
1993
Pirateries
2n premi secció especial
Gran
Carrer Major i Passeig
Gandia
Infantil
Estació
Oliva
1r premi secció especial
Gran
Estació
Oliva
3r premi
Gran
El Canet
Cullera
Gran
Portal de Valldigna
Tavernes
1993 1993 1993
El geni del mal desfà un mon cultural
1993 1993
Fantasies de xiquets
8é premi secció segona
Infantil
Verge del Carme
Xàtiva
1993
Películes de la vida
3r premi secció tercera
Gran
Verge del Carme
Xàtiva
1994
Gandia, abans i ara
5é premi secció segona
Gran
Vila-Nova
Gandia
1994
La lluita pel poder
2n premi secció especial
Gran
Carrer Major i Passeig
Gandia
1994
La riquesa de la terra valenciana
6é premi
Gran
El Canet
Cullera
1994
Infantil
Estació
Oliva
1994
Gran
Estació
Oliva
Gran
L’Institut
Oliva
1994
Gran
París-Pedrera
Dènia
1994
Gran
Diana
Dènia
1995
Infantil
Marques de Campo “Perú”
Gandia
Gran
Marques de Campo “Perú”
Gandia
1994
1995
Els jocs
Caixa de sorpreses
2n premi
32
Any
Lema
1995
Beniopa endemonià
1995
Anem fent…Gandia
1995 1995
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
Gran
Beniopa
Gandia
5é premi secció segona
Gran
Sant Josep “Raval”
Gandia
Sense lema
1r premi secció especial
Gran
Exèrcit Espanyol-Jardinet
Gandia
Contes
5é premi
Gran
El Canet
Cullera
1r premi
Gran
La Font
Pego
1995
Gran
Diana
Dènia
1995
Gran
París-Pedrera
Dènia
1995
Gran
Pensat i Fet
Oliva
1995
1996
Pirateries
Gran
Avda. Marques de Campo-Peru
Gandia
1996
El Circ
Infantil
Avda. Marques de Campo-Peru
Gandia
1996
Alu-cine
1r premi secció especial
Gran
Exèrcit Espanyol-Jardinet
Gandia
3r premi secció especial
1996
Gran
Passeig-Mercat
Cullera
1996
Gran
Saladar
Dènia
1996
Gran
Diana
Dènia
1996
Infantil
Pensat i Fet
Oliva
1996
Gran
Pensat i Fet
Oliva
1996
Gran
Manises
Manises
1996
Gran
Cambro
Tavernes
Gran
Benipexcar
Gandia
2n premi secció especial
Gran
Passeig Lluís Belda
Gandia
1997
1r premi secció especial
Gran
Estació
Oliva
1997
3r premi secció especial
Gran
Passeig-Mercat
Cullera
1997
7é premi secció 1B
Gran
Doctor Collado
València
1997
Gran
Diana
Dènia
1997
Gran
Manises
Manises
1997
Cadascú té un rei al seu ventre
1997
Alusine II
1998
El Circ
Infantil
Benipexcar
Gandia
1998
Magia
Gran
Benipexcar
Gandia
1998
Pallassades
Gran
Passeig Lluís Belda
Gandia
Gran
Pensat i Fet
Oliva
1998
1r premi secció especial
33
Any 1998
Lema Politiques endemoniades
1998
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
2n premi
Gran
L’Institut
Pego
1r premi
Gran
La Font
Pego
3r premi
Gran
L’Institut
Pego
1999
El futur de....
1999
Euro Mercat
Gran
Benipexcar
Gandia
1999
La màgia del Grau
Gran
Grau
Gandia
1999
Polítiques endimoniades
Gran
El.liptica
Gandia
1999
La casa del terror
1r premi secció especial
Gran
Plaça Prado
Gandia
1r premi
Gran
Manises
Manises
Gran
Saladar
Dènia
Gran
La Via
Tavernes
1999 1999 1999
2n premi
1999
Gran
1999
Gran
Darrere del Castell
Dènia
Gran
Benipexcar
Gandia
2n premi secció especial
Gran
Plaça Prado
Gandia
1r premi secció especial
Gran
Camí Nou
Alzira
2000
El Circ de la Vida
2000
Carnestoltes Moltes Voltes
2000
Oliva
2000
El País de nunca jamás
5é premi secció especial
Gran
Sueca-Literato Azorín
València
2001
Bufonades de Gandia
2n premi secció tercera
Gran
Benipexcar
Gandia
2001
Caixa de sorpreses
Gran
Plaça Escoles Pies
Gandia
2001
1r premi secció especial
Gran
Camí Nou
Alzira
2001
3r premi Secció especial
Gran
Sueca-Literato Azorín
València
Gran
Els barris
Turís
Gran
Benipexcar
Gandia
Gran
Plaça Escoles Pies
Gandia
1r premi secció especial
Gran
Camí Nou
Alzira
2002 2002
Carnestoltes a Gandía
2002
Gandia m’agrada, però es una cagada!!
2002
2n premi secció tercera
2002
Mare Nostrum
Fora de concurs
Gran
Plaça de l’Ajuntament
València
2003
Velles històries repetitives
Secció segona
Gran
Plaça Escoles Pies
Gandia
34
Any 2003
Lema Mites nostres per terra
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
1r premi secció especial
Gran
Camí Nou
Alzira
2003
1r premi secció especial
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
2003
1r premi secció especial
Gran
París-Pedrera
Dènia
Gran
Els barris
Turís
2003 2003
1r premi
Gran
El Huerto
Elda
2003
11é premi secció especial
Gran
Malvarrosa
València
2003
8é premi secció 1ªA
Gran
San Vicente-Periodista Azatti
València
Gran
Els barris
Turís
2004 2004
Tradicions i Bufonades
Secció segona
Gran
Plaça Escoles Pies
Gandia
2004
Superherois casolans
1r premi secció especial
Gran
Carrer Major i Passeig
Gandia
2004
El bé i el mal
2n premi secció especial
Gran
Camí Nou
Alzira
1r premi secció especial
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
Fora de concurs
Gran
Plaça de l’Ajuntament
València
Gran
Els barris
Turís
Secció segona
Gran
Plaça Escoles Pies
Gandia
2005
1r premi secció especial
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
2005
4t premi secció especial
Gran
Sueca-Literato Azorín
València
Gran
Els barris
Turís
Gran
Plaça Escoles Pies
Gandia
2004 2004
Alucine. València, un gran plató
2005 2005
Ossades, Gandia!
2006 2006
Un mon disfressat
Secció segona
Gran
Carrer Major i Passeig
Gandia
La Mas-Cara
2n premi secció especial
Gran
Plaza del Pilar
València
1r premi secció especial
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
2006
Gran
Plaça Major
Alzira
2007
Gran
Els barris
Turís
2006 2006 2006
2007
Obert fins la matinada
3r premi secció especial
Gran
Plaza del Pilar
València
2007
La mar al vent
Fora de concurs
Gran
Plaça de l’Ajuntament
València
2008
Canvi climàtic
Gran
Els barris
Turís
2008
Burróliwood
Gran
Plaça del Mercat
Gandia
Secció especial
35
Any
Lema
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
2008
Haciendo historia
3r premi secció especial
Gran
Exposició-Micer Mascó-A. Baca
València
2008
Somis de chiquets
4t premi secció 1ªB
Gran
Ramir de Maeztu-Lleons
València
Gran
Els barris
Turís
2009 2009
Gandia. Visitants de sol i mar
2n premi secció especial
Gran
Carrer Major i Passeig
Gandia
2009
Anem de festa
4t premi secció especial
Gran
Exposició-Micer Mascó-A. Baca
València
2009
Salvem la natura
10é premi secció 1ªB
Gran
Ramir de Maeztu-Lleons
València
2n premi secció especial
Gran
Carrer Major i Passeig
Gandia
3r premi secció especial
Gran
Camí Nou
Alzira
1r premi
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
4t premi
Gran
El Huerto
Elda
Gran
Els barris
Turís
2009 2009
Contes i realitat
2010 2010 2010
Contrastes
2010
El beso
2n premi secció especial
Gran
Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar)
València
2010
Festes a Denia
3r premi secció especial
Gran
Oeste
Dènia
1r premi
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
2011 2011
Se rueda
9é premi
Gran
El Huerto
Elda
2011
Con la máscara a otra parte
2n premi
Gran
Huerta Nueva
Elda
1r premi secció especial
Gran
Angel de Alcazar
Torrent
Gran
Els barris
Turís
2011 2011
Molt de fum i poca llum
2011
Mascarà
Secció especial
Gran
Carrer Major i Passeig
Gandia
2011
Valéncia 2011, Esport tot l’any
Fora de concurs
Gran
Plaça de l’Ajuntament
València
2011
A mal tiempo buena cara
4t premi secció especial
Gran
Cuba-Literat Azorín
València
1r premi
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
2012 2012
Torrent de festa
Fora de concurs
Gran
Falla Municipal
Torrent
2012
Elda Mon Amour
4t premi secció segona
Gran
Huerta Nueva
Elda
Gran
Angel de Alcazar
Torrent
Gran
Els barris
Turís
2012 2012
50 anys de festa
36
Any
Lema
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
2012
Floreal
2n premi secció especial
Gran
Cuba-Literat Azorín
València
2012
Classes socials
11é premi secció 1ªB
Gran
Barri de Sant Isidro
València
2012
2n premi secció especial
Gran
Passeig i Mercat
Cullera
2012
1r premi
Gran
La Font
Pego
2013
1r premi
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
1r premi
Gran
La Vía
Tavernes
1r premi secció especial
Gran
Centro
Denia
Gran
Angel de Alcazar
Torrent
Gran
Passeig-Mercat
Cullera
Gran
Els barris
Turís
2013
Carnaval polític
2013 2013 2013
El circo del sol
2013
Retallades
2013
Fauna ibérica
4t premi secció especial
Gran
Plaza del Pilar
València
2013
Ilusions
8é premi secció 1ªA
Gran
Justo Vilar-Plaza Mercado del Cabañal
València
2013
Retallades
Secció 1ªB
Gran
Oltá-Juan Ramón Jiménez
València
1r premi
Gran
La Font
Pego
1r premi
Gran
La Vía
Tavernes
Gran
Centro
Dénia
Gran
Cánovas del Castillo
Carcaixent
Gran
Passeig-Mercat
Cullera
2n premi
Gran
Poble
Silla
2013 2014
Aneu amb conte i no us talleu!!!
