mínims de l’enginyeria i el disseny

Aleix Carricondo Mitjans

El món de l’enginyeria s’ha vist aturat recentment per una guerra de comerç tecnològic on els xips han estat els majors protagonistes.

nos en el cotxe, ja que és un dels elements més quotidians del dia a dia de moltes persones. Fàbriques com Seat, Subaru... van veure les seues fabricacions parades per falta de xips, una peça que representa el menys del 0.01% de la massa total del vehicle, és a dir, estem parant produccions per a elements que semblen insignificants i que són la mínima expressió de llargues cadenes de muntatge, de les quals depenen milers de treballadors i les seues famílies.

Guerres de comerç entre Holanda i Xina han fet que no es puga donar servei a grans marques o empreses de tots els mercats del món. La falta de semiconductors ha tingut conseqüències com l’endarreriment del llançament de la xarxa 5G, Subaru va tancar temporalment una planta en Japó, Apple estava preocupada pels seus problemes de producció per a nous models, inclús trobar la nova PlayStation 5 va ser tot un repte en el seu llançament.

En certs casos, fora de la tecnologia mòbil o informàtica, la gent es pregunta, i ens calen aquests xips per a poder fer funcionar un cotxe, una moto? Centrem-

Aquest fet treu a la llum que no hi ha una cadena que funcione correctament si una baula té el mínim defecte o la mínima carència, ens deixa veure que no hi ha un mínim detall que es puga passar per alt en l’enginyeria si vols un producte competent en un mercat que està competint una carrera constant i que el mínim detall et fa perdre posicions en aquesta cursa.

Directament, per la falta de servei i l’estat post pandèmic, les vendes de molts productes han caigut en picat, les necessitats i el mínims indispensables per a la vida de les persones ja no són els mateixos.

Degut a la baixada de les vendes, les empreses ja no poden sostenir tants sous, la qual cosa fa que estiguen reduint tots els equips de treball al mínim servei necessari, ja siga acomiadant gent o reubicant-la en altres tasques fins a una possible recuperació dels pressupostos o economia de l’empresa. Però l’exigència del client és la mateixa o major, ja que, la societat cada vegada demana les coses amb més immediatesa, sotmeten els enginyers i dissenyadors a realitzar un treball de major qualitat amb els mínims recursos possibles i en el menor termini de temps. Aquesta pressió es transmet directament a la feina, on el disseny ha de ser perfecte, ja que la mínima desviació, mal ajust o variació en les toleràncies fa que una impressora no siga capaç d’imprimir a bona qualitat, un cotxe no detecte correctament la paret del pàrquing o un paquet de galetes no quede ben tancat.

El fet de treballar amb els mínims recursos fa que no es puga assolir tot el nivell de qualitat i millores possible, ja que en un procés d’investigació i desenvolupament es van trobant gran quantitat de problemes i millores que suposen modificacions en el producte o en parts d’ell. Encara que aquestes modificacions son mínimes, fa que les millores siguen notables, per exemple, ajustar una peça tres mil·límetres pot fer que no hi haja contacte entre una peça mòbil i una estàtica, i fer que desaparega un soroll molest que apareix en el funcionament d’una màquina. No poder dedicar el temps desitjat en una fase d’investigació i desenvolupament fa que el producte final acabe en el mercat amb certs errors que et poden fer empitjorar la qualitat.

De què depèn que hi haja nous productes, innovadors, que la tecnologia ens sorprenga i que arribe cada dia una mica més lluny? Com s’assoleix un bon estat d’innovació? Doncs amb un bon procés d’investigació i desenvolupament, i per assolir-lo cal tindre un bon equip, format, preparat i proactiu, i que darrere d’això hi haja un pressupost que ho recolze, ja no només a nivell salarial, sinó a nivell de recursos d’equip i recursos de materials. No es pot crear el futur amb els mínims coneixements en una matèria, amb el mínim material d’investigació i el mínim interès o actitud per a desenvolupar processos o productes nous.

Aquesta decadència per part de les grans empreses de l’enginyeria ha portat el món a la situació de control del mínim detall, sobretot a nivell econòmic, fins al punt que un increment de cinc cèntims la unitat, ha fet perdre o parar produccions de grans empreses. mínim d’informació possible per a no saturar el comprador.

Però, quin és el procés per a desenvolupar i dissenyar un producte? Un dissenyador ha de ser capaç de transmetre al seu client, quin és el producte que es vol assolir, com s’ha d’assolir i quins són els detalls o característiques mínimes que ha de tindre perquè aquest no perda la seua autenticitat o inclús personalitat.

