1 minute read
una vetllada molt divertida
Aquesta història comença una nit al casal, on hi havia dos xiquets que no sabien a què jugar. Estos infants eren molt coneguts en la seua falla, ja que ostentaven uns càrrecs molt importants, fallera major infantil i president infantil. Leire i Àlex, passaven llargues estones junts, però quan no tenien mòbils al seu abast, moltes vegades ja no sabien per on tirar. Aquella nit de divendres al casal, la bateria dels mòbils es va acabar i ja no van saber què fer. Òscar i Cristina, els nostres representants majors, es van adonar de la situació i, per a entretindre’ls, van començar a proposar-los algunes endevinalles:
Endevinalles
Advertisement
És un cas!
Si dic mentida, em creix el nas de seguida.
Qui soc?
Els contes i les llegendes, em deixen molt malament, dient que menge princeses, i tota mena de gent.
A les 12 de la nit, perd la sabata de cristall.
Ai, que cau per l’escala del palau!
Qui és?
Quin animal de conte és, que llegit a l’inrevés, un altre animal és?
Però amb la manca d’imaginació que tenien, Leire i Àlex, no van encertar cap endevinalla i, evidentment, l’avorriment seguia amb ells. Cristina i Òscar, sorpresos amb la situació, van voler fer el que millor se’ls dona, fer riure qui els envolta, per tant, van començar a contar acudits:
