Llibret Falla Passeig 2017 - Periòdic

EL PASSEIG PERIÒDIC GLOBAL I D’HUMOR

FALLES 2017 17, 18 i 19 de març del 2017 | Any XXXIII | EDICIÓ FALLERA |

multitudinària manifestació a les portes de l'ajuntament de valència perquè se li torne la trompa al xic pàg. 53

una empresa valenciana patenta la pinta GoTro A punt d’eixir al mercat la primera pinta de fallera que portarà una pàg. 62 càmera incorporada

la unesco declara les Falles de valència Patrimoni de la Humanitat L’assemblea de l’organisme internacional fa públic el seu veredicte a Etiòpia valència

Després d'anys de lluita i sacrifici, a la fi, el 30 de novembre del 2016, a les 12 hores i 48 minuts, els valencians, però sobretot fallers, celebraven la declaració de les Falles de València com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, concedida per la Unesco en el comité intergovernamental reunit a tal efecte en la capital pàg. 20 d’Etiòpia.

Tavernes de la valldigna celebra el primer centenari com a ciutat Tavernes

El dia 21 de desembre del 1916, per ordre del rei Alfons XIII, Tavernes de la Valldigna rebia el títol de ciutat.

Carrers, edificis, monuments, places i inclús vallers centenaris donen testimoni del pas del temps d’aquesta xicopàg. 25 teta ciutat.

Tavernes acollirà els pròxims Jocs olímpics d’Hivern Humor

Després de l’èxit de la pista de patinatge instal·lada per a la temporada de Nadal i Reis, l’Ajuntament valler té prevista la construcció d’una pista d’esquí olímpica. pàg. 80

EL PASSEIG PERIÒDIC GLOBAL I D’HUMOR

Hui junt amb el periòdic EP suplement especial de la Falla Passeig Magazín

No te’l pots perdre! issuu.com/fallapasseig @Fallapasseig

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

EL PASSEIG 3

editorial

EL PASSEIG PERIÒDIC GLOBAL I D’HUMOR

edita: Associació Cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna

El llibret de la Falla Passeig: de periòdics i revistes Estimades lectores, estimats lectors:

col·laboradors literaris Àlex Gómez Górriz Asunción Company González Bea Gascón Llinares Carlos Gimeno Bosch Carlos Savall Soria Celia Martí Ferrando Clara Grau Escrivà Elsa Estruch Enguix Esther Gascón Llinares Esther Juan Escrihuela Eva Palomares Ferrer Hermi Piqueras Martínez Jaume Cunyat Ferrando Lidia Villalba Caballero Lorena Martí Palomares Miguel Àngel Benlloch Navarro Nerea Galera Cortés Nuria Martí Talens Quique Bosch Sanchis Sergio Espinosa Bosch Sergi Ferrando Altur Publicitats Hermi Piqueras Martínez Óscar Sansaloni Martí

U

n any més us saludem de nou des de les pàgines del nostre llibret que en aquesta ocasió adopta la forma i l’estil d’un diari convencional, fins i tot amb l’entrega d’un suplement especial.

Utilitzant el format de premsa tradicional hem volgut fer d’El Passeig un periòdic satíric, per tal de crear paròdia.

Junt amb notícies d’actualitat fallera i interés local, trobareu per una banda notícies carregades d’humor i ironia que relaten successos que si bé no són veritat ho podrien arribar a ser en aquest món tan boig. Li traguem la llengua a l’actualitat i portem al límit l’absurd. D’altra banda en trobareu d'altres l'objectiu de les quals és crear consciència i convidar a la reflexió.

Des de la secció d’opinió, on ens posem un poc més seriosos, hem volgut donar l'oportunitat als nostres jóvens de poder expressar-se i opinar lliurement dels temes que els preocupen. Són el futur però escriuen el present d’una manera ben clara. Ells tenen la paraula.

Les Falles són sàtira i paròdia. Són ironia i són humor, i aquest llibret no és sinó l’extensió del que podria ser la crítica en el remat de la falla.

Esperem que gaudiu de cadascuna de les pàgines d’aquest noticiari.

explicació monuments infantil: Maria Gómez Grau Gran: Celia Martí Ferrando

maquetació, disseny i correcció David Palomares Chofre impressió: Set i Set Indústria Gràfica Dipòsit legal:V-232-2012 Tirada: 450 exemplars

LA VINYETA DEL PASSEIG

col·laborador artístic Sergi Ferrando Altur

L'equip del llibret

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

EL PASSEIG 4

opinió

Comprem o lloguem?

Esther Juan Escrihuela

D

es de ja fa uns anys, el nostre país està sofrint una forta crisi econòmica que ha fet que els nostres costums sobre les inversions i adquisicions immobiliàries hagen canviat de forma precipitada i, en molts casos, obligatòria. Últimament, sembla que el lloguer està imposant-se a la compra a causa d'aquestes qüestions econòmiques i socials que abans no teníem i que ara hem d'afrontar.

Tradicionalment, Espanya ha sigut un país que preferia la compra al lloguer. La majoria de parelles es compraven un pis o una casa per a casar-se després. Aquest pensament clàssic i forjat durant dècades, es basava principalment en invertir els estalvis que el matrimoni o els pares d'aquests tenien. Açò els oferia una seguretat per al futur, ja que d'aquesta manera es garantien una casa, independentment de les dificultats econòmiques que es pogueren sofrir. És cert que els joves d'abans tenien estalvis molt

més abans que els joves actuals, donat que els primers treballaven des de ben prompte, ja fóra en la construcció, al camp, a les botigues locals o als magatzems. Aquesta situació els permetia tindre una visió de futur molt diferent de l'actual, en la que l'edat d'iniciar-se en el món laboral, i com a conseqüència tindré diners, s'han anat retardant i ha fet que els típics plans de futur s'hagen alterat.

Actualment, aquestes generacions acostumades a la compra continuen pensant que l'opció del lloguer és llançar els diners. Però els costums i circumstàncies del dia a dia han variat en els últims anys, i això ha fet que el pensament dels joves amb intenció de tindre el seu propi habitatge haja hagut de canviar. Ara el lloguer s'ha convertit en una bona opció per a aquesta gent jove que vol independitzar-se donat que no requereix una forta inversió al principi i es planteja com una bona solució davant dels impediments que posen les entitats bancàries per a donar crèdits actualment. I molt més si no es

EL PASSEIG 5

presenta un contracte laboral fixe o un bon aval.

A més a més, les dificultats laborals i com a conseqüència les econòmiques, fan que ara la gent no tinga uns grans estalvis amb què poder enfrontarse a la compra d'una casa, i el que sembla pitjor és que aquest sentiment d'inseguretat econòmica i de futur no millora ni acaba de desaparéixer.

Pot ser, degut a aquestes circumstàncies, els joves ara tenim un altre pensament molt diferent del dels nostres pares o iaios. Pensem que el fet de ser propietari suposa unes despeses molt altes que amb el nostre sou són difícils d'assumir, com ara l'hipoteca, els manteniments, els pagaments de comunitat, les assegurances, els impostos, etc.

A més, hem d'afegir que tenir un habitatge en propietat suposa un fort lligam per a les persones que volen canviar de residència per raons laborals o es veuen forçats a fer-ho quan es queden sense feina i han de buscar-ne una altra, siga la que siga

i on siga. Ara són molts els espanyols que volen treballar i es converteixen en emigrants a altres indrets del món, independentment de la distància, l'idioma, el clima o les condicions laborals, de manera que no els interessa, per ara, tenir una casa pròpia.

A tot això hem de sumar la mentalitat consumista en què els joves estem criats. Ara es prefereix invertir els diners en altres productes, pot ser considerats pels més grans com capritxos innecessaris, però les noves generacions volen gaudir de la vida i és per això que els pocs estalvis que es recullen s'inverteixen en viatges, cotxes, roba, bona tecnologia i altres productes que no són considerats com primeres necessitats.

Està clar que no existeix una única bona opció i que dependrà dels individus en concret. Per tant, s'ha de contemplar la situació personal, familiar, econòmica i laboral que aquests tinguen per a decidir si el més idoni és el lloguer o la compra.n

Esclaus Celia Martí Ferrando

N

o són poques les vegades que em vénen al cap els sermons que em pegava el meu avi per estar cara la maquineta. Recorde a la perfecció la meua primera i única Game Boy Color i també, de com matava les hores davant de Super Mario Bros, quins temps més jovials!

Després ja van vindre els mòbils, les PlayStation, Nintendo, ordinadors, internet, Facebook, WhatsApp... i amb ells, sense saber-ho, un nou vici, la nova addicció del segle XXI. Contats són els que s'han resistit a no connectarse i enganxar-se a aquestes, i pocs els que no han caigut en la temptació d'entrar en el món de la pometa enverinada.

Vivim en una societat contraposada, on clamem i defensem la llibertat, mentre el món tecnològic ens té captivats. Estem les 24 hores connectats i permanentment controlats. Els objectes inanimats ens tenen realment dominats, convertint-nos en vertaders esclaus de la nostra llibertat, de la nostra intimitat, del nostre temps, de la nostra imatge. La tecnologia i internet ha posat en perill d'extinció la nostra pròpia independència.

Internet ha transformat la necessitat de socialit-

zació de les persones en la necessitat de publicar les nostres vides, no sense abans posar un filtre, per fer la vida més de color rosa.

Presumim de tindre 500 amics, de fer viatges, de comprar-nos roba, compartim notícies, alegries o disgustos, i no és que estiga mal fer-ho, però, fins a quin punt és necessari? Quina és la necessitat que ens porta a mostrar tan obertament els nostres gustos, opinions, sentiments, "hobbies"? Nosaltres som qui, involuntàriament, ens restem llibertats, seguretat. Nosaltres som qui amb un irrellevant "enter" ens posem en la boca del llop, doncs, no sabem qui està darrere del que tan alegre i innocentment publiquem, per no assenyalar el desconeixement total que tenim d'on van a parar totes aquelles fotos i opinions compartides.

Està clar que internet, les diferents aplicacions i tecnologies ens han fet una vida més fàcil, còmoda i ràpida, però, més cert és que hem pagat un elevat preu (i no sols econòmic).

Ja m’ho deia el meu avi, eixa maquineta és la teua perdició. Com m'agradaria poder contestar-li "Ai Sauri (que era com carinyosament cridava al meu avi), si sols fóra eixa maquineta".n

EL PASSEIG 6

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 7

opinió

Bea Gascón Llinares

S

Qui vigilarà a qui ens vigila?

óc una insaciable lectora, de tot el que em posen davant meu. M’encanten els llibres, la lletra escrita, que em regalen novel·les, que em sorprenguen amb un conte, amb una revista, amb un monogràfic, amb una novel·la gràfica, i per descomptat, amb un còmic. Els còmics: llibres amb il·lustracions i text que, de vegades queden apartats i vetats sols per a adolescents.

Que enganyats podem estar si pensem així!

Doncs d’ells podem traure grans reflexions i poderosos aprenentatges. Hui vull parlar-vos de “Watchmen”, un còmic genial D’Alan Moore que em ve al pèl per a il·lustrar el que ja fa temps que veuen els meus inquisidors ulls.

Aquest còmic està ambientat en un futur en el qual un govern promulga i aplica unes lleis a la societat, lleis que de vegades ni ells mateixos segueixen. Us sona d’alguna cosa? Supose que sí. Doncs bé, i és que com bé diu el seu autor: Qui vigilarà a qui ens vigila? Qui farà complir les normes a aquells qui les declaren i s’encarreguen de recordar-nos-les? Qui corregirà certs textos escrits en la nostra llengua amb alguna que altra “patinada”?

Qui vigilarà a qui ens vigila? Qui corregirà a qui ens corregeix?

Podeu pensar que sóc una pedant, una repel·lent o que m’agrada corregir, i la veritat és que no aneu mal encaminats; però jo us pregunte: Sóc a l’única a qui li fa mal veure errades en valencià? Veure que algú escriu “la setmana que be”? Al meu favor diré que no hi ha res que em sàpiga més greu que veure com òrgans oficials no es preocupen de corregir escrits, veure com alcaldes i alcaldesses parlen la llengua de qualsevol manera i sols en diumenges i festes de guardar... com si no fóra una llengua a tindre en compte o respectar. Però ara sí, vés en compte de no cometre cap falta al llibret o a la crítica de la falla...

Veure com escriuen “sol·licituts” i es queden tan amples; o veure com confonen l’ús del perquè i el

per què en textos oficials de domini públic que a més a més parlen sobre premis literaris en la nostra llengua. El mal no sols ens ve del caloret... o serà Caloret? No sé, jo estic més marejada que un allioli amb l’ús de les majúscules i les minúscules... és jurat o Jurat? falla o Falla? La veritat és que clar no ho tinc, però utilitzar-ho de manera indiferent en un mateix text... no sé, vaig perduda amb aquestes noves normes o amb l’absència d’elles.

La crítica és part de l’essència fallera des que van nàixer i es feien en cartons, fustes i restes vàries del taller. Doncs, per què no l’autocrítica?

La sàtira ha estat sempre present, l’humor i la rialla ens ajuden moltes vegades; o millor dit, quasi sempre, a suportar el nostre present i la nostra existència. Tal vegada hauríem d’aprendre un poc de les falles i revisar si nosaltres mateix complim amb el que fem complir als altres, fer autocrítica i fer-la en el to d’humor que tant ens agrada als valencians.

I si continuem amb les errates i les injustícies recordeu que sempre hi haurà algun ull mirant i vigilant. Tal vegada siguen els mateixos que estan ara revisant aquest escrit. Tal vegada siguen els meus, o els teus.

Mentre hi haja norma, fem-la servir. Mentre hi haja falles, fem sàtira.

Per a finalitzar sols em queda dir que, tal vegada aquest escrit siga molt arriscat, però més arriscat és veure injustícies i deixar-les passar... Sempre estarem vigilant.n

EL PASSEIG 8

opinió

Miguel Àngel Benlloch Navarro

L’educació ahir i hui

D

eia Loris Malaguzzi, que “els mestres de Reggio Emilia (Itàlia) sempre havien de caminar sobre fils de seda, perquè la seua experiència és forta i fràgil alhora, exposada al temps i als mil ulls que ho observen de manera incansable”. Els mestres d'ahir i avui han de tenir present no solament potenciar la funció de transmetre coneixements sinó com deia al seu torn el pedagog Juan Miguel Fernández Balboa fer de la cerca de noves metodologies, de la creació, de la curiositat en el nostre alumnat i de la creativitat, l’eix del camí actual de l'ensenyament-aprenentatge. S’ha d’educar, per tant, amb el cor i amb la raó.

Però així i tot en l'educació actual respecte l'ús d'aquestes noves metodologies sempre hi ha dificultats i a voltes no per falta de motivació però si de desconeixement, o millor dit absència de respostes tals com les següents: Per què vam seguir pensant (alguns mestres) que açò de la creativitat és “perdre el temps”? No serà com diu César Bona (“La Nova Educació”) per a estimular la creativitat cal ser abans un mestre curiós?

Mai trobarem una resposta única a com educar.

Impossible alhora és trobar coincidència de respostes davant alguna cosa tan àmplia per al conjunt

Cartes al director el ciuTaDà Primer 4Tavernes està flanquejada de naturalesa, on trobem envoltat d’horts el Clot de la Font, lloc molt transitat, tant per llauradors com per qui fa “la ruta del colesterol”. Per arribar-hi, hem de passar per una espècie de "pont" que uneix el que el riu vaca separa.

El mateix passa a la platja, on tenim un tros del canal cobert i la resta

al descobert, posant en perill els usuaris, i més si afegim que per allí sempre passa aigua.

Costaria molt posar dos barreres o tapar-ho?

Sembla que els polítics no estan per a coses menudes però encara estem a temps d’evitar accidents i de no dir: "ja ho vaig advertir”. una ciutadana preocupada.

Tavernes.n Horari De rics

4Tenim una bona biblioteca, unes bones instal·lacions però també un

d'educadors, però sí que hem de tenir present que l'educació avui dins de les aules és com la que es propugna en la majoria de centres de la Reggio Emilia en l'actualitat, és a dir, hem de tenir present l'educació emocional, crear curiositat, incertesa en l'alumnat, no solament fent ús durant l'aprenentatge de les ciències de caixes sensorials o material divers, sinó també de partir fins i tot en les matemàtiques de ser capaços de possibilitar que cada alumne arribe a una “meta” personal quasi sense adonar-se. Deia Howard Gardner que no tots els éssers humans tenim les mateixes intel·ligències, tampoc els alumnes són uniformes.

Vivim en un món cada vegada més visual, la dialèctica de Plató es perd a voltes en una sèrie d'imatges a voltes sense sentit, la qual cosa ens dificulta a l’hora de transmetre emocions i per tant, a ser capaços d'explicar per què no ens ix un problema o exercici en classe o per què davant aquesta impossibilitat d'uniformar els alumnes amb metodologies tradicionals no treballem en integrar i treballar la igualtat per a tots com fa Jaime Martínez Montero dins de la metodologia ABN (Aprenentatge Basats en Nombres) aplicada cada vegada més en més centres de la Comunitat Valenciana. servici millorable.

El seu horari habitual és de 10.00 a 13.30 hores i de 15.30 a 20.30 hores, de dilluns a divendres.

Els matins es queden curts. Posar-se a les 10 a fer feina és, com diu mon pare, posar-se a hora de rics.

Pocs matins vaig i és que d'anar ja he d'estar molt ociosa, perquè realment no em compensa.

Els contats dies que he anat érem pocs però és que l'horari no convida a fer ús d'ella, encara no has tret els llibres ja estàs

guardant-los.

Parlant clar i ras, em compensa anar-me'n de bon matí a la biblioteca del Grau de Gandia i tornar a la nit, encara que acabe esgotada. Ben bé, entre tots els que ens desplacem al Grau podríem omplir un autobús xicotet. Allí som com una xicoteta plaga de vallers bibliotecaris.

Encara sort que en època d'exàmens universitaris amplien l'horari de 09.00 a 21.00h (dissabtes inclosos) i mig matí de diumenge. Però, convé

EL PASSEIG 9

Aquesta nova metodologia pretén que el nostre alumnat no solament aprenga les matemàtiques tradicionals amb les seues expressions estàndard amb les quals tots hem crescut aprenent les taules, o les sumes. Primer es vol treballar sobretot en l'educació infantil de forma manipulativa, potenciant l'ús del comptatge amb escuradents de fusta, taps, i multitud de materials més. Es pretén en l'educació primària que cada alumne comence sumant i restant però no de forma mecànica, sinó potenciant el càlcul mental, treballant primer els amics del 10, després els del 100 i així successivament. Creant que cada alumne utilitze els passos necessaris per a arribar al resultat, però no destacant mai aquest sobre el procediment.

Totes aquestes premisses poden semblar ací escrites sense el context de l'aula com una “simfonia de paraules” que només ens indiquen orientacions sobre el que podem fer o no dins del centre escolar, però no és així. L'educació emocional com diu César Bona, així com la motivació, passió, la curiositat amb la qual s'ensenya no s'ha de perdre igual que els deures com diu també aquest mestre que nomene tan nominat als 50 Global Teacher Prize, solament s'han de permetre quan aquests tenen una funció i no és la de repetir exercicis sense assimilació interior, sinó la de fer deures per a arribar l'endemà a l'escola amb més dubtes, amb més preguntes, amb més curiositat.

En definitiva, amb anhel d'aprendre, de romandre dins de l'aula, de conéixer nous mons amb els llibres i sense ells, de crear nous dubtes en el camí recordar que la biblioteca no és sols per als universitaris. I ja posats, i pensant en la meua situació, tampoc vindria gens malament actualitzar llibres de consulta com ara el Codi Penal, que no recomanaria consultar ni als meus companys d’oposició.

Les males llengües, en aquest cas bones llengües, diuen que ens regalaran una horeta i obriran a les 9 del matí. Esperem que així siga.

Atentament, una opositora. Tavernes.n

d'aprenentatge d'equivocar-se en fer un exercici i l'endemà ser capaç d'autodestruir-se i avaluar-se, en definitiva, de ser i estar, dins de la classe no solament físicament sinó sobretot mentalment i sobretot emocionalment hem d'aconseguir que els nostres alumnes es comprometen per millorar la seua societat i el món en el qual viuen. Hem d'escoltar als xiquets.

Tornant a Juan Miguel Martínez Balboa, ens recorda que no hem d'enfadar-nos amb els nostres alumnes perquè a voltes no ens entenen, ells cada curs creixen en el seu llenguatge, podent treballar l'educació via María Montesori, amb aspectes sensorials en els primers cursos de l'educació primària com a complement mitjançant caixes de llums, geometria amb escuradents, i tanmateix podem treballar seguint l'esperit de treball crític on es comente temes per exemple d'actualitat, podem educar a aprendre i llegir com escriure, amb aprenentatges significatius en l'aula.

Podem i hem d’aprendre i ser capaços abans de res, com diu ja per a finalitzar César Bona, no solament d'estar contínuament reciclant-nos amb les TIC, el treball en mediació, o en l'atenció en la diversitat o en els plans de convivència, sinó sobretot en no oblidar l'eix principal de l'educació d'avui per als ciutadans del matí, que no és una altra que la següent: “Hem de permetre crear escoles on les portes romanguen obertes però no sols perquè entren els nostres alumnes, o fills sinó perquè les seues idees isquen i així transformen alhora el món”.n

EL PASSEIG 10

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 11

opinió

Societat Celia Martí Ferrando

E

ns obstinem en buscar la felicitat diàriament. Pretenem estar sempre de bon humor.

Ens regalem tasses, agendes i calendaris amb frases carregades de positivisme. Publiquem fotos amb el millor somriure, i intentem demostrar que, la nostra, és una vida ideal. Tot açò estaria perfecte si no ens oblidarem d'escoltar el nostre interior. La nostra manera de viure estaria equilibrada si el mateix temps que tardem a agradar els altres l'invertírem a agradar-nos a nosaltres mateixa.

De vegades, sembla que estiguem anestesiats en un conformisme col·lectiu, o que no ens importe el que passa de portes enfora. Ens centrem a buscar el nostre benestar, la nostra felicitat, el nostre equilibri oblidant que, per tindre benestar, per ser feliç i viure equilibradament, és necessari saber i poder envoltar-nos de gent que ens aporte alegria, serenitat, tolerància, veritat, confiança, llibertat.

Som la societat de "l'instant": en un instant està fet, en un instant arribe... mentrestant i sense adonarnos-en, la vida passa. Ens costa molt gaudir el moment, delectarnos en l'instant i encara no estem fent una cosa o passant una estona en bona companyia que les nostres ràpides ments ja estan en altre acte, compromís o esdeveniment. No sabem detenir-nos en l'ara, ens resulta complicat mastegar lentament, degustant cada una de les sensacions, rialles, colors, olors.

Al meu paréixer, estem convertint-nos en una societat falta valors

ètics i humans, i rica en la cerca dels valors econòmics. Som pràctics, i el mateix pragmatisme ens fa oblidar que tot comporta un temps de maduració.

Si bé, he de reconéixer que, la culpa no és exclusivament pròpia, sinó que aquesta societat, i més en concret el món tecnològic, avança tan veloçment que ens ha fet creure, però sobretot interioritzar, que tot està a l'abast d'un simple i fàcil "clic".

I nosaltres, innocents d'aquesta realitat paral·lela, ens ho hem cregut, fins al punt de voler arribar a la meta de forma ràpida i senzilla, sentnos indiferent què deixem pel camí.

Ens podríem anomenar com la població "que no té temps", i per contra, és ara, quan més el malgastem. Si contarem les hores que passem embovats de cara a les quadrades pantalles, ens costaria creure a nosaltres mateixa, les hores perdudes davant d'aquests aparells inerts, on la nostra diversió no és més que escodrinyar la vida del veí i mostrar al món que la nostra és una vida activa, feliç i que sempre acabem menjant perdius.

Malauradament, la realitat va molt més enllà que una emoticona amb la típica careta de felicitat o de tristesa, i és que la família, el treball, les amistats i la mateixa vida comporten un cúmul d'obligacions, alegries i maldecaps a parts iguals.

Tal vegada, el que ens ha ocorregut no és més que allò que tant repeteix el meu pare "ai que fàcil ho teniu tot", lògicament, no es refereix al tema del treball, on assegura rotundament que "la cosa pinta

molt malament". Sinó que, el que ve a dir, és que molt han canviat els temps, que ara vivim de manera molt còmoda, on tenim molts de mitjans al nostre abast. Pot ser, el problema siga que són tantes les oportunitats que ens han donat que, moltes vegades, no valorem l'esforç i les renúncies que ells fan per intentar fer-nos la vida més fàcil. Siga com siga, estem en una nova era, que ens ha portat molt i bon progrés, però tal vegada, el canvi ha sigut tan dràstic, ràpid i profund que ens hem oblidat d'apreciar l'essència de les coses.

Si bé, amb aquesta embullada opinió, no m'agradaria que pensàreu que tinc una visió negativa de la societat. A l'invers, estime tant la societat i la vida en si, que em fastigueja que moltes vegades no valorem tot el que tenim, o no espremem el moment que vivim amb els nostres, o no ens esforcem per treure el millor profit d'allò que tenim. Tal vegada, ens falta un poc més d'il·lusió, una espenta de positivisme real, menys aparences i deixar la por a banda, i així, sense prejudicis, arriscar-nos a construir un univers millor, més just, més lliure. Ja que la vida no espera, i si tots posàrem de la nostra part, deixant a banda les rivalitats, la gelosia, competència... podríem fer de la nostra vida la millor versió, i del nostre món, un exemple per als que vindran. Doncs, ara som nosaltres els encarregats de dur a terme aquesta obra, i just en nosaltres recau l'obligació i el repte de crear un futur il·lusionant i esperançador.n

EL PASSEIG 12

opinió Esther Juan Escrihuela

E

L’estrés al nostre dia a dia

n els darrers temps sembla que l’estrés és un element que assumim com a normal i intrínsec en el nostre dia a dia. La majoria de persones, independentment de l’edat que tinguen sofreixen situacions de tensió de manera quasi diària. Les obligacions laborals, familiars, econòmiques i socials són cada vegada majors i, finalment, el nostre cos i la nostra ment reaccionen provocantnos el tan famós estrés.

En primer lloc, és important analitzar els enormes canvis que s’han produït al nostre voltant en les últimes dècades. La vida diària ha estat sempre en una evolució constant, però la sensació és que recentment aquesta està avançant a un ritme frenètic i això implica que les persones hem d’estar sempre alerta per a poder adaptar-nos als esdeveniments sense que les noves situacions ens sobrepassen.

