Llibret 2016 Falla Marqués de Montortal Berní i Català - Comissió Adulta - València

Sumari

1

LliBReT lABeRNi

llibretfaller 2016 #

Edita: A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i Català Adreça: C/Berní i Català 46019 València Tel 96 326 45 59 Email: laberni@laberni.es/laberni@ono.com Instagram: @fallalaberni Facebook: soydelaberni (grup) fallalaberni (comunitat) Youtube: Fallalaberni, els diferents videos que apareguen en aquest llibret es poden visualitzar al nostre canal de youtube.

Disseny i maquetació: www.Panal Fallero.com Il.lustracions interiors: Diego Iglesias D.L: V-331-2011

”La comissió agraeix a tots el col.laboradors l’ajuda desinteresada en l’elaboració d’aquest llibret” El nostre llibret participa a: .”El present llibret ha participat en el Premi de les lletres Falleres, www.lletresfalleres.info en diferents convocatòries”. .”El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció i ús del valencià”. .”El present llibret ha participat al premi Santa Anna, de la ciutat de Sagunt, al millor article/relat infantil amb millor contingut didàtic i cultural d’un llibret de falles”

p.00 p.02 p.04-05 p.06 p.08 p.10 p.12 p.14 p.16-24 p.26 p.28-29 p.30

Programa de festejos Índex anunciants Junta Directiva L’hora del triunvirat faller Comissió Masculina Poesia Fallera Major Explicació Falla Gran Adéu amics Premis Berni Dedicatòries

p.01 p.03

Sumari Saluda President

#falLesimites p.31 Falles i mites, próleg p.32 Mites Grecs, varis p.40 Falles Mítiques, Carles Andreu Fernández

p.47 Mites de jurats de F.F.M.M de València, Toni Segovia, Roberto Elias

p.48 Falles i artistes

relacions mítiques, Javi Bea p.51 Les falles un patrimoni en comú, cartell UNESCO p.52 Cartell de falles, la imatge de la festa, varis p.57 Les deeses mitològiques, Ana José Segura

p.51

Falles gregues, art i mitología, José Tena

p.07 Saluda Fallera Major p.09 Cort d’honor p.11 Fallera Major p.13 L’hora de Marta p.15 Falla Gran Cantics de sirena p.23 Recompenses/ Premis 2015 p.25 Fallers d’honor / Abonats p.27 De sobte...

2

Índex

d’anunciants

moltesgràcies #

labernimola #

Admción Nº 14 Aixi Som Art-Antic Bar Grillo Bar La Bodegueta Bizbitchel / Luis Pérez Caixa Popular Calzados Polo Cercavilla Churrería Casa Piloto Cleaner Clinica Dental José Carlos Navarro Cuevas De Dins a Fora Decourba El costurero de Neus Encarpe Esmont Farmacia 24H Farmacia Font Farmacia García Contell Frutas y verduras Maribel Gamesystem Repair Gibar Gloria Barberá

p.66 p.85 p.74 p.76 p.87 p.1 9 p.18 p.78 p.83 p.85 p.87 p.68 p.77 p.84 p.86 p.86 p.6 p.10i p.82 p.79 p.67 p.87 p.75 p.78 p.76

HogarBés/Ecoloquel H. Veterinario Constitución Horno Doménech Isaval Jose´s, modas José Vidal Mudanzas Joyas Eloísa La Bodegueta de Alma Manuel Vicente Belda Momento Café Montecarlo Optica Claramunt Pascual Marti Peluquería Mari cruz Peluqueros Lop Pirotécnia Caballer Pitipark Reme Bernat Sercyval Talleres Checa Talleres Macam Talleres Toledo Viu-Bé

p.80 p.81 p.80 p.82 p.81 p.83 p.77 p.73 p.69 p.14 p.70 p.71 p.Contra Inf. p.84 p.85 p.72 p.83 p.79 p.10 p.84 p.Solapa p.8 Inf. p.82 p.12 Inf.

3

falla marqués de montortal berní i català i adjacents

saluda

t n e d i s e r P del Segur que hem fallat en moltes coses, que ens hem equivocat en altres, però sempre hem pretés, des de la humilitat, traure este projecte endavant, el començament no va ser el desitjat, perquè quan es produïxen canvis, no tots estem d’acord.

Agrair des d’ací i en primeríssim lloc, a totes, repetisc a totes i cada una de les persones que van formar directives

V

olguts veïns, fallers i amics:

Em dirigisc a tots vosaltres en nom de la meua comissió i en la de quatre amics que un día van decidir que havia arribat l’hora de fer un pas al front, que ens

que perdent hores de son, d’estar en les seues famílies, de quadrar horaris de treball, han decidit recolzar-nos, fer un pas al front, no per nosaltres, sinó per un sentiment comú, la nostra falla i la nostra festa.

Marta, Mireia, les nostres dos falleres majors,

de la vostra senzillesa i humilitat, heu sabut representar a un gran grup de persones compromesos en el que fa ja molts anys una persona molt volguda per nosaltres, ens va Finalment, ens agradaria que tots junts, veïns i fallers, ensenyar a voler, viure i sentir, la nostra Falla. disfrutem d’esta setmana fallera, que sapiem fer-les per i per a tots, que com m’agrada dir, “son les festes de meu delegat d’infantils, i ara tan sols, ens toca demostrar que va poble” i eixe gran poble s’anomena València. fer bé la seua tasca, la de transmetre un sentiment a eixos xiquets i xiquetes que un día es convertirien en el futur de la nostra comissió i per tant de la nostra festa.

Vixca la Berni i Vixca les falles

Vicent Machancoses i Gimeno

4

JuntDa irectiva President Vicepresident 1er Àrea Econòmica Vicepresident 2on Àrea Infantils Vicepresident 3er Àrea de Festejos Secretària Vicesecretària Delegat Agrupació i JCF Delegat Agrupació Infantils Assessor Junta Directiva i Delegat Betlem

Francisco José Villanueva Machancoses Mª José Mosser Ubeda Mario Alberto Palomo Martínez Pedro Tárraga Roche Joaquín Checa Valero

Edu:

1

er

Àrea Econòmica: Vicepresident 1er Àrea Econòmica Tresorera Vicetresorera Comptador Vicecomptadora Delegat de Loteria Subdelegada de Loteria Cobradora de Abonats

Mª Carmen Navarro Casas Ana Díaz Rubio Pepita Machancoses Vázquez

2

Área Infantils: Vicepresident 2on Àrea Infantils Delegat Infantils Vicedelegat d’Infantils i Falla Infantil Subdelegats d’Infantils

on

Francis:

Fco. José Villanueva Machancoses Pablo Palomo Martínez Mª José Pérez Mateo Verónica Navío Tabasco Tania Amo Segovia Vicente Vicent Rodriguez Juan Manuel Vicent Rodríguez Mabel Palomo Miralles Alberto Ferreres Agulleiro

Delegada Play-Back Infantil Delegada Grup Balls Regionals Inf.

juntsfemberni16 #

5

3

Àrea de Festejos: Vicepresident 3er Àrea Festejos Delegada de Festejos Vicedelegat de Festejos Subdelegats de Festejos

Desirée Pertusa Cortés Cristina Torres Villodre Eva Estela Comos Carla Climent Villanueva

er Roberto Soria Collado Sara Carrasco Moyano Elena Sánchez Taboada Rafa Machancoses Plá

Luis: Delegat de Protocol Delegat Llibret i Falla Gran Delegació Premis Berni Delegada Medis Comunicació Delegada Presentació Delegació Juvenils

Delegat Publicidad i RRPP Delegat de Medis Audiovisuals

Quique Pertusa Cortés Amparo Machancoses Plá Monica Palomo Martinez Victor Manuel Climent Villanueva David Tarraga Pérez

Tito:

Delegat Junta Vecinal

Delegat Despertaes i traques Delegat Replegà Delegació Activitats Diverses

Agustín Pomar Arranz Juanito Palmer Veiga Elvira Tabasco Moreno Ana María Álvaro Climent Rafa Machancoses Vázquez Vicente Machancoses Vázquez

Delegada Grup Balls Regionals Delegat de Casal

Paloma Sánchez Campos Quique Fuster Millet

6

L’hordael Triunvirat

l’

FaLler

i seria President ja que de menut no han encomanat enguany va a poder ser-ho, amant de la nostra dedicar unes paraules en aquest festa i la nostra falla, enguany a mes a mes ha tingut la gran sort de contar amb President..., millor dit Presidents en la companya com a Fallera Major Infantil este cas, perque en tenim 4. any inolvidable per a ell i la seua familia i Fallers, amics i molt bona gent, que junt a Marta la nostra Fallera Major i esta aventura que va a començar darrere d’una junta general, Edu faran d’aquest exercici un any molt especial per a tots. i ens representara a tots els fallers. No Pero tambè m’agradaria dir unes formen una junta gestora, aleshores hi paraules dels atres tres Presidents, hagué que triar a un d’ells.

Francis, per a tots conegut perque El atzar va a voler que fora ademés de participar en teatre, PlayVicente Machancoses el que enguany ens represente,va a naixer President al 2004, un treballador un 22 de febrer del any 1971, que dir- incansable, sempre disponible per a vos d’ell, ante tot faller, valencianiste, qualsevol cosa, molt faller i valencianiste responsable, honest i entusiasta cent per cent. amb tot el que fa.

Luis, ell es el mes menut de este Sempre el últim anar al llit en Triunvirat Faller amic dels seus amics, falles i el primer en alçarse per a anar a les despertaes que tant li Per la seua timidessa no li ha agradat agraden, mai s’ha perdut una, ha participat en Teatre, Play-backs, Pero sempre a ajudat en lo que se li ha

M’

a la cabalcada de disfressos.

T o t s sabiem que algun dia li arrivaria el torn

demanat.

Edu, es el seriós del grup, honest, gran cuiner i jugador de truc, mai es perd una ofrena i lo que mes li agrada es el Teatre ( tant actuar com dirigir), també li agrada participar als Play-

Este cuartet mes conegut com “Los Twin”, el que més desitjen es que tots els fallers i veins gaudixquen d’unes falles i un exercici com es mereixen inolvidable i especial, amb la germanor que ens caracteritza als valencians i amb bon ambient faller.

Saben que tenen una tasca hores de dedicació, pero ells amb la seua directiva i la resta de fallers que els acompanyen i com no al costat de les nostres Regines van a fer que aquest exercici 20152016 siga molt especial.

falla marqués de montortal berní i català i adjacents

7

saluda Fallera

de la MajOr

estic fent, perquè aquest any és molt important i sense vosaltres no sería igual.

I com no, l’orgullosa que estic de la resta dels

E

stimada comissió i amics,

president faller al 100%, atent i treballador, digne d’admirar, que sempre vetlla pel benestar de tots i que tot ixca bé... de la meua xicoteta, Mireia, la nostra Fallera Major Infantil, que sempre desprèn aquesta tendresa

aquestes paraules en el nostre llibret, el primer que vuic, poquet més. és agrair a cada membre de la directiva i els que sense També m’agradaria agrair el seu esforç al nostre ser-ho estan igual, l’esforç i el treball que fan durant tot Des que em van anomenar fallera major, el 20 de per primera vegada.

Finalment, convidar als nostres veïns, amics, fallers aquesta il·lusió la tinc des del primer any que la meua mare em va presentar a fallera major infantil i després de tres agrada compartir l’amor per la nostra festa amb tots . anys de sortejs no vaig poder representar-vos.

Com vaig dir en el meu discurs de la proclamació, desitje que tots m’ acompanyeu durant aquest any, que visqueu tots els actes amb mi i que gaudiu com jo ho

Vixca la Berni i Vixca les falles.

