Javi LaraL’era del «suro

L’era del «suro» Article per posar-se al dia de les noves tecnologies als tallers de falles

per Javi Lara

Les noves tecnologies han arribat a la confecció dels monuments fallers que es planten arreu dels pobles valencians. L’evolució que es va començar a produir a partir de la dècada dels 90 amb la introducció de noves matèries primes en la construcció dels monuments, durant els últims anys s’ha vist confirmada als tallers dels artistes fallers. Actualment podem dir que la denominació que li donàvem al material que utilitzaven per a construir els monuments de faller guanye qualitat tant en formes estètiques com en majors volums que anteriorment, amb els materials que s’utilitzaven, eren impensables o molt costosos de fer. A més, tot el contrari del que es puga pensar, el «Suro» no és un material molt més econòmic, donat que el preu de cost és molt paregut al dels motles de cartró. El benefici que troben els artistes fallers és com ja he dit abans, la seua lleugeresa, la facilitat de modelatge i sobretot la rapidesa en l’execució de les figures. Model Digital d’un ninot. «Cartró-Pedra» ha passat a un segon terme on s’ha vist superat per la utilització del Poliestiré, que vulgarment coneguem com «Suro blanc». La seua lleugeresa i la facilitat de modelatge han fet que es convertisca en el material principal i imprescindible del monument faller. La utilització del «Suro» ha fet que el monument Les ferramentes que es troben als tallers per a modelar el suro poden ser varies. La més simple és el tallador manual, un simple fil de ferro que es calfa per la corrent elèctrica i al passar-ho pel «Suro» es desfà fent la forma del ninot segons la destresa de l’artista. Aquest instrument de modelatge hui en dia el trobem en tots els tallers fallers.

1

2

3

1. Escàner. Aparell que replega la informació 3D de la maqueta, elaborant una model digital del ninot. Aquest model és posat a escala real i seccionat amb una equidistància igual al grosor de les planxes de suro.

2. Des de l’ordinador es llancen les seccions produides a la màquina termo-talladora, retallant el suro segons la forma de la secció. Taller de X. Herrero.

3. El suro es tallat i numerat per a què l’artista puga muntar el ninot. Segons l’índex de detall es tallarà en planxes de suro de distints grossors (5 mm. 10 mm, 20 mm, etc.).

4. Màquina termo - talladora bidimensional. Taller d’Artydeco.

La ferramenta que és un poc més difícil de trobar als tallers pel seu cost és l’escàner d’imatges en 3D junt a una «Termo-talladora». Aquest instrument ho tenen artistes com Artydeco o Xavier Herrero, qui hui en dia és l’únic artista a Xàtiva que la té.

Aquest aparell primer escaneja una peça en miniatura, la digitalitza i a través de l’ordinador mitjançant programes específics de software, es dóna volum a la peça en tres dimensions, es dóna la grandària que es vol, i es divideix la peça en làmines en dues dimensions que una sobre l’altra fem la figura completa. A continuació, a la pantalla de l’ordinador es distribueixen les làmines sobre el que seria la placa de «Suro» per a què després es talle a la «Termostalladora» aprofitant el màxim possible de la placa. El més important de tot aquest aparell són els programes de software, per aquest motiu els artistes fallers necessiten personal qualificat per rendibilitzar aquest instrument.

L’última de les innovacions tecnològiques aplicades per a la confecció de monuments fallers és el robot Kuka. Aquest robot és un braç articulat que pot tallar en tres dimensions una gran peça de «Suro» i convertir-la en un ninot de falla fins un detall inconcebible fa uns anys. Es fa el mateix pas de l’escanejat anterior però el gran avantatge és que no talla el «Suro» en làmines en dues dimensions per a muntar-les després una sobre l’altra si no que ja li dóna la forma, volum i la pre cisió del tall en tres dimensions a la figura.

Però que ningú es pense que el ninot ja ix acabat del robot, encara falta la mà de l’artista faller en acabar-lo d’escatar, massillar o pintar, entre altres passos artístics. Aquest robot té un gran cost i actualment sols un parell d’artistes fallers a tota la província de València han innovat fins a aquest punt per confeccionar els seus monuments.

Però l’evolució dels monuments al «Suro» ha portat un nou intercanvi entre els artistes fallers, a l’actualitat s’ha passat de la típica venda o intercanvi de motles de cartró a la venda de figures de «Suro» amb l’avantatge que les figures de «Suro» es poden demanar amb una grandària específica. En aquest intercanvi o venda de figures de «Suro», un dels artistes referents, a més de posseïdor del robot articulat, és Alejandro Santaeulàlia. Per tal de traure una major rendibilitat al robot, ha confeccionat un catàleg que ha distribuït per tots els tallers valencians amb figures que s’han plantat en les falles de Nou Campanar, el Pilar o l’Ajuntament de València entre d’altres.

En aquest punt, tornem a la mala costum i al debat de sempre, l’aparició de «Refregits» en les falles. Ací les comissions menudes que per pressupost no poden tindre monuments nous no tenen un altra eixida, però ara tenen un avantatge que en el cartró no tenien, i es que poden demanar per exemple la figura del cadafal la grandària desitjada.

Però, fins a quin punt han arribat els avanços tecnològics en el món de les falles?

Açò es va parlar el passat mes d’octubre de 2009 a la Universitat Politècnica de València, on va tindre lloc una jornada sobre «Noves tecnologies en el món de les Falles» organitzada per l’Associació d’Investigació en disseny i Fabricació (IDF) i el Gremi d’Artistes Fallers. Es va debatre sobre els canvis en l’art de la construcció de les falles que han variat la manera de treballar als tallers, els nous materials empleats o les noves ferramentes de treball. També es van presentar les últimes tècniques robòtiques que es poden aplicar a la construcció dels monuments o inclús els investigadors de la Universitat Politècnica apostaven per introduir el disseny dels monuments fallers per ordinador, el que suposaria a l’artista tindre una planificació del monument per a evitar els problemes habituals com que les figures puguen caure per tindre mal distribuït el pes o comprovar la resistència al vent.

Per finalitzar, vistes les últimes innovacions en el món de les falles, hauríem de preguntar-nos, què serà el pròxim?

5. Robot Kuka. La màquina talla el suro de forma tridimensional gràcies a l´ús de tecnologia NURBS d’anidació que guia la rotació del braç robòtic.