El mico i el mercader

Era un dijous assolellat del mes de març. Tots els mercaders es reunien com tots els dijous al centre del poble per a muntar les seues parades al mercat i oferir als ciutadans les seues mercaderies. Hi havia pa, verdures i fruites, llegums fins i tot vaixelles, estores i tota mena d’utensilis per a la llar.

Abdulà regentava la parada dels llegums. Portava un carro arrossegat per dos burres carregat amb dues arroves i mitja d’una varietat grandíssima de llegums. En tenia de tota mena i en venia a gent de tot el poble. Muntava una parada preciosa a l’ombra d’una palmera on tothom tenia gust de parar.

Quant ja va tindre tota la parada muntada, ja feien cua tres persones per a fer la seua compra. Estava molt pendent d’atendre a tots i no es va adonar que dalt de la palmera hi havia un mico molt pendent dels seus llegums.

Cada vegada que Abdulà donava l’esquena a la palmera, el mico baixava i agafava un cigró. Al final del matí, el mico havia agafat una gran quantitat d’ells. No parava de pensar en la sort que tenia que Abdulà no se n’ hagués adonat de res. El mico guardava els cigrons a la saca que portava al cinturó.

Però el mico no estava satisfet, volia més menjar per no haver-se de preocupar d’aconseguir-ne més durant tota la setmana. Tanta era la seua gana d’aconseguir més llegums, que no va estar atent als moviments d’Abdulà mentre desmuntava la parada al final del dia i aquest el va sorprendre amb la mà enfonsada en el sac de les llentilles.

Ràpidament Abdulà va agafar el mico i li va fer deixar totes les llentilles de la mà i li va despassar el cinturó per a que li caigués la saca plena de cigrons.

Quan ja tenia el carro carregat amb la mercaderia per a emprendre el viatge fins al següent poble, pensava en la sort que havia tingut de vore el mico en plena acció, però, al mateix temps, es va adonar de la mala sort que havia tingut el mico d’haver estat descobert.

Barri del Pou