Marta García i Navarro

comissió

8

Masculina

#elsdéusdelaberni Sergio Aparicio Millán Alejandro Belda Luna Raúl Belda Luna Francisco Calero Pedregosa José Vicente Calvet Díaz Sergio Campos Resa

Juan Ramón Casilda Giménez César Celda López Reyes Checa Carretero

Kike Fuster Sánchez Baltasar Gámez Yera Cristian García Belmonte Daniel García Belmonte Ricardo García Centelles

Hector Enrique Martínez Cortés José Enrique Martínez Cortés Carlos Pomar Franch José Martínez Quesada Carlos Mendez Andreu

Luis Mota Ferrer Manuel Navarro Navarro

Alejandro Salvador Andreu Andrés Salvador Granero

Antonio Jiménez Consuegra Carlos Laosa Luque Francisco Llop Serrano Fernando López Mir

Manuel Ortiz Rodríguez

Oscar Soler Bermúdez Francisco Manuel Soliva Herraiz Salvador Tarazona Ballestín

Vicente Pau Montesinos Luis Pérez Prieto Enrique Pertusa Sáiz

Carlos Ferrandis Díaz

Adrían Salvador Andreu

Nicanor Novalvos Navarro

Ricardo Doménech del Ramo

Antonio Fernández Martínez

Conrado Román Sánchez Carmelo Rubio Galán

Enrique Gaspar Aparisi Alberto Gaspar Villalba José Emilio Giménez Catalá Jesús González Fernández

Juan José Ponce Hernández

José Martínez Alvaro

Fernando Tornero López Alejandro Torres Zahinos Pedro Javier Valera Gómez

cort

r o n o H d’

Fallera Major Ixent:

Desirée Pertusa i Cortés Teresa Alfaro González

Silvia Falcó Márquez Nieves Felipe Guerrero

Marifeli Andreu Alcobenda

Laura Bargués Balanzá

María Betoret Marqués

Raquel García Martínez Mª Jesús García Reig Sonia García Lopezosa

Susana Gil Martínez

#lesdeesesdelaberni Raquel López Lopezosa Pilar Luna Benavente Lorena Machancoses Plá Elena Macián Campos Elena Marín Sarasua

Ana Mont. Ramiro Pizarroso Raquel Ramiro Pizarroso Mª Pilar Ramos Serna Lidia Rodrigo Llácer Juani Rodríguez Tavira Eva Romero Gil

Paula Martínez Gutiérrez Amparo Martínez Martínez María Méndez Andreu

Mai Rozalén Gil Sandra Ruano Monterde

Nieves Mora Felipe

Judith Castellano Pérez

Lorena Giménez Martí Amparo Gimeno Sanz

Laura Mosser Úbeda

Ana Mª Climent Borrás

Mariluz Gómez Vedriel

Julia Ochando Capapé

Clarisa Simona Cosma

Sara González Ochando

Isabel Ortiz González Esther Pau Ramos

Carmen Delgado Roca Cristina Isabel Hernández Martí Laura Dols Albalat Celia Herraiz Adillo Cristina Doménech Hernández Cami Pizarroso Flores Eva Duarte Peligro Esther Eritja Salas Francisca Esclapés Chiralt Laura Esclapés Chiralt

Maribel Llopis Triana

Nuria Sánchez Calvete Rosario Sánchez León Irene Sánchez Martínez Cristina Sebastián Falcón Pilar Serna Zarate Patricia Sola García Asunción Tomás Valero Mª Esther Vázquez Moreno

Ana Belén Plaza Aibar

Antonia Villalba García

9

falla marqués de montortal berní i català i adjacents

11

Fallera

MajOr

Marta García i Navarro

poesia

12

a

Marta

M

arta, dolça sobirana, el més notable pintor tindria la mà insegura, al copiar la fermosura del teu cos encisador

T

u eres fulgida estrel.la que per allà a on passa brilla amb galtes sonrosades, al.legre, graciosa i bonica.

E

L

amb grans i marrons ulls graciosos i seductors

a teua mirada és prenetant, de neta neu és el teu coll suau i sedós el teu cabell rostre blanc i delicat

E

tan gentil i tan galana que tota tu representes a la dona valenciana

Fallera MajOr

l’

L’hordae Marta les falles i devoció cap a nostra pares, germana, cunyat i com Verge dels Desamparats. Es una forma de vida que ella molt bé passat va ser el seu any i tu ha sabut ensenyar-me. estigueres amb ell en tot lo Vam creixer com a parella que pogueres i puc assegurar en una familia fallera. Ens Pero sobretot tinguerem un descendent al qual li encanta ser faller, el teu Nachete. Quan li dius alguna cosa de la falla es el primer en dir “si” i si fora per ell no s’aniria mai. El vostre

enguany he pogut aplegar a conèixer millor a la teua altra familia que compartix en tu la mateixa ilusió. Només desitge que Mireia, Tito i la seua familia gaudisquen igual o més amb nosaltres del nostre any.

seus amics, familiar com la de l’elecció de Fallera Major, enviant-li mensages a tot el món, diu que es la millor. Fallera de veritat. De sentiments, festes, pell, no volies anar a la falla a res. foc i pólvora.

Però tots eixos nervis passaren

pagat de vore’t feliç en el teu Regnat i de representar a la teua comissió. Mai m’haguera imaginat poder aplegar a ser

Q

ue dir de Marta que no sapiau vosaltres A mi m’has inculcat com que la coneixeu mes demostreu dia a dia. el que més l’amor per les anys que jo?...Amiga dels Recorde la setmana d’abans

quan la nit d’abans reberes la crida “chiquitita” per haver-me fet tots emocionats d’imaginar-nos un apassionat de esta festa. no només eren uns monuments la cara que estaries posant. El teu Segueix gaudint de les somni se feia realitat. que veïa per la televisió, sino que teues falles 2016 en companyia també havia ambient familiar, Vull fer menció açí també de la teua familia, amics i fallers amor i sentiments per una festa, a tota la teua familia, als teus de València i les seues festes, pero

13

ció: Sec3ªA falla marqués de montortal berní i català i adjacents

15

Falla

gRaN

explicació

16

alla de la FgRaN

Lema: Cantics de sirena : artistatoni

oeta: PMiQuel angel gascon S N ecció

Verdugo

ovell, Concurs de Lo Rat Penat 2016 de llibrets de falla

CANTIC PRIMER

1

qui t’ha vist, i qui et veu” Palas Atenea (Deesa queen sap molt)

A ULISES SE FOT LA MUSA DE TANT COM D’ELLA ABUSA Ulises volent tornar a casa com un valent a la Musa va pregar pel camí pronte trobar cap a Ítaca en un moment Mes de tants versos compondre Homer la tenia farta per això el volgué confondre i sirenes li va opondré

el grec en el seu vaixell, i el poeta molt torbat, d’explicar tot en versat

Eixa musa enredradora no ha deixat d’embolicar en ses mans d’embruixadora i en ses arts d’enchisadora pot als humans marejar no digam de l’home d’ara

Contant el risc de la prima els retalls en sanitat i el rescat que en res s’estima, la bossa del grec s’aprima Sols cal mirar cap a Atenes

la decència ha decaigut

Un parell de murs apenes, tres columnas en Micenes i alguns templets casalicis

s’admiren que tot estiga

I com diu aquell refrany d’arremullar-nos les barbes el nostre llibret d’enguany va de buscar-li l’apany a les tragèdies en garbes

i Esparta siga un serial Ni Zeus fartant-se a llançar, els seus llamps per tot arreu, Hellas pogué destrossar com l’orde de retallar del parlament europeu l’èpica grega versada fent la trama més fotuda que aquella tan coneguda odisea de tornada

Com és qüestió de trellat la d’anar sempre a l’arrel, cada estrofa del versat va oferit a una deitat

no li tenien cap pena mentres el pobre en coraje aguantava l’abordage d’aquells CÀNTICS DE SIRENA

17 per a disfrassar l’edat pero sempre és la que brama puix es considera l’ama

CANTIC SEGON

2

“I trobaren en Navellos, el temple de Corts Valencianes, Frase d’alguna tragèdia grega

LA MEDUSA TRIPARTITA S’HA MENJAT A FABRA I A RITA En nostra terra el votant s’estava especialisant en majoria absoluta sempre que anava a les urnes les recontades nocturnes no donaven cap permuta Aixina que en acabant sempre acabava manant el cíclope de l’ull blau que, pot ser, com els mirava al poble l’hipnotisava deixant-lo com un bambau Mes en homèrica gesta el cíclope fon vençut per medusa de tres caps omplint al pobre d’arraps deixant-lo desconegut

puix sempre que obri la boca repetix com una foca

té la cara de chicona ella vol ser la primera en el moment de parlar

Estant en un mateix cos els tres caps li han pegat mòs, de manera comandita, a la gorgona anterior de la que Camps era el prior i la que bramava, Rita quan es facen cosquerelles per a poder-se rascar puix els caps de la medusa tenen tots la ment difusa en com el món manejar El de la revolució té la mateixa ambició que la del cap compromís i el de la testa d’Els Ports conserva els afanys tan forts com els del jove Narcís Aixina que anant espai de vore les dentellades entre els caps del tripartit, això és un presagi escrit,

20

CANTIC TERCER

3

“Els amants s’apanyen per a amar-se, puix amar-se

AFRODITA VA A MALLORCA DES DE LA SEUA CAVORCA Com resulta més barat fer un vol cap a Mallorca que quedar-se fent la corca El jovent agermanat va en avió cap a les illes a posar-se roig bresquilles com anant a l’abordage sense portar equipage només que unes sabatilles Només tenen l’objectiu, estos anglicans borregos de posar-se tots més cegos que de nit una perdiu I també d’allò que es riu Nostre Senyor en lo cel dedicar-se en molt d’anhel a clavar-li en alegria siga de nit o de dia, en la torrada, la mel.

Se’n van tots de discoteca sense saber qué ballar només pensen en caçar anant de Séca a la Meca No volen cap hipoteca ni plantar una llavor mes li donen al rotor, sense permetre cap pausa, convertint-se en un doctor.

Si Afrodita alçara el cap per a vore el descontrol de tant d’anglés boquerol que l’amor torna en un drap deixaria el matalap per a acabar-los fregint baix el seu sol de justicia per culpa de sa brutícia apagant el seu instint Puix l’amor no és de conills sino un art d’encantament no com ara el pensament d’estar sempre fent clavills veent tota esta fartera de sexe desenfrenat per això s’ha presentat en esta festa altanera Pero lo que no sabem és si a donar solució o a fer en estos unió per a montar el belem, perque com a ser suprem de tindre olímpica vida sense tastar un bollit, ya vorem el refregit d’estar tant temps compungida.

4

CANTIC QUART Donís es va buscar en la Terra el seu destí” Ausades que va passar

CANTIC QUINT “Atenea és deesa de cultura, pero la gramática és un infern i el seu dimoni sóc yo” El dimoni del fuset

DONÍS AGARRA AL VOL EN EL CASAL, L’ALCOHOL

ATENEA ESCRIU EL SEU VER I MENEJA L’UNIVERS

aixina que per no armar una guerra

hi ha deesa versadora

trobant l’admirable cau dels casals

inclús li han donat el plat d’Atenea guanyadora.

Mai es para de beure dins la falla des d’aigua de Valéncia preparada passant per la mistela derramada Això sense que s’estiga en verbena perque quan vol arribar el moment els cubates se’ls veuen en esment com si estigueren fent una cadena.

Els fallers són com esponges humanes engolint l’alcohol sempre cap a dins siga garrofó o ví dels Alforins acabant per terra com sangrantanes.

Això al deu Donís li va enamorar puix entrant en el casal per la porta tot plorant d’emoció, la va olorar Estos sí que sabien fer orgies no com els deus olímpics celestials ací els fallers no són fens virginals sempre pensant en donar-se alegries.

Pero en la Terra ara mana que ha vingut de tramuntana escrivint en mala gana Com de la nostra cultura no el complau ni la versada ha mantingut la postura de tractar en la censura, per a no ser publicada.

Pero el llibre és de la festa, i els fallers, junt a Atenea, s’han alçat en la protesta i han decidit que siga esta, la que verse la bellea.

Per damunt de normativa ha vençut la voluntat, per la resposta masiva que ha tingut l’iniciativa, de defendre el seu versat.

En vore l’ambient tan abellidor i sense pensar-ho s’ha decidit a fer-se un bacanal faller d’honor.

per tanta acomesa insana no només per esta imprenta, estaria més lluenta la cultura valenciana.

5

21

6 22

CANTIC SEXT “He vist a Hades en ampli somriure mirant els esperits immunts entrant al seu infern”

HADES ENVIA A L’INFERN SI CAL, A TOT EL GOVERN

Tot era una pantomima, només per cobrar la prima, no els importava el votant per això que no s’amaguen i que el seu pecat el paguen pel comportament d’espant.

en fer-se l’adolescència, per quedar-se fent vigilia, o quant arriba la fília, de repartir-se l’herència.

També es presenta batalla per a ser el president d’un país, si dones talla, i si no per a la falla, que també cal ser valent.

En vore la corrupció sense haver cap dimissió a Hades li entra el regomello, aixina que s’ha baixat i en la Terra els ha peixcat i menjar-se’ls en tomello Seran mil, dos mil, tres mil…

No ha deixat ni a l’aguasil I se’ls emporta a l’infern, sense fer-ne cap rebaixa.

Han armat un canyaret que ni el més plorós chiquet dels que hi ha en la guarderia.

Dels sobres i el tres per cent s’ha quedat farta la gent en patir la fenollia.

Mentres ells les comissions cobraven en ambicions en barracons s’estudiava, per això no és d’estranyar que el que anava allí a ensanyar

manaven les retallades sense tindre sobresalt, els enviaria en Hades.

Cobrant ells el percentage en autèntic abordage fent-li al presupost, esgall, no trobaven les maneres, en no ocupar-se de veres, en fer cap lloc de treball

CANTIC SEPTIM

7 Utopia

Els hòmens des del principi sempre han segut uns bunyols despuix de cada armistici tornaven de nou al vici d’obrir-se el cap a cudols És nostra tragèdia grega

Perque dins del teu casal que si sempre falta sal… brama el faller tot adicte Mes si els fallers tenim clar és no voler cap canyaret ni cap guerra fomentar, i si res ha d’esclatar, és la pólvora en masclet CANTIC OCTAU

8

“Si deixa caure una pluja reparadora, sempre hi ha algú que no porta cantimplora.”

Hermes Murphy

per estar sempre de brega Tantes guerres hem tingut De les de més magnitut, que tant nos han somogut, Mes totes no són cruentes siguen mundials o civils, també les tenim coentes per algunes juraments o per gent que són hostils.

Entre moltes calitats que conta el deu de la pluja, no es troba el fer amistats per com fa caure els aiguats i per això se li juja.

Perque en qüestió d’arruixades sempre li cauen calbots ya poden ser a glopades o les fortes ramaçades, que mai plou a gust de tots.

recompenses Majors bunyol d’Or

23

amb Fulles de Llorer i Brillants

Rosana Barberá Villaroya Mª José Franch Rojas Agustín Pomar Arranz

bunyol

Andrés Salvador Granero Rosa María Sánchez Arauz

d’Or

amb Fulles de Llorer

Rafael Machancoses Plá MªJosé Mosser Úbeda

bunyol

d’Or

Amanda Azorín Novergues Carla Climent Villanueva

bunyol

.Falla Gran

Falles

6 premi secció Tercera A

.Llibret falla Laura del Cerro Carpintero Nicanor Novalvos Navarro

d’Argent

Teresa Alfaro González Francisca Escaplés Chiralt Laura Escaplés Chiralt María Méndez Andreu Daniel García Belmonte Cristina Giner Moragón

bunyol

Carlos Alberto Ponce García Mª Pilar Ramos Serna

premis

9 accèssit Secció autors novells Josep Bea Izquierdo

.Campionats J.C.F.

Campió Pilota Valenciana 2ªDivisió

.Sector Agrupació Rascanya Premi 2º Dòmino

María José Pérez Mateo Cristina Sebastián Falcón Carmelo Rubio Galán Pedro Tárraga Roche

de Coure

Sergio Campos Resa Judith Castellano Pérez Esther Eritja Salas Nieves Felipe Guerrero Carlos Ferrandis Díaz Celia Herraiz Adillo Raquel López Lopezosa Nieves Mora Felipe

Manuel Navarro Navarro Ana Belén Plaza Aibar Conrado Román Sánchez Nuria Sánchez Calvete Irene Sánchez Martínez Oscar Soler Bermúdez Francisco Manuel Soliva Herraiz Salvador Tarazona Ballestín

De sobte...la vida LABERNI 2015

2015

24

i si no, per la sequia, dispost a l’astralejat arribant a l’afonia.

Ara també s’ha juntat que al deu Hermes torna orat i tot l’orage ha girat

ya no naix en primavera, no digam de l’armeler que quan arriba febrer En hivern no hi ha rosada i en estiu fa menys calor els dies de ponentada per estar l’aigua gelada per l’efecte hivernador.

Al remat ningú encantat ni tan sols els alvellots

CANTIC NOVE “El nové és el nou, ací i en la China Popular.”

EL CÀNTIC QUE COU ÉS EL CANAL NOU

9

El nou és el deu perdut, el deu que s’ha distragut, aquell que sa llum s’apaga. la deesa que ha volat i ningú ya l’ha trobat, no sabem a on s’amaga.

Segons conten, la tancaren els que del cel se n’anaren per no poder-la pagar pero ho diu en tanta sorna que mai pareix arribar

Se sent un forat profunt des de que se troba llunt,

puix… mai plou a gust de tots.

Parlava de nostres coses, de les neus més abundoses, i de la plaja en estiu, com dels nostres deportistes, dels fets tradicionalistes i el preu de cada cultiu. pero només és promesa que s’ha de complir un dia, pero promesa política és una promesa crítica, per això hem fet elegia.

10

CANTIC DECIM

“Dèu anys d’espera per a que em tornen un captador.”

Diari secret de Penèlope

EL DÈCIM HEM RESERVAT PER ALS GRANS DEUS DEL JURAT Dèu anys estigué esperant a Ulises, el gran guerrer, Penèlope, sa muller, una bufanda brodant.

Dèu cantics, estem cantant i este últim per voler, al jurat ratpenater, que nos vagen guardonant.

Puix dèu anys són molta espera per al poeta i la falla, i el president desespera… … puix seria de contalla tindre un premi de primera que no fora menudalla.

fallers d’ Honor

25

Excelentísim President de la Diputació de València

En Jorge Rodríguez Gramage

Penya Valencianista

Gloria Bellver González Mª Carmen Navarro Casas Laura García Navarro

Conchi Lopezosa Morillo David Villanueva Solves Luis Catalán Bono Pepita Palomo Vilalta Pascual Palomo Vilalta

abonats Grup de danses José Barberá Vercher

Amparo Cortés Vivó

María Villaroya Costa

adéu

26

A

ens va deixar Salvador Monzó Domingo, que fóra president de la nostra comissió. I ens va deixar després d’una cruel malaltia que impedeix, a qui la pateix, viure en el món real. Monzó ha sigut sempre el Senyor Monzó. Sempre va ser realista, i en les seues èpoques de president li va tocar viure els canvis que van comportar els primers anys si una guerra de símbols i identitats que, lògicament, van transcendir al món de les falles. Van coincidir els seus anys de president amb un increment important en el nombre de fallers, sent, en aquells dies, una de les comissions més nombroses.

Dolcainer quan no ni havien, Educat, agraït i emotiu, es trobava a pler en el casal o en el seu altar del Tossal.

Preferisc recordar a l’home amb les tradicions molt arrelades i les idees molt clares. Però el que recorde sobre totes les coses és que, quan jo vaig començar com a president, va venir

Amics

sort de veure-lo en les presentacions, El passat 19 d’octubre ens va després d’haver cantat la bellesa que deixar un amic, que encara que mai sempre era capaç de trobar en totes i cada una de les Falleres Majors, sempre va estar en els moments en què vam recorrer a ell. Es tracta de Salvador Martinez “Salvoret”, un gran poeta que va sentir, va viure i va manera que ningú sabia fer com ell, treballar per les Falles i per València, i que vam tindre l’ocasió d’escoltar, emocionar-nos a tots, alçant el patí aniversari de la nostra Comissió. de butaques.

El secret de l’obra de Salvoret no ha segut altre que la veritat. Cregué fermament en allò que deia, fent seu vers mordaç i satíric, omplia de saber a tots que la seua poesia era contingut aquelles Falles modestes la seua veritat. Els versos de Salvoret i de vegades inconnexes en la que eren i seran sincers i és eixa la força es col·locaven en la mateixa escena que el feia proclamar als quatre vents a este faller el seu amor per València i ninots de cartó impossibles d’unir per les Falles, perquè Salvoret ha sigut en un argument lògic. Pero allí un poeta faller en el sentit més ampli de la paraula. se el cap, era capaç de lligar bombers Salvoret és un poeta de Casal. amb futbolistes, i cupletistes amb En les “Coetades falleres” dels seus astronautes, davant de moltes llibrets va saber encertar i amb la vegades, la pròpia sorpresa de l’artista. seua sorneguera visió, va saber fer en vers la vida quotidiana del casal, les Just és doncs, este homenatge perque pensem que és mes que merescut, reconeixer publicament bromes, quina era la millor i la pitjor parella de truc o de parxís de la Falla, a este amic que tant ens ha donat, a arrancant un somriure dels primers, i este Faller que tant amava València i les seues Falles, a este poeta que tant el més difícil, també dels últims.

Salvoret és un poeta de ens ha ensenyat.

versos, la música en les seues paraules és que alguna ho és. Ara, quan ja gens i la traca en la seua declamació. Eixa importa, tots hem d’agrair-li el temps forma tan personal de recitar les seues poesies, de traure-li com ningú que va dedicar a la nostra comissió i la tantes vegades digueres en els teus Micalet, Catalina o Albufera. Eixos versos, poder cridar al vent amb tu i a sempre senyor Monzó. anys enrerre, els que tinguerem la per tu.

de

Sobte

27 Andrea i Desi

V

os enrecordeu del

moment a tots.

constant per ser, Fallera Major de la Berni.

El somriure de Desi i les seues ganes, la seua il·lusió, els seus desitjos de fer-ho bé, la seua manera de representar a la seua falla de tota la vida.

El somriure d’Andrea i la seua forma de ser, la seua dolçor i, a pesar de ser la peque, el seu sentit de comissió veïna, d’uns amics, sentir els seus noms com a preseleccionades, aconseguir eixe doblet, ens va portar a

arribar molt lluny.

Després de setmanes de preparació, va ser nervioses, precioses, exultants de felicitat, mirant i assimilant-ho tot, coneixedores que eixe record seria especial i per a elles per sempre. Conscients de la gent seues famílies, els seus amics i tota una comissió de bernians pendents de les seues xiques.

representes a molta gent que va al teu costat en eixa estona, que compartix la teua il·lusió i que manté els dits creuats per tu. Un pes afegit a les teues pròpies esperances

Desirée i Andrea, encara que el somni acabara en eixe passeig en la Fonteta, no podem estar més orgullosos de vosaltres. Vos vau superar, ho vau donar tot i com a comissió, només ens queda esperar haver estat a l’altura de dos falleres majors com vosaltres, haver col·laborat en alguna mesura en l’existència dels vostres somriures.

costat de Ivan i Kike, que sí que va ser i que vosaltres vau

28

premis Berni

2015

Vicente, Desirée, Andrea e Iván.

A

ny darrere any, la nostra comissió té una cita ineludible amb les personalitats i institucions que treballen Central, que s’ha transformat en un focus fonamental del i lluiten per donar a conèixer les tradicions, cultura i món mercantil per la seua activitat social i cultural i per sentiments valencians, fent més gran si cap, la nostra haver aconseguir ser emblema arquitectònic i popular de la nostra ciutat, va ser un dels premis d’aquesta edició.

Enguany hem commemorat la quinzena edició dels En el terreny de la informació i la comunicació, el Premis Berni i el passat 3 d’octubre, als salons de l’Hotel el lliurament dels premis als nostres guardonats .

. Estefanía López i Montesinos, F.M. de València 2015

Cendra, Suc de Falles, per contribuir a la difusió de la festa més representativa de València, les falles. 10 anys a convertir-se en un tot un referent al mon cultural faller.

. Mercat Central de València . Revista Cendra . Vives i Marí . Federació Valenciana de Pilota Federació de Pilota Valenciana va rebre el

per la seua capacitat de crear dibuixos i colors exclusius per a vestir a la dona valenciana, però sempre respectant la tradició sedera.

Finalment, com no podia ser d’altra manera, la Fallera

esportiva, servint de difusor, no només d’una disciplina, guardonada amb el Premi, que reconeixia la seua passió doncs també de portar el nom de València per tot el món. per les falles i la dedicació a les nostres festes.

29

Quadre d’honor amb el guardonats de la XV edició amb el màxims representants 2015.

Després de compartir un sopar de germanor i l’alegria de lliurar aquests premis, va arribar el moment de fer un sorteig de regals increïbles, representants (que cada any són més i més), va ser possible i va posar el colofó a una gran nit.

Podem dir que aquesta edició ha estat un èxit i des d’aquestes línies animem a tota la comissió a gaudir de properes edicions. a la XVI edició.

30

pĂ gina de Firmes

lles Fi aMitES HERMES

31

Próleg

Advertit per la deessa Circe del perillós que era el Cant de les Sirenes, Ulisses va ordenar tapar amb cera les oïdes dels seues remers i es va fer lligar al masteler del navili. Si per l’encanteri m u s i c a l demanava que ho alliberaren, h a v i e n d’estrènyer encara més fort els seus

lligams. Gràcies a aquesta estratagema Ulisses va ser l’únic ésser humà que va sentir el cant i va sobreviure a les sirenes, que devoraven als infaustes que es deixaven seduir.

Aquestes criatures monstruoses es van precipitar a l’abisme en veure’s vençudes.

frase utilitzada per a totes les situacions que embaladeixen, sedueixen o perspectives de futur, quan en realitat són falses, simples rumors.

ites MGRECS

32

ADRIA

”Els mites són necessaris per a la salut de la psique humana. Expressen les veritats que es troben en el nostre subconscient: i els seus protagonistes, ja siguen herois, déus o animals, encarnen aspectes tan humans

com la creativitat, la intel·ligència, l’alegria o el dolor.

Els monstres no són pors de la ment, els seus fantasmes”.

S

om nostres mits. Han sorgit de nostra essencia. Poden representar tant un model a seguir, com el costat mes oscur de nostra personalitat, perque en la seua majoria es fonamenten en la dualitat de l’esperit del ser humà.

La continuïtat dels mites al llarg dels segles –Ja que, a més de formar part de la nostra cultura quotidiana, continuen sent una font d’inspiració en la literatura moderna, hauria de

Eixe entramat narratiu respon a la inquietud natural dels sers 33 fantàstica de món i parla de les seues arrels ocultes; és a dir, dels sers divins i les accions que els fonamenten. Com divines més enllà del present efímer i la seua condició mortal. fonamentals de la cultura. Junt amb els majors hi ha altres

els divins i capritxosos habitant de l’Olimp, moguts pel sexe, el foc, com va aparéixer la primera dona, com van ser i les passions i el poder, passant pels herois i personals mítics desapareixent els monstres primigenis, com va sorgir un determinat ritu, qui invent als reis, etc. Les mitologies són imaginari de criatures fantàstiques, com les sirenes o el molt variades i donen una idea de la capacitat fantàstica de la imaginació arcaica per a forjar déus i monstres amb les que els sers humans estem sotmesos als designis del destí.

Al llarg dels segles, les civilitzacions van Com han subratllat alguns antropòlegs, els mites trobar recer al seu desassossec en mítiques faules que descriuen llocs paradisíacs.

Les narracions de fets extraordinaris amb sers i llocs les cultures els mites estan lligats a la religió i les creences religioses. Formen la narrativa essencial de les religions i es conjuguen amb els ritus i cerimònies que ben sovint evoquen un fabulós imaginari que perviu en el temps.

Transmesos generació darrere de generació durant centenars d’anys, els mites es van conservar gràcies a la tradició oral i , encara que s’eclipsen o desapareixen les creences que els després a través dels textos escrits.

Com la paraula mite s’utilitza amb molt variats sentits –Relat la cultura occidental, amb la que cridem mitologia clàssica, és a dir, el repertori de mites heretats de grecs i romans. La religió pagana va ser abolida pel cristianisme, però els seus relats de déus i herois han perviscut durant segles mantenint el seu estrany encant i la seua fascinació en la literatura i la poesia. les històries sagrades de la tribu; vénen de molt arrere, van Llegenda és una paraula que nàixer molt abans que l’escriptura, i viatgen de molt arrere, prové del llatí i no del grec. En canvi, el terme mite ve de van nàixer molt abans de l’escriptura, i viatgen durant segles la forma grega mythos, que en llatí es va traduir per faula. terme com una narració tradicional i memorable que parla de l’actuació de sers extraordinaris (déus i herois) en un temps prestigis i llunyà.

Els mites són relats fabulosos que perviuen transmesos

gestes de llarga empremta que van marcar per sempre el o en algunes cròniques medievals. També en les llegendes perviuen en la tradició i tenen un halo fantàstic o meravellós.

Els seus personatges protagonistes solen ser herois (no déus)

34 històrics o quasi històrics i evoquen un espai i temps concret, històries de sants, que van ser molt populars, encara que

de mites, per exemple, al citar la llegenda d’Alejandro o el mite d’Alejandro.

La mitologia està unitat a la religió en moltes cultures, Els mites es presenten com la manifestació sobrenatural, proclamada com a santa i verdadera revelació per profetes privilegiats o vehicles del missatge diví. En els mites

suposar acceptable per a una comunitat arcaica. Però en una societat més desenrotllada i moderna, la cosmovisió

– En la seua immensa varietat. Com a promesa de sentit , segons Plató.

Els mites són relats fabulosos que perviuen transmesos des de lluny en l’imaginari.

Per la seua funció social, els mites s’han usat també, sobretot en el món modern, com a arma política. Proporcionen ideològica en una societat de masses. Que el feixisme va

escriptures (un o més llibres, com els de la Bíblia). Així ho un exemple ben conegut; cal dubtar si convé parlar de mites fan les crides polítics o, més aïna, d’utilització política d’esquemes mítics.

Llegendari rapte. A vegades no és la història llegendària sencera, sinó alguna príncep troià Paris desencadena la guerra de Troia, contesa traslladada a la literatura de la Ilíada d’Homer. els clixés mítics criden l’atenció i servixen de reclam. La Alexandre el Gran. El rei macedoni es va convertir en llegenda propaganda comercial actual, més subtil i innòcua, recorre a estampes mítiques per a promocionar algun producte. cultural, que ho va exalçar com una icona de l’Antiguitat.

En moltes cultures els guardians romans- ja només com a transsumptes literaris, és a dir, de la tradició dels mites, els que els comptes i comenten, desposseïts de la creença religiosa, perduren amb renovat són els sacerdots. Però en la grega, amb la seua religió politeista, encarregats de la difusió dels relats van ser els admirables herois, .A seus poetes. És evident que una religió amb diversos déus i vegades modernitzats o tractats amb ironia, els personatges molts herois, sense església dogmàtica ni llibre sagrat, com d’herois i déus de l’Antiguitat es resistixen a desaparéixer. era la grega, té una mitologia més rica que una monoteista. clàssica han perdurat amb més força i han renovat el seu encant segle darrere de segle des del Renaixement és en És una tradició així, els personatges d’estos relats fantàstics les arts plàstiques. Basta ferse un passeig per qualsevol gran museu i imaginar que empobrit resultaria l’art occidental La mitologia enriquix el nostre imaginari amb un fantàstic van ser temes de la literatura, i com literaris perduren en la tropell d’imatges festives i multiformes. Estes faules ens nostra tradició humanista. porten sobre una estora màgica a paisatges i trobades Fins a quin punt la gent creia o creu en els mites és molt difícil d’extraordinari embruixament, que resulten un bon exercici precisar-ho. En una societat primitiva o salvatge estos relats

35 La mitologia grega ocupa un lloc privilegiat en la cultura occidental, a la que va saber imprimir una empremta inesborrable, i per a estendre-la cal reconéixer les seues l’arbre genealògic dels déus grecs. I ho va fer partint d’un L’evolució venerades deïtats i els cultes que les rodegen. de tota la religió grega va consistir, precisament a ordenar Totes les manifestacions de la cultura clàssica grega, tant les materials com les que podríem cridar espirituals o anímiques, Hesíode, darrere de Caos van existir Gea (Terra) i Eros (Amor), el més bell de tots els déus, potser la força que hauria de adorats déus. L’Antiguitat grecollatina és profundament cohesionar els altres elements per a començar a entreteixir religiosa. Els seus déus apareixen quasi en cada vers, en cada el cosmos, l’orde de l’univers. El poeta ens diu també, que del estàtua, en cada got de ceràmica, en cada racó de les ciutats i els camins. Qualsevol intent d’acostament o d’explicació de de l’estudi dels seus déus, I esta anàlisi, encara que de totes haver-hi un llibre sagrat ni un clero que guiara els passos de la gent per la senda pretesament correcta. traç que distingix d’arrel a la fe grega de la majoria de les religions existents, antigues o modernes.

subterrànies), dos germans ombrius carregats de misteris. viu en l’extrem occident, més enllà de la terra d’Atles, on els encara, va començar a sorgir una primera generació de

religiosa en quelcom directe, personal en un diàleg obert entre el déu i el mortal. de la llum, una divinitat femenina nascuda per a repartir-se Els olímpics primigenis. Els déus grecs van arribar a ser el el temps amb sa mare i procurar, així, descans, Però esta els van crear i, des del primer moment, van ser l’exemple ambdós estan condemnades a no trobar-se més que en el de la primera civilització caracteritzada per la seua atenció, respecte i amor pel ser humà. Els grecs van imaginar déus són més fort que nosaltres, i viuen eternament sense envellir. Però no són més que nosaltres i, a vegades la seua immortalitat és una càrrega. també van jugar un paper important en estos inicis de la cosmogonia grega. els déus grecs es representen expulsant del domicili olímpic Hipno son, i el seu germà Tánato (mort) que, als seus grotescos enemics. comprensiblement, apareix només de randes en els mites. als mortals un comportament imperiosament correcte; no quasi una plàcida prolongació del seu somnolent germà parlava els hòmens a través de les pàgines d’una Bíblia o Hipno. un Alcorà, ni se servixen d’un clero encarregat de vetlar per implacables ni quimeres amb trets impossibles.

36

un pla per a venjar-se, mes tots es van omplir de temor i el seu ànims es van encollir. Llavors el més més jove dels cada un de nosaltres, Átropo ho trama, Cloto comença a quan arribe l’hora de la mort.

pit la més mínima pietat pel seu abominable pare. I així, al

amb el temps la força emergent d’altres déus, més jóvens.

Fills d’un món nou que necessitava altres divinitats.

Gea, la Terra va ser fonamental en esta generació de déus l’enorme i perfecta falç d’or i va agarrar amb força un dels grecs. Hesíodos ens les presenta com l’element primordial de braços de son pare.

món, tal com ho coneixem hui, estava ja formant.

és concebuda per totes les religions mediterrànies com

queien al mar com un tros de carn. Llavors van començar un viatge, bullien a borbollons de la blanca bromera que els rodejava nació una bella donzella que , amb el temps hauria de convertir-se en la més bella de les deesses. El seu nom era Afrodita. més profund que l’inframón Hades. La seua llegenda va deixar d’estar present en les narracions dels aedes i en

fa possible la vida en ella.

