Sumari
1
LliBReT lABeRNi infantil
llibretfaller 2016 El present llibret ha # utilitzat pictogrames en la seua cocció somdelaberni # PECS
RED CENIT, València
més informació pàgina 30
2
comissió
Masculina
infantil
#elsbombonsdelaberni Adrián Álvarez Gimeno Cristóbal Bonillo Grau Francisco Calero Vázquez Marc Campos López Hugo Carretero Machancoses Daniel Cejudo Beltrán Nacho Comesaña García Daniel Escrich Martínez Jorge Estellés Ferrando Sergio Estellés Plaza Daniel Falcó García
Daniel García Esclapés Alvaro García Ramiro Bernabé Garí Férez Hugo Gaspar Villalba Alejandro Guevara Navío Marcos Guevara Navío Adrián Hernández Soria Iván Izquierdo García Marc Jiménez Delgado Eduard Llistó Estela Rafael Machancoses Sánchez
Diego Macián Hernández Mateo Macián Hernández David Martínez Falcó Xavi Merino Alfaro Alfonso Mora Felipe Miguel Morera Gil Nacho Morrió Fernández Carlos Mota Climent Jordi Navas Navío Adrián Novalvos Sanz José Carlos Pineda Castro
Noah Ponce Fernández Hugo Ponce Giner Alejandro Ramos Pineda Mario Rodríguez Soriano Diego Román Sánchez Jose Vicente Sánchez Rozalén Ángel Serrano Duarte Victor Soria Rodrigo Pablo Tárraga Pérez Jorge Santiago Villamón Esclapés
cort
r o n o H d’
infantil
infantil Fallera Major Ixent:
Andrea Paricio i Ramiro
Paula Aparicio Dols Tania Aucejo Bordes Encarni Bancalero Fas Esperanza Borredá Bolinches Noelia Botella Tomás Nerea Brocal Fuster Itziar Carrasco Vía Carla Carrión Bea Andrea Cejudo Beltrán Lucía Climent Villanueva Lucía Delgado Ruano Paula Escrich Martínez
Sonia Gámez Torres Irene García Ramírez Lucía Gastón Pardo Aida Gómez Hidalgo Eva Guerola Torrubiano Lucía Gutiérrez Moreno Sofía Ibañez Muñoz Jana Jiménez Delgado
Aitana Maroto Machancoses Rebeca Mascarós Sebastián Silvia Medio Calabuig
#lesguindesdelaberni Demi Mikolajczewski Mateo Noelia Mota Climent Sandra Navarro Gil Paz Ndong Fernández Nerea Novalvos Sanz
Coral Pérez Cosma Leyre Pérez Pertusa Julia Ramírez Luján Anabel Romacho Cazorla Irene Román Sánchez
Alba Serrano Duarte Lucía Soliva Herráiz Helena Soria Rodrigo Celia Tarazona Sánchez Clara Tornero Andreu Lucía Tornero Andreu Amanda Torres Martínez Sabrina Torres Martínez
Ainhoa Vicent Palmero
3
4
els nous
Bernians
23/11/2015
Sergio Estellés Royo 30/10/2015
Daniel García Escaplés 20/04/2015
Paula AParicio Dols 03/09/2015
24/11/2015
30/12/2015
falla marqués de montortal berní i català i adjacents
saluda Fallera
de la MajOrinfantil
S’acosta la nostra setmana gran, i en especial un
B
acompanyada de les que més vull, les meues germanes, que des del primer moment que vaig decidir presentarme em van donar tot el seu suport, i han compartit tot este son amb mi, ...hasta van plorar el dia de l’elecció quasi més que jo.
envinguts fallers i falleres a la millor Des d’ací invitar tots els xiquets del nostre barri a què festa del món, les Falles. visquen las falles tan intensament com nosaltres, que M’agradaria compartir amb vosaltres tota la meua il·lusió de viure enguany com a representant de tota la comissió infantil de La Berni, per a fer-ho inoblidable tant per a mi com per a tots vosaltres, amb l’ajuda de Marta, la nostra fallera Major i Tito el nostre President segur que ho anem a aconseguir. Agrair a tota la directiva, en especial a la meua delegació d’infantils, per l’esforç i treball realitzat i dir-los que ha sigut un any ple de bons moments, i sobretot gràcies a la meua comissió perquè poder representar-vos és un orgull per a mi.
