Joan QuilisArtistes fallers a les acadèmies de pintura

Artistes fallers a les acadèmies de pintura i als grups de pintors de Xàtiva L’autor ens apropa al lloc on molts artistes van rebre nocions artístiques

per Joan Quilis i Ródenas

L’interès per la pintura ha segut molt tradicional a Xàtiva, des d’una vessant professional o amateur, els pintors a Xàtiva han segut sempre abundants. Fruit d’aquest interès per la pintura, o millor dit, per les Belles Arts en general, ha estat la causa de l’aparició d’acadèmies privades, on s’impartien els conceptes bàsics, tant de pintura com de dibuix. Per les diferents acadèmies ubicades a la nostra ciutat, han passat els millors artistes plàstics de l’art contemporani que Xàtiva ha donat cadascú, desenvolupant un estil, una tècnica i una tendència particular. Fruit de l’amor a l’art i de l’interès per reflectir en la pintura, els carrers i paratges de Xàtiva, ha segut el desenvolupament de diverses associacions de pintors. En les associacions es produeix un aprenentatge i un desenvolupament constant, on els propis membres aprenen tots de tots. A l’igual que a les acadèmies, d’aquestes associacions han format part els millors pintors que el segle passat ha donat la nostra ciutat. D’ací la importància tant de les acadèmies com de les associacions.

Però des del punt de vista que ens interessa en aquest article, que no és altre que el de les falles, cal dir que aquestes no foren alienes ni al món de les acadèmies, ni a la de les associacions de pintors. Personatges tan coneguts, com Francisco Climent Mata, figura importantíssima dins de les nostres falles, va rebre lliçons en una d’aquestes acadèmies i més tard, seria ell qui impartiria les lliçons en un altra acadèmia regentada per ell mateix. Cas similar és el de Francisco Bolinches, encara que la seua docència la va impartir a l’Institut Josep de Ribera.

En altres casos, molts dels alumnes que acudiren a aquestes acadèmies foren també artistes fallers o gent vinculada a les falles, que d’una manera o altra també cal tindre’ls en compte, i que acudien per aprendre a dibuixar i a combinar colors, o simplement, a perfeccionar i ampliar coneixements.

Les acadèmies privades de pintura han segut molt característiques en la nostra ciutat, tenim referències d’elles des de principi del segle XX, encara que és possible que al segle XIX i coincidint amb l’auge de la burgesia i el gust per la pintura, i en particular pels retrats, ja existiren aquest tipus d’acadèmies, on la gent de tot

tipus acudia a ensenyar-se a dibuixar i a pintar. Coneguem alguns anuncis publicats, el 19 d’agost de 1888, en el periòdic local «El Clamor Setabense» on apareixen pintors com José Calabuig, Francisco Prats o Juan Furió oferint les seues prestacions com a pintors, però no ens parla d’impartir classes de dibuix o pintura.

El que sí que ens dóna ja referències sobre acadèmies on s’imparteixen classes de dibuix i pintura, és el també periòdic local «El Obrero Setabense». La primera referència que trobem és del 8 de setembre de 1906. És un anunci de Rafael Giner i en ell es presenta com a pintor i decorador. Les classes són de dibuix i de pintura, i les lliçons poden ser a domicili. El taller i estudi es trobava en el número 12 del carrer d’Engai.

Un altre anunci que trobem en aquest periòdic local, amb data de l’11 de setembre de 1915, fa referència a l’acadèmia de N’Emilio Sanchis Pérez, que estava situada en el número 38 del carrer de Sant Francesc. Aquest altre anunci és un poc més ampli i ens dona més informació. També oferia la possibilitat d’impartir ensenyances a domicili. Presentava un horari de deu a dotze del matí i a la vesprada de sis a huit. El curs s’iniciava, segons ens informa la publicitat, l’1 d’octubre i s’impartien ensenyances d’estudi del natural, de figures, de pla lineal, paisatge, adorn artístic, colorit a l’oli, aquarel·la i pastís.

