Guia del museu faller de Cullera - Valencià

09 11 12 14 15 16 18

ÍNDEX

1. PROCÉS D’ELABORACIÓ DELS NINOTS

2. MAPA DE LES FALLES DE CULLERA

3. MONUMENTS I NINOTS INDULTATS GUANYADORS - MAQUETA A ESCALA REDUÏDA

4. CARTELLS ANUNCIADORS

- QUÈ ÉS I COM S’ESCULL UN CARTELL ANUNCIADOR?

5. INDUMENTÀRIA

6. PIROTÈCNIA

7. LA CREMÀ - CREACIÓ DEL LOGOTIP

8. LA MÚSICA - QUADRE DE LES FFMMV 2019

9. MOSTRA D’INSÍGNIES, LLIBRETS, PINTES I ADREÇOS

10. MOSTRA DE NINOTS INDULTATS

11. ESTANDARD JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA

12. AUDIOGUÍA

El poble de Cullera és un punt clau en la geografia fallera, és un dels municipis amb més moviment faller, tant en l’àmbit cultural com en la participació en diferents esdeveniments.

La Falla Raval de Sant Agustí amb motiu del seu 50 aniversari ha realitzat aquesta guia i audioguia, esperant que el museu faller de Cullera puga continuar oferint al públic una experiència completa i dinàmica.

Gràcies a la gran quantitat de turisme que presenta la localitat i l’interés per la festa fallera, el museu va ser nomenat com a segon museu faller més visitat de tota la província. Un dels seus punts forts és la fusió de la tradició i les noves tecnologies, aquesta guia i audioguia ajuda al museu a continuar sent pioner i visitat.

La present guia recull l’explicació de cada xicotet detall que com-

pon el museu amb la finalitat de proporcionar un fil conductor de la visita, acompanyada de la seua corresponent audioguia, traduïda en quatre idiomes, per a ser escoltada des dels dispositius mòbils particulars. La guia ajuda al visitant a enfonsar-se en el sentiment i les tradicions que uneixen a milers de valencians.

Per poder gaudir tant de la guia com de l’audioguia el visitant només ha de situar-se al lloc del mapa on es trobe i llegir o polsar el número que correspon.

L’edifici on es troba el Museu Faller de Cullera és “la Casa de l’Ensenyança”, una de les escoles públiques més antigues d’Espanya, construïda en 1793 durant el regnat de Carles IV.

La festa de les Falles té com a element principal el foc; de fet, la paraula “falla” prové del llatí “facula”, que significa antorxa. Totes les festes que tenen el foc com a protagonista es poden relacionar amb els rituals solars. Des de temps immemorables, en molts llocs d’Europa, Àsia i Àfrica se celebra l’arribada dels equinoccis i solsticis (és a dir, l’entrada de les estacions de l’any) encenent fogueres. Aquestes manifestacions en alguns casos han sigut heretades de pobles antics i vinculades a cerimònies solars i rituals de purificació.

L’Església catòlica va decidir absorbir-les i dedicar-les als sants;

d’aquesta manera, les fogueres del solstici d’estiu es van relacionar amb Sant Joan i les de l’equinocci de primavera, a Sant Josep.

Una de les explicacions de l’origen de les Falles es vincula amb Sant Josep i el gremi de la fusteria. Les vespres del dia del seu patró, els fusters aprofitaven per a fer neteja en el taller i treien al carrer les restes inservibles de fusta, que eren amuntegats de manera artística. Des d’aquell moment, cada any els veïns per barri comencen a traure també andròmines velles que tenen per casa, formant ninots amb robes velles. Aquesta tradició es va estenent i augmentant fins a agafar el caràcter satíric i burlesc actual.

D’aquesta tradició naix a València una professió única en el món, la d’artista faller. Un artista faller modela figures des d’una base de fusta, suro i polièster, creant

obres d’art que combinen arquitectura, escultura, pintura i enginy.

Al Museu Faller pots veure i entendre millor les diferents parts que conformen les festes falleres, començant pel disseny i modelatge dels monuments, continuant amb la indumentària, les mascletades, així com escoltar les típiques albades i moltes coses més.

Una de les escoles públiques més antigues d’Espanya, construïda en 1793 durant el regnat de Carles IV.

1. PROCÉS D’ELABORACIÓ DELS NINOTS

Un d’aquests dos ninots et permet veure de prop les diferents fases que l’artista faller du a terme per a l’elaboració d’aquest, des que es construeix l’esquelet de fusta i es modela amb suro fins que se li dona la pinzellada final.

Al llarg de l’exposició pots observar com el pas dels anys ha fet que les tècniques i els materials, així com els dissenys, vagen can-

viant i evolucionant cap a estils més moderns i innovadors.

