Sergio Antolí Veient-los passar

Veient-los passar

per Sergio Antolí Jordà

Falles de dos mil nou, dia dèsset de març, a les nou de la nit. Visita oficial a les divuit comissions de la ciutat de Xàtiva, i com si de quatre vells aguaitats al balcó es tractara, quatre amics comenten la recorreguda, veient-los passar:

Vicent —Xé no puc més de les cames i els peus. Pau — Jo estic esgotat, els bessons em fan mal. Pere —Hem fa mal fins al monyo. Josep —A mi em pesa tot el cos com si el duguera al coll. Vicent —La veritat és que açò ja no és per nosaltres. Pau —Hi ha de molt pitjors. Pere —No ens afecta sols la crisi de la «rajola» no... Josep —Està tot molt malament!— interrompent a Pere.

Passen una estona sense parlar i tornen a conversar entre ells:

Vicent —Jo no sé com les xicones suporten tot eixe pes. Pau —Nosaltres anem lleugers al seu costat. Pere —Si em tire un pet rebente els pantalons. Josep —Ànim va que ja queda menys per a acabar, xicons!

Es queden els quatre callats, somriuen, es miren i no diuen res entre ells, mentre cadascun pensa en les seues coses, un pensa en el sopar, l’altre en llevar-se els espardenyots, l’altre en els pantalons, i l’últim en acabar prompte, però una cosa és comuna per atots i es que l’any que ve estaran al casal de la falla assentats , veient-los passar.