14 | el verí del foc 5
L’autor ens apropa al lloc on molts artistes van rebre nocions artístiques
Artistes fallers a les acadèmies de pintura i als grups de pintors de Xàtiva per Joan Quilis i Ródenas
L’interès per la pintura ha segut molt tradicional a Xàtiva, des d’una vessant professional o amateur, els pintors a Xàtiva han segut sempre abundants. Fruit d’aquest interès per la pintura, o millor dit, per les Belles Arts en general, ha estat la causa de l’aparició d’acadèmies privades, on s’impartien els conceptes bàsics, tant de pintura com de dibuix. Per les diferents acadèmies ubicades a la nostra ciutat, han passat els millors artistes plàstics de l’art contemporani que Xàtiva ha donat cadascú, desenvolupant un estil, una tècnica i una tendència particular. Fruit de l’amor a l’art i de l’interès per reflectir en la pintura, els carrers i paratges de Xàtiva, ha segut el desenvolupament de diverses associacions de pintors. En les associacions es produeix un aprenentatge i un desenvolupament constant, on els propis membres aprenen tots de tots. A l’igual que a les acadèmies, d’aquestes associacions han format part els millors pintors que el segle passat ha donat la nostra ciutat. D’ací la importància tant de les acadèmies com de les associacions. Però des del punt de vista que ens interessa en aquest article, que no és altre que el de les fa-
lles, cal dir que aquestes no foren alienes ni al món de les acadèmies, ni a la de les associacions de pintors. Personatges tan coneguts, com Francisco Climent Mata, figura importantíssima dins de les nostres falles, va rebre lliçons en una d’aquestes acadèmies i més tard, seria ell qui impartiria les lliçons en un altra acadèmia regentada per ell mateix. Cas similar és el de Francisco Bolinches, encara que la seua docència la va impartir a l’Institut Josep de Ribera. En altres casos, molts dels alumnes que acudiren a aquestes acadèmies foren també artistes fallers o gent vinculada a les falles, que d’una manera o altra també cal tindre’ls en compte, i que acudien per aprendre a dibuixar i a combinar colors, o simplement, a perfeccionar i ampliar coneixements. Les acadèmies privades de pintura han segut molt característiques en la nostra ciutat, tenim referències d’elles des de principi del segle XX, encara que és possible que al segle XIX i coincidint amb l’auge de la burgesia i el gust per la pintura, i en particular pels retrats, ja existiren aquest tipus d’acadèmies, on la gent de tot
