Ratolí de ciutatratolí de poble

Aquesta és la història d’un ratolí que vivia en una casa del Raval de Cullera. El ratolí vivia tranquil i en pau. Tenia tot el que podia desitjar. Passejava per la muntanya pel matí i gaudia del descans a l’ombra d’una carrasca. Quan tenia fam sempre podia trobar un trosset de pa al terra de la cuina d’alguna de les cases del barri, fins i tot hi havia dies que trovaba algun trosset de formatge o de pernil! Per les vesprades solia trobar-se amb els seus amics al carrer i passaven la estona jugant i xarrant.

Un dia el va vindre a visitar el ser cosí que vivia a la ciutat. El ratolí de Cullera estava molt content de la visita del ser cosí i li va volar ensenyar tot el que feia al seu dia a dia.

El ratolí de la ciutat li va dir al seu cosí:

- No comprenc com estàs tant content de viure al poble. Ací tens molt poques coses per a fer, és molt avorrit. A la ciutat es viu molt millor que al poble! Tenim grans avingudes i parcs. A la casa on visc sempre tenen molt de menjar a la cuina. Vine a visitar-me i ho veuràs amb els teus ulls.

El cap se setmana següent el ratolí de Cullera va anar a la ciutat.

Va estar molt nerviós fins que va arribar a casa del seu cosí perquè el carrer era molt perillós, amb molts cotxes que conduien ràpidament i feien sonar els clàxons en tot moment. Només arribar a sa casa, el seu cosí li va dir:

- Ràpid, cosí. Hem d’anar a amagar-nos. Al gat que viu a la casa no li agrada gens veure’m! I sempre em vol atrapar!

- Cosí, tinc molta fam! Podríem buscar alguna cosa per a dinar?

- Anem a ma casa i descanses cosí. La cuina està plena de menjar, hi ha de tot! Jo aniré a buscar alguna cosa ràpidament i te la portaré.

Quan va tornar estava sense alé! Havia hagut de córrer davant del gat per a escapar i només havia pogut agafar un trosset molt xicotet de pa per als dos.

Per la vesprada van anar a un parc que hi havia al carrer del costat de sa casa. No van poder més que seure en un banc del parc, perquè hi havia moltes persones passejant i si les asustaven podrìen atrapar-los segons li deia el seu cosí.

Quan tornava cap a Cullera després de passar el dia a la ciutat, el ratolí pensava la sort que tenia de gaudir de la tranquil·litat que li donava viure al poble. Pot ser no tenia grans avingudes ni parcs immensos, però tenia tot el que podia necessitar i podia gaudir de la tranquil·litat i la llibertat de viure al seu poble.