La problemàtica en molts casos s’inicia a l’intentar aconseguir una mínima conciliació familiar i laboral, a la que hem de sumar les exigències personals i professionals a què estem sotmesos, així com els problemes derivats de la crisi econòmica.

Pel que fa a l’àmbit laboral, l’estrés és una conseqüència dels excessos de responsabilitat que moltes vegades assumim, a més de les tensions que es respiren en moltes empreses, les quals desemboquen en males relacions entre els mateixos companys, així mateix com la impossibilitat de dir “no” o el temor a fer-ho per les conseqüències que ens puga portar.

Tot seguit hem d’assenyalar les presses, eixa necessitat que tenim tots de fer les coses ràpidament, independentment del que es tracte. Són aquestes les que no ens permeten gaudir del dia a dia, de les xicotetes coses, de paraules boniques, de retrobaments inesperats o d’un simple café amb un amic o familiar. Aquests detalls, tan petits i a la vegada tan importants per a aconseguir una bona qualitat de vida, ens passen totalment desapercebuts per culpa de l’estrés, ja que no som capaços de pararnos i assaborir-los. El nostre cap està contínuament pensant què és el pròxim que hem de fer, amb qui

hem de parlar, on hem d’anar, i així una infinitat d’assumptes més.

No ens podem oblidar de les noves tecnologies, les quals ens permeten realitzar les tasques de manera més eficaç i ràpida, però a la vegada, també ens ho posen cada vegada més difícil per a desconnectar de la feina. La digitalització ens impossibilita separar l’horari laboral del familiar, sent aquesta una de les causants de molts dels problemes oculars, dolors d’esquena, mals de cap, fatiga, insomni o somnolència que patim. Pel que fa a l’esfera personal, les noves tecnologies també ens han canviat les relacions humanes, ja que ens permeten estar en contacte constantment amb la resta persones, però aquest contacte tan immediat i veloç per part de l’emissor fa que el receptor se senta hipercontrolat.

També cal fer referència a l’edat en què l’estrés sol aparéixer. Aquest aspecte és importat, ja que a mesura que la nostra societat avança i evoluciona sembla que també fa que les tensions apareguen cada vegada més prompte. Actualment veiem els seus símptomes inclús en xiquets, els quals estan pressionats pels estudis, les modes, les tecnologies i les relacions socials.

Per últim, cal fer referència a una part de la població que està beneficiant-se de les conseqüències d’aquestes situacions produïdes per l’estrés. En primer lloc, es troba tot el personal sanitari que intervé en la cura d’aquesta “nova malaltia” com són psicòlegs, psiquiatres, metges, infermeres, farmacèutics, etc. En segon lloc, se situen els més innovadors i visionaris que, a l’observar el ritme frenètic de la nostra vida quotidiana, han inventat esports, tècniques, cursos i fins i tot aplicacions digitals que serveixen per a canalitzar l’estrés i sentir-nos més relaxats.

En definitiva, pareix que la solució a aquest problema no és fàcil ni està a punt de ser descoberta.

El caràcter individual de cadascú influeix molt en la forma d’afrontar les situacions neguitoses. Si continuem amb les mateixes exigències i obligacions que tenim i no tractem d’alliberar-nos i rela-

EL PASSEIG 13

xar-nos aquesta situació tan sols pot fer que empitjorar.

Hem de ser realistes i saber que en la vida hem d’afrontar moments negatius i situacions d’estrés, per això és important que en la mesura que puguem creem instants que ens ajuden a suportar-los. Està en les nostres mans el fet d’apartar-nos de les per-

Celia Martí Ferrando

E

t vull. Democràcia. Dret.

Encara que a simple vista semblen paraules que no tinguen relació, sí que en tenen, i no poca.

Quantes vegades les haurem escoltat? Incomptables. Quantes vegades les haurem pronunciat?

Milers. I en la majoria de voltes, segurament, totalment buides de contingut.

Les tres inclouen un món en poques lletres, intentar reduir el seu contingut és pràcticament impossible.

sones negatives que ens fan tenir sentiments dolents, així com centrar-nos en els aspectes agradables i positius. Finalment, per a combatre l’estrés, sols ens queda aprofitar el temps lliure, practicar les nostres aficcions, dormir les hores necessàries, tenir una bona alimentació i, sobretot, gaudir del present i ser feliços.n

Paraules que valen milions El simple fet de pronunciarles, ens hauria de donar respecte, o millor dit, vertigen. Vertigen per tot allò que engloben, que va més enllà del que ve definit en la Reial Acadèmia Espanyola.

Sonen bé, les tres donen major credibilitat als nostres discursos, ja que, el simple fet de pronunciar-les, sembla dotar al nostre sermó d'un major grau de formalitat.

Pocs són, els que fan un bon ús d'aquesta, i de vegades, tot i utilitzar-la de forma correcta

se'ns oblida fer-ho de forma justa. Per tots és sabut que, és fàcil presumir que es combrega amb el seu significat, el que és extraordinàriament complicat, és portar-ho a la pràctica. És per això que convé recordar que, si es vol per a bé, es vol per al dolent; si defenses la democràcia, has de ser democràtic en cadascun dels teus comportaments; i els drets que tens, també s'han de saber respectar.

En fi, hi ha paraules que haurien de valdre or.n

EL PASSEIG 14

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 15

opinió

Àlex Gómez Górriz

L

es xarxes socials són un dels termòmetres de la societat en què vivim. Tal volta diria que el principal. Però, en contra del que molts creuen, no és l’únic. La successió d’alguns esdeveniments durant els darrers anys hauria d’haver obert els ulls a més d’un. Això i la reacció que en els usuaris d’aquestes provoca. La demagògia és el dia a dia en tots aquests llocs virtuals. Fins al punt que és difícil expressar qualsevol opinió sense que cap usuari et recalque com d’equivocat estàs i com hauries de pensar exactament, a més que sempre hi ha coses més importants de què preocupar-se i a les que atendre. Els que et diuen que els deixes a ells indignar-se, que tu no saps.

Si escrius un missatge enviant-li ànims a un futbolista que t’agrada i s’ha lesionat, no tardarà a arribar la contestació dient que com li envies suport a ell que cobra milionades, mentre oblides els autònoms que se les veuen amargues per arribar a fi de mes.

Si, conscienciat amb els problemes més greus del món, deixes escrit un missatge de dol per les víctimes d’un atemptat a la marató de Boston, no tardaran a eixir els que et recorden que a Síria moren persones diàriament pels bombardejos.

I, com diu mon pare, què haurà de veure la merda per a córrer.

Per altra part, resulta curiós com les xarxes socials (ajudades

Deixa’m a mi que tu no saps interessadament pels mitjans de comunicació) creen un corrent endogàmic que provoca l’aparició d’una realitat virtual paral·lela i molt distorsionada d’aquella en què, com a persones, veritablement vivim.

Parlem clar i ras. El Partit Popular mai hauria assolit la majoria que ha assolit. La campanya en contra de l’eixida de Gran Bretanya de la Unió Europea hauria guanyat a aquella de tints nacionalistes que preferia abandonar-la.

pel qual tot allò que passa en el món que no encaixa perfectament amb el que es parla en aquestes xarxes és tractat amb incredulitat, escepticisme o, fins i tot, amb menyspreu. Sorprén la forma en què aquesta gent no contempla que aquells que no es troben dins del món de les xarxes socials, puguen tindre una opinió diferent de la seua o, si això és així, no creuen que aquesta opinió tinga una validesa real, al·ludint sovint a la incultura o la vellesa per tal d’explicar que les coses no pasconvertim per tant l’ús sen com un vol. Sorprén encara més tenint en compte que, en de les xarxes socials en el aquests llocs virtuals, cadascú elegeix a quines persones llemés paregut a una geix, i per tant, quines opinions masturbació de l’opinió t’apareixeran en la pantalla cada cop que actualitzes la mad’un mateix teixa. Persones l’opinió de les El referèndum per a donar suport quals, en la seua majoria, coincia la decisió del govern de Colòm- deix amb la del mateix usuari. bia de pactar amb les FARC hauConvertim per tant l’ús de les ria eixit favorable de totes totes. I, xarxes socials en el més paregut per descomptat, un magnat amb a una masturbació de l’opinió pentinat sospitós mai no hauria d’un mateix. Onanisme pur que eixit elegit president dels Estats sols funciona amb els més idènUnits. Estem parlant des de l’òp- tics pensaments, entrant en furitica de Twitter, o Facebook, està bunda lluita i negació (que no clar. Aquella que ens fa creure que debat) en tot allò amb què no els Estats Units és sols Nova York, coincideix.

Gran Bretanya és sols Londres, Perillós, per tant, quan aquesta Colòmbia telenovel·les o Espanya realitat virtual passa al dia a dia. les tertúlies de La Sexta.

Cada vegada més nostres, cada Com a assidu usuari d’aquestes vegada menys de tots. Cada vexarxes (sobretot de la primera) gada més intolerants. Cada veem crida l’atenció aquest xarxa- gada menys socials si no és amb social-centrisme. Un pensament xarxa.n

EL PASSEIG 16

opinió

Ser de poble Carlos Savall Soria

F

a uns pocs dies amb ocasió de les festes nadalenques, vaig aprofitar per a traure del rebost els jocs i cintes de música de quan era menut per donar-li-les a la meua nebodeta i poder complir el desig de ma mare de deixar net el rebost.

Buidant caixes vaig trobar una cinta de cançons que em posaven al col·legi i que m’agradava molt sentir i vaig veure en una d'elles una de les meues cançons favorites, la del Tio Canya. Aquella cançó la posaven al col·legi i m’agradava escoltar-la, tal volta perquè encara que no entenia el context era de lletra fàcil.

Vaig escoltar de nou aquesta cançó després de molt de temps i a més de recordar-me els anys de l'escola vaig poder reflexionar sobre la lletra, que mai abans m’havia parat a analitzar. La cançó narra a ritme de folk valencià la història del tio Canya i la seua família, una família dels anys 50 marcada per la humiliació per parlar valencià i per ser de poble.

sentiment que va marcar una època, la dels meus avis, unes persones que tota la seua vida han sigut de poble.

Sovint he sentit l'expressió “ser de poble” però, què significa realment?

Ser de poble pot definir-se com el sentiment que tenen moltes de les persones que viuen en algun dels municipis de la nostra comunitat. Però no cal viure en algun poble per a sentir-se de poble, ja que molts dels habitants de les grans ciutats tenen aquest sentiment per haver nascut o tindre les arrels en algun poble. Aquest sentiment comporta una gran estima pel lloc, la seua gent i els seus costums, un orgull per sentir-se d’allí i una gran enyorança del poble quan et trobes lluny d’ell.

Un sentiment que ha tingut el poder d'unir, i que continua unint a moltes persones quan es coneixen, desembocant en grans amistats i fins i tot en bodes, ja que quan algú és de poble, bé pel parlar o la forma d actuar es nota i ben prompte sorgeix, la famosa pregunta “i tu de quin poble eres?”

A més aquesta expressió unida a determinats esTres voltes només va anar deveniments com les bodes o les festes, ha donat el tio Canya a València: lloc a expressions com: “boda de poble”, o “festes primer quan va entrar en quintes de poble”. Les famoses bodes de poble són aquei en casar-se amb sa femella. lles caracteritzades pel gran nombre de convidats, La tercera va jurar ja que, com se sol dir, va mig o tot el poble, així de no tornar a xafar-la; com per haver-hi molta pólvora i sobretot gran que a un home que ve del poble, quantitat de menjar i de “burrera” en el convit. Per ningú fa abaixar la cara. altra banda tenim també les conegudes com a fesSet vegades va fer cua, tes de poble, aquelles que ens recorden a estiu on set vegades va fer cua, els pobles tenen la seua setmana gran de festes, on en presentar uns papers, no fallen les orquestres a la plaça amb els seus reper no saber expressar-se, pertoris, els balls de disfresses i els concursos de per no saber expressar-se, paelles. Aquestes expressions denoten els costums en llengua de forasters. i les tradicions dels pobles que, tot i el pas del Aguantà totes les burles, temps i a adaptar-se als nous canvis, són un reflex les paraules agrejades, fidel de la forma de ser de la seua gent. i a la Pobla va tornar.

Però no sempre ser de poble ha sigut motiu d'orEn certa manera vaig pensar que aquesta havia gull, ja que com reflectia la cançó del Tio Canya, sigut la història de moltes famílies valencianes i el ser de poble durant una època ha estat mal vist per

EL PASSEIG 17

opinió la societat de les grans ciutats de l’època, i quan es deia que algú era de poble denotava en certa manera una burla cap a la gent dels pobles, ja que eren moltes les persones que passaven vergonya per la seua forma de parlar o de ser.

Afortunadament trobe que aquesta etapa ha sigut superada i en aquests moments ser de poble no és motiu de vergonya, sinó de satisfacció, ja que ens trobem en un moment on predomina la recuperació i conservació de tots aquells costums i tradicions que algun dia es perderen així com de la llengua del poble, alguna cosa del que sense dubte el Tio Canya i la seua generació crec que estarien ben orgullosos, per tot açò crec que ser de poble és un sentiment que continua latent en les nostres vides i que fins i tot està de moda.

Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta que a València has de tornar Tio Canya Tio Canya no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou, perquè avui tens temps encara.n

imatge de la litografia del pintor i escultor alcoià antoni miró (ca.wikipedia.org/wiki/antoni_miró)

EL PASSEIG 18

opinió

Esther Gascón Llinares

C

La felicitat d'anar en pijama

omencem el dia d'avui amb el sorprenent testimoni de Maria, una senyora que encara mostrava por a ser menyspreada per utilitzar la llengua valenciana fora del seu poble.

“Jo pensava que el valencià era com el pijama”, afirma la protagonista de la nostra història. “Me'l posava en entrar a casa i en eixir al carrer me'l llevava atemorida de què no m'entengueren o que s'enfadaren si em descobrien parlant en la meua llengua”.

Curiosament, encara queden persones que creuen que la llengua valenciana és una llengua informal, d'anar per casa, tan arrelada al poble que està feta només per a ser utilitzada en la intimitat. Així, Maria comença a fer memòria i ens conta aquells records que a hores d'ara l'omplin de satisfacció.

“Tot va començar un dia en què vaig decidir anar a la ciutat de les flors, la meua benvolguda València, a gaudir d'aquell meravellós dia.

Em trobava caminant pel seu centre històric quan, de sobte, vaig veure aquells pastissos de mo-

niato que tant m'agradaven de menuda i em vaig decidir a entrar. De sobte, va passar un succés que va fer que me n'adonara d'una realitat que jo desconeixia. Tota convençuda em vaig dirigir a la dependenta en castellà i em vaig adonar que en la seua resposta hi havia alguna cosa que em resultava familiar, així que vaig tornar a formular la mateixa pregunta per veure si tot havia sigut producte de la meua imaginació però no, s'havia dirigit a mi en la meua estimada llengua! Sorpresa li vaig preguntar si estava parlant en valencià al carrer. Després d'una estona parlant amb ella vaig descobrir que tots som lliures d'expressar-nos com ens ve de goig”.

Des d'aquell moment, ens explica Maria, “sempre que isc al carrer porte la meua llengua al costat com si fos el meu tresor. Pense que és el més bonic que ens han regalat els nostres avantpassats i que no hem de deixar-ho de costat”.

No hi ha res com anar en pijama i sentir-nos bé amb nosaltres mateixa.n

EL PASSEIG 20

Falles de valència

cremà del monument gran de la Falla Passeig el passat mes de març del 2016.

la unesco declara les Falles Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat Després d'anys de lluita i sacrifici, a la fi, el 30 de novembre de 2016, a les 12 hores i 48 minuts els valencians, però sobretot fallers, celebraven la declaració de les Falles com a Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat concedit per la unesco.

CELIA MARTÍ Falles

El camí perquè avui puguem dir orgullosos que som Patrimoni es remunta a l'any 2003, quan Justo Nieto, rector de la Universitat Politècnica en aquell moment, en el discurs de mantenidor a la Fallera Major de València va llençar la indirecta que la festa valenciana per excel·lència, les Falles, complia tots els requisits per a presentar-se com a candidatura per a

ser patrimoni. Aquella idea penetrà el senyor Àngel Martínez (president d'una associació fallera), i just, després d'haver-se atorgat tal reconeixement al Tribunal de les Aigües de València l'1 d'octubre de 2009, va proposar a la Junta Central Fallera reprendre la idea d'intentar aconseguir tal nomenament a la festa josefina. Una vegada més, es demostra que l'avui és l'ahir treballat.

la decisió s'ha donat a conéixer en el comité intergovernamental reunit a tal efecte en adís abeba, capital d'etiòpia, on s’han personat representants de l’ajuntament de valència, de la Junta central Fallera i també de la Generalitat valenciana.

Han sigut anys d'intens treball per part de tots els fallers per pregonar que les falles eren més que una festa i tradició. Per això, convé reconéixer que darrere d'aquest mèrit hi ha milers d'hores de treball per part de tots els valencians, qui no sols han treballat de valent perquè cada 15 de març es done l'inici a la setmana fallera, sinó que també han proclamat als quatre vents l'ambient i germa-

nor que es viu als carrers, convidant tothom a participar en els diferents i multitudinaris actes que se celebren.

Els jurats de la Unesco han valorat les Falles com una "expressió de creativitat col·lectiva que salvaguarda les arts i els oficis més tradicionals propiciant la comunicació i el diàleg entre els ciutadans". Si bé, per tots és sabut que les Falles aglutinen nombrosos i tradicionals

FALLES oficis que engloben des de la gastronomia, la pirotècnia, el gremi dels artistes fallers, la música, la preciosa i delicada indumentària amb la seda, la tan treballada orfebreria valenciana, estilistes i perruquers, entre molts altres gremis.

El resultat són vertaderes obres d'art amb to satíric i crític que engalanen els carrers i places, acompanyades de les cançons populars reproduïdes per les xarangues juntament amb l'esclat dels coets i focs artificials. A la foscor de la nit, els carrers s'il·luminen amb els milers de bombetes col·locades de forma equilibrada, mentre les orquestres omplin de música cada racó de la ciutat.

Tot no ha sigut fàcil, sinó que abans de ser escollides, han esquivat algunes al·legacions sobre els problemes mediambientals per la combustió dels monuments, els sorolls i alteracions que podia patir la població.

Malgrat aquests problemes, finalment ja tenim el títol a la butxaca, si bé, tal com ha advertit Fuset "guanyar el reconeixement és difícil però perdre'l és molt fàcil" és per això, que tots tenim el repte de seguir treballant i millorant perquè aquesta festa siga sent Patrimoni.

EL PASSEIG 21

ofrena de flors a la mare de Déu dels Desemparats del 2016.

A més, cal ser conscients que, una vegada passada la ressaca, és ara quan el repte comença, ja que tant la societat valenciana juntament amb les Administracions tenen l'obligació de seguir promocionant i dotant a

la festa fallera d'Interés Turístic Internacional, i per tal d'aconseguir-ho es necessita un treball diari en tots els aspectes que l'engloben.

Les Falles s’uneixen a altres festes de la Comunitat declarades Patrimoni Immaterial de la

Humanitat com ho són el Misteri d'Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibil·la, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les falles del Pirineu, a més del Tribunal de les Aigües i la dieta mediterrània.n

Què És la unesco?

Convé saber que la Unesco és una Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Va ser fundada al novembre del 1945 amb l'objectiu de contribuir a un món millor que propugnara la pau i la seguretat mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions.

Espanya és membre de la Unesco des del 30 de gener del 1953. Per tal de desenvolupar i integrar-se en el projecte, es va crear una Delegació Permanent a Espanya que s'encarrega de representar-nos davant l'organització, a més de participar tant en les diferents reunions del Comité com en els òrgans de govern establerts a l'efecte.

Orgànicament pertany al Ministeri d'Assumptes Exteriors, si bé, amb la finalitat d'aconseguir més objectius i ser més eficient, també treballen funcionaris especialistes del Ministeri d'Educació i funcionaris del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

La Unesco pretén ajudar els pobles a tindre una gestió més eficaç per al seu desenvolupament, mitjançant els recursos que tenim a l'abast i rescatant els valors culturals, per tal d'anar progressant i modernitzant-nos sense perdre la nostra senya d'identitat i preservant i enriquint la diversitat cultural que ens envolta.

EL PASSEIG 22

FALLES

celebració de les comissions falleres de Tavernes amb motiu de la declaració de la unesco.

Les celebracions de les falles per la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco es fan notar en tots els pobles fallers de València

els fallers de valència celebren que ja són Patrimoni de la Humanitat C.M.F. Falles

La declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat ha fet que tal nomenament no haja passat desapercebut, i per tal de celebrar laproclamació les falles de València van preparar diferents actes on es va festejar la bona nova.

Com no podia ser d'altra manera, es va plantar una falla davant les Torres dels Serrans, lloc molt característic de la festa josefina, ja que cada any és allí on es reuneixen milers de fallers per tal d'assistir a la Crida, on les Falleres Majors donen pas a l'inici de les Falles amb

un emotiu discurs.

Així que, enguany tindrem dues Crides, i és que tal fet històric ha comportat fer una "Crida a la Humanitat" amb el seu respectiu monument, a fi de donar-li el reconeixement i l'ovació que el nomenament es mereix.

El monument que es va plantar per a l’ocasió, era una columna de 13 metres d'alçada que acabava amb unes flames. La falla estava inspirada en el cartell promocional de la candidatura.

El monument va ser plantat amb la tècnica del tomb, que consisteix

a aixecar la falla espentant-la i arrossegant d'ella amb unes cordes. Tot i el mal temps, les incessants pluges i el fort vent, centenars de fallers i valencians no es van voler perdre la particular i especial plantà que va tindre lloc el 30 de novembre del 2016.

Estava previst que l'esdeveniment "Crida a la Humanitat" se celebrara el 4 de desembre de 2016, però per motius de seguretat i davant els efectes de l'aigua en les instal·lacions elèctriques i la impossibilitat d'utilitzar els efectes de so i llum tal i com estaven prepa-

rats, l'organització es va veure obligada a ajornar la celebració fins que les previsions meteorològiques es mostraren més favorables, celebrant-se finalment el dia 11 de desembre.

En aquesta ocasió, les Torres de Serrans es van vestir de gala amb el fi de viure un acte únic, el qual va reunir molts valencians. Les Falleres Majors de Valencià acompanyades de la seua respectiva Cort i dels alts càrrecs del govern com ara el President de la Generalitat, Ximo Puig, l'alcalde de València, Joan Ribó i el President de

FALLES Junta Central Fallera, Pere Fuset entre altres, ompliren el balcó de les Torres, que estava il·luminat amb la Senyera acompanyada del cant de l'Himne Regional.

La "Crida a la Humanitat" va consistir en una crida amb caràcter internacional a totes les persones, i per tal d'arribar a tots els racons del món, la Fallera Major de València va pronunciar el discurs en distintes llengües , convidant tothom a conéixer i participar en la festa fallera en primera persona.

Les Torres de Serrans acolliren la plantà d’un monument faller La Crida va anar acompanyada d'un espectacle audiovisual que va ser projectat als murs de les Torres. Minuts més tard, l'obscur cel de València es va il·luminar amb un castell piromusical a càrrec de Ricardo Caballer, que va donar pas a la cremà de la falla.

L’única part de la celebració que sí que es va poder realitzar el dia indicat inicialment, 4 de desembre, va ser la recepció oficial de les Fa-

lleres Majors Raquel Alario i Clara Parejo, així com altres responsables del món faller al Palau de la Generalitat.

Allí reunits, el president Puig després de donar l'enhorabona al col·lectiu faller per tal reconeixement, ha insistit en el fet que les Falles "són una festa única" que se celebra "no sols en la ciutat de València, sinó en tota la regió i en altres parts del món". Remarcant que "és una festa que atrau molts visitants que posteriorment s'enamoren de la Comunitat, i és una oportunitat per a donar a conéixer els valors de la nostra terra, la llengua, la cultura i la nostra mirada integradora".

Aquestes paraules vénen a sumar-se a les altres tantes dites per representants del govern, com les que va dir l'alcalde de València, Joan Ribó, en una compareixença al Saló de Cristall de l'Ajuntament el mateix dia en què es va atorgar tal reconeixement, en afirmar que és un "premi al caràcter cultural" de la festa, per a tots els valencians i per a qui treballa al món faller.

Tavernes ho celebra La capital del Túria no va ser l'única en celebrar tal esdeveniment, sinó que molts pobles es van sumar en la festivitat.

EL PASSEIG 23

castell de focs artificials llançat per a l’ocasió.

Entre els diferents pobles, cal destacar la celebració que es va fer en Tavernes de la Valldigna, poble que viu intensament les falles.

Tavernes va reunir a les 6 comissions falleres acompanyades de la Fallera Major de Tavernes així com la Junta Local Fallera i els representants del govern i de l'oposició.

Per tot això, el passat divendres 2 de desembre de 2016 es concentraren tots els fallers al Passeig Lepant a les 20.30 hores on es va llançar un castell de

focs artificials.

Pel que fa a la Falla Passeig, a més d'un gran grup de fallers tots vestits amb la típica brusa i el mocador, assistiren també les Falleres Majors del 2016 Lorena Martí Palomares i Maria Morant Padilla, acompanyades pels seus respectius presidents, Óscar Sansaloni Martí i Óscar Sansaloni Fenollar. Tanmateix, a l'acte també van assistir les Falleres Majors de l'exercici 2017, Estefania Gascón Peiró junt amb Amor Bononad Ferrando.n

EL PASSEIG 24

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 25

Tavernes: 100 anys com a ciutat

Tavernes commemora els cent anys de la concessió del títol de ciutat La història de la Vall com a ciutat data de principis del segle passat el 21 de desembre de 1916, el rei alfons Xiii va declarar que Tavernes de la valldigna passava a ser una ciutat. ara celebrem el centenari d’aquesta efemèride que és un orgull per a la nostra ciutat.

Per aquells temps, es calcula que més de 9.000 persones vivien a la vall i el poble, com encara

l’anomenem carinyosament, anava evolucionant i fent-se amb el pas dels anys més gran. a espanya les condicions per ser-ne una ciutat atenen a diferents factors. la població, l’economia iels servei són índexs que els experts utilitzen per a parlar-ne de ciutat.

CARLOS GIMENO Tavernes

Hi ha un tall imaginari de 10.000 habitants per a considerar una localitat com una ciutat. En el cas de Tavernes, en 1916 estaven a uns pocs habitants d’arribar a eixa quantitat.

La població anava passant del sector primari a la indústria.

Cada vegada hi havia menys llauradors i més empleats a fàbriques, tallers, professions alliberades i gent dedicada al sector dels serveis.

Les indústries anaven creixent a la Vall i la població deixava de ser peonatge agrari o dedicar-se únicament al camp. Val a dir que el sector primari encara tenia una gran importància a la nostra ciutat en aquells anys, però ja anava canviant el teixit productiu.

Els serveis anaven arribant. El subministre d’aigua potable, clavegueram, llum, comunicacions i altres anaven

Panoràmica de la ciutat de Tavernes de la valldigna.

guanyant terrenys durant el pas del temps. La qualitat de vida anava millorant, tot i que eren temps de més misèria que riquesa.

Eixe centenari de ser una ciutat és el que ara celebrem. Un acte institucional, xarrades, actuacions musicals i culturals són elements que ens serveixen per a celebrar amb orgull el primer segle com a ciutat.

Entre els actes de

commemoració estava la xarrada històrica que va donar la cronista oficial de Tavernes, Encarna Sansaloni, en llegir l’acta de nomenament de ciutat de 1916 que diu així: “Queriendo dar una prueba de Mi Real aprecio a la Villa de Tabernes de Valldigna, Provincia de Valencia, por su creciente desarrollo de su agricultura, industria y comercio y su constante

adhesión a la Monarquía; vengo a concederle el título de Ciudad”. El primer dia de 1917, les balconades de la Vall s’engalanaren per celebrar el nomenament com a ciutat.

Els vallers i valleres podem sentir-nos orgullosos de ser fills i filles de la nostra ciutat. Ara ens queda fer cas al nostre himne on es diu: “Ciutadans! Defensem la terra i serem grans”.n

EL PASSEIG 26

ESPAI PUBLICITARI

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

EL PASSEIG 27

Tot i que el pas del temps s’ha endut edificis, monuments i emplaçaments emblemàtics, Tavernes continua sent una de les ciutats més atractives de la comarca de la Safor

els cent anys com a ciutat desenterren milers de records entre els vallers SERGI FERRANDO Tavernes

Tavernes de la Valldigna compleix el primer centenari com a ciutat. Cent anys des que Tavernes és una ciutat, però més de cent anys són els que compleixen els nostres carrers, places, esglésies i monuments tan estimats pels vallers.

El pas del temps ens ha fet evolucionar i canviar, i hem vist com Tavernes ha passat de ser un poble a una ciutat, i és curiós que som una ciutat menuda a la qual tots anomenem poble, però és que hem sabut conjugar l'essència de poble amb les necessitats d'una xicoteta ciutat.

Tavernes representa una perfecta combinació de mar i muntanya.

imatge d’arxiu del “Prado de les tomaques” tan recordat pels vallers.

Les muntanyes serveixen de marc i protegeixen els pobles de la Valldigna i s'obrin a un immens mar blau. Al seu pas trobem paratges naturals com el Clot de la Font, rodejat de tarongers que emmarquen

imatge d’arxiu del Passeig del País valencià.

aquest apreciat i recorregut camí.

Tavernes té monuments emblemàtics com són la Torre de Guaita, el Calvari, l'ermita de Sant Llorenç, l'església de Sant Josep... També tenim racons màgics plens de natura com són les muntanyes de les Creus, la Cova del Bolomor, o grans places on reunir-nos amb els amics com el Passeig, el Passeig Colón, la plaça major, el Prado comarcal, els sequers, la plaça d’Espanya...

Malauradament no tots continuen en l'actualitat. Un clar exemple és el “Prado de les

tomaques”, però forma part de la nostra història, tan viva com apassionant. Si bé, fa pocs anys, vam tindre l'honor de poder contemplar com una falla feia rèplica d'aquest, produint en els més majors la vivència de records nostàlgics i en els més joves la curiositat de fer-nos una idea del que lluïa als nostres carrers.

Tavernes ben bé es pot resumir com una ciutat flanquejada per la mar i la muntanya, on trobem racons encantadors habitats per persones úniques i valleres que evidencien una digna vall.n

EL PASSEIG 28

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

crÒnica asunción comPany González professora de secundària

records de Tavernes de la valldigna en la memòria de maria vercher Franco

E

l dia 12 de març dos persones en cada llit, de l’any passat, amb màrfegues, matalasvaig fer una visita sos farcits de pellofes. a la mare de la meua Les parets de separació amiga Isabel Grau amb de les habitacions no la idea que em contara aplegaven al sostre i no anècdotes del poble que hi havia portes per a enella recordara, pensant trar, sols una cortina. Els que el 2016 se celebrava compartiments estaven el primer centenari del dividits per sacs de corda fet que Tavernes era ciuque substituïen les parets. tat i es podria publicar Les cordes eixien del tialgun recull d’articles nell de l’escala. La senque parlaren de l’època. I yora Maria recordava tan em vaig trobar amb què bé la distribució de la la memòria de la senyora cambra que em va fer un Maria era molt priviledibuix d’ella. Maria, que giada perquè, encara que era la menuda, dormia en ella havia nascut el 1919, un llitet, als peus dels recordava històries visseus avis. cudes en primera persona L’única foto que Maria i altres que es remuntaté de son pare és la del imatge antiga de la Plaça major de Tavernes. ven a èpoques anteriors carnet d’identitat. Tots el perquè li les havien contat algunes persones maconeixien com el tio Chapo. jors. Per això vaig tindre gust d’estar amb ella i de -Mon pare era sereno i també jornaler sentir-li contar històries que es perdran perquè no -Què vol dir jornaler? són ja moltes les persones que poden recordar-les -Que anava al jornal. El dia que tenia jornal, amb tants detalls. Després vaig anar-hi dos vegamenjàvem; els altres, passàvem fam. des més a parlar amb ella i sempre em contava De la seua feina de sereno, és a dir, vigilant nocnoves històries plenes de detalls. Perquè la senyora turn, em va contar aquesta història tan curiosa. Els Maria és un pou ple de records tan nítids i precisos serenos eren dos i sempre es desplaçaven junts. que semblen haver passat despús-ahir.

Una nit de febrer de 1920, a les 3 de la matinada, Ací vaig a recollir algunes de les històries que estaven els dos a prop de l’actual raconet del caem va contar i intentaré seguir l’ordre cronològic. rrer Major i van vore una ombra que corria cap al Maria Vercher Franco nasqué l’1 de novembre carrer de la Barca des d’un xicotet barranquet d’aidel 1919 i va ser la filla menuda de sis germans. gua corrent que hi havia en el raconet, on es baiEls seus pares, Salvador Vercher Miñana (nascut xava a través de dos escalons. Els llauradors hi entre 1875 i 1880) i Josefa Franco Brines, vivien treien aigua amb un poal per als animals quan se en el carrer Sant Pere amb companyia dels avis n’anaven al camp, i també era usada per al consum materns. Els pares dormien en la planta baixa de de les cases. Els dos serenos es van separar: un va la casa i els iaios i els sis fills, dalt, a la cambra: seguir l’ombra, que va desaparéixer per l’actual

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

EL PASSEIG 29

crÒnica carrer de l’Empedrat. El tio Chapo va anar cap al barranquet d’aigua i es va trobar un nadó embolicat amb teles. No hi havia cap persona major.

-Chapo, jo no he trobat ningú. Tu què has trobat?

-Jo, un nadó acabat de nàixer.

Junts van anar a l’Ajuntament amb el nadó –que era una xiqueta-. Pel camí aparegué Desiderio el llanterner, que els preguntà què portaven als braços.

-Una criatura abandonada.

-Si heu de donar-la, doneu-me-la a mi.

Com que la senyora Maria havia nascut el novembre i sa mare li donava mamar, imatge antiga del desaparegut cinema astoria. entre tots van tindre la idea que sa mare la sol·licitud. I la senyora Maria estigué molts anys alletara a les dues criatures durant huit o deu dies, dormint en casa de la iaia Leonor. fins que el tio Desiderio la va adoptar (semblava -I com que no hi havia ni ràdio ni televisió, la que tot estava preparat per part del llanterner). El iaia Leonor em contava històries de la seua família, tio Chapo anà a sa casa i tocà a la finestra del dorde les altres famílies del poble, històries que es mitori. La seua dona li obrí escandalitzada i li premurmuraven però que no es deien en veu alta. Jo guntà què volia a aquelles hores de la matinada. El sols tenia ganes que arribara la nit perquè em conmarit li contà el succés viscut i la muller acceptà tara més històries. I encara que jo tindria sis o set criar el nadó durant una temporada. Així és com anys les recorde com si me les haguera contat la Maria va tindre, durant uns dies, una germana de passada nit. llet. Però aquesta xiqueta, per desgràcia, va morir Ja hem dit abans que el senyor Todo, pare de Le20 anys després. onor, era notari i que tenia 16 ó 18 fills. Aquest Sa mare, Josefa Franco, va entrar en amo –de home era el que més manava en Tavernes: ell era xiqueta- en la casa del Cine Ideal (el cine de la cael secretari, el tresorer, el jutge del poble… Un dia rretera). El seu propietari era Ignacio Grau (el tio van anar a sa casa dos hòmens amb el pretext de Nasio) que va voler portar la llum al poble i que fer testament. El notari i els dos forasters entraren es va arruinar en l’intent, encara que va fer la insal seu despatx i allí es presentaren com a roders tal·lació. A la muller de don Ignacio li deien Do(bandolers que anaven solts, assaltaven les persolores Todo Diego i tenia 16 germans. La senyora nes i vivien amagats en les muntanyes dels volMaria se’n recorda especialment de dos, Dolores i tants). Li demanaren al notari que no cridara Leonor, que eren filles d’un notari que estava molt perquè tenia molts fills i la cosa podria acabar mal. sord. Leonor Todo Diego, a la que hui en casa de Els bandolers agafaren del despatx totes les coses Maria anomenen com la iaia Leonor, seria la perde valor que pogueren i obligaren el senyor Todo sona que li contaria moltes històries a la senyora perquè els acompanyara fins al carrer sense cridar Maria. gens l’atenció de la família. El notari els acom-Leonor quedà viuda i com que no va tindre panyà fins al carrer i quan els roders ja havien fills, vivia a soles. Una nit es posà molt malalta i, pegat a fugir, va entrar a casa i ho va contar tot. com va poder, anà al carrer Sant Pere, a casa dels A partir d’aquests fets, el senyor Todo volgué meus pares, i allí estigué fins que es posà bona. retirar-se de la política i els proposà als seus fills Quan hagué de tornar a sa casa –al carrer Conque es dedicaren a treballar pel poble, en l’ajuntavent-, la senyora Leonor demanà als pares de ment. Però cap dels fills ho va acceptar. Després Maria que la seua filla menuda anara a sa casa a els demanà que li proposaren candidats jóvens, dormir, per fer-li companyia. Els pares acceptaren

EL PASSEIG 30

ESPAI PUBLICITARI

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

EL PASSEIG 31

crÒnica amics seus que volgueren ser alcalde de Tavernes.

Però ningú dels proposats li agradava al senyor notari: tots tenien algun inconvenient. Fins que ell va pensar dir-li-ho al seu nebot Gabriel Hernández, que accedí a ser alcalde de Tavernes si li donaven carta blanca per actuar contra els malfactors de Tavernes. I així fou com Gabriel Hernández pujà a l’alcaldia del poble, segons les històries contades per Leonor a Maria al llarg de moltes nits de les seues vides. Gabriel Hernández Martí fou un extraordinari alcalde de Tavernes. El senyor Vicente Gascón Pelegrí en el seu llibre “Historia de Tabernes de Valldigna” diu d’ell que va ser un “buen hijo de Tabernes” i que va actuar amb “tabernismo”, és a dir, pel bé del poble.

La senyora Leonor Todo Diego va morir el 21 de setembre de 1949, a l’edat de 89 anys i, encara hui, la família de Maria continua posant-li flors en la làpida del cementeri.

Maria anà a l’escola de “cagons” a l’hospital, on hi havia monges. Els xiquets i les xiquetes estaven sentats en banquets, sense taules. Recorda que una monja els pegava a les manetes perquè callaren. Després, anà a l’escola de la senyora Indalècia (també era de “cagons”) en el carrer Trinitat, i allí va aprendre a llegir. Després, anà a la senyora Maria Marrades, que era mestra de xiques, al carrer de Sales; els xics anaven a altra aula, a la part de dalt. També recorda que el senyor Joaquín Verdú donava classes de nit, debades, en l’hospital; i de la mateixa manera ho feia el senyor Emilio Sanz (casat amb Amparito, que era molt graciosa en les representacions teatrals), pares del senyor Emilio el rector. Maria va ser alumna de el senyor Emilio pare.

Els seus pares es van fer mitgers: treballaven les terres dels propietaris i anaven a mitges. Cultivaven freses i cacau. En casa es criaven animals que convivien amb la família i en el corral hi havia el femer. Es feia la matança del porc i el menjar es guardava en gerres amb oli. No hi havia aigua potable en la casa: sa mare anava al riu a llavar, com moltes de les dones del poble. Pels carrers hi havia pous d’on es treia aigua per al consum de les cases: Maria en recorda un en el carrer Sant Roc i altre en el carrer Sant Benet. I pel poble hi havia fonts d’aigua potable on la gent anava per aigua per a casa: una en el carrer Convent (la Font de la Bola), altra en la Plaça, una altra en el carrer La Barca (un

També recorda que el primer cotxe que va veure en Tavernes va ser el del senyor ruperto, que va atropellar un xiquet anomenat arturo, que perdé un braç, encara que després seria pintor. poc afonada en terra), la font dels Gitanos i la del Caldero (en la carretera).

També recorda que el primer cotxe que va veure en Tavernes va ser el del senyor Ruperto, que va atropellar un xiquet anomenat Arturo, que perdé un braç, encara que després seria pintor. De Pepet el de les robes, el senyor Pastor, recorda que venia a Tavernes des de la província d’Alacant amb una tartana (carruatge de dues rodes, amb coberta i seients laterals) i venia roba pel carrer.

Maria es va casar amb Emilio Grau Grau i van tindre tres fills: Mari Pepa, Isabel i Emili.

L’altra història que em va contar em va arribar més al cor perquè em va anomenar els meus iaios materns, Francisco González (el tio Paco) i Pepa Agustí, la taütera.

Tenia Maria una cunyada, que li deien Emília, i que vivia al carrer Calvari. Emília tenia una veïna (que era pobra de solemnitat) que li deien Blanqueta. Esta veïna cuidava els xiquets d’Emília quan aquesta anava a l’horta. Per aquella època, l’Ajuntament tenia un taüt municipal on portaven fins al cementeri els més pobres del poble i allí tiraven el cadàver a una fossa comuna i el taüt tornava a l’hospital, per a altre soterrament.

Blanqueta sempre anava plorant i es lamentava perquè pensava que la portarien en el taüt municipal i la tirarien al clot, on seria menjada pels cucs.

Tant plorava la veïna que la cunyada de Maria li va prometre que si Blanqueta moria abans que ella, li pagaria el taüt i no aniria directa al clot.

Blanqueta morí en l’hospital i la posaren en el taüt municipal. Però Emília anà a casa dels meus avis (que eren fusters i fabricaven i venien taüts) i li va fer una encomanda a la meua iaia Pepa (que era la que portava la part econòmica del negoci):

EL PASSEIG 32

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

crÒnica -Pepa, vull un taüt molt barat, perquè Blanqueta no vaja al clot directament. Vos ho pagaré a poc a poc, com em vinga bé.

-De pagar no et preocupes, Maria. Hui Paco farà el taüt i ja el pagaràs com pugues.

Així és com a Blanqueta la soterraren en un taüt exclusiu per a ella i Emília pogué complir la seua promesa. Però algun temps després, a Emília li vingué la factura de la missa del soterrament de la veïna perquè –des de l’església-argumentaven que com l´havien soterrat en un taüt no era pobra de solemnitat i algú havia de pagar l’enterrament.

Emília s’encarà a les monges de l’hospital, demanant-los ajuda, però estes li digueren que ella havia fet una gran obra de misericòrdia en enterrar a Blanqueta. I podent o no, Emília pagà la missa i el taüt, a poc a poc.

Actualment, Maria viu al carrer Gabriel Hernández, número 8 (la casa que ella va comprar als hereus de la iaia Leonor) encara que els més majors el coneixem com carrer Convent.

-Per què diem eixe nom?

-Perquè en la casa enfront de la meua, on vivia la família de Santiago Sansaloni, hi havia una casa propietat del convent de Simat, on els frares es quedaven quan venien a Tavernes. Recorde que entre les jàssenes del sostre hi havia pintats escuts

del monestir de colors, molt bonics Ací, al costat de ma casa, on vivien el tio Enrique, la tia Consuelo i la seua filla Xelo, van viure els pares de Gabriel Hernández i per això el carrer porta el seu nom. En eixa casa també hi havia pintats murals –frescos- en les parets: tota la casa era una preciositat.

-Si vols, puc contar-te com va ser elegit alcalde.

-Maria, ja m’ho va contar l’altre dia. No se’n recorda?

I ella pren la paraula i no para, d’una cosa passa a altra, però amb pèls i detalls i seguint un fil conductor. I així em va parlar de les dos bandes musicals de Tavernes, la del Rabo i la del Tapó. Que els veïns del poble obrien o tancaven les portes segons passara una o altra. Que el poble de Tavernes estava dividit en “taponeres” i “raberes”. Que cadascú tenia el seu teatre per a representar sainets: els del Rabo anaven a les funcions del Cine de la Plaça i els del Tapó, al Cine Ideal. Que Felicitas González era molt graciosa interpretant sainets i que quan ella era l’actriu principal s’omplia el teatre. Morí jove, de tuberculosi, com sa mare i el seu germà Enrique. Que es representaven sarsueles i em mencionà “Agua, azucarillo y aguardiente”.

Que la protagonista de la pel·lícula “La hermana San Sulpicio” era Imperio Argentina. Que la Com-

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

EL PASSEIG 33

crÒnica panyia de Pepe Beiut representava “Blanca Azucena y su Botones” (que era un duo artístic que representava teatre de varietats a principis del segle XX). Que si volguera, escriuria un llibre sencer.

Aquestes històries han passat en Tavernes i moltíssimes més que els majors s’emporten amb ells perquè els records de les persones, les vivències més íntimes i personals no estan recollides en cap manual d’història. Però sí que il·lustració del clot de la Font realitzada per sergi Ferrando. formen part de la història del lenciosa d’algunes persones de Tavernes que no nostre poble. És, en paraules del senyor Miguel de han passat a la Història però que diàriament s’alUnamuno en el seu llibre “En torno al casticismo: çaven molt matí i anaven a fer la seua feina quotila Intrahistòria”, és a dir, tot allò que ha ocorregut dianament, silenciosament. I sobre eixa labor però que no ha sigut publicat pels periòdics. La Insilenciosa s’alcen els illots de la Història. trahistòria és el conjunt de fets històrics, aparentEncara que, de vegades, es pot conéixer millor ment irrellevants però que poden ser determinants i més fidelment la història d’un poble a través de en l’esdevenir humà. Per això agraïsc la col·lala seua Intrahistòria que de la seua història ofiboració de la senyora Maria Vercher Franco que cial.n ha contribuït a la redacció d’una part de la vida si-

EL PASSEIG 34

ESPAI PUBLICITARI

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

EL PASSEIG 35

crònica i opinió Carlos Gimeno Bosch periodista

D

20 anys d’actualitat

es de fa una vintena d’anys que exercisc com a periodista en mitjans de comunicació mitjançant els quals he anat contant allò que succeïa a la Valldigna, i més concretament a Tavernes.

Ràdio Valldigna, Tres Creus Ràdio i Las Provincias han sigut els suports que m’han servit per a fer la crònica de la nostra ciutat, encara que hi he treballat en altres com TVM, Onda Mediterráneo Radio, Valldigna al Dia i altres més.

Són 20 anys seguint l’actualitat que en aquest article vull reflectir. Més que fer un llistat de fets o una cronologia deta- enderrrocament de l’antic quarter de la Guàrdia civil. llada, en parlaré de les sensacions, els canvis o les progressos i endarreriments que ja són massa cròimmobilitats que com a periodista he viscut durant nics fins al punt de ser preocupants.

El nou Institut Valldigna, la caserna de la Guàraquest temps.

Si posem en marxa la memòria i ens n’anem 20 dia Civil, el pàrquing del Passeig, inclòs l’acabament de la Casa de la Cultura i la biblioteca. anys enrere haurem de situar-nos en el 1997.

Eixa data, en el panorama polític local, ens situa Aquestes dues van romandre anys sense acabar-se.

Ara per davant ens queda vore com acaba la pisa mitjan legislatura entre el 1996 i el 1999. En aquell temps un pacte entre el PP i Unitat del Poble cina coberta o el col·lector de la platja, dos obres Valencià (després Bloc Nacionalista i ara Compro- que ara estan a mitges.

Lamentablement seguim sense la mís) regia l’Ajuntament. Li seguiren tres legislatures de majoria absoluta del PP, fins que el 2011 es circumval·lació o la canalització del Vaca, obres va produir un pacte entre el Bloc, PSPV i EUPV que els vallers i les valleres ja mereixem, però no que donava l’alcaldia al grup nacionalista que re- han tirat endavant tot i els diferents colors polítics.

De totes les infraestructures noves, la que més validava el 2015 l’alcaldia, assolint l’actual majoria polèmica va generar va ser l’Alta Tensió entre Viabsoluta.

Aquesta dinàmica política dóna molt a dir i pen- lanova de Castelló i Gandia que ens ha afectat. La sar. Demostra que al llarg d’aquestes dècades, la Valldigna, necessitada de subministrament elèctric, majoria de la població de Tavernes no té una ideo- va pagar el pes d’haver de suportar un traçat declalogia definida en un sol partit i ha anat canviant. Ta- rat d’interés general, amb unes grans torres que al vernes ha tingut en la democràcia governs amb llarg dels anys s’han integrat en el nostre entorn.

Pel que fa a l’esport hem tingut canvis impormajories d’esquerres i de dretes. De caràcter centralista i nacionalista. El poble de Tavernes ha vis- tants en les instal·lacions. Pavelló cobert, camp de cut canvis importants des de la faceta política i gespa artificial, camps del futbol 7, grades, rocòningú pot atrevir-se a dir que Tavernes ha sigut im- drom, pistes renovades… Però a Tavernes ja no hi ha trinquet i la pista d’atletisme ha sigut un mirall. mobilista i d’un sol color polític.

S’han creat nous clubs de diferents modalitats, Pel que fa a les infraestructures, hem tingut grans

EL PASSEIG 36

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

crònica i opinió però també han desaparegut altres com l’handbol que fa 20 anys era una institució a Tavernes. Hem tingut campions d’Espanya i celebrat importants actes, però a hores d'ara els clubs no passen per bons moments, donat que han patit la crisi econòmica per tal de poder desenvolupar la seua acció formativa i esportiva. Les olimpíades escolars s’han perdut, però s’han guanyat els jocs extraescolars.

bar a dividir la població, es va quedar en no res.

Molts guanyaren diners quan vengueren les terres, però fruit del boom turístic, gran part de terres han quedat sense producció i parades.

Altres motors com l’agricultura i el turisme no han millorat. Més bé ha sigut al contrari. L’agricultura passa per un mal moment i els camps abandonats en són testimoni. Fa 20 anys era impensable que hi haguera horts sense producció.

La platja segueix amb carències i la temporada turística es fa més curta, si bé és cert que la platja és un gran generador de riquesa a Tavernes. El problema de l’erosió de la Goleta i la necessitat d’un col·lector són patents en una platja que té dos distintius de Bandera Blava i un sector comercial que ha buscat una millora en el servei de cara al turista. L’hotel és el cavall de batalla que sempre hem tingut.

Turísticament es busquen noves fórmules com la natura, els senders o últimament l’aposta pel jaciment del Bolomor, que encara està en una fase molt primerenca. volta a peu a la platja de Tavernes, tot un referent esportiu.

Allò que sí que sembla clar, és que TaverL’esport manté un nivell bastant estable en aquestes nes ha de pensar en el turisme, sols caldrà encertar dos dècades, on destaca l’increment de clubs i la la fórmula. pràctica esportiva a bona part de la població.

Culturalment hi ha un important avanç. La proEconòmicament, aquestes dos dècades no han gramació cultural ha anat forjant-se al llarg dels estat exemptes d’ombres. Les empreses citrícoles anys. A Tavernes es veuen bones obres teatrals, mupràcticament han desaparegut. Hi ha un important teixit empresarial, però en massa ocasions les nostres empreses han acabat instal·lant-se en pobles veïns. L’atur és ara com ara un problema que no sembla que tinga massa opcions per canviar la tendència.

Tot i això, a Tavernes tenim grans empreses que són un orgull i han sabut sortejar una crisi i eixir reforçades. Gran empreses han caigut, però moltes altres s’han fet grans. Mentre el teixit comercial de Tavernes s’ha mantingut. Després de la pujada exponencial en la bonança econòmica, la crisi va fer una selecció i ara sembla que a poc a poc van aflorant nou Festival iboga a la platja de Tavernes. (foto Jazmin Ceroli). xicotets comerços. sicals i actes importants. Concerts com els de MoEls PAIs ocuparen gran protagonisme. El Sector jinos, Bustamante, Seguridad Social foren 12 tirà endavant, el PAI la Vall del Mar, que va arri- l’avantsala de grans concentracions com el Festi-

TAVERNES CIUTAT CENTENÀRIA

EL PASSEIG 37

crònica i opinió vern o l’Iboga que ara formen part de l’any a Tavernes.

Els successos ens han acompanyat en dos dècades. Riuades i incendis ens han afectat. El Vaca periòdicament es reivindica i guanya un protagonisme que la sequedat del seu llit el tapa durant quasi tot l’any. Assassinats, troballes de cadàvers, accidents i detencions per delictes no són la tònica habitual, però en aquests anys han tingut més pes del desitjat. Tavernes és un poble tranquil, on es viu bé, però en capítols aïllats la societat ha patit fatídics dies.

