Falla nova (J. Gabriel Figueres) o falla ja plantada (Benjamín Sapiña

Falla nova

o

Falla ja plantada

Personalment, anar a València l’any 2019 per veure falles, i en 2021 anar a Alzira a veure falles i trobar-te la mateixa reduïda, i després veure com 2022 en Cullera es torna a plantar de nou la mateixa falla, no té sentit. Sí, per a les comissions sí, perquè per menys poden traure més, però això minva la creativitat dels artistes fallers.

Per a mi, té molt de valor que una comissió fallera aposte per un monument nou. L’exemple més clar el trobem al setembre 2021 a Alzira, on la falla Camí Nou i més concretament Toni Pérez, van plantar una falla nova que va provocar l’aplaudiment de tots els fallers de la comissió. Això és valentia, i més en un poble on predomina el refregit com a forma de vida.

La culpa d’açò és que les comissions volen volums grans i això tan sols ho pots aconseguir amb els refregits, i aquest fer fa que els fallers que ja han vist una falla deixen de visitar-la independentment que estiga al teu poble, ja que és més del mateix. El faller que gaudeix de la falla vol veure coses noves, noves figures, noves crítiques, i no sempre el mateix.

Falla nova - J.Gabriel Figueres - Faller de l’AC Falla El Canet

Camí Nou d’Alzira va sorprendre en les Falles d’octubre de 2021 amb un projecte nou, tot i això, no va aconseguir el primer premi. Arxiu: J. Gabriel Figueres.

A més, fer dissenys nous mou l’economia, ja que contractes a dissenyadors per tal que et facen la nova falla, i això és positiu, i més en els temps postpandèmics que estem, en els quals fa falta que tots tornen a recuperar la il·lusió per la festa de les Falles.

Hi ha pobles com la ja citada Alzira o Dénia que estan encabotats en els refregits, i com més barroques millor, però hi ha d’altres que tenim sort per a gaudir-ho, com és a Cullera, on enguany (si per fi plantem), trobarem les Falles de Sant Antoni i Passeig-Mercat noves, i la infantil de Sant Antoni també nova, això en Secció Especial, encara que en Secció Segona també sol ocórrer amb les falles, per posar un exemple, de Xavi Tur.

És per això que, en el meu cas, jo preferisc una falla nova perquè atrau més curiositat en el visitant, i fora del que ja s’ha vist en altres poblacions, ja que a més, és més complicat fer una crítica d’una falla que ja té una crítica estereotipada. I a banda, afavoreix la creativitat de dissenyadors i artistes, per tant, que intenten superar-se any rere any. Això sí que són artistes fallers de debò.

Des de fa un grapat d’anys, al món de les Falles, sobretot als pobles, ens trobem el mateix debat: què és millor, un refregit o una falla nova? Té molt més mèrit començar una falla de zero? Pensar-la, dibuixar-la, crear la composició, donar-li vida? O tal vegada és millor plantar una falla que ja hem vist al Cap i Casal, i ha tingut un bon resultat?

Està clar que tindre una falla nova al teu emplaçament sempre és un orgull per al faller, però la realitat és que ens agrada més veure una bona falla: monumental, ben pintada, amb un acabat de qualitat, amb una composició arriscada i amb una gran escampà de ninots! Tanmateix, les comissions ens hem d’acoblar al pressupost i moltes vegades per a poder veure una falla així s’ha d’escollir un refregit.

Al llarg de la història al nostre poble s’han plantat grans “refregits”. Artistes com els germans Colomina, José Lafarga, Carles Donet, Pere Baenas, o més recentment David Sánchez Llongo, han escrit el seu nom a les Falles de Cullera plantant “refregits”, amb els quals han obtingut, en la majoria de casos, molts bons resultats pel que respecta als premis. Fet també present, però cada vegada en menor mesura, a les falles infantils, amb artistes com Joan Martí (El Mero), Gonzalo Rojas, Bernardo Estela o Erik Martínez, aconseguint els mateixos èxits que les seues homònimes grans.

La característica principal d’aquestes falles és que són molt més econòmiques, ja que s’estalvia en el disseny, i a més l’artista pot aprofitar per a fer la mateixa falla en diferents pobles, abaratint més, si cap, els costos de producció. A més, pel que fa a la part artística, el mateix artista pot retocar o millorar algunes parts que no acabaren de convéncer-lo en la falla original.

Falla ja plantada - Benjamín Font - Faller de l’AC Falla Passeig - Mercat

La falla Qui mou els fils? de Paco Torres ha recorregut part de la geografia valenciana. Falla El Mercat d’Alzira 2021, de l’artista Rafa Ibáñez. Arxiu: Salva Andrés.

Existeixen diferents tipus de refregit: des de plantar la falla sencera, normalment amb un volum més reduït, a crear una nova composició amb menys remats i menys peces, és a dir, tornar-la a plantar parcialment segons el pressupost de la comissió. Les escenes també poden acoblar-se a diferents falles, cosa que han fet tota la vida els artistes quan els ninots eren de cartó. A més, la falla pot ser plantada per l’artista original, o per altre artista que ha comprat “els drets” de la falla en qüestió.

Per què no podem aprofitar-nos als pobles d’aquestes obres d’art, que han meravellat els espectadors del Cap i Casal, amb uns pressupostos més ajustats? Fins fa uns quants anys, els artistes treien motles de cada peça, i després les venien a altres artistes, o les utilitzaven ells de nou per a rendibilitzar-les… Hui en dia, com quasi tot es fa de manera digital, directament es venen entre els artistes els projectes digitals per a poder tornar a plantar-los, cosa que és molt freqüent en les poblacions, tant en falles de volums més grans com d’altres més reduïts.

Està clar que si aquest “refregit” no te’l planta el mateix artista que l’ha “creat”, t’arrisques al fet que no tinga la mateixa qualitat… Però com bé diuen ací al nostre poble “en diners, torrons”. Jo, com a bon “friki faller”, aposte per poder gaudir d’aquests grans monuments al nostre poble, i per seguir portant a Cullera artistes de gran renom al món de les Falles, que si no plantaren una falla anteriorment plantada, no podríem veure mai al nostre poble.