Comissió gran (Nacho Romero) o comissió xicoteta (Susana Albert

Comissió gran

o

Comissió menuda

Per la meua alçada, sempre he sentit allò d’“amb tu no aniria per figues”, i jo sempre pensava: “però podria anar per creïlles i entre tots dos omplirem el rebost”. És una mena d’introducció del que gràficament és un grup de treball, entre ells les falles, cada comissió aporta la seua idiosincràsia i entre tots fem la millor festa del món. I és que, el valor de la mitja en probabilitat, es trau sumant als grans i als menuts. Vaja per davant que he tingut molt clar sempre que, en tema de grups de treball, no importa la quantitat sinó més aviat la qualitat, l’aptitud i les ganes de col·laborar per fer un grup més fort i competitiu. Dit açò, és lògic pensar que d’on més hi ha, més es pot traure. I d’alguna manera és així. Sobretot en afers festius i d’oci... Que també són molt importants.

Una “falla gran” (no m’ha agradat mai aquesta denominació, perquè té connotacions de superioritat), és una falla on hi ha més quantitat de gent apuntada, res més. Aquest fet té aspectes molt positius com que és indubtable el goig que dona veure a tota la comissió desfilar junta en disfresses, en les cercaviles, qualsevol dia de festa… Hauria de resultar ser relativament fàcil trobar gent per a col·laborar en totes aquelles activitats que es plantegen, però no sempre és així. Amb tot, és cert que es pot ser més competitius i estar sempre present per poder representar a la comissió en totes les activitats esportives, culturals, solidàries, festives… Que s’organitzen.

Donat que hi són més gent, també s’hi compta amb un pressupost més generós per poder invertir en monuments i en festa. Això no obstant, que ningú s’enganye, el nivell d’exigència pressupostària d’aquestes comissions obliguen que l’aportació de líquid provinent d’activitats, rifes i loteries siga una obligació. Perquè el fet de guanyar el primer premi de ninot indultat o de monument no aporta, pràcticament, cap compensació econòmica a Cullera que estimule a voler ser més competitius, i aquesta partida pressupostària és molt exigent, massa diria jo. En aquest sentit, l’esforç per plantar un monument atractiu, tant per atraure el turista com per a la mateixa festa fallera, naix dels mateixos fallers de la comissió, que són qui sustenten tota la inversió, guanyen o perden. I és en aquestes comissions on l’esforç pressupostari per poder quadrar monument d’alçada, festa, protocol, etc. podria considerar-se enginyaria financera.

Comissió gran - Nacho Romero - Coordinador Cultural de l’AC Falla Taüt

Les comissions grans pateixen més la falta d’espai per a dur a terme les seues activitats. Any 2019. Arxiu: F. Navarro.

És cert que, ja en els anys vuitanta, hi hagué migració de falleres i fallers, de falles mes “menudes” a d’altres que les feren més voluminoses, considerades hui falles grans. I és cert que a la gent en general ens agrada ser competitius. Al final la festa atrau la gent, el fet de fer monument competitiu i poder estar a la picota, atrau la gent i la gent atrau més gent. Així i tot, aquesta fórmula, no és tan matemàtica i tots sabem que la gent en general no està en les falles per “tirar una maneta” i comprendre que si es treballa entre tots, és més fàcil, o que si s’entén que les decisions que es prenen són pel bé comú (encara que tots ens podem enganyar), de segur que seria tot més fàcil. De fet, tenim com a exemple les primeres etapes de les primeres falles a Cullera, en les que el fet de plantar un monument digne (de l’època) hipotecava la comissió per a diversos anys al llarg dels quals devien fer front als pagaments sense poder plantar-ne altra. Per sort, hem aprés a quadrar pressupostos i a tindre la mira més proporcionada.

En aquest sentit, acoble ací una frase que en una ocasió vaig sentir: “les falles grans som grans pel que fem”. I és cert que totes les comissions treballen en festa i en activitats, però hi ha que passen tot l’any fent activitats com cagà de burra, matinals moteres, carreres de caragols, Tastos de vi i cervesa, agendes culturals, activitats solidàries, festes de Halloween, Nadal, Sant Joan… I aquestes activitats, costen molt en l’àmbit organitzatiu, però són necessàries per a mantenir la flama de la festa tot l’any.