Ens han deixat importants personalitats, i pel que fa al periodisme gràfic un bon amic, Paco Teodoro, tan estimat celebració del primer premi al monument infantil l’any 2013. pel món faller. llibrets guanyadors, monuments amb molta cura, Precisament les falles han sigut un exemple en una cavalcada del ninot espectacular i presentacions aquests anys d’evolució. Les comissions han sumat impressionants. Tot açò pel treball d’una festa que actes com el Halloween, el mig any faller, la caval- dóna vida, molta vida a Tavernes i que cada any, en cada de reis… Han fet teatre, s’han portat a les mi- el recull periodístic, acaba amb una plaça major llors orquestres, hi ha iniciatives com matinals, plena de gom a gom celebrant uns premis que totes carreres de cotxes sense motor, la gran cagà, grups les falles mereixen per tant d’esforç i dedicació. teatrals, festes flamenques… Les falles han evoluSense periodisme no hi ha democràcia, i sense cionat a millor. Han guanyat en germanor i gran ca- falles Tavernes no seria el mateix. Bones festes i pacitat de treball. Saben com fer bé les coses; visquen les falles de Tavernes.n

EL PASSEIG 38

internacional

un subratllador fluorescent és la causa del color de cara de Trump El president dels EUA ho ha confirmat en una roda de premsa oficial anit, a la 01.30 de la matinada, hora espanyola (19.30 h en els estats units d’amèrica), es filtrava la notícia que ha deixat al món perplex. amb una sorprenent exclusiva, el periòdic The Pernil Dolç Times, ha revelat el que pot ser considerat com un dels secrets més ben guardats de

l'excèntric president dels eua, Donald Trump. el periòdic revelava, a so de campanes, que el color taronja que té Donald Trump a la cara, és degut a la utilització massiva del subratllador fluorescent d'aquest mateix color, d’una marca molt coneguda.

CELIA MARTÍ. esTaTs uniTs

El periòdic The Pernil Dolç Times ha desvelat aquest secret un dia abans que la Casa Blanca fera una encomanda a l’empresa de fluorescents per tal de tindre subministres en el seu primer any com a president, la qual cosa ha beneficiat la companyia en fer-li publicitat.

En qüestió de minuts, aquesta primícia ha creuat l’Atlàntic, fent-se ressò d'aquesta tots els mitjans de comunicació, al mateix temps que els particulars ho han anat difonent per les diferents xarxes socials.

Davant de l'expectació creada, i amb una opinió pública molt dividida, el magnat ha concedit una roda de premsa on ha corroborat la informació. Tal com ha confirmat, el seu particular color és degut a la utilització costant dels mencionats subratlladors. A més, ha assegu-

moment de l’arribada de l’encàrrec del president a la casa Blanca.

rat que “el resultat no ha sigut buscat, ni s'ha creat un tipus especial de retolador, ni res per l'estil”. Segons pareix, Trump és un consumidor habitual d'aquest producte i l'ús continuat durant moltes hores seguides produeix aquests efectes secundaris.

A la roda de premsa, també ha assistit l'empresa en qüestió, la qual ha desmentit rotundament que aquests efectes siguen dolents o produïsquen res dolent a

la pell o a l'organisme.

Ha reconegut que, en un primer moment desconeixien que els seus subratlladors pogueren tindre una funció semblant a la radiació solar o als raigs UVA. De fet, han afirmat que quan el mateix Trump es va posar en contacte amb ells per informar-los del succeït, no donaven crèdit i pensaven que era un despropòsit més del nou president.

Va ser el seu fill menut qui, sense saber-

ho, va trobar la solució.

Trump ha relatat que un dia quan estava al despatx, va entrar el seu fill Barron per demanar-li un favor, “jo estava subratllant uns papers, quan em va dir que la meua cara tenia el mateix color que el retolador”. Tal com ha reconegut, al principi no va donar importància a aquelles paraules, però va decidir deixar d'utilitzar-los per una temporada i el resultat va ser que la seua pell va anant

EL PASSEIG 39

internacional tornat al seu color natural.

Aquests fets l'impulsaren a investigar, i després de comprovar que l'origen del problema era aquest, va voler demandar a l'empresa.

Si bé, ha admés que, el particular color del seu rostre, l'havia ajudat a ser conegut arreu del món, cosa que el va impulsar a investigar si aquests efectes secundaris tenien algun impacte dolent o perjudicial sobre el cos. Els resultats van ser negatius, i aleshores es va posar en contacte amb l'empresa per informar-los de l'ocorregut. revolució a internet Les xarxes socials s'hi han revolucionat, i no són pocs els que han de-

manat que traguen un subratllador color marró.

De fet, en el panorama nacional, la popular Ana Obregón ha suplicat que es comercie un color més natu-

ral, "jo no sóc consumidora habitual perquè sempre he preferit subratllar amb llapis per no tacar-me les mans, però si tragueren un subratllador d'un color

les vendes del producte s'han disparat Els encarregats de les llibreries han afirmat que moltes persones s’han interessat per la nova línia, i fins i tot ja tenen les primeres reserves.

D’altra banda, els adversaris i crítics del magnat, han assegurat que The Pernil Dolç Times, l'empresa de subratlladors i el mateix Trump són coautors d'aquesta perfecta i lucrativa estratègia.

La cadena de televisió CNN, ha afirmat que tot és un teatre, on l'únic objectiu de Trump és augmentar la seua insultant fortuna.

Així mateix, s'està organitzant una multitudinària manifestació en contra de l'empresa i del president. Tal com ha afirmat un dels organitzadors “hem de fer boicot aquest producte", al que una indignada jove ha afegit que "amb aquesta maniobra no sols guanyen diners, sinó que és un greu insult per al sexe femení”.

més natural, seria un invent fantàstic".

La peculiar biòloga i actriu, hi ha afegit que “ens posaríem morenes sense necessitat d'anar a la platja o sense haver de sotmetre'ns als nocius efectes dels raigs UVA”.

L'empresa ha assegurat que està a punt d'eixir al mercat una nova línia de subratlladors, els quals van des del color rosa pastís, passant pel marró clar, fins a arribar a la tonalitat del color xocolate.

Trump ha assegurat que ell no canviarà de color, ja que així marca la diferència, i amb un to satíric ha dit que "no podran dir no hem tingut presidents dels EUA de tots els colors".n

EL PASSEIG 40

internacional

Dos muntadors de l’envelat del Passeig entren al llibre Guinness dels rècords Paco i Agustí van muntar tota la instal·lació mentre es feia la paella SERGIO ESPINOSA. irlanDa

Dos membres de la comissió fallera de la Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna han aconseguit entrar al prestigiós llibre Guines dels Rècords per a l’edició del 2017. I és que la seua proesa ha estat poder muntar ells dos sols l’envelat que ha de servir per a reunir-se els vora 400 fallers d’aquesta comissió fallera a les festes josefines que han de celebrar-se en uns dies.

Tal com comenta un dels muntadors de rècord, Agustí Quelcau “ha estat una experiència increïble, no pensàvem ara ni mai que poguérem aconseguir el que hem fet en un sol dia”. Segons ens explica el mateix Agustí, la d’ahir va ser una jornada “maratoniana, ens vàrem citar ni més ni menys que 30 persones per a començar el muntatge de l’envelat i la nostra sorpresa va ser que va vindre un dels cuiners més internacionals de la nostra falla, Toniquet cincestrelles i va triar a 28 fallers perquè els portara cadascú

moment en què es cuinava la paella amb els dos muntadors al fons.

un ingredient per fer el dinar”. Un per un va anar triant Toniquet els 28 elegits per fer el dinar. Els ingredients eren d’allò més rars i, finalment a la llista no estigueren ni Agustí ni Paco Toles que hagueren de fer-se avant i començar pel seu compte a muntar l’envelat davant les rialles de la resta dels components de la falla que entre ells es deien els uns als altres “aquests dos no ho han d’aconseguir, em jugue la cassalla del dinar a què no han començat a muntar res quan estiga el dinar en taula”, assenyalava Miliu entre rialles.

Aliens a les crítiques

i comentaris que feien els altres, Agustí i Paco començaren a muntar ferros, lones i resta d’aparells que conformaven l’envelat i vora a les tres de la vesprada quan anaren a avisar-los per a dinar, es trobaren amb la sorpresa que l’envelat estava muntat i a punt perquè el responsable de l’electricitat del mateix recinte començara a muntar els cables i focus que havien d’il·luminar les nits de sopars que estan a punt de començar amb les properes festes josefines.

Que desmunte un altre En declaracions fetes a aquest mitjà de comu-

nicació, Paco Toles ha comentat que “sempre que un valencià s’ho proposa, acaba aconseguint el que desitja i és que els fallers som així de valents, som capaços de preparar en uns dies una infraestructura per a les festes i, quan toca desmuntar, ja seran els 28 restants els que vinguen perquè Agustí i jo no pensem fer ni un brot, crec que ens ho hem guanyat”. Amb aquestes paraules i davant l’estranyesa de tots els fallers d’aquesta comissió, Agustí i Paco passaran a la història d’aquesta centenària ciutat com els muntadors d’envelat més ràpids de la història. n

EL PASSEIG 41

internacional un satèl·lit de la nasa capta la Torre de Guaita de Tavernes de la valldigna El gran desplegament lluminós que ha fet l’Ajuntament al lloc on se situa provoca que els científics americans la confonguen amb la muralla xinesa CLARA GRAU. nasa

La NASA difonia dissabte passat una imatge de la Torre de Guaita de Tavernes de la Valldigna presa des de l'espai per un dels seus satèl·lits.

En la imatge s'aprecia clarament la torre, enclavada en les proximitats de la platja, gràcies al nou traçat d'il·luminació que finalitzava l'Ajuntament el passat mes de novembre amb la millora de les instal·lacions i els voltants del il·lustració de la Torre de Guaita de Tavernes realitzada per sergi Ferrando. monument. rava que un dels seus as- creient que es tractava coordenades GPS es van En un comunicat ofi- tronautes va publicar de la muralla xinesa adonar que estaven cial la NASA assegu- inicialment la foto però que al contrastar equivocats. n

EL PASSEIG 42

internacional

la bogeria dels fallers serà objecte d’estudi dels psiquiatres americans Possible epidèmia mundial per caure Falles en cap de setmana BEA GASCÓN. esTaTs uniTs

La publicació del nou Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSMVI) el passat gener del 2017 no ha deixat indiferent ningú i continua sent tema de conversa.

La publicació del DSM-VI llibre editat per l’APA: Associació Americana de Psiquiatria, està fent parlar més del compte, doncs no sols es replanteja en ell una nova manera d’entendre les malalties mentals, sinó que la vertadera revolució està en la introducció d’un nou trastorn anomenat Trastorn de Joseph; en honor al seu descobridor i a l’època de l’any en la que més s’agreugen els símptomes: les dates pròximes al 19 de Març.

Joseph Faller; el descobridor, ha realitzat durant més de deu anys una investigació que compta amb estudis longitudinals i transversals de pacients que durant el mes de març i després d’onze mesos de conducta normalitzada; començaven a presentar comportaments erràtics i fora del patró social-

el 99% dels fallers presenta el trastorn Joseph. l’1% restant també.

ment acceptat.

Les conductes problemàtiques observades són moltes i d’allò més variades. Destaquen les tendències a cremar qualsevol material que continga cel·lulosa; els tics verbals propis de la síndrome de Tourette(en ells els afectats criden i fan sons incomprensibles) labilitat emocional, expansió afectiva, insomni i la sobreingesta de productes calòrics.

La preocupació per aquest trastorn i els afectats per ell va en augment i a més de la investigació sobre el

tema s’ha proposat la creació de centres especialitzats per al tractament dels aguts i la prevenció de recaigudes quan s’acosta el mes de març. Actualment la incidència és de 10 de cada 100 persones a escala mundial, afecta per igual a dones que a homes i no fa distincions per raó d’edat.

La mecànica biològica que opera en aquesta malaltia encara no ha estat clarificada.

Aquesta es caracteritza per ser cíclica, ja que sols afecta en l’àmbit neurobiològic una vegada a l’any. Aquest fet és el que més preocupa

els metges, ja que mai s’han vist en un cas semblant. El temor que siga un trastorn crònic va en augment.

Pel que fa al món farmacèutic, s’estan obrint diferents línies d’investigació, al capdavant d’aquestes està la farmacèutica internacional Anistenís. Fonts a què ha pogut accedir aquest periòdic afirmen que han trobat un xarop que pot afectar de manera directa als símptomes.

S’espera que els pròxims mesos siguen crítics per tal de poder comprendre aquesta afecció.n

EL PASSEIG 43

internacional

la companyia aèria ryanair crea una nova ruta entre valència i a fer la mà El preu estimat dels bitllets oscil·larà entre una merda i un ull de la cara CLARA GRAU. esPai aeri

L’aeroport de València tindrà a partir del 31 de març una nova connexió i ruta directa per poderse’n anar des de València a fer la mà. Així ho anunciaven hui en roda de premsa oficial l’alcalde de la ciutat Joan Ribó i el conseller delegat de la companyia aèria irlandesa de low cost.

Ribó i el conseller confien plenament amb l’èxit de la ruta. Al contrari de les connexions existents on l’interés recau en l’entrada de turistes, aquesta nova ruta se centrarà “fonamental-

ment en la seua eixida”.

Aquesta nova connexió arriba com a resposta a la forta i creixent demanda de mercat.

Els bitllets podran comprar-se en poques setmanes a la web de la companyia coincidint amb la campanya d’estiu.

Si bé un bitllet per a anarse’n a fer la mà també podrà ser adquirit per a consum propi la idea de negoci és que els bitllets per a aquesta nova ruta funcionen com a bitlletsregal, donat que la demanda per a aquest destí sempre arriba indirectament a través de terceres

el grup de teatre de la Falla cambro triomfa a Broadway

NÚRIA MARTÍ. BroaDWay

Com va informar en exclusiva El Passeig l’any passat, el grup teatral de la Falla Cambro va signar un conveni de col·laboració amb empresaris

teatrals de Broadway per tal de portar a Nova York el musical “Hui no puc alçar-me”. L’èxit ha sigut espectacular i estarà en cartellera fins al 2025. Enhorabona!n

Primers passatgers del vol entre valència i a fer la mà.

persones. “És perfecte, just el que necessitàvem” comenta feliç un veí de València que està desitjant poder comprar un parell de bitllets per a un que ell sap.

Pel que fa als horaris està previst que la companyia oferisca vols cada dia de la setmana operant amb major frequència els dilluns a primera hora.n

la Falla Portal decorarà dos carrosses al carnaval de Brasil

N. MARTÍ. Brasil

A petició de la Regina do Carnaval 2017 de Brasil, aquesta comissió fallera dissenyarà la seua carrossa. Fonts ben informades ens han confirmat

que va vore fotografies d’edicions passades de la Cavalcada del Ninot de Tavernes per Instagram i li van encantar. Èxit segur al “sambòdrom”!n

EL PASSEIG 44

internacional

el filtre valència d’instagram criticat perquè no posa monyos de fallera Una usuària ha contactat amb la companyia per dir-los de què van i exigir que es puga incloure monuments o plats com l’arròs al forn dels valencians afegint plats típics a les imatges com ara la paella, l'arròs al forn o un bon arnadí, o posar paisatges de fons com per exemple el Parc natural de l'Albufera o fins i tot incloure un monument faller i per descomptat vestir i pentinar qualsevol persona amb la indumentària típica de faller i fallera.

CLARA GRAU. esTaTs uniTs

Una jove estudiant de València es posava recentment en contacte amb el Servei Nacional d'Atenció al Consumidor per expressar-los el seu malestar i assessorar-se per tal d'iniciar una demanda contra l'aplicació mòbil Instagram per publicitat enganyosa i falses expectatives.

La xarxa social Instagram permet als seus usuaris compartir fotos entre els seus seguidors, donant la possibilitat de modificar abans la fotografia amb diferents filtres i altres opcions, entre els quals es troba un filtre anomenat València. La jove esperava que aquest filtre li afegira el pentinat de fallera amb pintes i arracades i alguns coets de fons, "però ni això, a penes modifica un poc els colors i prou", lamenta la jove.

L'estudiant assegura no entendre com si en altres aplicacions similars es pot fer creure, amb l'ajuda també de

Davant la reacció de la companyia Proposta d’indumentària per a afegir al filtre valència.

filtres, que estàs muntant a cavall, transformar-te en gos o, fins i tot, posar-te una corona de papallones, per què el filtre València disponible en Instagram no fa res de res. reacció d’instagram Des de la seu de la companyia en San Francisco, el portaveu demana disculpes i admet que s'han rebut moltíssimes queixes.

"Estem buscant solucions que podrien estar

disponibles per als usuaris en pròximes actualitzacions" declarava a aquest diari. Davant la pregunta al voltant d'aquestes declaracions la jove comentava que massa tard, que ella ara ja passa.

Tot i el desencant mostrat per la usuària d'Instagram, la plataforma online Change.org ja ha començat una recollida de firmes perquè el citat filtre València puga modificar les fotografies

Instagram la jove comenta que ella ara ja passa, que és massa tard.

La jove valenciana ha assenyalat sentir-se secundada per altres col·lectius de valencians desenganyats com ara l'Associació de víctimes de la paella del Lidl, l'Associació d'antics tiradors de trons de bac o el Club de nostàlgics “Abans tot açò eren tarongers”.n

EL PASSEIG 45

nacional

Puigdemont anuncia la construcció d’un mur per a separar catalunya d’espanya La idea li la va donar Donald Trump amb qui comparteix perruquer CELIA MARTÍ. caTalunya

Aquest matí i per a sorpresa de tots, el president català Puigdemont convocava als mitjans de comunicació a una roda de premsa. A les 12.00 hores del migdia, el nerviosisme i el misteri eren els protagonistes en la sala de premsa de la Generalitat.

Tres quarts d’hora tard, entrava Puigdemont acompanyat dels seus súbdits i un gran cudol com a protagonista indiscutible.

Puigdemont, sense fer cap botija i sense disculpar-se per la tardança, ha assegurat rotundament la seua intenció de construir un mur entre Catalunya i Espanya. Tal com ha afirmat “aquesta vesprada comença el mur, no hi ha marxa enrere”.

Puigdemont ha assegurat que el mur no és el que volien fer, però ha afirmat “ser la solució més fàcil i viable de moment”. A més a més, ha assegurat que "a pesar de no ser el desitjat pel poble català, és un avanç per a aconseguir la independència definitiva".

La notícia els ha pi-

la primera pedra del mur ja està en mans del president de la Generalitat.

llat a tots desprevinguts, més encara quan ha dit que el mur el pagaran els espanyols, ja que aquesta decisió "és conseqüència de la negativa injustificada del President del Govern, qui es nega a fer un referèndum sobre aquest tema”.

El mur tindrà una llargària de 332,5 kilòmetres aproximadament, i una grossor de 50 cm i el seu cost serà d'un milió d'euros. El temps previst per a construir-lo és de 2 mesos, la idea és que a l'estiu ja estiga acabat i fer una gran inauguració.

Les reaccions no han tardat, i per a aquesta

vesprada els catalans contraris a la independència han convocat una manifestació.

“El mur el pagaran en la seua totalitat els espanyols”. Així s’ha manifestat Puigdemont Fonts pròximes als organitzadors ens han comunicat que la manifestació acabarà al lloc on està previst que aquesta vesprada Puigdemont pose la primera pedra amb la finalitat d'impedir tal barbaritat.

Rajoy ha comparegut immediatament per a assegurar que el mur no es construirà, i ha recalcat que "aquest despropòsit no té cap ni peus”.

Tot seguit el Ministre de Justícia, Català, hi ha garantit que la Constitució s'ha de complir per tots, sense excepcions, i ha recalcat que de seguir endavant amb aquesta atrocitat tindrà conseqüències penals.

Inés Arrimadas (C's), Miquel Iceta (PSC) i Xavier Albiol (PP) han confirmat la seua presència a la manifestació i han animat a tots a eixir al carrer per tal de parar aquesta incongruència.n

EL PASSEIG 46

nacional

Pedro sánchez inicia la volta al món per a recuperar el lideratge del Psoe Pretén visitar tots i cada un dels militants socialistes escampats pel món LORENA MARTÍ. esPanya

Quan Jules Verne (1828-1905), gran escriptor visionari, va escriure la gran obra clàssica de “La volta al món en 80 dies” no haguera imaginat que la representarien en la vida real alguns polítics.

El passat 26 de novembre l’exsecretari del Partit Socialista Obrer Espanyol començava la seua volta al món per tal de convéncer els militants del seu partit que ell és l’únic que pot fer grans canvis tant en el partit com en Espanya.

Aquesta aventura va començar quan en una reunió amb la presidenta de la Junta d’Andalusia aquesta va dir que Sánchez no seria capaç de recórrer el món o fer que els militants li donaren el seu suport. Amb aquesta advertència Sánchez va contestar que clar que ho faria i que començaria eixe mateix dia. Així que només va arribar a casa li va dir a la seua senyora Mª Begoña Gómez Fernández que anaven a començar la volta al món buscant militants socialistes.

Però no sols l’acom-

Els problemes amb part de gent del partit i el fracàs de les eleccions ha fet que Sánchez imite el gran “Phileas Fogg” amb la seua particular volta al món.

Pedro sánchez farà la volta al món socialista.

panya la seua dona sinó també la seua mà dreta César Luena.

El que ell no sap és que estarà vigilat des de molt prop per Susana Díaz i Ximo Puig que intentaran que no arribe en la data prevista. inici i meta a valència Com no podia ser d’una altra manera va començar el seu gran viatge en terres valencianes (Xirivella) i acabarà també a

aquestes terres el pròxim 19 de març.

El seu recorregut tindrà una durada de 114 dies. Fou Susana qui ho va proposar, ja que si sumem els escons del PP i del PSOE i ho restem als escons que hi ha en total en el congrés fa un total de 132 i si sumem cadascun dels nombres, són el mateix resultat que la suma de 114. Sánchez no va posar cap impediment i

ho va acceptar de seguida.

No sols visitarà territori espanyol sinó també els altres continents, ja que a una entrevista que va fer una setmana abans afirmava que: “Recorreré no sols les terres espanyoles sinó també altres ciutats i pobles del món, ja que són molts els militants que viuen a terres estrangeres i que es mereixen també escoltar els meus propòsits".

Com ja hem dit anteriorment Sánchez ha començat la seua particular volta al món a Xirivella i ho ha fet amb l’AVE. Després recorrerà Espanya visitant les diferents ciutats i

EL PASSEIG 47

nacional pobles de la zona d’Alacant, Múrcia, Almeria, Granada, Màlaga, Sevilla i Huelva fins a arribar a Lisboa. Des d’allí agafarà un transatlàntic que el durà a terres americanes visitant Nova York i després agafarà un autobús que el durà a San Francisco. Després de recórrer aquestes ciutats anirà en submarí

fins la costa de Yokohama (Japó) i una vegada allí agafarà un buc per tal d’anar a Hong Kong i després un globus que el durà fins a Calcuta (Índia). Després amb un elefant arribarà a la ciutat de Bombai, seguidament un helicòpter el durà a Suez (Egipte) i finalment acabarà aquest

llarg i cansat viatge tornant a València amb avió. Volia anar abans a Castelló, però justament eixe dia l’aeroport estarà tancat per reformes i no hi haurà vols per a aquesta ciutat.

Sánchez ha declarat que acabarà en la “terra de les flors” perquè aquest any les seues festes han sigut declarades

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco i que era una notícia molt bona per a una ciutat espanyola. També ha parlat amb l’alcalde de València, Joan Ribó, per tal que eixe dia siga ell qui des de l’ajuntament cride ben fort: “Senyor pirotècnic pot començar la mascletada”.n

J. antonio martínez “colero” rep el Premi Princesa d’astúries de les lletres falleres La nòmina de premis de l’escriptor de Tavernes continua en augment ÀLEX GÓMEZ. asTÚries

Un any més, José Antonio Martínez, més conegut en aquestes terres de la Valldigna com a “Colero”, està rebent premis de tot tipus, cadascun més merescut que l’anterior.

I és que, tan sols en 2016, als ja habituals reconeixements de la “Lletra d’Or” i el Premi Malva de poesia satírica, se li ha unit aquest ja citat Premi Princesa d’Astúries de les Lletres falleres, de novíssima creació, a més del Trofeu Pitxitxi de la Lliga espanyola de futbol, el TP D’Or i una Estrela Michelin.

El conegut com “Bob Dylan” de Tavernes, tant pel talent per es-

il·lustració de la Plaça de l’escriptor rafael chirbes realitzada per sergi Ferrando.

criure com per la quantitat i varietat dels guardons rebuts, ens ha dit que ja no li queda quasi lloc per a col·locar-los.

“Haurem de fer algun viatget a IKEA” afirma amb un ampli somriure.

Per la seua banda, l’Ajuntament de Taver-

nes ha volgut reconéixer la seua dilatada i premiada carrera com a escriptor, amb la qual ha portat el nom de la ciutat i de les falles del poble allà on ha presentat un escrit, i ha decidit tornar a batejar la recentment inaugurada

Plaça de l’escriptor Rafael Chirbes on se situen la Casa de la Cultura i la Biblioteca Municipal, la qual passarà a denominar-se Plaça dels escriptors Rafael Chirbes i José Antonio Martínez “Colero”.n

EL PASSEIG 48

nacional el concurs “Qui vol ser milionari?” inclou el quart comodí “la figa ta mare” C.G. maDriD

La idea va sorgir d'un espectador, Vicent P., que va escriure al programa assegurant haver pogut respondre a les 15 preguntes formulades amb un "la figa ta mare". Si bé l'espectador reconeixia que la seua no era la contestacó 100% exacta explicava que a la zona de València aquesta resposta seria considerada totalment vàlida.

Després de fer un estudi del cas i verificar que realment així era, la direcció del programa va haver de donar-li la raó a l'espectador i ha pres com a mesura la d'incorporar un quart

Panell del concurs amb el nou comodí “la figa ta mare” incorporat.

comodí. Amb aquest el concursant en plató davant una pregunta de la qual no sap la resposta podrà optar a respondre-la amb un “la figa ta mare”, resposta que serà donada com a và-

lida permitent així passar a la següent pregunta. Igual que amb la resta, aquest comodí sols es podrà utilitzar una única volta.

El concurs consisteix en una ronda de 15 pre-

guntes consecutives de creixent dificultat per a les quals el concursant pot comptar amb l'ajuda de, fins ara, tres comodins: la telefonada, el 50% i l'opinió del públic.n

EL PASSEIG 49

nacional

“Que rebaixen, que rebaixen la llum i a la hidroelèctrica que li donen pel...”