disfruten veient el nostre monument infantil, ballen amb les nostres cercaviles i assenten les nostres mascletaes. Dir-vos que la nostra setmana fallera la disfrutarem al màxim per a què tots quan pensem en el passat sempre recordem les falles del 2016. Bones festes i a disfrutar-les. .
Vixca la Berni i Vixca les falles.
5
poesia
6
a
M
ireia, gentil i bella fallera,
P D I L
Mireia
Fallera MajOr
infantil
L’hordae Mireia
l’
les falles i en especial per la la banda, i proclamant-la com seua comissió, La Berni. a Fallera Major Infantil, i ella tot
Q
ui coneix a Mireia,
bé sap que tenim una fallera major infantil de bressol, nascuda en el si d’una família fallera, on va aprendre a viure la festa des de xicoteta; no sols a viure-la sinó també a voler-la i gaudir-la.
Estes falles la veurem disfrutar, riure i plorar, i junt en ella a tota la seua família, i en especial a les seues germanes, que veuen en ella el que és, la seua Fallera Major Infantil, ja que s’ha complit eixe somni que des de molt xiquetes tenien, veure la seua germana representar a la seua Falla. Mireia, fallera de brusa, de polar i com no, de lluir la nostra rica i variada indumentària
no podem sinó somriure’ns i pensar que ara que s’ha fet realitat, només et queda que viure i guadir al màxim. Volem, amb aquestes paraules, demanar-vos una cosa, gaudir en ella com ho anem a fer nosaltres, com ho va a fer ella junt amb Marta, la seua Fallera Major, perquè eixe és el millor regal que els podem fer a les dos en aquest 2016.
de casal, sempre llesta per a acudir a tots els actes, ja siga una cercavila, una festa o una La teua Eixe afecte que desprén, menjar amb els seus amics de família que et ho trasllada a tots els que la la falla. rodegen, tan sols va caldre Quan ara recordem vol, veure el dia de la seua proclamació, somrient com cap, va saber traslladar-nos eixa emoció que porta dins per
eixes vesprades d’hivern a Gràcies casa, veient jugar a les tres M i r e i a per germanes a ser Fallera Major, compartir-ho les seues germanes portant-li amb nosaltres.
7
falla marqués de montortal berní i català i adjacents
9
Fallera
MajOr
infantil
Mireia Machancoses i López
recompenses infantils distintius Sheila Martínez Cortés Lucía Vicent Belenguer
d’Or
Elena Machancoses Sánchez
11
premis .Falla INFANTIL
Falles
2015
Sense premi Secció Quarta
.Sector Agrupació Rascanya
Betlem Premi 1 Categoria B
distintius
d’Argent
Rafael Machancoses Sánchez Lucía Delgado Ruano
distintius Paula Aparicio Dols Encarni Bancalero Fas Jorge Estellés Ferrando Sergio Estellés Plaza Daniel García Escaplés Eva Guerola Torrubiano Mateo Macián Hernández
David Martínez Falcó Aitana Maroto Machancoses
de Coure
Alfonso Mora Felipe Anabel Romacho Cazorla Diego Román Sánchez Irene Román Sánchez Noah Ponce Fernández
Un porc al parc LABERNI INF 2015
Sec5ªció: falla marqués de montortal berní i català i adjacents
13
alla Finfantil
14
explicació
alla de la Finfantil
Lema: L’hora del berenar : artistaIVAN
oeta: PMiQuel angel gascon S N L’HORA DEL BERENAR ÉS EL LEMA A VERSAR Són les sèt, casi les huit. Se m’ha passat berenar. Tinc en la pancha un buit molt difícil de plenar. I damunt volen que escriga de les coses del menjar per al llibret d’una amiga, en un infantil versar. Això crea dos problemes de difícil solución posar-se a escriure poemes tenint la pancha en cocció… … i saber qué és infantil per als fallers i el jurat, que està entre el percentil del bebé a l’anciana edat. Ni els fallers més majorets volen ya juntar-se massa en els que són més chiquets
(pa tornar-se carabassa)
GARCIA
Com per a buscar uns versos que agraden a tot lo món i no resulten dispersos. I sense omplir el budell la musa no me visita, no me funciona el cervell ni m’ix paraula erudita. Així ni fem el llibret ni un versat en condicions ni tastarem un palet de les més baixes seccions. Per això no es parle més i doneu-me de menjar, en el casal m’han promés ¡Que és l’HORA DEL BERENAR!
EL BERENAR DEL CASAL ÉS EL MÉS TRADICIONAL Tens berenars d’etiqueta per a la gent més formal, de ganivet i forqueta en plats d’escuradeta fets per un chef colossal. Entrepans típics d’escola dels que te donen moral, i omplin de fuet la barjola, lliteratura española, història i mig natural. Bolleria empaquetada o de forn tradicional, per l’industria elaborada en prou grasa saturada, o de forma artesanal. Els que portes la cistella en celebració pasqual compartit en una abella, mes cap com la maravella d’un berenar de casal.
15 Això sí que és divertit en un ambient fenomenal, els chiquets tots vinga el crit, en algun plor afegit I més d’u cent l’animal.
Encara que apareix tot en un desorde brutal, en mig d’aquell avalot no s’escolta ni un changlot, s’alena una pau total.
Volant la coca la llanda com un coet sidereal, la beguda, de parranda,
Puix despuix de la batalla, un silenci sepulcral, és un present de gran talla al qui organisa, en la falla, un berenar de casal.
en una guerra campal. Chocolate torrentí perl com una marjal, com si fora el seu destí tacar de dolç l’espolí que ha costat més d’un quixal. Creîlles en la beguda, com a costum més normal, magdalena escorreguda per criatura entretinguda, de mirada angelical. Despuix de l’oda descrita, toca que se passe llista a la chicalla prevista, per a donar el regal. Pero es monta un canyaret com mil gàbies de pardal, perque volen regalet
Quan se n’ha eixit al carrer des del primer mariscal s’ha quedat el borreguer com si fora un sequeral.
NO TENIM COSA MÉS APLAUDIDA QUE UN BERENAR DE TOTA LA VIDA Saber de gastronomía és la moda hui en dia entre moltíssima gent, per a poder deconstruir i cada recepta fruir, segons el plat del moment. Uns cigronets farcits d’aire, un arròs fet en donaire en llegums deshidratades, són menjars que estan de moda en noms posats per rapsoda d’unes ments desorbitades. Pero tots estos sabuts tene per desconeguts els autèntics berenars. Per a tots estos artistes, el no ser minimalistes, no són dignes de menjars. Ells se perden entrepans dels que te plenen les mans per tot lo que porten dins. Aliments de veritat que te deixen empachat a base de bons bocins.
16 Llesques banyades en oli que tenien monopoli casi totes les vesprades, quan les ganes apretaven i els chiquets no se fartaven ni fent-ne les cinc menjades. Pans en la llet condensada per la molla refregada per a refrescar l’estiu, ans d’inmersió submarina en la gelada piscina o en un toll alternatiu. Bocates chorrant de crema de cacau, en manera extrema escapant-se d’entre els dits, que com s’estan embrutant te’ls acabes tots chuplant, deixant-los ben ajopits. Lo que sí marcava estil fon l’entrepà de pernil comprat de charcutería, i no del supermercat que pareix plàstic chafat frut d’alguna bruixeria. Si no havia pataquetes un grapat de rosquilletes també fea la funció, que en qüestió de berenar també se pot rossegar com a bona solució. Puix no trobem comparança en entrepans de pitança que resulten exquisits, en estos plats modernistes per a eixir be en les revistes pero que son reduïts.
PER A NO TINDRE UNA GUERRA PARLEM TAMBÉ DE LA TERRA En el repàs que estem cent, en métodos cartesians, sempre tenim molt present, no llevar-nos de la ment, els berenars valencians. Per lo matí o de nit si tens ulls com els muçols o et trobes com ajopit, no hi ha millor requisit, que un chocolate en bunyols.
Ben farcits de formaget, del nort ve una maravella, que si no eres mal gurmet ausades que fas doblet,
Si el sol pega de valent fent-te suar a borbollons, no tens millor pensament contra l’acalorament, que beure orchata i fartons.
Encara que és en Nadal quan se mescla en la marcona, és berenar ideal per a moure el teu quixal, els torrons fets en Xixona.
Si del dolç eres amant I vols fer-te un bon botí, dins de Xàtiva buscant, podràs acabar tastant, el seu típic arnadí.
Hi ha també per tot arreu, en açò de la vianda, uns berenars que voreu en pobles per on aneu, com és la coca de llanda…
Per a un chocolate pur has de canviar el destí i en l’Horta trobes segur, el cacau de més glamur dins del bollo torrentí.
… rossegons, rosquilletes o pasticets de moniato, més l’arrop i talladetes, coca cristina, pastetes
Anant cap a La Ribera, en un poble molt antic, tastaràs en primavera una mona de primera i el panquemao d’Alberich.
Vos pregue, nos perdoneu si nos oblidem d’alguna, que en tant de menjar arreu estic fet un coliseu i no m’entra ni una pruna.
EN EL ZOO TAMBÉ ES BERENA I NO ÉS UN MENJAR DE PENA
17
Dins del zoo se’ls ofrena la berena als veïns, i la mengen les aranyes, musaranyes
El macaco la banana en prou gana, l’engolix, i no deixa ni la corfa, per si amorfa
El sustent animal és com cal, un festí. Entre frutes, llepolies, fantasies de bocí.
no s’envola puix li mola el convit. Esta dieta és molt sana puix no mana el fregit.
L’elefant vol sucar el menjar de la mona, i el lleó, ell s’espera que li ho fer la lleona.
La gacela sangonera és primera, si és papant, ya no arriba a la meta, la pobreta, ni bufant.
La jirafa lo que penja tot s’ho menja des de dalt, i la cabra se rosega lo que aplega a l’asfalt.
Està el llop, i llobera, a l’espera de la tanda,
El fardacho ajopit
Tot s’ho mira la granota mentres rota dins del fanc, puix no papa malament, d’esta gent, ni el carranc.
del menjar, no es meneja ni un cacau, del seu cau, per si acàs.
es reventa, se l’aventa
QUE SE PARE EL BERENAR YA NO PODEM AGUANTAR Tant parlar de la berena nos domina ya la fam per això farem lligam d’allò que apague esta pena. Duent a sangonera en vena la pancha nos fa reclam d’un aliment que pogam menjar, contra esta condena. Si tinguerem la fortuna d’obtindre gràcia oportuna del jurat que llig llibrets, i algun premi nos donara, la nostra fam se fartara, quedant-nos tots satisfets.
18
galeria fotogrĂ fica
19
20
21
22
t e u g e n a l’ lleig Pictoaplicaciones.com
A
XICOTETS
23
24
25
26
27
el millor
28
E
berenar
stic ací, asseguda a la terrassa d’aquesta céntrica cafeteria, esperant el meu suc de taronja i el meu croissant, acariciada per aquest sol radiant que nosaltres cridem “de falles” (hauríem de patentar-ho, a veure qui més pot dir que té un sol de la seua festa) i veient als xiquets córrer al meu voltant m’he acordat de la meua infància.
Per Mª José Moser Úbeda
els nostres cervells, per la qual cosa l’agenda era estreta i i macedònia. Els dimarts, judo i entrepà de pa integral amb pernil dolç. Els dimecres, segons les notes del col·le, o parc o classes de reforç i suc de taronja de la terra amb la tia els divendres piscina, mini entrepà de toninya amb Adrià el nostre monitor.