Així, doncs, és completament lógic que de la unió d’estos dos elements nasquera la primera generació de déus pròpiament dites, especialment els titans i les titánides, com Crono i rea, que haurien de jugar un paper decisiu en la història titans i titánides, però va deixar en el Tàrtar als ciclops i als de la religió grega. En realitat, l’aparició de Crono suposa la hecatonquires, que prompte donarien regna solta a les instauració en el món dels déus d’una de les característiques desterrava del món a sers monstruosos molt lluny de la de la religió grega pròpiament dita. els va mantindre ocults en el si de sa mare sense deixar-

a la seua germana Rea com a esposa. Però el seu afany reproductor es refrede quan Gea sa mare, li va anunciar ocuparia el seu lloc per sempre.

punt de rebentar, va decidir enfrontar-se amb aquell déu cruel, engendrat per ella mateixa. Plena de determinació, va al Tàrtar, però no el va fer convençut, potser que amb forjar un metall brillant i sòlid amb el que va fabricar una l’ajuda dels seus poderosos tios la profecia es compliria inexorablement. Llavors va decidir, devorar-los un a u, segons

Llavors Zeus es va comportar com ho havia fet son pare; va 37 tancar en el Tártato als Titans amb crono al cap, i va posar Posidó. Però a l’acostar-se el part del més jove, de nom Zeus, de carcellers als tres hecatonquires, l’odi del qual garantia el Rea va demanar ajuda a sa mare, Gea que li va proporcionar fracàs de tot intent de fuga. un abric segur en un lloc done-la remota i salvatge Arcadia. La religió grega va acabar amb el Caos originatiu, Els nous Allí va nàixer el xicotet Zeus, lluny de tot, ; lluny també del va aprestar al cas decisiu, Amb l’ajuda de sa mare va polir va tornar a brillar per damunt dels seus germà, El déu, en amb mirament una roca, la va embolicar entre bolquers i , efecte, va utilitzar la seua promiscuïtat com una verdadera a la cima l’Olimp, llar de les noves divinitats per sempre.

El nombre de déus que la tradició reconeix com olímpics varia

anteriors descendents.

Mare protectora. Mentrestant, el xiquet Zeus creixia en Creta, lluny de tots. I gràcies a l’ajuda de les seues dides, sa mare i l’Olimp. Així, doncs, els déus de l’Olimp són, en primer lloc, la seua iaia, quan el temps va haver complit el cicle, el jove déu estava preparat per a enfrontar-se al seu temut pare. A sense Lluna, darrere dels plaers de l’amor, rea va administrar a Crono una droga purgant que li va fer agitar-se enmig de

que els dos germans i les tres germanes de Zeus tornaren a nàixer. El Jove déu, amb els seus germans alliberats i agraïts, desconeguda, d’indentitat difícil de precisar. Finalment, inici un combat contra el seu aterridor i progenitor. coneguda per la tradició com la titanomaquia, va tindre un celeste de la nova societat que s’estava forjant en la Terra. resultat indecís, Els titans es van fer forts en la muntanya Otris,; els déus, en una altra muntanya que hauria de ser el seu magistralment transmessos en les obres d’Homer, van anara desplaçant tot el femení cap una posició de clara sumusió en relació amb el masculí. Així els mites van explicar, d’un costat, alliberar els ressentits germans de son pare, els ciclops i els la irrumpció dels déus masculí indoeuropeus –Especialment hecatonquires, tancats en el Tártato des de feia llarg temps. Zeus- i, de bou, el desterrament de les divinitats femenines Eus com el verdader sobirà i es van llançar a la lluita.

Els agraïts ciclops van donar el raig i el rellamp; van fer per a Hui, milers d’anys després, la societat patriarcal sorgida en Hades un Elm màgic que ho faria invisible i van modelar per part del mite, en part de la història, seguix plenament vigent. moure’s la terra.

Amb estes armes, els tres germans van inclinar a favor seu amb la intervenció dels seus monstruosos tios, que utilitzant multitud dels seus braços, van llançar una incessant pluja de en ell residiren tots els déus que formaven part de la seua riquíssima mitologia.

38 Però estos no vivien de qualsevol manera, sinó en mansions que es podrien haver trobat, (ja qye no hi ha acord respecte

El de Gigamesh, per exemple, que recorre el màs sencer a la prop de la immortalitat, plasma a la perfecció la per que sentim davant de la mort, i també davant de la vellesa i el pas del temps en general. Però hi ha altres que expliquen coses mes quotidianes, com l’origen de l’eco, el nom d’un lloc o diversos costums rituals.

Per a donar vida a estos sers suprems i sa casa, nombrosíssims pintors retrararon este espai amb els seus mítics habitants, Este fet va provocar que diversos emperadors buscaren en esta metrópoli la recepta de la immortalitat.

gran coneixedor de la mitologia clàssica, desvetla en esta entrevista una interessant visió del bineel meu format per literatura i mite.

és un relat tradicional que referix l’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris en temps

molt primitiva, que en compte d’utilitzar el raonament recorre a l’analogia i la metàfora. Prenguem com a exemple un ser de basat-lo que va sorgir del mar i va créixer tant que el seu cap amenaçava de trencar els fonaments del palau celestial dels déus, Testhub, el senyor de la tempestat, va lluitar contra ell, però els seus rajos, no van aconseguir cap, com tampoc va aconseguir el striptease de la deessa Ishtar al sota de la pandereta. Finalment, va ser l’astut déu Ea principi dels temps havia servit per a separar la terra i el cel, i el gegant és va desplomar sobre el mar. Este relat mostra la riquesa d’interpretacions que admet el mite. passat cosmogénic i remot? I si el que narra va ocórrer? altra forma de descriure el naixement d’una illa volcànica.

un argument que, per breu que seguisca, normalment és dividix en presentació, nuc i desenllaç. Eixe argument

l’estratosfera en una una gran erupció.

transmet de boca en boca i és convertix en tradicional.

mentres que els personatges dels contes sotàs menys grandiosos, mes de caminar per cases, els protagonistes dels mites sotàs déus i herois sobrehumans.

Eixa era una dels seues funcions, sens dubte, però podien

a.C. i està considerada la major erupció de temps històrics.

La columna eruptiva va poder aconseguir una altura de que s’hauria pogut veure a mes de huit-cents quilòmetres,

natural abstacte, sinó d’un fet històric concret. Entre altres interpretacions del mites, m’interessa molt aquella que rastreja ara buscar en el passat l’origen real d’alguns relats

mitològics. En eixe sentit, recomanaria la lectura l’hivern mites amb la possibilitat que la terra haja patit impactes de

39 generacionals, (com el que enfrenta contra són pare Cronos), poder contra elements estranys (la lluita del déu de la tempestat contra el dragó) M’han inspirat bons arguments, o directament

amb erupcions volcàniques del passat.

Els personatges que arriben a mítics solen estar tallats a cisell; de conducta, explicació de costums i incusa diversió, era lògic que és transmeteren de boca en boca a l’abric de la foguera

o talent especial.

d’hivern sinó comptar mites? Jugar amb el mòbil o enviar

a banda altres interpretacions psicològiques, pense, com a escriptor que sóc, que la raó és que els seus arguments sotàs molt rics i creatius, i continuen avivant nostra imaginació. En el meu cas, quan era xiquet un dels meus llibres favorits era un tom infantil titulat Mites i Llegendes, en el que vaig devorar o Teseu.

sagues. També vaig pensar en els personatges de Roger Zelazny, com el Conrad del teu, l’immortal o la saga dels nou prínceps d’Ambre, I,encara que és tracte d’un altre tipus de mites, no pots deixar de pensar en Cthulhu i tota la legió de sers de malson imaginat per Lovecraft, Este autor nordamericà va ser el tipus mes descregut del màs, i no obstant això posseïa un talent increïble per a somiar mites.

protector de la seua pàtria…pel seu atreviment a l’hora de coneixement. Prometeu, un déu que va patir el dónestu tràgic dels herois.

que la vida de passions tan desmesurades com els seus poders, Els seues virtuts i, sobre tots els seus defectes sotàs humans i al

Els escriptors que ens tanquem durant hores, dies anys en la soledat dels nostres Coves per a brindar als lectors nous mites

bondat d’Hefesto o l’humor d’Hermes. En el panteó grec hi ha una galeria de personatges tan àmplia com per a craer deu -

concret que li catapulte a la fama dins del vostre món de l es falles.

lles FaMitiQUES

40

Per Carles-Andreu Fernández Piñero www.distritofallas.com

Des del segle XVIII s’han plantat i cremat milers de falles a València i altres localitats.

De tots estos cadafals, n’hi ha que es recorden especialment en els llibres d’història i en la memòria col·lectiva dels valencians, ja siga per la seua originalitat o qualitat estètica, pel seu

Hera

argument, per haver tingut una interessant historia darrere, o potser per haver sigut polèmiques.

Naturalment, destacable o mítica a una falla és fer una valoració subjectiva, però hi ha casos en què l’argument a favor d’esta opinió és molt general com en els que vorem

41

Plaça del Mercat Central, 1970

L

que hi ha hagut en esta demarcació. El seu lema, La marxa o menys con ara). El seu remat era un timbaler, símbol del valencianes cantaren l’Himne Regional, mentre que la lloc entre les ciutats espanyoles pel seu endarreriment en infrastructures i en la seua societat. La poca natalitat de membre viril que ja no funciona, i un parc de senyals de trànsit simbolitzant l’excés de trànsit són alguns dels temes que apareixien en les escenes. Quant a la part artística El Tribunal de les Aigües (de Ferrandis), Floreal (de Pinazo)

El Foc, 1954

P

festers era un element estrany que potser hui en dia no haguera sorprés tant. Esta falla, plantada en l’actual plaça de l’Ajuntament quan encara no existia la falla municipal,

de bous on la plaça es veia amb una perspectiva diagonal, el meitat la cara de Picasso, i una dona que podia ser la musa de papallona multicolors, i mirant des de dalt un bou mort i ensangonat portat per l’aire per un estrany helicòpter amb urpes d’àguila, cap de gripau i dues banyes, al qual es duen

42 Plaça de Marià Benlliure, 1928

U

na de les falles més recordades, i això que ha plogut molt des que la van plantar, és la plantada a la plaça de Marià Benlliure (també anomenada plaça de la Pilota) el primer premi de la secció especial aquell any. El lema

(segons diu en el seu llibret) de creuar l’Atlàntic en avió.

quasi sense adonar-nos productes i costums de l’estranger durant aquells anys de desenvolupament econòmic, els quals arribaven a substituir en ocasions a allò espanyol. Aquella

pista d’aterratge, i d’altra agafar un parot mascle, donar-

cabina de camió i rodes, amb la idea de fer més critica als nous temps donant a entendre que, mentre el cavall de Troia Quan tinga eixa enorme grandària, agafarà un tramvia de original el movien centenars d’éssers racionals (persones) amb gran esforç, este el va portar al seu lloc un motor (un que li servirà de cabina de passatgers, i es podrà a fer vols entre les potes de l’animal hi havia una escala que permetia accedir a un bar.

E

L

Ricardo Rubert, va ser un important exponent de l’avantguardisme en el van reconstruir l’any següent. Es tractava de monument faller en els anys seixanta, duent a d’altura que volia representar la grandesa terme innovacions com que estava adquirint la festa fallera i que, paradògicament, va caure durant la plantà a de nous materials per a la seua construcció.

La falla tenia per lema per una columna plana amb diversos colors, però la comissió El nou Cavall de Troia i fallera va pensar que podrien plantar l’any següent el mateix es va plantar a la plaça del Caudillo (hui de ressorgir de les cendres. I així va fer-se, podent-se cremar la falla sencera en esta segona ocasió. l’Ajuntament). La seua

un casc daurat, i este sobre un escambell, fent-ho així més 43 fanfarró si és possible. En les seues escenes, la falla criticava ’ha arribat a dir que la falla de la Plaça del Mercat Central la superba del ser humà i els mals que d’ella es derivaven.