Manifestació massiva dels consumidors davant la pujada de preus C.M. maDriD

Al crit "que rebaixen, que rebaixen la llum, i a la hidroelèctrica que li donen pel..." milers de persones s'han concentrat davant d'una important central d’energia hidroelèctrica.

Vora 100.000 persones han volgut sumar-se a aquesta monumental i històrica xiulada per denunciar els elevats preus que estan patint des del passat gener.

Aquest inici del 2017 vindrà amb la costera més elevada que recordem, ja que enguany la factura serà un 89% més cara que l'any passat. Segons les estadístiques, la potència contractada pel ciutadà mitjà sol ser de 0,5 kW, amb un consum de 5 kWh mensuals.

Aquestes xifres vénen a traduir-se en haver de fer front a un recàrrec d'aproximadament 18.000 euros per consumidor. reaccions del Govern El President del Govern ha assegurat en una roda de premsa a través d’un televisor plasma, que "la culpa de tot la té el temps" i ha recalcat que està fent tot el possible perquè en les hores vi-

utilitzar una simple bombeta comença a convertir-se en un preuat tresor.

nents comence a ploure.

Fins i tot ha assegurat que la reforma que està a punt d'aprovar ens portarà pluja des de l'endemà de la seua publicació fins al 19 de març, inclòs aquest. A partir del 20, el sol i la pluja s'alternaran per setmanes pars i imparells.

Per la seua part, Álvaro Nadal, actual ministre al càrrec de la cartera d'Energia, Turisme i Agenda Digital, ha comparegut per confirmar l'expressat per Rajoy. Així mateix, aquest ha explicat que la culpa d'aquest comprensible i previsible augment és degut a la sequedat que estem tra-

vessant, i ha assegurat que "no podem recriminar a qui desinteressadament ens estan regalant la llum".

Tot seguit, el ministre de justícia, Rafael Català, ha intervingut, a fi de condemnar a tots els presents a la concentració, ja que aquesta vulnera l'article 21 de la Constitució Espanyol, el qual cita textualment que "No reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes." Els assistents hauran de fer front a una sanció pecuniària que pot oscil·lar entre els 5.000 a 10.000 €. Des d’El Passeig hem pogut saber que ja s’ha començat a instruir el cas, així

mateix, ens consta que el Ministeri Fiscal està investigant si els crits expressats constitueixen delicte de l'honor i la imatge de la hidroelèctrica en qüestió.

Pablo Iglesias, secretari general de Podemos, a l'eixida del Congrés ha comunicat que "no s'estranya d'aquestes coses", i concloïa dient que "la meua lluita per viure sense llum, hui més que mai, segueix avant", malgrat que se n'ha hagut d'anar corrents per a carregar el mòbil.

En suma, la cosa és que avui ja és passat això de dir que "al gener, tanca la porta i encén el braser".n

EL PASSEIG 50

nacional la rae inclourà Pujol, eres, Gürtel i noos en la nova edició del seu diccionari CELIA M.F. maDriD

La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) amb 13 vots a favor, 5 en contra i 3 abstencions, aprova introduir un total de quatre paraules noves al diccionari.

Després de llargues sessions debatent sobre la idoneïtat o no d'introduir aquests vocables, pareix que la votació ha sigut favorable a ampliar el dilatat i extens vocabulari.

Pujol, ERES, Gürtel i Noós, seran una de les tantes paraules que podem trobar al glossari d'ara en avant.

La notícia ha tingut gran repercussió a la societat, la qual es troba totalment dividida.

D'una banda, molts

anònims han donat el vistiplau de l'elecció feta per la junta, a pesar de coincidir que perfectament s'hagueren pogut introduir més termes, com Malaya, Púnica o Bárcenas, entre tantes altres.

D'altra, professors, acadèmics, llicenciats entre altres, han fet una forta i dura crítica. Tots s'han basat en el mateix argument, perquè no entenen els criteris establerts pels membres.

Fins i tot, Mario Vargas Llosa, ha volgut expressar la seua decepció penjant un tuit on ha deixat clara la seua posició.

"La RAE està igual o més desvirtuada que la realitat. Lamentable".

El Director de la

RAE, Darío Villanueva, no ha volgut fer cap declaració, però davant el rebombori ocasionat, ha remés el següent comu-

nicat als mitjans de comunicació, a fi d'aclarir diversos aspectes i donar per tancat l'assumpte.n

comunicat de la reial acadèmia espanyola Per la present, em complau aclarir aquests fets.

1. Ahir es va aprovar la introducció de les paraules Pujol, ERE, Noós i Gürtel. Les quals passaran a formar part de la RAE a partir d'avui mateix.

2. Els criteris per a la seua inclusió són els següents: - Normalització del seu ús: el ciutadà mig ja ha incorporat aquestes paraules al seu vocabulari i fa ús normal d’elles.

- Frequència: el ciutadans, desgraciadament, les escolten a sovint, com a cosa normal, en el seu dia a dia.

- Extensió del seu significat: la població fa ús d’elles fins i tot per a crear noves expressions com per exemple dir-li a algú “eres un poc Pujol” o “no em faces un Gürtel”.

- Sinonímia: aquestes paraules entre sí tenen accepcions similars a altres ja incloses al diccionari com ara lladre, desvergonyiment o corrupció.

els néts de Picasso reclamen els drets d’autor per la selfie i l’aplicació snapchat SERGI FERRANDO. màlaGa

Manel i Júlia Picasso, presentaven a primera hora del matí, una demanda al jutjat de primera instància de Màlaga.

Segons hem pogut saber, els néts asseguren que el primer pintor a fer-se autoretrats des d'una perspectiva molt

semblant al que avui hem batejat amb el nom de selfie, va ser el seu avi, Pablo Picasso.

També han denunciat la famosa aplicació Snapchat. Ambdós afirmen que la mateixa és una còpia barata i mala de l'estil cubista inventat per Picasso, sent la primera obra considerada

com a tal la de Les Demoiselles d'Avignon del 1907.

Companys de la redacció han comprovat que, en efecte, qualsevol persona, en l'esmenada aplicació, pot fer-se una foto amb el filtre cubista, el qual té com a resultat una fotografia amb els caps quadrats.

Manel i Júlia han eixit del jutjat, tranquils i contents, i ens han traslladat que "estan actuant com qualsevol nét ho faria". Manel ha recalcat que amb aquesta acció no pretenen guanyar diners, sinó col·locar el seu avi al lloc on es mereix, també al món dels mòbils.n

EL PASSEIG 51

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 52

comunitat valenciana

l’empresa Hacendado Pirotècnia s.a. de mercadona revoluciona el sector L’empresa valenciana farà mascletades i castells de marca blanca JAUME CUNYAT. valència

Les pirotècnies valencianes mai haurien imaginat a Mercadona com a competència, però ja és un fet que Mercadona ha presentat una proposta ferma a l'Ajuntament de València per a fer-se càrrec de la mascletada del 19 de març i del castell de focs artificials del pròxim 18 de març, més conegut com la Nit del Foc. Per a dur a terme aquesta activitat, Hacendado Pirotècnia S.A. ha estat registrada al registre mercantil de la Comunitat Valenciana com a Indústria de fabricació i manipulació de focs artificials. Està perfectament equipada, i compta amb professionals degudament qualificats, equips d'eina i una flota de vehicles propis. Situada al terme municipal d'Olocau a València (al mateix municipi que RICASA i Pirotècnia Caballer) i que ocupa actualment una extensió de més de 100.000 metres quadrats totalment tancats i dotats de les últimes mesures de seguretat.

La novella pirotècnia, tal com ens han

logo de la nova empresa creada per mercadona.

confirmat fonts especialitzades de la indústria pirotècnica valenciana, disposa de tecnologia punta de fabricació i dels millors enginyers del sector; cosa que no ha caigut en gràcia a la indústria pirotècnica i ha revolucionat un dels sectors amb més tradició a la festa fallera.

L'abatiment del sector pirotècnic valencià ja és un fet. Les pirotècnies valencianes més importants són empreses familiars que no tenen la possibilitat de competir amb gegants de l'envergadura de Mercadona que ha iniciat aquest projecte amb

una inversió inicial al voltant de 15 milions d'euros i dotant-los de la millor tecnologia i amb els millors enginyers que hi havia en aquest sector.

Mascledona serà el nom comercial de la pirotècnia per a fer les mascletades de València Mentre que l’Ajuntament de València ha mostrat la seua predisposició a aquesta proposta i està disposat a

obrir una negociació oficial amb Hacendado Pirotècnia S.A., la Junta Central Fallera ha mostrat la seua indignació davant la proposta i afirma que és un atemptat contra la tradició fallera valenciana.

Ara sols queda la decisió final de l'Ajuntament de València, que haurà de decidir entre tecnologia i tradició: entre les tradicionals famílies que han bolcat la seua vida a la indústria pirotècnica generació rere generació i el gegant que s'endinsa al món pirotècnic amb la millor dotació humana i tecnològica.n

EL PASSEIG 53

comunitat valenciana

multitudinària manifestació a valència perquè se li torne la trompa al xic CLARA GRAU.valència

Al voltant de cinc mil persones es concentraven ahir a les portes de l’Ajuntament de València per demanar que se li torne la trompa al xic.

La confusió per no saber ben bé a qui havien de reclamar va fer que la concentració es traslladara des de la plaça de l’Ajuntament, al mercat central, d’allí a la plaça de bous, i després davant les portes d’El Corte Inglés “per si de cas”, tal com assegura una manifestant present.

Un altre manifestant, Pere L.V. de 52 anys, declarava indignat que “és que ja està bé, que ja són

el suport a la concentració de protesta davant l’ajuntament ha sigut massiu.

molts anys d’injustícia.”

A la concentració, promoguda a les xarxes socials, no faltaren ni pancartes, ni cassoles ni

crits de “que li la tornen, que li la tornen”.

Maria L.N. de 59 anys i propietària d’una carnisseria en la mateixa

plaça opinava incrèdula que sí que li estranya a ella que després de tant de temps la mare del xic encara no ho sabera.n

EL PASSEIG 54

comunitat valenciana

la ciutat de Dénia aprova el canvi de nom per a evitar més defecacions La mesura s’ha pres perquè la gent no para de “cagar-se en Dénia” REDACCIÓ. alacanT

Anit, a les 21.30 hores es va aprovar el canvi de nom de la ciutat de Dénia.

En un ple extraordinari convocat per l'alcalde de la ciutat i presidit pel mateix, es va aprovar el canvi de nom amb els vots a favor de tots els partits polítics, a excepció del vot en contra del regidor de Sempre Dénia.

L'alcalde ha afirmat que "són molts anys els que portem sofrint tots els deniers aquesta pudor. Hem arribat a un punt on ja no podem aguantar ni una merda més”.

Per tal de contrastar la informació, des d'El Passeig hem preguntat als pobles veïns, tal com Xaló, Oliva, Calp, Gandia i fins i tot a Simat,

l’entrada de Dénia amb el burro que roda la sénia.

Tavernes o Alzira, i tots han reconegut que sempre acaben cagant-se en Dénia.

Una veïna lamenta que s'haja hagut d'arribar a aquest punt i recrimina al govern local que no hagen pres mesures dràstiques abans d’arribar a aquesta situació.

El senyal vertical de prohibit defecar que s’ha

posat al costat del cartell d’entrada a la ciutat no ha servit de res.

El regidor de Sempre Dénia ha manifestat el seu disgust i pesar, i ha declarat que "aquesta decisió és molt més perjudicial que haver d'aguantar l'olor dels excrements. No sols perdem el nom d'una gran ciutat, sinó que també

perdem la història, la marca i la identitat". A més a més, el regidor ha lamentat que aquesta decisió suposarà una gran despesa econòmica per a la ciutat, ja que aquesta infortunada determinació no sols comporta canviar de nom tots els cartells, sinó també implica impulsar una forta publicitat i màrqueting.

El nom elegit per a la nova i neta ciutat és Marquesat de l'Alta, la denominació és deu a la combinació de Marina Alta i el Marquesat de Dénia.

Per la seua part, el periòdic El Passeig no ha pogut posar-se en contacte amb el “burro que roda la sénia” per tal de preguntar-li si donarà suport a la mesura adoptada per la ciutat alacantina.n

la caixa rural concedeix un premi a un client de cent dos anys que estalvia per a la vellesa CARLOS SAVALL. valència

La Caixa Rural de València, ha entregat un guardó extraordinari al seu millor client. L'entitat va voler premiar la fidelitat de Vicent S.M. i després de consultar el

Consell d'Administració, es va decidir donar aquest premi sense precedents, i per unanimitat.

Vicent S.M és un home de 102 anys que continua acudint a la seua sucursal el dia u de

cada mes, des de fa 37 anys a ingressar la seua pensió en un compte d'estalvi.

En preguntar-li pel premi, ha manifestat que se sent molt agraït i emocionat i conta que

eixos diners són per al que puga passar en la vellesa, perquè tot i que ell es troba perfectament de salut i no ha patit els imprevistos propis de l'edat, mai se sap què li portarà el futur.n

EL PASSEIG 55

comunitat valenciana una veïna de la safor descobria ahir que “el show de Joan monleón” ja no s’emet CLARA G. lasaFor

Una veïna de la Safor, Consuelo M.G. de 87 anys, s'assabentava recentment que el conegut concurs de la televisió valenciana El Show de Joan Monleón va deixar d'emetre's ara fa quasi 25 anys. La família li havia ocultat la veritat durant les últimes dos dècades, asseguren que per temes de salut, fentli creure que l'emissió era en directe quan en realitat eren gravacions en cintes VHS. Segons sembla, la família tenia tots els programes emesos gravats en suport de cintes de vídeo en un total de 375 cintes.

guna cosa, perquè havia intentat participar centenars de voltes en la prova de la paella russa i que boniquet que a ella mai li contestaven el telèfon. Alguns comentaris i referències a fets en el programa sobre els Jocs Olímpics i La Expo del 92 també li havien consuelo m.G. revisant una de les cintes de monleón. sembrat dubtes.

El show de Joan Els esdeveniments declarava el nét a aquest Monleón va ser un provan transcórrer la set- diari.

Davant la impossibili- grama d'entreteniment mana passada quan el reproductor de VHS es tat de mantenir per molt de Canal Nou presentat va trencar i el nét no va més temps la mentida, la per Joan Monleón. Emés trobar cap servei tècnic família reunida decidia de dilluns a divendres de 20.30 h a 21.00 h entre on pogueren reposar la contar-li la veritat.

A la pregunta de si 1989 i 1992 el programa peça necessària. "En tots els llocs em miraven es- ella sospitava alguna es va convertir en un tot tranyats i em deien que cosa C.M.G. responia un clàssic de la televisió em comprara un DVD", que ella ja olorava al- valenciana.n

EL PASSEIG 56

comunitat valenciana educació convalidarà el mitjà de valencià als antics membres del club Babalà C.G.E. maDriD

La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha publicat hui una nova ordre referent a l’homologació d'estudis i convalidacions de títols de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV) que a partir d’ara reconeixerà automàticament el Grau Mitjà a tots aquells que foren membres i encara tinguen en possessió el carnet del Babalà Club.

Conselleria justifica aquesta decisió assenyalant que tota una generació de joves ha crescut amb els continguts exclusivament en valencià que la ja sepultada televisió autonòmica, Canal 9, emetia dins del seu programa infantil Alababalà. La JQCV i acadèmics de la llengua valenciana estan d’acord en assegurar que “ningú ha fet tant pel valencià com Bola del Drac”.

Sèries animades com

el carnet del club Babalà encara continua portant regals als seus membres.

Bola del Drac i Doraemon, entres altres, aconseguien que els xiquets i xiquetes de l’època comprengueren i parlaren valencià perfectament, també fora de la Comunitat Valenciana.

Per tant, buscant potenciar el vessant "comunicatiu" de la nostra llengua, en detriment del tipus test i de les preguntes basades a preguntar per paraules poc utilitzades, Conselleria

FoTonoTÍcia Més d’un recordarà quan era menut i tornava d’algun viatge fora del poble que, fins que no veia el bou del costat de “Las 5 Hermanas”, no se sentia a casa. La frase era instantània: “Ja estem arribant”.

Només era un bou dalt d’un trosset de muntanya però tenia un lligam amb la nostra terreta més enllà de si era una tanca publicitària de brandy o un símbol de l’Espanya profunda.n

afirma que els membres del ja inexistent club reuneixen els requisits que el Grau Mitjà requereix, sense necessitat de fer cap examen.

El tràmit consistirà en presentar el carnet del club. Recordem que amb el nou sistema adaptat segons el marc europeu per a l’aprenentatge de llengües, el Grau Mitjà és equivalent als nivells B2 i C1.

La notícia ha generat

reaccions molt positives sobretot entre els candidats a ocupar una plaça de funcionari en la Comunitat i que ara necessitaran fer un examen menys. Una jove opositora declarava que ”jo el carnet no sé on el tinc però la gorra que m’enviaren per l’aniversari encara està per casa i se la posa mon pare per a anar a l’horta. Espere que també servisca de justificant”.n

EL PASSEIG 57

comunitat valenciana conselleria de una empresa valenciana descobreix un sanitat ven el producte contra les taques de consciència centre de C.SAVALL. valència

La coneguda empresa valenciana de productes de neteja “LES DOS PALMES”, ha creat a les seues instal·lacions de Potries, un nou producte contra les taques.

Aquesta novetat coneguda amb el nom de “MILACRIN”, es pre-

senta com una revolució contra les taques, ja que elimina amb rapidesa no sols taques d’oli, greix, tan difícils de llevar, sinó també les de la conciència.

El producte es troba de moment en fase experimental, però ha sigut provat amb polítics i

presos interns al centre penitenciari de Picassent, amb molt bons resultats. Els que ho han provat asseguren no tenir cap remordiment i sense passar pel confessionari! S’espera que “MILACRIN” estiga al mercat abans de les pròximes eleccions.n

el sindicat de cavallers es reuneix amb les autoritats per validar el dret a l’armadura ÀLEX GÓMEZ. valència

En un comunicat molt esperat per tot el gremi, el sindicat de cavallers valencians ha arribat a la conclusió que els seus afiliats, encara que no diguen res, tenen dret a

l’armadura, al contrari del que s’havia pensat durant molts anys, a causa del popular càntic infantil.

Continuen les difícils negociacions entre el citat sindicat, les agru-

pacions empresarials i el govern per a determinar si, igual que passa amb l’armadura, tenen dret a l’armassó o, per contra, han de prestar atenció, que la mà dreta entra en acció.n

salut valler a la Falla Prado

NURIA MARTÍ. valència

Els fallers han invertit els diners de la Grossa del passat Nadal en la compra del Centre de Salut al mateix Prado Comarcal, per posar el casal allí.

El personal sanitari es desplaçarà a barracons ubicats pel poble per tal d’atendre la població.

Segons els fallers: “Si han pogut estar els alumnes i professors fins a la construcció del nou institut, també poden estar ells. A més a més, al Prado arribarem nosaltres primer.”n

EL PASSEIG 58

comunitat valenciana

els aturats demanden l’església per publicitat enganyosa en la Bíblia Estimen que s’incompleix la frase “Qui no té feina, Déu li’n dóna” M.F.C. c.valenciana

Els aturats de tota la Comunitat Valenciana estan preparant una demanda multimilionària per a presentar-la en contra l'església.

Des de l'associació d'"Aturats amb devoció" ens informen en exclusiva al periòdic El Passeig que estan preparant una reclamació opulenta per a anar contra l'església.

El procediment que estan elaborant pretén denunciar la publicitat enganyosa que fa l'església en assegurar que "qui no té faena, Déu li'n dóna".

La reclamació que presentaran és per danys i perjudicis, a més a més d'exigir el sou de 3.000 € per mes no treballat des de gener del 2010, més les pagues extres. A aquesta quantitat, també s'ha d'afegir el dany moral sofrit com a conseqüència d'estar esperant que Déu els donara feina. El procés està previst que per a l'1 de juliol del 2017 estiga acabat, amb les quantitats tornades, amb la finalitat de poder tindre unes bones vacances d'estiu.

Feligresos esperant el seu torn a les portes del nou inem.

Important: tot aquell que no puga demostrar amb proves concloents cadascun dels requisits exigits, serà exclòs del procediment, havent

d'afrontar una sanció de 3.000 €. No hi ha esmena possible.

Aquesta serà la primera multa que afronta l'església per aquest

requisits per a formar part de l’associació Joana Ripoll, presidenta de l'associació, ens ha comunicat que tot aquell que vulga sumar-se al procés té de termini per presentar la documentació fins al pròxim 20 de març, al carrer Nou Infern, núm. 33. Això sí, per a poder ser part, és necessari complir aquests requisits: l Ser o haver sigut creient com a mínim 10 anys.Es convalidarà l’assignatura de religió. l Estar en situació d'aturat almenys 5 anys. l Anar a missa almenys 2 vegades per setmana.

(Només comptarà fins al “podeu anar en pau”). l Resar 5 pares nostres i 2 credos al dia. l Ser membre de la coral, amb una antiguitat de 3 anys, si has sigut baríton compta doble. l Tindre la Bíblia com a llibre de recomanació.

tema, i no són pocs els sacerdots que ja han eixit al pas per tal de manifestar que "aquest procediment és una barbaritat".

Així mateix, Paquita, una dona molt beateta, s'ha posat en contacte en nosaltres per traslladarnos el seu malestar en contra d'aquesta "gentola" que l'únic que busca és polèmica. A més a més, ens ha dit que "aquests l'únic que volen és cobrar sense treballar, ja ho diu el refrany, A Dios rogando y con el mazo dando. Vaja quadrilla de desvergonyits!".

Des de la redacció hem volgut fer càlculs i les xifres són desorbitades. En cas d’acabar bé el procés la quantia que haurien d'afrontar les esglésies seria aproximadament de 2 milions d'euros, no és cosa per anar bromejant.

Convé saber que la publicitat enganyosa és qualsevol publicitat que de qualsevol manera indueix o comporta a errors als seus destinataris, podent crear un perjudici en l’economia d’aquest.n

EL PASSEIG 59

comunitat valenciana

Xixona organitza el primer concurs provincial de pes de mamelles Per a valorar el distint gramatge el consistori ha comprat una romana C.MARTÍ. XiXona

Després que la cançó "la manta al coll i al cabasset" s'haja fet famosa arreu del món, l'Ajuntament de Xixona, per tal de promocionar el seu poble, ha organitzat un concurs.

El concurs, una mica estrafolari, consisteix en pesar les mamelles a les dones per veure qui les té més grans.

Per tal de dur endavant la iniciativa, el municipi ha adquirit una romana.

La romana en qüestió ha sigut fabricada pel grup d'investigació i desenvolupament dels llicenciats en Enginyeria mecànica de la Universitat Politècnica de València. Els becats ens han fet arribar a la redacció d’aquest periòdic, la satisfacció de saber com serà utilitzat l'utensili que amb tanta precisió han dissenyat.

L'alcaldessa ha reconegut que "el concurs està tenint gran acollida entre les dones dels pobles veïns". Encara que ha lamentat que hagen sigut tan poques les xixonenques que s'han apuntat. Tot seguit ha

Participants del concurs de Xixona esperant el seu torn de pesatge.

animat que es presenten i deixen els pudors en casa, malgrat ella no participar-hi.

El regidor de festes també s'ha sumat en les declaracions per declarar que “aquesta iniciativa aporta molt al poble”. Fins i tot, ha volgut deixar caure que gràcies a la mateixa, tal vegada Xixona obtinga el premi al millor producte de Turisme de tota Espanya.

Les bases del concurs es poden trobar a la pàgina web del poble, allí està tota la informació necessària.

Això sí, hem pogut

saber que queda totalment prohibit que durant la participació isca polseguera per qualsevol forat, ja que serà motiu d'eliminació directa. Tanmateix, ens han fet saber que totes aquelles persones que s'hagen operat dels pits amb la finalitat d'augmentar la seua talla, no podran concursar, ja que tal com ha dit una contrincant “això suposa jugar amb avantatge”.

Els resultats se sabran una vegada hagen passat totes les participants per la bàscula. El jurat donarà a conéixer

el nom de la guanyadora, la qual serà guardonada amb un sostén de la marca “el muntó del dijous”. També hi ha un premi de consolació, de manera que la que menys pit tinga serà agraciada amb una operació a la clínica prestigiosa anomenada "No hi ha dos iguals" per a augmentar-se dues talles. Una de les organitzadores ens ha assegurat que totes les que s'han presentat al concurs s'emportaran una barra de torró blanet del Nadal passat i l’honor d’haver participat al concurs.n

EL PASSEIG 60

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 61

Falles

la Fallera major de valència renuncia al càrrec per a gaudir les Falles valleres La decisió l’ha fet pública després de visitar la ciutat de Tavernes CELIA MARTÍ. Falles

Perplex, així ha sigut el despertar de València i els valencians. Pocs són els que donen crèdit a la notícia que anit, mitjançant comunicat oficial d'emergència, anunciava Raquel Alario (ex) Fallera Major de València del 2017.

Tal com ella ha recalcat a la roda de premsa, ha sigut una decisió molt dura i molt meditada, on ha valorat tots els avantatges i inconvenients, i a pesar de saber que la notícia no tindrà bona acollida, ha sigut conseqüent amb els seus sentiments.

“Sols tinc paraules d'agraïment i admiració per tota la mostra d'estima que he rebut per part de tots, però mai havia sentit eixe sentiment que supera a qualsevol emoció viscuda fins al moment”, i concloïa dient que “la sang és la sang, i la terreta i la família tira molt”, i eixa i cap altra, era la raó per la qual renunciava al càrrec, perquè així podria viure de ple les falles a Tavernes.

El motiu de la seua renúncia, és tant o més inversemblant, i és que,

imatge de la visita de raquel alario a les terres valleres.

la seua decisió és fruit d'haver-se enamorat d'una xicoteta ciutat de la Safor, Tavernes de la Valldigna, poble del seu pare, el qual ella poc coneixia i que tant li ha agradat.

Els fets es remunten al passat 12 de novembre, quan va ser exaltada la Fallera Major de

“La sang és la sang i la terreta i la família tiren molt”. Eixa és la raó per la qual renuncia al càrrec

Tavernes, Carolina Pérez, en un acte molt emotiu, on Raquel va tindre l'honor de visitarla per donar-li l'enhorabona. Fins ací tot normal, res feia sospitar que aquella visita tan innocent i rutinària deixaria per primera vegada en la història a València sense Fallera Major.

