Equip de redaccióArtista: La Comissió

Artista: La Comissió Parlem sobre els cadafals naixcuts als casals

per l’Equip de redacció

Amb l’aparició de la falla artística, a començament del segle XX, sorgida amb motiu de l’establiment de premis per als millors cadafals fallers —en un primer moment per la societat Lo Rat Penat i després per part de l’Ajuntament de València— fa que els veïns del barri busquen persones amb qualitats artístiques o artesanes per tal d’elaborar el seu monument faller. I així és com surt la figura de l’artista faller, una dedicació que molt prompte es va professionalitzar. Abans d’aquest fet, les falles eren construïdes pels propis veïns de cada barriada, improvisant un guió i repartint-se la tasca de construir el cadafal, i reforçats amb l’ajuda d’algun professional especialitzat com ara fusters o pintors de brotxa grossa.

El fet d’aparèixer l’artista faller, com hem dit, fa que les comissions falleres deixen de construir-se els seus monuments. Però, a vegades, la situació econòmica de les associacions falleres i les ganes de voler plantar cadafal fa que siga inviable la contractació d’un professional que s’encarregue d’elaborar-lo. En conseqüència, seran els propis membres de la comissió els que s’arromanguen les mans i es creen el seu propi cadafal faller. Al llarg de la història de les falles de la nostra ciutat, han ocorregut bastants casos on la signatura de la falla ha sigut «La comissió». Aproximadament han estat prop de quaranta falles grans les que han estat signades per la pròpia comissió, estant prop del 5% dels monuments plantats a la ciutat. Respecte a les falles infantils el nombre de cadafals es major, arribant a les seixanta falletes.

La majoria dels casos on es realitza la falla, és degut a problemes econòmics tal i com hem comentat, on s’intenta estalviar i reduir despeses del pressupost anual de la comissió, encara que cal comptar amb el valor dels materials a utilitzar. Moltes vegades s’ha buscat a un artista faller qui els ha proveït de reproduccions de cartró tant de ninots de base com per a conformar un remat, i altres han tret l’enginy construint els seus ninots utilitzant tècniques i materials pocs habituals per a l’elaboració dels ninots. En molts casos, el motiu per a què la comissió

1. «Troia», Fall a Albereda Jaum e I, 1986. Falla desapareguda que es va realitzar durant tres anys el cadafal.

2. «Cants de Sirena», Fall a Cid - Trinitat, 1986. Primera falla signada per la Comissió d’aquesta plaça.

3 i 4. «Typical’s Spanisch», Fall a Verge del Carm e, 2004. Remat i detall de la interactivitat de la falla i la temàtica torera escollida.

4

es realitze el cadafal ha estat l’aparició de joves amb ganes d’iniciar-se amb açò de la construcció de falles i s’han oferit a realitzar la falla. Cal afegir, que en quasi tots els casos, sempre hi ha hagut alguna persona de dins de la comissió, que amb unes nocions artístiques, s’ha encarregat de dirigir a la resta de components elaborant l’esbós i marcant les directrius en la confecció i acabat del monument.

Les falles realitzades al propi casal, en la seua majoria, han estat realitzades per a «complir expedient» i a pesar del gran esforç realitzat, han obtingut un premi discret copant les darreres posicions en la llista de guardonats. Com veurem, trobem escassos exemples de cadafals que han obtingut un bon premi.

Recorregut per les falles grans

La primera referència que tenim datada es correspon a la falla plantada, el 1936, a la plaça de Sant Agustí i que duia per lema «Història d’Espanya». Ja és en 1945 on a la plaça de Sant Jaume es planta el cadafal «Hui els artistes bufen alt», i que només amb el títol ens demostra el que s’opinava, des de dins de la comissió, sobre el preu que cobraven els artistes. Aquesta és una de les falles que si que va obtindre bon premi, un tercer en el monument i el premi al millor ninot. Dos anys més tard, la comissió de la plaça de la Trinitat aconseguia el primer premi plantant «Cinelàndia», encara que en alguna referència se li atribueix a José Garcia Tortosa «Vèrnia» la construcció del monument. D’aquesta època nomenen un darrer cas, el del cadafal «Festa de Sant Josep» plantat a la plaça de Sant Joan el 1948.

Per a trobar altra referència d’un cadafal signat per la comissió, hem de fer un salt en els anys i arribar al 1974. A la plaça de l’Espanyoleto, la comissió construïa el seu monument faller «Per on ens fan passar», la qual va estar realitzada a un baix comercial del carrer Honorat Juan, comprant el cartró dels ninots a Vicent Lluna, costant el material unes 40.000 pessetes. L’experiència de construir-se la falla es va repetir els següents cinc anys. Aquests monuments van estar dirigits per un jove Paco Roca, en aquell moment component de la comissió, el qual va començar a prendre contacte amb el món artístic faller. La primera falla va ser de les més interessants per ser una falla desintegrada, allunyada del que s’estava fent i que recordava molt a les construccions fetes pel mestre faller Ricard Rubert. Altra falla recordada va ser la de 1976, titulada «Un poble somniador», que tenia com a remat el Portal del Lleó amb la font al costat. Arran aquesta falla va nàixer una iniciativa, encapçalada per López Sellés, de recaptar fons destinats a alçar una altra vegada el portal del Lleó. Després d’aquest període, aquesta comissió ja no es va atrevir més a realitzar-se la falla i va optar per contractar artistes fallers.

