Ser o no ser... Fallera Major Infantil

Fallera Major Infantil

Per tercer any consecutiu em torne a trobar ací, dirigint-vos unes paraules a tots vosaltres: falleres, fallers, col·laboradors i amics de la falla Rei en Jaume I.

Després de tot el que hem viscut aquests darrers anys, tinc més ganes que mai de plantar la meua falleta i veure-la cremar. És un sentiment enfrontat perquè, d’una banda, vull viure tots els actes que em queden pendents de gaudir, però, d’altra banda, no vull que finalitze el meu somni: ser la màxima representant infantil. Supose que la meua Fallera Major, Clara, i la presi, Gretel, que han estat en tot moment al meu costat, deuen tindre uns sentiments oposats semblants als meus.

Des de xicoteta havia posat tantes esperances en complir aquesta il·lusió que voldria que durara més temps, tanmateix al mateix temps tinc moltes ganes de tornar a posar-me el vestit de valenciana, eixir al carrer amb la música, sentir el soroll dels coets i l’oloreta de pólvora que deixen les mascletades en l’aire tot el dia. Que ocórrega tot açò significarà que arribarà el dia de Sant Josep, es cremarà la falla i finalitzaré la meua etapa com a Fallera Major Infantil.

I per més contradictori que semble, tinc ganes de sentir la pena i la tristesa que suposa donar-te compte de com de meravelloses que han sigut les Falles que finalitzen, quan veus les flames creixent i va convertint-se tot en cendra.

Així que, si tot va bé, sols us demane que m’acompanyeu en aquest any i que ho gaudiu tant, tant, tant…, que quan s’alcen les flames i el foc, igual que jo, us adoneu de com de fantàstics, intensos i espectaculars han sigut els dies de Falles que acabarem de passar i sols pugueu dir: Visca la Falla Rei en Jaume I.

Gretel Prieto Vallet Laia Mahiques Barbero

Ser o no ser... Comissió

Si Hamlet fora faller

Si Hamlet fora faller de la meua comissió, li plantejaria un problema: Si ser o no ser faller. Eixa seria la qüestió, perquè ara tinc un dilema.

Quan estava en quarantena em tiraren al carrer i si no trobe faena, sentint-ho i amb molta pena, deixaré de ser faller.

Durant el confinament tantes coses m’han passat, que he menjat com un salvatge i no em puc posar el trage pels quilos que m’he engreixat.

Si abans era un figurí, ara estic fet un tonell, perquè quan tinc apetit menge com un descosit per tal d’omplir el budell.

Ja no m’entra el pantaló, el jupetí l’he esclafit, i quan em pose la faixa, com la panxa no rebaixa, no estic gens afavorit. Si un trage no em puc comprar, perquè costa un dineral..., com pagaré jo la quota que tots paguen al casal?

I si no pague la quota, com els fallers de la falla, supose, com és normal, que ja no aniria al casal ni a prendre’m una cassalla.

Si abans, anar al casal, era festa i diversió, ara ens han fet la punyeta, perquè anar amb mascareta m’ha fet perdre la il·lusió.

Són tants els dubtes que tinc, que jo ja no sé què fer, tinc tan mala economia, que em pregunte cada dia: si vull o no ser faller.

Francisco Fernández Ruiz