#Comamínim un poc d’educació

Clàudia Blasco Ciscar i Natàlia Palomares Gascón

L’educació en si pot ser entesa com el resultat de tots els aprenentatges, tant bons com roïns, que una persona adquireix al llarg de la seua vida. Aquests aprenentatges estaran influenciats per l’entorn més pròxim als infants els pot influir l’escola, la família, les amistats, els estímuls rebuts… així com també els factors biològics.

Primerament, podem entendre que per a educar un xiquet, com a mínim es necessita ser un bon exemple. No hi ha regles fixes per a fer un bon treball en aquest àmbit, ja que cada persona és única i irrepetible, però és cert que les menudes i els menuts tendeixen a imitar les conductes que veuen en els adults, per tant, ens hauríem de preocupar, en primer lloc, de saber si som un bon model a imitar i atendre les seues necessitats des del respecte mutu.

En aquest sentit, convidem a pensar en reaccions que, de vegades, tenim davant les xiquetes i xiquets, i després ells repeteixen i tenen el seu càstig. Per exemple, no podem dir-li a un xiquet que no cride si li ho estem dient cridant, o que no diga mentides si nosaltres sí que ho fem. No ens adonem, però ens contradiem més vegades de les que pensem, i hem d’establir els nostres propis límits per poder posar-los-els als infants d’una forma clara i assertiva.

Una vegada establim els nostres propis límits, serem capaços d’educar i criar els infants amb unes normes clares que els ajuden a formar-se com a persones i a desenvolupar totes les seues capacitats. Tot açò, sense oblidar que la base ha de ser educar-los des del respecte perquè puguen respectar-se a ells mateixos i als altres, i aconseguir el seu benestar individual i el de la societat en general.

Si parlem dels agents que intervenen en l’educació dels infants, hi ha un proverbi africà que assenyala que “cal una tribu sencera per educar un xiquet”. Si ens hi fixem, ens convida a pensar que l’educació recau en la família en primera instància i, poc a poc, al llarg dels anys, aquestes relacions van obrint-se i fent-se més extenses, ja que, com bé sabem, “una tribu” està formada per moltes persones, més enllà dels que viuen a una mateixa casa. Aprenem a viure en societat gràcies als coneixements i valors que hem aprés al llarg de les nostres vides a través de les relacions amb els altres.

A partir dels dos o tres anys de vida, els agents de socialització augmenten, comencen a tindre un paper important companyes i companys, docents, amigues i amics... Les xiquetes i xiquets comencen a eixir del seu entorn més arrelat per iniciar les relacions que condicionaran el seu futur. Per tant, dit açò, afirmem que un infant necessita comunitat i açò és el que constituirà la seua educació, els seus valors, la seua personalitat i, en, general, el seu desenvolupament integral com a persona.

En aquest punt, l’escola té un paper molt important en l’educació de la xicalla per aconseguir formarlos com a persones completes que aconseguisquen la seua felicitat i que puguen aportar el seu granet de sorra a la nostra societat de forma adequada, així com conviure en harmonia. Els docents han d’aconseguir una escola per a la vida, on totes i tots tinguem cabuda, és per això que tenen un paper molt important en l’educació, ja que aquest ha de ser un guia, mediador o persona que acompanye, guie i oriente els estudiants en el procés de construcció del seu coneixement. Aquest pot donar-se de manera individual o col·lectiva, depenent de la metodologia utilitzada, però sempre ha d’atendre a la individualització dels aprenentatges per garantir la inclusió de tot l’alumnat.

Anant més enllà i, partint de l’experiència, també és important tenir paciència (molta, de vegades), ser observador, mínimament organitzat, ser una persona respectuosa i capaç de crear un bon clima, amb energia suficient com per a dur a terme l’aventura de l’educació amb tot el que comporta. També és important tindre capacitat d’empatia per tal de comprendre les necessitats de l’alumnat, que al mateix temps impulsa la seua motivació.

A més a més, és imprescindible parlar de la importància de ser una persona oberta a les vivències dels infants que eduquem, sensible en allò que els ocupa, és a dir, anar més lluny per tal de poder calar més endins de la persona. El que entenem com <<educar des del cor>>. Imprescindible, sense dubte.

Però, una escola necessita la col·laboració de tota la comunitat educativa per tal de fer front al paper tant important que desenvolupa. Com hem dit no només aprenen aspectes importants allí, hi ha factors clau que han de vindre apresos de casa, des de la família, i, amb això, remarquem que si no anem tots a una, podrem tindre dificultats en un futur, ja que per aconseguir l’èxit educatiu es necessita de la participació i col·laboració de tots els agents implicats en l’educació de les xiquetes i xiquets que són el futur de la nostra societat.

Amb això, podem fer el símil següent: per a dur a terme l’educació d’una persona, tota la comunitat educativa ha de ser un equip de rem. Tots hem de remar alhora i en la mateixa direcció per tal d’arribar a la meta, i no perdre’ns pel camí o que se’ns enfonse el vaixell.

Un altre aspecte important en l’educació dels més menuts i que no podem deixar de costat, és la influència que tenen en ells els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, ja que tenen molt de poder en les persones i permeten interaccions diferents a les que tenien els infants d’abans.

Les noves generacions han crescut envoltades per les noves tecnologies, per tant, tot i que en primera instància no pensem en aquest tema, és molt important per a les relacions i conductes dels nostres menuts, ja que és evident la seua influència en el procés educatiu en general. Aquest aspecte s’ha de tindre en compte, ja que si bé és cert que aquestes tecnologies ens milloren la vida en molts aspectes, hem de saber filtrar en aquest àmbit perquè poden resultar tant beneficioses com perjudicials en tots els sentits si no en fem un bon ús.

Finalment, podríem concloure aquest escrit assenyalant que, per a educar una persona es necessita, com a mínim, tindre valors i, sobretot, treballar en conjunt amb totes aquelles persones que conformen la vida de la xiqueta i xiquet. D’ací, la importància de <<ser tribu>> per educar un sol infant.