mínimament

Amb un mínim per a viure ben vius ens podem sentir. No ens calen ostentacions ni fer grans castells en l’aire. Sols el riure d’un ser tendre, o aspirar la dolça flaire d’un menjar o d’una flor ja ens dona felicitat.

Què és el mínim que esperem de qualsevol consemblant?

Una mica de respecte en un moment inquietant, la mínima comprensió quan s’està en dificultats, i la consideració dels amics i saludats.

Un mínim de dignitat és el que mai no es pot perdre. Que ningú és més que cap altre si hi ha solidaritat. La unió ens farà ser més forts, i canviar per ser millors.

Amb un mínim d’empatia sempre a prop algú tindrem. Si aquests mínims compartim més humans ens sentirem.

I aquest mínim serà un màxim, res més necessitarem. De viure ens enamorarem.

Rosa Magraner Grau