La tortuga i la llebre

Estaven ben properes les dates més importants per al barri i per als seus veïns. Les festes de la barriada començarien en una setmana. Tot començava amb la carrera fins a la Torre de la Reina Mora i continuava amb festes en honor del guanyador.

Feia molts any que la llebre era la guanyadora i tot el barri l’admirava per aconseguir ser cada any la més ràpida de la carrera i aconseguir el sac de monedes de plata amb què la reina premiava al primer en creuar la línia de meta.

Els seus competidors entrenaven de valent per a poder superar-la però des que ella competia, mai ningú l’havia superat. Aquest any ningun de tots va voler-se presentar per a competir contra la llebre, doncs pensaven que cap cosa es podia fer contra ella. Ella sempre deixava clar qui guanyaria de nou, se sentia victoriosa abans de començar a córrer i així ho feia saber a tothom.

Tres dies abans de la data de la carrera, va vindre a viure al barri una nova veïna. La tortuga es va mudar al mateix carrer de la llebre. A la tortuga li agradava el barri i volia sentir-se integrada i els seus veïns l’animaven a participar de les properes festes. Tant era així, que va decidir participar a la carrera fins a la Torre de la Reina Mora.

En assabentar-se la llebre, van començar tota mena de burles i mofes a la tortuga:

- Jo soc imbatible, tortuga! Tothom ho sap i per això ningú vol enfrontar-se a mi! No ho saps perquè eres nova al barri, però si no vols quedar com a una perdedora serà millor que ni ho intentes!

- A mi m’agrada córrer llebre. Encara que siga per passar una bona estona i ho faré!

- Una bona estona? (Va esclatar a ruire) Voldràs dir una estona ridícula!

El dia de la carrera hi havia una gran espectació. La tortuga estava molt motivada i la llebre se sentia molt sobrada. En donar l’alcalde l’eixida, la llebre va córrer tan ràpidament que la gent a primera fila es va despentinar. La tortuga anava a ritme constant sense parar. Quan la llebre ja estava a punt d’arribar a la Torre de la Reina Mora es va girar i va vore que la tortura estava tan lluny que podia parar una estona a descansar. Tant era el esforç que va fer per córrer tan ràpidament que en sentar-se a l’ombra d’un pi es va quedar dormida. Com que la tortuga havia mantés el ritme i no l’havia baixat en cap moment, va arribar a la línia de meta resultant victoriosa de la carrera.

El públic estava molt content per ella i va començar a aplaudir tan fort que va despertar la llebre, que va arribar a la meta quan la Reina li estava entregant el sac de monedes de plata a la tortuga. Durant els dies que van durar les festes del barri tots els veïns van celebrar la victòria de la tortuga.

Barri de Sant Antoni