Sabem d’Emilio Sanchis que va ser llicenciat en Belles Arts per l’Acadèmia de Sant Carles. Assidu a les exposicions de pintura de la Fira, destacant la de 1926, en la que va presentar ell sols 24 obres. Obres d’ell se’n coneixen poques, sols dos quadres al Museu de l’Almodí i un tapís pintat, realitzat per al Cercle Setabense. També sabem que va fer la seua aportació a les falles de Xàtiva, però mes endavant parlarem açò.

Una d’aquestes acadèmies que ha segut considerada com a bressol de grans pintors va ser la que dirigí En José Carchano. No sabem quant començaria a impartir classes d’art, però el que sabem amb tota certesa és que seria anterior a 1926, doncs es coneix un quadre del pintor, Rafel Perales, datat en aquest any, en el que es representa una classe de dibuix. Possiblement Emilio Sanchis ja assistira a les seues classes, el que fa pensar que si aquest ja anuncia la seua acadèmia en 1915 i ha con-

clòs els estudis de Belles Arts, l’acadèmia de José Carchano, estaria funcionant ja a primeries del segle XX. El primer lloc on tenia ubicada l’acadèmia era al carrer de l’Almodí, hui en dia aquest carrer porta el nom d’aquest amant d’art, en homenatge a l’insigne personatge. Temps més tard l’acadèmia passaria a la plaça de sant Francesc.

Per aquesta acadèmia sabem que passaren personalitats com Joaquin Tudela, Jaime Lajara, Francisco Climent, Francisco Bolinches o l’anomenat anteriorment, Rafael Perales. Però, també passaren algunes persones relacionades amb les falles, que són els que ens interessen ací, així sabem els ja citats, Francisco Climent i Francisco Bolinches amés d’altres com José Camarasa Gosálbez i Antonio Grau Tomàs acudiren a rebre lliçons de José Carchano. Els dos primers passaren de l’acadèmia de Xàtiva a l’escola de Belles Arts de Sant Carles, dedicant les seues vides al món de l’art. Encara que també tingueren la seua aportació al món de les falles. Sobre tot hem de destacar la figura de Francisco Climent, a qui se li pot atorgar l’honor d’haver-hi tornat a introduir les falles a Xàtiva en 1932, realitzant una falla per a la Música Vella. Després d’aquest falla, la festa es va consolidar poc a poc en la nostra ciutat, després de què Blai Bellver ho intentara en la dècada dels anys seixanta del segle XIX, sense tindre continuïtat.

Possiblement tant Francisco Climent com Francisco Bolinches, feren incursions dins del món de les falles, per dos motius, un per obtindre uns ingressos econòmics extres, i un altre, per experimentar en els suports que presentaven les falles els seus coneixements d’art. De Francisco Climent se sap que plantà deu falles des de 1932 fins 1945. Però les aportacions que fa Climent al món de les falles, no es limità simplement als monuments. Una altra faceta seua va ser la d’il·lustrar portades per als llibres de falla, alguns exemples poden ser la portada de «Xàtiva Fallera» de 1935 i que la comissió de Joan Ramon Jiménez utilitza en 1978. També podem nomenar la portada del llibre de la Junta Local Fallera de 1947 o també, en aquest any, la portada del llibret per a la comissió del Cid. En el primer cas, l’artista realitza una creació combinant elements de la festa, foc i fum amb elements de la ciutat, donant un aspecte acurat i característic de les portades falleres. En els dos casos restants nomenats, sol emprar un element característic de la ciutat, l’escut de Xàtiva i la font de la plaça de la Trinitat, mancant elements fallers, semblant obres no creades per a ser portades.