2014
Ilusions
2014
Perill d’extinció
2n premi secció especial
1r premi
2014 2014 2014
Contorsionistes
1r premi
Gran
Els barris
Turís
2014
Natural
1r premi secció tercera
Gran
Benipexcar
Gandia
2014
Escándalo
1r premi secció especial
Gran
Plaza del Pilar
València
2014
La Prima – Vera
Secció primera-A
Gran
Justo Vilar-Plaza Mercado del Cabañal
València
2014
2n premi
Gran
La Font
Pego
2015
1r premi
Gran
Passeig-Mercat
Carcaixent
1r premi
Gran
La Vía
Tavernes
Gran
Centro
Dénia
Gran
Sant Antoni de la Mar
Cullera
2015
Primavera electoral
2015
Barbaritats
2015
4t premi secció especial
37
Any
Lema
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
2015
Il·lusions
Gran
Poble
Silla
2015
Fartar i furtar
Gran
Els barris
Turís
2015
Pantomima
1r premi secció especial
Gran
Plaza del Pilar
València
2015
Menjar, beure i no creure
3r premi secció especial
Gran
Plaça de l’Espanyoleto
Xàtiva
2016
Festival de disfrazases
Secció especial
Gran
Plaça Major
Alzira
2016
Jocs de poder, escac i mat
4t premi
Gran
La Vía
Tavernes
2016
Festa, menar i beure
3r premi
Gran
Plaça Rodrigo
Sagunt
2016
Il·lusions
1n premi
Gran
Poble de Silla
Silla
2016
Contrasts
2n premi
Gran
Colonia
Aldaia
2016
Barbaritats
2n premi secció especial
Gran
Passeig-Mercat
Cullera
2016
Estrategia Política
Secció tercera
Gran
Benipexcar
Gandia
2016
Barbaritats
1r premi secció especial
Gran
Plaça del Mercat
Gandia
2016
Perestroika
6é premi secció especial
Gran
Plaza del Pilar
València
2016
Reis i peons
2n premi secció especial
Gran
Plaça de l’Espanyoleto
Xàtiva
2017
Música i soroll
2n premi
Gran
La Vía
Tavernes
2017
Escándal
3r premi secció especial
Gran
Plaça Major
Alzira
2017
El color de la vida
2n premi
Gran
Colonia
Aldaia
2017
Bienvenidos a Bollywood
3r premi secció especial
Gran
Convento Jerusalén-Matemático Marzal
València
2017
Perestroika
Secció especial
Gran
Plaça del Mercat
Gandia
2017
El bé i el mal
3r premi Secció especial
Gran
Plaça de l’Espanyoleto
Xàtiva
2018
Alegria
1r premi
Gran
La Via
Tavernes
2018
Floreal
3r premi secció especial
Gran
Camí Nou
Alzira
2018
Burróliwood
Secció especial
Gran
Plaça del Mercat
Gandia
2018
Per naturalea
1r premi secció especial
Gran
Convento Jerusalén-Matemático Marzal
València
2018
Fent equilibris
Secció primera-A
Gran
Plaza Mercado Central
València
2018
La música, el llenguatge 2n premi secció especial del sentiments
Gran
Plaça de l’Espanyoleto
Xàtiva
38
Any
Lema
Premi
Tipus
Comissió
Ciutat
2018
El circo de la vida
3r premi
Gran
Verge dels Desamparats
Paiporta
2019
Contorsions
Secció especial
Gran
Plaça de l’Espanyoleto
Xàtiva
2019
El musical
Secció especial
Gran
Convento Jerusalén-Matemático Marzal
València
2019
El fara-demont està torra’t
Secció primera
Gran
Plaza Mercado Central
València
2019
Pantomima
Secció especial
Gran
Falla Centro
Dènia
2019
La naturalea
Gran
La Via
Tavernes
2019
Equilibris
Gran
Falla Mercat
Gandia
2019
Festes
Gran
Verge dels Desamparats
Paiporta
2019
Equilibris
Gran
Cervantes - Padre Jofré
València
Secció especial Secció tercera
Maqueta exposada al Museu Faller de Gandia
39
40
La primera etapa de Pere Baenas a XĂ tiva: 1991,1993 41
La primera etapa de Pere Baenas a Xàtiva: 1991,1993 Juan Ramón Alcocer
L
Congost?, es preguntaran...
a primera vegada en què es varen creuar els camins de Pere Baenas i les falles de Xàtiva va ocórrer quan Pere començava a plantar falles. En concret va ser a la Falla Verge del Carme, durant els exercicis 1991 i 1993.
Nosaltres li ho hem preguntat directament a Pere, el qual ens ha confirmat que mai ha utilitzat aquest nom (Congost) per a cap signatura. De fet, aquest nom no té res a veure amb ell.
Com en tots els inicis, el camí que començava Pere està esguitat d’algunes incongruències que anem a comentar en aquest article.
Segurament estem davant d’una errada d’interpretació tipogràfica, sense més importància. En canvi, l’esbós que apareix al mateix llibre ve signat com “Pere - Rotova 91”.
El primer exercici, el de 1991, la falla estava presidida per Josep Lluís Díaz Villaescusa, una d’eixes persones que han dedicat tota la vida a la comissió a la que pertanyen. A més a més, durant molt de temps, va ser delegat de la seua comissió a la Junta Local Fallera de Xàtiva.
Si parem una ullada al llibre de la JLF de Xàtiva, quan es refereix a aquesta falla figura el mateix lema però, pel que fa al nom de l’artista, apareix “PERE-Rotova 91”. La raó d’aquesta signatura té a veure amb la localització del lloc on treballava en aquest temps Pere. Durant algun temps, va tenir el seu taller a la població de Ròtova. Per això signa amb el seu nom, la població on està feta la falla i l’any de construcció.
La comissió va encarregar a Pere Baenas els dos cadafals que es van plantar eixe any. Segons el llibret explicatiu de la falla, el que representava a la comissió major portava com a lema Si els burros volaren, figurant com artista de la mateixa Pere Baenas Congost. 42
Esbรณs falla gran, 1991 al llibre de la JLF.
Esbรณs falla gran, 1991 al llibre de la falla.
43
Falla del Carme, 1991. (Foto: Rafa Tortosa)
44
cret, que les feien abandonar les seues tasques diàries. Sense oblidar la vessant irònica de la crítica, hui podríem afegir-ne els programes de televisió que presenten la mateixa temàtica que la de la premsa del cor. Trobem una escena dedicada al tracte poc acurat que es donava als estudiants de l’època (idèntic al de l’actualitat). També podríem dedicar una escena, hui per hui, destacant la característica de malgastadors que tenen els polítics que patim. Al cadafal que ens ocupa, trobem aquesta escena dedicada als polítics d’aquella època: Fraga, Felipe i Carrillo. Altra escena actual la trobem en la que parla de la il·lusió dels pensionistes per que els pugen les pensions. La mateixa característica la trobem amb la següent escena, dedicada a de la violència als camps de futbol. I per finalitzar, la darrera escena parla de la minva del poder adquisitiu de la gent –com es pot apreciar, tan actual com la resta.
El cadafal estava format per una part central en la que, damunt d’un llibre, emergia el cap d’una dona, en la què es sustentaven les dues potes davanteres d’un burro amb ales. Acompanyava al cap de la dona, damunt del llibre, un voltor. Quatre escenes envoltaven aquestes peces centrals, conformant la totalitat del cadafal. La crítica de la falla va ser realitzada per E.S.B., que és la mateixa persona que realitza la crítica del cadafal infantil i les poesies que es dediquen a les falleres majors de la comissió al llibre de la JLF, la qual cosa ens fa pensar que no formaria part de l’equip de Pere sinó que seria una persona a la que la comissió li encomanaria aquest treball. En concret, la persona encarregada de “la part literària”, tant de l’explicació de les falles com dels versos a les falleres majors, va ser la fallera Elena Santamaría Bolinches. La crítica versa al voltant de la quantitat de burros que hi ha al nostre voltant. La veritat és que el contingut general de la crítica presentada podria acoblar-se molt bé al moment present, mostrant-se com autènticament actual. Comença comentant el gust que les dones del moment tenien vers la premsa, del cor en con-
El cadafal infantil d’aquest any també va ser realitzat pel mateix artista, encara que l’esbós no porta cap signatura. Segons el llibre de la JLF, Pere-Rotova; segons el de la comissió, Pere Baenas Congost. 45
Esbรณs falla infantil, 1991 al llibre de la falla.
Esbรณs falla infantil, 1991 al llibre de la JLF.
46
gran. Enguany, la falla havia decidit fer un esforç econòmic i augmentar així la qualitat del monument contractat.
