Josep SanchisCaritat i falles a Xàtiva

Caritat i falles a Xàtiva Es plasma la part humana de les falles al llarg del temps

per Josep Sanchis Martínez estudiós de la festa

Festes i caritat han estat des de ben antic lligades estretament sobretot en els temps en què la protecció als més desfavorits no estava emparada i regulada per les institucions públiques com ara, als temps actuals, mitjançant programes de protecció de la infància o assistència als més majors sense recursos que solen dur a terme els serveis de Benestar Social be municipals, autonòmics i/o estatals, tot plegat a l’evolució econòmica i social que ha permés un major nivell de vida a l’actualitat.

Però no sempre ha estat així i centrant-nos en les dècades dels anys 30 a 60 del segle XX, quan es constitueixen comissions falleres a la nostra ciutat, aquestes prenen el costum ja arrelat en la població quan arribaven festes, d’obsequiar als més necessitats amb alguna almoina be en metàl·lic be en espècie.

Així es com trobem que a Xàtiva existien diversos llocs on es recollien les persones desvalgudes o com es deia aleshores pobres de so· lemnitat, a saber, la Casa Beneficència situada al Portal de Cocentaina i els anomenats Hospitalets que en foren fins a tres a la ciutat dels quals als anys de referència solament funcionaven oberts el de San Josep ubicat al carrer de Vera, prop de la plaça Sant Jordi i el de la Verge de la Seu, que estava al carrer Font Terol, perpendicular als carrers de Sant Cristòfol i de Sant Vicent.

Fins allí es desplaçaven els fallers per lliurar-los als asilats un poc d’alegria per tal que compartiren la festa que aquells dies es gaudia a la ciutat de Xàtiva.

La primera referència de la caritat dels fallers vers els més necessitats va ser en 1933 quan a la plaça de Méndez Núñez, actualment San Jaume, el mateix dia de Sant Josep, 19 de març, la Bellesa Fallera, que es com s’anomenava a la Fallera Major aleshores, va lliurar mig quilo d’arròs i pastilles de xocolata als pobres del barri de les Barreres, demarcació de la comissió d’aquella falla. Els productes foren regalats generosament pels comerciants locals, Joaquin Tormo, moliner arrosser i per Dionisio Estellés que fabricava aleshores la xocolata marca Chiquilín.

El 1934 va ser la comissió de la falla de la plaça de l’Ajuntament, situada al carrer Sant Agustí la qual va anar el 19 de març cap al migdia fins a l’Hospitalet de Sant Josep del carrer Vera, per obsequiar a les dones vídues sense recursos, allí asilades amb un dinar, ostentant el càrrec de Bellesa Fallera la senyoreta Lola Sanz, que posteriorment va esdevindre la mare de l’artista Artur Heras.

L’any següent, 1935, el dia del Sant patró, la Comissió de festejos i comitès de les distintes falles xativines es van desplaçar fins a la Casa Beneficència primer, i fins a l’Asil d’Ancians després, per tal de fer donació a les persones allí acollides de dolços, licors i tabac tot acompanyats de la banda de música, aconseguint fer arribar l’alegria que els fallers desbordaven als menys afortunats.

Passada la Guerra Civil i retornat el costum de plantar falles, trobem que a l’any 1944 és la Comissió de la Falla José Espejo qui du la festa fins als centres benèfics mitjançant la seua comparsa de nanos i la música per transmetre’ls-els un poc de l’alegria general que es vivia al carrer aquells dies. Per altra banda, la Comissió de la falla que aleshores es plantava en la plaça Sant Pere també va obsequiar als interns de la Casa Beneficència amb una xocolatada, repetint-se este acte en anys successius.

El 1946, la Comissió de la falla Sant Jordi, pel matí del dia 19 de març, va fer una xocolatada per a les dones pobres que residien a l’Hospitalet de Sant Josep del carrer Vera. Al migdia en baixar de l’Ermita de Sant Josep tota la comissió es va dirigir a l’Asil d’Ancians del carrer Caputxins per obsequiar amb un dinar especial a les persones majors allí hostatjades.

A finals dels anys 40 del segle XX és la Junta Local Fallera qui pren la decisió d’anar als

centres benèfics per fer donació de xocolatades. Anys després es munta una Tòmbola Benèfica que recapta fons per a estes persones necessitades i a 1955 se serveix un dinar especial als pobres per part de la Junta Local, la qual cosa va poc a poc institucionalitzant-se al programa d’actes com uns més de les activitats a realitzar cada any en arribar les festes de Sant Josep, cosa que es manté a l’actualitat, després que els anys que va presidir la J.L. F. Ximo Sánchez es pretenguera suprimir-lo, la qual cosa no ha estat secundada pels presidents posteriors, mantenint així, encara que més testimonial que altra cosa, la caritat que els fallers de sempre han demostrat vers els més necessitats. 1. Era frequent a les falles de Xàtiva muntar-se una tómbola de solidaritat. Fotogaf ia de l’Arxiu de la Família Patiño

2. La visita a l’asil és un acte habitual al programa de festejos de les falles xativines. A la imatge les falleres majors de 2007 al pati de l’asil.