Passant ja a l’aportació de Francisco Bolinches, qui sols farà falles i no s’introduirà al món de les portades; la seua aportació no va ser a soles sinó amb la col·laboració d’Emilio Sanchis Pérez, és a dir, el propietari de l’acadèmia que s’anunciava en 1915. Del tàndem BolinchesSanchis sabem que va plantar 5 falles en dos anys, des de 1934 fins a 1935. D’aquestes falles Bolinches feia la construcció i Sanchis les pintava.

Un altre alumne destacat de Carchano fou José Camarasa. Cal dir que encara que estudià Belles Arts, no va viure de les seues creacions i encara que la seua faceta com a pintor és coneguda i es coneix part de la seua obra, és més conegut com artista faller.

Tant José Camarasa com Antonio Grau, eren pintors professionals de parets. En ells s’endevina una intenció de dependre conceptes nous per a aprofitar-los en la realització de les falles, inclús en la seua tasca diària com a pintors i decoradors de parets. Cal tindre en compte que pràcticament fins finals dels anys seixanta la figura de l’artista faller no es professionalitza. Anteriorment, l’artista faller era ocasional, i sols es treballava amb les falles una part de l’any. La majoria d’aquesta gent que es dedicava a fer falles, eren pintors de cases, i en passar l’estiu, la feina dequeia i aleshores es passaven a fer falles. Molts no tenien uns conceptes bàsics de com mesclar colors, modelar o crear proporcions. Per això destaca la intencionalitat

1

tant d’Antonio Grau com de José Camarasa per dependre conceptes que desprès podrien exportar a la seua tasca creativa en el món de les falles. Possiblement, en les falles que aquestes dos persones realitzaven, no es plasmaria gran cosa d’aquestes ensenyances, doncs les falles que varen viure eren monuments molt toscos i poc evolucionats, però sí que podem observar en els esbossos que coneguem, un gran interès pel detall, així com una important distribució de les proporcions i de les perspectives. Tot això aconseguia que els dibuixos dels esbossos foren prou acurats.

En aquest punt i sense eixir encara de l’acadèmia de José Carchano, deguem parlar un poc d’una persona relacionada amb les falles i poc coneguda. Es tracta d’Enrique Grau Tomàs, germà d’Antonio Grau. Enrique també assistí, junt al seu germà Antonio, a les classes de dibuix i pintura que impartia Carchano. La relació d’Enrique Grau amb les falles està vinculada al seu germà doncs en un principi Antonio i Enrique feien les falles junts, i amb el pas del temps, se separaren abandonat Enrique el món de les falles i continuant Antonio la seua tasca en solitari.

Abans d’avançar en el temps hem de fer menció d’un altra acadèmia coetània a la de Carchano, es tracta de l’acadèmia que regentava Matilde Ridocci, sent només per a dones, a l’igual que la de Carchano era sols per a homes. Encara que als anys vint i trenta la dona ja estava incorporada al món de l’art, lamentablement, encara faltaran molts anys per a què les dones facen la seua aportació en la construcció de falles.

Eixim ja de l’acadèmia Carchano i entrem en un altra. Desapareguda l’escola de José Carchano, Francisco Climent Mata serà el seu successor, intentant obrir una acadèmia més professional que la de Carchano. En un anunci arreplegat en el periòdic local «El Progreso», datat el 3 de febrer de 1926, es fa ressò d’aquesta acadèmia a la que s’impartien classes de «dibujo lineal y figura. Especiales de dibujo y pintura...». Aquesta acadèmia estava ubicada al número 10 de la plaça de l’Almodí però no tindrà continuïtat. És

2

1. Francisco Climent Mata a la seua academia. Arxiu D aroca

2. Francisco Climent Mata també va donar classes a l’escola. Arxiu Climent Almedros

l’any 1931 quan ho torna a intentar estant en aquesta ocasió la seu de l’escola al carrer del Doctor Blasco Soto —carrer de l’Àngel—, per a passar en els anys quaranta a l’edifici del palau d’Alarcó. Climent Mata ensenyava dibuix usant com a models còpies en escaiola.