El seu lema va ser El Circo. L’explicació de la falla infantil es concreta en una poesia de dues estrofes de quatre versos cadascuna, en la que es comenta la diversió que l’espectacle del circ comporta als infants quan aquests el visiten. Pel que fa al monument, la part central consistia en la cara d’un arlequí, damunt del qual apareixia una xiqueta amb un cèrcol en cada mà.
Va ser al proper mes, el 15 de maig, quan la falla va visitar de nou a Pere per tal de contractar el monument infantil. Per tant, tornen a creuar-se de nou els camins entre Xàtiva i Pere Baenas.
Pel que fa als premis obtinguts, la falla dels majors va obtenir el primer premi de la segona secció, mentre que la infantil va obtenir el cinqué premi de la secció tercera.
La falla gran es nomenava Pel·lícules de la vida. Al llibre explicatiu de la comissió figura com artista de la mateixa Santaeulalia. De fet, l’esbós ve signat per aquest artista. En canvi, hem dit abans que la comissió havia contractat el monument amb Pere Baenas...
A l’any següent la falla va canviar d’artista. Però, al següent, a l’exercici 1993, la comissió va tornar a confiar amb Josep L. Díaz per a portar endavant el nou exercici que començava. De la mateixa manera, Pere Baenas va ser l’artista escollit per a realitzar els dos cadafals d’eixe exercici. Però la contractació de les dues falles no va tenir lloc a la vegada.
No obstant això, si consultem el llibre de la JLF d’aquell any, en ell figura com artista del monument major el nom de Pere Baenas. A què es deu aquest ball de noms? Efectivament, l’esbós de la falla era de Santaeulalia. Pere li va comprar aquest esbós i el va repintar. A Lafarga li comprà el cartró del goril·la.
Primerament, l’11 d’abril del 1992, la falla va visitar Pere a Ròtova (lloc on estava el seu taller en aquell temps) i van contractar el monument 47
Esbรณs falla gran, 1993 al llibre de la falla.
Esbรณs falla gran, 1993 al llibre de la JLF.
48
Falla del Carme, 1993. (Foto: Rafa Tortosa)
49
Totes menys l’última, que es referia a una pel·lícula que es va rodar a Xàtiva, en la que es criticava el tracte que rebia la taronja valenciana a La Comunitat Europea. Al llibre de la falla, la crítica mescla prosa i vers. Segurament, el que es va posar al cadafal van ser els versos, que aquesta vegada no portaven signatura.
El cos central del cadafal estava compost per dos rotllos de cinta de pel·lícula, de les quals emergeixen edificis amb cares, mirant a la figura que corona el monument, que és un gran mono amb un garrot en la mà, pujat a l’edifici anomenat “Filmoteca”. La crítica que trobem al llibre explicatiu de la falla ens explica que “representa que la vida es de Cine, sempre que tota persona, no sentira la opressió dels mandataris, que amb els imposts ens ofega als contribuients: King-Kong amb el capoll en una má i a l’altra representant a la xica es com un gobern molt poderós oprimint al poble”¹. Les diverses escenes de què consta el monument estan dedicades a diferents pel·lícules famoses i conegudes: Els deu manaments, La Bella i la Bèstia, Els gros i el flac i Tintín i les taronges blaves.
L’esbós de la falla infantil sí que apareix signat per Pere. En concret, a més del seu nom –Pere-, trobem la llegenda “Creació Daimus 93”. Efectivament, també apareix el nom de Pere Baenas com l’artista del monument. Evidentment, aquesta signatura està relacionada amb el canvi d’ubicació que va patir el taller de Pere. Les falles van estar contractades en Ròtova, però aquest va ser el temps en què Pere va traslladar el taller a Daimús, lloc en el que continua fins ara. Per això, aquestes falles van estar ideades i construïdes a Daimús.
En totes elles es feia ressò dels imposts elevats i es criticava al govern per estar més interessat en disposar de diners que de proporcionar benestar al poble.
Portava com a lema Fantasies de xiquets. Aquest dato ho sabem gràcies al llibre explicatiu de la comissió, perquè al llibre de la JLF, el lema no apareix.
1. Extret de la crítica que figura al Llibre explicatiu de la Falla Verge del Carme, 1993.
50
Esbรณs falla infantil, 1993 al llibre de la JLF.
Esbรณs falla infantil, 1993 al llibre de la falla.
51
un clar retrocés al cadafal gran, passant d’un primer premi de la segona secció a un tercer de la tercera... i això que la falla s’havia esforçat econòmicament per obtenir millor qualitat al monument gran.
La part central tenia dos composicions diferents. Una era un castell del qual emergia una cara de dona; l’altra era una ona que portava a la seua cresta un vaixell veler. “La Falleta dels xiquets ens mostra els somnis i il·lusions dels xiquets per les coses”², es resum a la seua explicació de la falla infantil. Mostra els somnis d’un xiquet i d’una xiqueta, acabant amb el millor somni que pot tenir un infant: “fer la festa de les Falles en la més gran de les festes que al món puguen fer”³. En aquest cas, tota l’explicació estava redactada en prosa.
Pel que fa a les infantils, la falla va passar de tenir un cinquè premi de la secció tercera a un vuitè de la segona secció. Es va obtenir millor resultat precisament on no s’esperava: a la infantil. D’aquest exercici, la comissió recorda sempre una anècdota que, al pas del temps resulta divertida, però que en el moment en què va passar, demostrava una dolenta engoixa per la premura de temps.
Aquest exercici, els premis van ser el tercer de la tercera secció per als majors, i el vuitè de la segona secció per a la infantil.
Resulta que aquell any, els dies de la plantà van estar passats per aigua. El cadafal va estar plantat un dia abans del dia oficial de plantà. Però la pluja va deteriorar seriosament la pintura del cadafal.
Evidentment, si comparem els premis atorgats a les falles de Pere durant els dos anys en que va plantar a la comissió Verge del Carme, obtenim
2. Extret de la crítica que figura al Llibre explicatiu de la Falla Verge del Carme, 1993. 3. Extret de la crítica que figura al Llibre explicatiu de la Falla Verge del Carme, 1993.
52
La comissió va avisar l’artista d’aquest fet, pregant-li que intentara reparar tot allò que es puguera.
Aquell moment d’engoixa forma part, hui, dels records més assenyalats de la comissió, referents a aquesta època.
Ben entrada la nit de la plantà, cansat i amb son, apareix per fi Pere per procedir a repintar les seues falles a Xàtiva. Tal era el cansanci acumulat durant tot el dia, que Pere necessitava recuperar forces per continuar, per la qual cosa es va adormir dintre de la furgona que l’havia portat.
Referències bibliogràfiques:
Falla Ve��e �el Ca��e. Llibret explicatiu de la falla. Xàtiva, 1991. Falla Ve��e �el Ca��e. Llibret explicatiu de la falla. Xàtiva, 1993. JLF X�t��a. Xàtiva en Falles. Xàtiva, 1991. JLF X�t��a. Xàtiva en Falles. Xàtiva, 1993.
Els fallers, desconcertats, optaren per deixar-lo dormir un poc... però eixe “poc” es va convertir en profunda dormida.
Agraïm a José L. Díaz la seua col·laboració a aquest article, aportant les seues vivències al respecte.
Passaven les hores i l’engoixa dels fallers augmentava, donat que anava quedant menys temps per a que passara el jurat de les falles. De sobte, José Luís el president ja no va poder aguantar més i a les quatre de la matinada va obrir la porta de la furgona i va fer que Pere eixira del seu relaxat somni per procedir a repintar les dues falles.
53
54
Pere Baenas a l’AC Falla El Canet de Cullera 55
Pere Baenas a l’AC Falla El Canet: a la recerca d’un gran artista que s’ha convertit en un dels més grans Juan Gabriel Figueres
Juan Gabriel Figueres és el Vicepresident de l’àrea de Cultura i monuments, i coordinador del llibret faller de l’AC Falla El Canet de Cullera.
Q
Però abans d’entrar en matèria pel que fa als monuments, vos contaré, no sé si al 100 % de manera certa, ja que he hagut de preguntar molt, els inicis i la història del binomi Baenas-El Canet.
uan va començar la història de Pere Baenas i l’AC Falla El Canet, encara no era faller i, a més, sols tenia sis anys. Quan eres un xiquet, no t’assabentes de res del que passa al món faller, sols penses en jugar i en passar-ho bé amb els amics.
Com a preàmbul, vos puc dir que l’època de Pere Baenas va coincidir en una de les èpoques més convulses de la nostra comissió, ja que eixos quatre anys van ser dolents pel que fa a la gestió de la comissió fallera. Tal vegada, Pere sàpiga algunes coses però és probable que no sàpiga alguna cosa de les que estic redactant.
Tot açò ve perquè en el meu primer any de faller, i el segon de Pere en El Canet, jo estava ben a gust jugant amb els meus amics i me’n vaig haver d’anar a la falla de mon tio, a fer-li una visita amb els meus pares, i jo estava molt indignat. En aquell moment, la comissió a la qual jo pertanyia gaudia d’un monument més senzill que el d’El Canet, que aleshores va aconseguir un tercer premi i que va ser fet pel mateix Pere.
El primer monument, en 1992, va ser Injustícies i bufonades, on presidia la falla un bufó dalt d’un jutge que clamava contra totes aquelles bufo56
Injustícies i bufonades, 1992. (Foto: arxiu AC Falla El Canet).
nades que hi havia al món aleshores, i també criticava altres aspectes com l’esforç que feia l’administració en recaptar, el que tardaven els bombers en cremar les Falles o contra el nostre propi veïnat.
Va ser un primer any molt bo que es va saldar amb la continuïtat per al segon any, aconseguint un sisè premi i el premi d’Interès Turístic que s’atorga a la millor crítica turística en un monument. 57
El geni del mal, 1993. (Foto: arxiu AC Falla El Canet).