El treball de l’artista faller cada vegada té més repercussió i importància; tant és així que compten amb ells per a l’elaboració de decorats, com puga ser el “photocall” situat a continuació dels ninots. Pots immortalitzar la visita amb una fotografia.

El gran mapa de la localitat serveix per a senyalitzar la ubicació de les diferents comissions que conformen l’agrupació de les falles de Cullera. El nom de les comissions fan referència a carrers, places, barris o zones del poble.

13 Museu faller de Cullera

La pantalla interactiva et permetrà viatjar a través del temps, fent un repàs de la història gràfica dels monuments guanyadors, ja siguen grans com infantils, de Cullera des de principis del segle XX. També pots accedir al registre fotogràfic dels ninots que han estat indultats del foc durant la història de les falles del municipi. Dedica una estona de la teua visita per a endinsar-te, junt amb cada monument i ninot, en la història i observar l’evolució del modelatge i acabat d’aquestes obres d’art que han engalanat els carrers del poble en les últimes dècades.

MAQUETA

Enfront del mapa del municipi on s’ubiquen totes les comissions, es troba una maqueta cedida pel Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València i que té per nom «Bufes de pato», obra de l’artista Ramón Espinosa Aguilar, que va ser plantada en 1992 a la falla Lluis Oliag Mariòla-Granada de València.

Una maqueta és una reproducció del monument fet a escala amb una mida reduïda, d’aquesta manera ens fem una idea de com serà plantat al carrer.

Falla Raval de Sant Agustí

4. CARTELLS ANUNCIADORS

Els cartells penjats en aquesta zona del museu van servir per a anunciar la festa de les Falles de cada any en la nostra localitat.

Què és i com s’escull un cartell anunciador?

Un cartell de Falles és una composició artística realitzada amb diverses tècniques i que té com a finalitat anunciar la festa de les Falles de cada any. La Junta Local Fallera de Cullera és l’encarregada de triar el cartell mitjançant un concurs on els participants s’ajusten a les normes imposades per l’organització. El primer cartell de Falles que guarda la nostra població data del 1988.

De camí al següent punt pots admirar diferents ninots indultats, és a dir, que van ser salvats de les flames en ser escollits guanyadors del concurs de ninots indultats que es du a terme les setmanes prèvies als dies de Falles.

A més, trobem un homenatge al ninot indultat de València de l’any 1996 que du per nom «Espantall» i que va ser portat a cap per l’artista cullerenc José Lafarga i Palomares.

5. INDUMENTÀRIA

En època de falles i en alguns dies assenyalats els valencians i valencianes llueixen pel carrer els seus elaborats vestits regionals, considerats com els més cars del món per les luxoses peces que el componen. Aquesta vestimenta típica va nàixer en el segle XVI com a indumentària de les llauradores que copiaven elements de la cort.

Entre les variants del vestit de valenciana es troben el vestit més afrancesat, el del segle XVIII; el denominat de farolet va sorgir al segle XIX i és nomenat d’aquesta manera per les seues mànegues amb forma de fanal. El vestit de valenciana és molt complet; alguns dels elements que l’integren són les sinagües, la falda i la sobre falda, les calces, el davantal, la camisa, el cosset, el gipó, la mantellina i el mocador de pit.

El vestit de saragüells és la vestimenta tradicional masculina i inclou un calçó confeccionat amb llenç per als dies de treball i cobert amb un segon calçó de llana o seda per als dies festius. D’altra banda, el vestit de torrentí està caracteritzat per un pantaló cenyit a la cama i un jupetí. El cap va cobert per un mocador o una còfia i es pot complementar amb diferents tipus de barrets.

D’entre totes les valencianes destaca la figura de la Fallera Major, elegida per representar la festa de les Falles i ser la regina de València durant tot un any. En aquest cas, Marina Civera Moreno, Fallera Major de València en 2019 nascuda en Cullera, ha cedit a aquest Museu Faller el vestit que va lluir durant la mascletada del 8 de març del seu regnat.

En la pantalla que es troba enfront de la indumentària es poden veure

els passos a seguir per a pentinar-se i vestir-se de valenciana.

Museu faller de Cullera

PIROTÈCNIA

6.

La pirotècnia és un dels elements més característics de la festa fallera. Durant els dies de Falles, siguen adults o xiquets tots gaudeixen del so dels petards i coets, sent així la banda sonora que acompanya a la gent del poble durant aquestes dates assenyalades. Aquests elements tan propis de la festa fallera tenen la seua màxima representació en les mascletades i castells, que són dispars pirotècnics amb una composició rítmica i un motiu festiu. En aquest cas, a València es pot vibrar amb les mascletades a migdia a principis del mes de març, un dels majors atractius turístics de la ciutat.