En aquesta acadèmia de Francisco Climent, assistiren alumnes que pel temps es farien artistes fallers. És el cas destacable de tres dels artistes més importants de la nostra ciutat, com són Antoni Grau Cros, José Martínez Mollà i Antonio Sáez. Antoni Grau Cros, ha comentat en moltes ocasions que després de l’escola i d’ajudar-li a son pare —artista faller ocasional— en el treball de pintor acudia en horari nocturn a aquesta acadèmia a ensenyar-se a dibuixar i pintar. Les ensenyances rebudes van germinar i tragueren els seus fruits, doncs Antoni Grau va ser uns dels primers artistes fallers que es va dedicar a viure professionalment de les falles. A banda de plantar nombroses falles per tot arreu de la nostra ciutat, obtenint deu primers premis en falles grans i cinc primers premis en falles infantils, també va plantar falles en poblacions com Oliva, Dénia o Gandia entre d’altres.

José Martínez Mollà, sent un xiquet de 14 anys, assisteix a l’acadèmia de Francisco Climent rebent allí les primeres lliçons de dibuix i pintura. El mestre Climent li comentarà al xiquet Martínez Mollà, les bones aptituds que manifestava en els traços dels dibuixos. Martínez Mollà també rebria ensenyances de professors com Rafael Pérez Contel o Francisco Bolinches en la seua etapa com estudiant a l’ Institut Josep de Ribera de Xàtiva. Aquestes primeres ensenyances serien fonamentals per a consolidar a l’artista en la seua vocació de dedicar-se a fer falles. Prova d’açò són les tres falletes infantils que plantarà per a la plaça d’Alexandre VI. Sent encara un xiquet, la primera d’elles la realitza amb sols 13 anys. A pesar que la major part de la seua carrera com a professional de les falles la realitza a València, a Xàtiva deixa algunes mostres, tres falles infantils i set grans, obtenint quatre primers premis, però sobre tot, deixa una nova estètica a l’hora de fer falles portant de València la moda de baixar les

3

3. Grup de pintors a la porta del Cercle Setabense: Tudela, Bolin· ches, Manote, etc.

bases i de fer els ninots totalment de cartró i pintats. A València se li coneixen 49 falles sent 21 de categoria especial en la que obtingué tres primers premis. També cal destacar les 5 falles que va plantar a la plaça de l’Ajuntament.

Parlem ara de Toni Sáez, qui estudiarà en aquesta acadèmia a l’últim any de la seua existència. Les ensenyances ja no eren impartides, per motius d’edat, per Francisco Climent, sinó per un altre destacat pintor, Alfredo Mompó Roca. Respecte a l’aportació de Toni Sáez al món de les falles hem de dir que plantà 13 falles a Xàtiva per a diferents comissions arribant a guanyar un primer premi al millor ninot en 1973 amb la falla plantada a la plaça de Sant Jordi.

També hem d’esmentar la figura d’altres persones relacionades amb les falles i que assistien a les classes de Francisco Climent. Començarem amb un altre membre de la família Grau, ens referim a Enrique Grau Martí, fill d’Enrique Grau Tomàs de qui ja havem parlat. Enrique Grau Martí, junt al seu cosí Antoni Grau Cros i Amador Cano, realitzarien la falla infantil del carrer Caputxins de l’any 1943. La falla va ser firmada per Antonio Grau pare, però els autors materials varen ser els tres artistes esmentats. És l’única aportació que coneguem d’Enrique Grau Martí al món de les falles.