L’any següent va plantar El geni del mal (1993), un cadafal en el qual va obtenir el seu major èxit a la nostra comissió, un tercer premi (que ja hem citat anteriorment) i que tractava sobre les
coses roines que passaven al món. Va ser una gran aposta per part del president de la comissió, ja que en aquell moment, la seua filla va ser la Fallera Major. 58
sari contar un altre episodi dels més negres de la nostra comissió que va afectar a Pere indirectament.
Com si fóra un presagi el lema de la falla, eixe any la comissió va tindré un deute d’1.500.000 pessetes de l’època. Açò va provocar l’expulsió de la directiva d’aquell any que, un any després, crearia una altra comissió fallera, la qual ja no existeix actualment.
Aquell any, encara arrossegant el deute de l’any 1993, el president de torn, que era el mateix que l’any anterior, va anunciar als fallers la renovació amb Pere i va presentar l’esbós. Passaven els mesos i els fallers volien anar al taller a veure la falla, i el president només feia que donar llargues. Un dia, tres fallers, sense el president, se’n van anar al taller i allí van descobrir que no hi havia falla, que no estava contractada... El més graciós de tot açò es que la comissió si que, en teoria, l’estava pagant. On estaven els diners?
Aquest bony pressupostari va provocar que, l’any següent, i amb l’entrada d’una nova junta directiva, es reduïren les despeses i, com desgraciadament ocorre, una d’elles va ser el monument faller, per al qual, es va tornar a comptar amb Pere. Amb un monument que, vista l’explicació de la falla, pense que el guionista de torn no es va lluir perquè la crítica brillava per la seua absència, es va plantar en 1994 La Riquesa de la Terra Valenciana, en la qual s’enaltien les estereotips valencians (les Falles, la taronja, la música o el turisme). El monument va obtenir un nou sisè premi.
Com la visita va ser tard, un faller va posar els diners de la seua butxaca per tal de plantar el monument que es va mostrar en l’esbós, ja que estava publicat en tots els llocs i haguérem pogut tindre problemes legals. Va ser el monument més senzill que els anteriors però sempre amb la mateixa qualitat, amb el lema Contes, amb un remat conegut des d’aleshores com la falla dels tres caps que, en l’any més sorprenent i escandalós mai vist pel que fa als premis als mo-
Finalment, en 1995, Pere ens va plantar el seu últim monument. Abans d’entrar amb el lema, el monument, la temàtica i el premi, és neces59
La Riquesa de la Terra Valenciana, 1994. (Foto: arxiu AC Falla El Canet).
60
ambient familiar i que té molts bons records de l’època. Més tard, també em va obrir la porta per a entrevistar a Andrés Martorell per al mateix llibret.
numents, es va obtenir un cinqué premi, ja que comissions amb superiors pressupostos com la Bega i Passeig-Mercat van obtenir el nové i l’onzé premi respectivament. Ací es va acabar l’aventura de Pere Baenas en el Canet, ja que l’any següent Pere va passar a la falla Passeig-Mercat, ja que aquell any vam tornar a incrementar el deute a causa de la “misteriosa” desaparició dels diners, per tant es va reduir encara més per a l’any següent.
Una vegada publicat el llibret, vaig tornar per a donar-los un exemplar a cadascun com a agraïment per haver-me atés. Finalment, l’últim contacte va ser dos anys després, ja que li vaig fer arribar un exemplar, ja que un col·laborador nostre, Joan Castelló, va escriure un article sobre els artistes fallers que participaven en la Secció Especial de Cullera, entre ells Pere, que tornava a la falla Passeig-Mercat.
No obstant això, catorze anys després hi hagué un xicotet contacte entre Pere Baenas i la falla El Canet. Un servidor agafava la responsabilitat de fer el llibret d’El Canet l’any del seu trenta-cinqué aniversari i es va posar en contacte per a parlar amb Pere per a realitzar-li una entrevista després de resumir la seua trajectòria de manera breu, ja que, entre aquests catorze anys, Pere havia arribat quasi al més alt, a plantar en la Secció Especial de València i a aconseguir nombrosos premis en poblacions com Alzira, Dénia o Gandia. Em va atendre amb una gran amabilitat, i dels seus moments va afirmar que predominava un
En aquell moment, em va oferir ensenyar-me la foguera de Carolinas Altas, que estava en procés, però no em vaig quedar perquè anava amb un poc de pressa. Açò es tot. Des d’aquell moment, tal vegada les trajectòries de Pere Baenas i El Canet han anat un poc de la mà, ja que Pere ha arribat al cim aconseguint el desitjat primer premi de la Secció de València i de les Fogueres d’Alacant, 61
Contes, 1995. (Foto: arxiu AC Falla El Canet).
62
Però, crec que estarà complicat, ja que Pere es troba al cim i nosaltres tenim un plantejament de falla una mica diferent, en que el tema triat al llibret marca un poc la temàtica del monument, i intentem que hi haja una coherència temàtica entre les dues manifestacions falleres. Encara que pense que tindrà la porta oberta, ja que la comissió s’ha regenerat molt en aquest anys, en la qual predomina el mateix ambient familiar d’aquella època. També pense que vull veure’l plantant a Cullera de nou, ja que ací se li deu alguna cosa que s’ha merescut més d’un any on la sort li ha sigut massa esquiva.
i l’AC Falla El Canet està millor que mai, amb un bon nombre de fallers, un llibret que s’ha convertit en un referent a escala autonòmica i amb un monument que, tot i no ser de Secció Especial, tracta de millorar, any rere any, amb una crítica punyent que a Cullera, desgraciadament, va minvant. Però podem estar molt contents i agraïts de la tasca que va desenvolupar en aquests quatre anys. Com a opinió personal, en el paper de guionista del monument, m’haguera agradat coincidir amb Pere a l’hora de plantar el monument i criticar el que la societat local fa dia a dia.
63
64
Pere Baenas i la falla Plaรงa del Prado de Gandia 65
Pere Baenas i la falla Plaça Prado de Gandia Joan Martí
Joan Martí és el Delegat de monument Falla Plaça Prado, 2019.
C
Per als que la coneixen ho saben, cert és que és una plaça que et permet veure el monument 360 graus però també necessites molt de volum perquè siga notori i açò a voltes és un gran problema. Molts artistes han passat per la plaça i en la ciutat Ducal és el referent absolut de la monumentalitat i espectacularitat.
orria 1998 quan arribem a contactar amb Pere Baenas, a les seues esquenes portava ja 3 títols de millor falla de la nostra ciutat. Per a nosaltres l’objectiu era clar, revalidar el títol de millor falla de Gandia que havíem aconseguit en el març anterior amb un tàndem que ens va funcionar però que logísticament era bastant mes complicat, a més també era el moment d’apostar per un artista local, amb una progressió que el temps ha fet més que evident. Pere en aquell moment tenia fama de monumentalista, d’apostar pel risc i volums més que considerables. El taller ja estava a Daimús encara que no era tan gran com és ara, encara que ja tenia els seus animals allí aquells que tots els que hem treballat amb ell coneixem.
Va arribar el moment de conèixer el projecte, una falla, amb molts remats i un volum molt gran. Se li va posar de lema La casa del terror com a principals remats un ogre i un home llop, i a més a més una lluna, un fantasma, el cap de Frankenstein i Dràcula complementat tot amb un majestuós castell que complia la funció d’una espectacular escenografia, tot açò plantat en la plaça, era una falla majestuosa d’un tamany espectacular i amb un bon acabat.
Fins a les seues instal·lacions l’equip del President Jesús Martínez es va desplaçar per a concretar el projecte. Prompte connectem i comencem a treballar en el monument que en el mes de març presidiria la nostra emblemàtica plaça del Prado, un emplaçament amb les seues coses molt bones i també molt dolentes.
El procés de plantà no va ser fàcil, l’aigua i el vent van dificultar el procés, es va arribar a plantar peces cobertes de plàstic que el vent va arrancar, posant en perill l’estabilitat de la falla. Finalment desprès d’uns dies de tensió, tot va 66
El resultat en premis l’esperat, 1r Premi de la secció especial de Gandia del 1999. La alegria de la comissió va ser desbordant, però especialment de la Reina de la Falla, Lorena Rodenas Mayor, filla de l’aleshores delegat de Monument, Xavier Rodenas, per la qual cosa el triomf va ser més especial si cap.
arribar a bon port, i la falla va lluir el dia de la plantà en tota la seua esplendor.
Va arribar el moment de contractar el monument per a l’any següent, davant la falta de president de la comissió, es va crear una comissió gestora, encapçalada per Jesús Escrivá com a secretari de la mateixa. Amb un considerable pressupost es va visitar les instal·lacions de Pere amb l’eufòria del triomf aconseguit en l’exercici anterior, fins a allí es va desplaçar l’equip de monument per a concretar la falla que al març del 2000 estaria en el centre de la Plaça. Pere ens va presentar un projecte colorista d’una composició de caps d’època amb màscares que es va titular, Carnestoltes moltes voltes... a l’any, un monument que va agradar i molt en la plaça que aquesta vegada si va tenir una plantà algo mes tranquil·la. Aquell any Pere va plantar per primera vegada en Sueca-Literato Azorín en el seu debut en l’especial de València amb la falla de “Peter Pan”.
La casa del terror, 1999. Foto cedida per la Comissió.
