Els conills i la rabosa

Feia un dia assolellat. A la muntanya del barri del Racó caminaven Tic i Roc mentre discutien. Els dos conills eren cosins i discutien a sovint per coses sense importància: qui tenia les potes més llargues, qui dels dos tenia més boniques les orelles, qui havia descobert aquella cova abans que l’altre, des d’on es veia millor la posta de sol…

Anaven de camí cap a casa de Roc perquè sa mare els havia preparat el seu menjar preferit. De sobte, es van trobar al seu camí una rabosa, una rabosa grandíssima que els va provocar un gran esglai.

Es van posar a córrer ràpidament fins a una cova que coneixien. Tan ràpidament que en uns minuts s’havien allunyat tant de la rabosa que ja no la veien. Van arribar a la porta de la cova i estaven molt segurs que la rabosa ja no els podia agafar.

- Mare meua quina rabosa més gran! Tenia una cua grandíssima! Era quasi igual de gran que jo!

- Què dius? No home, no. La cua era molt més gran que tu!

- No! De cap manera. No era tan gran com jo. Era més menuda.

Es van posar a discutir a la porta de la cova tanta estona que la rabosa va arribar. Ells no van tindre més remei que entrar a la cova i tancar la porta amb pany. Van haver d’esperar dins la cova fins que la rabosa va marxar avorrida d’esperar que sortiren.

Quan van arribar a casa de Roc, era tan tartdque el dinar que els havia preparat sa mare, pensant que ells no en volien, els l’havia donat als seus veïns.

Per discutir, havien perdut tot el dia de gaudir a la muntanya, del solet i del seu menjar preferit.