Falla Raval de Sant Agustí

19 Museu faller de Cullera

7. LA CREMÀ

El 19 de març es cremen totes les falles, que s’han estat construint durant tot l’any, en la nit de la cremà. Totes excepte el ninot indultat, el guanyador del concurs, com els que has vist anteriorment i com el que està al costat de la mascletada. Han sigut salvats de les flames i estan exposats en els diferents museus de moltes localitats.

CREACIÓ DEL LOGOTIP

El ninot que veus amb forma de sirena fallera ha sigut la font d’inspiració per al logotip d’aquest museu. El seu artista és Erik Martínez i va plantar aquest ninot a la falla Plaça Alboraia l’any 2014.

CREACIÓ DEL LOGOTIP

El ninot que podeu veure amb forma de sirena fallera ha estat la font d’inspiració per al logotip d’aquest museu. El seu artista és Erik Martínez i va plantar aquest ninot a la falla Plaça Albo

8. LA MÚSICA

Un altre element essencial d’aquesta festa és la música. Són molts els actes en els quals la música està present: la crida, les cercaviles, les presentacions i proclamacions de fallera, l’ofrena i inclús la cremà. Les composicions musicals son d’allò més variades per poder adaptar-se a cada acte; hi ha peces compostes per a orquestra, tabal i dolçaina, xaranga o banda de música. D’aquestes últimes el poble de Cullera s’enorgulleix de comptar amb dos molt importants, la Societat Musical de Santa Cecília i L’Ateneu Musical.

QUADRE DE LES FFMMV 2019

El quadre penjat en aquesta part del museu és un oli sobre llenç pintat per Emilio Frejo on es mostra a la cullerenca Marina Civera juntament amb Sara Larrazábal, Falleres Majors de València 2019.

9. INSÍGNIES, LLIBRETS, PINTES I ADREÇOS

INSÍGNIES

El museu faller compta amb una mostra de totes les insígnies de les diferents comissions falleres del municipi, acompanyades per la banda de Fallera Major i la de Cort d’Honor, cedides per Paqui Lledó.

PINTES I ADREÇOS

LLIBRETS

A continuació, es contempla una col·lecció de llibrets de falla cedits per Antonio Sala. Cal destacar que el primer llibret editat a Cullera data de l’any 1928. El llibret, que cada vegada cobra més importància en la cultura de les Falles, és un document recopilatori de les activitats dutes a terme durant l’any, així com els esbossos dels monuments de l’exercici actual.

En aquest punt s’observen les pintes i adreços cedides per Mariló Palau. Aquests es van començar a utilitzar al segle XVIII quan les dones substituïren les mantellines i mocadors, com el cedit per Quique Sapiña i Mariam Aragó, per a mostrar els seus pentinats que inclouen agulles de monyo, forquetes i pintes de llautó o plata. A més, es fan servir altres complements com les arracades, la joia subjectada al coll i l’agulla de pit.

10. MOSTRA DE NINOTS INDULTATS

Els ninots als quals s’ha anat fent referència durant la visita, així com els que estan en l’última part del museu, formen part de l’arxiu de ninots indultats de les Falles de Cullera. Cal destacar que en Cullera indultar ninots era un acte espontani fins que en 1973 es va convertir en oficial. Eixe any s’indultà per primera vegada un ninot pertanyent als monuments grans i no va ser fins uns

anys després, en 1984, quan es va començar a indultar també ninots pertanyents als monuments infantils.

Les Falles de la localitat es troben encapçalades per la Junta Local Fallera de Cullera, la qual serveix d’enllaç amb la resta de Falles de la Comunitat Valenciana i és l’organitzadora i patrocinadora de diverses activitats, actes i concursos que es realitzen al món faller. El 12 de setembre de 2008 la festa de les Falles de Cullera va ser declarada Festa d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana per la Conselleria de Turisme de la Generalitat.

El Museu Faller de Cullera desitja que aquesta visita t’haja apropat al sentiment que uneix a milers de valencians, perquè després del foc torna de nou la il·lusió. Molts poden pensar que els valencians estem bojos perquè cremem grans obres d’art, però realment per a nosaltres les Fa-

lles simbolitzen acabar en tot l’anterior i donar la benvinguda a les novetats d’un nou exercici faller ple d’il·lusió.

FALLA RAVAL DE SANT AGUSTÍ

Edita: Falla Raval de Sant Agustí

Amb la col•laboració de l’Ajuntament de Cullera

Coordinació i redacció: Delegació de promoció i ús del valencià i Delegació de l’Interès turístic

Amb col·laboració: