els límits de temperatura en el canvi climàtic

Enric Marco Soler

L’excés de temperatura és un problema global que afecta moltes parts del món, i el nostre territori no n’és una excepció. El canvi climàtic està provocant un augment de la temperatura mitjana a nivell global i això té conseqüències per al nostre benestar i per a l’entorn natural. Així, per exemple, en augmentar la temperatura, els insectes de zones tropicals poden viure perfectament entre nosaltres amb el perill de transmetre’ns malalties pocs freqüents com el dengue o la malària. A més a més alguns cultius com la vinya, que necessiten temperatures baixes a l’hivern, serà impossible conrear-los per ací en un futur.

Una de les mesures més importants per combatre el canvi climàtic és establir uns límits en l’augment de la temperatura global. Aquesta és una de les qüestions que es van debatre en la COP21, la conferència sobre el canvi climàtic, organitzada per les Nacions Unides el 2015 a París. En aquesta conferència els líders mundials van acordar establir l’objectiu de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2 ºC respecte als nivells preindustrials. Els països signants de l’acord es van comprometre a més a fer tots els esforços necessaris perquè l’augment no sobrepasse els 1,5 ºC.

Aquest objectiu és important perquè els experts creuen que, si l’augment de la temperatura global supera els 1,5 graus, es produiran canvis irreversibles en el nostre planeta, com ara el desglaç de les glaceres, el creixement del nivell del mar i l’aparició de fenòmens meteorològics extrems més freqüents. Per tant, es considera vital l’adopció de mesures per evitar-ho.

Al País Valencià ja estem començant a veure els efectes del canvi climàtic en forma de temperatures més extremes. En els últims anys hem experimentat onades de calor cada vegada més intenses i més llargues, amb temperatures que han arribat a superar els 40 graus en alguns casos. Això és perillós per a la salut, especialment per a les persones grans i per a les que tenen problemes de salut preexistents. estació, la quarta expressa l’anomalia o diferència de les temperatures. En la cinquena columna es detalla la jerarquia, és a dir, des que es tenen registres, en quin lloc se situaria la temperatura del mes; mentre que la sisena columna ens dona el caràcter dels períodes de mesura: càlid, molt càlid o normal. Així, per exemple, el mes de desembre del 2022, amb 11,6 graus de mitjana, presentà 2,9 graus d’anomalia climàtica, situant-se en el rànquing del mes de desembre més càlid des que es tenen registres. Va ser, com recordeu, un mes extremadament calorós. De fet tots els mesos des de maig fins a desembre van ser càlids o extremadament càlids.

L’any 2022 ha estat especialment greu. La figura 1 ens mostra la temperatura mitjana diària durant tot aquest any, una corba serrada amb molt alts i baixos; i la compara amb la temperatura mitjana dia per dia del període 1981-2010 que és dibuixada com una corba suau. S’observa clarament que a partir de maig les temperatures mitjanes s’enfilaren pràcticament sempre per damunt de la mitjana.

Aquesta anomalia positiva de les temperatures mitjanes a les terres valencianes durant el 2022 encara es veu més clara en la figura 2, on es detallen numèricament les temperatures mitjanes mes a mes, en cada estació (primavera, estiu, tardor i hivern) i anual. En la segona columna veiem les mitjanes mensuals, en la tercera la temperatura que es consideraria normal per a cada mes o

En definitiva l’any 2022 va ser el més càlid des del 1950. A la figura 3 podem veure com ha estat l’evolució de les temperatures mitjanes a terres valencianes des del 1950 fins ara. Els anys més calorosos han estat els últims nou anys, des del 2014 fins el 2022. A més, si ens hi fixem, notarem que tots els anys, llevat del 2018, han tingut una anomalia positiva superior o igual a 0,5ºC. Però el 2014 s’arribà a 1 ºC i el 2022 a 1,5 ºC. canvi climàtic ja en marxa. Això inclou iniciatives com ara l’ús de fonts d’energia renovables, la millora de l’eficiència energètica en edificis i transport, i la conservació i restauració d’ecosistemes que ens ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic, com ara els boscos i les zones humides.

Però no és només l’excés de calor el que ens afecta. També estem patint temperatures més baixes del normal durant l’hivern, amb algunes gelades que han afectat les collites d’hortalisses i altres cultius. Això té conseqüències econòmiques per als agricultors i també pot afectar la disponibilitat de determinats aliments.

Per combatre aquests problemes, és necessari que prenguem mesures que permeten reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i millorar la nostra capacitat per adaptar-nos als efectes del

També és important que ens preparem per a les temperatures més extremes que vindran en el futur. Això inclou establir plans d’emergència per a les onades de calor, com ara proporcionar aigua i refugis frescos per a les persones que ho necessiten, i també assegurar que les edificacions estiguen dissenyades per resistir temperatures altes.

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha fet previsions sobre la variació de les temperatures a nivell global durant el segle XXI amb diversos models climàtics i amb diversos escenaris possibles: a) que no es faça absolutament res i es continuen consumint combustibles fòssils com ara, i augmentant l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (aigua, metà, etc.) o b) que es reduesca moderadament o dràsticament l’emissió d’aquests gasos. En tots els casos la temperatura sembla augmentar en els pròxims decennis, encara que si es redueix dràsticament l’emissió de gasos les temperatures començarien a baixar cap a mitjan segle actual.

L’Agència Espanyola de Metereologia (AEMET) ha particularitzat aquestes previsions per a l’estat espanyol amb diversos models climàtics i suposicions de mitigació diversa. També n’ha calculat per a les comunitats autònomes. Pel que respecta a la nostra, les dades previstes no són gens bones. Sembla que els efectes del canvi climàtic sobre la Mediterrània occidental seran especialment greus.

(cas RCP8.5), i continuem emetent gasos d’efecte hivernacle al mateix ritme que en l’actualitat, la temperatura mitjana passarà clarament per damunt dels 2ºC a mitjan segle fins a sobrepassar el 4ºC al voltant del 2100. Un veritable caos climàtic s’albira llavors en aquesta part de la Mediterrània. Per contra, si mitiguem els impactes del canvi climàtic atacant l’arrel del problema, tractant que l’escalfament global no augmente, els models (cas RCP4.5) indiquen que podrem controlar i aturar la pujada de la temperatura per sota dels 2º a finals de segle.

Com podem veure a la figura 4, els models ens diuen que, si no es fa res

L’estiu del 2022 vam patir unes onades de calor molt llargues. Com podem veure a la figura 5, els models preveuen també onades de calor molt més llargues que en el cas d’absència de mitigació (RCP8.5) podrien durar fins a 20 dies. Per contra si mitiguem els impactes del canvi climàtic (RCP4.5) les onades de calor seran molt més curtes i no seran superiors als cinc dies.

Per tot el que s’ha explicat, i veient les pèssimes previsions que ens auguren si no actuem, és important que fomentem hàbits de consum sostenibles i reduïm el nostre impacte ambiental de moltes altres maneres. Això inclou coses com ara reduir el nostre consum d’energia, utilitzar productes duradors i de baix impacte ambiental, i reduir el nostre consum de carn i productes làctics, que tenen una petjada de carboni més gran que altres aliments. En definitiva caldria decréixer, emfatitzar la necessitat de reduir el consum i la producció global i advocar per una societat socialment justa i ecològicament sostenible en què el benestar social i ambiental siguen l’objectiu a assolir.

En resum, els límits de temperatura màxima i mínima relacionats amb el canvi climàtic són una qüestió de gran importància per al nostre país i per al món sencer. Si volem protegir la salut nostra i i dels nostres descendents, així com l’entorn natural, és vital que prenguem mesures que combaten el canvi climàtic i reduïsquen les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle.