esport i falla: què més puc demanar?

Nerea Brines Gómez

El que en un principi semblava una vesprada com una altra amb un grup d’amigues, a poc a poc va anar convertint-se en una necessitat, ja que em transmetia uns valors com l’esforç màxim, la solidaritat, l’èxit col·lectiu, la companyia... Gradualment es va convertir en una exigència física i mental sobre com afrontar cadascun dels partits i anar aprenent constantment el preu de la suor i les llàgrimes de cada victòria.

Per a mi l’esport, hui en dia, és molt important. Crec que et fa créixer molt com a persona, ja que no tan sols has d’afrontar les victòries, sinó també les derrotes, els mals partits i mals entrenaments... A més, el que més m’agrada de l’esport col·lectiu és que no tan sols eres tu, també tens companyes que els passa el mateix que a tu, que de vegades necessites els seus ànims per poder continuar i donar el màxim de nosaltres. A més, la sensació de celebrar totes juntes una victòria és una de les millors, ja que saps que has deixat el teu màxim en la pista i no sols és treball teu, sinó de tot l’equip.

Però tot això no sols passa en un partit, darrere de totes les victòries i derrotes venen els entrenaments, ja que és quan et prepares i quan has de donar el màxim, per poder després aplicar-ho sense cap inconvenient.

L’esport col·lectiu tracta d’implicar-te i formar part d’un mateix grup, és molt semblant a formar part d’una falla.

Una falla no és tan sols un monument, dins d’una falla es crea un gran grup on tots compartim emocions i sentiments, on cadascun aporta alguna cosa per a poder fer funcionar la falla, on acabes formant un grup d’amics i amigues diferent al que tens fora, on fas costat a la teua falla a mort i on, a la fi, s’acaba formant un gran equip.

I formar part d’un equip faller no ho canviaria per res del món.