Equip de redaccióEnric Solbes i les portades dels llibrets falla

Enric Solbes i les portades dels llibrets de la falla

per Equip de redacció

Arribà l’any 1988, on celebrarem els deu anys seguits plantant falla, i aquesta comissió canvià en molts aspectes. Arran aquesta celebració, la comissió va pegar un bot de qualitat en el seus monuments fallers i a la majoria d’activitats com les cavalcades, presenta cions, ral·lis humorístics, etc. I també ho va fer amb el seu llibret explicatiu: s’augmentà la grandària de la publicació i es va farcir de certa qualitat al contingut del llibret, tant a la part literària com en el disseny de la publicació. Amés, l’equip de redacció d’aquell llibre de 1988, va voler dignificar la publicació en el seu apartat gràfic, i pogué comptar, per a la realització de la portada del llibret, del magnífic il·lustrador alcoià Enric Solbes, qui va signar durant sis anys les cobertes de la publicació anual d’aquesta falla. Ara, amb el pas del temps, ens adonem del privilegi que ha tingut aquesta comissió de poder tindre plasmada part de l’obra artística de Solbes. Amb aquest recordatori, volen retre-li un modest homenatge a Enric Solbes, que ens va deixar el proppassat mes de desembre, a l’edat de quaranta nou anys.

La producció a la Falla J. R. Jiménez

Començava l’exercici faller de 1987/1988, i degut al l’important esdeveniment, com hem comentat, es volia donar un cop de qualitat al llibret. S’acudí a la impremta Maral de Canals —encarrega de realitzar el llibret en el període 1988-1994 — i comentant qui podria fer la coberta del llibret, Maral ens proposà l’opció d’Enric Solbes, que per a aquell temps ja des-

2

4 3

5

1

2

3

4

Procés d’obertura de la carpeta que conté el llibret de la falla J. R. Jiménez de 1990.

1. Part posterior de la carpeta. 2. Part davantera de la carpeta. 3. La carpeta oberta amb la solapa i el llibret. 4. La Coberta del llibret.

puntava com a il·lustrador. Toni Álvarez —en aquell any vicepresident de la comissió i en els següents president—, junt Vicent Sempere «el florista» acudiren a casa d’Enric Solbes a l’Alcúdia per tal de què ens realitzara la coberta. En un primer moment, a Solbes li va sorprendre aquest encàrrec estant una mica reaci en fer-ho però, entre altres coses, degut a la seua condició d’Alcoià d’igual manera que Vicent «el florista» es van acostar les postures. Solbes ja era un excel·lent artista i per fer la coberta demanava una important quantitat econòmica que la falla no podia fer-se càrrec. Les il·lusions per tindre una bona coberta per al llibre de l’aniversari feien que no es poguera passar aquesta oportunitat. I segons Toni Álvarez, la solució la donà el mateix artista, «voleu que us realitze la portada? Parleu amb Joan Juan, ell es quedarà l’original!».

I així va ser, es parlà amb l’empresari xativí, i accedí a quedar-se amb l’original. Amb la recerca de més publicitat i la col·laboració de Joan Juan, la comissió pogué finalment comptar, l’any 1988, amb la coberta d’Enric Solbes. Els següents anys, l’empresari també adquirí les obres originals beneficiant-se la comissió dels dibuixos en la reproducció dels exemplars editats. Els darrers anys, Joan Juan, proposà a la comissió que parlaren amb l’entitat bancària BANCAIXA, atès que també els interessaria adquirir els originals de les cobertes. I així ocorregué, es parlà amb els directius d’aquesta caixa d’estalvis, els quals adquiriren les darreres cobertes dels nostres llibrets de falla realitzades per aquest magnífic artista.

I gràcies a aquesta peculiar col·laboració a tres bandes, la comissió de la Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva va tindre el plaer de veure il·lustrat el seu llibret explicatiu amb obres de l’artista durant sis edicions amés d’una carpeta que envoltava el llibret de l’any 1990, i que hem cregut oportú reproduir junt aquest article.

La primera d’elles, la de 1988, sobre un fons roig, l’artista recreava la cremà d’un monument faller destacant la simbologia del foc, posant en primer terme a un drac, com a símbol d’aquest element remarcat amb el seu vocable. En segon pla quedava el monument representat per una estructura de fusta emulant un campanar. Es completava amb l’encesa d’una traca.

El 1989, amb un estil més significatiu de l’artista, representa una dona on el seu cabell és un vertader foc. Segueix amb l’element essencial, el foc, representat per les flames i un fòsfor encés. Com a segon pla tenim una palmera, símbol del barri. Destacar la completa definició de la cara de la dona, poc vist en els treballs de Solbes.

El punt culminant de l’obra de Solbes dins dels llibrets d’aquest col·lectiu faller es produeix l’any 1990. A banda de realitzar la portada del llibret, signa una carpeta que conté l’edició d’aquell any. Aquesta conté una finestra encunyada de forma triangular on es tracta de jugar amb la portada. També es destacable el jocs de colors entre el dos elements. Mentre que la carpeta és obscura, amb tonalitats blaves, amb la coberta elegeix tons clars. Els motius que elegeix en aquest cas l’il·lustrador és l’entorn d’un taller d’un artista faller: caps de ninots i pots de pintura són els elements principals de la carpeta. Però a l’obrir-la i veure el llibre, el que realment es representa és que l’artista està «preparant» la festa fallera amb elements com la dolçaina i el tabal, coets, pintes i el foc.

Una gran caixa de sorpreses és el motiu principal del llibret de 1991, on l’artista torna a plasmar icones de la festa fallera com els coets i focs d’artifici, les sabates de fallera o la pintura. El 1992, jugant amb les ombres i combinant colors blaus representa l’aspecte social i humà de les falles amb l’aparició de falleres amb rams de flors i un segon pla, representat per ombres, d’altres falleres i músics. La il·lustració, representada amb similars tonalitats, fa un èmfasi de color en les flors i traços que representen focs d’artifici.

La darrera col·laboració arriba el 1993, on Solbes torna a representar el foc de les falles. En aquesta ocasió s’ajuda de la figura d’un complet dimoni sobre un fons obscur que el fa destacar.

Breu biografia d’Enric Solbes

El pintor i il·lustrador alcoià, va nàixer el 1960 i ens deixà a Alzira el 2009 a conseqüència d’un vessament cerebral. Estudià a l’escola de Belles Arts de San Carles i des de 1990 treballava i residia a Alzira.

Amb la seua tasca d’il·lustrador va publicar mig centenar de títols i més de cent cartells així com un gran nombre de calendaris, cobertes de llibres i altres impresos. Mostres de teatre, Congressos, Festivals, Campanyes de música, Fires del llibre, Festivals de Pirotècnia, Salons del llibre... han tingut la imatge nascuda d’Enric Solbes. Destacar el cartell de la Fira d’Agost de Xàtiva, realitzat per l’artista el 1986.

Com a dissenyador gràfic, a banda de realitzar imatges corporatives, catàlegs o cartells, la seua activitat ha estat vinculada a la producció editorial de Bromera. Llibres com L’últim roder, la Ciutat Submergida o Rondalles Valencianes van estar il·lustrats per l’artista. Amés hem de destacar la vinculació amb Albena Teatre, on Solbes es va fer càrrec de tota la comunicació gràfica. També va ser gravador, col·laborant, entre 1985 i 1987, amb l’artista Manuel Boix.

Va rebre el Premi d’Il·lustració del Ministeri de Cultura amés de rebre premis de pintura en els Certàmens nacionals de Pego, Sueca, Algemesí, Caixa de Socors de Sagunt, Josep de Ribera de Xàtiva, Teodor Andreu d’Alzira o la menció honorífica al Máximo Ramos de Ferrol.

Entre les seues mostres de pintura trobem, entre d’altres, les de la galeria Punto de València (1981, 1982 y 1984), Ynguanzo de Madrid (1982 y 1987), Nova York (1987), Palau de València (1988 y 1992), Xerea de València (1993) o Leonarte de València (1995). I després d’uns anys sense veure la seua activitat pictòrica, el març de 2009, va presentar a l’Alcúdia la sèrie «Retrats de l’invisible» present a Sagunt, Requena, Alzira, Altea, Almussafes, Dénia o Alcoi.

La seua obra, emmarcada dins de les noves tendències del realisme, «va més enllà de les imatges quotidianes o d’idees preconcebudes. En Enric Solbes s’imposa, com en cap altre, un es· til nítid i sense rodejos que s’identifica fàcilment. Recull subtilment els principis del dibuix modern creats per Adami, partint de la tradició cartellista tan vinculada a aquesta regió, i sense deixar de separar-se de la fascinació que pel cine sent l’ar· tista». Així defenia aquest magnífic il·lustrador Felisa Martínez, a un article de l’ABC el gener de 1995, amb motiu de l’exposició a la Galeria Leonarte del cap-i-casal.

Acabem amb les paraules de Felisa Martínez, sobre els seus dibuixos «pareix com si l’artista submergira espontàniament el dibuix en l’acrí· lic, com si el propi artista s’haguera passat hores contemplant els seus dibuixos, com si fórem nos· altres els que hem de imaginar la història, aca· bar la pel·lícula aparentment real».

Bibliografia Consultada Catàleg de l’exposició «Enric Solbes / Retrats de l’invisible / pintures 2003-2008». Martínez, F, «La línea de Enric Solbes», ABC, 10/01/1995. Pérez, F. J. - Alcaide, J. L, Un segle de cartells. 1889-2000. Fira de Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, 2001. Sánchez Pérez, J, 50 anys cobertes de falles, Matéu editors, Xàtiva, 2009. www.enricsolbes.com