El tema organitzatiu i d’espai és un altre tema. A més gent, fa falta més espai. A més espai, més soroll, i a més soroll més problemes que es regulen per part dels estaments públics i fan que necessites no sols més espais sinó, més espais en condicions i de qualitat (conforme a normativa). Davant totes les dificultats i virtuts que planteja dur endavant una comissió gran o menuda, no tinc cap dubte, que ni la COVID podrà aturar el gran motor que espenta aquesta festa... La seua gent.

Un tòpic que sempre ressona quan sent als meus adolescents parlar de les seues falles és: “Millor apuntar-se a una gran o a una xicoteta?”. Immediatament, comença la discussió i a crits, clar, que és la forma que tenen els adolescents de mostrar les seues raons. Mentrestant, jo pense com hem acabat parlant en l’aula d’aquest tema, i intente fer pau i que se centren al treball que tenim per davant, tot i això, sempre hi ha algú que coneix la meua vida fallera i diu: “Susana, i tu què penses?”. Ja l’hem embolicat, i sempre responc amb grans arguments com els d’ells mateixos: “La meua, la millor!”.

I és que en el fons no dic mentides perquè les comissions en el cor són totes grans, i si no pregunteu als milers de fallers que vos donaran la mateixa resposta que jo els done als meus adolescents. La resta, tal vegada és qüestió de número, o no? Si com dic als meus alumnes, hem de tindre pensament crític, valdrà més reflexionar més profundament les característiques del que es considera una falla nombrosa i la seua dinàmica i una falla menys nombrosa i la seua vivència. Per sort, he viscut les dues experiències i, per tant, hauria de poder analitzar-les, aleshores anem allà.

Quan parlem d’una falla amb un cens no molt gran (no m’agrada dir-li xicoteta) el primer sinònim que se’m ve al cap és: familiar. Malgrat que siga alguna cosa evident, quan pertanys a una associació de cent o dos-cents fallers, amb els quals difícilment has pogut tindre relació amb tots, sembla com si parlarem dels aficionats d’un equip de futbol, que els uneixen uns colors i criden amb unitat, però és impossible ni tan sols que conegués el nom d’una cinquantena. Així, en una falla menys nombrosa, quasi tots es coneixen, saps els noms de cadascú i segur que has menjat diverses vegades al seu costat. Mentre que en les falles nombroses es creen cercles d’unió amb els que més coincideixen o tenen edat semblant, seguint amb el símil del futbol com si foren penyes del mateix equip.

Comissió menuda - Susana Albert - Fallera de l’AC Falla Rei en Jaume I

A les comissions menudes les activitats realitzades són de caràcter més familiar. Any 2020. Arxiu: la comissió.

Les falles menys nombroses són realment familiars, ja que en molts casos com el meu mateix la vida personal i fallera s’entrecreua inexorablement, els amics, la parella i els fills formen part també de la història fallera. I la relació és tan estreta que traspassa l’associació per convertir-se realment en família que és present en els grans esdeveniments de la vida. D’altra banda, pense també que les comissions menys nombroses són una gran oportunitat d’aprofundir en tot el que és ser una comissió fallera, on pots descobrir i viure de primera mà els amagatalls de fer falla, organitzar esdeveniments, decorats, menjars, qüestions econòmiques, etc. Ja que totes les mans són necessàries, i ací no val esperar que algú s’encarregue de fer les coses. S’ha de tirar endavant i així és com vaig aprendre molt del que conec del món de les falles quan en vaig decidir a formar part d’un grup de joves que crearen una nova comissió.

Evidentment, les comparacions són odioses i no es pot generalitzar, i per això no vull dir que unes siguen millors que altres. Són simplement maneres de viure el nostre sentir de valencians i dependrà de molts factors a l’hora de decidir a quina falla apuntar-se, entre els quals primen els amics, l’edat, l’ambient, i inclús l’ambició. Estic segura que podríem trobar milers de motius diferents per tal d’apuntar-se a una falla, o també la possibilitat de canviar-se d’associació.

Personalment, he viscut bones experiències en diferents moments de la meua vida en falles nombroses i menys nombroses, i no em penedisc en cap moment de la meua decisió. Crec sincerament que la clau de l’èxit està en la unitat. Si som capaços de fer sentir a tots els membres de la comissió valuosos, importants i volguts segur que la pervivència i l’ambient està garantit.