Falla crítica (Ramón Marí) o falla solidària (Raúl Martínez

Falla crítica

o

Falla solidària

Falla crítica - Ramón Marí - Faller de l’AC Falla Taüt

Des d’un punt de vista de defensa del monument faller com a eix vertebrador de la festa fallera, i a manera de pregunta, ens parem a pensar el que realment li aporta la crítica al monument faller i jo que, he de confessar-ho, soc un ferm defensor de la crítica, he de dir que un monument faller no són sols uns ninots més ben o més mal fets, pintats i acabats, un monument faller és tot un conjunt en el qual està integrat tot el que he dit abans i, per descomptat, la crítica, que sense cap dubte el complementa millorant-lo clarament.

La crítica en la falla naix al poc de nàixer els primers monuments, i en un principi es limitava a ser una mena de burla entre els mateixos veïns del barri, sempre amb un to irònic i satíric, després evolucionà passant a criticar als ajuntaments, l’església, els polítics, etc.

Les Falles, al llarg dels anys, han passat per èpoques males, arribant inclòs a prohibir-se la seua festa, aleshores, va ser quan va sorgir un moviment en defensa de les tradicions típiques valencianes que junt amb la revista La Traca, foren els que van eixir al rescat de la festa fallera. Doncs bé, les crítiques també patiren aquestes prohibicions, a més a més que en els anys de repressió dictatorial era prou habitual la censura a la crítica de les falles, havent de fer un gran exercici d’audàcia lingüística els autors de les crítiques, per tal de dir coses sense arribar a dir-les, valent-se d’enginy, paraules sinònimes i exercicis malabars amb el vocabulari, per tal de burlar al censor. Arribaven a dir molt en una època en la qual no es podia dir res.

Fetes aquestes introduccions històriques, em centraré ara en les crítiques de les falles. Per tal de fer unes bones crítiques, l’ideal seria que tant l’autor de les crítiques com l’artista faller elaboraren un guió abans de fer la falla i ja facen la falla sobre aquest guió, però aquest fet desgraciadament no és el que ocorre i sols unes poques falles, quasi totes de la Secció Especial de València, que són originals cada any, s’elaboren d’aquesta manera. Altrament, el més habitual és que els artistes fallers creen la falla, quasi sempre amb ninots ja utilitzats en altres anys i en altres monuments, i després haja de ser l’autor de les crítiques el qui tracte de lligar-ho tot fent, a més, que la crítica estiga relacionada, siga graciosa i que afalague la seua lectura.

Família real i família irreal, escena de la falla Sueca - Literat Azorín 2013, de José Lafarga. Crítica cap a la monarquia. Arxiu: la comissió.

Amb açò vull dir que, sense desmeréixer a ningú, la tasca que fan els autors de les crítiques és verdaderament difícil, ja que són els qui li donen el contrapunt al monument faller, fent que tot tinga relació i que monument i crítica estiguen lligats, quan moltes vegades els ninots que col·loca l’artista no tenen res a veure amb la temàtica general del monument, i has d’usar l’enginy i gràcia per tal de donar-li significat a les escenes de la falla.

Les crítiques han de ser per a l’ocasió i el moment, i han de tractar de temes que estiguen calents; al que em referisc és que l’autor de la crítica pot fer versos sobre un tema que ara estiga en boca de tots, però pot donar-se el cas que en març, quan eixos versos vegen la llum, el tema estiga quasi oblidat perdent gran part de la gràcia del vers.

I, per a finalitzar aquest article, el que vaig a fer és contestar la pregunta de la capçalera d’aquest; volem falles crítiques? I la resposta és sí, clar que sí, per descomptat que sí i sempre sí. Llevar-li la crítica a una falla seria com deixar-la nueta, seria llevar-li gran part de la seua essència i de la finalitat d’aquesta. Des de sempre la falla ha estat concebuda en crítica, en to irònic i burlesc, i en els versos plens de sàtira que s’elaboren es troba gran part de la finalitat del monument faller. Per tot açò, un SÍ en majúscules per a la crítica en la falla.

