Els pescadors pescats

Ala vorera del riu Xúquer hi havia moltes barques ancorades. Cadascuna tenia la seua tripulació i cada dia eixien a la mar a pescar. Quan arrivaben les barques plenes de peix fresc, el venien a la llotja.

Cada dia era una barca la que arribava amb més càrrega de peix fresc i la resta de pescadors li donava l’enhorabona a qui havia aconseguit pescar més peixos després d’un dur dia de treball a la mar i tots junts ho cel·lebraven a una taberna de la Bega. Feia molts dies que qui més peix aconseguía era la barca anomenada “Sucro” i els seus tripulants estaven molt contents.

Un dia de feina, mentre estaven a la mar, els tripulants de la barca “Tarongers” van sentir un gran pes a les seues xarxes. Tots pensaven que havien sigut els qui més peix aconseguirien portar a la llotja aquell dia i es van posar a celebrar-ho amb gran alegria. Tenien tanta presa per arribar a port que no van pujar les xarxes a la barca i les van arrossegar fins al seu amarratge al riu.

Els pescadors estaven tan contents i tan pagats que ells mateixa deien a la resta de pescadors que els donaren l’enhorabona perquè havien aconseguit, per fi ,superar la pesca de la barca “Sucro”.

Tant pesaven les xarxes que no podien pujar-les i van haver d’ ajudar-se de tres ases per a poder pujar la càrrega al terra. En pujar-la, es van adonar que no hi havia peix! Nomes hi havia pedres, pesades pedres que els van fer pensar que havien aconseguit una gran càrrega i els havien fet pensar que havien sigut qui més pesca portaven al port. La resta de pescadors va riure de valent mentre comentaven la jugada a la taverna.

Barri de la Vila