Artista emergent (Antonio Bolufer) o artista contrastat (Salva Andrés

Artista emergent

o

Artista contrastat

Artista emergent - Antonio Bolufer - Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

La defensa de l’artista faller jove i inexpert front a l’artista consagrat, caldria explicar-la mitjançant alguns exemples que a continuació exposaré, de manera que tots puguem entendre aquesta postura d’algunes comissions falleres que consideren aquesta opció com la idònia per a ells i elles.

En primer lloc, i extrapolant aquesta elecció al mercat laboral general, de segur que coneixem algun cas similar a aquest, on alguna persona jove o inexperta intenta accedir a algun lloc de treball, on el primer requisit sol·licitat és tindre X anys d’experiència. En aquest moment, la frustració comença a fer-se evident en aquestes persones que es pregunten a si mateix: si no tinc experiència no aconseguiré treball, però si ningú em dona l’oportunitat de treballar com he d’aconseguir l’experiència que em reclamen? Per tant, en resposta a la postura que em toca defendre en aquest article diré: i per què no?

Pel que fa a l’elecció de l’artista faller inexpert per part d’una comissió, haurem de tenir en compte que normalment els pressupostos destinats a la falla solen ser la clau que obri les portes laborals a aquestes persones, perquè de segur que tots als que ens agraden les falles i seguim les trajectòries dels artistes fallers de màxim nivell al cap i casal, hem pensat en algun moment: si jo tinguera aquest pressupost per a falla, llogaria a “Fulanito”! No obstant això, com de les il·lusions no es pot viure, tornem a la realitat i ens trobem amb pressupostos molt ajustats on contractar artistes consolidats i amb una trajectòria important es converteix pràcticament en una utopia. De manera que, és en aquest moment quan apareix l’oportunitat de l’artista inexpert que entén que si vol dedicar-se a aquest ofici, haurà de començar des de baix, amb pressupostos reduïts, però sempre amb la certesa que fent les coses bé pot arribar a firmar contractes més atractius econòmicament.

Des del Cicle formatiu d’Artista Faller i construcció d’escenografies sorgeixen cada any diversos artistes fallers. Any 2013. Arxiu: Levante EMV.

A més a més, des del punt de vista de les comissions que aposten per aquests artistes, hem de tenir clar que no és simplement una decisió econòmica, ja que també es compta amb la il·lusió i ganes que depositarà en el projecte aquesta persona inexperta, que sempre estarà agraïda per aquesta oportunitat i per la confiança depositada en ell per a la realització de la falla. I encara que semble que el motiu principal és l’econòmic com hem dit abans, palpar la il·lusió de l’artista i veure com cuida cada detall per menut i insignificant que parega, i en definitiva, sentir que la teua falla és important per a l’artista que has contractat és un aspecte que en les comissions de pressupostos reduïts es valora molt. Per contra, és possible que aquesta il·lusió de la qual parlem, no la puguem trobar en l’artista consagrat perquè o bé ha deixat de firmar contractes amb comissions de certs pressupostos, o bé aquesta falla és la de menys pressupost del taller i, per tant, la que menys atenció li requereix.

En resum, en aquest món faller, els artistes joves i inexperts han de buscar la seua oportunitat a les comissions on normalment els artistes consagrats i amb certa reputació no aconsegueixen arribar, bé siga per l’alt volum de feina que tenen als tallers, o bé simplement perquè no estan interessats a confeccionar una falla adequada a aquests pressupostos. I és en aquests moments quan hem d’apostar per la gent jove, que arriba amb molta il·lusió i ganes de fer bé les coses en aquests temps complicats per al treball juvenil. Cal recordar que la falta de treball entre els joves al nostre país és alarmant, però, tots hem sigut joves algun dia i de segur que recordem el nostre primer treball, i el que ens va costar obtenir-lo.

Artista contrastat - Salva Andrés - Coordinador del llibret

Des de ben menudet m’ha quedat marcada una frase que he escoltat en múltiples ocasions i que podria tancar aquest debat sense la necessitat de donar-vos altres motius pels quals hauríeu d’escollir un artista consagrat a l’hora de llogar al pròxim artista que us plantarà la falla: “L’experiència és un grau”. Partint d’aquesta premissa breu, però clara i concisa, justificaré un poc més totes les raons per les quals un artista amb certa experiència ofereix més garanties d’èxit que altre que “acaba d’eixir de l’ou”. Tanmateix, abans, i continuant amb la paremiologia ovípara, deixeume que us recorde aquella vella dita que diu “gallina vella fa bon caldo”.

En termes d’artistes fallers, “fer bon caldo” seria l’equivalent a realitzar una bona falla. I açò sols s’aconsegueix amb la perfecció en totes i cadascuna d’aquelles qualitats artístiques que es pressuposa que han de tindre a l’hora de valorar-se: un gran acabat, una pintura excel·lent, un modelatge de bon tall i una composició arriscada. Qualitats que, els artistes fallers, assoleixen dominar a força de pràctica en l’elaboració de falles. Com en tot, “ningú naix ensenyat”, i dominar totes les facetes de l’ofici d’artesà faller comporta hores i més hores de treball.

I aquestes hores de treball s’han d’acomplir en el taller faller. Rarament, un artista jove que comença l’ofici posseeix un taller totalment equipat amb tota la infraestructura necessària per a fer una falla. Normalment, els artistes novells comencen el seu camí en xicotets tallers, quasi clandestins: xicotets baixos, garatges o fins i tot cases de camp, on la construcció de la falla es veu afectada per les dimensions de l’espai i rudimentàries eines de treball que solen tindre. En canvi, un artista ja consagrat, sol posseir el seu propi taller, amb un espai prou ampli per a confeccionar la falla. A més, normalment compten amb tot l’equipament que ha de tenir un taller faller: des de corrioles per a moure les peces més pesades fins a impressores 3D i fresadores en els casos de tallers més posats en les noves tecnologies. Aconseguir tot açò no és flor d’un dia sinó que costa anys i més anys d’ofici, de guanys i de pèrdues, i d’inversió en infraestructura.

Pere Baenas és el clar exemple d’un artista amb anys d’experiència al món faller. Any: 2018. Arxiu: la comissió.

Un altre punt a destacar pel que fa a l’elecció d’un artista consagrat davant d’un artista novell és la planificació. Tant a l’hora d’organitzar-se al taller com en el moment de planificar la plantà. Pel que fa a l’organització del taller, és important saber com marcar els temps de la feina, sabent quina quantitat de falles es pot assumir en el mateix per tal que tot estiga enllestit en el mes de març. Aspecte que sols es pot obtenir treballant any rere any i errant o encertant en la planificació de cada exercici faller. D’altra banda, saber planificar la plantà és de vital importància perquè tot vaja rodat en els dies més frenètics dels artistes fallers. Una bona organització del transport, amb les peces tapades i llits perquè recolzen, i una bona distribució d’aquestes en la plaça ajuda moltíssim al muntatge de la falla sense que ocórrega cap ensurt. Tots recordarem com Pere Baenas, un artista experimentat, va tapar tota la falla el passat mes de setembre per prevenir-la de les inclemències meteorològiques prèviament anunciades. El resultat fou Primer premi de la Secció Especial de les falles de València. Amb açò, vull dir que l’experiència, en tantes i tantes plantades, fou determinant per saber com actuar en el moment de màxima tensió.

En definitiva, no vull menysprear els artistes joves o principiants, perquè em faltarien dits de la mà per a anomenar-ne alguns de molta qualitat, però si la decisió d’escollir un artista per a la meua comissió depenguera de mi, em decantaria per l’experiència i la solvència d’un artista experimentat.