Falla solidària - Raúl Martínez - Artista faller

Tot i que per a abreviar les anomenem falles solidàries, personalment m’agrada denominar-les falles amb especial responsabilitat social. En aquest tipus de falles intente utilitzar la infraestructura i el múscul que té una comissió fallera per a donar suport a una causa social que crec que és important. Quan fem un projecte d’aquestes característiques no és solament la falla sense més, sinó que intentem portar a la comissió fallera un dossier amb activitats amb l’objectiu que es puguen fer per a donar suport a la causa determinada.

El procés de realització d’aquestes falles ve determinat per tres estaments. El primer és la comissió fallera, que és el més rellevant perquè en aquest cas és el mecenes i és qui s’implicarà. El segon és una entitat que tracte el tema, per exemple, la primera falla solidària que vaig fer tractava sobre l’Alzheimer i vaig anar a l’Associació de malalts d’Alzheimer de València. Vaig parlar amb l’associació, els vaig comentar que volia fer una falla d’aquest estil, que l’anava a intentar oferir a alguna comissió i que si eixia el projecte que ells havien d’assessorar-me i fer costat al projecte. I per últim, l’artista faller, que és qui la construeix, qui té el treball i qui és al final el qui cobra. Resumint, jo continue tenint treball, la comissió té un motiu per a treballar i l’associació rep un suport durant tot l’any.

L’objectiu primordial d’aquestes falles és arribar al màxim nombre de persones possible, perquè si estem intentant llançar un missatge de conscienciació d’un tema, necessitem que s’entenga, i que la gent el veja i les falles en aquest sentit són molt potents perquè es planten al carrer, llavors, el missatge arriba a tothom. D’altra banda, amb l’experiència, també m’he adonat que aquestes falles solen tindre molta premsa, solen tindre un ressò mediàtic important, ja siga en xarxes socials, a la premsa escrita, etc. I això és positiu perquè a la comissió li dones més ressò, a l’artista també, i sobretot a la causa.

A diferència d’aquestes, les solidàries tenen molt més treball que no es veu, per exemple, quan em cridaren per fer la falla de paràlisis cerebral, vaig haver d’anar a l’associació a parlar amb ells per a fer el guió de la falla, documentar-me, m’explicaren com va el tema, programarem una sèrie de visites als centres i al taller, vaig entrevistar a gent amb paràlisis, gent que treballa amb ells, familiars, etc.

Falla Malilla - Illa Cabrera 2021, de l’artista Raúl Martínez, falla solidària pel càncer infantil. Arxiu: Raúl Martínez.

Aquest treball normalment repercuteix en la falla perquè les mesures són una mica més xicotetes, no són falles que busquen ser monumentals sinó que han d’intentar tindre peces precises que vagen a la fibra que ha de tocar en les persones.

En general, el públic reacciona molt bé a aquestes falles. Jo en totes solc fer un hashtag, i és impressionant la quantitat de missatges que m’arriben de gent anònima que es fa una foto amb la falla i ho penja a les xarxes socials. Per a les falles açò també és bo, ja que per la repercussió que es genera, apareixen molts anunciants que es dirigeixen a la comissió per a aparéixer amb la seua publicitat al costat de la falla. D’altra banda, també he vist gent plorant d’emoció en veure les meues falles, perquè han viscut de primera mà el tema que hem tractat.

Finalment, pense que el món de les falles, com més plural siga, millor, és a dir, jo vull que hi haja falles experimentals, clàssiques, de tota mena. Aquest és un tipus de falla que ara mateix no abunda, però hi ha més que fa uns anys. En aquest sentit, és bo que les comissions aposten per una falla solidària, en primer lloc, perquè passen un any molt especial, jo us puc assegurar que el 100% dels anys en els quals he treballat amb comissions que volen falles solidàries han acabat molt contents i recorden l’any com una cosa icònica, perquè tot l’any estava basat en la causa. I, en segon lloc, perquè dones suport a una causa social. A mi m’agradaria que aquesta emoció que genera un projecte com aquests el pogueren sentir totes les comissions almenys una vegada, no dic cada any, així mateix, una vegada, estaria molt bé, la veritat.