Record a mama, tan preocupada sempre per A vegades, les fruites sufrien variacions segons la nosaltres. Deia que eram el millor que havia fet en la seua temporada o si hi havia temps per a fer un bescuit casolà. vida, així que ens cuidava com si fórem joies. Mamà i papà decidien els nostres berenars amb precisió, Clar que també treballava molt, igual que el pare. amb llista en la nevera que els meus germans i jo llegíem Arribaven a casa a temps de veure’ns una estona abans amb avidesa, esperant no veure les pomes, que odiàvem, que ens anàrem a dormir. Sopàvem junts, prompte, i ells ni el pa integral (les coses que a un xiquet se li fan bola semblaven cansats, tan callats. El desdejuni era un correhaurien d’estar prohibides per l’OMS). corre de motxilles, gots de llet amb cereals, d’un muntó Ells no estaven i passàvem la vesprada amb els de “per l’amor de Déu ara no et taques”, de papà cercant les nostres sabates o jaquetes, de mamà maquillant-se, avis, que ens deixaven la nostra estona de berenar per a prenent cafè i pentinant-se en el bany. Menjar menjàvem després portar-nos a un lloc o un altre. Sabien que, si els al col·legi. Així que Pere, Joan i jo adoràvem l’hora de deixaven triar, omplirien els nostres infantils estómacs de berenar: suposava que ja havíem eixit lliures del nostre brioixeria industrial i bombes calòriques, d’ací la necessitat cautiveri, encara que sols foren cinc minuts, eren nostres. de normes i llistes. Adoràvem als nostres avis, però, encara que eren Teníem activitats per doquier, per que els nostres pares, no solament es preocupaven d’alimentar-nos bé, ferms defensors de “els pares estan per a educar, els sinó que també volien que férem esport i que omplírem avis per a consentir”. mai es van eixir del camí marcat en
29
la porta de la nevera. Després arribaven els dissabtes. Alçar-se prompte, dutxa bé de matí, desdejuni tranquils, anar de compres a Galerias Preciados o a El Corte Inglés, mamà i papà relaxats, portant-nos a passejar pel centre de València, rient-se, jugant amb nosaltres i gaudint. Crec que es sentien culpables, amb una mica de pena pel poc temps que passaven amb nosaltres. Aquells dissabtes s’oblidaven de tot i per a compensar, ens portaven a berenar sense normes. Acabàvem en restaurants de menjar ràpid, amb hamburgueses d’estranys noms o en gelateries de copes gegants plenes de nata. Meravellosos dies. Hi havia un altre moment especial en què els nostres berenars no depenien d’una llista en la nevera, ni del dia, ni de la temporada, ni de mamà i papà: en la setmana de falles. Aquells dies s’omplien de molta xocolata amb bunyols i xurros, llepolies, dònuts, refrescs, papes, cacaos, tramussos, i de qualsevol capritx que s’ens passara pel cap.
Encara ara, l’olor de falles (que també hauria d’estar
patentat) me recorda, als pares. Ells pensaven que el que ens agradava era aquell menjar, els refrescs, els gelats,la xocolata, però en realitat l’important, el que als meus germans i a mi ens feia feliços, immensa i completament feliços era estar tots junts i amb ells. Haguérem menjat poma després de poma si haguera fet falta, per a que ells hagueren estat asseguts amb nosaltres, parlant, rient-se, escoltant-nos. Era la seua companyia el que de debò ens alimentava, la cosa que ens nodria i el que ens va convertir en els adults que som. Ens van ensenyar moltes coses, entre altres a cuidar la nostra alimentació i la importància de l’esport, però sense obsessions ni complexos. Ens van mostrar que les normes poden i deuen tenir xicotetes excepcions que et fan feliç i, el més important: vam saber que els millors berenars no depenen del que sinó de amb qui, per açò aquest suc em
sabrà millor ara que els veig arribar, junts, agafats de la mà Ser faller era com arribar a la casa de la bruixa del conte de Hansel i Gretel i a més els teníem a ells, passant els seus dies de vacances amb nosaltres, tota la familia unida. jo vaig a fer-ho amb la meua família.
