Salutació del president infantil

Amics i amigues, fallerets i falleretes, Tot arriba, i ja puc dir amb orgull que és un honor representar la Falla Prado com a President Infantil. Poder ostentar aquest càrrec ha sigut sempre una gran il·lusió per a mi, per això primerament vull donar les gràcies a la comissió que m’ha donat la confiança. D’altra banda també voldria felicitar tots els fallers d’aquesta falla per l’esforç que dia rere dia fan per seguir endavant i fer la festa de les falles cada dia més gran.

Encara que l’activitat fallera no para en tot l’any, és a partir d’ara quan arriben els dies més intensos i divertits, així que no dubteu a gaudir-los d’allò més.

Amics fallers, del més menut al més gran, és hora d’eixir al carrer on jugarem, cantarem, ballarem, riurem i cremarem tota la pólvora del món.

El casal estarà obert de bat a bat perquè tots junts compartim un grapat de moments i ho passem genial. En la nostra falla trobareu un muntó d’amics i de fallers que han preparat un incomptable nombre d’activitats especialment per a nosaltres, els xiquets i xiquetes, i allí estaré jo per acollir-vos i donar-vos la benvinguda; i juntament amb mi, Leire, la nostra Fallera Major Infantil.

I què us puc dir de Leire? Crec que tots la coneixem: és alegre, inquieta, afectuosa i divertida; de segur que no ens avorrirem amb ella. Els dos estarem molt contents si ens acompanyeu aquestes falles. Esteu preparats?

Aprofitem que els dies són més llargs i s’acosta la tebiesa de la primavera per a romandre al carrer fins que arribe la nit o més enllà.

Quina sort tenim els valencians de poder gaudir d’una festa tan gran, bonica i acollidora.

Entre tots fem més gran les falles!

Us esperem!

El President Infantil Àlex Company Martí l és que la falla Prado no seria el mateix sense la presència de la nostra família. Moltes vesprades quan ens asseiem a xarrar, t’agrada que et conte com es va fundar la nostra associació i t’agrada que et conte que van ser el iaio Juanito i la iaia Tere dues de les persones que crearen, per allà el 1987, els ciments del que seria la nostra passió, la Falla Prado. Amb tu, Àlex, ja som 3 generacions de fallers. Com ens sentim de vanitosos!

Alexandre Company Martí.

Sempre has sigut el xiquet i ullet dret de la iaia Tere (amb permís de l’oncle Juanjo) i el ninet de la nostra casa.

Una persona alegre, desimbolta i afectuosa, un poc desbaratat i tossut, però, sobretot un xiquet amb molt bons sentiments i ple d’empatia.

La paraula que millor et defineix és ENERGIA. Això eres tu, pura energia, un remolí que no deixa indiferent a ningú. Apassionat del futbol, del bàsquet i de les falles, vius amb intensitat allò que t’agrada i et motiva.

Des de molt xicotet somies ser president de la teua benvolguda Falla Prado. Enguany és el teu any, i nosaltres, la teua família, estarem al teu costat acompanyant-te en cada moment.

Et desitgem tota la felicitat del món, que gaudisques amb intensitat cada fracció de segon. Estem orgullosos de tu, eres ja tot un homenet.

T’estimem Alexandre.

La teua família.

Àlex va vindre al món, una vesprada assolellada d’un 28 de novembre.

Diuen que els xiquets venen amb un pa sota el braç, però en el seu cas no va ser així, i no perquè no fora gran, que d’això ningú en tenia dubtes, sinó perquè ell va vindre lluitant, com sols ho poden fer els campions. Àlex va romandre un llarg mes a l’hospital degut a una malaltia al pulmó, però la vida li va brindar una segona oportunitat per a demostrar-li al món tot el que valia.

I mira’t ara, Àlex. Com no m’ he de sentir orgullosa quan et mire als ulls? Tu sempre has sigut el meu tresor més preuat, però també sé que eres l’ullet dret del iaio Juanito i del teu oncle Juanjo. Ells desitjaven un xiquet per poder compartir mil i una aventures. Esportista, empàtic, sociable i amb un cor que no et cap al pit, així és com m’agrada definir-te, orgull de la família Martí.

David, Elena i jo sols podem desitjar-te coses bones, t’ho mereixes tot. Sé que aquest any serà realment especial. Ens esperen moments inoblidables envoltats dels nostres familiars i amistats. Sé que representaràs la teua falla com sols tu saps fer-ho, amb estima i convicció. Sents l’ escut del Prado al pit com ho hem fet tota la família. Esperem que gaudisques al màxim junt a Leire, Cristina i Òscar. No dubtes que tant nosaltres tres com les teues cosines, Carla i Joana, el teu oncle Juanjo, la tieta Maite i els iaios estarem al teu costat per recolzar-te.

Gaudeix Àlex, gaudeix d’aquest meravellós any. T’estime, voler-te més és impossible!

La mamà.

A la llum de la foguera de la nit de Sant Joan, a la mínima mirada dos cors començaren a bategar.

Com una flama encesa l’amor va sorgir a l’instant i, baix el mantell de la tendresa, tots dos s’acabaren besant.

Però, una altra flama, encara més els acabà d’unir i, a la nit de Sant Josep, ella li va prometre que, com a mínim, es vestiria amb la bruseta i amb l’escut cosit.

En la seua llar ja estaven muntant una galàxia fallera amb tots els instruments mínims per ser un bon faller.

Pintes, faldes i jupetins, arracades i faixins, i una banda que els corona d’un gran sentiment faller.

I, amb un tro de masclet ensordidor, pregonaran el nom de la seua falla per tot arreu del món.