Llibret Falla La Berni 2015 by Falla La Berni

BENVINGUTS

SALUDA delPRESIDENT M

oltes persones, que hui esteu llegint aquesta pàgina, us podreu imaginar l’orgull que em suposa dirigir-me a vosaltres com a President de La Berni. He de dir que escric aquestes paraules amb la sinceritat de qui es confessa un apassionat de les Falles, en general, i de la Falla La Berni en particular.

de la meua Directiva, que m’han recolzat durant tot aquest any. També, com no, a totes les persones que heu format part de cadascuna de les delegacions i haveu treballat desinteressadament per i para la falla. De tot cor, Gràcies.

Primer de tot, i sent responsable al càrrec que ocupe, vos emplace a tota la comissió perquè deixem els problemes i els ressentiments aparcats i ens mostrem units i unides davant la barriada com la Falla que sempre hem sigut, una falla humil que unix tots els seus esforços per ser reconeguda a tot el món faller. Agrair el sacrifici humà i econòmic que heu demostrat tindre en convertir el ser faller i fallera en article de primera necessitat dels vostres cors tot i la tempestiva situació econòmica en la qual, per desgràcia, seguim immersos i immerses.

D’igual forma, estenc de manera senzilla, sincera i emotiva el meu agraïment personal a la meua parella, per convertir-se en pilar imprescindible per al desenvolupament de les meues funcions presidencials.

Faig extensible aquest saluda als veïns i veïnes del barri de Torrefiel, als quals convide a eixir de casa per compartir amb nosaltres les nombroses activitats obertes a tot el públic. Des de la participació, el respecte, el sentit cívic i la convivència fallera i veïnal viurem amb Conscient, com bé dic, dels temps econòmics que vivim, els meus plena intensitat aquestes dates màgiques en què desbordarem al més sincers mostres de reconeixement als Fallers d’Honor, Abonats i barri de llum, música i art. Col·laboradors que amb les contribucions aporteu el vostre “granito Finalment, m’agradaria expressar unes últimes paraules per als de arena” per al desenvolupament de les innumerables activitats nostres màxims representants de les Falles 2015. Desi, de nou, que es porten endavant durant tot l’exercici. tinc el gust de compartir el somni de representar a La Berni amb Voldria, també, emprar aquestes línies per destacar l’enorme figura tu, amb la teua impulsivitat i espontaneïtat passarem unes falles de Joaquim Marzal Giner, conegut col·loquialment com “Ximo”, increïbles. Andrea i Iván, màxims representants dels infantils de La tristament difunt el mes de juny. El record de la seua immensa Berni, continuar demostrant el que fins ara us ha fet destacar; la dedicació a La Berni, i en especial als seus infantils, quedaran per innocència, simpatia i formalitat que despreneu vos convertís en sempre gravat amb lletres d’or en la història de la nostra falla. dignes representants. Espere estar a l’altura dels tres i ser un bon Arribats a aquest punt, em venen a la ment paraules de gratitud a protagonista del vostre somni fet realitat. aquest equip de persones als que en el seu dia vaig proposar formar part d’aquest projecte. Em referisc, sens dubte, a tots els membres Visca València, Visca Les Falles i Visca La Berni 2

2015 Kike Fuster i Sรกnchez

la berni

Junta DIRECTIVA President Vicepresident 1º Vicepresident 2º Vicepresident 3º Secretària Comptador Tresorera Delegada de Loteria Vicedelegada de Loteria Cobradora d’Abonats Delegat Honorífic d’Infantils Delegada d’Infantils Delegat de Festejos Delegada de Cultura i Protocol Delegada de Presentació Delegat d’ Assumptes Jurídics Delegada de Premis Berni Delegada de Medis de Comunicació Delegada d’ Agrupació Delegat de Publicitat i RRPP Delegada de Casal Delegat de Medis Audiovisuals Coordinadora Comissió Redactora RGI

Kike Fuster Sánchez Adrián Salvador Andreu Joaquín Checa Valero Javier Bea Carrillo Mª José Mosser Úbeda Marco De Luca Mateu Mª Carmen Navarro Casas Amparo Fabra Daniel Susana Gil Martínez Pepita Machancoses Vazquez Joaquín Marzal Giner Raquel Ramiro Pizarroso Alejandro Belda Luna Julia Ochando Capapé Laura Bargues Balanzá Luis Perez Prieto Cristina Cuñat Montañés Ruth López Molina Lorena Giménez Martí José Muñoz Arcos Rosario Sánchez León Ricardo Belda Úbeda Blanca Navarro Jiménez 4

2015

deSobte la

directiva 5

Comissió MASCULINA José Salvador Adelantado Torres Carlos Enrique Alapont Sanz Julián Álvarez Nager Julián Amo Rodríguez Sergio Aparicio Millán Salvador Azorin Poblet Raúl Belda Luna Emilio Bernáldez Ramos José Borredá Palau Faustino Bru Benavent Francisco Bru de la Orden Francisco Calero Pedregosa José Vicente Calvet Díaz José Vicente Capilla Villarroya Héctor Carrasco Moyano Carlos Javier Carretero Martínez Juan Ramón Casilda Giménez Jorge Castaño Martín-Pozuelo Javier Cejudo León César Celda López Reyes Checa Carretero Victor Manuel Climent Villanueva Manuel Comesaña Folgar Oscar De Luca Mateu Ricardo Doménech del Ramo Sergio Estellés Royo José Enrique Estellés Royo Antonio Fernández Martínez Alberto Ferreres Agulleiro Enrique Fuster Lletí Enrique Fuster Millet Baltasar Gámez Yera Cristian García Belmonte Daniel García Belmonte

Ricardo García Centelles José Vicente García García José Vicente García Yubero Enrique Gaspar Aparisi Alberto Gaspar Villalba Manuel Gil Álvaro Julio Gil Barberá Manuel Gil Climent Ricardo Gil Climent Julio Gil Máñez José Emilio Giménez Catalá Jesús Gómez Sánchez Jesús González Fernández José Miguel González García Jaime Ibañez Gil Juan Izquierdo Erena Antonio Jiménez Consuegra Carlos Laosa Luque Eduardo Llistó San Godofredo Francisco Llop Serrano Ricardo López Fernández Fernando López Mir Víctor López Molina Francisco López Moya Vicente Machancoses Gimeno Rafael Machancoses Plà Vicente Machancoses Vázquez Rafael Machancoses Vázquez Alberto Macián Álvarez Alberto Macián Campos Guillermo Macián Campos Vicente Macián Faubel José Martínez Alvaro Juan José Martínez Belmar

Hector Martínez Cortés José Enrique Martínez Cortés Ramiro Martínez Martínez José Rafael Mascarós Higón Vicente Medina Bernat Carlos Mendez Andreu Javier Merino Luján David Monterde Igual Miguel Morera Server Carlos Morrió Martínez Luis Mota Ferrer Juan José Navas Marco Isidro Navío García Carlos Navío Tabasco Nicanor Novalvos Navarro Diego Olaya Martín Carlos Olaya Pérez Francisco Oliva López Francisco Oliva Monzó Fco. de Borja Ortiz de la Orden Manuel Ortiz Rodríguez Juan Manuel Palmer Veiga Mario Alberto Palomo Martínez Pablo Palomo Martínez Carlos Palomo Miralles Eugenio Palomo Vilalta Federico Pardo Lucas Luís Pardo Romero Vicente Pau Montesinos Pedro Peñarrubia González Enrique Vicente Pertusa Cortés Enrique Pertusa Sáiz Jorge Pertusa Inserte José Pertusa Sáez 7

Vicente Pertusa Sáez Leonardo Antonio Piccin Agustín Pomar Arranz Carlos Pomar Franch Guillermo José Ponce García Carlos Alberto Ponce García Juan José Ponce Hernández Nicolás Ramos Serna Pedro Rocha Barrera Antonio Rodríguez Pons Carmelo Rubio Galán Fernando Rufián Bataller José Víctor Rufián Borredá José Rufián Carballo Alejandro Salvador Andreu Andrés Salvador Granero José Mª Sánchez Fernández Ángel Pedro Sarrión Santafé Ángel Serrano Sebastián Roberto Soria Collado Mario Tardío Royo Mario Tardío Vaquero David Tárraga Pérez Pedro Tarraga Roche Fernando Tornero López Luís Alberto Torres Villodre Alejandro Torres Zahinos Pedro Javier Valera Gómez Vicente Vicent Pradillas José Vicent Rodríguez Juan Manuel Vicent Rodríguez Vicente Vicent Rodríguez Fco. José Villanueva Machancoses

POESIA a la FALLERA MAJOR

Desi Atresores en el teu interior una melodia especial una harmonia musical que ompli de goig el teu cor Un ensomi desijat des de que eres menuda una esperança volguda des d’un temps ya passat Ara eixa partitura composta en fonda ilusió escriu notes d’emoció fins que deslliura textura Este anhel captivador es fa cadenciosa realitat puix la falla t’ha nomenat com a Fallera Major Miquel.Ángel Gascón 8

SALUDA dela FALLERA MAJOR

areix que va ser ahir quan vaig ser anomenada Fallera Major per a representar a la meua falla, la Berni. Per fi es complia eixe son que tant espera una fallera. Vaig tindre l’oportunitat de representar-vos com a Fallera Major Infantil en el 2003, però enguany és diferent i molt especial. Després d’uns mesos plens d’actes sense parar, i de disfrutar-los al màxim, per fi arriba el moment de la nostra esperada Setmana Fallera. Setmana plena de llum, música, pólvora, flor, alegria i sentiment, per la nostra festa, les falles. Festa que portem dins i que compartim tots nosaltres, festa que any rere any i amb l’esforç i treball de tota la comissió i gràcies a la

Desirée Pertusa i Cortés seua col·laboració, fem que la BERNI siga una de les millors falles i podem sentir-nos orgullosos d’ella. Per això, vull animar-vos i invitar-vos, que igual que Andrea, Iván, Kike i jo, estem disfrutant des del minut un d’este regnat; veïns, amics i fallers, ho feu també junt amb tots nosaltres. Només em queda dir, que tota esta felicitat i ganes de viure la nostra festa fallera com a màxima representant d’ella, no seria el mateix sense la meua família, els meus amics i la meua falla. Moltes gràcies. Visca València, Visquen els falles, Visca la Berni

FALLERA MAJOR

Desirée Pertusa i Cortés

la berni

2015

Recompenses MAJORS , B unyol d or amb fulles de llorer i brillants Auxi Borredá Monrabal José Rufián Carballo Mario Tardío Vaquero

, B unyol d or amb fulles de llorer

Elena Sánchez Taboada Laura Dols Albalat Susana Gil Martínez Beatriz Giménez Martí Amparo Gimeno Sanz Esperanza Hernández Martínez José María Sánchez Fernández

, B unyol d or Sara Carrasco Moyano Carmen Delgado Roca Criseida Martínez Marco Nereida Martínez Marco Blanca Navarro Jiménez Javier Merino Luján Fernando Rufián Bataller Antonia Fernández Martínez Eva Ochando Capapé Desirée Pertusa Cortés Raquel Ramiro Pizarroso Alejandro Belda Luna Kike Fuster Sánchez Vicente Pertusa Sáez Pedro Rocha Barrera Adrián Salvador Andreu Laura Bargués Balanzá

Bunyol d,ARGENT Remedios Moragón Moragón Natalia Salvador Andreu Concepción Sinisterra Torres Mª Ángeles Sanz Pavía Jessica Belda Luna María Tardío Royo Concepción Lleonart Sinisterra Carlos Carretero Martínez Juan Manuel Palmer Veiga Roberto Soria Collado Antonio Rodríguez Pons Ángel Serrano Sebastián Amparo Verdú Blanch Alejandra Plá María Alicia Duarte Peligro

AGRUPACIÓ RASCANYA 3º Premi Parxis

J.C.F.

3º Premi Grup A Tenis de Taula. 10ª Premi Falla Gran Secció 3ºB Sergio Martínez Guirao

Lo Rat Penat, 9ºAccéssit Secció Novell Josep Bea Izquierdo. Amb el poeta Miquel Ángel Gascón (tofolet).

Generalitat Valenciana

Premi 48 a la promoció i us del valencià.

PREMIS EXERCICI 2014 12

Cort d’HONOR Mª Teresa Alapont Plà Ana María Álvaro Climent Tania Amo Segovia Raquel Amo Segovia Marifeli Andreu Alcobenda Mª Jose Andreu Castillo Sandra Azorín Noverges Amanda Azorín Noverges Rosana Barberá Villarroya Mª José Barberá Villarroya Gloria Barberá Villarroya Jessica Belda Luna Mª José Belenguer González Natividad Belmar Sánchez Verónica Beltrán Beltrán Carmen Betoret Catalá María Betoret Marqués Mila Blasco Edo Raquel Bordes Castillo Amparo Borredá Lluch Auxi Borredá Monrabal Lola Campos Ramos MªCarmen Campos Ramos Sara Carrasco Moyano Josefa Castillo Cabrera Rosa Castillo Cabrera Rebeca Chiachio López Ana Mª Climent Borrás Carla Climent Villanueva Mª Ángeles Cortés López Amparo Cortés López Clarisa Simona Cosma Vanessa Cuadros Córdoba Beatriz Culebras Marrero Marina de la Orden Rodríguez Amparo De Luca Fabra Verónica De Luca Fabra

Laura del Cerro Carpintero Carmen Delgado Roca Ana Díaz Rubio Laura Dols Albalat Cristina Domenech Hernández Noelia Dual Giner Alicia Duarte Peligro Eva Duarte Peligro Francisca Esclapés Chiralt Laura Esclapés Chiralt Eva Estela Comos Silvia Falcó Márquez Mara Falcó Miñana Ana Belén Fernández Gómez Antonia Fernández Martínez Elena Fernández Martínez Mª Jesús Fernández Martínez Mª José Franch Rojas Raquel García Martínez Laura García Navarro Marta García Navarro Mª Jesús García Reig Teresa García Reig Sonia García Lopezosa Mª Dolores Garrido Cuadros Amparo Gil Barberá Alejandra Gil Bermejo Maria Giménez Asensio Beatriz Giménez Martí Amparo Gimeno Sanz Cristina Giner Moragón Mariluz Gómez Vedriel Pepa González Frías Sara González Ochando Esperanza Hernández Martínez Cristina Isabel Hernández Martí Rosa Isabel Ibáñez Muñoz

Fallera Major Ixent Cristina Cuñat i Montañés Mª Amparo Inserte Clusa Mª Concepción Lleonart Sinisterra Maribel Llopis Triana Ángeles López Giménez Mónica López Lopezosa Pilar Luna Benavente Mª Ángeles Machancoses Gimeno Amparo Machancoses Plà Lorena Machancoses Plà Elena Macián Campos Elena Marín Sarasua Mª Isabel Martí Aleixandre Natividad Martínez Belmar Paula Martínez Gutiérrez Criseida Martínez Marco Nereida Martínez Marco María Méndez Andreu Isabel Miralles Olmo Mª Dolores Monzó Ayala Mª José Monzó Ayala Reme Moragón Moragón Mª Eugenia Moreno Macías Laura Mosser Úbeda Rosa Isabel Muñoz Ruiz Verónica Navío Tabasco Eva Ochando Capapé Saray Ortega Máñez Mª Isabel Ortiz González Mónica Palomo Martínez Mª Isabel Palomo Miralles Esther Pau Ramos Noelia Pérez Arco Mª José Pérez Mateo Marta Pertusa Navarro Rosaura Pineda Castro Cami Pizarroso Flores Amparo Plá Cortés 13

Mª Teresa Plá Cortés Alejandra Plá María Victoria Prieto Fas Noelia Ramírez Gómez Ana Montserrat Ramiro Pizarroso Ana Isabel Ramiro Serrano Mª Pilar Ramos Serna Lidia Rodrigo Llácer Juani Rodríguez Tavira Eva Romero Gil Monserrat Royo Martínez Mª José Royo Martínez Mai Rozalén Gil Sandra Ruano Monterde Sandra Rufián Borredá Sofía Ruipérez López Natalia Salvador Andreu Rosa Mª Sánchez Arauz Paloma Sánchez Campos Elena Sánchez Taboada Mª Ángeles Sanz Pavía Cristina Sebastián Falcón Mª Ángeles Segovia Segovia Pilar Serna Zarate Concepción Sinisterra Torres Patricia Sola García Elvira Tabasco Moreno María Tardío Royo Asunción Tomás Valero Cristina Torres Villodre Josefa Úbeda Puchol Mª Esther Vázquez Moreno Amparo Verdú Blanch Antonia Villalba García Andrea Zambrana Trujillo

sensat

deSobte orador

KIKE

cabut sincer

ns han demanat dir alguna cosa sobre “Kike”. Què dir d’un fill? Quan va nàixer el 19-04-1991 un dimecres solejat ja sabíem que seria un faller especial. Va passar els seus primers anys com tots en carret o corrent per la falla. Uns anys abans que ell, va ser el seu germà President Infantil i ja va començar a ser el “roig” el seu color, perquè era de presidents. Prompte ens adonàrem de la seua “cabuderia” perquè aquell any ens preguntava tots el dies, quan seré jo? Kike es comportava molt carinyosament sobretot amb la seua iaia Pepita que sempre el recolzava. Fins que ho va aconseguir i no veges les falles que va donar. Va començar a ser sincer amb tot el que li agradava de les falles i el que no. Fins que l’inoblidable Chimo li deia, calma’t o et lleve de

carinyós President. Enguany trobarem a faltar els seus consells, pero de ben segur que ell i la seua iaia Pepita estaràn molt orgullos d’ell. Tot li “agrada” de les falles sobretot la “Cremà”. El dia d’esta, va dir jo seré president major i ací ho teniu. Ara és més sincer, sensat, meticulós, “xarraor” i lleial amb els seus amics. Només desitgem que tinga sort en esta comesa en què s’ha ficat. Sabent que ho farà molt bé perquè és molt meticulós. I a vosaltres els seus fallers i falleres vos demane comprensió perquè és jove i el seu primer any. Sent no poder ser més expressiu però açò d’escriure no és el meu. Molta sort Kike dels teus pares Enrique i Charo, el teu germà Alex i el teu iaio Enrique. 14

va nàixer el 25 de juliol de 1991 i actualment estudia 2n Desirée d’Educació Social en la Universitat de València

És una fallera autèntica, de les que no sols va al casal en falles, sinó que acudix quasi diàriament ja que sempre ha estat involucrada en temes de la falla, ja siga en festejos, infantils, playbacks, etc… Açò ho fa perquè li naix, li agrada i ho sap fer molt bé. Li ve de família, ja que a tots ens agrada ser fallers autèntics i alguna vegada també hem exercit algun càrrec. Es podria dir que les falles són una forma de vida per a nosaltres. És fallera des de fa 24 anys perquè està censada en la comissió des que estava en la panxa de la nostra mare. Va ser Fallera Major Infantil en el 2003 i es pas genial junt amb Esther, Kike i el nostre tio Pepe, que era president de la comissió eixe any. Va ser un any inoblidable per a ella i tenia clar que eixe son ho tenia de viure una altra vegada però de forma més conscient, sent Fallera Major de La Berni, la nostra falla, a la que anomenem sempre amb orgull. En el que portem d’exercici faller s’ho està passant magníficament amb els actes que va tenint i amb les seues companyes de sector amb què ha fet una pinya magnífica i es porten superbé. La família també està disfrutant moltíssim, sobretot nostres pares, la nostra iaia i jo mateix. No em vull ni imaginar el dia de l’ofrena, que és el dia més esperat per a la nostra iaia i per a la nostra tia Amparo, que es van a haver de portar un paquet de mocadors sencer del que ploraran…Els nostres tios, Pepe, Amparo, José, Vicente i Blanca

també s’ho estan passant genial i el que els queda, junt amb els nostres cosins Jorge, José, Héctor, Sheila, que està enamorada de la seua cosina, i Marta amb la xicoteta Leyre per a la que este és el seu primer any de vida i de fallera de la nostra comissió. I Roberto, que hem aconseguit que li agraden les falles i al que estic agraït, tant a ell com a la seua família, per com tracten la meua germana. Sobretot espere que se’l passe genial junt amb Andrea i Iván que són increïbles i amb Kike per segona vegada, però totalment diferentment i igualment genial. La meua germana és una persona generosa, simpàtica, amiga dels seus amics, amable, bona en tot el que es proposa i un poc cabota. Però sobretot per a mi és la millor germana que un puga tindre, ja que és magnífica amb mi, encara que a vegades ens enfadem, cosa normal entre germans. Sempre m’ajuda en tot, igual que jo a ella, ens comptem totes les nostres coses i som boníssims germans. També és una boníssima filla, ja que sempre porta en el més alt a la nostra mare i al nostre pare, igual que ells a ella, i sempre és respectuosa i obedient amb ells. Bueno, vos he fet un xicotet resum de com és Desirée i vos podria comptar moltes més coses, però crec que és suficient. Només afegir que li desitge el millor en enguany i en tota la seua vida a la meua germana. Salutacions a tota La Berni Vixquen els falles!!

deSobte

DESI 15

la berni

secci贸 3陋A

NOSTra FALLA GRAN

2015

deSobte...

LA VIDA

Miquel

ÁNGEL GASCóN

secció novell

LA VIDA DONA SORPRESES I TAMBÉ ALGUNES SORS PRESES La vida no és una rutina ni tampoc és canella fina si la mirem en perspectiva, perque sempre cauen sorpreses per inesperades despeses o eufòria significativa Qui se podia imaginar que el Valéncia anava a acabar com a empresa de Peter Lim, o que en la primera el Llevant estiguera tants anys jugant sense que baixara al tarquim No nos entrava dins lo cap que acabara pijor que un drap l’economia d’occident De pensar que erem enriquits nos ha deixat prou consumits baixant-nos l’ànim de valent

Era utopia de la gent vore a Rajoy de president dins de la Moncloa manant, com quan arribà Zapatero, simplement cantant un bolero, en les promeses entonant Ningú no es pensava dins d’USA (quedant certa gent molt confusa) vore un negre en la Casa Blanca ni esperaven la mascletà d’un jesuita en el Vaticà, que la cosa tampoc és manca O allò de parlar sense veu gràcies al mòvil que porteu casi a tota hora entre les mans Així com viajar per l’espai sense haver de beure pisplai ni cassalla com a paisans Ni que dir de cuinar paella sense fer fòc baix de la graella sino posant el micrones, encara que siga pecat i una gran falta de trellat com acabar en l’Amazones La vida te dona sorpreses com resulta vore abadeses deixant a sovint la clausura per a eixir en televisió parlant de la seua visió de la política futura Puix d’estes sorpreses sobtades anem a escriure les versades perque ho manen els guionistes De les sorpreses de la vida que encara que estiga establida arriben sense estar previstes 18

D’UN EMBARÀS PROGRAMAT NAIX UN PART MULTIPLICAT Ya siga per no donar frut la fava o per tindre molt pansit l’encisam a l’hora d’arribar a fer lligam, el cas és que la cosa no brollava Anaren a visitar als doctors. Ad ell li receptaren medicines per ad ella el ferro i les vitamines, encara que no donaren llavors Anaren junts a totes les consultes per a poder fer créixer la pepita, pero allò ni donant-li dinamita conseguiren tindre bones resultes Així que de forma confidencial, per allò de guardar les aparències, anaren a buscar les descendències dins de l’inseminació artificial Li agarraren ad ell la llavoreta enchufant-la en els òvuls reservats i per un temps els deixaren guardats en una nevera a la frescoreta Després de passar un temps prudencial, veent que la cosa havia cuallat, li clavaren tot allò en l’emparrat per a vore si era bo el material Tingueren molta sort, i a la primera, els òvuls que es sabien germinats els deixaren als dos embarasats, cosa que pareixia una quimera En passar la primera exploració tot anava de manera correcta

es podien vore en forma perfecta dos embrions en bona definició En arribar la nova ecografia tot continuava a la perfecció encara que havia una correcció no eren dos, sino tres, lo que creixia Quan tocà la següent observació els donaren una nova alegria serien quatre lo que naixeria si tot continuava en condició En el posterior rutinari anàlisis els donaren una flamant noticia que anaven per cinc, era la primícia donant-li ad ell una certa catàlisis Decidiren no anar a fer visita per a que allò no se multiplicara, puix de moment els eixia molt cara, el no ser capaços de fer collita En arribar l’hora de fer el part tota la familia ficà molts ciris per a que no naixqueren massa lliris d’a on abans no creixia ni l’espart Ses oracions en el cel escoltaren perque només es pariren que cinc nugant a continuació en ballestrinc la fava del pare d’a on es crearen Fins ara tots estan supercontents i donen les gràcies molt a sovint perque els naixcuts no s’han passat del quint com estava pareguent per moments Encara que pel frut artificial els pares per a eixir ara al carrer s’han tingut que examinar per a fer un carnet de conduir especial (En tant de nano que cal transportar és lo mínim que se pot demanar) 19

D’UNA CHONI ENAMORAT PER UN CHASSIS APANYAT Ell és l’amo d’un taller, dels que treballen com cal, no com un manifeser dels que no saben que fer en el briu del cigonyal Ella no és poligonera, sino choni del mercat, i calia que li fera una revisió primera del chassis despentolat En el taller va aparéixer, mostrant el chassis al vent, i ell li donà el seu paréixer puix no parava de créixer el soroll del roçament En la primera impresió, tocava en profunditat fer-ne bona revisió, per a evitar disfunció de qualsevol aparat Lo primer és netejar a conciència tots els baixos, que no es paren d’embrutar pels camins que ha de passar, i evitar tots els desguaixos Després d’alguna provata, per vore com reacciona, s’ha de tirar mà, en plata, per a tocar la culata i així saber si s’acciona Li mira a continuació, si els nivells estan perfectes, en bona lubricació per a la penetració dels líquits que són correctes

Fregar la biela és crucial, aixina com les bugies, que fan un sò celestial, i al motor, en especial li donen les alegries El frontal tot revisat i les vàlvules en marcha tan sol li queda el remat, amollar tot el cremat que li queda en la covarcha El chassis queda excelent i el client, enamorat per la faena, content i en somriure potent (perque encara no ha pagat)

LES MONGES DE LA CLAUSURA FAN TERTULIES EN PREMURA Fon Teresa de Jesús una santa molt famosa, en indulgència abundosa que ara tenim en desús. Tot el poble està confús quan veu com a tertulianes a unes monges o germanes que se diuen de clausura i apareixen en premura entre tantes sangrantanes És sor Lucia Caram la mostra més venturosa, que la tele tan dolosa, admet dins de l’abellam Una veu contra el corcam de la trista corrupció que és tota una aberració al temps que creix la pobrea dels jóvens i la vellea per roïn governació 20

Rajoy no li agrada gens, del govern sempre bramant, d’ell a sovint abjurant puix pareix un hipotens Repartix com els mossens contra tots els pecadors, dels que furten els tesors que es trobaven en les caixes portant-los en les marraixes als paraisos deutors Passa en la televisió més temps que en el seu convent, molt estranya això a la gent que la seguix en passió A banda de l’emissió la trobes en internet donant a esquerra i a dret puix això de a Deu pregant i en el mall anant pegant, s’ho agarra de bestret Dels de la mateixa Fe no els agraden estes monges, i demanen als canonges que a totes les posen fre Ells lo que vorien be és que estigueren callades, en les boques enclaustrades perque diuen veritats, i en odiar les llibertats contra elles fan creuades Puix estiguen en clausura, o siguen de les missions, no estem ningú en condicions d’actuar com a censura Cal dir, per afegidura que aquell temps està passat i el dictador rebaixat en l’infern a pastar fanc, aixina que este verdanc que me’l deixen respectat

LA NOTIFICACIÓ OFICIAL UNA SORPRESA MAGISTRAL El buçó és cosa passada, sino és correu electrònic perque l’atre està anacrònic en la paret tot penjat Ya no arriben ni les cartes que enviava abans el banc després de chuplar la sanc sense diners s’han quedat Així que si et toca obrir, eixa peça d’antigor ha de ser amolador el seu secret contingut Li lleves la taranyina omplin-te d’estremiment perque el paper, al moment, t’agarra desprevingut És un avís de correus per a fer recaptació d’una notificació d’un estament oficial T’has de prendre un ansiolític com a bona medicina ans d’anar a l’oficina a per l’avís material Com vas en el mateix dia encara allí no ha tornat i et quedes allí estacat sense saber be qué fer Al remat tornes a casa a pegar voltes al cap a vore si el cervell sap eixe avís qué podrà ser

Nerviós, no tanques els ulls Ni estant estés en el llit te dorms en tota la nit per l’assunt notificat Aixina que al sendemà t’alces pronte i vas corrent per a descobrir content que és un sobre de Lo Rat I en obrir-lo pots llegir que la carta és del jurat i que et tenen reservat en la sèu algun palet Així és la vida... de sobte ixcà no fora un ensomi a celebrar en encomi este premi del llibret

l passat dotze de juny ens va deixar Chimo. Se’n va anar amb la dignitat intacta de qui no vol donar més treball, amb el seu particular orgull: que ningú vera, més enllà del que és necessari, la vida que la seua malaltia va condicionar l’últim any i mig. Va viure la falla com ningú que jo haja conegut. Potser les seues circumstàncies personals li van espentar a fer dels xiquets la seua vida. La que no va poder tindre a nivell personal. Mai ho va dir. Se n’ha anat el rude però afectuós paraigues protector dels seus infantils, als que tenia aïllats en una bambolla de sabó, fora de perill. Sempre va treballar per a ells. Per això deixa bons records, molt afecte i infinitat d’amics. Home honest, honrat, treballador incansable, el que va canviar les paraules que no sabia dir per actes d’amor, deixa un buit irreemplaçable. Generacions de xiquets que ja no ho som, li devem respecte i gratitud. Indiscutible en qualsevol directiva des de l’any seixantahuit, independentment de qui

fora el president de torn, l’home a qui li podien faltar moltes coses, mai se li van passar les importants, i sobretot les que tenien a veure amb els xiquets. Agraït a tots els que li van ajudar en el seu càrrec en els últims anys quan la seua avançada edat, no li permetia anar tan ràpid com el temps. Temps al què es va aferrar per a no perdre el contacte amb la seua falla fins al final. Se n’ha anat un home bo, un gran amic i millor persona. Els que hem tingut el plaer de compartir amb ell el nostre temps no ho oblidarem mai. Chimo, gràcies per tot.

deSobte

XIMO

FALLERS d’HONOR Excelentisim President de la Diputació de València En Alfonso Rus i Terol Penya Valencianista La Berni Gloria Bellver González Mª Ángeles Cortés López Laura García Navarro Marta García Navarro Mª Carmen Navarro Casas

Abonats Grup de Danses La Berni Florencia Arauz Colmena Antonio Argudo Gonzalez Jose Barberá Vercher Mercedes Capilla Pradas Amadeo Capilla Pradas Armando Carrasco Ruiz Amparo Cortés Vivo Amparo Daniel Arnau Miguel Gasso Marco Vicente Gregori Aznar Jose Miguel Machancoses Vazquez Catalina Moyano Valiente Francisco Ruiz Mora Fructuoso Torres Torres Maria Villarroya Costa 25

SALUDA delPRESIDENT infantil

olguts fallers i falleres: Sóc Ivàn Izquierdo i García i aquest any tinc una oportunitat Vos convide a que vingau a tots els actes que séstan preparant. molt bonica, ser el President infantil de la falla Marqués de VIXCA VALENCIA !!! Montortal Berní i Català , la nostra “Berni”, un somni per a mi. VIXCA LES FALLES!!! Estic molt content de poder representar a tots els xiquets de la VIXCA LA BERNI!!! nostra comisió, ja que desde xicotet m´he feia molta il.lusió. Sóc faller desde que vaig nàixer i sempre m´ha agradat vestir-me de El president infantil per a léxercici 2014-2015 valencià i anar a tots els actes. Iván Izquierdo i García M´ho estic passant molt bé amb Andrea, Desi i Kike. I se que junt a tots vosaltres anem a gaudir dúnes falles meravelloses.

2015 Iván Izquierdo i García

infantil la berni

Junta DIRECTIVA infantil President Vicepresident 1º Vicepresident 2º Secretari Tresorer Comptador Delegat 1º Delegat 2º

Adrián Álvarez Gimeno Cristóbal Bonillo Grau Francisco Calero Vázquez Marc Campos López Hugo Carretero Machancoses Daniel Cejudo Beltrán Nacho Comesaña García Simon Emilov Mitkov Zdravko Emilov Mitkov Daniel Falcó García Alvaro García Ramiro

Iván Izquierdo García Marcos Guevara Navio Rodrigo Bru de la Orden Mario Rodriguez Soriano Ángel Serrano Duarte Pablo Tárraga Pérez Xavi Merino Alfato Daniel Escrich Martínez

Comissió MASCULINA infantil

Bernabé Garí Férez Hugo Gaspar Villalba Alejandro Guevara Navío Adrián Hernández Soria Marc Jiménez Delgado Eduard Llistó Estela Rafael Machancoses Sánchez Diego Macián Hernández David Martínez Falcó Adrián Monterde Chiachio Gabriel Monterde Chiachio 28

Miguel Morera Gil Nacho Morrió Fernández Carlos Mota Climent Jordi Navas Navío Adrián Novalvos Sanz José Carlos Pineda Castro Hugo Ponce Giner Alejandro Ramos Pineda Jose Vicente Sánchez Rozalén Victor Soria Rodrigo Jorge Santiago Villamón Esclapés

Nerea Novalvos Sanz

Lucía Climent Villannueva

02.06.2014

30.08.2014

deSobte els nous

BERNIETS

Nacho Morrió Fernández 06.01.2015

POESIA a la FALLERA MAJOR infantil

Andrea Hui en dia la chicalla dins i fòra de la falla tenen molta activitat com és la nostra chiqueta que no para mai en torreta fins que el dia fa el remat La festa li encanta com un cavall que li canta i balla que és un primor pero encara que siga un any per a ningú és engany que fa una cosa millor Puix només mirar-la als ulls és veu brollar l’orgull de ser fallera major del carrer Berni i Marqués com si estiguera imprés a foc en el seu seu cor Miquel Àngel Gascón

SALUDA dela FALLERA MAJOR infantil Andrea Paricio i Ramiro

ola amics/amigues, veïns/es, familiars de La Berni, Estic molt contenta de ser la fallera major infantil d´aquesta falla, la meua, desde xicoteta havia desitjat ser-ho, i per fi el meu somni s´ha complit, quan comencé a vestir-me és com si el vestit fóra part de mi, les sensacions són increíbles, jo desde xicoteta m´he involucrat en totes les activitats de la falla. A mi el que més m´agrada de les falles és estar amb les amigues, l ófrena i la pólvora!!! Espere tindre temps enguyany per tirar-los també amb Iván, Desi i Kike. Quan vaig començar a parlar sempre li deïa a la mami :”jo vull ser fallera major infantil i després de molt de temps ma mare m´ha presentat per a ser-ho, quan vaig eixir no m´ho podía creure. El dia de la proclamació va ser un dia molt especial per a mi, els amics, la familia, quan possaren el video amb les meues fotos…

I estic molt contenta de disfrutar aquest regnat amb Desi, Iván i Kike, hem fet molta amistat i amb totes les presentacions i els actes que passem junts és com si formàrem part de la meua familia. Ma mare ha fet tot el posible per a què puguera eixir este any i això sempre ho tinc present, gràcies a tots, a la meua familia, als que sóu quasi familia i als amics que féu que cada dia siga inolvidable per a que siga la fallera major infantil d´aquesta falla, i això es un somni… El meu somni. Aquestes falles espere que siguen les millors. Un bes de la vostra Fallera Major Infantil del 2015. VIXCA VALENCIA !!! VIXCA LES FALLES!!! VIXCA LA BERNI!!!

infantil

2015 FALLERA MAJOR

Andrea Paricio i Ramiro

la berni

Cort d’HONOR

infantil

Amparo Álvarez Navío Tania Aucejo Bordes Marta Betoret Marqués Noelia Botella Tomás Nerea Brocal Fuster Natalia Calvet Verdú Itziar Carrasco Vía Carla Carrión Bea Andrea Cejudo Beltrán Isabel Chunai Checa Ortiz Lucía Climent Villanueva Lucía Delgado Ruano Paula Escrich Martínez Alba Ferreres Palomo Paula Ferreres Palomo Sonia Gámez Torres Irene García Ramírez Lucía Gastón Pardo Aida Gómez Hidalgo Lucía Gutiérrez Moreno Amparo Hernández Soria

Fallera Major Ixent Julia Ramírez i Luján

Sofía Ibañez Muñoz Jana Jiménez Delgado Carla Machancoses López Mireia Machancoses López Raquel Machancoses López Elena Machancoses Sánchez Aitana Maroto Machancoses Sheila Martínez Cortés Sara Martínez Fernández Alejandra Mascarós Sebastián Blanca Mascarós Sebastián Rebeca Mascarós Sebastián Silvia Medio Calabuig Silvia Merino Alfaro Demi Mikolajczewski Mateo Nerea Monterde Chiachio Luna Morillas Sánchez Noelia Mota Climent Sandra Navarro Gil Candela Navas Navío Paz Ndong Fernández

Nerea Novalvos Sanz Ángela Paricio Ramiro Coral Pérez Cosma Leyre Pérez Pertusa Laia Rodríguez Ochando Aitana Rufián Plà Paula Sánchez Garrido Alba Serrano Duarte Lucía Soliva Herráiz Helena Soria Rodrigo Celia Tarazona Sánchez Clara Tornero Andreu Lucía Tornero Andreu Amanda Torres Martínez Sabrina Torres Martínez Elena Vicent Belenguer Lucía Vicent Belenguer Paula Vicent Belenguer Ainhoa Vicent Palmero Ana Villanueva Barberá Mar Villanueva Barberá

Recompenses infantilS Distintiu d,ARGENT Daniel Cejudo Beltrán Nerea Monterde Chiachio Miguel Morera Gil Marc Jiménez Delgado Lucía Gastón Pardo Aitana Rufián Plá Carlos Mota Climent Mar Villanueva Barberá Bernabé Garí Férez Diego Macián Hernández Nacho Comesaña García Jorge Villamon Esclaés

AGRUPACIÓ RASCANYA 1ºPremi Betlems Categoria B

J.C.F.

Distintiu d,OR

3ª Premi Ingeni i Gràcia Secció 7 4ª Premi Secció 7 Chucky-Rafa-Gomz

Andrea Paricio Ramiro Iván Izquierdo García Alba Ferreres Palomo Silvia Merino Alfaro

Lo Rat Penat 9ºAccéssit Secció Novell Raúl Alapont. Amb el poeta Miquel Ángel Gascón (tofolet).

PREMIS EXERCICI 2014 35

deSobte

Ivàn

l’estiu calurós del 2006 va nàixer Iván, el 4 de juliol. Quina il.lusió ja teniem el nostre xiquet, él més bonico del món per a nosaltres. Desde xicotet ha conquistat a tots amb el seu somriure. Ivàn és un xiquet intel.ligent i molt bon estudiant. Li agrada fer natació , muntar en bici i jugar al fútbol. Però, el qui més li agrada és la música, per això desde els quatre anys pertany a l’escola municipal de música de Puçol on està aprenent a tocar el trombó de bares.

Té dos aficions, el món del bou que li ve per part del seu pare i les falles per part de sa mare. Es faller d’aquesta comisió desde que va nàixer, en la que ha anat creixent i ara als vuit anys està cumplit el seu somni de representar a tots els xiquets. Ivàn, gaudix de ser el President Infantil de “La Berni”. Els teus pares Juan i Laura

e sobte... Va sonar el teu nom, Andrea, i les meues cames van D començar a tremolar i sé que inclòs per uns segons vaig deixar de repirar… filla, el teu somni s´havia convertit en realitat, ja portàvem

Tothom açí, a la nostra falla te coneix, has nascut i crescut entre ells, participant en tot el que podies fent falla, ja fora teatre, playbacks, posant banderes als carrers en falles… I això desde petita i sempre amb un somriure que il.lumina la teua cara i la dáquells que téstimem que som moltíssims, enguany tens la possibilitat de representar tot allò que tágrada, la teua falla, La Berni, que enlloc portes sempre. Gaudeix del teu any princesa, de ser la fallera major infantil 2015, que nosaltres, la teua familia, gaudirem amb tú.

mesos parlant del que passaria si eixies enguany i la boleta de la sort va voler que fóra així, portava una semana explicant-te que el més probable seria que no fóra el teu nom, que hi havia una altra candidata, tantes voltes t´ho vaig dir que me vas dir aquella frase “mami, si segur que no vaig a eixir no sé perquè m´has apuntat” tota la raó!!!!! I han passat mesos desde eixe dia i ens dones a tots leccions de saber estar i la teua cara és la definició perfecta de la felicitat. T´ESTIMEM MOLTÍSIM ANDREA

deSobte

Andrea 37 37

la berni

secci贸 4潞

NOSTra FALLA

infantil

2015

un PORC en el

Miquel

ÁNGEL EN EL PARC GASCóN secció novell

UN PORC EN EL PARC I NO HO FAREM LLARC És un parc la falla per a la chicalla de la comissió Un parc infantil (i un poc jovenil per a l’ocassió) Es podrà trobar uns de berenar i a atres volent També les mascotes, chiques fadrinotes que venen corrent Chiquets enganchats, molt hipnotisats, per les maquinetes En lloc de parlar o, pot ser, jugar a pedres cinquetes

Yayos descansant d’estar treballant per a cuidar nets Sempre concentrats, en ells enfrascats, mirant als chiquets En el parc un porc tan gorrí com un orc, és el principal I al voltant d’ell gira la nostra gran fira feta en un rodal

A continuació va l’explicació del parc i porquera que anem a plantar i també a versar, com falla fallera

SI TENS ALGUN ANIMAL TENS MASCOTA PERSONAL En este parc que hem plantat també passegen mascotes, animals que fan costat a persones, que al remat, no són unes monyicotes Abans per a este paper només teniem al gos que se deixava voler, per un poquet de quefer, per poder pegar un mos 40

Pero en este món global, fins les mascotes canvien, i qualsevol animal pot ser companyó, si cal, per si vostés no ho sabien Estirant de les cadenes podem trobar una cabra que bela en algunes penes, perque només veu que antenes, una cosa que és macabra També podem observar fardachos fent companyía, que no demanen menjar puix mosques poden caçar per a la dieta del dia Tampoc nos deixem a banda poder passejar un porc que engolix, fil per randa, les deixalles en parranda com si es tractara d’un orc S’ha de tindre moltes ganes (mes s’acaben comportant) voler que les sangrantanes (millor si són valencianes) siguen ton acompanyant I encara queda gastar, si volem, l’últim cartuig perque podem nomenar, per a mascota votar, a nostre volgut peluig Que este no demana res, ni tan sol per a menjar, és amic com el que més no cal controlar-li el pes i sempre es deixa llavar De manera que mireu, si ne tenim per a triar, moltes mascotes en lleu, i si este vers no se creu no me’l vullgau descanviar Que me’l deixe pronte en breu, puix m’està entrant tremolor no siga que m’agarreu i una mascota me feu per ser del vers trovador

PER VOLER ELS YAYOS VIURE ELS CHIQUETS A L’AIRE LLIURE Diuen algunes llegendes que se baixaven al parc, oblidant-se les agendes i de tot el deure amarc (Açò era quan el que escriu era un poc més chicotiu) Els chiquets d’aquell moment berenàvem entrepans i no com ara el foment de menjar-se torcamans (torcamans són cada dia fartar-se de bolleria) Acabant-se el berenar s’acaba l’obligació, nos posàvem a jugar en una gran afició (en jocs de tota la vida com a tradició complida) Sense armar molt rebombori botàvem allí a la corda, jugàvem també al sambori i a ser els guerrers d’una horda (puix posàvem en acció la nostra imaginació) Ara només tots se baixen per a poder alenar per a que els yayos pantaixen després de tant treballar (perque si són jubilats és per a estar ocupats) Pero per al seu descans cal que chiquets i chiquetes porten en les seues mans a les seues maquinetes (Puix mirant a la pantalla està queta la chicalla) 41

Així estant a l’aire lliure els chiquets estan callats els seus yayos poden viure i els trobem tots descansats (Quan els chiquets d’aquells jocs retornem als nostres llocs) ELS CHIQUETS PER UN COMPLIT ARA TENEN TOT PROHIBIT Nos queixem de que els chiquets sempre han d’estar enganchats als vicis dels internets en les rets socials i els chats Pero en les nostres ciutats tampoc els deixem espai i sempre estem preocupats no nos donen un esglai Així no poden baixar, deixant-los dins de la casa, a on no només poden jugar a donar-nos més la brasa Als pobrets encadenats els tenim en prohibicions fins i tot estan penats els jocs que són en balons Lo que no està condenat, i nos faria content, és que algú dins del jurat nos donara compliment I si creu que correspon entrar-nos dins dels palets no acabarà en un malson el llibret per als chiquets

deSobte

infantilS

museu mรกgia dances grup teatre

infantilS

tallers de manualitats

festa pijama

aniversaris circ

sant joan

actes agrupaci贸

halloween

expojove

betlem

a delegació de festejos Ll’encarregada d’una comissió és de fer que els

en fotos és el resum del que amb major o menor èxit s’ha fet per i per a la comissió. Ara ja queda disfrutar de la nostra festa i per la meua part solo donar les gràcies als membres de la delegació que s’han implicat i treballat i també als que, inclús sense pertànyer a la mateixa, han estat sempre disposats a tirar una mà. I sobretot, gràcies a què han baixat i participat, ballat, cantat, rigut i disfrutat, perquè per ells i elles hi ha valgut la pena l’esforç.

FESTEJOS

fallers/es no sols disfruten durant els dies de la setmana fallera, sinó d’intentar que ho facen durant tot l’exercici, que se senten parte d’un tot, de “fer germanor”, de reunirlos amb l’excusa d’una festa, ja siga de la cervesa o andalusa. Eixe és i ha sigut l’esperit i la raó de ser d’eixa part de la directiva. A vegades s’aconseguix i altres no, potser perquè sempre s’espera que la gent s’involucre més, que baixe i participe més, es diga com es BONES FALLES!! diga el motiu i siga octubre Alejandro Belda o gener. Açò que veieu ara Delegat de Festejos

sant joan

deSobte...

LA VIDA

vida et dóna sorpreses, Lqueasorpreses et dóna la vida. I és un bon dia, de sobte, la teua

2015

de vegades que, en l’últim any, hem pronunciat esta expressió referint-nos sempre a imprevistos ocasionats. De dites imprevistes, sobre els bons sabem actuar, però i sobre els roïns? Perquè cal ficar-li valor a la vida, mirar ben alt, i continuar caminant. Perquè, de sobte, la sort canvia. Perquè, de sobte, una etapa acaba. Perquè, de sobte... ... arriben Falles i a la Berni sabem molt be, como gaudir prou be de la setmana fallera. Te ho vas a perdre?? De sobte, la vida!

vida canvia de manera radical, a vegades per a bé, desgraciadament altres no tan bé. De sobte, sense voler, trobes una persona per atzar de què t’enamores, o et toca la loteria, o la teua dona et diu que està esperant bessons... I és que la vida es riu de nosaltres, però nosaltres hem de riure’ns d’ella. De sobte, arriben falles, de sobte el llibret, de sobte... veus plantat un monument que tracta justament d’això, de les casualitats de la vida, però les bones, que estem en Falles i no és qüestió de deprimir-se. Diuen els nostres pares que cal prendre bones decisions, meditarles sempre abans d’actuar, i és Javi Bea. totalment cert, però també cal tindre en compte que la sort juga un gran paper en la nostra història. Només basta pensar la quantitat 49

A de

sobte AIDA

LA MEUA FALLA

IDA, la meua Falla El següent text no és un article temàtic, ni tan sols potser deuria d’anar en un llibret de Falles, però ha sigut la voluntat del coordinador del mateix que escriguera un parell de línies entre les seues pàgines. Escriure he escrit en molts llibrets, des de temàtiques molt pensades i elaborades (que el meu temps em van costar), fins a contes, microrelats fins als versos de les falles (donant-me compte a l’instant de la meua mediocritat a l’hora de rimar en valencià), però mai havia tingut l’oportunitat d’expressar sentiments molt meus en ells, un escrit més intimista, més profund. Per tant en estes paraules comptaré el que em va succeir el passat any 2014 i que ha significat un gran canvi en la meua vida, que té molt a veure amb el món faller, però a través de la meua pròpia experiència. Sempre m’han agradat les Falles, des de xicotet, a pesar de la meua por dels petards (m’amagava al bany), sobretot la majestuositat dels monuments, els que recordava moltíssim més alts perquè jo, en aquells anys, no li arribava a ma mare ni per la meitat. Els anys passen i vas vivint la festa des de la barrera, sense ser faller, cadascun pre les seues pròpies decisions i en la meua família, tota d’origen extremeny, no hi havia cap faller que m’inculcara l’amor per les Falles des de dins dels casals. Però després va arribar la idea de crear Panal Fallero i comences a involucrar-te en les martingales de les diferents falles, les quals al arribar a la teua oficina, et compten tot el que fan bé, tot el que fan malament, qui són els bons, qui els no tan bons i, sobretot, els premis que han aconseguit l’any passat i qui “la ha embolicat parda” últimament. Et vas fent amic d’ells, participes en diversos actes, et rodeges cada vegada més de gent fallera i tot aquell estigma que les falles són sectes de gent fanàtica i extrema on una vegada ficat ja no pots eixir (ni 50

t’ho permeten), desapareix per complet. T’agraden les falles, per dins i per fora. Més tard, decidir continuar sent no faller va ser una decisió tan personal i privada, que depenia de factors tan vitals per a mi com el temps lliure, la possibilitat de complir amb les teues obligacions i el grau de mal geni i paciència que tingues (no comentaré en quin d’eixos dos aspecte escassege, i molt!), que va ser molt complicat mantindre i que ara com ara mantinc. Em tira molt els actes culturals, el conéixer gent nova, la diversió de treballar per un bé comú, i el viure Les Falles des d’Abril a Març, no sols l’últim mes. Però si fóra faller, prompte m’agradaria col·laborar, participar, amb tota la meua bona voluntat, encara que no tinguera temps de res, i hauria de fer oïdes sordes a eixes queixes (en algunes comissions, molt habituals) d’aquells que potser són els que menys col·laboren però més assenyalen amb el dit. No sóc faller, sóc l’ovella negra de la meua empresa, el raret, què li anem a fer! De sobte, pel mes de juny, vaig conéixer una llibreria que em va encantar: sóc un lector empedreït i poder disposar d’una infinitat d’exemplars entre 1 i 4€ per a mi era el més paregut a somiar despert. Per anar tan assíduament, vaig començar a parlar amb els diferents empleats i em van comptar que són voluntaris de la llibreria, la qual és la ONG AÍDA Books & More, que destina en la ciutat de València tota la seua recaptació a evacuació de xiquets amb cardiopaties a Guinea Bissau, traslladant-los a països europeus, operant-los i tornant-los sans una vegada aconseguida la seua estabilitat. La ONG se sosté totalment de voluntaris, no hi ha caps ni càrrecs, allí tots aporten el seu gra d’arena per a aconseguir vendre la màxima quantitat de llibres possibles, llibres els quals són donats, a vegades nous, a vegades usats. A més no sols atenen en la llibreria, sinó que realitzen mercats ambulants solidaris,

arrepleguen objectes d’un cert valor o antics i els restauren, confeccionen teixits amb teles i fins arrepleguen objectes d’escriptura de plàstic per a canviar-los per diners. No em recorde molt ben com va ser el moment en què vaig decidir fer-me voluntari de la ONG, potser a causa del meu treball, tan ancorat a un ordinador, que la mateixa idea de rodejar-me de la tranquil·litat i la realitat (mons no cibernètics) dels llibres m’omplia d’alegria. I així va ser com vaig començar a conéixer persones de qualsevol tipus d’edats i formes de pensar, cadascuna amb les seues virtuts i els seus defectes, però que sempre t’estan animant que aportes les teues idees, que t’expresses, que col·labores. Després del primer mes en AÍDA, un voluntari ja pot assistir a les juntes i tindre el mateix vot que la resta dels seus companys, i pot realitzar accions que comporten més responsabilitats, com comptabilitzar els diners del dia o inclús tindre claus de la llibreria per a poder obrir i tancar. Em va paréixer fascinant que, a pesar d’haver-hi gent que portava més d’un any en la ONG, haguera torns formats exclusivament per gent que portava molt menys temps, o que en tot moment pogueres botar d’una línia d’acció a una altra (mercat ambulant itinerant, llibreria, visibilitat i disseny, tallers...) o que pogueres jugar amb els horaris sense prohibicions. Tots s’entenen, tots es respecten. Quan comencem a crear llibrets enguany, en un d’eixos cafés amb Xavi en els que sospirem per la quantitat de coses pendents per fer, li vaig comentar que formar part d’AÍDA havia suposat la millor decisió que havia pogut prendre l’any passat, i que en certa manera pareixia la meua falla. I és veritat, perquè la forma de treballar i interactuar no deixa de ser la mateixa: si en una falla hi ha diverses persones que es mouen per realitzar l’esdeveniment de l’Exaltació de la seua Fallera Major, en AÍDA ens movem per a traure un mercat ambulant avant (portar taules, carregar llibres, ordenar, vendre...); un faller no extrau més 51

recompensa que la il·lusió per estar amb la seua gent i veure que amb les seues mans i les dels seus companys s’ha aconseguit un exercici més, el mateix que en la nostra ONG fent números al finalitzar cada mes i cada any, on se’ns entrega un informe de comptes totalment transparents i un altre informe detallat amb les evacuacions aconseguides. És la mateixa història: un grup de gent molt variada unit per les ganes i l’interés, per la seua passió, en un cas Les Falles i en l’altre els llibres i les ganes de canviar un poquet el món. Este text no és un article temàtic com pot comprovar, ni tan sols potser deuria d’anar en un llibret de Falles, però ja que em brinden estes dos pàgines volia simplement expressar que a vegades les coses són molt més senzilles del que les fem: si el nostre temps lliure ho invertim en una falla, deixem de banda les discrepàncies, els mals modes, l’afany de quedar per damunt, els egos i les manies, i quedem-nos simplement amb la il·lusió i el gaudir amb els avantatges de col·laborar en equip, amb el concepte oblidat de reciclar tot un any per a començar de zero, amb el més bonic i saludable de les Falles. No seré jo qui li diga a un faller com ha de fer les seues coses, ni ho pretenc, perquè hi ha dels que porten moltíssim més temps en la seua comissió que jo en AÍDA, però sé infinitat d’anècdotes que les diferents comissions que passen per la nostra oficina ens han comptat, i són tan comuns i es repetixen sempre els mateixos patrons que arribes a la conclusió que, encara que en totes les casen couen faves, en les falles a vegades s’oblida la camaraderia i el bon rotllo. Impregnem-nos per tant d’altres formes de coordinar-nos, altres models organitzatius a seguir i altres conductes més directes per a arribar a bon port. Perquè quan treballes bé, amb gent que vols, amb respecte i ganes, i amb un objectiu bonic, et sents realment satisfet d’encabotar el teu temps lliure en eixa causa. Per la meua part, em sent molt orgullós de pertànyer a esta ONG, i de ser al meu mode faller, i per partida doble, faller de llibrets i faller d’AÍDA. José Tena.

sobte

València en

24 Llibres

El Grau de València (1589-1595) Lope de Vega Es diu que dos anys va estar Lope de Vega (1562-1635) vivint a València. L’agitada biografia del Monstre de la Naturalesa, segons li batejara Cervantes, fa difícil esta precisió temporal. En tot cas, la intensa activitat literària i cultural desenrotllada per Lope en la capital del Túria va servir per a, amb l’ajuda de dramaturgs valencià – Guillem de Castro, entre altres-, desenrotllar les seues idees sobre la comèdia nova amb la introducció d’un llenguatge popular, música incidental i grans tramoies per a moure decorats. Influït per la ciutat, les seues gents i l’agradable temperatura que el Fènix apreciava, va compondre comèdies urbanes ambientades en els carrers de la capital com El Grau de València, amb els seus tipus característics i de les disputes d’honor, Els bojos de València, una farsa amb els indòmits personatges de l’Hospital com a protagonistes, i LA viuda valenciana, esta última un verdader atreviment per a l’època ja que descriu els desitjos d’amor d’una dona abans del matrimoni. Juan Lorenzo (1865) Antonio García Gutiérrez Amb el teló de fons de la revolta de les Germanies, una sublevació succeïda en el Regne de València davall el regnat de Carles I, rebel·lió dels artesans i comerciants contra les arbitrarietats i abusos de poder de la noblesa, García Gutiérrez (1812-1884), membre de la Reial Acadèmia i director del Museu Arqueològic Nacional, un dels principals escriptors del romanticisme espanyol, va compondre este superb drama històric que descriu –a més de la insurrecció, sufocada amb extrema violència, i les seues causes determinants- les vicissituds i penúries de Juan Lorenzo, un home honest que, després d’alçar-se contra la injustícia, pareix 52

només, traït pels seus. Obra de fort contingut social, crítica a la noblesa i les seues ambicions, per les seues pàgines desfila la història valenciana, l’organització social de la ciutat, els gremis i els problemes que la lluita per la llibertat ocasiona a aquells que desafien l’orde establit. La barraca (1898) Vicente Blasco Ibáñez Advocat, periodista, diputat, maçó i republicà, escriptor d’inusitat èxit –Que va despertar l’enveja dels seus contemporanis- Blasco Ibáñez (València, 1867 –Mentó, França, 1928) pot ser considerat, sense exageracions, un dels més importants escriptors valencians de la història de la literatura. Autor d’una obra que combina la denúncia social amb la novel·la històrica i l’autobiografia, s’ha definit la seua obra com a naturalista encara que també s’entrecreuen elements costumistes i inclús regionalistes. Al primer cicle de la seua producció, novel·les ambientades en l’horta valenciana i en els mesclats de la capital, pertanyen Arròs i tartana (1894), Canyes i fang (1902), La barraca (1898) i els seus contes valencians. La barraca, obra emblemàtica, reflectix les penoses condicions de vida i treball dels llauradors. Una denúncia directa, no exempta de crueltat, de les dificultats de l’existència quotidiana en unes condicions de misèria i desassossec que Blasco va saber plasmar amb tot el realisme que el tema exigia. La voluntad (1902) Azorín Nascut a Monòver en 1873 i convertit per a la literatura en Azorín a partir de 1904, era fill de la burgesia acomodeu que, després d’inclinar-se pel krausisme, un incipient escepticisme i l’anarquisme, va acabar sent

un escriptor conservador, conformista i fugisser. Estudiants de Dret a València, on va viure diversos anys, en esta ciutat va iniciar el seu camí per la bohèmia literària freqüentant cafés, tertúlies i periòdics. Col·laborador d’El Mercantil Valencià i d’El Poble, fundat per Blasco Ibáñez, Azorín, destacant tant en la novel·la impressionista com en l’article curt de la crítica teatral. La voluntat, novel·la d’iniciació, narra els conflictes morals d’un jove turmentat, amb alguns records de la seua educació. En memòries immemorials, de 1946, la capital valenciana apareix retratada amb més precisió però serà a València, Madrid, llibre de viatges i records, on Azorín logará captar amb major detall l’essència i tonalitats literàries d’una ciutat que va conéixer els seus primers passos pel món literari.

progressistes, va voler arrancar la seua obra cima El laberint màgic, un definitiu frese sobre la guerra civil, a València (Camp tancat), la ciutat a què va arribar sent xiquet en 1914 –Sempre la va considerar sa casa- i el lloc físic i emocional de la seua educació sentimental. Nascut a París <<soy valenciano ya que aquí me hice bachiller>>, repetia, amic íntim dels germans Gaos, lector voraç i intel·ligent, va ser director del grup teatral El Mussol després de Luis Plana Moret. Col·lega i col·laborador dels principals intel·lectuals de la Generació del 27, el seu Camp Tancat evoca amb realisme i alé narratiu una ciutat gravada a foc en la seua memòria i uns personatges, barris, carrers i records de la infància i adolescència d’Aub, ambients i colors que mai van abandonar la seua retina d’escriptor.

Las cerezas del cementerio(1910) Gabriel Miró Estudiant, igual que el seu coetani Azorín, a València, ciutat que li va influir en gran manera, Gabriel Miró (Alacant, 1879 – Madrid, 1930), escriptor de fina sensibilitat i líriques emocions contingudes, estilista i virtuós de la prosa poètica, està considerat com un verdader mestre capaç d’arribar al fons de la condició mediterrània. Autor capaç de descriure la llum d’una platja o els amors impossibles amb brillants pinzellades i metàfores, totes les característiques i la riquesa expressiva de la seua prosa es troben en Les cireres del cementeri, un recorregut per la voluptuositat, la malaltia i la mort on el paisatge descrit, costa i interior, passejos i carrers, formen part de la trama. Però serà, anys després, en El iaio del rei (1915), una imaginativa reflexió sobre la batalla entre el progrés i la traïció, situat en un xicotet poble llevantí i amb la capital al fons, espill de vicis i virtuts, on les qualitats de Miró es mostraran en tota la seua esplendor narrativa.

Rondalles valencianes (1950-1958) Enric Valor Periodista, lexicogràfic, agitador social i cultural, personalitat essencial de la cultura valenciana, l’obra d’Enric Valor (1911-200) mereix ser destacada per la seua contribució a la normalització lingüística i el seu esforç per rescatar de l’oblit el millor de la identitat lèxica i Literària valenciana. Republicà convençut, articulista de fust des de les pàgines del diari satíric El Tio Cuc, es va refugiar en la literatura en detriment de la política després de la guerra civil, concentrant el seu talent en les Rondalles valencianes, una espècia de conte breu, d’estil popular i d’origen oral, que van tindre gran èxit. Nacionalista valencià, condemnat a dos anys de presó a mitjan anys seixanta per les seues activitats públiques, va recuperar tota la seua passió per la llengua valenciana i la reivindicació del caràcter polític del seu treball lingüístic amb l’arribada de la democràcia, moment en el qual la seua obra, creativa i reflexiva, va ser àmpliament reconeguda.

El laberinto mágico. Caso cerrado(1943) Max Aub La impressionant obre literària de Max Aub (1903-1972), rica en matisos, expressions i temes, és una de les cimes de la literatura del segle XX espanyol. Escriptor autodidacta d’àmplia cultura i idees

Assaig d’aproximació a falles folles fetes foc (1974) Amadeu Fabregat Nascut en 1948, Amadeu Fabregat és un cèlebre periodista i escriptor valencià. Director de Ràdio Televisió Valenciana i membre del Consell Valencià de Cultura durant uns anys. Editor i home de

variats sabers, director de la revista Gorg i de València Setmanal, va guanyar en 1973 el Premi Andròmines de Novel·la amb la seua obra Assaig d’aproximació a Falles Folles Fetes Foc. La crítica especialitzada hi ha assenyalat esta novel·la, d’àgil estructura, extraordinària tensió narrativa i hàbils recursos estilístics, que s’aguaita a la identitat històrica de la ciutat i els seus problemes socials i culturals –El passat i el present de la cultura local- com un dels pilars, junt amb El bou de foc de Mira, del ressorgiment de la literatura valenciana després de la guerra civil. Una obra crucial, subversiva i innovadora, dins de la poètica de Fabregat. Dedicat també a l’assaig polític, entre els seus treballs destaquen Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978). Ramona Rosbif (1976) Isa Tròlec Pseudònim de Joan Baptista Mengual Llull (1945-1992), la seua primera obra, Ramona Rosbif, va rebre el preu octubre-andròmina de novel·la en 1976). Inquietant i emotiu dramàtic, sòlid text –Edificat narrativament amb cura- d’ambient rural valencià, història de vida, patiment i política, este llibre destaca per la profunditat emocional dels personatges, la qualitat estilística de les descripcions, la intensitat dels diàlegs, els registres idiomàtics es manejats per Tròlec i la busca –Per part d’un autor compromés amb la seua estructura literària i l’acció dramàtica- d’un espai des del qual descriure, sense caure en el sentimentalisme ni la melancolia, els problemes de la pèrdua i múltiples veus, Isa Tròlec amb Ramona Rosbif un fita en la literatura valenciana per l’encertada recuperació del món rural –Amb l’eco de la capital omnipresent- combinada amb incursions en l’univers de la guerra civil i els desarticulats records d’una generació. Feixistes, rojos i capellans (1978) Ramiro Reig i Josep Picó Feixistes, rojos i capellans. Església i societat al País València (1940-1977), de Ramiro Reig i Josep Picó, va aparéixer en 1978 en l’editorial mallorquina Moll i s’ha reeditat recentment. L’obra, crítica

i àcida, és una visió àmplia de paper de la jerarquia eclesiàstica a València durant el franquisme. Amb ironia i un elevat to literari, el text descriu la composició i ideologia de l’església valenciana, la qual cosa s’ha denominat el provincialcatolicismo, així com la seua relació amb la incipient burgesia local. La conjunció ho ha convertit en un clàssic de la història social. D’especial interés resulten, per al lector de hui, l’anàlisi de la ideologia clerical (amb els seus ideologemas i recursos estilístics) i el procés d’adoctrinament a través de l’ensenyança religiosa, així com la pugna entre les forces renovadores i al jerarquia, la <<lucha de clases>> dins de la pròpia Església. Los padres viudos (1983) Vicente Molina Foix Un dels referents de la crida nova narrativa espanyola, Molina Foix, professor, dramaturg, articulista, traductor, poeta i novel·lista, inclòs en la famosa Antologia de Castellet Nou novíssims poetes espanyols, Premi Azorín en 1983 pels pares viudos, en una de les veus més intenses de les últimes dècades. <<Una novela es un proceso que camina hacia adelante, algo vivo que va enriqueciéndose a medida que se enriquece el autor>>, va declarar al rebre el guardó. Escriptor capaç d’unir en un text, que es reescriu amb cada lectura, elements aparentment inconnexos, Molina Foix, nascut a Elx, doctorat en Història de l’Art per la Universitat d’Oxford, fon en Els pares viudos tradició i modernitat, literària i vida, metàfores i situacions de gran intensitat dramàtica, amb el teló de fons d’unes imatges i una geografia que resulten inoblidables per a tots els lectors. Els treballs perduts (1989) Joan Francesc Mira Reconstruir els mites fundadors de la cultura clàssica, reinterpretarlos en clau d’actualitat i construir, amb mesura i respecte per l’obra ben feta, tot un univers narratiu, podria ser una definició ajustada per al minuciós treball de l’antropòleg, professor universitari, premiat traductor i novel·lista Joan Francesc Mira (València, 1939). Finalista, en 1973, la seua posada de llarg com a autor, del premi 54

Josep Pla amb Bou de foc, Mira ha recorregut, amb posterioritat, la seua ciutat natal i el record urbà en Els treballs perduts (amb els treballs d’Hèrcules com referent literari), primera entrega de la seua trilogia valenciana, una obra situada en la capital medieval, amb la descripció de les dotze parròquies de l’intramurs, els seus carrers, angostes, la humitat i la seua llum mediterrània. Amb purgatori, segona entrega d’este cicle, la referència mítica és la Divina Comèdia i la zona urbana descrita és el primer cercle extramurs amb una reflexió sobre el cristianisme com a coartada i fil conductor. Tramvia a la Malva-rosa (1994) Manuel Vicent Dotat d’una musicalitat lírica excepcional i d’una prosa envolvent, escriptor capaç de combinar la ironia amb la sorpresa, els paisatges valencians de la seua memòria amb una aguda capacitat analítica, l’obra literària i periodística de Manuel Vicent (1936) s’ha convertit, amb el pas del temps, en un referent indiscutible de la literatura contemporània. Tramvia a la Malva-rosa, amb la suau platja i les cases baixes al fons, la brisa i les olors, com a pinzellades de Sorolla, narra l’arribada a València del jove Manuel, els primers amors i els dubtes ètiques i quasi estètiques d’un xic en la grisa dècada dels cinquanta. Són de Mar, premi Aiguanaix 1999, és una apassionant novel·la d’amor, un desig lliure com el Mediterrani, la profunda essència del qual podria sintetitzar-se en la idea que <<todos los muertos envuelven si los llama el amante con la fuerza necesaria>>. Novel·la que combina emoció i paisatge, Vicent ha sabut transmetre l’alegria del mar i de les passions en cada novel·la fins a completar un fresc, retrat de tota la geografia imaginària que recorda molt al seu llevant naval. Cocodrilo, Nocturnos, València (1997) Francisco Zarzoso No resultaria estrany parlar d’una <<escuela valenciana>> de teatre. La quantitat d’autors i la notable qualitat dels mateixos han fet d’esta ciutat, d’esta comunitat, on el teatre forma part la tradició cultural i popular des del Renaixement, un referent en la 55

dramatúrgia contemporània. Exponent d’esta potència creativa són les obres de Francisco Zarzoso (Port de Sagunt, 1966), un autor que ha collit èxits i acumulat els premis més importants del teatre modern. Com ha deixat escrit Sanchis Sinisterra, <<estas tres obras –Cocodrilo, Nocturnos y Valencia- en su diversión, ofrecen sendos paisajes del mundo posible de Zarzoso, en donde las cosas acaecen como emancipadas de cualquier determinismo evidente>>. Amb Brecht al fons i València present, Zarzoso ha sabut combinar sobre l’escenari la intensitat de mons complexos amb la realitat més quotidiana formant un univers desconcertant on l’ombre de la capital i les seues nits planeja en infinitat d’escenes i situacions dramàtiques. Punto de fuga (1998-1999) Rodolf Sirera Turó Sirera és, sens dubte, un dels més importants autors dramàtics de la literatura valenciana en català i el seu més representatiu referent teatral. Vinculant des de jove el teatre independent, durant la candidatura franquista va produir peces de fort contingut polític i social, obres compromeses amb la realitat, junt amb Torás, més intimistes, on va deixar traslluir les seues característiques com a creador. A partir de 1975 el seu treball es va diversificar mostrant interés per moltes qüestions. Destaca en Sirera el seu coneixement de l’escenari i de les trames així com la seua facilitat per a recrear ambients tant d’un poble buit com de la capital llevantina al caure la vesprada. En Punt de fufa, un novel·lista en crisi culpa a la seua dona del silenci. Per a superar esta tensió, s’amagarà en la soledat. Una trama negra, embastada amb precisió d’orfebre, sostindrà l’estructura dramàtica de l’obra. Una peça, representativa del teatre valencià, on Sirera mostra tota la seua màgia com a constructor de mons paral·lels. Els passos comptats (2000-2002) Fernando Vizcaíno Casas Periodista, advocat i escriptor d’èxit, Vizcaíno Casas va ser capaç d’alçar una obra àmplia i varieu –Destacant en la novel·la- no

exempta d’humor i crítica a la modernitat i al progrés. Nascut a València en 1926 i difunt a Madrid en 2003, triat membre del Consell Valencià de Cultura en 2002, va ser un prolífic autor de best-sellers que va saber combinar, amb dòcil ironia, la crítica de costums i la rància tradició. Fidel als seus principis polítics, Vizcaíno Casa va ser perdent pols narratiu amb el pas del temps dedicantse, els últims anys de la seua producció, a repassar la seua infància valenciana, les seues emocions i impressions del passat en els seus tres llibres de memòria, Els passos comptats. Fresc de la ciutat de València, els seus carrers i places, tipus representatius i vivències, Vizcaíno va romandre fuel als seus primers records encara que les seues memòries s’estenguen després a la seua arribada a Madrid i els seus recorreguts literaris, teatrals i jurídiques.

les seues trames, la perfecta construcció de les novel·les i la versemblança dels seus personatges, Torrent (Sedaví, València, 1951) va plasmar la Societat Limitada les claus ocultes i la sinistra corrupció de la societat valenciana actual. Des del tracte als immigrants a l’especulació immobiliària, de les estranyes de la Generalitat al món dels assessors polítics, esta fascinants obra realitza la dissecció, un tall transversal, d’una societat i una ciutat convulsa sotmesa a les pressions de la mentida, el frau i la manipulació. Retrat singular i àcid, esta novel·la és una autèntica radiografia de les interioritats d’una ciutat, una foto fixa, a la manera d’una anàlisi sociològica, amb tots els matisos que la descarnada i enlluernadora prosa de Ferran Torrent permet.

El ojo hambriento (2001) Fernando Arias Cronista radiofònic en els servicis espanyols de la BBC de Londres, crític d’art i documentalista, Fernando Arias (València, 1947) ha escrit diverses novel·les entre les que Destaquen Concert salvatge (1979), Pardals d’altura (1984), El canalla cerimoniós (1988), Diluvi de cendres (1994) i L’ull famolenc (2001), amb la que va aconseguir el Premi de Literatura Alfons el Magnànim. A mitjan camí entre la novel·la negra tradicional (una investigació al tall de la llei, un cadàver i dubtosos interessos) i una novel·la d’aventures trepidants, els personatges d’esta intriga passen dels carrers de València, fosques de vegades, i els seus bars nocturns a Nova Orleans, després de la pista d’un mort. Novel·la d’humor i desolació, de floretes i troballes expressives, L’ull famolenc permet descobrir tots els registres humorístics, un humor que gela el somriure, que caracteritza l’obra literària d’este consagrat autor valencià.

El año que neví en Valencia(2003) Rafael Chirbes Publicitat pel Centre de Professors i Recursos de Conca, este breu text podria definir-se com una aproximació a la infància i joventut de l’autor així com una poètica de la seua experiència literària. Dotat d’un univers propi que ha anat creixent a mesura que creixia la seua profunditat narrativa i estilística, Rafael Chirbes (Tavernes de Valldigna, València, 1949), s’ha consolidat com un dels narradors més potents del panorama actual. Des de La bona lletra (1992) a La llarga marxa (1996) i La caiguda de Madrid (2000), la literatura de Chirbes és una evocació poètica i política del perdedor, de tots els perdedors (en la guerra civil, en la transició, en la vida), uns textos arrissats que evoquen tant la seua infància valenciana com els avatars de Madrid. L’any que va nevar a València, poètica i exercici de praxi narrativa, pot llegir-se com una invitació a endinsar-se en els racons més íntims del creador amb les seues passions i pors, el seu espai vital.

Societat Limitada (2002) Ferran Torrent Autor fonamental de la literatura valenciana, mestre de gènere negre, escriptor capaç de sorprendre per l’elaboració de

Ai, València. Poemes 1017-2002 (2003) Maria Josep Escrivà i Pau Sif, editors. Els poetes valencians Maria Josep Escrivà i Vidal (El grau de Gandia, 1968) i Pau Sif (La Pobla de Farnals, 1978) firmen esta antologia de 56

poemes dedicats a cantar les excel·lències de la ciutat de València com a via de fuga- de la condició femenina. Novel·la de profundes en un recorregut cronològic que va des de l’època ndalusina fins ressonàncies morals i riquesa lèxica, per les seues pàgines desfila als nostres dies. Un llibre imprescindible per a comprendre el tota la potència i sabor característic del món mediterrani. desenrotllament i l’abast de la poesia en terres valencianes. Crim de Germania (2005) Josep Lozano i Lerma Ambientada en les revoltes e la incipient burgesia mercantil contra els abusos de la noblesa en els temps de Carles I, Crim de Germania – Publicada per primera vegada en 1980 i ampliada en 1995- descriu, amb una prosa exquisida plena de recursos narratius, un d’eixos moments fonamentals de la cultura i identitat d’una ciutat, un moment determinants de la història valenciana, la revolta dels agermanats en el segle CVI. Natural d’Alginet, nascut en 1948, Josep Lozano està considerat per la crítica especialitzada i els lectors com un dels més brillants i sòlids narradors valencians. Escriptor de prestància històric capaç de situar les seues trames argumentals en qualsevol lloc pròxim emocionalment a la seua persona, Ribera (1991, 1998), amb el rerefons d’una investigació en temps actual que perseguix descobrir un assassinat, dóna compte del paisatge de la Ribera del Xúquer, l’entorn de l’escriptor. Com en molts altres casos, la cartografia emocional a la solidesa dels arguments narratius. Dos llibres, sens dubte, que pretenen invitar el lector a disfrutar de la qualitat de pàgina de Lozano. La mel i la fel (2005) Carme Miquel Si la literatura no coneix fronteres i els recursos estilístics són inesgotables, l’obra literària de Carme Miquel hauria de formar part d’una imaginària corrent crida <<realismo mágico valenciano>>. El món de les rondalles, la tradició oral, la parla rural i els mites, les vides paral·leles d’una mare i una filla (l’amor i la maternitat com a ombres de ciprer sobre els personatges) i un paisatge mediterrani on la llum competix amb l’esplendor de les muntanyes i el mar amb l’abrupte interior conformen l’espai de l’acció. Situada en el canvi entre el segle XIX i XX, l’obra dóna compte, en clau d’historial coral i de dones, la vida quotidiana i el silenci obligat –A vegades buscant 57

Els llunes de Russafa (205) Adolf Beltran Guardonada en 2005 amb el Premon Joanot Martorell de Narrativa, esta novel·la, la segona de la biografia d’Adolf Beltran (València, 1958), més centrada en el reportatge periodístic i l’assaig, transcorre entre València, on un immigrant magribí il·legal es veu embolicat en una investigació policial, i el Bagdad posterior a la invasió nord-americana, en el que una xica i el seu germà viuen difícils circumstàncies després de la invasió americana. Ambdós històries s’entrellacen al final d’un llibre que parla de la difícil adaptació a un medi hostil en la societat globalitzada. Jaume I el Conquistador (2006) Ferran Cremades i Arlandis Mestre de la novel·la històrica, entre altres gèneres, Ferran Cremades (Bellreguard, València, 1950) ha escrit una ficció on la capital del Túria brilla amb tota la seua força i bellesa. Poques vegades ha quedat l’urbs històrica tan ben reflectida i descrita. L’obra, amb els jardins i les portes daurades, el Pont de la Pedra i el so envolvent de l’aigua, aborda els conflictes polítics i militars al llarg del segle XIII, una època marcada per la derrota musulmana en la batalla de les Comes de Tolosa. Fernando de Castella i Jaume I el Conquistador, la magnífica cultura àrab a València i un assetjament que apareixia no tindre fi nuguen la trama. Tan brillant i commovedora, barroca i plena de càrrega teatral, resulta per al lector actual, coll de serps (1978), una de les primeres, per no dir la primera novel·la valenciana escrita en català publicada fora del territori valencià, premi Sant Jordi 1977. Este impressionant fugiu clos analitza el que es podria cridar el sentiment de l’home davant de la immediatesa de la mort en un espai tancat, claustrofóbico, on el trànsit perd sentit. Una novel·la major de la trajectòria d’este singular autor valencià.

deSobte...

LA VIDA obra de teatre

DIA 1 (ES FA LA LLUM I APAREIXEN UNS NENS JUGANT A LA SEUA TABLET I UNA MAMA EN UN BANC AMB EL MÒVIL, SONA UN SOROLL I APARÈIXEN DUES FADES) BLAVA :Caram! He tingut que parar el temps! No pot ser això. CLARA :Què passa? BLAVA :Que què passa? Què no ho sents? CLARA :A vore Blava…Has aturat el temps…Què vols que escolte? BLAVA :Molt graciosa…Estava parlant del que séscoltava abans, senties els ocells? CLARA :No BLAVA :Exacte…Abans els xiquets jugàvem junts, se sentien rïalles als parcs…(MENTRES PARLA CLARA TRET EL TELÈFON MÒVIL) BLAVA :Clara! Tú també? CLARA :Bua! És que tinc un grup de whatssap que és bestial BLAVA :Clara…a això me refería. Què clase de fada ets? CLARA :Sóc la fada dels xiquets BLAVA :Creus què estàs fent bé el teu deure? estàs fent que siguen feliços? CLARA :(MIRANT EL MÒVIL)jaja! esta si que es bona, te la passo? A no, que tu no tens móvil que antiga mare! BLAVA :Fas el que aquelles mares, téstic parlant i elles están més preocupades pels jocs estúpids del móvil CLARA :Amb el candy crash no te passes! BLAVA :Clara! CLARA :Ells són feliços, no ho veus? BLAVA :Tu ets la fada dels xiquets, i jo la fada de lálegria i sé que no ho són de veritat. Jo crec que els xiquets abans eren més feliços, jugàven a la pilota, a 58

saltar, feïen pastissos amb el fang… CLARA :Jaja esta si que és bona(MIRANT EL MÒVIL) BLAVA :Això és massa! Dona´m el móvil! Hui tens una missió , has de fer veure a estos nens la felicitat que dona jugar els uns amb els altres, ah! I amb les mares… Crec que el problema es eixe. CLARA :Els pares? BLAVA :Si, la velocitat que porten, els treballs, tanta tecnología i tant candy crash! CLARA :deixa el candy crash que… BLAVA :Clara! CLARA :Està be, tens raó ho sé, però tot és mes senzill amb la tecnología. BLAVA :Clara, tu ho has dit, tot és mes senzill… deus ensenyar a les noves generacions que les coses fàcils no te dónen la felicitat CLARA :Com ho faré? BLAVA :Interacciona amb ells, és la única manera que ho pots fer CLARA :Quan comencem?(SEGUINT A BLAVA) BLAVA :(ES GIRA)que tal?…ara! (ES FUNDIX EN NEGRE I DE SOBTE LA LLUM, ELS NENS I LES MARES JUGANT AMB ELS MOVILS) CLARA :(S´APROPA AL PUBLIC)quasi res, si ja ho sé que té raó, però quin carácter, veritat? I el pitjor és que no sé per on començar. Ja ho sé amb eixa mare, segur que m´ajudarà...Hola! MARE : Vols alguna cosa?(mirant el móvil) CLARA :Volia preguntar-li a que jugaba abans? MARE :Abans feia granjes, amb porquets i tot això però es va convertir en molt aborrit ,vaig passar tots el nivells, ara estic amb el candy crash que vaig al nivell 90 CLARA :(BAIXET)maldició amb el candy crash… (dirigint-se a la dona)No! Em refería a quan era petita!

MARE :No sé no em recordo CLARA :no? MARE :bé, a saltar, a fer palmes…Supose CLARA :I per què no has ensenyat als teus fills? MARE :Perque estàn més tranquils així, no ho veus? No es barallen, no demanen res, i jo estic tranquila CLARA :Però? Són feliços? (SONA UN PIT) MARE :Ostres! He deixat a meitat la partida, si em disculpa (SEGUEIX JUGANT) CLARA :Crec que va a ser difícil, entenc el que diu, però Blava té raó, els xiquets no es relacionen, probaré a parlar amb ells (SÁPROPA ALS XIQUETS) NENA1 :Me tapes el sol i no veig! CLARA :Saps parlar! NENA1 :Es clar! CLARA :Veus que estás rodejada dáltres nens? NENA1 :Són companys, clar que si (EN TO DE BURLA) CLARA :Per què no parles amb ells? NENA1 :Estic jugant! Em deixes!? CLARA :Caram! Quin carácter…Hola! I tu? Com et dius? NENA2 :Neus! CLARA :A què jugues? NENA2 :Al Pou CLARA :I si et diguera que sé dún joc molt divertit! NENA2 :Com es diu? Que el baixe a la tablet? CLARA :Sense tablet! NENA2 :Això és imposible! No mínteressa (DIRIGINT-SE AL PÚBLIC) CLARA :Caram què difícil, de veres no recorda ningú com eren els parcs abans? Els bocatas de xoriço, quan ens embrutàvem jugant… (APAREIX UNA NENA AMB UN ANIMAL) 59

CLARA :Oh! Has portat la teua mascota al parc! I és un… cocodril!(FENT UN ESGLAI)Però perquè un cocodril? NENA3 :La resta dánimals són aborrits, és diferent CLARA :Però és perillòs, Com ho vas aconseguir? NENA3 :(AMB AIRE DE SATISFACCIÓ)Vaig tindre una rabiola i els meus pares van conseguir que deixara de plorar comprant-me el cocodril, sóc bona, eh? CLARA :Almenys no juga al móvil. Això és massa,son nens!però no sé com apropar-me…i caram eixa tablet és d´última tecnologia (SÁPROPA UNA NENA) NENA4 :Hola! Qui ets? CLARA :Hola…vols que te passi un nivel dún joc? NENA4 :No, volia saber qui ets? CLARA :Vaja! Soc Clara i estava parlant amb les altres xiquetes per si volíen jugar amb mi NENA4 :jo vull jugar amb tu CLARA :Com? NENA4 :Si, t´he escoltat abans que parlaves de jocs que mágradaria conèixer CLARA :Espera, portaré una cosa(PORTA UNA CORDA, COMENÇA A SALTAR CANTANT) NENA4 :Vull probar! Májudes a cantar eixa cançó? CLARA :És clar (GIRANT-SE AL PÚBLIC)Májudeu a cantar la cançó? (CONTINUEN SALTANT) NENA4 :Saps una altra cançó? CLARA :Sí, salta! (RIUEN, LA RISA ATRAU A LA XIQUETA DEL COCODRIL) NENA3 :No em deixeu escoltar la partida! NENA4 :Estem jugant! Vols jugar? NENA3 :Vols dir que és més divertit que el meu Iphone? CLARA I NENA4 :Clar que si! CLARA :Vols probar?

NENA3 :Va, a més estic sense batería…perque sino, no trobe res que siga… CLARA :(INTERROMP)Molt bé, però primer deixa el teu amic amb dents NENA3 :És inofensiu! CLARA :Si, si m´ho crec però sóc alèrgica als animals amb tants de dents NENA3 :Bé. Però no comenceu sense mi. (EL DEIXA) JUGUEN I S’APROPEN LES ALTRES NENA2 :Jo també vull! NENA1 :I JO! COMENCEN A JUGAR I ÉS EN EIXE MOMENT QUAN APAREIX BLAVA BLAVA :Clara! CLARA :(SÁPROPA) Què tal? BLAVA :Has vist com juguen tots junts? És meravellòs! has de fer alguna cosa més CLARA :Ho faré Blava(SÁPROPA ALS NENS) CLARA :Ens veïen demà? Al parc? TOTES :SI! (ES FUNDEIX EN NEGRE) DÍA 2 (DE NOU EL PARC, CLARA ASSEGUDA) NENA3 :Has vingut abans que jo! CLARA :Porte una estona, pensant a que podíem jugar NENA3 :I a què juguem? CLARA :A fer pastissos de fang NENA3 :De veres?(CARA DE FÀSTIC)Però ens embrutarem! NENA2 :(APROPANT-SE)Hola! A què anem a jugar? Estaba tan bé que no m´he recordat de portar la tablet! NENA3 :No tágradarà NENA2 :No? NENA3 :Vol a un joc embrutant-nos

NENA2 :Quin fàstic! Per què? CLARA: Espereu, anem a començar i després em digueu… NENA1 :Què feu? NENA3 :Mirant com s´embruta la xiqueta d`ahir NENA1 :No sembla divertit…Vaig a pel móvil CLARA :Espera! Doneu-me una oportunitat! NENA4 :Hola! Què passa? Eixes cares? NENA3 :Crec que esperàvem pasar-ho bé, però vol fer…pastissos de fang! NENA4: Vaja! Jo mai he fet, quan comencem? NENA1, 2 i 3 :Com? NENA4 :No sé,vull saber de què va, ahir va ser divertit CLARA :Ajuda´m! (COMENCEN A JUGAR AMB FANG) NENA1 :Jo vull fer també…pareix divertit CLARA :Vinga! Qui vol fer més? NENA2 :jo també! (COMENÇA A FER PASTISSOS) NENA3 :Està bé, ajudarè perque sense mi no eixirà res… NENA1, 2 I 4 :Berta! Jugues? NENA3 :Vaig! Que impacients, sembleu la mare quan s’està carregant alguna cosa al mòvil (RIUEN I COMENCEN A JUGAR) CLARA :Bé, hem acabat! Ara a ensenyar-lo a les mares! NENA1, 2, 3 I 4 : SI!(I DESAPAREIXEN PER UN COSTAT I APAREIX BLAVA) BLAVA :Que bé! CLARA :De veres? BLAVA :Porte molt de temps observant-les i mai s´havien rigut així! CLARA :Tenies raó. BLAVA :Ara et queda una part… 60

CLARA :Com? BLAVA :(RIENT) Explicar a les mares perquè están plenes de fang jaja (APAREIXEN TRES MARES) MARE1 :Em vols dir que tu has fet que la meua xiqueta s´embrutara? CLARA :Si el veu així… MARE1:Mira com va! CLARA :He fet que jugaran MARE2 :Si, si però ara la roba CLARA :Vols dir que vosaltres no jugàveu a això? MARE2 :Dona! si hi hagués tingut un IPHONE no m´habria embrutat mai. MARE3 :Vols dir? Jo reconeix que venia a dir-li un parell de coses, però al cercar a la meua filla i veure la cara de felicitat. La tecnología ens ha perjudicat, demà portaré una pilota! MARE2 :Una pilota? MARE1 :Ja que ho dius, jo sé molts de jocs MARE2 :Mireu les nenes(LES XIQUETES APAREIXEN JUGANT) MARE3 :Quina felicitat! D´acord, demà deixem el tallaet i juguem! MARE1 :Xiques! Demà cap mòvil, demà jugarem a pilota! NENA4 :De veres? Jugareu amb nosaltres? MARE1 :Sí, demà portem la pilota TOTES :Be!(SALTANT I RIENT) MARE2:Mai havia vist a la meua filla tan feliç! MARE3:Uy! Anem a pagar! Que ens hen anat tan ràpid… (APAREIX BLAVA) BLAVA :Missió aconsegida! CLARA :Gràcies! Mira que bé que están i jo no les he dit que jugaran amb això BLAVA :Clar! Amb descobert gràcies a tu que meravellòs que es jugar els uns amb els altres CLARA :Que pena, no ho voré… 61

BLAVA :Com? Si que ho veurás, te quedaràs aquí, a la terra a cuidar d´ells CLARA :Que bé! BLAVA :I per cert, (PARALITZA ALS XIQUETS I TOCA UN ARBRE, COMEÇA A ESCOLTAR-SE UNS OCELLS) CLARA :Ocells! BLAVA :Això és el que has provocat, de silenci a rïalles, de res… DE SOBTE LA VIDA! CLARA :Que bé! BLAVA :Vaig a tuitear això… CLARA :Blava, em vas dir de la tecnología bestiesses! BLAVA :És cert, però en este temps he descobert una cosa que es diu facebook, twiter (DESAPAREIXEN PER UN COSTAT)Saps que hi ha un joc que es diu… CLARA : Blava!(RIUEN)Per cert, els xiquets, els has parat… BLAVA :(DÓNA UN BES A LA VARETA I DIU)De sobte! La vida! Autora: Raquel Ramiro Pizarroso Actrius: Blava : Andrea Paricio Ramiro Clara : Sheila Martínez Cortés Nena 1 : Lucía Delgado Ruano Nena 2 : Lucía Gutiérrez Moreno Nena 3 : Noelia Botella Tomás/ Sabrina Torres Martínez Nena 4 : Paula Sánchez Garrido Mare 1: Chunai Checa Ortiz Mare 2: Julia Ramírez Luján Mare 3: Silvia Merino Alfaro Nenes al parc : Ángela Paricio Ramiro i Irene García Ramírez

Obra representada al concurs de obra curta de JCF, per part de part de nostra comissi贸 infantil. 62

Record de les falles 2015... deSobte...

DE DI CA TĂ&#x2019; ri es

D de sobte

PREMIS BeRNI 2014

esprés de 14 edicions tots els fallers de la Berni coneixem bé què són els Premis Berni. Una cita anual en què la nostra comissió es reuneix amb les persones o institucions més destacades del panorama faller en eixe moment, bé siga per la seua tasca o contribució al món de la nostra festa d’una manera o altra. Enguany no podia ser menys, van tenir lloc el passat 4 d’octubre als salons de l’Hotel Olympia d’Alboraia, i per a dur-los a terme vam poder comptar amb uns guardonats d’excepció. En el seu 75 aniversari, vam voler premiar la trajectòria d’Álvaro Moliner, reconegut indumentarista en tota la Comunitat Valenciana. El València Basket, guanyador dins i fora de les nostres fronteres d’importants títols, un dels quals van voler compartir amb nosaltres, portant la Copa d’Europa, que va presidir el Sopar Homenatge des d’un lloc privilegiat. També va estar amb nosaltres Jaume Bronchud i alguns dels seus

col·laboradors, com a conductor del programa de Levante TV “Tot és festa”, que ens porta l’actualitat fallera cada dimecres a la nit. Un altre dels nostres premiats va ser Vicente Fayos, exsecretari de Junta Central Fallera, que ha contribuït amb molt d’esforç i dedicació amb el món de les falles. I finalment, com no podia ser d’altra manera perquè ja es tradició en els Premis Berni, Carmen Sancho de Rosa va compartir la vetllada amb nosaltres com a Fallera Major de València i guardonada. Sens dubte va ser una nit màgica, compartida per la gran família que forma la nostra comissió i amenitzada per una enorme rifa realitzada gràcies a la contribució que van fer, cadascun en la mesura de les seues possibilitats, els nostres col·laboradors. I després de l’èxit de la catorzena edició estem ja preparant-nos per a la pròxima, a la qual vos animem a tots a assistir i continuar portant el nom de la nostra falla a tots els racons i a el més alt de les falles!

n dia van entrar en secretària i em van dir: “secre, apunta’ns al campionat de pilota de junta.” Els vaig preguntar si sabien jugar a això i em van dir que no, però que el veien molt per la tele. Vaig pensar que si això servira la majoria d’hòmens del món serien Maradona. Eixa és una de les raons que no confiara molt en les seues aptituds de pilotaris. L’altra, que es jugava els diumenges al matí, prompte. Ajuntar esport, diumenge al matí i gent de la Berni en una frase era com per a no donar crèdit, haureu de reconéixer-me’l. Després em contaven que fins guanyaven. I jo ni caso. Inclús es llevaron un palet, però vaig pensar que lo habían fabricat ells i això que em van enviar la foto i tot. He anat algunes vegades a veure jugar, per a confirmar que estaven i que eren ells. I ara van i són campions. Així són mos bernianos, si et rius d’ells, solo per portar la contra a la secre i fer-la rabiar, guanyen.

Pablo Palomo, Carlos Navío, Cesar Celda, Héctor Carrasco i Pedro Javier Valera han format eixe equipàs que ha arribat al mes alt. La veritat és que s’han esforçat, han entrenat, matinat i passat fred, així que s’ho mereixen. Com també es mereixen que els donem les gràcies en nom seu a les seues famílies, amics i consorts perquè sense el seu suport, comprensió i ànim no l’hagueren aconseguit I un record també als que van començar amb ells i que van posar el seu granit d’arena per a arribar on ara estem, Manuel Gil i Carlos Ponce. Enhorabona campions!!!!! Falla marqués de montortal-berni català Primer clasificat de la segona divisió del campionat de pilota valenciana de junta central fallera ex. 2014-15

bitlles

de sobte

CAMPIONS de pilota

de sobte

LA VIDA

Blanca i Alejandra

eient que la nostra filla se ens feia major, decidirem Quan mire la pantalla i estima que efectivament es que era el moment que tinguera un germ@ o ja veien clarament dos “bossa” amb dos embrions, la no buscar-ho. Així que decidim que a per ell/ella. primera sensació nerviosa va ser tirar-me a riure, i Comencem la busca al desembre, i jo pensant que a continuació en fracció de segons, plorar perquè el m’anava a haver de portar en la butxaca de les que estava passant era real. La tercera sensació va ser sinagües tot el que és necessari per a atendre a la preguntar-me: em desmaie? meua visita mensual. De fet fins a ho vaig comentar amb Monica Colom que seriosa just per a l’ofrena, i quina història. Però passa l’ofrena, els actes fallers, cremem la nostra falla, i a mon no em vista ningú, i com sóc el que es diu un rellotge, un dissabte de reunió amb els nostres amics mes íntims, decidisc ferme el test d’embaràs, per la qual cosa cride la meua gran amiga Elena Fernández, perquè passe per una farmàcia i ho compre. Ella se sorprén, ja que la falta és de molt poc, però com em conec...

Una vegada acabada el sopar i amb tots els nostres amics en suspens i nerviosos, vaig ser al bany hi ha realitzar la prova, i de sobte, van aparéixer dos ratlla roges que confirmaven les meues sospites. De seguida eixim corrent del bany, comunicant la feliç notícia als nostres amics més preats i que ens acompanyaven en eixe moment tan especial i als que els done les gràcies per estar sempre ací.

Eixim de la consulta quasi sense poder pronunciar paraula, i a continuació cridem els respectius iaios per a informar de la notícia. Vam ser a arreplegar a Rebeca que estava desitjosa de tindre un germ@, i li vam dir que no tindria un germ@, sinó dos. La seua cara va ser de total desconcert, crec que com la de tots nosaltres. Però he de dir, que inclús a pesar que et quedes sense respiració, sense ser capaç d’assimilar el que se’t ve damunt i de ser conscient que la situació es va a complicar i molt, si l’endemà per alguna desgràcia ens hagueren dit que havia perdut a algun dels embrions, m’haguera donat quelcom. Des d’eixe moment “de sobte” amb totes les sensacions descrites, volia per igual a eixos dos “bestiolets” que creixien en mon. Van ser creixent i engreixant, elles, jo no, jo estava magnífica la veritat.

L’embaràs va ser molt bé, fins que passe un cap Sabent ja que tenia “una vida” creixent en el meu de setmana horrible, i va ser perquè estava amb interior, acudim a la consulta del meu ginecòleg, el Dr. contraccions. El pes, la grandària i volum d’ambdós Montesinos a qui Venero i adore, que va procedir hi ha realitzar la primera ecografia, i jo amb por, li pregunte: bosses amniòtiques i els meus dos chochis ja no em deixaven ni respirar. El senyor Emilio, hi ha un?, El meu volgut Dr. Montesinos em tracte perquè Al que ell va respondre: pogueren continuar en el meu interior sense molèsties, però amb respons absolut. I així va ser. Que volíeu dos? Quan ja estava de 38 setmanes, vam ser a consulta, jo pregant-li ja que per déu me les traguera perquè no podia més. Però ell em Deia que m’aguantara 5 dies més...

No, u. Va ser la meua resposta. I la seua de sobte va ser: Perquè portes dos! 66

No obstant això eixa mateixa nit em va cridar per a dir-me que dos dies després tènia quiròfan, així que la data seria el dissabte 9 de novembre. L’endemà, divendres 8 de novembre, son pare se’n va anar al treball amb la intenció de deixar-ho tot clar per a poder disfrutar de la seua baixa paternal i de la seua gran família. Jo em vaig gitar per a intentar descansar, i en eixe moment de sobte rebut la crida del meu ginecòleg, preguntant-me què em pareixia eixe mateix dia a les 14h... I jo perquè encantada, podria respirar per fi i sobretot. Veuria la cara de les meues dos xicotetes Blanca i Alejandra.

Vaig cridar corrent a son pare perquè es donara pressa en les seues tasques i anar-nos-en a l’hospital a l’hora convinguda. Vaig fer una altra crida, a Nati Martinez, que es preocupe i va actuar com una gran amiga, inclús em va colar en el quiròfan..I em va ensenyar a les meues filles inclús amb el cordó umbilical. Gràcies Nati per aquell dia. I així va ser com de sobte tènia una gran família. Hui en dia tenen 1 anyet cumplit. Cristina Sebastián.

de sobte

LA VIDA

Clara i Lucía

esprés d’uns anys sols disfrutant de la vida i fent el que volíem ens vam assabentar que estàvem embarassats. Ens va fer molta il·lusió però l’esglai va vindre quan ens van dir que venien dos. Ens vam posar molt nerviosos perquè no sabíem si sent pares novells estaríem a l’altura del que s’acostava. Va arribar el gran dia, quan van nàixer les dos princeses Clara i Lucia amb una cesària amb ràpida recuperació de la mami i la veritat que les xiquetes ens lo pusieron molt fàcil perquè eren molt bones, de solo dormir i comer. El pitjor era que els havíem de donar cada tres hores i això es feia pesat perquè al ser dos no descansàvem però bo es feia amb moltes ganes i mai haguérem imaginat que el passar sueño

el lleváriamos tan bé i amb tan bon humor, érem els pares més feliços del món, tot Girava al voltant de les xiquetes. El primer any no ens vam assabentar perquè no donaven faena comían de tot i el millor era que dormien tota la nit. Ara ja tenen dos anys i disfrutamos molt d’elles perquè comencen a parlar i són molt gracioses encara que ara sí que donen faena perquè no paran i el carro no el volen ni veure, només volen caminar i caminar. Ànim als pares que vagen a tindre gemelos o bessons. Hui en dia han cumplit ja el dos anys. Fernando i Marifeli

orpresa inesperada, i esperada, per diversos motius. L’espera i tardana, bo almenys per a mi, quedarme embarassada per segona vegada per a donar-li un germanet a Nerea, ja varem tardar prou a buscar, 5 anys, i damunt 9 mesos per a quedar-me! Tampoc és molt! , però quan tens tantes ganes es fa etern.

van ser moltes vessadures de cap, ens quedem blancs durant un temps, però, recuperem a poc a poc el color. I més ho recuperem quan va arribar el 25 de febrer del 2013 i els vam veure les caretes. I sí! Van canviar les nostres vides per complet. Imagineu-vos, tot doble i al mateix temps, no donàvem abast. Necessitem ajuda dels iaios, sense ells haguera sigut impossible normalitzar les nostres vides, la volta a treballar, i sobretot, atendre Nerea que té altres necessitats, però, se va anar normalitzant tot.

Però per fi va arribar el dia que anhelava, predictor en mà, i ací estaven les dos ratlles: EMBARASSADA! Una altra vegada a viure l’experiència tan bonica que hi ha havia viscut amb Nerea. Convertir-me en mamà de nou. Ja els queda poquet per a fer dos anys i és el millor que I de sobte, Va canviar la meua vida! Des del moment que m’ha passat en la meua vida i tornaria a viure-ho una i em van dir que estava embarassada de bessons, primer mil vegades, no es pot voler més, és la meua vida i així la vull viure, amb els meus “peques”.

de sobte

LA VIDA

Gabriel i Adrián

2015

de sobte

olem donar les gràcies a totes les firmes comercials per, fer possible un any més l’edició d’este llibret i aprofitar per a desitjar unes bones festes falleres a tots.

ANUNCIANTS

índex d’anunciants 2015

2015

Admcion Nº 14 Aixi Som Art-Antic Bar Grillo Bar Balaguer Bar Stop Bizbitchel / Luis Perez Cafetería Sto Domingo Caixa Popular Calzados Polo Casa Carlos Cercavilla Churrería Casa Piloto Cínica Dental Torrefiel Clinica Dental Jose Carlos Navarro Cuevas De Dins a Fora Dinars Encarpe Esmont Farmacia 24H Farmacia Font Farmacia García Contell Gamesystem Repair Gibar

Gloria Barberá H. Veterinario Constitución Horno doménech Isaval Jose´s Joyas Eloísa La Bodegueta de Alma La Habitación de Samira Les Barraques Manuel Vicente Belda Momento Café Moñitos de Su Nexus Optica Claramunt Panal Fallero Peluqueros Lop Pirotécnia Caballer Pitipark Reme Bernat Suviflor Talleres Checa Talleres Macam Talleres Toledo Toldos Montesinos Viu-Bé 70

2015

2015 72

2015

2015 74

2015

2015 76

2015

2015 78

2015

2015 80

2015

2015 82

2015

2015 84

2015

2015 86

2015

2015 88

2015

2015 90

2015

2015 92

2015

2015 94

#desobtelavida @fallalaberni #laberni15