PECS,
ge t a u g n e l L el de l’autisme
30
D
eia el celebre dramaturc frances Henry Becque que la llibertat i la salut s’asemejen, el seu verdader valor es coneix quan ens falta. En la comunicació humana succeix alguna cosa molt similar. Quant més donem per assentat que podem realisar tasques tan quotidianes com parlar, fer gests, escoltar i llegir, menys apreciem la vital importancia d’estos aparentment “senzilles” accions que, en realitat, son tremendament complexes. Per aixó mateix, qui son més conscients de l’importància de la comunicació son precisament aquelles seus pensaments a la resta com per a rebre els missatges del seu voltant. Per sort, l’ingeni humà assola moltes
seria el cas d’aquells que posseixen síndrome d’Asperger.
els altres. Es així que entre les persones amb autisme trobem tant a aquelles que poden parlar com aquelles que no son capaços de realitzar esta activitat. ells senten el desig de comunicar-se, però no tenen els recursos necessaris per a expressar-ho en les paraules ni tampoc per a utilitzr un llenguatge gestual com els sords. Com conseguir que puguen fer-se entendre per la resta? En 1985, Andy Bondy i Lori Fro una parella en una gran experiència en els problemes de comunicació de les persones amb autisme, van desenvolupar un sistema de comunicació que destacava per la seua gran senzillesa i efectivitat: el PECS.
solucions. El llenguatge de signes per a sords i el sistema braille per a cecs son dos eixemples coneguts per tots que mostren molt be com adaptar la comunicacio a la El PECS es basa en un sistema de targetes en discapacitat d’una persona. Però, sabien que les persones simbols que representen multitut de conceptes i accions. en autisme tambe tenen el seu propi llenguatge en el El punt fort d’este sistema està en la seua progressiva que relacionar-se amb la resta? Es tracta del sistema de comunicació per intercanvi d’imatges complex) i en la bona memòria visual que solen tindre les persones autistes. Abans de profunditzar en que consistix el En aquest sistema, els xiquets comencen tenim que tindre molt clar un concepte fonamental sobre l’autisme: No hi ha dos persones amb autisme reconeixent els simbols per a després associar-los en els iguals. Es tracta d’un trastorn l’afectació del qual es objectes mes quotidians com per eixemple “caramel”, increiblement variable. D’esta forma, podem trobar des “aigua” o “puzle”. Per a aixó, es realitza un intercanvi de d’autistes en un gran retardament mental i enormes autistes en una inteligència normal o superior que poden seua obtenció supose un reforç positiu, com un caramel. viure en mes o menys normalitat i independència, com D’aquesta forma, cada volta que demanen alguna
cosa correctament obtenen un premi (i pocs xiquets ser espectacular per a determinades persones autistes i 31 se resistixen a un caramel..). Per a objectes menys tambe ajuden molt en el seu aprenentatge. accessibles com “palmera” o “cotxe” els professors Enguany hem volgut involuclar-nos amb la causa solen realitzar excursions per a ensenyar esta classe de de l’autisme, i pretenem acostar una mica més el món conceptes. de les falles, a persones amb autisme i que usen per a comunicar-se el sistema de pictogrames. Per açò incloent verps com “voler”, “jugar”...L’idea es anar fent, els nostres dos monuments estan escrits a part d’en poc a poc, els enunciats cada volta mes complexos valencià, amb els pictogrames corresponents a totes les escenes. En el present llibret 2016, en els apartats aventajats son capaços de construir frases complexes fallers també apareixen els titulars de la mateixa (en subjecte, verp i predicat) que permeten un nivell de forma, per a poder entendre una mica la seua forma de comunicació asombrós per a algu que no era capaç de comunicar-se, i perquè qualsevol persona amb parlar. De fet, s’ha comprovat a través de varis estudis problemes de comunicació i que estiga acostumada al que facilita la parla per a aquells que tenen la possibilitat de desenvolupar-la.. Els pictogrames ajuden a les persones a comprendre En l’actualitat, el PECS s’ha popularitzat a un gran nivell i s’utilitza en escoles i llars de tot el món per a maneres. Poden usar-se com a agendes personals potenciar la comunicació de les persones autistes. ajudant a saber el que es va a fer, la qual cosa va a passar No obstant, l’utilitat dels PECS no es llimita soles a al llarg del dia o en alguna part del mateix i ajudant a l’autisme, també resulta de gran ajuda per a aquelles persones que no son capaços de parlar per molt diverses raons: Sindrome de Down enramada cerebral, diversos en