Plaça del Mercat Central, 1944

S

menys, ja que és una de les millors creacions del seu artista, Regino Mas, portant-se el primer premi de la secció especial.

A més, d’ella va eixir un ninot indultat. El lema d’aquest cadafal i gros, vestit elegantment, amb un pal de billar en una mà i pujat a un burro, que molts van interpretar com una paròdia al monument eqüestre de que suposava el fet que alguns estraperlistes i industrials Franco que hi havia en la mateixa plaça on es per enriquir-se, mentre que la gent humil, especialment va plantar la falla i que la vida. En concret, el llibret de la falla deia que els deu manaments que va imposar Moisés han acabat caducats amb el temps, substituint-se per la llei de l’embut, o en altres paraules, que les normes són molt permissives per a uns (els rics) i molt rígides per a altres (els pobres).

E

a lema La vanitat, i per a representar este concepte, l’artista

pesar que l’artista va rebre amenaces, no la va llevar.

L

com la falla de La Margot, tenia realment per títol La sicalipsi

entre els que es reconeixien personatges de la burgesia local, que el seu artista faller, Pedro Guillem, demanara protecció a la guàrdia municipal per a poder plantar-la. A més, alguns representats en ella, i van haver de retirar-se alguns ninots. que formava part del jurat dels premis de falles municipals,

estava formada per una estructura de vareta en la qual es van clavar una a una les plomes. L’animal estava posat sobre

44 seu estendard artístic a esta falla al considerar que tenia una bona crítica i sàtira d’un mal social. Fins i tot la pròpia Margot, que realment actuava va anar a visitar-la.

L

a falla infantil guanyadora del primer premi de la secció

quasi la indulten del foc completa. Plantada per la comissió

M

això, el disseny de la falleta va ser d’un altre artista de renom,

Francisco Palope. Aquesta falla va obtenir el primer premi de per molt el cicle de construcció d’una falla, normalment a guanyar el primer premi de la secció especial i el tercer d’enginy i gràcia. Realitzada per l’artista Julio Monterrubio, el seu lema era Esta falla... té molta tela i tractava sobre el món de la moda. En el centre hi havia un enorme maniquí envoltat per altíssimes i primes models posant amb els se una falla va ser vist per molts com un atac a la tradició seus vestits i tres més entrades en carns al seu cap, però també lluint modelets. El monument tenia en conjunt un de la festa. disseny modern, amb línies estilitzades i una gamma de Finalment colors senzilla, el que va donar més valor al primer premi es va decidir de març de un procés llarg i amb alguna que altra complicació, ja que la construcció va detenir-se tenint més de mitja falla realitzada. deu de la nit a les obres de de la comissió, Julio Torras, i amb Juan Armiñana, impulsor del projecte, donant eixida a la situació per poder acabar el metro.

45 Els fallers d’Exposició-Misser Mascó-Arévalo Baca van moment, els ninots encara es vestien amb roba i els seus caps i mans eren de cera). Als fallers els va semblar xicoteta, però calia tenir en compte que este treball de modelatge era pessat i donar-li més alçada els haguera suposat més cost. El amb humor que encara que un tinga molts anys, pot sentir- resultat va ser un monument ple de detalls, encara que d’una se molt jove. En efecte, els artistes Pepe Puche i Guillermo composició molt senzilla, i amb un estil molt realista. La falla Rojas van crear un monument on els avis de la part central tractava de l’escassa evolució dels costums, comparant les del mateix se senten tan joves que porten bolquers, xumet, sonall, biberó i caminador. La vellesa no els deté per a res, central era un dinosaurie com demostra que s’apunten a totes les excursions que els dominat per un home de Cromanyó fent de culturals a biblioteques i museus, tot i que sempre hi ha algun vell verd que prefereix anar de discoteca. Ara bé, cal no una bola del món blana, oblidar que la tercera edat dels costums, i més avall tomba és a prop, així que unes escenes on en la la falla mostrava diversos majoria es comparaven sarcòfags oberts on es situacions prehistòriques podia vore que els morts amb les contemporànies estaven especialment d’una manera divertida.

amb els peus a terra membre viril no ho permetia. cosa especial per homenatjar el seu barri, El Carme, i a un important faller mort durant l’exercici, Pere Borrego Galindo,

L

de l’Avenir va dissenyar les bases d’una falla que van dividir

ser històrica per molts motius. El primer és que va aconseguir que el primer premi de la secció especial arribara per primera vegada al barri de Russafa, i el segon és que va aconseguir el perifalla (part externa, amb fotos i audiovisuals). A més, es va considerar important destacar els contrastos que actualment hi ha al barri del Carme i el seu passat i present, sense dels d’ara) va construir la falla de lema Els temps canvien, i ho oblidar la sàtira. El lema escollit per al projecte va ser Carme,

46 t’estime. El resultat de tot això va ser una falla per a passejar, contemplar de prop les botigues antigues retratades i als seus propietaris, pujar al campanar i, com no, fer una ullada als vídeos.

començat abans del normal. A més, va tenir crítiques des de l’oposició de l’Ajuntament, i algunes persones que veien el monument d’altres pensaven que estava sense acabar.

Per a més desgràcia, diversos ninots de la falla municipal van cremar abans d’hora per culpa d’una traca que va disparar un dels grups d’animació

L

a a les anteriors. El monument trencava amb el concepte típic de falla, ja que entre altres innovacions no tenia l’estructura a piramidal típica i a més realitzava funcions d’escenari per revolució, i no per la seua grandària o preu com la seua a actuacions. Per desgràcia, les novetats introduïdes en la falla van portar nombrosos problemes a l’alcalde i a l’artista més sonada d’una falla innovadora en la tradicionalment conservadora secció especial, i la primera vegada que una falla de la màxima categoria va participar en el concurs de falles innovadores i experimentals de Junta Central Fallera.

L

només siga un espill, consistia en una reproducció de la

la part dreta simulava un incendi amb jocs de llums i fums, i pràcticament des que es va anunciar el projecte, va fer estant a propòsit sense acabar. Este cadafal va donar molts un cop l’any per decidir si una polític era perjudicial per a la polis i expulsar-lo durant deu anys. La falla, aleshores, volia

el muntatge fóra molt lent, retardant la mateix dotze hores i mitja respecte a l’hora prevista (nou del matí del dia malgrat haver-se

tenia les van fabricar diverses associacions d’interés social. llum.

Per a saber més al voltant d’estes falles i vore vídeos i més fotos, es pot consultar

MitES

e d s t a r u J de

F.F.M.M. Per Toni Segovia i Roberto Elías.

P

JCF ens van donar total i absoluta llibertat, ens arafrasejant el típic cartell que van deixar clar des de la primera reunió que les tretze comptaven amb les mateixes possibilitats història està basada íntegrament en la seua lectura, benvolgut lector, podrà pressupost, en ser aquest limitat, i l’altra era que les creure-li-la o pensar que es tracta xiquetes estigueren a casa a una hora prudent en d’una fantasia dels seus autors, encara que ja anticipem que té molt de realitat i poc (o res) d’imaginària. pressions per part de persones pertanyents al món el subtítol del text, un orgull i una responsabilitat, a més de tot un sincerament, abans de començar tot aquest procés, honor per als quals sentim les Falles com una mica estàvem més que convençuts que podia ocórrer. més que la festa gran de la Ciutat, per als quals subscriuen aquest article, és una manera de vida.

Tant Toni com Roberto coneixem bé aquest món, les xiquetes gaudiren, anaren elles mateixes i no se sentiren examinades en cap moment i, a bou passat, podem dir que ho aconseguim. Insistim molt a les tretze que solament una podia ser la com a espectadors, ara volíem viure-la des de dins, triada però que eren totes guanyadores per haver entre bastidors.

L’elecció per part dels Presidents ja era tota una responsabilitat. Havíem sigut triats entre quinze fonamental que l’entorn fóra positiu per a elles, i els candidatures per a seleccionar a la xiqueta que ens deixem ben clar que havien de fer una pinya pel bé un gran honor però també una complicada tasca. El any màgic que segurament no tornaran a viure mai. primer que vam tenir clar, és que havíem d’aïllar-nos Molta gent diu que hem fet història per haver triat segon, és que havíem de triar una xiqueta somrient, propera, amable, educada, fallera però sobretot que recordada sempre pel seu gran cor, el seu somriure i el seu saber estar. fóra açò, una xiqueta.

Molt es comenta que tots els anys es marquen I estem segurs, que si tenen l’oportunitat de

4 7

lles Fi aARTISTES

48

RELACIONS MÍTIQUES

ZEUS

Ni ha relacions, siga del tipus que siga, que duren, como comunment diguem, cinc minuts. Trobar el contrari, relacions llargues si que es una tasca més complicada. Relacions

Per Javier Bea Carrillo

Si parlem de vinculs, falla/artista, la cosa es complica cada vegada més. Si abans, era fàcil, trobar alguna comissió “enamorada” del seu artista, hui en dia no podem dir el mateix.

L’any passat els 49 fallers de

A

’çí a la nostre amic

comissió veïna de la cercana població de Torrent, pregonaven al

…que veinte años no es nada…” i així ens sentim en Cronista amb el nostre artista de la falla gran tots nosaltres.

Enguany plantaran la que fa vint-i-u. Miguel a crescut amb la comissió, han tocat tots els pals, i han demostrat que junts poden fer realitat qualsevol repte que s’els pase pel cap. Miquel Àngel Gascón i Ferran Martínez sempre al seu costat. manté encara Encara recordaran també, el fallers de la nostra comissió, els Canviem de artista, anys daurats del germans , Miquel i Ramón, al anys, amb la falla , amb la qual porten dos anys innovant un nou estil amb molt d’ingeny i gràcia, que segur nosaltres, que es diu promte. Resultats a l’hora de premis a aquest any molts generarà molt fans al artista i comissió. el taller de que, en tornar de la mili, va plantar les seues primeres falles de la qual era faller o Lope i gràcia, i premis de consolació, i anys que no pisarem la grans. En falles com plaça de l’ajuntament no més que per a vore una que altra plantar en grans. Respecte als premis, el seu major assoliment mascletà de falles. és ser en l’actualitat, l’artista amb més primers premis de la història, encara que mai haja plantat especialment Ha plantat en pràcticament totes les seccions, excepte en l’especial adulta.

50

La falla així en

ja mort, l’artista faller amb major quantitat de falles plantades i que romania viu.

Acostant-se als noranta anys d’edat, Areal ostenta diversos

l’esbós al llarg de l’exercici. Quan vaig ser a comunicar-ho a la comissió, el president no estava. El tema es va oblidar i ell es va adonar que la falla estava canviada quan la va veure en

Entre ells, el d’haver plantat

tinga el treball que tinga, sempre tindré una mica de temps

dies bons i els nostres dies dolents. He vist passar a moltes persones. És quasi una generació sencera de fallers la que del Carme i president perpetu de la seua comissió de tota la he vist passar. El monument faller sol fer-se prompte en el vida.

Admirem aquestes relacions, i animen a falles i artistes a disfrutar treballant junts de la festa de les falles, i li queda encara una especialment dels monuments. dotzena d’anys en Que servisca esta simbiosi, aquest coneixiement mutu per a a establir una nova disfrutar, encara més, del procés de creació de les falles. marca de longevitat.

51

Les Falles, un patrimoni en comú

1

2

3

4

5 6

7 8

9

Candidates a patrimoni de la humanitat #FallesUNESCO — 1: Pirotècnia 2: Música 3: Arts plàstiques 4: Diversió 5: Sabers tradicionals 6: Artistes fallers 7: Artesanies 8: Esforç col·lectiu 9: Creativitat 10: Literatura festiva 11: Indumentària

11

fallesunesco #

10

52

rtell CaFALLES

de

LA IMAGTE DE LA FESTA

Per Josep Lluis Marín, Premsa, Miquel Àngel Gascón

Proposta, reacció, resultat....?¿

Ara bé, tan important com aconseguir que el cartell 53 anunciador de les Falles destaque per la seua qualitat és a uns dies hem conegut quin és el cartell anunciador de garantir una difusió adequada per a impulsar la promoció les que ha guanyat el concurs convocat per possibilitat que l’autor del cartell fóra algun dels creadors Més enllà del resultat concret i plàstics valencians de major renom, que posarien així el seu sense entrar a avaluar la qualitat de la proposta guanyadora talent, el seu prestigi i la seua popularitat al servici de la festa de les Falles. Imaginem-nos un cartell de Falles dissenyat

F

complix les funcions de promoció i difusió de les Falles. És cert que, any rere any, l’Ajuntament s’ufana a destacar

que resultaria en si mateix una obra icònica.

i, alhora, amagar el nivell desigual que des de fa temps de ser representatiu de les Falles, però, sense negar esta caracteritza esta convocatòria. Però estes xifres no responen obvietat, podríem afegir-hi que el cartell també ha de ser l’obra creativa d’un artista a través de la qual expressa la seua no de belles arts o de disseny, sinó de secundària, cosa que, pròpia visió de la festa. a més, llasta la qualitat del conjunt. En qualsevol cas, la xifra En tot cas, independentment de la fórmula per a triar el d’originals no pot ocultar que el sistema actual resulta poc cartell (concurs obert, selecció a partir de treballs anteriors o adjudicació directa), cal que la imatge de difusió de les mostren poc interés a participar-hi.

Falles vaja més enllà del cartell imprés. Per això, el disseny del cartell de les Falles hauria d’englobar-se en el marc més ampli d’una campanya de promoció de la festa que tinga de l’ambició i qualitat que han fet de la cartellística una en compte no només els mitjans tradicionals, sinó també la senya d’identitat dels creadors valencians. En el cas d’un esdeveniment com les Falles, festa que aspira a ser declarada patrimoni de la humanitat, és encara més necessari establir una fórmula de selecció que garantisca l’originalitat i creativitat de les propostes que es presenten. a imatge de les serà realitzada per un Per a això, cal aconseguir que la convocatòria siga professional

L

dels professionals i la qualitat dels treballs presentats. Amb este objectiu, s’ha de comptar amb la participació de les

d’aquestes característiques és fonamental per a donar El regidor

arribar a l’Ajuntament la seua proposta (que, en lloc d’un concurs com l’actual, proposa una selecció basada en els treballs previs dels candidats, el seu currículum i la seua iniciativa compta amb el suport unànime del sector, per la carta de motivació), una proposta que ha rebut l’habitual qual cosa la roda de premsa ha comptat amb la participació de silenci del regidor de Festes, immobilista davant qualsevol Rafa Armero, representant de de plantejament de canvi o millora de la festa.

54 Pernía, president de l’Associació d’empreses de Comunicació

dóna més garanties de professionalitat al cartell i als altres

sinó per a presentar de forma conjunta tota la imatge de la després la resta d’elements

les mascletades’…) presentaven imatges diferents i eren seu agraïment a l’Equip de Govern per l’impuls a aquest nou de comunicació de la festa de les Falles, permet estalviar seus esbossos ja realitzats. I així mateix, la dotació del treball esforços als professionals i a les empreses, i professionalitza *Fuset ha conclòs subratllant la importància que a partir ha explicat- i que açò afectava a la qualitat de les obres d’ara s’atorgarà també en aquest àmbit a la comunicació i la imatge en les xarxes socials, i ha agraït el suport i les idees el valor històric del cartell de Falles Tal com ha explicat el aportades des del sector en la redacció de les bases de la convocatòria, i especialment, el consens en la formulació del cartell de Falles, que ha sigut tradicionalment un senyal del mes de novembre. està oberta i es pot presentar qualsevol professional. Per a açò, els interessats hauran de remetre una ‘carta de motivació’ a l’adreça electrònica culturafestiva@valencia.es, en representació en la qual expressen la seua voluntat i la seua capacitat per Cultura Festiva, a fer aquest treball, i la seua motivació a l’hora de participar.

La proposta inclourà un dossier del treball professional de Miguel Ángel Giner, president de l’Associació Professional president de l’autor aspirant o empresa aspirant, que incorpore els treballs l’Associació d’empreses de Comunicació Publicitària de la secretari

E

Fuset, i representants de la i de professionals han participat en la convocatòria de la Regidoria cadascuna de les tres entitats professionals del sector, de Cultura Festiva per a triar l’encarregat de realitzar el cartell triaran l’autor o estudi que s’encarregarà de la imatge de les hi havia un gran nombre de professionals valencians, com per exemple major consens dels professionals, optimitza els recursos, i però també procedents altres llocs, com per exemple el

55

País Basc o Madrid, així com de països com per exemple

de la Regidoria de Cultura Festiva és atraure els millors dels fallers, cap a alguns dels elements conformadors de internacional en un any que les Falles cerquen ser declarades valor a les Falles com per a convertir-se en Patrimoni de la A més, Fuset ha afegit que Humanitat. les fotos que acompanyen a aquest article- contenen una i cultural del cartelisme valencià, una senya d’identitat Cal recordar que, com a novetat, enguany la selecció del creador encarregat de realitzar el cartell de Falles s’ha fet amb el sistema de crida a la ciutat i als fallers al llarg de tot l’any, la qual cosa les fa reconegudes per la La presentació de la imatge ha alçat una gran expectativa entre la comunitat fallera, d’empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat Falles necessiten alguna cosa mes que un cartell de falles. És un projecte ambiciós amb una imatge que ho abastarà , assegura Fuset de les durant la presentació. La tradició com a punt de partida de novembre. conceptual per als elements que originen cada cartell El

N

teaser mupis’ de la ciutat. El dissenyador valencià

si part del concepte tradicional de l’estoreta velleta per a la gran festa dels Falles. Històricament, s’atribueix l’origen de la festa al fet que, a l’inici de la primavera, els fusters netejaven tallers i treien restes de fusta al carrer on eren cremats. Amb ha el temps, els veïns del propi barri s’unien per a cremar estris

Aqueixa és la història de l’estoreta velleta i ha servit de motiu populars en les seues diferents necessitats de comunicació.

La candidatura de les mateixes per a ser declarades enguany en l’estudi, d’altres tallers, del rastre... La idea era localitzar objectes vells a partir dels quals construir la imatge. El ha sigut per a idear el treball, segons el seu autor.

Per açò, ha explicat al costat del Regidor de Cultura Festiva no solament s’ha dissenyat per a l’anunci de les festes, com festa a nivell intern i extern i per a posar en valor els seus

C

canvià de mans, la càrrega ideològica impregna les opinions valencià, el que major nombre de reconeixements va al voltant de les decissions preses en el tema de les falles.

56 Pareix una consigna clara. Les falles seran lo que vullguen cartell de falles, o la campanya d’image de les falles enguany, els fallers pero sempre que pensen com el partit diu que cal va drigida a tots, als dissenyadors i als no dissenyadors, i per pensar. I això ha tornat a passar quan s’ha presentat l’image tant, al contrari de lo que els dissenyadors pensen, l’opinió de més validea és la dels no dissenyadors, que són els s’endenya més l’ambient. L’actuació partidista està creant un que han d’interactuar en eixos cartells o eixa campanya. problema que només els fallers podem desactivar. I caldria que ho desactivàrem per a fruir de les falles com la festa dita campanya.

Per contra, ser faller no et fa ser un sabut en tots els camps del coneiximent humà. Els fallers som persones, no no podem sentar càtedra de tot, com puga ser en este cas de disseny, quan realment no tenim ni idea. Per molt que La modernitat no es deuria valorar en termens de bondat o parega, l’image presentada no la pot dissenyar qualsevol, cal maldat, sino en el valor afegit que puga aportar en quant a la uns estudis i una capacitat creativa que la majoria no tenim. progressió de la societat, en este cas, de les falles. Al mateix Pero sí podem dir quines sensacions nos transmitixen. termens contradictoris. Per això no entenc els maximalismes els dissenyadors, com els que no ho som. de perque de manera implícita estan negant que les aportacions anteriors també El principal perill que veig de tot este rebombori, astralejos entenc la facció que nega la modernitat com a antítesis de i canyarets en els que les diferents faccions nos volen fer la tradició. Les tradicions també evolucionen, i les falles són una bona mostra. Evolucionar no és matar la tradició, és adaptar-la, com tampoc cal evolucionar matant la tradició perque perdriem els arrels, i per tant, no tindria sentit En el diàlec entre tradició i modernitat està el punt de trobada. En l’oposició d’uns contra atres, només arribarem a són un club tancat d’una determinada activitat, al contrari, l’estancament de la festa. caben pràcticament totes. I també, especialment, totes

En defensa de la nova image s’està usant un argument, tant volem. novament maximaliste, pel que si no eres dissenyador Els fallers no som polítics. Els fallers no som sectaris. Els no pots opinar dels cartells. Este extrem sona a posar-se fallers som fallers. I en això està tot dit. l’esparadrap abans de la ferida. Efectivament, una persona sense coneiximents de disseny no deuria opinar dels dissenyadora no pot opinar de lo que li pareix l’image de les falles si realment eixa campanya va dirigida ad ell o ad ella? El

#fallesunesco

Les

ses DeeMITOLOGIQUES

AL MÓN DE LES FALLES

A

bans de la creació de la dona, el femení, ja

mitologies del món tenen deesses, normalment femení, com per exemple la maternitat, la protecció, la bondat o la fertilitat.

Els mites grecs expliquen els orígens del món i detallen les vides i aventures dels deus, herois i altres criatures mitològiques que es recullen a un gran nombre de relates i en restes arqueològics.

Els mites contenen elements simbòlics que el poble s’encarrega de guardar a la seua memòria. Les institucions acudeixen al mite per tal de donar major credibilitat a allò que els interessa que la gent crega. En la societat grega, el mite es converteix en un instrument d’educació i adoctrinament.

El món dels deus, entre els grecs i els romans, era molt sovint, un

Per Ana José Segura Hervás

Les dones no acostumaven a eixir de casa, els homens eren els encarregats de les compres i de tots els assumptes familiars, les dones havien de cuinar, netejar i teixir la roba de tota la seua família, estaven sotmeses al control de l’home, no tenien drets, sols dirigien la casa i controlaven els diners de la família, la dona era l’encarregada de portar la casa, mentre que l’home eixia a fer la milícia o es dedicava a altres menesters com cultivar la ment o el cos. La dona de la antiguitat feia totes les tasques basada en la esclavitud, per aquesta raó hi havia gran quantitat d’esclaves femenines disponibles per cuinar, netejar i portar l’aigua de la font, tan sols als llars més pobres l’esposa realitzava tota la tasca ella mateixa. Passaven molt de temps al jardí de la casa, fen tasques de jardineria o cuinant, per aquesta raó i per tal de protegir-se del sol, sempre anaven cobertes ja que l’ideal de bellesa femenina en la antiguitat clàssica havia de ser una dona de El paper de la dona, ha anat canviant al llarg dels

masculins del Olimpo, amb quins compartia el poder, el control i el dret igualitari d’aspirar a conquestes amoroses i materials.

Amb el pas del temps, la nostra societat, es va representativa del poder polític, econòmic i utilitari, la dona apareix en una posició de desavantatge, insòlita e injusta, la dona ha de ser amant, esposa i mare, però de forma anònima e invisible.

per ser una societat patriarcal, que probablement dones, ja al món antic.

Aristófanes, Lisistrata, un exemple d’utopia còmica,

57

58 del món al revés. Ara front als homens, les dones, més Però a l’actualitat, la dona, quasi ha tornat a ser una deessa grega o romana, s’ha transformat en una barreja establir la pau. Les dones atenienses cansades de la guerra d’eixes deesses que el controlaven tot i podien fer de tot, contra els lacedonis, decideixen obtindre la pau d’una forma singular, abstenint-se de mantindre relacions sexuals amb de crear, ansiosa de pendre les armes i lluitar al costat de els marits i de fer les seues obligacions familiars com a mares l’home, per tal de defendre els seus interessos i aquelles i responsables del llar. La protagonista proposa establir la del món grec i llatí que es dedicaven a les seues tasques i pau per mitjà d’acords raonables establerts per part dels dos duien endavant els seus llars i que feia falta al home. Estes contendents. dones conformen la societat actual en la vivim, són dones que són capaces de dur endavant la seua casa, els seus teixir vestits i tot allò referit a l’administració de la casa, ara a l’home a la seua vida al paradís i que junts conformen els totalment abandonada.

Aquesta obra, recull també el catàleg de deus, herois i diferents valors de les societats actuals.

Encara que, els extrems diuen que no són, el millor, aquesta noms mítics. dona sorgida d’aquesta barreja esdevé en una dona elles decideixen el transcòrrer del esdeveniments, elles independent, es capaç de dur endavant totes aquestes projectes de vida i és capaç de fer-los soles, sense l’ajuda tomar l’Acrópolis per part de les ancianes. Açò podria donar la sensació d’un proto-feminisme en Aristófanes, presenta capacitats per poder fer-ho. Amb el control reproductiu que a les dones com les que s’encarreguen de l’assumpte; l’educació sexual ha adquirit, amb la seua entrada a totes les professions existents i amb l’aparició del divorç, la dona ha de caos polític i social ocasionat per la guerra, la presa de poder per part de Aquestes dues maneres d’entendre el paper de la dona a la societat i com ha anat canviant al llarg del tems, té una r i d i c u l i t z a c i ó clara visió al món de les falles, des de diferents punts de i degradació vista, per una banda la dona ha segut tractada de forma molt dels homens, una dona executiva amb la seua pròpia empresa dirigint als sabut fer bé el seu treballadors, com a esposa renegona que no fa res més que treball, governar. malpendre al marit, com a una mare dolça que cura dels

Per altra banda , al mon de les falles el paper de la dona està canviant, ja no sols és dona fallera que s’engalana amb pintes i arracades, que es deixa mimar per la comissió i es musa representant, la dona al món faller està adquirint des de fa alguns anys al darrer grans responsabilitats dintre de la comissió, ja hi ha dones secretaries, casaleres, administratives

59

Els artistes fallers, prenen nota de les deesses de l’antiguitat i els agrada vore-les als seus monuments i podem trobar de totes al carrer els dies de falles, transformades en muses amb bona crítica que contrarresten amb l’actualitat. Les blanques, tan reconegudes del món grec i romà, també representades amb les diferents materials artístics, bronze, la gent de carrer no està acostumada a diferenciar el diferents monuments de la mateixa manera que podem trobar-los als diferents museus, llocs o llibres d’història.

associada a un element simbòlic que explica el seu mite.

Per exemple la diosa Atenea, de la guerra, la civilització, la saviesa, de la justícia i de l’habilitat, apareix sempre representada amb una llança i amb una corona al cap.

Altra deessa molt representada és Artemis, deessa de la caça i protectora dels animals i de la natura que sempre apareix representada envoltada d’animals.

Aquesta idea de la dona mitològica que els artistes fallers els agrada tant representar, es pot entendre com es produeix per part de l’espectador el reconeixement del mite, de la deessa i com es transforma de tal manera per aplicar-lo a situacions actuals. es caracteritza per una rica font temàtica, que d’una manera directa o amb els diferents símbols o caràcters associats als diferents personatges, permet desenvolupar el discurs crític de la falla.

griega y romana, Alessandra Bartolotti., Lisastrata, Aristófanes.

AFRODITA

lles FaGREGUES

60

ART I MITOLOGÍA

L

Per José Tena Tejado

fotos cedides per Manolo Sanchís, (Cendra, SUC DE FALLES)

la mitologia disposa d’un gran ventall temàtic gràcies a la

es Falles són una representació artística de gran envergadura, on tradició i cultura es donen la mà any rere personatges, freqüentment relacionats o bé amb un poder o bé amb una moralitat; són històries que coneixem tots, que any per a exposar, mitjançant els monuments, la seua visió han calat profund dins de la cultura general i que estudiem crítica i sàtira sobre l’actualitat i el moment que vivim. Aquest fet cobra enguany més importància si cap per la candidatura a ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la on desitja expressar la seua particular visió del món (i en el cas de les falles, sempre amb un toc àcid), i d’altra banda, (composició, color, risc, monumentalitat, acabat).

L’art i les seues expressions sempre van lligades al període social i cultural (l’art és en si part del concepte de cultura) que s’estiga vivint, i aquest fet provoca directament que es veja una progressiva transformació de les seues formes, normes, conceptes i materials; per posar un exemple, fa diversos segles, la pintura quasi sempre es basava en la la falles els ocorre el mateix, van evolucionant en proporcions, amb el visitant.

exemple el raig de Zeus. través dels mites intentaven inculcar allò que volien que la gent creguera, o el que és el mateix, a través d’un element inventat, difonien un missatge real, el qual era acceptat pel poble sense major complicació d’enteniment. Eliminant el com ell, per ventura Per tot l’anteriorment citat, han sigut moltes les aparicions xicotet assaig per a repassar els monuments fallers més destacats que s’han basat en aquests personatges. apareix representada en objectes de

malgrat que anteriorment es transmetien a través de poemes difosos grecorromana, els seus mites i llegendes gregues, la mitologia, eixa part de la religió grega que intentava explicar, mitjançant de veu (com a curiositat, indicar que la poesia, justament en

eren considerats art). En el cas faller, conservem la memòria (si escau) i a més, també poemes, les pròpies explicacions de la falla, plasmades en els llibrets.

L’autor de mites grecs més conegut és Homer, autor de la i Afrodita, amb la deessa de l’amor i de la bellesa seduint 61 Ilíada i l’Odissea, dues històries seguides que es resumeixen, de manera breu, en l’inici i desenvolupament de la Guerra de Troia, i en el viatge de tornada a casa d’un dels seus l’arribada del cavall a la Plaça de l’Ajuntament, es va poder contemplar el bust d’Atenea en tota la seua esplendor, sota intrusió, quasi d’amagat, dels mercats estrangers enfront de per a enriquir-se, com a símil a la intrusió dels guerrers grecs en la ciutat troyana. El cavall més actual, no obstant açò, era més general, el món la societat en la qual vivim, amb diversos personatges grecs encara que, en alguns casos, no relacionats directament amb Troia.

Per a arribar a la Guerra de Troia, primer s’ha de comentar la gran disputa que van tenir tres grans deesses com van estaven pintades d’uns colors que molts van considerar els ser Afrodita, Hera i Atenea per la poma d’or, on es llegia la Atenea a tingut més aparicions falleres, com en la part més deessa podia deixar passar tal ambrosia per Amb els déus hem topat, una falla presidida com a element central per Zeus. al seu ego.

El poderós Zeus, pare dels déus i dels homes, governant de l’Olimp, és el clar símbol d’autoritat i poder, força i per a arribar a fer una crítica divertida i domini, supremacia. I és tal el seu poder que aquest són tres deesses les que es barallen per la poma d’or, sinó passat exercici hem pogut tres falleres per la banda de Fallera Major. veure-li fora de la Comunitat Malgrat que la guanyadora de de la colossal disputa va ser Afrodita (que ja va de Manolo Martín en La Falla del Bufó

62 Taca Real (Jaén), mentre que, en una grandària menor, però també en el centre, apareixia en el monument infantil de

o en la comissió

en el propi Olimp envoltat de la resta de déus mitològic, en el món de les falles encara o Atenea. més conegut pel seu de les pròpies cendres, el despertar després Altres casos de l’utilització de l’Olimp en Falles són la s’ha vist plantat. Es tractava d’utilitzar la anamorfosis, un efecte òptic, mitjançant el qual, en imprimir

Martínez (L’Olimp de les deesses).

En la imatge de l’obra d’Estela, es pot contemplar un signe grec molt utilitzat (sinó s’aconseguia l’efecte que el que més, encara que el recompte seria pou ple de foc. Quasi impossible), la qual no és un déu en si però ha representat el que l’espectador, davant de la falla, no solament vera una company en la batalla amplitud del monument considerable, sinó que també i l’esperit de superació tinguera la sensació de profunditat. i d’arribar el més alt Però aquest au anteriorment ja havia desplegat les seues ales en les Falles. Els déus i herois de la mitologia sempre és el cavall alat de Zeus, nascut del doll de sang per a explicar el no- humà, la superioritat davant l’home, que va brollar després de tallar-li Perseo el cap l’inassolible. Justament el terme majestuosidad és sinònim a Medusa.

63

dos Colossos de Rodas.

més d’altura que l’actual Estàtua de la Llibertat.

els salaris dels futbolistes o toreros. Regino Más va tindre una

basada en la mitologia grega on es parlava de la lluita diària de les famílies per seguir tenint un plat de menjar diari.

En moltes ocasions,

el món en general i el món faller en particular (en només

Exemples existeixen moltíssims, ser la gosadia de l’home, en aquest cas del taller de l’artista des de més antics, com la guanyadora del primer premi de el cos d’Helis es va enfonsar per les ratxes de vent, quedant totalment destrossat. Aquell any es va acabar la plantá amb

més actuals com la impressionant Àrtemis que cavalcava el

del degollat déu sobre una columna pintada. A l’any següent el taller va voler reivindicar la seua obra i va aconseguir Baenas, com a representació de la protecció de la natura amb l’espectacularitat aconseguida. L’anteriorment citat símbol que podem ressorgir de tot desastre en falles.

A part d’Helis, molts altres déus han sigut esculpits en monuments fallers. Cal destacar el Mercuri (o Hermes en la literatura grega), déu missatger i pare del mercat, que va primer premi després de posar, amb la seua crítica, en dubte

64

dels homes per a donar forma als seus monuments, sinó dones, per a la falla Ángel de l’Alcázar-José Mestre l’any atenesa que va revelar a la resta de dones en una vaga sexual mitologia i de les falles s’analitza d’una forma més extensa llistat de divinitats i

història coneguda de la mitologia que estiga protagonitzada per humans, i a més plasmades en les falles. Acabem el

comunament conegut com Bacus), senyor de l’agricultura i del teatre (i considerat l’Alliberador per alliberar l’ànima a amb unes ales de cera, va voler escapar de l’illa on estava

Com a nota, apuntar que de nou un fabulós remat grecorromana en les Falles, Festum Bacchus de Manuel sorgeix el dubte de si existeix Algarra per a la comissió el mateix grau de tolerància d’Almirall Cadarso – Conde i acceptació d’un altre tipus d’Altea. de religions en els nostres monuments.

Tots coneixem els successos va ser criticada abans de la cremà per tindre diverses deïtats un acte sacríleg. debatre el grau de tolerància que es té des de diverses religions i cultures a un monument que, des del principi naix crítica constructiva mitjançant la sàtira i l’humor, mai d’una manera feridora i irrespectuosa.

– Berni i Català, Antonio Botxí, no solament és enguany el primer en el qual es basa en els mites dels déus i les llegendes han cremat innombrables ninots de monges, frares, cures

65

i altres càrrecs de la religió catòlica, en aquell mateix any l’anteriorment alcadesa, Rita Barberá.

Ens podem imaginar la revolta ocasionada per la crema censura en les Falles quan es toquen certes religions que no estan extintes com la grega antiga? És la religió un tema obert en Falles?

Pensem simplement que al llarg de la història, la religió ha tingut un poder màxim en tot tipus d’àmbits (social, cultural, poder no deuria ser censurable a la crítica, siga el que siga, d’una falla. I més quan, en contra de la grega, altres religions nostra societat.

DIONISIO

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85

86

87