Pel que es veu, els vallers es van bolcar en la seua arribada, i la sobrecàrrega de mostres d'estima per part dels ciutadans i dels seus familiars la van impressionar, i això, unit a l'encant d'un poble viu al món faller i flanque-

jat per una digna vall que obri les portes a un blau i immens mar, la van captivar.

La renúncia no ha agradat gens al col•lectiu faller, i la Junta Central Fallera ha optat per guardar silenci, malgrat no entendre la seua decisió. Si bé, el Conseller Vicent Marzà ha recalcat que "costa entendre la decisió, ja que ser Fallera Major de València no sols és un privilegi, sinó que a més de representar a la ciutat també suposa representar a tots els municipis que conformen la província, i aleshores a Tavernes".n

EL PASSEIG 62

Falles

una empresa valenciana patenta la pinta fallera GoTro amb càmera incorporada ÀLEX G. Falles

Una empresa de Massamagrell, especialitzada en innovacions i noves tecnologies, podria revolucionar el mercat de complements fallers en dissenyar una pinta dotada d’una minúscula càmera que permetrà a les falleres que l’adquirisquen mostrar a qui elles desitgen com es viu en primera persona la festa tradicional valenciana.

“Estem fent proves encara”, ens comenta el director d’operacions de Tecnofalla. “La càmera podrà ser activada tant manualment com per bluetooth. A més, estem treballant en una aplica-

ció mòbil. Per defecte, es desactiva al sisé cubata, però per la meua experiència, recomane apagar la càmera a partir del tercer”, afirma un poc consternada una fallera de Benetússer. I és que no podem negar que aquests nous invents estan jugant un paper cada vegada més important en una imatge d’un dels primers prototipus de la pinta Go Tro. festa que és alhora ció per al telèfon mòbil, vols un vídeo completa- menys tradicional.

Entre els noms comerque ens permetrà des- ment nítid, has d’estar connectar la càmera tota la cercavila sense cials que baralla l’embotar. I a mi és que se presa, el que més quan ho desitgem”.

Aquest mitjà ha pogut me’n van els peus quan acollida ha tingut entre conversar amb falleres escolte les notes d’Am- els fallers és el de Go Tro, en honor al tro de que han provat la versió parito Roca”.

“Espere que hagen bac que sempre havia beta de l’esmentat utensili. “De vegades la cà- millorat en alguns aspec- format part de la festa mera no enfoca bé. Si tes. Sobretot en l’aplica- valenciana.n

EL PASSEIG 63

Falles

un jove universitari inventa unes ulleres per al monyo de fallera que lleven la son “No puc esperar per a portar-les” va afirmar Raquel Alario, Fallera Major de València en la seua visita a la fàbrica d’ulleres Cooldegot ELSA ESTRUCH. Falles

Després de la infinita busca d’algun sistema òptic compatible amb el complex pentinat de valenciana, un jove estudiant d’òptica de la Universitat de València ha trobat la solució que milers de dones estaven esperant.

Es tracta d’un dispositiu annex a l’adreç del pentinat, que s’insereix d’una manera especial a les agulles dels monyos laterals i cobreix la regió dels ulls com una pantalla transparent que, a

més, és completament invisible. Aquest fet ha sigut possible gràcies als nous tractaments per a vidres descoberts aquests últims anys, que com a gran novetat, incorporen un nou material que ajuda a reduir la fatiga de l’ull en un 86%, enviant a més una ordre al cervell per a mantenir-lo despert durant les llargues jornades de la setmana fallera. “És un dels millors invents del segle” explica un expert en opto-

metria. “Tot el que ens puga alleugerar la dependència de les angoixoses i poc útils lents de contacte, és benvingut”.

També es parla d’una futura reinterpretació del sistema, amb elements decoratius personalitzables per a cada vestit i cada adreç faller.

“No tan sols millorarà la nostra qualitat visual i de vida, sinó que també ens permetrà estar a la moda!” explica una veïna valenciana, ansiosa per aquesta notícia.

La gran demanda agilitzarà la comercialització per tal d’estar disponibles per a març del 2017. Alguns experts estimen un benefici d’uns 8 milions d’euros en tan sols aquest primer any, el que fa que moltes empreses estiguen lluitant per la patent d’aquesta gran invenció. “Ja no em farà falta treballar més, ni tan sols acabar el grau d’òptic que estic cursant!” ens assegura el jove originari d’aquesta idea revolucionària.n

EL PASSEIG 64

Falles

la universitat de valència impartirà un curs de postgrau per a poder tirar coets Es demanarà un mínim de deu anys d’experiència en les despertades A.G.G. Falles

Les Corts valencianes acaben d’aprovar una nova normativa, amb la qual es culmina l’escalada que s’inicià amb la necessària autorització d’un adult perquè els menors puguen tirar coets. Finalment, serà necessària la realització d’estudis de postgrau.

Segons els experts coeters de tot arreu de la Comunitat Valenciana, cada volta més joves, aquesta regulació era necessària. “No pot llançar un masclet qualsevol persona, sense que aquest conega la quanti-

tat de pólvora necessària perquè el mateix explote, els decibels que emet a l’esclatar o el trauma que li pot provocar a un xiquet que ho faça a menys de 50 metres d’ell” afirma Paco Eter, mestre coeter de la Falla la Burocràcia, de Castelló de les Metxes. “És vital també saber actuar amb eixa barreja de sensacions que és tindre el sabor a la llengua de l’últim gin-tònic mentre notes l’olor del xocolate amb bunyols”, ens comenta somrient en la intimitat.

Ja és possible matri-

cular-se en aquest màster en la Universitat de València, una volta acomplit l’habitual centenar de tràmits.

Entre les assignatures que s’impartiran es trobaran “Distància i direcció dels llançaments”, “Gestió de les metxes” o “Introducció a la psicologia del músic de xaranga”.

En alguns col·lectius fallers, a més d’aquest curs, es demanarà un mínim de 10 anys d’experiència en despertades, segons ens han informat fonts fiables, en els que haurà d’haver

acudit a dos cada any. “És la generació de llançadors de masclets més preparada” comenta un important membre del govern de la Generalitat.

Que puguen començar a llançar-ne ja és altre tema, ja que després de cursar els estudis hauran de realitzar un període de pràctiques en les despertades de les falles de l’any següent al de la finalització del curs. Per a superar el procés de pràctiques hauran d’aportar un justificant d’assistència a totes les despertades de la seua falla.n

EL PASSEIG 65

Falles Dues-centes persones ixen a calbots per El gremi de jurats ja ha alçat la veu en contra del seu ús tal de portar l’estendard C. SAVALL Falles cionament és molt sen- dria estar funcionant al

una nova aplicació de mòbil podria substituir les visites del jurat El món faller es troba rebolicat pel fet que semblen ser certs els rumors d'una nova aplicació creada per a estudiants de la Universitat Politècnica de València, capaç de valorar al minut qualsevol tipus de monument faller, bé siga infantil o gran.

En cas d’implantarse de forma correcta, aquesta nova app suposaria la fi de les visites del jurat als monuments fallers, tan esperades i temudes a la vegada any rere any.

El mecanisme de fun-

zill, ja que l'aplicació amb una sola fotografia del monument pot valorar en pocs segons l'enginy, l'originalitat, els acabats, el colorit i les dimensions, tenint en compte criteris artístics introduïts pel gremi d’artistes fallers.

Una vegada valorat cada monument, l’aplicació posa en contrast els resultats obtinguts de cada monument i els ordena de major a menor puntuació.

De moment es troba en fase experimental però en pocs anys po-

cent per cent.

Evidentment els jurats i experts han alçat la veu en contra dient que una tasca tan important no pot ser deixada en mans d'una aplicació.

El món faller tampoc està totalment convençut d’implantar l’app, ja que es perdria l’encant i la màgia de l’espera dels membres del jurat així com els nervis que comporta saber el resultat incert i de vegades totalment subjectiu que es dóna a conéixer a l’entrega de premis.n

REDACCIÓ Falles

El sentiment que va lligat a l’estendard d’una falla va jugar una mala passada als dos-cents fallers que intentaren convertir-se en el portador d’aquest símbol.

Tot començà amb un calbotet de res, el qual va desembocar en una brega multitudinària que, no obstant això, va acabar ipso facto quan un dels implicats va dir: “Si em deixeu a mi vos pague una cassalla”.

Finalment ningú va eixir ferit i tot acabà a peu de barra.n

EL PASSEIG 66

Falles

Whatsapp inclourà l’escut de la Falla Passeig entre les seues emoticones La comissió vallera va guanyar el sorteig de la coneguda aplicació NEREA GALERA Tavernes

Qui anava a dir-li a la Falla Passeig que en qüestió de mesos seria coneguda mundialment?

Això és el que li ha passat a aquesta falla de Tavernes de la Valldigna, fundada l’any 1985 i que tenia censats voltant d’uns 300 fallers i falleres. Diem “tenia” perquè a hores d’ara la xifra quasi s’ha triplicat.

Tot va començar amb la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els creadors de WhatsApp aprofitaren l’ocasió per a organitzar un sor-

teig on totes les falles que participaren optaven a tenir, ni més ni menys, el seu escut com una icona representant totes les comissions de València!

Per a sorpresa de tots la cosa no va acabar ací, ja que la notícia havia aparegut a molts mitjans de comunicació, tant a l’àmbit provincial i nacional com a l’àmbit internacional. Gràcies a aquests mitjans i a les xarxes socials, les paraules Falla Passeig Tavernes se situen entre les deu més buscades pels usuaris de Google en els darrers mesos.

Moltes han sigut les persones arreu del món que s’han apuntat a la comissió de la Falla Passeig i que també estan disposades a passar la setmana de Falles en aquesta localitat valenciana. Tavernes s’ha convertit en una de les principals destinacions turístiques per al pròxim mes de març.

La Fallera Major manifestava que: “Encara no assimilem del tot la notícia però estem eufòrics amb aquest premi, ja que no sols ha donat a conéixer la nostra falla sinó també el nostre

poble i la resta de comissions falleres. Ara la nostra prioritat són els fallers i falleres que formen part de la comissió i treballarem de valent perquè tots tinguen cabuda al nostre Passeig les pròximes Falles. Entre altres coses hem d’ampliar el pavelló, ja que esperem més de 500 persones noves aquest any. Però amb esforç i il·lusió segur que tots quedaran satisfets.

Només recordar-vos que esteu tots convidats a passar uns dies amb nosaltres. Que visquen les Falles i visca la Falla Passeig!”n

EL PASSEIG 67

Falles

la Junta local Fallera farà un control d’alcoholèmia a l’inici de l’ofrena C.M. Falles

La Junta Local Fallera (JLF) de Tavernes ha sorprés totes les associacions falleres amb la inclusió d’un control d'alcoholèmia a l'inici de l'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.

En concret, va ser al carrer de la Mar on es van col·locar dos membres de la Junta per a fer les proves a tot aquell faller i fallera que volguera oferir-li un tribut a la seua patrona.

Aquesta mesura, s'ha implantat com a conseqüència de les crítiques rebudes per part d'alguns veïns de la localitat. Tal com ha explicat el President de la JLF "la idea va sorgir arran d'havernos cansat d'escoltar a uns quants residents dir que les falles es redueixen a alcohol. A tal efecte, la junta va decidir

una de les proves del control preventiu d’alcoholèmia.

convocar una reunió on tractaren de demostrar que les falles no són sinònim d'alcohol i festa, i després d'hores debatent, aquesta decisió va ser l'única solució més viable i reveladora".

El resultat ha sigut inesperat, tal com afirmaven molts fallers, ja que de cada 10 persones sols

1 s'havia pres "alguna cerveseta més del compte". A més, la Secretària ha recalcat que, per inversemblant que puga paréixer, a ningú se li ha detectat cap colpet de cassalla.

La JLF ha volgut recompensar els fallers amb un vi d'honor per haver-se sotmés a les

proves i demostrar que les falles no es resumeixen sols en diversió, sinó que també comporten molt de treball durant tot l'any.

Si bé, els veïns davant la impotència d'haver vist derrocada la seua teoria, no han tardat a assegurar que els aparells usats estaven trucats.n

la Falla la marina gran favorita per a endur-se el primer premi al monument gran de Tavernes MARTÍ F. PlaTJa Tavernes

Per primera vegada la Falla La Marina es presenta com la comissió fallera que, presumiblement, guanyarà el primer premi al monument gran de Tavernes.

Els seus fallers, anti-

cipant el possible esdeveniment, han venut la font amb forma de vaixell de l'entrada de la platja per poder pagar els focs artificials que encendran de fer-se realitat el somni mariner.

Malauradament, tot

no són alegries, ja que l'associació de veïns, està arreplegant firmes per declarar il·legal l’associació fallera, perquè segons afirmen, podria haver-se constituït amb els diners de les obres del col·lector, motiu pel

qual fa tants anys que estarien parades.

El president de la falla ha negat les acusacions afirmant que tot s’ha pagat amb els diners que trau Domingo venent flotadors als madrilenys. n

EL PASSEIG 68

Falles

la Falla Passeig subhastarà part del passeig perquè plante una altra falla Tres comissions falleres s’han mostrat interessades en la parcel·la NEREA GALERA. Tavernes

Cert és que les falles no són sols una setmana a mitjans de març. Perquè tot puga lluir al màxim aquests dies i a cada acte són imprescindibles un fum de reunions, preparatius i feina desinteressada per part de tots aquells que formen la comissió.

Però com tots sabem sempre hi ha algun imprevist o contratemps d’última hora i amb un, ben gran i inesperat, s’ha trobat enguany una falla de Tavernes de la Valldigna, la Falla Passeig. un lloc immillorable Com el seu nom indica, aquesta falla planta els seus monuments al Passeig País Valencià, una de les zones més cèntriques de la població. No sols és una zona cèntrica, sinó que també és ben ampla i amb unes condicions inigualables d’accessibilitat, visibilitat i muntatge on poder plantar i lluir els seus monuments cada any. I és per aquest motiu que, ni més ni menys, tres de les cinc falles restants de Tavernes han proposat al seu president llogar la meitat del Passeig!

moment del sorteig d’una part del passeig.

Tot va començar quan els representants d’una de les falles interessades els ho va comunicar personalment.

Allò els va agafar per sorpresa i demanaren un temps per pensar-ho detingudament abans de donar una resposta. Qui anava a imaginar-ho? Si tota la vida i fins ara cada falla havia plantat el seu monument al seu carrer! Però increïblement i com ja hem dit abans, no va haver-hi sols una proposició, i és que com sol passar, en els pobles les notícies corren com la pólvora i en qüestió de dies el xafardeig arribà a altres dues falles, que s’ho

plantejaren i finalment decidiren fer el mateix.

Ací és on va començar el maldecap per als dirigents de la Falla Passeig, amb tres falles pressionant per a aconseguir la desitjada part, convencent el president que la seua falla havia de compartir amb ells el terreny, recorrent a la butxaca, i fins i tot mobilitzant les xarxes socials amb diferents lemes com #jotambévulleltrosdepasseig. es farà una subhasta No obstant això, hui per fi hem pogut conéixer la resposta oficial per part del president de la Falla Passeig, que deia les se-

güents paraules: “Ha sigut una decisió molt difícil de prendre. Per damunt de tot hem de pensar en la comoditat i benestar dels nostres fallers. És cert que amb tota la pressió dels darrers dies en moltes ocasions hem pensat no llogar el nostre passeig.

Però sabem que algunes falles tenen un espai reduït que dificulta la plantà dels seus monuments. A més, les falles per damunt de tot es caracteritzen per ser dies de germanor i per això creiem que hem de donar suport als nostres companys.

Així que per fer-ho d’una forma imparcial per la nostra part vos comuniquem que el pròxim diumenge es farà una subhasta al nostre casal on a la falla que més puga oferir se li atorgarà el permís per a plantar a l’altre extrem del passeig. Sort a tots!”

Aquest diumenge coneixerem quina serà la falla afortunada.

Si una cosa ens ha quedat clara, és que la gent d’aquesta falla disposa d’un tresor de gran vàlua, el seu estimat passeig!n

EL PASSEIG 69

Falles

el president de la Falla Passeig demana que la gent s’implique menys en els actes M.FERRANDO F.PasseiG

El president de la falla, Óscar Sansaloni Martí, anit, en el discurs de l'exaltació, va sorprendre els presents en agrair carinyosament a tots els fallers i falleres la seua dedicació i treball per la festa josefina, si bé demanava que no es barallaren ni discutiren per baixar, organitzar o preparar els diferents actes.

En paraules seues, Óscar, va fer referència als fets ocorreguts l'any passat, ja que pel que ha contat, la multitud de voluntaris que van baixar a ajudar a muntar el pavelló, la cantina o el monument, així com

les reunions de la falla són massa multitudinàries.

posar els llums o omplir càmeres va ser tal que va córrer perill, fins i tot, la integritat física dels presents.

Juanba Gómez, vicepresident primer, ens ha

contat en exclusiva que va haver d'intervenir la policia perquè no s'afonara el passeig. Literalment, ens ha assegurat que "en els últims anys se'ns ha descontrolat.

Són massa mans les que ajuden".

A pesar que enguany ja s'han pres les mesures necessàries, tal com reforçar les infraestructures del pàrquing, Óscar ha assegurat que no estan per a afrontar més despeses, així que ha cridat a la calma.

Tanmateix, va voler agrair la dedicació a les encarregades i als encarregats i de les diferents tasques: loteries, playbacks, cens, protocol, llibret i recompenses i un llarg etcètera. Però els va recalcar que encara poden treballar més, que per això se’ls paga un bon sou.n

EL PASSEIG 70

Tavernes de la valldigna

Tavernes consulta els veïns i valora prohibir els cotxes i tornar als carros El consistori farà el que li done la gana quan conega els resultats EVA PALOMARES la vall

L'Ajuntament de Tavernes ha emprés de nou una nova ronda de consultes amb els veïns del municipi. Després de preguntar-los si volien que se celebraren el Nadal, les Falles o la Setmana Santa, amb un escassíssim èxit de participació, el consistori ha tingut interés a conéixer l'opinió dels veïns sobre si estarien disposats a deixar d'utilitzar els vehicles de motor i tornar a utilitzar els tradicionals carros.

El carro seria un vehicle de consum zero que retornaria a la ciutat als nivells d'emissió de carboni exigibles per la Unió Europea. Després de l'última negativa de l'alcalde de promocionar el transport públic per l'elevat cost que representaria per a les arques municipals, l'equip de Govern ha cregut convenient plantejar a la població aquesta consulta popular. La nova iniciativa que, com en els anteriors casos esmentats no serà vinculant i pretén tornar als inicis de la humanitat, pretén qüestionar l'establert i,

moment de conéixer els resultats l’alcalde valler.

de nou, intentar que els veïns tornen a confiar en la participació.

Poc èxit popular Recordem que el municipi va començar les consultes populars amb els models de festes en les quals van participar solament 1.400 veïns.

Des de llavors les següents participacions veïnals han anat en descens, sobretot perquè a l'any següent el Govern va canviar de model de festes sense realitzar enquesta ni tenir en compte l'opinió dels ciutadans. En aquella

ocasió la Regidoria de Transparència i Participació i la Regidoria de Festes de l'Ajuntament de Tavernes va obrir un termini de 10 dies per poder opinar en una enquesta sobre el model de les festes patronals de Tavernes que contenia vuit preguntes amb diferents respostes.

Aquesta vegada, es planteja una sola pregunta en l'enquesta amb únicament dues respostes: sí o no. Recordem que el model de participació de l'actual govern ha anat evolucionant en aquesta legislatura des

que en aquella primera ocasió s'usurpés la identitat de l'alcalde en una de les votacions.

En l'actualitat tots han de votar a l'Ajuntament amb el DNI a la mà perquè ningú torne a usurpar la identitat de l’alcalde.

Aquesta iniciativa va sorgir de cinc xerrades setmanals que es van repetir durant un mes amb cinc veïns que van mostrar el seu interés a tornar als orígens del transport. L'alcalde va acollir de molt bona gana la iniciativa en sorgir de la participació i l'interés de veïns de Tavernes que tan compromesos estan amb la ciutat i que acudeixen a les reunions que convoca. Malgrat la gran mobilització de cinc persones a favor de tornar al transport tradicional dels carros i d'engegar-se de nou una enquesta participativa per conéixer el que pensen els veïns, el resultat no és vinculant, i si el Govern considera que a quatre persones els sembla malament la decisió, doncs s'avortarà immediatament en cas d’engegar-se.n

EL PASSEIG 71

Tavernes el PP proposa fer un festival pujat de to per a gent major amb el nom de Festiverd Artistes com Arévalo o Rosita Amores ja haurien confirmat l’assistència CLARA GRAU Tavernes

El partit popular de Tavernes presentava en l'últim plenari municipal una proposta per a dur a terme un nou festival d’humor i varietats que tindria lloc en la localitat vallera, el qual aniria dirigit a la gent major del poble.

Els populars al·leguen que el públic major de 60 anys és un públic completament oblidat per l'actual govern de la ciutat, el qual organitza dos festivals a l'any, l’Iboga durant el mes de juliol i el Festivern en els últims dies

de desembre, però ambdós dirigits a un públic molt més jove.

La portaveu del PP Eva Palomares manifestava la necessitat d'arribar al públic més adult el qual se sent ignorat des de l'arribada al poder de Compromís.

El Festivern igual que l’Iboga atrauen cada any milers de jóvens procedents de tot el país, per tant creuen que un tercer festival acabaria de posar Tavernes en el mapa musical nacional.

A més es podrien aprofitar les instal·lacions que cada any s’ha-

biliten per al Festivern com a zona d’acampada perquè els autobusos de l’Imserso puguen estacionar sense cap problema.

La regidora de festes Encar Mifsud ha assegurat que ho estudiaran detingudament.

La proposta presentada no sols contempla concerts sinó també varietats i actuacions humorístiques i proposa recuperar figures com ara Chiquito de la Calzada, Jose Luís Moreno o els valencians Rosita Amores o Arévalo.

Atenent que les ac-

tuacions de varietats i l’humor dels artistes citats solen ser pujats de to i picantets, els organitzadors barallen el nom de Festiverd com un dels que més s’aproparia a la seua idea.

Els de dretes conten ja amb dos possibles patrocinadors com ara Sintrom i Lexatin.

El lloc escollit seria la plaça del Prado Comarcal per la seua proximitat a l'ambulatori i als servicis d'urgències.

A l’Ajuntament ja han acudit els primers interessats a comprar l’entrada.n

EL PASSEIG 72

Tavernes

la nova circumval·lació tornarà la tranquil·litat als veïns de Tavernes La Gran Via de les Germanies passarà a ser un carrer més del poble CELIA M. Tavernes

Després de dos mesos d'intens treball, ahir, a la fi, es donava per acabada la desviació de la carretera que travessava tot Tavernes.

Tavernes deixa arrere un llarg i complicat problema que venia arrossegant govern rere govern.

Ara l'antiga carretera passa a ser un carrer més del poble, segur i poc transitat, descongestionant l'ambient i donant aire pur i net a la ciutat.

Les obres les ha portat a cap el govern de Compromís, amb majoria absoluta al consistori, qui ha complit el que va prometre als ciutadans.

Ara la carretera passa per l'altre costat del riu vaca. Per tal de dur a terme les obres s'ha hagut de portar a cap expropiacions forçoses, les quals han sigut indemnitzades tal com marca la llei.

La inauguració va ser tot una festa, però l'ocasió ho mereixia. Es van preparar tres paelles gegants, la banda de música va voler fer una cercavila, i les sis co-

agents de la Policia local desviant el trànsit per la nova circumval·lació.

missions falleres es van voler sumar a tal esdeveniment. Per amenitzar la festa, els cantants locals van posar la guinda al que és en nou començar de Tavernes.

Tot aquest folklore es va preparar al nou carrer, el qual ha sigut rebatejat amb el nom de "Carrer que ens ha fet veure la llum", en honor a l'alcalde.

El poble està content i desvanit, i hi ha qui encara no ha assimilat que aquest fet tan esperat s'haja dut a terme.

Els veïns de Benifairó i Simat també han mostrat la seua alegria, sobretot perquè ara po-

dran dormir 15 minuts més, ja que el fet de no haver de parar en cada semàfor acurta el camí al lloc de destí. èxit de compromís J. J. Huguet mitjançant Facebook, com ve sent normal en ell, ha comunicat que li ompli d'orgull i de satisfacció l'execució de l’obra.

Han sigut moltes hores de negociacions i molt d’asfalt el que s’ha hagut de tirar. De fet, Jordi Juan i la seua cort d’honor van haver de posar-se la roba de treball i fer algunes hores extra ajudant els operaris per a poder acabar

les obres en la data fixada i que la foto oficial no tinguera cap retard.

Ara la Gran Via de les Germanies quedarà remodelada i passarà a ser una zona preferentment per a vianants, lliure de semàfors i de contaminació.

L'alcalde serà recordat com el primer que compleix el 99% de les seues propostes electorals ja que a aquest èxit convé sumar-li els altres aconseguits, tal com, l'obertura de la piscina climatitzada, o l'arribada del tren a Tavernes, així com la millora del polígon industrial o el col·lector de la platja.n

EL PASSEIG 73

Tavernes

Tavernes aprofita les intenses pluges per a crear la primera piscina natural LÍDIA VILLALBA. Tavernes

Les últimes pluges han convertit Tavernes en la nova Venècia valenciana. No obstant això, tenim bones notícies.

Les inundacions han portat al poble aigua suficient per a fer realitat el que fins ara semblava utopia: tindre una una nova piscina al poble.

En un primer moment, ha estat ben difícil elegir la seua ubicació.

Les últimes pluges han creat un espai inigualable per tal que els més intrèpids puguen gaudir d’un bon bany al riu de Tavernes. Aquest, després de molts anys més

els operaris ja han senyalitzat les noves instal·lacions.

sec que un torrat, per fi disposa d’aigua suficient per a respondre a les demandes de gran part dels ciutadans. Malgrat tot, el primer banyista que ha decidit estrenar la nova piscina ha quedat espantat al

comprovar la temperatura de l’aigua.

Així doncs, s’havia optat per ubicar la piscina a la gran avinguda de la platja de Tavernes, que ha sigut la més afectada per les inundacions, però els ciutadans més

joves no disposen d’una gran oferta de transport públic per poder apropar-s’hi, per la qual cosa, aquesta s’establirà finalment a un paratge idíl·lic: El clot de la font.