També dins d’aquesta acadèmia del mestre Climent, hem de parlar d’una altra persona que fa aportacions a la festa de les falles. En aquest cas es tracta de Jaime Rullán, qui fou becat per a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, però tot es va truncar per l’esclafit de la Guerra Civil. La seua aportació a les falles comença el 1953 pintant la falla infantil que en aquest any es plantà a la plaça de Benlloch. També, en aquest any, comença la seua col·laboració amb els monuments plantats a la plaça d’Alexandre VI, junt al xiquet José Martínez Mollà, qui possiblement seria l’encarregat de pintar els monuments. De Rullán és també l’esbós de la falla plantada en aquesta plaça el 1954, que tractava sobre la música. Anys més tard, col·laborarà a estonades lliures amb l’artista Antonio Grau Cros, on la seua funció era la de

pintar. Un clar exemple són les falles plantades a plaça de la Trinitat els anys 1977, 1978, 1979. També ajudarà a Antonio Grau a pintar algunes falles realitzades per a la comissió de Molina - Claret i Tetuán. Rullán era l’encarregat de fer els cartells explicatius de les falles d’Antonio Grau. Però les aportacions de Rullán a les falles, no són assoles amb els monuments, també va confeccionar pergamins commemoratius que eren lliurats a les Falleres Majors. I sobre tot, la seua col·laboració gràfica en llibres realitzant portades i il·lustracions, com la portada que va fer en 1976 per al llibre de la comissió de Joan Ramon Jiménez. Son moltes les portades que realitza, com per exemple en 1974 per a la falla Tetuan, la de 1976 per a Sant Jaume o el 1977 per a Selgas – Tovar, entre d’altres.

Passem ara a tractar els grups de pintors, que d’alguna manera és similar a les acadèmies d’art, doncs, l’art és el principal objectiu. Ací, encara que ningú és el mestre i imparteix lliçons, en aquests grups tots aprenen de tots.

Possiblement el principal grup de pintors que s’ha format a Xàtiva, fóra el mític «Sait». Va ser creat el 1950 per Rafael Daroca, Guillermo Sanchis i Enrique Serrano. Aquest grup va renovar l’ambient pictòric de la ciutat, promovia exposicions, es feien exposicions i s’impartien classes de pintura. Prompte es varen unir altres pintors com Juan Francés, Vicente Giner, José Camarasa, José Garcia Tortosa «Vernia», Enrique i Antonio Grau, Roberto Martínez «Leña», Antonio Sáez i molts altres. Es reunien a la part de dalt del que hui és el llar dels jubilats de la plaça Roca, que abans albergava la Creu Roja de Xàtiva. A l’igual que en les acadèmies d’art, ací també trobem la presència de gent relacionada amb les falles, als ja esmentats José Camarasa, Enrique i Antonio Grau. Ara trobem a Guillermo Sanchis i a José Garcia Tortosa «Vernia».

Entre els tres membres fundadors, trobem a Guillermo Sanchis, qui va ser un reconegut aquarel·lista que també va fer la seua aportació al món de les falles de Xàtiva, no sent mol amplia, ja que sols se li coneix la realització d’una falla infantil el 1945, quan tan sols contava amb 17 anys, va ser la falla plantada en el carrer de Sant Agustí. A banda de fer monuments fallers, també va col·laborar fent algunes portades, a l’igual que en els monuments, també varen ser poques les portades que va realitzar coneixent tant sols dues pertanyent a les edicions del llibre de la Junta Local Fallera dels anys 1973 i 1974.

Passem ara a parlar de José Garciá Tortosa, més conegut com «Vernia». La seua aportació al món de les falles és mes amplia que la de Guillermo Sanchis, encara que en monuments fallers sols en va construir tres, dos l’any 1936 ubicades en la plaça del Mercat i en la plaça de la Bassa, i una l’any 1943, ubicada en la plaça de Sant Jaume.