aquells casos, per exemple, en els quals una trastorns de l’aprenentage, etc. explicació verbal no arriba o no val i fa que es reduïsquen En la món de les noves tecnologíes, el sistema PECS ha evolucionat per a que siga encara més util i complet. Es molt facil trobar numeroses aplicacions basades en PECS tant per a movils com per a tablets Es el cas de l’aplicació ABLAH, premiada com la millor aplicacio espanyola de 2010 per APP Date i per la Fundació Vodafone a l’Innovació, pero tambe programes com Iassist Communicator, I-Mintza I Grace. Entre les seues grans avantatges en respecte als PECS convencionals se troben la seua gran galeria d’imatges (en mils d’elles), la possibilitat de que els pictogrames tinguen veu i la
els problemes de conducta. Una mateixa explicació expressada verbalment i acompanyada mitjançant imatges, ajuda a moltes persones a comprendre millor el seu entorn i a sentir-se amb més seguretat que si
i tot solament mitjançant explicació verbal indueix a comportaments inadequats perquè no són capaços d’entendre el que se’ls intenta comunicar. Serveixen per a guiar en processos d’explicació de certes tasques, com per exemple aprendre a anar al bany, aprendre a esperar en una cua, etc.. Ajuden a la comprensió dels esdeveniments importants que succeeixen en el dia, presents mediant la cambra de fotos i la gravació de aprenent a comportar-se correctament en les relacions sons de qualsevol movil o tablet corrent. L’autonomia amb altres persones, a explicar el que està mal i no ha que oferixen estos programes per a comunicar-se pot de fer-se, etc... A través dels pictogrames, amb sons
32 i locucions associades, s’ajuda a la comprensió de conceptes i a incrementar el vocabulari de persones amb necessitats d’educació especial, que aprenen més fàcilment a través d’imatges, usant a posteriori aquests pictogrames com a sistema alternatiu de comunicació. A través dels pictogrames ajudem essencialment a les persones, a situar-se en espai i temps, a anticipar-se a esdeveniments, a expressar les seues inquietuds i sentiments, a comunicar-se d’una manera alternativa de forma general. Hi ha diferents models de
si de la comunitat. L’ensenyament aplicat en tots els àmbits i etapes de la seua vida, dirigida per professionals experts i familiars ben informats i preparats davant la contingència que pateixen, és el millor instrument per a
En APNAV assessorem a la família i a quantes persones intervenen a l’entorn de l’afectat, a més d’atendre a aquest directament, proporcionant ajuda i estratègies que li permeten una millor comprensió i una relació correcta i autorregulada amb si mateix i amb el però nosaltres desenvolupem les nostres aplicacions seu mitjà físic i social. solament amb dos tipus, pictogrames Arasaac i L’actuació de APNAV es dirigeix cap a tres àrees pictogrames propis. Destaquem el gran treball realitzat fonamentals, amb els següents objectius: -Respecte a la persona amb autisme: Tots els projectes desenvolupats amb pictogrames Arasaac, són propietat del Govern d’Aragó sota llicència Creative Commons (BY-NC-SA) i han sigut creats per sense ànim lucratiu sempre que se cite la font, autor i es compartisquen sota la mateixa llicència. Hem realitzat la “traducció”, amb l’aplicació on-line a una associació valenciana que treballa per i para ells. És tracta de APNAV , i és presenta així: La persona qualsevol altra (salut, habitatge, educació, treball i oci), però, per les característiques de la síndrome, requereix al llarg de la seua vida una atenció especialitzada i adaptada individualitzada procurant el seu desenvolupament personal i social en un mitjà integrador i el menys restrictiu possible. Considerem a la persona amb TEA aquella a la qual hem d’ajudar a potenciar al màxim les seues capacitats de desenvolupament personal i de participació en el
Augmentar el seu desenvolupament comunicatiu. Augmentar el seu desenvolupament cognitiu i social. Afavorir una conducta autorregulada i adaptada a l’entorn en què es trobe. -Respecte a la família: Disminuir el seu nivell d’estrès. Donar-li informació i preparació per a integrar adequadament és el seu si al familiar afectat. -Referida a professionals i altres entitats Informar i assessorar sobre les característiques de la síndrome i implicacions terapèutiques. Establir acords de col·laboració per al millor Quant a l’atenció educativa de la persona amb autisme, considerem que ha de caracteritzar-se per ser: -Individualitzada: -En la manera de treball per a centrar la seua atenció. -En l’actitud del professional valorant el nivell i els interessos de cada persona afectada.
