reduïm al mínim la contaminació?

Àngela Cortijo Perona

Tot el món està comprovant al seu voltant alguns canvis notables al nostre medi ambient: la modificació de les platges, les pluges cada vegada més torrencials, el desgel dels pols,... Aquests formen part del “canvi climàtic”, unes paraules que hem escoltat un muntó de vegades, però, realment som conscients del que signifiquen?

Greenpeace, una associació que lluita contra els problemes del planeta, afirma que, durant els darrers cinquanta anys, s’ha disparat la producció global de plàstics i que els últims deu anys hem produït més plàstic que en tota la història de la humanitat. Com a mínim, la meitat dels plàstics s’han fabricat per a ser d’un sol ús, com per exemple, les botelles de plàstic, les quals solen ser abocades, provocant la contaminació dels nostres paratges. Espanya, segons aquesta associació, ocupa la quarta posició pel que fa a la demanda de plàstics i sols es recicla el 30% d’aquests.

Però la xifra més alarmant és que, any rere any, els nostres oceans reben huit milions de tones de residus plàstics, dada que confirma l’alta contaminació que estem patint. De fet, a Almeria existeix un “mar de plàstic” que reivindica la necessitat de transformar els mars de plàstics per mars d’aigua clara i neta.

Quant de temps mínim tarda a degradar-se el plàstic?

El plàstic és la deixalla més tòxica i perjudicial per al nostre planeta i, com hem comentat abans, la més utilitzada. Però, per què és la més tòxica? Aquesta pregunta obté la seua resposta pel temps que necessita per a biodegradar-se.

El temps mínim de descomposició d’un residu de plàstic és de cent anys i es pot ampliar a mil anys segons el tipus de residu plàstic. Per exemple, una bossa de plàstic tarda quatre-cents anys en biodegradar-se, una botella de plàstic, uns cinc-cents anys o una canyeta uns dos-cents anys.

Com podem comprovar, l’elevada utilització d’envasos plàstics d’un sol ús provoca que, si no s’alliberen als contenidors de manera correcta, ni es reciclen, s’acumulen al nostre medi ambient provocant l’anomenada bioacumulació i, conseqüentment, augmenten els efectes del canvi climàtic.

També s’ha parlat de reciclar altres elements que, encara que no estiguen fabricats amb plàstic, són també nocius, com per exemple les piles o bateries, ja que, si es mesclen amb l’aigua, es produeix el metil-mercuri, que pot ocasionar greus trastorns en el sistema nerviós dels éssers vius.

Però la veritat és que no: segons l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), durant la pandèmia s’ha incrementat l’ús de plàstics per la utilització de guants, mascaretes i productes d’ús personal. De fet, alguns d’aquests productes també han acabat en abocadors o alliberats als camps i ciutats.

Però el més alarmant és una altra afirmació defensada per l’OCDE: ja hi ha 139 milions de tones de plàstic en mars i rius i tan sols el 9% d’aquest es recicla a escala global. Aquestes xifres són preocupants i, tal com ho qualifica la mateixa Organització, es tracta “d’un autèntic desastre”.

Quines són les mesures mínimes aportades per les diferents organitzacions i el govern?

El confinament ha minimitzat la contaminació?

La COVID-19 va provocar que tothom estiguera confinat per la no propagació d’aquest virus. Aquesta afirmació pot esdevenir positiva per al canvi climàtic perquè, com que no podíem trepitjar el carrer, l’alliberament de residus seria mínim.

És clar que, per fer front a aquest greu problema, cal conscienciar a la població per minimitzar els efectes del canvi climàtic provocat per la contaminació. Els governs dels diferents països han pres alguns acords: per exemple, la Xina, que és el país responsable de més d’una quarta part de les emissions mundials de diòxid de carboni, ha apostat per les energies renovables, entre altres aspectes.

A Espanya tenim la Llei 7/2021, del 20 de maig, del canvi climàtic i transició energètica, que mostra la gran preocupació per aquesta problemàtica i han apostat també per les energies renovables seguint els passos de la Xina. Ambdós també es preocupen de com eliminar les deixalles i per com reduir els efectes de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle.