67
El resultat per als fallers va ser satisfactori amb una falla espectacular amb molt color en el Prado però el jurat la va creure mereixedora del 2n Premi de la secció Especial de Gandia, en el carrer l’opinió estava dividida i Agurtxane García Telletxea, Reina de la Falla any 2000 arreplegava aquell 2n Premi la vesprada del 16 de març del 2000. Després d’aquell any, la política econòmica de la comissió va canviar i es va centrar en la construcció de l’edifici que alberga avui en dia el casal faller. Pel que comencem a gastar menys en el monument. Tanquem l’etapa amb Pere desprès de dos anys amb dos fallons i amb molt bons resultats, per la qual cosa en aquesta comissió guardem un bon record d’ell i la seua forma de treballar, durant uns anys Pere es va centrar en la secció especial de València i no va tornar a plantar en la secció especial de Gandia fins al 2004, en aquell moment ho va fer de la mà de la Falla Carrer Major i Passeig.
68
Carnestoltes moltes voltes... a l’any, 2000. Fotos cedides per la Comissió.
69
70
Les fogueres de Pere Baenas. 71
Les fogueres de Pere Baenas
Kike Vaquer, Alberto Ordiñana i Juan Ramón Alcocer
E
Una de les fonts que més informació ens ha aportat ha estat la pàgina web de Cendra Digital (http://www.cendradigital.com) així com les pròpies de cadascuna de les fogueres existents.
n un monogràfic dedicat a l’obra de Pere Baenas no podíem deixar de costat l’intens treball que aquest artista ha dedicat a la seua benvolguda Alacant. En aquesta terra, Pere ha aconseguit nombrosos premis a la seua llavor com artista. Però, si eixe fet és important, encara ho és més el fet d’haver pogut conquerir l’amistat i el respecte dels foguerers i foguereres, els quals l’han acollit com si Pere formara part de la seua família, des de sempre. Per eixa raó pensem que és important recopilar en un mateix lloc, la informació relativa a les diverses fogueres que han estat creades per les mans d’aquest artista. Recollir les dades que emplenen la tabla següent no ha estat massa fàcil. La informació es troba disseminada en xicotetes dosis, per un ventall de fonts d’informació prou diversos, d’entre els quals destaquem les pàgines web disponibles i les xarxes socials comunes.
Encara així, el lector se n’adonarà que hi falten moltes dades. El nostre accés a altres diferents fonts d’informació, que consideràvem profitoses, no sempre ha estat al nostre abast. No obstant això, a la fi hem aconseguit una relació de fogueres que comença més de vint anys enrere. Però, no voldríem quedar-nos tan sols amb les dades obtingudes. Si la persona que accedeix a aquestes dades observa qualsevol errada o simplement té l’oportunitat de completar la tabla amb noves dades, ens agradaria que ens ho faça saber, per tal de tenir actualitzada aquesta informació. 72
Relació de Fogueres plantades en Alacant
Any
Lema
Premi
Cat
Foguera
1991
Gran
Plaza Gabriel Miró
1991
Infantil
Plaza Gabriel Miró
1991
Gran
Plaza del Mediterráneo
1992
Gran
Plaza del Mediterráneo
1992
Infantil
Plaza del Mediterráneo
1992
Gran
Plaza Gabriel Miró
1992
Infantil
Plaza Gabriel Miró
1993
Gran
Plaza Pio XII
1993
Infantil
Plaza Pio XII
1993
Gran
Plaza Gabriel Miró
1993
Infantil
Plaza Gabriel Miró
1994
Gran
Plaza Gabriel Miró
1994
Infantil
Plaza Gabriel Miró
1995
Gran
Garbinet
73
Any
Cat
Foguera
1995
Infantil
Garbinet
1995
Gran
Plaza Pio XII
1995
Infantil
Plaza Pio XII
1995
Gran
Plaza Gabriel Miró
1995
Infantil
Plaza Gabriel Miró
1996
Gran
Plaza Gabriel Miró
1996
Infantil
Plaza Gabriel Miró
1996
Gran
Plaza Pio XII
1996
Gran
Carmen Sanagustín Santacruz
1996
Infantil
Carmen Sanagustín Santacruz
1997
Gran
Garbinet
1997
Infantil
Garbinet
1997
Gran
Barrio San Agustín
1997
Infantil
Barrio San Agustín
1997
Gran
Plaza Pio XII
1997
Gran
Plaza Gabriel Miró
1997
Infantil
Plaza Gabriel Miró
Gran
La Ceràmica
1997
Lema
Magia
Premi
Categoria sisena
74
Any
Lema
Premi
Cat
Foguera
Infantil
La Ceràmica
Gran
La Ceràmica
1998
Gran
Garbinet
1998
Gran
Carmen Sanagustín Santacruz
1998
Gran
Plaza Pio XII
1998
Gran
Plaza Gabriel Miró
2000
Gran
Avda. Costablanca Entreplayas
Infantil
Avda. Costablanca Entreplayas
1997 1998
Conquista y Reconquista en mil palabras a la vista
Categoria cinquena
2000
La Naturaleza
2000
Carnaval
Categoria quarta
Gran
Plaza Pio XII
2001
El arte
Categoria quarta
Gran
Plaza Pio XII
2001
Naturaleza
Categoria quarta
Gran
Plaza Gabriel Miró
2002
Mascarada
1r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2002
Viaje a Egipto
Categoria cinquena
Gran
Plaza Pio XII
Categoria sisena
Gran
Carmen Sanagustín Santacruz
3r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
Categoria tercera
Gran
Plaza Pio XII
2002 2003
Mutantes
2003 2003
Carnaval
Categoria cinquena
Gran
San Nicolás de Bari i Bessaudet
2003
Mejor ¿imposible?
Categoria sisena
Gran
Carmen Sanagustín Santacruz
75
Any
Lema
Premi
Cat
Foguera
2004
Esplendor
1r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2004
Días de cine
Categoria tercera
Gran
Plaza Pio XII
2005
Amor per la Festa
1r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2005
Art
5é Premi de Categoria sisena
Gran
Plaza Pio XII
2006
Salitre
1r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2006
Vixca Alacant
Categoria cinquena
Gran
Plaza Pio XII
2007
Solsticio
1r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2007
Mediterránea
Categoria cinquena
Gran
Plaza Pio XII
2008
Akelarre
3r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
5é Premi de Categoria sisena
Gran
Plaza Pio XII
2008 2009
Contrastes
2n Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2009
Crisis
Categoria cinquena
Gran
Plaza del Mediterráneo
2009
Carnaval
Categoria sisena
Gran
Plaza Pio XII
2010
La fragancia alicantina
2n Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2010
Crisis
Categoria sisena
Gran
Plaza Pio XII
2010
Desam-paro
4t Premi de Categoria cinquena
Gran
Plaza del Mediterráneo
2011
Terra d’art, la creació
3r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2011
Tentaciones
4t Premi Categoria segona
Gran
Benalúa
76
Any
Lema
Premi
Cat
Foguera
2011
Burradas
2n Premi de Categoria sisena
Gran
Plaza del Mediterráneo
2011
Mi barrio
Categoria sisena
Gran
Plaza Pio XII
2012
Ilusiones
1r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2012
Festival de recortes
Categoria segona
Gran
Benalúa
2012
Ciudad de la Luz
Categoria cinquena
Gran
Plaza del Mediterráneo
2012
Simiente
Categoria sisena
Gran
Plaza Pio XII
2013
Vent de mar, terra de foc
3r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2013
Tormentas
Categoria sisena
Gran
Plaza Pio XII
2014
Supersticions
1r Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2014
La familia es sagrada
4t Premi Categoria primera
Gran
Sagrada Familia
2014
Festes alicantines
Categoria sisena-B
Gran
Plaza Pio XII
2015
Metamorfosis
2n Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2016
Piromusical
4t Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2016
El Ecuador, ni frío ni calor
2n Premi Categoria primera
Gran
Foguerer Carolinas
2017
Libertad
4t Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2017
Instinto
1r Premi Categoria primera
Gran
Foguerer Carolinas
2018
Génesis
5é Premi Categoria especial
Gran
Carolinas Altas
2018
Trampantojo
1r Premi Categoria primera
Gran
Foguerer Carolinas
77
78
La relaciĂł amb la Foguera Carolinas Altas, mĂŠs que una amistat 79
La relació amb la Foguera Carolinas Altas, més que una amistat Juan Ramón Alcocer
T
Abans d’aquest any, els camins de Pere i d’aquesta foguera no s’havien creuat mai, però aquest exercici va ser determinant per a les dues parts.
ot i que Pere va començar fent falles, no va tardar molt de temps en interessar-se per poder plantar fogueres a Alacant. Aquest pas constituïa un repte, un més als quals Pere ens tenia acostumats en aquell primers anys de la seua trajectòria.
La foguera li havia encarregat el monument a un altre artista. Però, tan sols cinc mesos abans de la plantà, l’artista decideix retirar-se i deixa sense projecte de monument a la foguera. Aquest fet, que en principi augurava tragèdia segura, va servir per a que un grup de comissionats recomanaren el nom d’un dels artistes que, per aquests temps, estava ja triomfant per València. Així va ser com la foguera li va encarregar un monument per a que lluitara convenientment dintre de la secció especial. Per una banda, la foguera era conscient que les circumstàncies aquell any havien estat adverses; per l’altra, un jove artista no només volia plantar un monument digne, sinó que a més a més parlava de guanyar el màxim guardó.
Però, per començar, Pere necessitava d’alguna persona que l’introduïra en aquest nou món per a ell. Eixe paper el va desenvolupar exquisidament bé un oncle de Pere, anomenat José López Baenas, que vivia a Villena i va intercedir pel seu nebot, al qual va començar a presentar per diferents comissions de fogueres d’Alacant. Les primeres fogueres de les quals tenim constància escrita, són les que Pere va plantar al 1991, a les fogueres Plaça Gabriel Miró i Plaça del Mediterráneo. Però, si n’hi ha una foguera on Pere es sent com a casa, aquesta és la foguera Carolinas Altas, en la que continua plantant des de l’any 2002 fins el present ininterrompudament.