Quan s’ha assolit aquest estat de posada en marxa perquè el client accepta la proposta, comença la fase de desenvolupament per a la industrialització, una fase repleta d’interacció humana entre diferents departaments, on es comparteixen i es posen a prova grans quantitats de coneixements per a avançar de forma correcta i sense deixar perdre el mínim detall, ja que els detalls són els que marquen la diferència.

Al llarg d’aquest procés es treballa sempre sobre uns mínims, no s’accepta avançar en les fases del projecte si en els períodes de prototipat no s’arriben a aquests, i aquests mínims poden ser de qualitat, funcionalitat del producte, robustesa, manteniment, cicles de vida, estètics...

Per a això hi ha un procés de disseny i representació del producte on es presenta al client quin serà el producte dissenyat i quins seran els trets que el faran destacar envers la resta de productes del mercat, i tot això d’una manera esquemàtica, és a dir, amb el

En l’actualitat no existeix cap procés de fabricació que siga perfecte, tots tenen desviacions o toleràncies per mínimes que siguen i més si comptem amb el factor humà. Aquestes s’han de tindre en compte sempre en enginyeria, és per això, que en l’etapa de definició d’un projecte es definiran quines són les màximes i mínimes toleràncies que s’admetran. Però també s’ha de ser realista i conèixer quins són els límits d’un procés de fabricació, ja que no és el mateix treballar amb metalls, plàstics, cartrons... conèixer el màxims i mínims que un fabricant pot assolir redueix el temps de desenvolupament d’un producte, a més d’abaratir el cost de l’etapa. valor per a la creació d’un futur producte o, inclús, la millora del mateix.

Al llarg del temps l’enginyeria i el disseny ha treballat per tal que els usuaris tinguen la vida una mica més fàcil, o traduït a altres paraules, que facen el mínim esforç. La societat en la qual vivim és una societat que s’està acomodant en les noves tecnologies i esperen que aquestes ens ho donen tot fet o resolt.

Parlant primer del disseny del producte a nivell físic, amb els anys la majoria dels productes del mercat que han tingut èxit, ja siguen grans o petits, han estat aquells que han sabut transformar el seu producte amb un disseny minimalista. Recordem que el minimalisme és tot allò que es redueix al més essencial, despullant d’elements que no són de gran utilitat, dit en altres paraules, reduir a la mínima expressió.

Un vegada un producte està llençat i ja corre per les mans dels usuaris, no s’ha de perdre de vista, ja que, les interaccions que puguen tindre els usuaris de carrer, per mínimes que siguen poden tindre alt concepte pel qual els usuaris han de fer el mínim esforç possible, podem veure com en el món del disseny i l’enginyeria, hi ha una forta tendència en simplificar processos, tasques o inclús rutines. Grans exemples d’aquest canvi són empreses com Google, on en un sol compte pots recollir gran quantitat d’informació com els contactes, fotos, documents de treball... inclús disposen d’aplicacions per a l’edició de certs documents, i donen la facilitat per tal que pugues disposar d’aquesta informació allà on vages. Un altre exemple són empreses com Samsung o Apple, que creen interconnexions entre els seus dispositius perquè no hages de connectar cables per a passar informació, que pugues veure la pantalla del teu smartphone al televisor o inclús a la pantalla del teu vehicle, tot fent un mínim lliscament de dit, pot tindre a l’abast grans possibilitats de comunicació amb molts dispositius d’ús diari.

Aquest efecte el podem veure en grans marques com Tesla, que ha dissenyat nous models de vehicle esportiu o d’alta gamma, escapant de les línies agressives de disseny dels seus competidors, fent dissenys més ergonòmics visualment tant per fora com per dins, reduint la gran quantitat de botons que disposa un cotxe convencional a una sola pantalla, la qual té absolut control del cotxe.

O el cas dels Iphone que van nàixer reduint el concepte d’un telèfon amb gran quantitat de botons a una pantalla amb un sol botó per a gestionar-ho tot. Han aconseguit fer un disseny complet amb els mínims elements d’interacció per a l’usuari. El disseny minimalista passa a ser l’avantguarda del disseny industrial en el món.

Aquesta ideologia de mínims es pot aplicar també als serveis que donen els productes, sempre per a millorar l’experiència de l’usuari. Recuperant el

Tot això ens deixa entreveure que els productes que facen que els usuaris hagen de fer el mínim esforç possible per a desenvolupar tasques trivials en el seu dia a dia, serà el que estiga al capdavant de la carrera en l’enginyeria del disseny, o com a mínim, siguen un referent per a altres empreses d’aquest sector.