Qualitat (J. Gabriel Figueres) o quantitat (David Ferrer

Qualitat

o

Quantitat

Si no s’haguera de triar entre un d’aquests, la veritat és que em quedaria amb els dos aspectes, ja que una falla perfecta de qualitat amb un volum li donaria una espectacularitat mai vista, atés que estaríem parlant de la falla ideal. Però si he de triar, evidentment, em decantaria per la qualitat davant de la quantitat. Per què? És molt senzill. Preferisc una falla que estiga ben treballada en totes les seues fases.

Podria començar a argumentar-ho amb el modelat. Preferisc un modelat clar en el qual es puga apreciar sense cap mena de problema la fisonomia de les figures. Si estic veient un tigre, vull apreciar que siga un tigre, i no una cosa estranya. I no un modelat que siga gran i que no sàpiga apreciar que és una figura.

Respecte a la pintura, el mateix. M’agrada una pintura de qualitat, amb colors vius i que estiga finalitzada amb el pinzell, que ajuda a donar-li eixe últim toc de gràcia, davant d’una falla que estiga tota pintada a pistola. No hi ha punt de comparació.

I, sobretot, el que més destaca per a mi de les falles amb qualitat, i és un element diferenciador, és l’acabat. Aquesta fase és la que determina per a mi que un monument té qualitat o no. El fet d’acabar bé una falla determina estar pendent que estiga tan perfecta com siga possible i no hi haja pelats, bonys i juntes mal rematades, elements que canten molt a la vista dels jurats.

Qualitat - J.Gabriel Figueres - Faller de l’AC Falla El Canet

Un bon modelatge, una bona pintura i un bon acabat són la clau per a la qualitat d’una falla. Falla infantil El Canet 2016. Arxiu: J. Gabriel Figueres.

Independentment del pressupost que dispose, sempre he sigut defensor de veure figures ben modelades, ben pintades i ben acabades que falles en volum i espectaculars a primera vista. Quan tracte amb l’artista faller, sempre li dic que preferisc una falla xicoteta i més perfecta que figures grans o alçada. Inclús també per davant del risc, i això que m’encanten les figures al vol.

Però la majoria de gent això no ho aprecia. En el meu cas, que la meua falla és xicoteta, no se saben apreciar aquestes coses. El primer que diuen és... Això? Que xicotet! Això val tants diners? Si és gran i ocupa tota la plaça, sí que els agrada, encara que siga més lletja que un pecat. Podria posar molts exemples de Falles que m’han entrat per l’ull per la seua qualitat davant de la quantitat. Per exemple a Cullera, en els últims anys, m’han agradat les falles de Toni Pérez al Raval, sobretot la de l’any 2017, les de Pere Baenas al Passeig i a Sant Antoni (2013-2015), o la plantada en 2018 per Jordi Carrascosa en El Canet; mentre que en infantils m’han agradat les de Gonzalo Rojas en la Taüt (2018-2019), les de Carmen Camacho i Raul Tazo per al Passeig (2016-2017) i algunes de seccions més baixes d’Arturo Benavent en el Canet (2016) i Plaça Mongrell (2017).

Amb açò torne a recalcar que ha de predominar la qualitat enfront de la quantitat en un monument faller. Paga la pena tenir menys i que estiga millor treballat que tindre més i que siga una cabassada d’escombraires. I si a més, té una bona crítica, punyent i satírica, millor! Aleshores eixa falla serà la creme de la creme.

Sempre s’ha parlat d’aquesta dualitat entre els apassionats del monument faller. Què val més una falleta xicoteta i ben feta, però que té pocs ninots o una falla ben plena encara que no estiga massa bé acabada? En aquesta ocasió defensaré la postura de les falles amb volum, que això no vol dir que eixa postura és la que jo defenc personalment, o tal vegada sí.

Si vos dic la veritat, crec que fins ara, la majoria de la gent preferia més el volum que l’acabat. És molt freqüent al món faller sentir eixa expressió de: “la falleta està bé, no obstant això, està buida”. Està clar que tots volem molt i bo, així i tot, això de vegades és molt difícil. Moltes vegades el que més impressiona és el colp de vista, és a dir, que quan entres en una plaça i veus un monument amb uns grans volums, en principi crida més l’atenció que una altra falla de volums més reduïts. Tal vegada, aquesta primera impressió siga la que finalment decante a un jurat qualificador si la cosa està renyida i per això hi ha molts que defenen la postura d’uns grans volums als monuments. Per això és molt important saber on es planta el monument i la repercussió que tindran els volums en l’efecte final.

Si parlem de premis, el tema és molt relatiu, perquè tot dependrà del tipus de jurat que vinga. Pot ser que l’any que la comissió aposte per fer uns grans volums el jurat siga més de tot el contrari i es fixe molt més en els acabats. Però a l’any següent ho fan al contrari i el jurat que ve li agrada més el volum. No es pot saber mai. Per tant, què s’ha de fer? Crec que ningú ho pot saber amb seguretat, però està clar que el millor seria un monument amb volum i amb acabats, però això costa molts diners i s’han de pagar. Les comissions que van justetes de pressupost moltes vegades prefereixen figures més grans encara que els acabats no siguen tan perfectes.

Quantitat - David Ferrer - Faller de l’AC Falla Xúquer

El volum no sempre assegura obtenir un bon premi. Falla Taüt 2017. Arxiu: Joan Castelló.

Cada artista té la seua manera de treballar, encara que ells diguen que poden fer les dues coses, jo no ho tinc clar. Crec que l’estil d’un artista el marca la seua trajectòria i els monuments que ha plantat. Si veus el seu treball durant anys, estarà sempre marcat per unes característiques o altres. Per això, si la comissió va a buscar un monument amb grans volums, anirà a buscar a un artista que saben que en el pressupost que tenen els va plantar una falla prou gran, que és el que necessiten. Eixa fórmula és prou habitual. És molt més difícil trobar comissions que busquen la perfecció dels monuments, amb un bon modelat, una bona pintura i un bon acabat, però que per contra tindrà molt menys volum que altres.

Quina de les dues opcions és la bona? Torne a dir el mateix, jo crec que mai se sap, a mi m’ha tocat en aquest article defendre el tema del volum per davant de l’acabat, encara que pot ser que altres pensen diferent del que jo he escrit, malgrat això, el que hem de tenir clar és una cosa, que amb volum o sense ell, el més important de tot és plantar falla, defendre per damunt de tot el monument i apostar per l’artista que pensem que més ens convinga segons la situació de cada comissió. I quin tipus d’artista volem? Això ha de decidir-ho la comissió, sempre aconsellats per les persones que entenen un poc de la qüestió, que crec que per això estan també en la comissió i se’ls hauria de fer cas, perquè si jo no sé cuinar, no diré com s’ha de fer una paella, està clar, no?

Si el premi és bo, l’artista serà bo i no es queixaran de res, però si el premi no acompanya, tranquils, ja li trauran el defecte on siga. Si té volum diran que està mal acabada i si està perfecta diran que estava buida. Així que, “cada palo que aguante su vela” i ja us apanyareu, perquè per a gustos colors i per a volums... Millor ara calle.