LA PODEROSA LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ

Laura Donet Gascón

Tots hem escoltat alguna vegada la frase “menys és més”. Realment, aquesta frase té un significat més metodològic i filosòfic del que mai hauríem pogut pensar.

Tot el que ens volen demostrar aquestes paraules va relacionat amb una de les set Lleis Espirituals de l’obra “L’èxit” (Deepak Chopra, escriptor hindú, 1946), la qual reconeixem com LA LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ. Aquesta llei no ens ve a dir que ens hem de mostrar immòbils i passius davant la vida, sinó que fa referència a l’habilitat dels éssers humans per a destinar els mínims recursos possibles per a obtindre un benefici.

Si s’aplica adequadament, tendeix a complirse.

Per a aquesta llei, el que resulta fàcil és bo, menys és més i bé és suficient.

i les dificultats. En la nostra vida quotidiana, quan ens trobem davant una situació complexa en la qual tenim diverses opcions disponibles per a trobar la solució, però només podem triar-ne una, el camí que triarem per a sortir del problema serà aquell que implique menys desgast d’energia, en termes de temps, inversió i esforç físic.

A més experiència i maduresa més fàcil ens resultarà trobar maneres més senzilles de satisfer les nostres necessitats diàries i de resoldre problemes que abans ens suposaven un ús de temps i energia major.

Una de les tasques del nostre cervell és estalviar i conservar energia, per això, tendim a automatitzar tot el que podem.

Mostrem un exemple:

En un centre comercial ens trobem amb dos formes per a accedir al seu interior: podem pujar per una escala mecànica o per una convencional. Tots sabem l’opció que ens suposarà més desgast d’energia, així que directament la descartem. Tal vegada, després podrem raonar la decisió que hem pres, però generalment, haurem escollit la que més còmoda i fàcil ens ha semblat, és a dir, la que ens ha requerit fer el mínim esforç.

És mínim l’esforç que hem de fer quan els nostres actes naixen de l’amor, quan ens trobem en harmonia i rebutgem l’estrés, la preocupació

Existeix un principi filosòfic anomenat “la navalla d’Occam” que consisteix en afirmar que l’explicació més simple i vaga és la més correcta per a discernir la solució d’un problema qualsevol. És a dir, no és necessari exposar moltes respostes i solucions, ja que generalment, l’explicació causa-efecte és més senzilla.

Aquest mètode de triar la resposta més simple el podem utilitzar en qualsevol branca de coneixement, per exemple, en medicina. I aquest és un exemple:

Un pacient acudeix a la consulta del metge amb dolor de panxa. El facultatiu té tres opcions per a fer el diagnòstic:

1. S´ha contagiat d’un virus.

2. Ha menjat alguna cosa de manera aïllada que se li ha assentat malament.

3. Està desenvolupant els símptomes propis d’una malaltia més greu.

El metge, seguint el principi d’Occam, triarà la primera opció. I així ho apliquem tot en el nostre dia a dia.

En tot cas, el principi de simplicitat, no ens diu quina és la teoria correcta, però sí quina és la que té més probabilitats de ser-ho.

La llei del mínim esforç té molt a veure en abandonar el control i deixar fluir, i consta de quatre punts fonamentals:

És normal que la vida no siga un camí de roses i que ens trobem cada dia amb problemes.

Esforçar-nos més per anar superant-los, ens portarà a un estat d’ansietat o esgotament.

2. L´EFICÀCIA DE LA INSPIRACIÓ:

Hem de posar a prova la paciència que tenim per a aconseguir resultats. Canviar d’ambient, descansar o, fins i tot, fer una passejada per la nostra ciutat. De sobte, pot aparèixer la solució al problema i ens haurà costat el mínim esforç.

3. CANVIA L´ENFOCAMENT:

Ens podem esgotar intentant aconseguir resultats amb mètodes que fallen una vegada i una altra, hem de fer-nos altres plantejaments i acceptar la situació. Això farà que ens relaxem i no malbaratarem energia. De vegades, menys és més.

4. LA CLAU ÉS GAUDIR:

Gaudir i estar concentrat en el moment present farà que el nostre cervell siga quasi immune a l’esgotament.

La llei del mínim esforç no és negativa, malgrat el que es puga pensar generalment, ens fa optimitzar els nostres esforços davant els objectius que ens hem marcat. Començar a aplicar aquesta llei és qüestió d’actitud, començant a alliberar-nos de totes les càrregues imposades i autoimposades, començant a saber deixar de costat les queixes si alguna cosa no ocorre com volem o esperem, i a acceptar com està passant, en aquest moment, relaxant-nos i deixant que tot s’ordene per sí mateix.

Així que, si heu llegit aquest escrit i no heu malbaratat massa energia en fer-ho, heu fet ús de la llei del mínim esforç

Queda aprovada, doncs.