Amb aquestes premisses, Pere va respondre amb la seua obra Mascarada, la qual se’n va emportar el primer premi de la secció especial. 80
2002. Mascarada
2004. Esplendor
A partir d’aquest any, no sols Pere sinó també tota la seua família, començaren a formar part d’aquesta foguera com a membres de la mateixa. La comissió no va tenir que esperar molt de temps per poder gaudir d’un nou primer premi d’especial.
El van tenir a l’any 2004, amb l’obra Esplendor. Va ser un monument dedicat a la història de l’art alacantí. A la part central del cadafal regnava una dona alacantina, que representava la musa de l’art. A l’any següent, 2005, la foguera torna a alçarse amb el primer premi de la secció especial 81
amb l’obra Amor per la festa. En aquesta ocasió, Pere realitza un homenatge a les diferents tradicions alacantines. Al cos central del cadafal es podien apreciar al·lusions a la terra, al foc i a l’aigua. Al temps, un gran centaure, amb la forma de foguerer, ofereix l’esplendor a una sirena mig transformada en bellesa.
Arribat el 2006, la unió entre la foguera i Pere era ja tan considerable, que els comissionats van optar per apostar amb el monument més car de tota la història, el qual Pere va transformar en una obra molt especial, anomenada Salitre que, com no, va obtenir de nou el primer premi d’especial. El cos central estava format pel bust de la deesa Diana emergent de la mar.
2005. Amor per la festa
2006. Salitre
82
L’any 2007 va ser “especial” en diversos sentits. De nou la foguera havia apostat per un monument que optara al millor dels guardons. Quan el treball ja estava fet, l’equip de Pere es va disposar a transportar-ho al carrer Pinoso, lloc de plantà del monument. Tragueren les peces al carrer un divendres, i el dissabte per la nit cremaren bona part de les peces que hi havien. Les parts afectades eren la de damunt del remat, alguns ninots i un cap. Davant aquest contratemps, Pere no va tenir més remei que refer-la. Els plànols eren manuals, no hi havia ordinador. Però la feina no els acovardia, i el diumenge per la nit ja estaven les peces noves, això sí, sense pintar. Es van pintar ja en Alacant.
2007. Solsticio
A patir d’aquest any, comença una època en què la foguera deixa de guanyar el primer premi, però en cap moment deixa de guanyar alts premis, sempre dintre de la secció especial, menejant-se entre el segon i el tercer d’aquesta categoria, fins que va arribar l’any 2012.
Mai s’ha sabut qui va ser el geni (o genis) que va fer aquesta destrossa. De tota manera, guanyaren el primer premi de secció especial amb l’obra Solsticio.
83
L’any següent, el 2013, va ser un any molt assenyalat per a Pere. El 20 de juliol d’aquell any, la foguera va organitzar un sopar homenatge dedicat a ell. Va ser un reconeixement als dotze anys consecutius en què l’artista plantava en aquesta foguera.
Aquest va ser l’any de la recuperació de l’anhelat primer premi d’especial, amb l’obra Ilusiones. Estava inspirada en l’art del Circ del Sol.
La Federació de Fogueres de Sant Joan va aprofitar aquest acte per atorgar-li l’emblema d’or de la Federació, per la seua trajectòria en el món de les fogueres. Per la seua part, la foguera el va nomenar President d’Honor, a ell i a la seua dona.
2012. Ilusiones
84
Al 2014, la foguera va tornar a guanyar el primer premi d’especial amb la seua obra Supersticions. El monument feia referència a les supersticions més populars esteses entre la gent, donat que aquest era l’any 13 que Pere plantava en aquesta foguera. Un emblemàtic endevinador presidia el cos central del monument, coronat per una estrela de dotze puntes, cadascuna de les quals representava un dels signes del zodíac. I així arribem a la fi d’aquest recorregut per les obres de Pere en la Foguera de Carolinas Altas. En aquest punt volem agrair de manera general als carolins el seu transvasament de la informació necessària per fer aquest article. Però, de manera especial, al carolo José Maria Lorente Satoca, el qual s’ha preocupat per trobar el llibre Hoguera Carolinas Altas 85 Aniversario (ja exhaurit però que ens l’ha aconseguit) que ens ha servit de recurs bàsic per poder fer aquest article.
2014. Supersticions
85
86
Les falles municipals de Pere Baenas a València 87
Les falles municipals de Pere Baenas a València Juan Ramón Alcocer
S
i preguntàrem als artistes de falles, segur que gran part d’ells considerarien com una gran il·lusió poder crear i muntar la falla municipal de València, eixa que es planta a la plaça de l’Ajuntament, que viu intensament les mascletades diàries i que és considerada com la falla més visitada de totes les que es planten.
Dos imponents gladiadors coronaven aquest cadafal, emplenat d’al·legories al·lusives a les diferents cultures que s’han anat desenvolupant al llarg de l’existència de l’ésser humà, i que guarden en comú una característica principal: totes elles han nascut i crescut a les ribes d’un mateix mar, la Mediterrània.
És municipal, de l’Ajuntament i de la Junta Central Fallera i, per tant, és la que té el privilegi de ser cremada per la Fallera Major de València.
Pere no va tenir que esperar massa per poder viure, de nou, l’experiència de plantar la falla de l’Ajuntament a València. Dos anys després, pel mateix procediment concursal, Pere es va fer amb el privilegi de tornar a muntar aquest cadafal. Al 2004 ens va sorprendre a tothom amb el cadafal nomenat Alucine. València, un gran plató.
Amb totes aquestes premisses, estem segurs que constituirà un dels somnis més desitjats per a un artista poder muntar aquest cadafal. Almenys així ho va viure Pere Baenas. No sols una vegada, sinó quatre en total, a data d’avui.
El cadafal feia referència al 25é aniversari de la Mostra de Cinema a València, que es complia aquell any. En aquesta ocasió, l’artista rememorava al seu cadafal elements característics de les pel·lícules amb més ressò de les que figuraven a la filmografia de l’època.
La primera vegada que es va fer realitat aquest somni va ser l’any 2002, quan Pere va poder accedir, mitjançant un concurs públic, a plantar en aquesta plaça una de les seues creacions. Duia com a lema Mare nostrum. 88
Mare Nostrum, 2002. (Foto extreta de Fallas.com)
89
Alucine. València, un gran plató, 2004. (Foto extreta de Falles.com)
90
que participava a la secció especial. Però, quasi a la meitat d’abril del 2006, apareixia la notícia de que Pere Baenas havia estat elegit per tornar a muntar la falla municipal del 2007. El jurat designat a l’efecte havia considerat atorgar el privilegi de fer el monument gran a Pere, mentre que la infantil estava destinat a Bernardo Estela, amb la seua creació Gaudim de la Malva-rosa. Pere havia presentat un nou projecte al qual va nomenar La mar al vent. Aquest any, es va concedir la xifra de 210.000 euros de pressupost per a la falla gran.
Una nau de l’espai, un transatlàntic, un tauró... segur que el lector pot adonar-se de les pel·lícules a les què es feia referència amb aquests elements. Muntats a la nau de l’espai, i coronant la falla, aparéixen els tres directors de cine espanyols més famosos del moment: Almodóvar, Buñuel i Berlanga. Mentre el que els contem anava passant, Pere anava consolidant-se com un dels artistes més valorats del moment. Cert que els dos cadafals anteriors van augmentar la seua figura d’artista, però a eixa fama també havia col·laborat els magnífics monuments que anava plantant, tant al cap i casal com a la resta de poblacions en les que demanaven la seua participació.
No hi ha res com veure monuments plantats en diferents anys, pel mateix creador, per adonar-se de la seua evolució artística. És el que observem quan comparem les dues falles anteriors, del 2002 i 2004, amb el cadafal del 2007.
Encara així, les ganes de tornar a participar en el procediment concursal per tornar a plantar la falla municipal de València no van decaure, fins el punt de tornar a presentar-se passades les falles del 2006.
Contemplem una obra molt més estilitzada en el seu conjunt. Els ninots deixen de tenir una aparença redona i amb corbes, per transformar-se en figures molt més estilitzades, irreals, amb trets rectes, magnificant les siluetes dels protagonistes, sempre intentant esquivar el traç rodó.
Per a l’exercici faller 2007, Pere ja havia signat el monument gran de la Falla del Pilar, comissió 91
La mar al vent, 2007. (Foto de Chosovi)
92
A més es pot intuir elements d’influència cubista als diferents elements del cadafal. Els peixos, amb les mateixes característiques, aporten dinamisme i moviment al conjunt. L’únic element de la falla que, al meu parer, no reuneix les condicions descrites és la cara de la dona que simbolitza la mar: trobem una cara rodona, femenina, amb una bellesa a la que Pere sap traure-li el màxim rendiment. De tots és sabut la debilitat d’aquest artista per extraure la bellesa d’una cara femenina i a la que no tots els artistes poden aconseguir. Aquesta falla estava dedicada a la Copa América. Representava al déu Eolo i la mar, encarnada amb un dona.
Pere amb el president de la Generalitat en eixe moment, Francesc Camps.
D’aquesta manera arribem al darrer capítol d’aquesta història (almenys de moment), en el que Pere torna a presentar un nou projecte per a una falla municipal.
Els tres esbossos presentats van ser: València 2011, esport tot l’any de Pere Baenas, Preparats, listo-go!! de Pedro Santaeulalia i Universo Da Vinci de Manolo García Carpintería Artística SLU.