Però la gran aportació de «Vernia» al món de les falles van ser les seues portades. Ja que si es pot considerar com un gran pintor, com a cartellista i realitzador de portades, és pot considerar un geni, ja que realitza unes composicions úniques, donant-li un format molt personalitzat i novedós. Els elements iconogràfics que utilitza a vegades no són nous, però si que és nova la forma en què es representen, o el significat que li vol donar. «Vernia» transforma el món de les portades i cartells que fins aquell moment hi havia a Xàtiva i introdueix conceptes nous que ja estaven aplicant-se en altres llocs. Les portades de José Garcia Tortosa, han segut sempre actuals, fins el punt que en els nostres dies encara a vegades són utilitzades per a il·lustrar algun llibre.

No anem a enumerar totes les portades que «Vernia» va fer per a llibres de falles, tan de comissió com de la Junta, perquè no és la finalitat d’aquest article, sols remetrem a l’article de Juan Ignacio Pérez Giménez, Un artista en pro· gressiva recuperació. José Garcia Tortosa, Ver· nia, que l’any passat és va publicar en aquest mateix llibre, on es passa revisió a tota l’obra d’aquest artista.

5

4. Anunci publicat al periòdic EL OBRERO SETABENSE el 27 d’abril de 1918.

5. Anunci publicat al periòdic EL AGRARIO el 19 de novembre de 1934.

Hem de passar ja a meitat dels anys 70, per a trobar un altre grup de pintors, en aquest cas es tracta de «Sait 2», nom que segurament pretenia ser un homenatge al grup anterior. Aquest grup no va tindre tanta repercussió com l’anterior, però també trobem alguns noms coneguts com Xavier Climent Almendros, net de Francisco Climent Mata, Josele Quilis i sobre tot, el que més ens interesa en aquest article Paco Roca Chorques.

De Paco Roca sabem quina ha segut la seua aportació al mon de les falles de Xàtiva. Però crec que cal destacar el nou llenguatge plàstic que ha anat incorporant poc a poc en les seues creacions. Ha segut un artista que no ha estat estancat en una única manera de crear, sinó que esta en constant evolució, tant en la forma de modelar, com en la forma d’aplicar els colors destacant per moltes coses, una d’elles per haver tret a les falles infantils dels ostracisme i donar-li personalitat i qualitat. Les seues falles són creacions inquietes, és a dir, no estan quietes, tenen el moviment contingut d’una escultura i tenen la sàtira que ell li aplica sempre amb qualitat i bon gust. L’obra de Paco Roca es pot considerar com a molt nombrosa i a les creacions que ha fet per a Xàtiva cal unir les realitzades per a València i les fogueres que fa per a Alacant.

Però si les falles de Paco Roca son conegudes per tots, hi ha altres vessants poc conegudes i que algun dia caldrà tractar detingudament. Ens referim al Paco Roca pintor, realitzador de portades i dibuixant. Com hem dit, formava part d’un grup de pintors, cosa que ens indica les inquietuds per conèixer altres vessants de l’art, també cal tindre la seua aportació al món de les portades dels llibres de falla que són nombrosos. El trobem fent ja portades l’any 1976 per als llibres d’Espanyoleto, la seua comissió, i de Benlloch-Alexandre VI. L’altra vessant a destacar de Paco Roca, són els seus dibuixos a banda dels esbossos, que són vertaderes obres d’art plenes de detalls i colorit, destacant les creacions que moltes vegades ha fet per a il·lustrar els interiors del llibres de falles. Ací també podríem incloure

les tires còmiques que durant algun temps va publicar en el setmanari local l’Informador i que portava per nom «Fila 13». Paco Roca presenta uns dibuixos fàcils i amb el toc característic de la seua comicitat.

