L’explicació de la falla infantil

Artista: Miriam García

La nostra artista ens vol fer mirar la falla amb detall, en cada ninot trobaràs una lletra que podràs comprovar i el passaparaula has de completar sense anar a destall.

Gaudeix de la nostra falla, enguany no sols està per a mirar!

Enguany la nostra falleta no és només per a mirar, acosta’t, si vols jugar i els passatemps solucionar.

En el joc del laberint és una norma establida tindre orientació i instint per a trobar-ne l’eixida.

Ara has d’estar ben a punt i entendre molt bé la pista: un mestre, una serra i un “no” del nostre himne, és l’artista?

Dins d’aquesta sopa de lletres eines del taller pots trobar afanya’t a descobrir-les perquè l’artista puga treballar.

El sudoku és un marejol, tots els números has de posar. Que vaja el jurat de pressa que el premi volem celebrar.

Aquest passaparaula forma part d’una faula, en cada ninot, una lletra ves ràpid i cronometra!

El faller roman fascinat amb un atoindefinit molt especial, que tracta de les peces de vestir i la nostra indumentària regional.

Rodejant la nostra falleta moltes lletres podràs trobar. Cada lletra té el seu ninot. Revisa i no sigues borinot!

Mentre preparen el dinar els cuiners s’han de qüestionar si als més menuts els agradarà. Quan ells escudellen, ja es veurà.

Set diferències hi ha entre menjars, la nostra detectiu els està cercant, Ella voldria anar-ho tastant, però haurà de saber-ho mirant.

Tirar coets és la seua passió, el tro i la pólvora la seua devoció, per això aprofita cada ocasió per fer-nos viure l’emoció.

Des de les Torres de Serrans les falles donen inici, les paraules sonen grans i acaben en focs d’artifici.

El foc espera pacient poder jugar el seu paper. la flama anirà creixent i acolorirà tot el carrer.

Àlex i Leire volen escapar d’aquest grapat de parets, que han de dur bells ramellets i a la mare de Déu els han d’ofrenar.

La fallera, quan s’engalana, esclata pel carrer amb alegria en sentir el tabalet i la dolçaina tocant música valenciana.

Saies, cancans, jupetins i faldes, camises, pantalons, i sabates, pentinats, adreços i pintetes, tot ho saben fer aquestes mans expertes.

Carabassa i sucre, farina, llevat, i temps, aquests són els ingredients d’un dolç nostre i excel·lent.

Els bunyols estan servits a les taules del casal no en quedarà cap al plat i tots es xuplen els dits.

Un ofici molt preuat amb tradició i molta història és el de vestir a la nostra mareta, i sentir-nos plens de glòria.

Com d’engalanada llueix la nostra Geperudeta! Amb el seu mantell de flors presidirà la plaça ben satisfeta.

Aplega l’hora de la despertà, ningú es pot quedar adormit és un comboi de germans el primer de cada matí.

Diuen que jugar és de xiquets i que qui juga amb foc, es pixa al llit, però no hi ha res tan divertit com passar el temps entre amics.

Aquest llibret naix de la voluntat expressa de fer un tribut a totes les falleres i fallers que han fet possible el somni de veure plantat, el pròxim mes de març, una falla al nostre emplaçament. La nostra, junt a totes les comissions falleres que planten i cremen un cadafal al llarg de la nostra geografia, tenim un mínim comú múltiple, i aquest és la intenció de perpetuar la nostra tradició i deixar per escrit i per a sempre els esdeveniments més importants de la nostra falla.

Ara bé, aquesta tasca s’entoixa complicada ja que, a l’hora d’introduir un llibret de falla -que és un mínim de totes les activitats que prepara una comissió fallera, però que ho és tot per ser la síntesi de les il·lusions de tot un any- sempre t’hi pots deixar quelcom, així com destacar massa altres dades. Per tant, hem decidit tirar pel camí del davant i convertir-nos en uns especialistes de la medicina per tal de centrar-nos en l’anatomia. L’anatomia d’una falla. El mínim d’una falla. L’origen de tot plegat. Eina, tampoc gens fàcil perquè, des de l’inici, només amb la definició ja ens trobem amb problemes, i és que... què és una falla?

Des d’un punt de vista més general, alguns sostenen que la paraula falla és el mot amb què s’anomena la festa que celebren els valencians durant el mes de març en honor a Sant Josep; per a uns altres, falla és un monument combustible, replet de ninots i escenes satíriques que es crema la matinada del vint de març; per a altres, falla és sinònim d’associació d’amics i coneguts que es reuneixen assíduament en un local per tal de divertir-se.

I el fet es complica encara més si ho analitzem des d’una perspectiva més concreta perquè cada fallera i cada faller té una idea diferent de falla, un mínim distint per formar part d’aquesta festa.

Però, si fem un repàs de la història de la festa de les Falles, malgrat els centenars de subjectives accepcions que podem trobar del lexema falla, tan sols hi ha tres elements que es repeteixen sempre: l’emplaçament, la falla i la comissió.

És a dir, per tal de poder celebrar la festa fallera és indispensable una comissió que plante a un emplaçament un cadafal al qual prendran foc la nit de Sant Josep. La resta són afegitons més o menys necessaris, però els elements totalment imprescindibles, els mínims necessaris, són els que acabem d’anomenar.

Llavors, per a dur endavant aquest difícil, però encisador propòsit literari hem optat per fer-ho a partir de la introspecció dels tres òrgans vitals d’aquesta: emplaçament, monument faller i comissió.

Exercici d’anatomia que comença amb l’exploració d’un emplaçament, continua amb l’anàlisi d’un monument faller i culmina amb el reconeixement de l’esforç realitzat per una comissió per mantenir el foc encès; això sí, no amb el caràcter destructor, que moltes vegades se li atribueix, sinó amb el vessant més líric.

Aquell que ens porta a entendre’l com a passió i, per tant, com a equivalent d’entusiasme; el mínim comú múltiple de totes les falleres i fallers.Perquè, què són les Falles sinó un entusiasme?

Rubén Tello Sánchez