La piscina aprofitarà l’aigua que ha quedat estancada durant més de dues setmanes, tot i que, els més fredolins hauran d’esperar que arribe el caloret perquè el sol faça el seu efecte. Ja hi ha llistes d’espera de dos anys per apuntar-se a la nova piscina així que, a què estàs esperant? Vine ja a la piscina de Tavernes, no te’n penediràs! n

EL PASSEIG 74

Tavernes

la piscina coberta de Tavernes passarà a mans privades i es convertirà en presó La piscina i les pistes de pàdel es reservaran a polítics i banquers QUIQUE BOSCH Tavernes

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha comunicat recentment al seu perfil de Badoo que, les instal·lacions de la piscina coberta fins ara en desús han sigut traspassades al magnat local Josep Vicent Moltapasta, qui les ha condicionat per a ser utilitzades com a centre penitenciari.

El senyor Moltapasta ha afirmat que la inversió escomesa no ha sigut molt elevada, ja que les instal·lacions ja presentaven una estètica pròpia d’una presó. Els presoners podran gaudir d’un gimnàs, unes pistes de pàdel, vestidors de disseny i fins i tot de la piscina.

Donada la seua ubicació, els interns d’Alginet, Gandia, Vilallonga, entre altres, podran gaudir dels jugadors del seu poble quan jugue la UE

aquest centre penitenciari serà un dels més luxosos de tota la comunitat valenciana.

Tavernes, però no els locals, que hauran d’esperar que participe el Juvenil o l’Athletic la Vall per a veure jugar els seus conterranis.

El primer presoner, el japonés Aki Temato, s’ha adaptat molt bé al poble i ja ha expedit les primeres queixes sobre el Festivern, protestes segons informacions estudiades, analitzades i interpretades detinguda-

noTÍcia Breu Els lectors dels blogs vallers més populars, viuran un fet històric. Per una banda La cotorra de la Vall, escriurà notícies en contra de Compromís i defensant les polítiques del PP. D’altra banda El diari de Tavernes defensarà sense mirament tot el que faça Compromís. Amb aquesta iniciativa s’intenta que els dos blogs coneguen el significat de la paraula IMPARCIALITAT periodística.n

ment: “És que embruten molt”, ha declarat amb el seu perfecte valencià del sud d’Osaka.

Des del periòdic El Passeig, hem volgut viatjar a Atapuerca per a recollir les declaracions del primer edil Jordi Juan, qui, aquest cop, ha viatjat amb l’ambulància local (això si, sense els adhesius oficials).

L’alcalde s’ha mostrat molt content i ens ha

contat en exclusiva la seua iniciativa de tancar a la presó tot aquell habitant de Tavernes que no adopte d’un a tres gossos, a la qual cosa l’oposició, després d’haver-ne meditat moltíssim i haver elaborat una contraproposta vàlida, ha contestat amb la seua resposta habitual, comú a totes les propostes establertes pel grup governant: “No”.n

EL PASSEIG 75

Tavernes

el programa “Ponle freno” d’antena 3 analitzarà els passos de vianants vallers BEA GASCÓN Tavernes

Tavernes de la Valldigna ha sigut la primera ciutat de tot Espanya en eixir al programa "Ponle freno" d’Antena 3 televisió en l'especial d'aquest mes dedicat als pobles que descuiden els passos de vianants fins al punt que queden esborrats completament.

I és que la realitat vallera és eixa. Una deixadesa pel que fa al manteniment d'aquests passos, que ha provocat que el nostre benvolgut poble aparega a la televisió nacional.

Segons les fonts consultades, la notícia va

vianant creuant per un pas pràcticament esborrat.

arribar als platós d'Antena tres gràcies a l'avís d'un ciutadà anònim fart que els cotxes tocaren el clàxon quan travessava el carrer Major en la zona que està davant de supermercat Consum; zona molt transitada i en la qual sempre havia lluït un ample pas de

vianants que sembla que ha passat a una millor vida.

El fet d'eixir a la televisió com a poble referent pel que fa a la mala conservació dels passos de vianants ha escandalitzat tot el veïnat, acostumat a eixir a les notícies sols per temes

meteorològics en general i de pluja i inundacions en particular.

Als carrers no es parla d'altra cosa, i la gent està començant a donar-li tota la importància que tenen aquestes senyalitzacions en llocs on o bé no estan repassats amb pintura o bé en llocs on es troben totalment esborrats i quasi imperceptibles.

Fa dues setmanes de l'aparició de Tavernes al programa anteriorment esmentat, i al poble pareix que aquest tema durà més xafarderies que la vida amorosa d'Amparito la filla del mestre.n

EL PASSEIG 76

Tavernes renFe canviarà el traçat de rodalies valència-Gandia al seu pas per Tavernes L’estació de tren tornarà a estar dins la població com volien els veïns N.MARTÍ Tavernes

La línia 5 canviarà el seu recorregut des de Cullera a Xeraco per tal d’entrar al centre de la població de Tavernes de la Valldigna.

Directius d’Adif confirmen que soterraran les vies des de Borderia, per davall del passeig Colón, fins a la nova estació, que estarà situada al soterrani de la Casa de la Cultura. Està previst que les obres finalitzen a finals del 2017.

Amb aquesta mesura, la nova línia ferroviària ja està de camí a Tavernes. es posarà fi a un grapat posava d’un servei pú- La Comissió de la Falla del bar de la nova estad’anys d’exigències de blic eficient de transport La Via confirma: “Hem ció i així matem dos la població, que no dis- fins a l’actual estació. proposat fer-nos càrrec pardals d’un tir!”n

EL PASSEIG 77

Tavernes les voreres “trencaturmells” de la platja seran substituïdes per unes homologades BEA G. PlaTJa

Els veïns de la platja de Tavernes estan d'enhorabona. Sembla que ha començat la remodelació dels carrers d'aquesta pedania costanera, i que aquesta vegada la reforma arribarà més enllà de l'avinguda principal, aconseguint superar la zona que va des de Luna Park fins al primer canal.

Ja fa anys que els veïns de la platja van

queixant-se no únicament de la falta d'arena que afecta la zona de la Goleta, sinó també de la poca cura que està tenint l'Ajuntament pel que fa a la conservació de les voreres. "És més fàcil practicar els 500 metres obstacles que aconseguir passejar amb la dona tranquil·lament", afirma Paco, un veí de la zona afectada.

La realitat de les vore-

res d'aquesta zona, “clama a Déu" tal com manifesta Pepica, farta d'estar més pendent de no partir-se els turmells que de repassar la compra de la setmana quan va a fer "recadets".

Aquesta situació ha sigut ignorada molt de temps pel consistori, contrastant amb el continu canvi de voreres que s'aplica a carrers de la població o a la col·loca-

ció de palmeres gegants que ocupen com un vehicle a l'altra banda de la platja, molt més valorada per les autoritats.

Tot i els inconvenients que suposen les obres, els veïns estan contentíssims d'haver de despertar-se amb el soroll de les màquines cada dia a les huit del matí durant els pròxims mesos, si amb això aconsegueixen unes voreres en condicions.n

Jorge “l’amancio ortega de Tavernes” els Autos locos allargaran el compra el 51% de la Falla Passeig El jove empresari valler es converteix d’aquesta manera en l’accionista majoritari de l’associació cultural N.M. Tavernes

L’esmentat empresari és copropietari de Venus, La Cosa Nostra, Art Café i La Lola se va a los Puertos.

En paraules del magnat de l’hostaleria: “He

fet alguns dinerets, però com tinc tanta feina no dispose de temps per a poder gaudir-los, per això he invertit en aquesta comissió veïna, i així els done un respir.

Ho faig només per ells!”.

La comissió de la Falla Passeig, en agraïment, vol proposar-lo com a president vitalici a partir del pròxim exercici faller.

Ja tenim a Tavernes la nostra Nou Campanar!n

el consistori valler compra una remesa de canaris Piolín per al pàrquing subterrani de les places d’aparcaEls canaris de la varietat ment, els vehicles esta“Piolín” tenen la capaci- ven sempre bruts d’orins tat d’espantar els gats i excrements dels gats que des de fa anys s’han del carrer i després de fet els amos del pàr- moltes reclamacions, el quing municipal. consistori valler ha troSegons els propietaris bat aquesta solució conN.MARTÍ Tavernes

trastada científicament després de revisar tots els capítols de la sèrie de dibuixos animats. Els “Piolins” faran la vida impossible als gats fins que se’n vagen per voluntat pròpia.n

circuit amb un túnel subterrani per baix la redona NURIA MARTÍ. valència

A proposta dels veïns de la zona de La Dula, s’ha projectat un túnel que passarà per davall de la mini rotonda de l’encreuament dels carrers Pintor Sorolla i Sant Antoni de la població vallera.

“La rotondeta era un problema per a ampliar el nostre recorregut dels Autos locos fins al carrer La Barca, així els carretons passaran per davall i farem més festa” confirmen fonts duleres. Ai mare!n

EL PASSEIG 78

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 79

Tavernes

Tavernes aprova una ordenança per a controlar els consumidors de xiclet S’utilitzaran proves d’ADN per a localitzar els consumidors infractors CELIA MARTÍ Tavernes

L'Ajuntament de Tavernes aprova una nova ordenança on anuncia que els consumidors de xiclets poden ser sancionats amb elevades multes.

Tal com es va aprovar ahir al plenari, mai menjar xiclet havia sigut tan arriscat.

L'Ajuntament ha contractat a un equip dels millors especialistes en ADN que es farà càrrec d’analitzar tots els masticables que hi hagen apegats als llocs públics.

Aquesta és la nova mesura impulsada pel govern de Compromís, que pretén conscienciar als ciutadans de cuidar la ciutat, tal com ha dit J. Juan Huget "no es demana res més que u actue com ho fa a sa casa, és a dir, que quan acabe de menjar-lo el tire al fem".

Per tal de posar en marxa la iniciativa, s'hi

posar tal quantia variara segons la marca del producte i el sabor d'aquest, sent més cars els de sabor a menta, igual que el preu serà més elevat com més edat tinga el consumidor.

Tanmateix, tot aquell que haja sigut multat dues vegades en un sol any, per llei tindrà prohibit comprar-ne en qualsevol comerç del poble.

La mesura ha sigut aplaudida per una gran part de la població que ja està farta que els seus carrers estiguen ple d'estampes grises, no obstant pensen que la quantia de la multa és una mica exagerada. la Policia local controlarà l’ús i el desús dels xiclets.

Importants marques de xiclets i comerços, ja han contractat un total de litat amb eixa funció.

50 persones, els quals De manera que, tots han mostrat la seua opos'encarregaran d'anar aquells que tiren un mas- sició i ja estan preparant desapegant cada un dels ticable a terra seran cas- un recurs per a impugnar xiclets que es troben a tigats amb una multa que la mateixa ja que, tal les vies públiques, dipo- pot oscil·lar des dels com afirmen, atempta sitant-los posteriorment 3.000 € fins a 6.000 €. contra la llibertat de a l'oficina que s'ha habi- Els baròmetres per im- poder menjar xiclet.n

FoTonoTÍcia L’equip del llibret de la Falla Passeig, ha trobat la solució a la desil·lusió provocada pel 47é lloc obtingut l’any passat als premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Enguany, a més de multiplicar el seu esforç, dedicació i enginy, han contractat els serveis d’un bruixot de vodú per si el jurat dels premis intenta ignorar l’originalitat del llibret 2017. n

EL PASSEIG 80

esports

Tavernes construirà una pista d’esquí per a poder acollir els Jocs olímpics Després de l’èxit de la pista de patinatge l’Ajuntament vol superar-se CLARA GRAU esQuÍ

Després de l’èxit obtingut amb la instal·lació de la pista sintètica de patinatge per a la campanya de Nadal i Reis, Jordi Juan convocava ahir un plenari de caràcter extraordinari on proposà la construcció d’una pista d’esquí artificial.

La pista d’esquí serà coberta i permetrà practicar qualsevol activitat de neu en qualsevol època de l’any cosa que, en paraules del mateix alcalde, “augmentaria la gran demanda d’activitats esportives que Tavernes ja ofereix”.

En principi volen provar amb la pista coberta per veure si realment hi ha una demanda gran de gent, però ja s’han posat en contacte amb l’empresa Fujitsu per valorar la possibilitat de posar un aparell d’aire condi-

imatge del telecadira que facilitarà l’accés a la muntanya de les Tres creus.

cionat de grans dimensions en la muntanya de les Tres Creus a veure si amb el fred de l’hivern qualla un poc la neu i es pot aprofitar el pendent per a fer una pista negra de cara a fer-ne una totalment natural.

En la roda de premsa posterior al plenari el regidor d’esports Josep Llàcer afirmava que no

moTor L’Ajuntament de Tavernes avançant-se a les noves tecnologies, ha adquirit un vehicle oficial que no gastarà ni gasolina ni electricitat. Es tracta d’un model estil “retro” de la marca Burrari. Segons han manifestat membres de la Regidoria d’Economia del consistori valler, s’havia barallat la possibilitat d’adquirir un “Dos cavalls”, el de tota la vida, però aquest model consumeix la meitat, encara que no disposa de tanta potència. n

sabien encara quines dimensions tindrà la pista d’esquí coberta però que ell la vol “ben gran”.

Sembla que el consistori té com a referent la pista d’esquí artificial de Dubai. Juan assegurava que aquest és un pas endavant per a fer del somni de Llàcer de convertir Tavernes en ciutat olímpica una realitat i

s’han posat una data de referència que han fixat en l’any 2026 aprofitant que Barcelona ha retirat la seua candidatura.

Per tant, Tavernes comença a preparar la seua particular carrera olímpica per tal de prendre el testimoni de Pequín 2022 com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern.n

EL PASSEIG 81

esports

el llançament d’espardenya serà esport olímpic en els pròxims Jocs de Tòquio La campiona d’Espanya ja ha començat a preparar la cita olímpica C.GRAU esParDenya

L'assemblea del Comité Olímpic Internacional ha aprovat aquesta setmana la inclusió en els Jocs de Tòquio del 2020 el llançament d’espardenya com a nova modalitat olímpica.

L'esport espanyol es mostrava entusiasmat amb la notícia que convertirà els Jocs de Tòquio sens dubte en els més innovadors de la història.

A Espanya, concretament a València, es disposa d’un ampli planter i un equip de llançadores d’un altíssim nivell.

competició nacional de llançament d’espardenya.

Cal destacar, que igual que ocorre amb la natació sincronitzada, aquest esport és practicat majoritàriament per dones per la qual cosa de moment només serà considerada competició

olímpica la modalitat femenina.

La llançadora Pepita F. de 56 anys i actual campiona d’Espanya es mostrava feliç i declarava "duc practicant-lo tota la vida, ma mare

era una gran llançadora i jo he practicat tota la vida a casa amb els meus fills". P.F. que es convertia fa onze anys en professional assegurava que la inclusió del llançament d’espardenya en els Jocs Olímpics és un premi a tants anys d'entrenament.

A la pregunta de com viurà la seua estada a Tòquio declarava que això ho porta un poc pitjor, perquè tots els japonesos li pareixen iguals i respecte al tema del menjar afirma que ella es durà tuppers de casa perquè susuki d'eixe no en menja.n

EL PASSEIG 82

esports

el nombre de runners en espanya ja supera el total de la població activa El running, eixir a córrer de tota la vida, continua guanyant aficionats C.G.E. córrer

En un informe publicat recentment per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) es demostra amb xifres oficials que el nombre d'aficionats al running a Espanya ja supera la seua població activa.

El running, antigament "eixir a córrer", ha registrat un augment molt significatiu en els últims anys. Aquest creixement, expliquen els experts, ha tingut dos punts clars d’inflexió: l’auge de la selfie i l'aparició d'aplicacions per a mòbils que permeten als runners, an-

tigament coneguts com a "corredors", compartir l’entrenament en les xarxes socials en temps real.

Des de la Direcció General de Tràfic (DGT) alerten dels perills que açò comporta.

“Els runners ixen a córrer en massa i espanten tant els vianants com els conductors”. El director de la DGT confirmava que hi ha ciutats on hi ha més atletes registrats als clubs locals d’atletisme que habitants, un fet al qual no li troben explicació.

El ministre de l’Interior ha anunciat aquest

dijous diferents mesures que la DGT posarà en marxa de manera urgent per a reduir la xifra de runners i alliberar un poc els carrers.

Entre les principals iniciatives destacava la col·locació de radars per a limitar la velocitat dels corredors en les principals avingudes i parcs, la instal·lació de semàfors específics per a ells i no descarta regalar televisors per a fomentar una població més sedentària.

Pere Peris, de 43 anys i aficionat al running des de fa 2 anys,

assegurava que ell eixia un dia de sa casa i al veure una multitud de gent corrent en la mateixa direcció va pensar que passava alguna cosa i va començar a córrer darrere d'ells.

Una hora i 15 km després es va adonar que estava fugint d'un perill inexistent però la màgia del running ja l’havia atrapat.

D’altra banda, Paco P., veí de València, que es descriu com un home que això de córrer no ho entén, declarava que, “a mi em semblen estranys, d’alguna cosa fugiran”.n

EL PASSEIG 83

esports

cristiano ronaldo deixarà el r. madrid i baralla l’opció de fitxar per la terreta L’astre portugués li hauria comunicat la seua decisió a Florentino Pérez HERMI PIQUERAS. FuTBol

Cristiano vol ser suplent o el recanvi per si algú es lesiona, però sap que aquesta possibilitat és impossible en el Reial Madrid.

El portugués vol jugar menys i ja està cansat de ser titular tots els diumenges.

Segons hem pogut saber, el desig de l’estrela madridista és deixar el club "merengue" el pròxim estiu.

CR7 s'ha reunit amb Florentino Pérez, president del club blanc, i amb José Ángel, director general, per a comunicar-los la seua decisió

imatge de l’arribada de ronaldo al vergeret.

d’abandonar el club per temes personals.

Els mitjans de comunicació valencians especulen amb ofertes de clubs regionals per a fitxar el portugués.

La U.E. Tavernes està

barallant la possibilitat de fitxar-lo i arribaria a oferir la desorbitada quantitat de 30.000 €. El pacte no es preveu fàcil, ja que són molts clubs els que s'han interessat, entre ells, el C.F. Simat,

tot i que no arribarien a la xifra de 15.000 €.

La U.E. Tavernes ja ha iniciat els contactes amb el jugador "merengue" per a la pròxima temporada. A més a més, ens asseguren que, en cas d'arribar-se a un acord, al contracte tindrà una clàusula on s'estipule que Ronaldo "jugarà poc, però amb ganes".

Així mateix, el contracte obligaria el famós galàctic a ser imatge en el nou anunci publicitari de Zam-Zum durant la collita de la taronja de temporada “cristanvilla fina”.n

EL PASSEIG 84

successos

l’equip de “cuarto milenio” investiga l’aparició d’un “pijo” en ple Festivern Apareix un xic amb un polo, un jersei nugat al coll i la ratlla al costat ÀLEX GÓMEZ. Tavernes

Més enllà de la música, les reivindicacions polítiques i les ganes de festa. Més enllà també de les fotos de Facebook amb la polsera i el hashtag #jacrema. Allà on es troben els tan difusos marges que separen el que és terrenal del que és diví, l’espiritual del corporal, l’abanibí de l’aboebé és on arriben les investigacions que duu a terme l’equip de “Cuarto Milenio”, el conegut programa de televisió conduït per Íker Jiménez, en les quals ha pogut col·laborar qui escriu les línies que tots vostés estan llegint ara mateix.

En aquest cas, ha sigut un succés esdevingut en terreny valler, en algun moment entre les 20 hores de la vesprada del dia 31 de desembre i les 2 de la matinada del primer dia del 2017, el que ha fet posar en marxa la maquinària de “La Nave del Misterio”.

I és que podríem estar davant d’una aparició sense precedents. Podria haver-se descobert un xic amb un polo i jerseiet nugat al coll, pentinat amb ratlla al costat

la presència de l’ésser misteriós va causar gran renou.

i gomina i uns nàutics italians enmig del Festivern. “Un pijo que et cagues”, segons fonts allí presents.

Les declaracions dels testimonis varien, ja que la primera de les nostres entrevistades ens assegura que el polo que vestia el “pelotoca” aparegut era de color verd militar i marca Lacoste, mentre que un altre dels que diu haver presenciat l’aparició està convençut que era un Ralph Lauren pistatxo. Tractant-se d’un “pijo”, són detalls que importen.

Segons totes les persones amb qui aquest diari ha pogut parlar, l’aparegut repetia una

vegada i una altra vegada que “no era de dretes ni d’esquerres”, amb una veu que, en paraules del citat testimoni “sonava llunyana, com si vinguera d’un lloc a molta distància del recinte del Festivern”. el pogo misteriós De fet, el pogo (xocs en conjunt continuats que es produeixen, de forma amistosa, durant els concerts) més gran de tot aquest últim Festivern el podria haver ocasionat l’aparegut, quan va dir de forma contundent i sense tartamudejar que “La Raíz està bé, però com un concert de Melocos no hi ha res”.

És ací on comença el fil del qual vol estirar Íker Jiménez per a dur a bon terme la investigació. Vol indagar si el primer “pogo” de la història va ser causat per aquest misteriós personatge o per un altre de característiques semblants qui, amb intencions d’origen totalment maligne, va tractar de sembrar el caos en aquest tipus de concerts amb comentaris tan desafortunats com el que hem comentat unes línies més amunt, provocant d’aquesta manera l’autodestrucció dels qui pensen de forma diferent. Que acabarien passant-s’ho bé amb els pogos és una cosa que no va preveure.

“La nave del misterio” i aquest periòdic us mantindran informats sobre l’esdevenir de la investigació, amb reportatges de primera línia i tot tipus d’infiltracions en els pròxims Festiverns i concerts de Melocos.

No podem garantir que en aquests últims vagen a produirse, però romandrem atents. La veritat està allí fora, fins i tot pentinada amb tupé. n

EL PASSEIG 85

successos

Descobreixen que el capellà de Xifli feia els sermons amb cassalla en lloc de vi L’església estava sempre de gom a gom des de l’arribada del nou rector REDACCIÓ XiFli

Als carrers de Xifli no es parla d’una altra cosa que no siga l’afició cassallera del rector assignat a la parròquia local. Tot es va saber quan va haver d’anar a per una botella de cassalla a un bar del poble, ja que al supermercat s’havia esgotat.

“No m'agrada el vi roig, mai m'ha agradat.

Sóc més de vi blanc però si no l'acompanye amb una tapeta de formatge i pernil és com que li falta alguna cosa...”.

Amb aquestes declaracions el capellà reco-

imatge d’un dels sermons del capellà de Xifli.

neixia davant aquest periòdic que havia decidit substituir el vi per la cassalla i afirmava que aquesta li dóna una certa sal i gràcia i que així aconsegueix arri-

bar molt millor als assistents.

Un dels assidus afirmava que des que el mossén li dóna a la cassalla els sermons són molt més entretinguts.

“De vegades conta acudits i inclús s'atreveix a dir algunes frases a ritme de rap.

La gent no vol que acaben, és quasi com un monòleg del Club de la comèdia”.

Les catequistes de la parròquia es mostraven escarotades encara que una d'elles reconeixia que, de vegades, el fi justifica els mitjans i el capellà ha aconseguit portar de nou els fidels als bancs de l'església.

A més, “ja vam tindre un cas paregut amb un rector que es feia barrejats”, ha afegit.n

EL PASSEIG 86

Gent i societat

Gala 33a edició

premis Passeig

l'edició número 33 d'aquests apreciats trofeus, es va celebrar l’últim cap de setmana de gener a Tavernes. el cor de la valldigna ha exhibit durant dos dies una completa transformació per tal d’acollir la tradicional edició dels Premis Passeig. les principals avingudes i carrers han estat tallats durant l'última setmana a fi de preparar minuciosament aquest acte.

els encarregats i encarregades d'organitzar-lo, així com els de muntatge, protocol, playbacks... han treballat de valent perquè tot lluïra fins a l'últim detall.

Dissabte a primera hora del matí els operaris remataven els preparatius, mentre es feia l'últim assaig de la gala. Després se'n van anar de dinar per a celebrar que tot estava a punt per a les 4 hores de festa.

E

ls actors, actrius, cantants i inclús els famosos estaven convocats a les 18.30 hores al Teatre Passeig del carrer Nou per tal de començar la tradicional cerimònia.

Tots de perfecta etiqueta i amb el millor somriure es dirigiren a casa de qui serà la nova regina, Estefania Gascón Peiró, qui esperava emocionada i nerviosa, junt amb la seua família, l'arribada de la Cort d'Honor.

Tot seguit, es va recollir Lorena Martí Palomares, Fallera Major del 2016, qui esperava impacient totes les persones que li han donat el seu suport en aquest fantàstic any.

Amb llàgrimes als ulls, i rodejada de tots els seus, Lorena, es delectava amb aquesta última visita que la seua estimada falla li feia a sa casa.

2017 inici a un dels actes més esperat pels fallers.

Entre plors d'alegria i aplaudiments de la gent que es va acostar, ini-

ciaren una cercavila fins al Palau de la Cultura per tal de donar

Palau de la cultura Vora 5.000 persones se citaven a les 19.30 hores davant de l'imponent i excèntric Palau de la Cultura per tal de donar inici a un inoblidable i incessant esdeveniment.

El hall es va omplir de glamur, ja que tots els presents es van mudar amb els millors vestits. Precioses teles amb estampats colorits i florals inundaven l'estança. Des de vestits obscurs amb cridaneres flors, fins a teles blanques amb treballats estampats. Tampoc van faltar vestits més colorits com els roigs, verds, morats... Gran diversitat d’estils, però tots preciosos i delicadament confeccionats.

Les daurades o platejades manteletes posaven el toc elegant.

Junt amb el preciós vestit, els assistents

EL PASSEIG 87

Gent i societat

premis Passeig

també van cuidar minuciosament els pentinats, amb elaborats i sofisticats arreplegats decorats amb unes pintes cisellades a mà.

Les joies van ser també grans protagonistes. Tots els dissenys eren valuosos i únics.

Perles precioses, brillants, diamants banyats d'or daurat o blanc, inspiraven una rica història plena d'equilibri, delicadesa i elegància.

Cuidades arracades, exclusius collars i polseres i unes treballades joies il·luminaven la vetlada. comença la gala Amb puntualitat britànica, a les 20.00 hores de la vesprada començava la cerimònia.

Els encarregats de presentar la gala van ser Chelo Crawford i Vicent Gerber. Parella exitosa de presentadors i una de les parelles més estables de Hollywood a la vida real.