L’any 2015, l’ONU (Organització de les Nacions Unides) va aprovar l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible amb l’objectiu de combatre el canvi climàtic. Aquesta agenda conté

17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, objectius que es proposen per millorar la nostra qualitat de vida.

Així mateix, organitzacions com, per exemple, Ecoembes es preocupen per mostrar a la població com és d’important reciclar els envasos amb la seua campanya anomenada “Redueix, Reutilitza i Recicla” i com reciclar correctament. També, per la nostra comarca, el Consorci Ribera i Valldigna s’ha encarregat de mostrar a la gent com tractar els residus domèstics insistint en la importància d’aquesta qüestió.

Quines empreses han minimitzat l’ús de plàstics?

Els ciutadans podem contribuir al reciclatge, però cal que les grans empreses també hi participen, ja que són les responsables de que, per les nostres mans, passen grans quantitats de plàstic que aboquem al fem donant-li un sol ús. Ecoembes ha recollit el nom d’algunes empreses que hi col·laboren:

La companyia Aquaservice entrega als seus clients botelles reutilitzables de vint litres i, al mateix temps, recull els envasos buits que seran de nou emplenats i reutilitzats.

L’empresa Zara utilitza, per als seus enviaments, envasos de cartró 100% reciclat i normalment són envasos que prèviament ells han utilitzat per tal de no fer-ne de nous.

Coca-Cola ha aconseguit que el 27% dels envasos produïts a Espanya es puguen emplenar mitjançant les botelles de vidre que es reutilitzen a l’hostaleria.

Aquestes botelles poden emprar-se fins a vint-i-cinc vegades.

També hi ha d’altres com, per exemple, l’empresa Boc’n’Roll, que va inventar un embolcall per a portar entrepans reutilitzable i ecològic, o MovilBak, empresa encarregada de reutilitzar telèfons mòbils a Espanya.

Podríem enumerar més empreses preocupades per canviar el funcionament de la seua producció per la cura del nostre planeta, però l’element més important és que cada vegada més sectors de la nostra població propugnen la menor contaminació del nostre entorn.

Com podem contribuir mínimament a la reducció de l’ús del plàstic?

La nostra col·laboració amb el reciclatge d’envasos plàstics, com a ciutadans que vivim en societat, és primordial tant per a la nostra salut com per a la salut del nostre planeta. A continuació es donaran alguns consells per tal d’actuar-hi correctament:

-Quan anem a fer la compra és necessari portar la nostra pròpia bossa o bosses. Seria ideal portar una bossa diferent per a comprar verdura o fruites d’altres productes perquè, d’aquesta manera, és més fàcil pesar el producte i pagar-lo quan estàs en la caixa i no agafar bosses de plàstic facilitades pels comerços. En molts llocs ja es disposa de bosses de plàstic biodegradables, com per exemple les bosses de fècula de creïlles fabricades per l’empresa Mercadona. Tanmateix, sempre es recomana utilitzar bosses reutilitzables per ser l’opció més sostenible.

-Quan s’organitza qualsevol esdeveniment, en lloc d’usar gots i vaixella de plàstic d’un sol ús que no es poden reciclar, cal fer ús de la vaixella reutilitzable.

-No fer servir canyetes de plàstic d’un sol ús per beure líquids o, si les utilitzem, que siguen biodegradables. Cal incidir en que les canyetes de plàstic, a més de no poder-se reciclar, suposen un perill per als animals perquè les poden ingerir i ofegar-se.

-Comprar aliments a granel: cada vegada hi ha més comerços que opten per aquest mètode i, si demanem aquest servei, cada vegada hi haurà més comerços que se sumen a aquest sistema.

-Emprar botelles de cristall per emplenar-les d’aigua en cas de disposar de depuradora d’aigua o d’aigua de bona qualitat.

-Evitar el consum de café en càpsules: cal destacar que hi ha alguns comerços que han apostat per les càpsules de café reutilitzables.

En conclusió, tothom ha de col·laborar per tal de garantir un futur òptim per a nosaltres mateixa i, sobretot, per a les generacions vinents, i això s’aconsegueix reduint al mínim els impactes del canvi climàtic provocats per la contaminació.