El 1978, la falla del Carme provava sort per primera vegada en la realització de monuments fallers, duent per lema «Contrarietats i esperances». Lluny de quedar farts, l’any venint, el 1979 repetia amb «L’hora del vici». I ja és el 1998, on torna a fer-se la falla «Per obra i gràcia», però serà el 2004, sota el lema «Typical’s Spanisch», on la falla realitza la millor de les seues obres plantant com a cadafal el toro d’Osborne i completant la falla amb uns ninots bidimensionals realitzats amb tauler de fusta i la representació de les taquilles de la plaça de bous xativina. Va estar un encertat projecte que va voler competir a la secció especial.

Altra comissió que va provar sort fent-se les falles al casal va estar la comissió del barri de Sant Feliu qui va plantar durant sis exercicis —1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985 i 1986—. Dirigits per l’artista plàstic Joan Ru-

5

6

bio «el nene», membre de la comissió, van realitzar diverses falles que en certa manera van estar recordades pel seu estil. La primera d’elles, «Un cert flaire» destaca per la seua mordaç crítica i pel canvi estètic del monument, tenint com a remat el campanar de la Seu damunt d’una gran defecació. Afegir que aquests monuments van anar acompanyats de llibrets monotemàtics reforçant el cadafal amés de realitzar activitats paral·leles. Però, de totes, la més recordada serà «Estructures» de l’any 1985, on una composició de llistons de fusta formaven el cadafal i que al llarg dels anys es va anomenar la falla dels «palos». Cal dir que es l’única falla signada per Joan Rubio.

L’any 1984, la desapareguda comissió de Jaume I decidia fer-se la falla sota el lema «A l’ombra del castell, foc en ells». A aquesta li seguiren les conegudes i recordades «Tat·lin» i «Troia». La primera feia referència al monument mai realitzat per commemorar la Tercera internacional, idea del rus Vladimir Tatlin. Es corresponia amb una estructura espiral realitzada amb taules i llistons de fusta. A la darrera, es va reproduir el famós cavall de Troia com a peça central. La comissió del Cid - Trinitat va començar a fer-se la falla l’any 1986 amb «Cants de Sire· na», repetint els anys 1988 i 1989. Els fallers i falleres d’aquesta emblemàtica plaça són els que més falles s’han realitzat, atès que del període 1998-2009, han estat deu les vegades que s’han confeccionat els cadafals per membres de la comissió. Apart de «la Comissió», s’han utilitzat altres noms per signar els cadafals com C. I. D. (Construccions i Diligències) o ENTRE DOS. En gran mesura, la gran part de la confecció dels cadafals ha sigut gràcies a Miguel Mira i Mamen (membres del col·lectiu Ingeni i Gràcia, abans VACLIVE). Cal afegir que moltes vegades han estat proveïts de material per part de l’artista José Ramon Espuig. Aquests cadafals fallers han tingut la peculiaritat de presentar un bon acabat en tots els ninots a pesar del poc volum que tenien.

Dels altres casos de falles signades per la comissió hem de ressaltar dues. La primera, la falla del Raval, que es va realitzar la falla sota el lema «Els triomfs no sols venen de Pa· rís» l’any 1996, sent tot un gran èxit per la seua validesa innovadora i que amés acon

7

5. «Un cert flaire», Falla Sant Feliu, 1979.Primera falla signada per La Comissió en aquest barri.

6. «Per on ens fan passar», Falla de l’Espa nyoleto, 1974, Primera falla signada per La Comissió en aquesta plaça.

7. «Estructures», Falla Sant Feliu, 1985.

seguí el premi d’enginy i gràcia. Tenia com a cadafal la Torre Eiffel i els ninots estaven fets de tauler de fusta amb cares de gent de la ciutat. La idea i direcció del projecte va estar a càrrec de Pepe Castells, qui també va dirigir les següents dues propostes però que no van estar signades ni realitzades per la comissió.

L’altra comissió a destacar és la de la falla de Molina - Claret, que realitza dues propostes. La primera es produeix l’any 1988 i du per lema «Alcem la falla». Una modesta composició reivindicant l’ajuda per part de tothom per salvar la falla. La segona, realitzada el 1998, va ser la falla del coet espacial, que duia per lema «Salve’s qui puga», executada al taller de Miguel A. Gosálbez Moracho sobre una idea d’Enrique Climent i que va comptar amb l’ajuda dels fallers de la comissió.

Altre cadafal signat per la comissió va ser la modesta «Farolades» de l’any 1995 de la falla Murta - Maravall, on cada membre de la comissió que va voler participar tenia assignat la confecció d’un ninot.

Les falles infantils

Com hem comentat, són uns seixanta els cadafals fallers de categoria infantil, que han estat signats per la comissió. Evidentment, són més que les grans degut que les dimensions tant en conjunt com individualment són menors i fan més fàcil la seua construcció, necessitant un local més petit i menys material per a la seua confecció encara que el procés és el mateix i per a qui no està iniciat en la matèria és prou complicat. Nombroses són les comissions de la ciutat que han decidit realitzar la seua falleta destacant, com a les falles grans, les comissions del Cid - Trinitat (deu falles en el període 1978-1982, i Sant Feliu (des de l’any 1977 fins el 1982). D’aquesta última hem de comentar que algunes van estar signades per Joan Rubio, secretari de la comissió en aquells anys, del qual ja hem parlat anteriorment. El primer any que es van realitzar la falla, el 1977, van aconseguir el primer premi i que curiosament va ser decidit per sorteig després de produir-se un triple empat entre les falles de Sant Feliu, Espanyoleto i Raval.

8. «El follet», Falla Infa ntil J. R. Jiménez, 1979. Segona falleta eixida des del casal, atès que el 1974 ja es va realitzar.

8

Altres comissions que s’han realitzat esporàdicament el monument infantil han estat la comissió de Sant Jaume el 1989, el Raval els any 1952 i 1984, any on celebren el deu aniversari, la Plaça de l’Espanyoleto (1977 – 1980), Selgas - Tovar (1975, 1976, 1977, 1982 i 1991), Verge del Carme (1978, 1982, 1983 i 1994) o República Argentina (1972, 1973, 1974, 1978 i 1979). D’aquesta última hem de destacar que la falla de 1972, confeccionada i dirigida pel claretià J. Beruete amb l’ajuda d’alumnes i que significà l’origen de les falles infantils en la seua etapa moderna.

Amés d’aquestes referències, també han fet la seua falleta les comissions de Benlloch - Alexandre VI (1955 i 1984), Ferroviària (1997, 1998, 1999 i 2000) tenint com a principal artista al membre de la comissió Juanjo Vidal, Molina - Claret (1982 i 1987) amb els inicis del col·lectiu VACLIVE, Murta - Maravall (1985) i J. R. Jiménez (1976, 1979, 1980 i 1981) signada aquest darrer any per J. Vicent Tortosa, promotor i destacat artífex de les tres anteriors.

Pel que respecta a les comissions desaparegudes, nomenar els casos de la falla Jaume I (1984, 1985 i 1986) que coincideixen amb la confecció de les falles grans, la del carrer José Espejo (1933 i 1948) o la comissió fallera del carrer Argenteria del 1949, amés de les falles de la placeta de l’Olm a l’època de la segona república, 1933 i 1934. Aquesta última duia un indicat lema: «Un tros de cartó». Afegir que hi ha molts casos de falles infantils dels anys trenta, quaranta i cinquanta que no estan signades per la comissió però que segurament estigueren fetes per membres d’aquesta, ja que signaren amb noms propis els esbossos. També ocorre el cas contrari, falles signades per la comissió però que van estar realitzades, en major part, per algun artista pertanyent a determinada comissió».

9

9. «La natura», Falla Infa ntil J. R. Jiménez, 1980. Aquestes falletes van estar dirigides per J. Vicent Tortosa.

Biblografia Consultada

D. D. A. A, «Historial Faller Plaça Espanyoleto», Falla Plaça Espanyoleto. XXV Aniversari. 1965-1990, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990.

D. D. A. A, Historia de las fallas, Levante-EMV, València, 1990.

D. D. A. A, «Trenta Aniversari», Molina — Claret. 30 aniversari. 1976 - 2006, A. C. Falla Molina — Claret, Xàtiva, 2006.

E. de Redacció, «Alternatives a la tradició», Molina — Claret. 2005. Qüestió d’estètica, A. C. Falla Molina — Claret, Xàtiva, 2005.

Quilis i Ródenas, J, «Els primers premis de les falles de Xàtiva (I). Els anys 1934-1963», Llibre Explicatiu Falla Benlloch – Alexandre VI, A. C. Falla Benlloch – A. VI, Xàtiva, 2007, pp.82-99.

Sanchis Martínez, J, Historia de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, s. l., Xàtiva, 1996.

Sánchez i Pérez, J, Quadern de falles. Xàtiva. 1865-2005, Matéu editors, Xàtiva, 2006.

Tortosa Garcia, R (Dir.), Historia de la falla Joan Ramon Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2003.

Tortosa Garcia, R, «Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (II). El ressorgiment i consolidació de les falles infantils (1972-1989)», El verí del foc (núm. 2), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp.86-103.