Parlarem per a acabar d’un altre grup de pintors. Es tracta de l’anomenat «L’aire lliure» que portarà una existència d’uns quaranta anys. Naix desprès de la desaparició del grup «Sait» sent format pels pintors Antonio Saez i Roberto Martínez «Leña». a l’actualitat el formen dotze membres. Els integrants d’aquest grup, que ens interessen en aquest article són Antonio Sáez i Pepe Castells. D’Antonio Sáez ja hem parlat abans de les seues aportacions a les falles. Així ho farem de l’aportació que fa Pepe Castells qui desenvolupa la seua tasca a les falles infantils plantant-ne tres: 1979 en el Verge del Carme (1979), Raval (1981) i República Argentina (1984) amés de col·laborar amb alguns artistes fallers pintant i aportant idees als monuments. Un altra vessant de Pepe Castells seran les portades de llibres. Exemples són la de 1983 per a la falla del Raval, la de la falla Joan Ramon Jiménez de1987 i de la falla Benlloch-Alexandre VI 1998.

Hem intentat arreplegar els artistes fallers que han passat per les acadèmies d’art de Xàtiva i dels que han format part de les associacions de pintors de la ciutat. Segur que se’ns haurà quedat algun nom o alguna dada sense esmentar, però quant un article es conclou, no és amb un punt i final sinó que sempre es queda obert a l’aportació de noves dades i noves documentacions que ajuden a conèixer el passat i inclús el present. No hem parlat de les acadèmies de pintura que hui en dia imparteixen les seues lliçons i que possiblement gent vinculada a les falles haja passat per alguna d’elles, però això ho deixarem per d’ací uns anys. En aquest article hem volgut demostrar que el món de les falles no viu aïllat sinó que participa d’altres moviments i que les falles estan i han estat vives preocupant-se d’allò que es gestiona al seu voltant.

Català Sanchis S. - Martínez Martínez R, Pintors de Xà· tiva: vida i obra, Ed. Fomento Cultural CR, Xàtiva, 2008. Català Sanchis S, «Art i fira: l’escola Carchano i Ridoc· ci», Fira d’agost de Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva,

Xàtiva, 2008. Grup Sait 2, «Grup Sait 2», Játiva en agosto, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, 1977. El Obrero Setabense, núm 722,1906. El Obrero Setabense, núm. 1193, 1915. Palop García, V. - Quilis Rodenas, J, «Jaime Rullán, una vida dedicada», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A.

C. Falla Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 1996. Pérez Arenas, C. - Quilis Rodenas, J, «Falles al barri de

Sant Pere», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C.

Falla Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 2004. Pérez Gim énez, J. I, «Un artista en progressiva recupe· ració. José Garcia Tortosa, Vernia», El verí del foc (núm. 3), A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009. Quilis Rodenas, J, «Els anys d’aprenentatge», Martínez

Mollà. Escultor de falles, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2000. Quilis Rodenas, J, «Dels inicis a la consolidació de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963). Els primers premis de les falles de Xà· tiva (I)», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla

Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 2007. Quilis Rodenas, J, «Primer premis de les falles infantils a Xàtiva (1). Els anys 1934-1966», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch – Alexandre V,

Xàtiva, 2008. Quilis Rodenas, J, «JoséCamarasa, artista faller dels anys quaranta». El verí del foc (núm. 3), A. C. Falla J.

R. Jiménez, Xàtiva, 2009. Ram írez Aledón G, «Un manuscrit inèdit de JoséCarc· hano sobre Xàtiva», Papers de la Costera (núm. 6),

Amics de la Costera, Xàtiva, 1989. Sánchez Pérez, J, Quadern de falles, Matéu editors, Xàtiva, 2006. Sánchez Pérez, J, 50 anys cobertes de falles, Matéu editors, Xàtiva, 2009. Sanchis Martínez, Josep: «Paco Bolinches i Mahiques artista faller», Llibret Explicatiu falla República Argentina, Falla República Argentina, Xàtiva, 1995. Soler Valls , J. F, «Les falles contemporànies. Els primers premis de les falles de Xàtiva (III)», Llibret Explicatiu falla República Argentina, Falla República Argentina, Xàtiva, 2007. Tortosa Garcia, R, «El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985). Els primers premis de les falles de Xàti· va (II), El verí del foc (núm. 1), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2007.