El va presentar a la finalització de les falles del 2010. Aquesta vegada hauria de competir amb dos grans artistes del moment: Pedro Santaeulalia i Manolo García.
El pressupost per al cadafal continuava sent el mateix que a l’any anterior: 230.000 euros. 93
València 2011, esport tot l’any. 2011. (Foto extreta de Falles.com)
94
L’atleta, un dels ninots de majors dimensions fetes per Pere, va ser repintat tres vegades a causa de la forta pluja caiguda durant el temps de plantà.
Ja entrats a la segona quinzena d’abril es va reunir el jurat. Estava presidit pel president de la JCF i regidor de festes Félix Crespo, al que acompanyaven els regidors Francisco Lledó, Lourdes Bernal i Pilar Calabuig, i el secretari general de la JCF d’aquell moment, Vicente Fayos.
En canvi, els comentaris generals dels visitants es dirigien més cap al Ferrari de Fórmula-1. Per a fer aquesta figura, van comprar un cotxe, el van escanejar i el van doblar mitjançant l’ordinador, per donar-li el disseny que apareixé al cadafal.
De segur que, per a la presa de decisió, va pesar molt el fet que la ciutat de València optava a ser nomenada Capital Europea de l’Esport a l’any 2011.
Mentre que el xasís estava barnitzat, les rodes estaven pintades en mate. Llàstima que aquell any ploguera durant la plantà, la qual cosa va fer que aparegueren pelats a les rodes.
El fet és que, desprès de la deliberació corresponent, la falla gran va ser adjudicada a Pere Baenas, mentre que la infantil va ser per a l’esbós nomenat A la tribuna del Turia, obra de José Luís Ceballos i de Francisco Sanabria.
De qualsevol manera, era un monument dedicat a l’esport que es podia fer o veure a València, recolzant així la idea d’una ciutat esportista, a la que no li faltava el gust per les diferents modalitats possibles de l’activitat física.
En aquest cadafal trobem una barreja de figures extremadament estilitzades i altres que ho són tant. L’atleta, ninot que corona el cos central, dóna la impressió que acaba de creuar la línia de meta, amb eixa banda que sembla moure’s al seu pit. A més, la postura del corredor aporta una sensació de moviment, exercici exemplar de risc. 95
96
Pere Baenas: l’artista de moda. AC Falla La Via, Tavernes 97
Pere Baenas: l’artista de moda Montse Vila
P
Però també conservem amb orgull els dels dos segons premis i el d’un quart. Enguany (2019) tornem a dipositar les nostres il·lusions i confiança en les expertes mans de Pere. Estem segurs que no defraudarà les nostres expectatives, per alt que estiga el llistó.
ere Baenas és l’artista faller de moda. I no ho és per casualitat. Este infatigable artesà de falles, i també de fogueres, ha lluitat molt per aconseguir unes victòries que ara pareixen habituals. Ara que no ens escolta ningú, vaig a revelar-vos el seu secret: malbaratar a mans plenes esforç i sacrifici. Fàcil!
Els que coneixeu a Pere, estareu d’acord amb mi si dic d’ell que és de caràcter tranquil, cosa que no ve gens malament el dia de la plantà. Com també sabem tots que el seu rellotge, per al bo i per al dolent, no entén d’hores ni per a invertir-les en la seua faena ni per a arribar a temps a ninguna reunió ni celebració. Amb poques paraules però molts fets ha convertit la seua passió en una manera de guanyar-se la vida i de viure-la.
Comptar amb Baenas ja és tot un èxit per a una comissió fallera de poble com ho és la nostra. Pere ens ha regalat moments inoblidables, perquè si la vesprada del dia 17 de març en Tavernes de la Valldigna dalt de l’escenari de la plaça la teua fallera major i el teu president alcen el banderí blanc... això és l’elixir de la felicitat per a tots els membres i amics de la falla. Per culpa de Pere (o millor dit, gràcies a ell) en el casal de la Falla la Via tenim guardats com si foren vertaders tresors quatre banderins que acrediten que en tres anys consecutius (2013, 2014 i 2015) i també l’any passat (2018) els nostres van ser els millors monuments que es plantaren en la nostra localitat.
Tots estos premis i felicitacions no han aconseguit que se li desenganxen els peus del sòl, perquè, encara que és una persona ambiciosa, amb la mateixa professionalitat planta un monument en el bell mig del cap i casal per a concursar en la màxima categoria que ho fa en una ciutat on 98
Falla La Via, 2013. (Arxiu de la Comissiรณ)
99
Falla La Via, 2014. (Arxiu de la Comissió)
Malgrat la seua joventut, només té 51 anys, ja és tot un veterà en el gremi de les falles. Respectat pels companys de professió, en el seu taller, el qual podríem definir com el vertader laboratori d’idees, trobem del bo el millor.
a penes hi ha sis comissions falleres omplint de festa els carrers. En el seu currículum també pot presumir d’haver fet història per ser el primer artista que va guanyar el primer premi d’especial en les Falles de València i tres mesos després va fer el doblet amb el primer premi en les Fogueres d’Alacant. Per tot açò, quan Pere guanya un bon premi, siga on siga, l’alegria la compartim entre tots.
Allò és un submón, una maquinària perfecta que treballa com l’engranatge d’un motor. No pot ser d’altra manera quan ha declarat públicament que ell inverteix per a guanyar primers premis.
M’imagine el seu mòbil bullint de cridades d’amics i coneguts que volen felicitar-lo pel treball ben fet i donar-li l’enhorabona, i ell sense immutar-se i sense canviar l’expressió de la seua cara es converteix sense voler-ho en el protagonista de la nit dels dits creuats.
Des d’ací, vull agrair-li a Pere la seua dedicació. Amb el seu art porta prou més de mitja vida omplint de felicitat els cors dels fallers, de colors els carrers de les comissions i de tradició la festa de València. Per molts anys! 100
Falla La Via, 2015. (Arxiu de la Comissiรณ)
101
Falla La Via, 2016. (Arxiu de la Comissiรณ)
102
Falla La Via, 2017. (Arxiu de la Comissiรณ)
103
104
Primers premis d’especial a València 105
Fotos cedides per Malalt de falles.
2014. Escรกndalo. Falla Plaรงa del Pilar.
106
2015. Pantomima. Falla Plaรงa del Pilar.
2018. Per naturalea. Falla Convento Jerusalem-Matemรกtico Marzal.
107
108
Segona època de Baenas a Xàtiva. Falla Espanyoleto 2015-… 109
Segona època de Baenas a Xàtiva. Falla Espanyoleto 2015-… Juan Ramón Alcocer
T
possibilitat econòmica no era massa gran, però els fallers sentien la necessitat de plantificar el monument en secció especial. Era allò de ser “cap de ratolí o cua de lleó”.
ot va començar en un any molt important per a aquesta comissió: la falla complia el seu 50é aniversari. La comissió portava molt de temps esperant aquesta data i, de sobte, ja havia arribat. Els fallers havien d’arremangar-se i donar el millor de sí mateix, per a que el conjunt dels diversos esdeveniments fóra un èxit. D’entre eixos esdeveniments es trobava el fer-se notar en qüestió de monuments.
Paral·lelament, es rumorejava que l’artista amb el què havíem comptat els anys anteriors estava en conversacions amb altra comissió, en la qual muntaria un cadafal de secció especial. Encara que ens va presentar un esbós, no vam tancar la contractació fins saber on ens dirigiríem: si a la cua de lleó (secció especial) o al cap de ratolí (primera secció). A la fi, la decisió va ser anar a especial. Per tant tocava posar-se “mans a l’obra” i buscar nou artista.
El nostre poder econòmic no arribava massa lluny, si bé és cert que la comissió, poc a poc, havia anat recuperant-se monetàriament d’importants despeses, con la insonorització, la compra del casal i altres de menor vàlua, però que llastràvem la nostra inversió en monuments. Per eixa raó, ja feia temps que aquesta comissió s’havia aposentat en la primera secció dels monuments.
Vam decidir buscar un altre tipus d’artista que ens proporcionara alguna cosa més que un cadafal correcte. A la fi, aquest era un any especial!
Encara així, aquest any era especial i, per eixa raó, quan va arribar el moment de planificar dintre del pressupost la partida de monuments, al sí de la falla es va produir un intens debat respecte de la possibilitat de muntar de secció: la nostra
Un tal Pere Baenas havia acabat de guanyar en València (i anava a fer el mateix a Alacant). Era un referent d’allò que buscàvem: qualitat, tant en l’acabat com en la pintura. 110
Respecte dels segon punt, un dels muntadors de Pere amb descendència familiar al sí de la falla, Juan Moracho, es va brindar a ser ell qui s’encarregara de muntar el cadafal destinat a Xàtiva. D’aquesta manera, teníem part del problema solucionat.
Pere García, el nostre president aquell exercici, va decidir encomanar la tasca de buscar artista a un grup de fallers, als quals va donar llibertat per buscar la millor opció possible, dintre de les nostres possibilitats. Eixes quatre persones van crear un grup connectat per missatgeria instantània, per tal d’anar explorant les diferents opcions que pogueren eixir.
Ara ens quedava intentar pegar-li una «espenteta» a l’artista. De nou, Kiko i son pare van ser decisius per a que, a la fi, Pere consentira en plantar-nos falla.
Per a tots ells, Creació B era l’opció més volguda... encara que se’ns eixia del pressupost. La recerca era continuada, però els artistes que buscàvem ja estaven contractats o no eren del nostre gust.