Amb la seua gràcia i professionalitat es van encarregar de conduir una emocionada i divertida nit.

La cerimònia va començar com ve sent normal amb la presentació de totes les falleres que formen part de la Cort d'Honor del 2017. Un total de 1.040 dones valencianes van

creuar la llarga catifa roja acompanyades pels seus incondicionals fallers. Seguidament Lorena amb els nervis a flor de pell va creuar la catifa saludant per úl-

tima vegada com a Fallera Major. L'emoció va envair el recinte, i les llàgrimes afloraren en més d'un convidat. Amb serenitat, commoció i alegria, Lorena es va dirigir a tots els presents per tal d’ex-

EL PASSEIG 88

Gent i societat pressar i compartir la seua felicitat, i tal com ella va recalcar, "si haguera de resumir aquest any en una paraula, eixa seria desvanida."

Tanmateix, va voler agrair a cada un dels presents l'esforç, dedicació i el suport que havia tingut, donant les gràcies particularment als familiars i amics. el torn d’estefania Arribava el torn tan esperat i desitjat per Estefania. Amb tots els milers d'assistents en peu, va creuar amb pas ferm, decidit i replet de felicitat la catifa. Amb una serenitat admirada i un somriure d'orella a orella, Estefania ocupava el lloc més alt de tota la falla.

Les mirades i fotografies la il·luminaven, i amb el nerviosisme normal de qualsevol Fallera Major va dir un discurs carregat de bonics sentiments.

El seu regnat acabava de començar i els seus familiars van voler acompanyar-la i sorprendre-la en una nit tan especial.

La seua neboda Gemma li pujava la banda que la coronava com a la màxima representant, el seu germà Juan José l'obsequià amb l'entrega d'un ram, mentre que les seues

premis Passeig

amigues Lourdes, Encar i la seua neboda Amor li pujaven el corbatí.

vorit "Enamorado de la moda juvenil", del grup Ràdio futura.

res de pel·lícules mítiques o les cançons de rock més conegudes.

El colofó de tanta emoció va ser quan la seua bessona Lara li va dedicar unes tendres paraules.

El president, Óscar Sansaloni, tancava la cerimònia compartint un emotiu discurs.

Seguidament, unes persones estimades per a Óscar, van voler sorprendre'l amb una cançó del seu grup fa-

espectacle en estat pur Els actors i actrius, amb altra vestimenta més seductora i dels anys 80, ens van transportar 30 anys enrere per a cantar i ballar pop nacional i internacional, així com bandes sono-

El final arribà amb el públic en peus i ballant al ritme de temes tan coneguts com el mogut "Marta tiene un marcapasos" d’Hombres G, "Maquíllate" de Mecano o "The Final Countdown" entre moltes altres cançons.

EL PASSEIG 89

Gent i societat segon dia de festa La nit va ser llarga i més d'un no va quasi dormir, però a primera hora del matí tots els organitzadors estaven al palau per a arreglar-lo i deixar-ho tot al seu lloc.

Diumenge tocava el torn dels més menuts, qui també van tindre el seu dia ple de goig i alegria.

L'auditori estava de gom a gom, més de 8.000 persones es concentraven al palau per a veure desfilar i gaudir als fallerets i falleretes.

Els encarregats de presentar aquesta gala, van ser Mar i Jorge, que amb molta il·lusió i gran professionalitat van superar totes les expectatives.

Moltes van ser les

anècdotes, uns van travessar la llarga catifa roja saludant, altres més vergonyosos la passaven corrents, i algun que altre, amb una llagrimeta a l’ull.

Tots els fallerets i falleretes estaven guapíssims, amb el seu vestit

premis Passeig estovat amb diminutes flors de colors i uns pentinats cabells.

També portaven arracades, polseres, collars i unes xicotetes i precioses pintes. Encara que moltes van acabar servint de joguet a més d’un falleret.

l’acomiadament de maria Maria després de dos intensos anys a la Falla Passeig, s'acomiadava de tots de manera definitiva com a Fallera Major infantil.

Amb el dolç somriure a la boca amb què

EL PASSEIG 90

Gent i societat ens ha captivat, repleta de felicitat i amb un fum de bonics moments per al record, s'acomiadava de tots els fallerets i falleretes i agraïa a la comissió, als amics i familiars el suport i l'ajuda que li havien brindat.

el moment tan esperat per amor Els seus ulls brillaven, l'emoció envaïa el moment, i un somni es complia. Amor va ser exaltada com a Fallera Major infantil del 2017.

premis Passeig Amb delicadesa i il·lusió va creuar la passarel·la sota l'atenta i orgullosa mirada dels seus pares, familiars i tots els presents.

Van ser molts els qui la van sorprendre. La banda va arribar del braç del seu pare, mentre que el ram li'l van pujar Estefania (FM) i Gemma. Els seus cosins també van voler acompanyar-la fent-li entrega del corbatí.

Sa tia Bea va ser la mantenidora, dedicantli unes dolces paraules amb les quals li desitjava un any ple de bons moments i de felicitat.

Els amiguets i amiguetes d’Amor no es van voler perdre aquest esdeveniment tan especial i també van creuar la passarel·la per a donar-li l’enhorabona.

Paraules d’óscar A les 18.30 hores passades era el torn d’Óscar, president infantil per a l’exercici faller 2017, qui amb molta il·lusió i amb la responsabilitat que comporta el càrrec, es dirigia a tots els presents.

Per a Óscar també va ser una vesprada plena d’emocions, sa mare li va dedicar unes paraules precioses que a més d’un van emocionar. El seu germà i son pare van pujar per a regalarli un quadre, i els seus cosins també van voler donar-li l’enhorabona.

Tots els amiguets d’Óscar també li van fer costat, i l’acompanyaren i felicitaren en un dia tan especial.

Que el ritme no pare Els menuts també van voler delectar als assistents amb uns divertits balls. La temàtica elegida va ser una gala dels Oscar dels anys 80 amb cançons de Moulin Rouge o grans temes com Grease. Les rialles, la diversió i la gràcia va ser la nota predominant de tota l'actuació.

Fi de festa El prestigiós i innovador xef Ferran Adrià va ser l'encarregat de preparar un exquisit còctel a l'altura de la gala.

Bombons de foie, gambes fresques junt amb moltes més exquisideses, tot això acompanyat d'excel·lents vins i caves de la terra, van posar la cirera del pastís a la brillant nit que va tancar l’edició número trenta-tres dels Premis Passeig.n

EL PASSEIG 91

Horòscops àries (21 de març - 21 d’abril)

BalanÇa (22 de setembre - 21 d’octubre)

Mostraràs la teua faceta més seductora i romàntica i algú de la xaranga podria mostrar interés en tu. En l’àmbit econòmic els teus ingressos podrien veure's afectats en proporció al temps que passes en la barra de la cantina. Per molt que et proposes acudir enguany a alguna despertada no ho aconseguiràs. Desisteix.

Un succés inesperat, com trobar tiquets de l'any anterior en la butxaca del polar, et farà retrobarte amb el teu passat. Pel que fa al terreny sentimental tens poc a fer. Aquestes falles seràs més de truc, o de parxís. Però no patisques, ja saps què es diu a Tavernes. Si a falles no…

escorPió (22 d'octubre - 21 de novembre) Taure (22 d'abril - 21 de maig) Les falles passades te'n vas anar una vegada del pavelló sense netejar la taula després de sopar, i ho saps. I els astres també. Per això no tingues moltes expectatives aquestes falles pel que fa a l'amor. Oferir-te de voluntari/a per al torn d'ensalades podria ajudar-te a millorar les coses.

Succeiran coses que no esperes però que et sorprendran positivament, com per exemple dir que no menjaràs més cacauets i efectivament aconseguir no menjar-ne o trobar-te un “Poli-Klin” net. Si no tens parella, els teus desitjos sentimentals podrien fer-se realitat.

saGiTari (22 de novembre - 21 de desembre) Bessons (22 de maig - 21 de juny) L'alineació de Júpiter amb la lluna provocarà que faces tard la nit de la torrada i que ja no queden entrepans de llonganissa i botifarra quan arribes motiu pel qual, pot ser que hages d'anar a encomanar pizza.

cranc (22 de juny - 21 de juliol) El llarg viatge que ha emprés Neptú per Sagitari podria provocar-te un moment de confusió arribant a confondre't de comissió durant la cercavila. No patisques per això, continua gaudint de la vesprada i aprofita per a fer noves amistats i establir relacions personals amb la falla veïna.

lleó (22 de juliol - 21 d'agost) Mercuri t'ajudarà a posar-li solució a alguns dels aspectes financers de la teua vida i possiblement estar tot el dia en el casal per a estalviar en la factura de la llum a casa és una bona mesura però ta mare ja no recorda qui eres. Torna a casa. Torna i no esperes que siga el dia 20.

verGe (22 d'agost - 21 de setembre) No tens per què sentir-te egoista per fer el que vols perquè, al cap i a la fi, no estàs perjudicant ningú. Per tant si vols pujar a l'escenari amb l'orquestra i cantar “temassos” del rock espanyol com si no hi haguera demà fes-ho. Però recorda, sí que hi ha demà i és possible que arribes a l'entrega de premis ja sense veu.

La confiança que has dipositat en tu mateix/a augmenta i et porta a pensar que eres qui millor balla de la revetlla. I no és així, però importa? Hauràs d'estar atent als senyals: la brusa és molt sofrida però si ja no pots fer-te un nuc entre les dues voretes davanteres, tal vegada t'hagueres hagut de menjar únicament un plat de paella en compte de dos.

caPricorn (22 de desembre - 21 de gener) L'angle format entre Mercuri i Mart farà que hages de decidir entre comprar tres o quatre blocs de tiquets per a la beguda.

Descarta la possibilitat de comprar-ne només dos.

Capricorn començarà la nit de la plantà una etapa de frenesia i de conquestes amoroses que s'allargarà fins al dia de Sant Josep.

aQuari (22 de gener - 21 de febrer) Les nits en vela podrien passar-te factura.

Les ulleres de sol, de les grans, seran les teues grans aliades. No descuides la imatge, algú especial podria fixar-se en tu mentre balles “Paquito el chocolatero”.

PeiXos (22 de febrer - 21 de març) La teua forma de ser, l'atenció que li prestes als detalls just amb la influència de Plutó farà que després del quint cubata encara pugues distingir entre Negrita i Brugal. Arribaràs puntual al casal per a l'acte de l'ofrena, cosa que continuaràs celebrant amb els que més et volen fins al moment de la cremà.

EL PASSEIG 92

Protagonistes ENTREVISTES u

Uns comencen a viure el somni de representar la seua falla. Els altres han viscut eixe somni durant un any i inclús dos. Uns tenen expectatives. Els altres experiències.

Els set comparteixen un mateix sentiment: la Falla Passeig.

SOMNIS SOMNIS lorena Fallera Major del 2016

JorGe President infantil 2016

com resumiries el 2016? Sense cap dubte el resumiria amb la paraula FELICITAT! Perquè ha superat totes les expectatives que tenia. Cada acte, cada comboi, cada revetlla, cada sorpresa ha sigut especial.

Aquest any quedarà gravat a la meua ment per a sempre i com vaig dir al meu acomiadament dic adéu al càrrec, dic adéu a un gran any, però m'emporte la felicitat, l'estima i el millor record de totes les persones que m’heu envoltat.

T'esperaves que l'any fóra així?

Ni de bon tros! Ha sigut molt millor.

Ha sigut un any especial, on he viscut moltes emocions, sorpreses, he pogut conéixer moltes persones fantàstiques, he viscut cada acte al màxim i sobretot molta gent m'ha fet costat i ha fet que les Falles del 2016 foren meravelloses.

T'ha faltat alguna cosa per complir? La veritat que no. He viscut intensament aquest any.

com resumiries el 2016? Un any màgic. El 2016 ha sigut un any molt intens i molt bonic en el qual he viscut noves experiències i he gaudit molt, des del dia de l’assemblea del 2015 fins a la cremà del 2016. He estat molt ben acompanyat per Maria, Lorena i Óscar i no ens hem perdut res. També ho hem compartit amb la resta de presidents i Falleres Majors infantils.

Del càrrec de president què creus que ha sigut més difícil i per què?

Per a mi no ha sigut res especialment difícil, però sí que tenia la responsabilitat de fer-ho bé i això de vegades et posa nerviós.

T’ha faltat alguna cosa per complir? No, perquè he assistit a tots els actes inclús quan he estat malalt.

Però m’haguera agradat que durara un poc més perquè ha passat volant.

óscar President exercicis 2016 i 2017 Del càrrec de president, què creus que és més difícil i per què? El més difícil és aconseguir que tots els fallers i totes les falleres estiguen contents, perquè faces el que faces sempre hi ha gent que està d'acord i gent que no. Sempre intentem fer el millor per al col·lectiu, mai per a beneficiar sols una persona o un grup reduït de persones.

Per a aquest 2017 faller, quins són els propòsits que t’has marcat com a president? El meu propòsit és que tots els fallers i les falleres siguen feliços. Jo no vull que siguem els millors, vull que siguem feliços, però clar, sempre lluitant al màxim per tal d'aconseguir els objectius que ens marquem i aconseguir el nombre més gran de premis possible. com a faller, quin és l’acte que més t’agrada viure i per què?

L’acte que més m'agrada és la presentació i exaltació de la Fallera Major i la seua Cort d'Honor, perquè és un acte amb molt de sentiment i on participen la majoria de fallers i falleres de la falla.

EL PASSEIG 93

Protagonistes maria Fallera Major infantil 2015 i 2016

esTeFania Fallera Major 2017

óscar President infantil 2017

com resumiries el 2016? Un any molt bonic perquè com ja sabia el que anava a viure l'he viscut intensament. He gaudit de cada segon, acompanyada de grans persones com són Jorge, Lorena i Óscar.

T'esperaves que l'any fóra així després de viure un 2015 tan especial? El 2015 va ser genial perquè vas ser tot una sorpresa. Jo mai he sigut fallera, i el primer any que ho sóc i comence com a Fallera Major infantil. A més, el vaig compartir amb el meu cosí Jose, que és com el meu germà.

No puc fer comparances, el 2015 va ser la novetat, i vaig gaudir molt de la festa amb Jose i amb dues meravelloses persones com són Paula i Toni. El 2016 també ha sigut màgic, he viscut cada segon com l'últim. He sigut molt afortunada de poder viure de nou aquesta festa tan bonica com a FMI. I de nou, molt ben acompanyada, quina sort!

T'ha faltat alguna cosa per complir? Per ara no la veritat, és que estic molt contenta. Però si tornes a fer-me aquesta pregunta d'ací uns anyets, et diré que tinc ganes de reviure aquesta gran experiència.

Després d'aquests dos anys, crec que puc dir que m'agradaria ser Fallera Major. Però deixem que passe un poc el temps per a veure que opinen per casa. (Ja, ja, ja).

T'esperaves que el 2017 fóra el teu any? De cap manera em pensava que el 2017 fóra el meu any com a Fallera Major del Passeig. Ho vaig intentar una vegada i no vaig poder ser, pensava que el tren per a ser Fallera Major ja havia passat i l'havia perdut però per a sorpresa meua ha tornat a passar... i aquesta vegada, sí que he arribat a temps! com resumiries l’exaltació? L'exaltació és un acte molt bonic però estava molt tranquil·la perquè sé que a la comissió hi ha gent que és experta en aquests menesters i ho van fer molt bé, l'únic problema per a mi ha estat el fet de dirigir-me al públic.

Què creus que t'espera a aquest 2017? A aquest 2017 m'esperen moltes sorpreses i supose que també molts esdeveniments que si ni fóra Fallera Major no tindria, o siga, molts combois i per descomptat conéixer persones que quedaran vinculades a la meua vida.

Del càrrec de president, què creus que és més difícil i per què? Parlar davant de tanta gent perquè no estic acostumat.

Per a aquest 2017 faller, quin són els propòsits que t'has marcat com a president? Representar el millor possible a la meua falla i gaudir al màxim d'aquestes falles. com a faller, quin és l'acte que més t'agrada viure i per què?

L’entrega de premis perquè és un moment en què es valora el treball de la falla en el monument.

amor Fallera Major infantil 2017 T'esperaves que el 2017 fóra el teu any? La veritat que va ser inesperat.

Esperava ser FMI uns anys més avant però ara que ha arribat el moment estic molt contenta i il·lusionada. com resumiries l’exaltació? Un dia molt bonic en el qual vaig gaudir de cada moment i que recordaré per a sempre.

Què creus que t’espera a aquest 2017? Un any ple d’emocions en el qual viuré i gaudiré amb molta intensitat de cada acte i cada festa.

SOMNIS SOMNIS

EL PASSEIG 94

ESPAI PUBLICITARI

EL PASSEIG 95

oratge Previsió Per a la niT Del 19 De marÇ

Previsió Per a Falles 2017

La previsió per a les Falles 2017 ens deixarà ruixats de llàgrimes, sobretot en l’ofrena i la cremà. No obstant durant la setmana fallera, predominaran les rialles i el bon humor en bona companyia.

Tampoc es pot descartar algun tro provinent dels coets però la música de les xarangues i les revetlles s’imposarà finalment.

La primavera s’acosta i per això el dia 18 es veuran milers de ramells de flors. eixirà: quan sone el despertador, deu minuts abans de la despertada per a arribar, això sí, amb el temps justet per a agafar la caixa de coets. es posarà: poc abans d’acabar-se l’acte de la vesprada, siga quin siga. eixirà: a mitjan cercavila, tant siga la de l’entrega de premis, com la de l’ofrena, en aquesta última segur que eix, i igual es posa també. es posarà: quan s’acabe la revetlla, si vols anar a la despertada, vés i gita’t.

Previsió Per a les Falles 2017 La Direcció General de Trànsit preveu cues sense fi provinents de tots els punts de la península amb una mateixa direcció, València.

Les principals retencions es produiran en l’adquisició de tiquets per als sopars, per això es recomana que algú pille la taula prompte.

Així mateix i en previsió de possibles aglomeracions de gent en la barra de la cantina, es recomana l’ús de cadenes per a lligar el got i que no te’l furte ningú.

EL PASSEIG 96

Programació FeBrer Dissabte, 11 “cavalcaDa Del ninoT” 13.00: Dinar al casal per a tots els fallers i fer gana per a les disfresses.

16.00: Concentració al casal i a les 17.00 h comença la Cavalcada del Ninot.

20.00: Actuació musical a la plaça Major.

19.00: Comença la Crida de la Fallera Major de Tavernes a la plaça de l’Ajuntament.

Castell de focs en finalitzar l’acte.

Dimarts, 7 “eXPosició Del ninoT” 20.45: Inauguració de l'Exposició del Ninot i mostra dels llibrets de les falles a la Casa de la Cultura.

22.00: Sopar de germanor.

marÇ Dijous, 2 “Pavelló” 15.00: Inici del muntatge del pavelló al Passeig.

Diumenge, 19 “FuTBeT inFanTil” 10.00: Poliesportiu Municipal.

Divendres, 24 “niT D’alBaDes” 20.45: Nit d’albaes, inici des de l’Ajuntament.

22.00: Sopar al casal.

Dissabte, 25 “la criDa” 17.00: Tots al casal.

Divendres, 3 “lliBreT” 20.00: Presentació del llibret 2017 al casal.

Diumenge, 5 “valència” 11.00: Tots aquells que vulguen quedarem per anar a València a veure la mascletada i l’Exposició del Ninot de les falles de València.

Dijous, 9 “Pavelló” 15.00: Acabar el muntatge del pavelló i cantina al Passeig.

Divendres, 10 soPar 22.00: Sopar d'entrepà al pavelló.

Dissabte, 11 “ concurs D’arrÒs al Forn i arnaDÍ” 09.00: Muntatge al Passeig i esmorzar al pavelló.

14.00: Concurs d'arròs al forn i d'arnadí patrocinat per “ADOBS SALINAS”.

16.00: Entrega premis del concurs d’arròs al forn i arnadí.

17.00: Actuació del grup La Polvorea.

Diumenge, 12 “Dia Del Faller inFanTil” 10.00: Jocs tradicionals al Passeig fins a les 14.00 h.

14.00: Dinar infantil MACARRONS i PAELLA per a la resta al pavelló.

16.30: Entrega als fallers de les recompenses que atorga la Junta Central Fallera de València.

17.30: Berenar al pavelló per a tots els xiquets. En acabar, jocs infantils per a tots els fallerets i les falleretes.

Dimecres, 15 A partir de les 15 h, transport de la falla al Passeig.

Dijous, 16 “Dia De la PlanTà” 8.00: Plantà de la Falla Infantil i de la Falla Gran.

14.00: Dinar al pavelló FIDEUÀ DE CARN. 16.00: Campionat de truc.

22:00: Sopar al pavelló.

23:30: Actuació musical Grup LA SEDE al pavelló.

11 de març

12 de març

24 de febrer

- destacats -

- nit d’albades-

- Dia del faller infantil-

- concurs d’arròs al forn i arnadí-

EL PASSEIG 97

Divendres, 17 “enTreGa De Premis”

10.00: Visita dels jurats de falles, ús del valencià local i crítica local.

11.00: Jocs infantils.

14.00: Dinar al pavelló ARRÒS A BANDA. 17.30: Tots vestits de gala arreplegarem les nostres Falleres Majors i anirem a la plaça Major per a assistir a l'acte d'entrega de premis de les falles del 2017 a les 19.00h.

19.30: Cercavila pels carrers de Tavernes.

22.00: Sopar al pavelló TORRADA. 24.00: Actuació musical al pavelló amb: LA POLVAREA i després DISCO-MÒBIL.

Dissabte, 18 “l’oFrena”

Diumenge, 19 “sanT JoseP”

8.30: Despertada.

09.00: Xocolatada.

11.00: Parc infantil.

14.00: Dinar al pavelló FIDEUÀ.

16.30: Concentració al Passeig per a anar a l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats que comença a les 18.00 h.

19.00: Cercavila pels carrers de Tavernes. Agafeu força que es pot allargar!

22.00: Sopar al pavelló PA FARCIT i actuació de la xaranga.

08.00: Despertada.

09.00: Xocolatada.

10.15: Concentració al Passeig per a assistir a les 12.00 h a la Missa en honor de Sant Josep.

14.00: Mascletada.

14.30: Dinar al pavelló PAELLA. 19.00: Cercavila per a recollir els presidents i esgotar el que queda de les falles 2017.

20.30: “Cremà” de la falla infantil.

22.00: Sopar al pavelló TORRADA. 23.30: Inici “Cremà” dels monuments grans.

24.00: Última nit al Passeig de les falles del 2017 amb l’orquestra: LA MÀSCARA.

Falles 2017

08.30: Despertada per a tots, xiquets i majorets.

09:00: Xocolatada al pavelló.

solucions 7 diferències: 1.- la polsera d’Estefania. 2.- l’agulla del monyo d’Amor. 3.- l’arracada d’Estefania. 4.- la branca de l’arbre del fons de la imatge. 5.- el llaç d’Estefania. 6.- la pala del cosset d’Amor. 7.- el collar d’Amor.

endevinalla: una hora.

enDevinalla Feu memòria tots vosaltres, a vore si algú em pot dir què va passar al Passeig, el dia 17 de març del 2016, de 7 a 8 de la vesprada? soPa De lleTres TroBa les 7 DiFerències

Passatemps EL PASSEIG 98

s e l l a F 7 1 0 2 La Falla Passeig els desitja BONES FESTES

EL PASSEIG

Falles 2017 | Tavernes de la Valldigna

PERIÒDIC GLOBAL I D’HUMOR

el nostre llibret | Falla Passeig

en quin embolic s’han clavat!

Tot començava el passat mes d'octubre quan, després de diversos intents frustrats, els encarregats del llibret de la Falla Passeig es reunien per primera vegada per a parlar-ne del tema.

Després de desviar-se molt de l’assumpte, oblidar el perquè d’estar allí reunits, després de gar-

bellar litres i litres d’aigua, i de debatre sobre quina olor faran els núvols o si vertaderament desprenen aroma, va sorgir, així de sobte, la pregunta desafiant amb la qual comencen totes les històries que valen la pena ser contades: “a què no ens atrevim a fer un periòdic?”* clau d’humor, des del respecte i admiració al faller de Tavernes que més premis ha obtingut amb articles i poesia de contingut faller.

Aprofitarien per a parlar de dos temes destacats i d’actualitat: el nomenament de les Falles com a Patrimoni Universal de la Humanitat per part de la Unesco i el centenari de la ciutat de Tavernes com a tal.

REDACCIÓ. elPasseiG

No va fer falta esperar resposta. Estava clar, els del Passeig convertirien el seu llibret en un diari.

La idea va emocionar i va espantar a parts iguals, era un gran repte.

Però qui millor que ells per a afrontar-lo?

El llibret s'hauria de maquetar meravellosament perquè semblara un diari, amb les seues seccions, les seues notícies, les seues columnes. La bogeria anava en augment i se'ls va ocórrer la idea de separar-lo en dos: el periòdic i el seu suplement especial de Falles. Allò començava a prendre forma!

Per a poder fer tot això necessitarien empreses col·laboradores i redactors i reporters improvisats que els ajudaren a fer-ho possible.

També tenien un desig: les imatges que il·lustraren el contingut del periòdic tindrien l'apa-

l’escut de la Falla Passeig amb els llibrets del 2017.

rença de vinyetes i haurien d’estar dibuixades a llapis i exclusivament per a l’ocasió.

No podien ni volien oblidar que havien de continuar oferint una temàtica fallera, per tant el fil a seguir es va fer de seguida evident: “Què són les Falles sinó paròdia? Existeixen les Falles sense crítica?”

Ho tenien clar. Havien de fixar-se en l'actualitat i elevar-la a l'absurd, observar el dia a dia i criticar allò que es mereix ser criticat. I per descomptat riure’s d’ells mateixos i fer notícia dels costums, tradicions i forma de ser dels valencians.

També li rendirien un xicotet homenatge, en

Bola de Drac i el bou d’osborne I a poc a poc van anar tornant-se més bojos.

Només als del Passeig se'ls ocorreria parlar en un mateix llibret de Donald Trump, de la Bola de Drac o del xic a qui encara no li han tornat la trompa. Només a ells se'ls ocorreria demanar una oració per l'ànima del bou de Las 5 Hermanas o suggerir la idea del Festiverd. Sí, sí, Festiverd.n

*Segons fonts pròximes a aquest periòdic la pregunta va ser formulada d’una alta manera.