38 | el verí del foc 5
Es plasma la part humana de les falles al llarg del temps
Caritat i falles a Xàtiva per Josep Sanchis Martínez estudiós de la festa
Festes i caritat han estat des de ben antic lligades estretament sobretot en els temps en què la protecció als més desfavorits no estava emparada i regulada per les institucions públiques com ara, als temps actuals, mitjançant programes de protecció de la infància o assistència als més majors sense recursos que solen dur a terme els serveis de Benestar Social be municipals, autonòmics i/o estatals, tot plegat a l’evolució econòmica i social que ha permés un major nivell de vida a l’actualitat.
pitalets que en foren fins a tres a la ciutat dels quals als anys de referència solament funcionaven oberts el de San Josep ubicat al carrer de Vera, prop de la plaça Sant Jordi i el de la Verge de la Seu, que estava al carrer Font Terol, perpendicular als carrers de Sant Cristòfol i de Sant Vicent.
Però no sempre ha estat així i centrant-nos en les dècades dels anys 30 a 60 del segle XX, quan es constitueixen comissions falleres a la nostra ciutat, aquestes prenen el costum ja arrelat en la població quan arribaven festes, d’obsequiar als més necessitats amb alguna almoina be en metàl·lic be en espècie.
La primera referència de la caritat dels fallers vers els més necessitats va ser en 1933 quan a la plaça de Méndez Núñez, actualment San Jaume, el mateix dia de Sant Josep, 19 de març, la Bellesa Fallera, que es com s’anomenava a la Fallera Major aleshores, va lliurar mig quilo d’arròs i pastilles de xocolata als pobres del barri de les Barreres, demarcació de la comissió d’aquella falla. Els productes foren regalats generosament pels comerciants locals, Joaquin Tormo, moliner arrosser i per Dionisio Estellés que fabricava aleshores la xocolata marca Chiquilín.
Així es com trobem que a Xàtiva existien diversos llocs on es recollien les persones desvalgudes o com es deia aleshores pobres de so· lemnitat, a saber, la Casa Beneficència situada al Portal de Cocentaina i els anomenats Hos-
Fins allí es desplaçaven els fallers per lliurar-los als asilats un poc d’alegria per tal que compartiren la festa que aquells dies es gaudia a la ciutat de Xàtiva.