La notícia es va estendre com la pólvora entre el món faller xativí. De sobte, es va estendre el rumor que aquest any de commemoració, la falla Espanyoleto havia contractat al millor artista del moment, per un preu que rondava els 49.000 euros. Rumor que, per descomptat, no vam moure ni un dit per desmentir.
Anaven passant les setmanes, i s’olorava un cert ambient a fracàs quan, de sobte, va tornar a eixir el nom de Pere. Kiko, un dels integrants del grup, es va oferir a fer gestions amb ell, donat que els unia una relació comercial i d’amistat.
Avançat juliol, quan ja l’activitat fallera descendeix, així com l’assistència a les reunions dels divendres, Pere va acceptar la invitació a visitar el nostre casal. La sorpresa va ser trobar-se un casal ple de gom a gom.
La primera resposta de l’artista va ser negativa, perquè ja tenia planificat l’exercici i, a més, Xàtiva no era una plaça propera per poder desplaçar-se per a la plantà. 111
Menjar, beure i no creure. Falla Espanyoleto, 2015.
Ell va entendre que el nostre pressupost no era massa elevat, però que ens menejàvem tot el que podíem per traure els diners que havíem estipulat.
Era la manera com els fallers mostraven la seua il·lusió davant el nou i famós artista. Vam començar a ser uns assidus visitants del seu taller, on érem rebuts molt bé, creant tant amb Pere com amb els seus treballadors, un ambient de cordialitat i d’amistat, del qual fins i tot Pere es mostrava agraït.
I així vam arribar a tenir la primera falla de Baenas a la nostra plaça.
112
Aquest exercici, la falla va comptar amb una empresa comercial de la ciutat que comercialitza cervesa artesanal, la qual va aprofitar un barril que formava part del cadafal per oferir gratuïtament el seu groc element.
El rebombori faller va ser tal, que el dia de la plantà ens van visitar fallers d’altres comissions d’especial, per tal de veure què ens havia plantat l’artista. A la fi ens va plantar un cadafal que portava com a lema Menjar, beure i no creure.
Els fallers de la comissió es mostraven contents amb el cadafal muntat. Si bé és cert que el volum d’allò construït no era gran, la qualitat de l’acabat i de la pintura era excel·lent... precisament era això el que buscàvem. El premi obtingut va ser el tercer de la secció especial. D’aquesta manera es va complir allò de «cua de lleó». No obstant això, quan cremàrem el monument, teníem clar qui anava a ser el nostre artista al proper exercici. Amb la butxaca un poc més plena (encara que no massa més), continuàrem les nostres visites periòdiques a Pere, assolint cada vegada més una bona relació comercial i d’amistat. Així anava desenvolupant-se fins el punt d’organitzar una excursió de la comissió al taller de Pere, on els assistents van gaudir d’una excel·lent paella mancomunada.
Tonell amb cervesa artesanal incorporada.
113
Poc a poc, com creixen les coses bones, va arribar la segona falla plantada per Pere a la nostra plaรงa.
Reis i peons. Falla Espanyoleto, 2016.
114
A l’any següent canviaren de president, però no d’artista: la falla s’encaminava a un tercer any de relació amb Pere, amb la mateixa il·lusió que el primer dia. A mesura que anava passant l’exercici, aquella il·lusió va anant convertint-se en un nou cadafal.
Aquest cadafal portava com a lema Reis i peons. El cos central del cadafal estava conformat per un vaixell del qual emergia el cap d’un cavall i la figura completa d’una dona. Aquest ninot era senzillament genial. Des de l’ànec fins la falda, tot el ninot estava summament treballat, ple de detalls imprevisibles i amb un colorit que donava majestuositat a eixa regina. Els que vam poder veure la cara de la figura, de ben prop, abans de ser col·locada al seu lloc, poguérem gaudir d’unes dimensions proporcionades exactament per a que ressaltara la seua bellesa.
Baix el lema El bé i el mal, Pere ens va plantar un cadafal, el cos principal del qual era (com no) un espectacular cap de dona, adornat amb unes plomes. Quan els fallers la varen veure muntada, es van adonar que la pintura del cadafal no es corresponia amb allò que Pere ens havia acostumat. El color pàl·lid que se’ns mostrava no tenia res a veure amb els colors vius dels què havíem gaudit en altres ocasions.
Com l’anterior, aquesta falla també va despertar la curiositat de fallers d’altres comissions el dia de la plantà. No sols això: aquest any va augmentar considerablement el nombre de visitants que acudiren a la nostra plaça, durant els dies de falles. Potser cridats pels comentaris sentits al seu voltant, o potser també per haver obtingut el segon premi d’especial aquest exercici.
Veritablement, per raons internes que no venen al cas, el grup de treballadors que habitualment desenvolupaven la seua tasca al taller de Pere havia passat per una remodelació. Dintre d’aquest canvi de persones es trobava el departament de pintura. Per aquesta raó, la pintura no acabava d’arredonir un cadafal perfecte, al nostre entendre.
Continuem lluitant la batalla entre el valor de la voluminositat i el de l’acabat, però també és cert que les batalles no es guanyen en un dia. 115
El bĂŠ i el mal. Falla Espanyoleto, 2017
116
Vam parlar amb Pere i aquest es va mostrar receptiu al nostre plantejament: li vam indicar el tema al qual anàvem a dedicar el llibre, i ell va idear un cadafal que responguera a les nostres expectatives. De tots els anys que hem passat junts, aquest va ser el primer en què prompte teníem ben clares les escenes, permetent-nos crear una crítica local ben planificada. Amb eixa complicitat va sorgir el nou cadafal.
El jurat d’aquell any va creure convenient classificar aquest cadafal com mereixedor del tercer premi d’especial. A l’exercici següent, un dels integrants d’aquell grup de missatgeria instantània del primer any, Albert Ordiñana, agafa la presidència de la comissió. Defensor de la manera de treballar del nostre artista, no va dubtar en cap moment continuar amb ell.
El cadafal tenia moviment i sentiment (el llibre anava vers els sentiments). A més, havíem recuperat els colors característics de Pere.
Cada any que passava intentàvem muntar un poc el pressupost assignat als cadafals i Pere era conscient de l’esforç que això suposava al sí de la comissió. En eixa idea visitaren a Pere, i així començàrem un nou capítol entre Pere i la comissió.
Pels mentiders fallers es va estendre la percepció de què estàvem davant d’un cadafal que ben bé podria fer-se amb el primer premi d’especial. En altres ocasions, la plaça havia ja tingut música d’ambient, que la feia més acollidora a qui la visitava. En aquesta ocasió, a més d’haver música d’ambient, aquesta s’interrompia en un temps determinat per a que una veu en off guiara al visitant que veia el cadafal, dient-li l’ordre per on tenia que veure-la així com recitava els versets de crítica de cadascuna de les escenes.
A més de ser faller de monument, Albert és un actiu important en les activitats culturals que desenvolupa la comissió. De manera especial, en el llibre de la falla. Per eixa raó, teníem l’oportunitat de tornar a connectar el tema central del llibre amb el tema del cadafal, connexió que últimament teníem un poc de costat. 117
La mĂşsica, el llenguatge dels sentiments. Falla Espanyoleto, 2018.
118
El fet de quedar-se tan a prop d’un primer premi d’especial va somoure els sentiments d’un grup de joves de la comissió, que va proposar a la resta la possibilitat d’incrementar la partida pressupostària dedicada al monument gran. A la fi, aquesta s’ha incrementat, però no de la manera com proposaven els joves. Repeteixen president i artista, al qual anàrem a visitar al poc de quedar nomenat el president, amb la ferma convicció de continuar el camí encetat. Va ser en eixe moment quan, en eixes xerrades que tenim quan s’ajunta amb nosaltres, Pere ens va comunicar que aquest any compleix 40 anys com artista faller: perfecte per guanyar a Xàtiva.
Resultava curiós veure com la gent continuava d’aquesta manera la seua visita al cadafal. Va arribar el dia dels premis. Era el moment en què eixiríem de dubtes. Desprès de dur a terme el sumatori dels punts que ens havia atorgat el jurat, aquest va decidir que a la nostra falla li corresponia el segon premi d’especial... tan sols per una diferència de catorze punts! Amb la idea de què anàvem pel camí correcte, ens disposàrem a gaudir de la festa mentre durara. La fi de la festa va iniciar un nou exercici faller. Encara no teníem president, ni pressupost, ni ens havíem posat en contacte amb Pere, i ja va sorgir un nou rumor entre els mentiders fallers: aquest nou exercici, la falla Espanyoleto deixaria de comptar amb Pere Baenas com artista per al monument gran.
Referències bibliogràfiques:
AC Falla Espanyoleto. Llibre Espanyoleto 2015. Xàtiva, 2015. AC Falla Espanyoleto. Frikifallers. Xàtiva, 2016. AC Falla Espanyoleto. El bé i el mal. Xàtiva, 2017. AC Falla Espanyoleto. Sentiments fallers. Xàtiva, 2018.
Per a nosaltres (els de la comissió), aquest rumor va resultar una sorpresa gran: no sabíem d’on havia eixit, qui anava estenent-lo, ni la finalitat del mateix.
119
120
Imatges per al record
121
122
123
124
125
Foto cedida per la Falla Plaça del Pilar, València
126
L’art efímer
FALLA
Un llapis llisca sobre el paper. La inspiració, la sàtira, i l’enginy es plasmen a l’esbós. Tres-cents seixanta-cinc dies i el goig de l’artista construiran pas a pas l’efímer monument. La constància i l’afalac del vell expert es veuran reflectits en cada ninot. Pere Baenas, Daimús. (Foc i Flama, 2015)
127
128