-Funcional, en l’elecció de continguts a ensenyar. -Integradora de les habilitats adquirides, tant particular com socialment. -Predictible, eliminant les barreres psicològiques en estructurar el seu entorn perquè aprenga a discriminar la informació rellevant i permetre conductes d’anticipació que milloren el seu nivell de comprensió i autonomia. -Estimuladora i autorreforçant, afavorint l’èxit
d’allò més habitual, la qual cosa no hauria de ser 33 excloent en la nostra societat. Una societat a què li queda molt per aprendre en este i altres temes, però una societat que no pot o ha de donar l’esquena a l’Autisme, perquè afecta ja 1 de cada 80 xiquets aproximadament. La falta d’informació sobre este trastorn és alarmant, la falta d’implicació de la societat encara més.
eludint el càstig i els mètodes aversius en la mesura del Tenim una gran labor per davant, l’Autisme no és possible. una malaltia, no es cura, es comprén i s’atén des de la Red Cenit és el primer centre especialitzat en tolerància, perquè tots som diferents i tots formem part trastorns del neurodesarrollo de la Comunitat València de la societat. (TDAH) ; Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) ;
No els exclogues, atrevix-te a conéixer-los, a informar-te i a conscienciar als altres.
d’Aprenentatge; Dislèxia; Fracàs escolar; Trastorns i
L’Autisme és cosa de tots, ajuda’ns a conscienciar, difon!
Treballem amb xiquets, adolescents, adults i famílies, i els ajudem a detectar eixos trastorns de manera personalitzada per mitjà de la valoració i el diagnòstic psicopedagògic i neuropsicológico. És molt important la detecció primerenca pel que des de Red Cenit recomanem estar atents a alguns
Contacta amb nosaltres en: RED CENIT VALENCIA C/ Guardia Civil, 23 baix 46020 València Teléfons: 96 360 16 16 – 609 759 016 Mail: secretaria@redcenit.com www.redcenit.com
poden patir Trastorn de l’Espectre Autista. - Creieu que no es relaciona amb els altres xiquets? - Té alteracions en el llenguatge? - Té manies que no pots explicar-te per ser massa freqüents y/o que li impedisquen fer altres coses? - Es preocupa més del compte per determinades conductes com apagar i encendre la llum; jugar tot el temps amb les picaportes de les portes?
Contacta amb nosaltres en: Pots trobar-nos en: C/ Camí Vell de Bétera n º 15, Masies (Montcada), Telèfons: 961 390 256 i 629 507 814 Podeu contactar també a mitjançant asociacion@apnav.org www.apnav.org
Enguany hem convidat a l’associació a visitar-nos en falles, els esperem amb les portes obertes i esperem Les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista que la visita sea molt divertida per a tots, majors i xiquets (TEA) perceben el món i es relacionen de forma diferent fallers i falleres. - La seua forma de jugar és molt repetitiva?